Estructura Un Treball de Recerca

  • Published on
    05-Jan-2016

  • View
    6

  • Download
    0

DESCRIPTION

Estructura Un Treball de Recerca

Transcript

  • 1

    La redacci dun treball de recerca cientfic

    Imagina que has fet un treball per a una empresa durant sis mesos. Arriba el final del contracte i, per tant, el moment de fer linforme. Pots haver fet una feina magnfica fins aquell moment, per si linforme que lliures s poc agradable a la vista, est mal estructurat o redactat o t errades ortogrfiques fars perdre el temps als teus caps i aviat es cansaran de llegir-lo perqu no podran treure profit del teu treball. El resultat ser que no et tornaran a contractar. Per contra, si et comuniques b aconseguirs que sinteressin pel teu treball i fars lluir la teva feina.

    Redactar un treball s donar forma escrita a un conjunt de continguts respectant les normes de construcci dun text. La redacci cientfica (i tcnica) t dos objectius: informar i persuadir els lectors. Informa, si lestil que sutilitza comunica al mxim dinformaci en el mnim temps de lectura, i persuadeix, si lestil de redacci presenta arguments lgics de la manera ms convincent. Aix, lestil cientfic prioritza la claredat, leconomia de text i lexposici darguments de forma lgica.

    Redactar s una tasca difcil per a tothom. La redacci cientfica s una habilitat que sadquireix a mesura que es practica. Sovint cal dedicar un dia sencer a redactar un sol full. Si et passa aix, no et desesperis! Desprs dhaver escrit un text deixal reposar i rellegeix-lo crticament al cap duna estona o, millor, al cap duns dies, i ves-lo refinant. Una bona redacci mai no pot sortir duna sola tirada. Tingues tamb present que per escriure b, cal llegir. Si llegeixes textos cientfics i tcnics, a poc a poc assimilars lestil que utilitzen aquest tipus de documents, de manera que millorars el teu estil de redacci. Daltra banda, si aconsegueixes redactar b tamb sers un bon lector crtic de documents cientfics.

    En aquest document sexposen una srie de suggeriments que et poden ajudar en lelaboraci de treballs o informes escrits. Aquests suggeriments neixen de lexperincia del professorat de la Facultat de Geologia en fer i corregir tant treballs de recerca com dalumnes. En cap cas sn normes que hagis de seguir per fora, ms aviat sn pautes per tal que coneguis i apliquis lestil que sutilitza en aquesta mena de treball. El document es divideix en dues parts. La primera se centra en lestructura del treball i la segona en la redacci. Si et cal aprofundir ms, al final trobars algunes referncies bibliogrfiques i pgines web especialitzades que et poden ser tils a lhora de redactar.

    Montserrat Liesa

    Facultat de Geologia

  • 2

    La redacci dun treball de recerca cientfic ............................................................................ 1 Estructura del treball ................................................................................................................ 3

    Ttol...................................................................................................................................... 4

    Sumari o ndex ..................................................................................................................... 4 Introducci ........................................................................................................................... 4 Cos ....................................................................................................................................... 5 Discussi .............................................................................................................................. 5 Conclusions.......................................................................................................................... 5 Bibliografia i fonts dinformaci ......................................................................................... 5

    Cites bibliogrfiques en el text......................................................................................... 5 Cites bibliogrfiques en lapartat de bibliografia............................................................. 6

    Tipus de lletres ..................................................................................................................... 7 Redacci del treball.................................................................................................................. 8

    El text i les frases ................................................................................................................. 8 Els pargrafs....................................................................................................................... 10 Lortografia ........................................................................................................................ 11

    Les majscules ............................................................................................................... 11 Les figures, les taules, les frmules i les equacions ........................................................... 12

    Els peus de figures i els encapalaments de les taules ................................................... 13 Referncies sobre redacci de textos cientfics...................................................................... 14

    Pgines web sobre redacci cientfica............................................................................ 14 Bibliografia sobre redacci cientfica ............................................................................ 14 Bibliografia geolgica en angls i amb exercicis per treballar sobre les lectures .......... 15 Diccionaris i vocabularis geolgics ............................................................................... 15

  • 3

    Estructura del treball

    Un treball ha de tenir un aspecte polit i ordenat per tal que resulti agradable a la vista i costi poc de llegir. A fi daconseguir-ho el treball ha destar ben estructurat i escrit amb lletres clares. Presentem alguns suggeriments per tal daconseguir-ho:

    Estructura el treball en apartats.

    Numerals i subdivideix-los en subapartats per tal que quedi clara la jerarquia. Evita una jerarquitzaci de ms de 3 nivells. Combina diferents mides, tipus (negreta o cursiva) i colors de lletra, aix com despaiats interlineals per ressaltar els ttols dels apartats i les seves jerarquies. En els processadors de text daix sen diu Estil. Defineix els estils quan comences el treball i aix sempre estar ordenat i testalviars feina de formatejar cada pargraf. Per exemple:

    1. Apartat 1.1. Subapartat

    1.1.1. Sub-subapartat Numera totes les planes del treball, excepte la plana de portada. Si part de linforme consisteix en una cartografia, perfils, etc..., relliga-ho tot dins dun format DINA4.

    Lestructura bsica dels treballs de recerca s:

    - Ttol - Sumari o ndex - Introducci - Cos - Conclusions - Bibliografia i fonts dinformaci

    A ms shi poden incloure:

    - Resum inicial - Apndixs o annexos - Llista dabreviatures - ndex alfabtic

    Aquesta estructura t variants en funci del tema del treball. Per exemple, molts treballs geolgics es divideixen en els segents apartats:

  • 4

    - Ttol

    - Resum inicial

    - Introducci (situaci geogrfica i context geolgic, antecedents, problema a resoldre, mtode de treball,...)

    - Cos (resultats del treball) - Discussi (interpretaci, comparaci amb els resultats daltres treballs) - Conclusions - Bibliografia i fonts dinformaci

    Tot seguit sinclouen suggeriments per a cadascun dels apartats ms importants en qu sestructura el treball.

    Ttol Ha de ser el ms explicatiu i breu possible. Shi pot afegir un subttol.

    Per exemple:

    Cincies de la Terra. Una introducci a la geologia fsica Sinclou a la plana de portada juntament amb el nom de lautor, lafiliaci (empresa, o b curs, ensenyament i universitat) i la data.

    Sumari o ndex Permet veure a primer cop dull lestructura i el contingut del treball. s aconsellable posar-

    lo al principi del treball. Si es colloca al final, passa desapercebut i perd utilitat.

    Introducci s una de les parts ms importants del treball perqu s on has de motivar el lector de

    linters del tema que exposes. A la introducci sexposa, de manera clara i precisa:

    - El problema que es vol tractar - Els objectius - La rellevncia del tema - Lestat de la qesti dins del camp destudi al qual pertany (antecedents) - Els lmits del treball - El mtode utilitzat per fer el treball

    Si resulta massa llarga, alguns daquests punts poden tenir entitat prpia i formar subapartats. En el darrer pargraf de la introducci se sol explicar en forma redactada lestructura del treball, per tal de centrar al lector. Malgrat la contradicci aparent, la introducci sovint es redacta a lacabar el treball, aix sadapta exactament al seu contingut.

    En els treballs geolgics generalment hi haurs dincloure la situaci de la zona destudi i el context geolgic.

  • 5

    Cos s la part ms voluminosa del treball. Ha de recollir totes les dades prpies que fonamenten

    la tesi principal, els resultats del treball, ordenades en els diferents apartats, excloents entre si. A ms, ha dincloure la informaci grfica necessria (mapes, grfics, quadres, esquemes, figures i fotos) i les cites de les fonts consultades.

    Alguns suggeriments:

    s important que presentis les dades i arguments que donen suport a les deduccions de manera lgica.

    No ha dhaver-hi repeticions.

    Discussi Si ho creus convenient, pots fer un apartat de discussi on es contrastin les teves conclusions

    i opinions amb les daltres autors que hagin treballat en aquell tema.

    Conclusions Les conclusions reprenen el fil conductor de la introducci i, de la mateixa manera, han

    datraure latenci del lector. Han dincloure els resultats de la teva recerca, desenvolupada en el cos del treball, i les teves opinions, fonamentades per la investigaci que has fet. Per aquesta ra no han de fer referncia a les fonts dinformaci. s important que les conclusions siguin clares i concises i que deixin clar fins a quin punt shan assolit els objectius de la recerca. Al final pots afegir les qestions que queden pendents o propostes de feines a fer en el futur.

    Bibliografia i fonts dinformaci Per tal que siguin rigurosos, els treballs cientfics han de citar tota la informaci rellevant

    que no sigui original daquell treball, tant el material bibliogrfic (llibres, revistes), com el cartogrfic, vdeos, CD-ROM, lobtingut per internet i les fonts orals. Pel que fa a internet, has de tenir en compte que moltes fonts electrniques poden desaparixer. Per aquesta ra, conv que citis, sobretot, aquelles pgines web signades. Tamb s bo imprimir o desar el document consultat per tal dacreditar que es tracta duna font autntica. Sobretot, rebutja informaci de la qual no tinguis clara la font.

    Dins el text, les cites sintrodueixen amb autor i any, de manera que quedi clar don prov aquella idea o dada. A lapartat de bibliografia, es posa la referncia completa per tal que el lector pugui trobar el treball citat.

    Cites bibliogrfiques en el text Segueix el format segent:

    Quan el treball s dun sol autor, se cita lautor i lany: (Smith, 1965)

    Quan sn dos autors, els dos autors i lany: (Smith i Wenson, 1987) o (Smith & Wenson, 1987)

    Quan sn ms de dos autors, se cita noms el primer i safegeix et al. (= et alli, i altres en llat):

  • 6

    (Smith et al., 1972) Procura introduir les cites de manera natural dins el text, seguint el redactat, no acumulades al final de les frases. Fixat que segons el redactat, en parntesi shi posa lautor i lany, o noms lany:

    Tal com proposa Allen (1997), ... ...tenen una edat corresponent a 25 ka BP (Lowe & Walker, 1997). que segons Chorley et al. (1984), ... Willis & Bennett (1994) consideren que.... Segons Bennet (comunicaci oral)....

    Quan se cita un treball s perqu sha consultat. Evita al mxim copiar dades i cites de treballs que no hagis consultat. Hi ha, per, una forma de citar treballs no consultats directament.

    Per exemple, si en un treball de Williamson (1986) llegeixo que un tal Schlumberger va citar el 1898 la presncia del gnere Linderina al Luteci de la conca dAquitnia, per no puc trobar el treball de Schlumberger (1898), puc citar-lo aix:

    El gnere Linderina tamb ha estat citat en el Luteci de la conca dAquitnia (Schlumberger, 1898, a Williamson, 1986).

    Les pgines web se citen de la mateixa manera que els llibres. Evita citar planes que no tinguin nom dautor.

    Cites bibliogrfiques en lapartat de bibliografia Shan dincloure les referncies bibliogrfiques completes per tal que el lector pugui trobar

    el treball citat.

    Algunes recomanacions generals sn:

    Utilitza el terme Bibliografia com a ttol si noms has consultat material en suport paper b siguin llibres, revistes o mapes.

    Utilitza el ttol, Referncies o Fonts dinformaci si has consultat, a ms, altres fonts dinformaci. En aquest cas, especifica el suport en qu es troben.

    No incloguis referncies que no has citat dins del text.

    Totes les referncies han de seguir el mateix format.

    Les referncies han de ser completes: autor, any, ttol, revista o llibre i pgines. Posa el nom de la revista complet, sense abreujar. Ordena les referncies alfabticament pel primer autor. Quan citis diversos treballs dun mateix autor, sordenen cronolgicament, primer els treballs que signa sol, ordenats de ms antic a ms modern, i desprs els que t amb altres autors, ordenats alfabticament pel segon autor, i cronolgicament, si es repeteixen els autors.

    Exemples de referncies de llibres:

  • 7

    Allen, P.A. 1997. Earth Surface Processes. Blackwell, Oxford, UK, 404 p. Chorley, R.J., Schumm, S.A. & Sugden, D.E. 1984. Geomorphology. Cambridge University Press, Cambridge, UK, 605. Lowe, J.J. & Walker, M.J.C. 1997. Reconstructing Quaternary Environments. 2nd. Edition. Longman, Essex, UK. 446 pp.

    Exemples de referncies darticles de revistes:

    Grosjean, M., Nez, L., Cartajena, I. & Messerli, B. 1997. Mid-Holocene Climate and Culture change in the Atacama Desert, Northern Chile. Quaternary Research, 48, 239-246.

    Exemples de referncies de cartografies:

    Cirs, J., Morales, V., Liesa, M., Carreras, J., Carreras, J., Escuer, J. i Pujadas, J., 1994. Mapa geolgico de Espaa. Scale 1:50.000, 2nd series, n. 220, La Jonquera. Madrid, Instituto Tecnolgico Geominero de Espaa 53 pp, 1 fold. map.

    Referncies de pgines web: Has de citar, no noms lenlla URL (Uniform Resource Locator) sin tamb la data de la darrera revisi i la data de la consulta.

    Exemple de referncies de pgines web:

    Carroll, Lewis. Alice's Adventures in Wonderland [en lnia].Texinfo. ed. 2.2. [Dortmund, Germany]: Wind Spiel, November 1994 [Consulta: 30 mar 1995]. Chapter VII. A Mad Tea-Party. Disponible a: .

    A la pgina web de la Biblioteca de la Universitat trobars una guia per citar de forma correcta els diferents tipus de fonts bibliogrfiques incloent llibres, revistes, tesis, tesines, actes de congrs, mapes, documents electrnics i pgines web. Lenlla s: .

    Tipus de lletres Escriu amb tipus de lletres clares. La majoria de llibres (i aquest document) utilitzen Times perqu sassembla a la lletra lligada i es llegeix ms de pressa. Per no la usis en una presentaci perqu a distncia costa ms de llegir que la lletra sense lligar!

    Tamb pots escriure en Arial (equivalent a Helvtica o Switzerland) tant en el redactat com en la presentaci perqu s molt neta.

    No utilitzis tipus de lletra pocs comuns.

    Evita les majscules, fins i tot en els ttols, costen ms de llegir que les minscules i tamb els subratllats que tendeixen a carregar el text.

    Usa les cursives per destacar les paraules escrites en un idioma diferent daquell en qu est escrit el text i per a les frmules matemtiques. Les cursives tenen unes normes ds. En la bibliografia es fan anar per als ttols dels llibres o revistes. En cas de dubte consulta el seu s en llibres especialitzats.

  • 8

    Redacci del treball

    El text i les frases En tot treball de redacci el text sorganitza en frases. El text ha de ser molt clar per tal que

    es pugui entendre a la primera (llegibilitat). Per aconseguir-ho segueix aquests criteris: Fes frases senzilles, curtes i clares, expressa-hi una nica idea i evita les frases subordinades (ms de 15 paraules en una frase subordinada no es poden retenir a la memria). Segueix lordre lgic: subjecte + verb + complements. Posa la informaci ms important al principi de la frase.

    Escriu frases plenes de contingut i evita les buides.

    Per exemple:

    Estudiant les roques metamrfiques podem arribar a saber a quines condicions de pressi i temperatura van ser formades.

    La frase segent dna molta ms informaci:

    Les roques metamrfiques es formen en uns rangs de pressi i temperatura entre 0,1 i 20 GPa i 300 i 850 C aproximadament.

    Enllaa les frases amb conjuncions, pronoms relatius o connectors per tal de donar continutat al discurs. Alguns exemples de connectors sn:

    com a conseqncia/ daltra banda/ a ms a ms/ el qual,... Puntua b. Evitars malentesos en les frases.

    Utilitza llenguatge formal amb estil impersonal o en primera persona del plural (frmula de modstia). Per exemple:

    En aquest treball presento noves dades geocronolgiques del Pirineu Oriental Millor dir:

    En aquest treball presentem noves dades geocronolgiques del Pirineu Oriental En aquest treball es presenten noves dades geocronolgiques del Pirineu Oriental Aquest treball presenta noves dades geocronolgiques del Pirineu Oriental

    Escriu sempre en positiu, es comprn abans que el negatiu.

    Per exemple:

    Laula dinformtica no sobrir el dia de Sant Jordi Millor dir:

  • 9

    Laula dinformtica estar tancada el dia de Sant Jordi Sigues precs: utilitza paraules de significat concret. Les paraules genriques (mots jquer) no informen i necessiten una altra frase al darrera per precisar la informaci. En especial, evita verbs genrics acompanyats de substantius. Les paraules especfiques informen ms i nestalvien moltes. Tipus de mots jquer:

    - Noms: aspecte, cosa, fet, tema, problema, problemtica, etc. - Adjectius: bo, interessant, etc. - Verbs: fer, dir, tenir, etc.

    Per exemple:

    verb genric + substantiu verb especfic (preferible) Fer una anlisi analitzar Realitzar la comprovaci comprovar

    I dintre duna frase:

    Seria interessant fer un clcul de la frmula estructural dels amfbols per tal de...(14 paraules)

    Millor dir:

    El clcul de la frmula estructural dels amfbols permetria...(9 paraules) Evita paraules innecessries, sobretot adjectius, pronoms i adverbis, i frases buides de contingut.

    Les roques de lescora continental ens poden donar molta informaci sobre les condicions de pressi i temperatura

    Millor dir:

    Les roques de lescora continental indiquen les condicions de pressi i temperatura No siguis redundant.

    Per exemple:

    El resultat final s un estalvi de paraules Com que el resultat sempre s final, millor dir:

    El resultat s un estalvi de paraules Evita els estrangerismes. Si els poses, recorda que totes les paraules dun idioma diferent al que el text est escrit han danar en cursiva.

    Per exemple:

    Les capes del Buntsandstein presenten cross-bedding Les capes del Buntsandstein presenten laminaci encreuada Sabater et al., 1999

    Evita les sigles. Si en poses, el primer cop que surtin escriu la paraula sencera i les sigles entre parntesi.

    Per exemple:

  • 10

    El mtode magnetotelric (MT) aplicat a estudis de lescora inferior... El lmit Cretaci Terciari (K/T)

    Evita els adjectius possessius sempre que sigui possible. Per exemple:

    El quars sha deformat desprs de la seva cristallitzaci Millor dir:

    El quars sha deformat desprs de cristallitzar No abusis dels adverbis acabats en ment.

    Per exemple:

    excessivament Millor dir: massa, fora Sigues concret. Si generalitzes, aclareix a qu et refereixes posant la informaci entre parntesi.

    Per exemple:

    ... la textura dels minerals ... Millor dir:

    ... la textura (forma, mida, vores dels grans) dels minerals ...

    Els pargrafs Les frases sagrupen en pargrafs amb una unitat temtica. Quan es canvia de tema, i sempre

    seguint un fil argumental, sobre un nou pargraf. Els pargrafs han de ser equilibrats (ms o menys tots de la mateixa mida) i shan dordenar lgicament. Els pargrafs sagrupen en apartats jerarquitzats seguint la lgica del conjunt del treball.

    Fes pargrafs de 10 a 15 lnies per no cansar el lector.

    Quan facis llistes, tots els elements han de tenir la mateixa estructura, tant si els estan en un pargraf separats amb comes com si els enumeres.

    Per exemple, no facis una llista com aquesta:

    Caracterstiques de les reaccions slid-slid: - No interv la fase fluida directament en la reacci - Bons geobarmetres perqu depenen molt de la pressi - Pendents constants i rectes

    En aquest cas s millor introduir-les totes amb un verb:

    Caracterstiques de les reaccions slid-slid: - No interv la fase fluida directament en la reacci - Sn bons geobarmetres perqu depenen molt de la pressi - Tenen pendents constants i rectes

    Separa les descripcions de les interpretacions. Colloca les interpretacions al darrere o en pargrafs o apartats diferents. Per exemple:

    El quars presenta deformaci postcristallina Millor dir:

  • 11

    El quars presenta extinci ondulant, fet que sinterpreta com que sha deformat desprs de cristallitzar.

    Lortografia Vigila descriure sense faltes dortografia i de sintaxi. Utilitza correctors automtics del text, si cal, per amb criteri.

    Utilitza la nomenclatura cientfica normalitzada. Existeixen comissions internacionals que sencarreguen duniformitzar les nomenclatures i classificacions.

    Utilitza les unitats del sistema internacional (SI). Els smbols (no abreviatures) shan descriure en minscula i amb lletres rectes, excepte:

    a) Si sutilitzen mltiples de les unitats, aquests shan descriure en majscula, en canvi si sutilitzen divisors shan descriure en minscula.

    Per exemple:

    - Km, Hm, Dam, m, dm, cm, mm b) Si el nom de la unitat prov del nom propi dun cientfic eminent.

    Trobars ms informaci sobre aquest tema a la bibliografia.

    Per exemple:

    Isaac Newton newton N

    Blaise Pascal pascal P

    Separa les xifres del smbol de les unitats per un espai, per vigila que mai quedin tallats al final duna lnia. Per exemple:

    5 GPa; 9 N En les expressions matemtiques, el signe de separaci dels decimals en catal s sempre la coma; no sha dusar el punt (com en angls) ni la coma alada (com si fos un apstrof). Cada tres dgits sha de deixar un espai de separaci o posar-hi un punt quan el nombre es refereixi a una quantitat (per ex. anys, km, g, euros,...), per no quan sigui un nmero dordre (per ex. pgines). Per exemple:

    Correcte Incorrecte 3,07 307 3.07 3 074 568,22 euros 3.074.568,22 euros p. 1297 p. 1.297

    Les majscules Ls de lletres majscules i minscules s complex. Tot seguit sexposen algunes

    convencions ds per a termes geolgics. Consulta llibres i pgines web especialitzades si tens dubtes.

    Les unitats geocronolgiques van en majscula. Per exemple:

  • 12

    Eoc, Cretaci, Carbonfer Les edats van en minscula si sn adjectius. Per exemple:

    Materials del Cretaci/ materials cretacis Foraminfers del Mioc / foraminfers miocens

    Inferior, Mitj i Superior van en majscula noms quan sn unitats reconegudes i en minscula si sn adjectius. Per exemple:

    Eoc Superior (= unitat, = Priaboni) Eoc superior (= part alta de lEoc, sense precisar)

    Els txons per sobre el gnere (famlies, superfamlies, subfamlies, ordres, subordres, et.) van en majscula. Per exemple:

    Nummulitidae, Miliolida... Els grups sescriuen en lletra normal i en minscula.

    Per exemple:

    gasterpodes, licfits, nummultids

    Les figures, les taules, les frmules i les equacions Les figures, les taules, les frmules i les equacions complementen el text. Es consideren

    figures la informaci grfica que acompanya el text i que pot consistir en dibuixos, mapes, grfics, quadres, esquemes i fotos.

    Numera les figures, les taules i les frmules o equacions correlativament dacord amb lordre en qu les cites dins del text, per amb independncia les unes de les altres.

    Dibuixa figures clares. Procura que el gruix de les lnies i la mida de les lletres siguin proporcionats a la mida de la figura. Assegurat que, un cop has reprodut la figura definitiva, tots els detalls sn distingibles. Si no ho sn, amplia la figura o redissenya-la.

    Les figures han de tenir una mida proporcionada i una resoluci adequada per tal que es vegin amb claredat. Vigila amb les imatges baixades dinternet que solen tenir bona resoluci per veure en pantalla per que impreses sn illegibles.

    Si reprodueixes una figura dun altre autor, cital al peu.

    Posa lorientaci, lescala i la llegenda en els mapes, talls i esquemes geolgics.

    Posa lescala en les fotos i dibuixos geolgics, tant si sn daflorament com de mostra de m (per ex. fssils) o microscopi. Posa les unitats en els grfics.

    No abusis de les ratlles en les taules, sobretot les verticals, perqu carreguen molt visualment.

    Utilitza editors dequacions per fer les frmules i les equacions. Usa les cursives per a les frmules matemtiques.

  • 13

    Cita totes les figures i taules dins del text principal, a mesura que sescaigui. No pot quedar cap figura o taula sense citar. Ho pots fer de maneres diferents, per exemple:

    ...,tal com es veu a la Figura 1, ...

    ...a la cartografia sinttica (Fig. 1) shi observa...

    Els peus de figures i els encapalaments de les taules Associa un peu a les figures i un encapalament a les taules. Els peus de figura explicatius illustren els aspectes ms rellevants del treball i permeten fer al lector una visi rpida.

    Els peus de figura i els encapalaments de taules shan de distingir b del text principal. Ho pots fer centrant-los, utilitzant una mida de lletra ms petita, escrivint en cursiva o amb una amplada de columna diferent. El tipus de lletra que generalment sutilitza en els peus de figura s Arial o Helvetica.

  • 14

    Referncies sobre redacci de textos cientfics

    Hi ha moltes referncies sobre com redactar, diccionaris, vocabularis cientfics. Us fem un recull dalguns aspectes.

    Pgines web sobre redacci cientfica Els Serveis Lingstics de la UB posen a labast de tota la comunitat universitria recursos i materials propis per ajudar-nos tant en el procs de redacci i edici de textos com de cerca dinformaci lingstica i terminolgica. El localitzador s:

    La xarxa dUniversitats Lluis Vives t un portal de llengua

    A la pgina web de lInstitut dEstudis Catalans trobars un apartat anomenat Qu cal saber? () on es donen normes i consells de molts temes relacionats amb lescriptura de textos cientfics incloent documents electrnics i pgines web.

    La Universitat Politcnica tamb t una pgina web molt extensa sobre redacci de treballs cientfics, terminologia, criteris lingstics, etc.

    La UAB t un servei de suport lingstic, dintre del qual hi ha una pgina dajuda a la redacci

    Tamb podeu trobar informaci a la Secretaria de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya:

    I a la pgina web Catal en lnia:

    Bibliografia sobre redacci cientfica Alley, M. 1996. The craft of scientific writing. Springer-Verlag, New York, 282 p. Alley, M. 1996. The craft of editing. A guide for managers, scientists, and engineers.

    Springer-Verlag, New York, 159 p.

    Fortanet, I. (coordinadora), 2002. Cmo escribir un artculo de investigacin en ingls. Alianza Editorial, 218 p.

    Markner Jger, B. 2008. Technical English for Geosciences. A text/Work Book. Springer-Verlag, Berlin, 209 p.

    Rayner, D. H. 1982. English Language and usage in Geology. Transactions of the Leeds Geological Association. Special Issue.

    Rigo, A. & Genesc, G. 2002. Cmo presentar una tesis y trabajos de investigacin. Eumo-Octaedro, 157 p.

    Rigo, A. & Genesc, G. 2002. Tesis i treballs. Aspectes formals. Eumo Editorial, 161 p. Soriano, R. 2008. Cmo se escribe una tesis. Guia prctica para estudiantes e

    investigadores. Berenice Manuales, 189 p.

  • 15

    Bibliografia geolgica en angls i amb exercicis per treballar sobre les lectures

    McKinney, M.L. & Tolliver, R.L. 1994. Current Issues in Geology. Selected readings. West Publishing Company. Minneapolis/St. Paul. 254 p.

    Yates, C.St. J. 1988. Earth Sciences. English for Academic Purposes Series. General editor Vaughan James. Cassell Publishers, Ltd., London. 164 p.

    Diccionaris i vocabularis geolgics Collins, 1987. Dictionary of Geology. Lapidus, Londres, 565 p. Ingls, M. i Rosell, L. 1981. Vocabulari de Geologia. Catal castell i castell-catal.

    Institut dEstudis Catalans, Instituci Catalana dHistria Natural, Barcelona,38 p.

    Ingls, M. i Rosell, L., 2001. Vocabulari de Geologia. Publicacions i Edicions UB, 156 p.

    Nogus, J.M., Dalmau, N., Gambin, N. Montoro, L., 1999. Diccionari de Gemmologia. Edicions Universitat de Barcelona, 383 p.

    Riba, O. 1997. Diccionari de geologia. Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1407 p. LInstitut dEstudis Catalans ha publicat una edici en lnia:

    Riba, O., Mata, J.M., Melgarejo, J.C. i Egea, A. 2000. Vocabulari de mineralogia. Servei de Llengua Catalana, Universitat de Barcelona, 210 p.

    Riera, C. Manual de catal cientfic. Editorial Claret, 185 p. Vocabulari de termes geolgics en catal per processadors de textos elaborat per la Comissi

    de Dinamitzaci Lingstica de la Facultat de Geologia i el Servei de Llengua Catalana de la UB. Revisat per la Montserrat Ingls i la Laura Rosell:

    Diccionari de termes relacionats amb els riscos naturals: