Els jocs de falda

  • Published on
    28-Jan-2017

  • View
    222

  • Download
    0

Transcript

  • Unitat didctica Els jocs de falda Educaci infantil. Cicle 0-3 Autoria: Rosa Reina, Ma Teresa Amig, Montserrat Xufr, Rosa Garcia

  • Unitat didctica. Jocs de falda 2/13

    ndex Sobre la unitat didctica................................................................................................3 Components de la programaci ....................................................................................4

    Capacitats .................................................................................................................4 Objectius de cicle ......................................................................................................4 Objectius daprenentatge...........................................................................................4 Continguts.................................................................................................................5

    Descoberta dun mateix i dels altres ......................................................................5 Descoberta de lentorn natural i social ...................................................................5 Comunicaci i llenguatges .....................................................................................5

    Metodologia ..................................................................................................................6 Activitats....................................................................................................................6

    Jocs per a lpoca dadaptaci...............................................................................6 Jocs per a les estones de canvi .............................................................................6 Jocs per a altres estones quotidianes ....................................................................7 Jocs que afavoreixen la sociabilitat........................................................................9

    Orientacions didctiques ......................................................................................... 10 Avaluaci .................................................................................................................... 10

    Activitats davaluaci ............................................................................................... 10 Bibliografia.................................................................................................................. 13

  • Unitat didctica. Jocs de falda 3/13

    Sobre la unitat didctica

    En els primers anys de vida dels infants s molt important la relaci individualitzada nen/a-adult, ja que suposa un primer esgla en la descoberta que fan dells mateixos i del seu entorn immediat. Dins la vida quotidiana del nen/a a la llar hi ha molts moments en qu sestableix aquest tracte individualitzat. Un dels que el possibiliten sn els jocs de falda. Leducador/a, tot jugant amb el nen/a assegut a la falda, li transmet el seu afecte, li fa moixaines, el gronxa, capta la seva atenci amb la mirada i es comunica amb ell/a. Aquests jocs permeten establir una relaci molt ntima entre el nen/a i ladult. El joc de falda el considerem com un joc, en un principi iniciat per ladult, expressat per una cantarella o can i que comporta un contacte directe individualitzat nen/a-adult. Molts cops t un carcter totalment espontani, daltres s provocat per linters de ladult. Aquests jocs tenen una doble progressi: - Segons el moment del curs:

    A principi de curs hi haur uns jocs ms adients per a lpoca dadaptaci. Aquests afavoriran ms la seguretat, el consol i la relaci afectiva, tan necessaris en aquesta etapa. Un cop passada ladaptaci, hi haur situacions en qu seran propicis uns altres jocs: jocs per animar i engrescar, jocs per relaxar, etc. Tamb hi haur moments concrets, dins lactivitat quotidiana de la classe, com lestona del canvi de bolquers, en qu afavorirem aquest tipus de joc.

    - Segons la relaci adult-nen:

    En un principi s iniciat per ladult: relaci adult > nen/a. Ms endavant el nen/a ho demana a ladult: relaci nen/a > adult. Al final del procs es pot arribar a establir aquesta relaci entre els mateixos

    infants: relaci nen/a > nen/a. Aquests jocs no solament possibiliten la relaci entre el nen/a i el seu educador o educadora, sin que tamb poden servir per establir una relaci amb altres docents de lescola, ja que en aquest cicle la relaci que existeix amb els diferents educadors i educadores de lescola s molt familiar i propera. Considerem que els jocs de falda no shan de deixar de fer en aquesta edat, sin que shan de continuar realitzant en edats posteriors, ja que afectivament el nen/a continua necessitant aquests tipus de joc. Per altra part, sn un pas previ als jocs dansats, collectius i rimats.

  • Unitat didctica. Jocs de falda 4/13

    Components de la programaci

    Capacitats Aquesta unitat didctica contribueix a assolir les capacitats segents: Progressar en el coneixement i domini del cos, en el moviment i en la coordinaci,

    tot adonant-se de les prpies possibilitats. Adquirir progressivament hbits bsics dautonomia en accions quotidianes, per

    actuar amb seguretat i eficcia. Progressar en la comunicaci i expressi ajustada als diferents contextos i

    situacions de comunicaci habituals per mitj de diversos llenguatges.

    Objectius de cicle En el disseny daquesta unitat didctica, shan tingut en compte els objectius de cicle segents: Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional

    corresponent al moment maduratiu i esforar-se per manifestar i expressar les prpies emocions i sentiments

    Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a travs del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una millora progressiva del llenguatge oral.

    Iniciar-se en la descoberta i ls del llenguatge corporal, verbal, matemtic, musical i plstic.

    Objectius daprenentatge Establir i mantenir una relaci afectiva amb ladult. Tenir iniciativa en la demanda del joc de falda. Habituar-se a compartir ladult. Respondre positivament a lespera del torn. Aconseguir centrar latenci en el joc i mantenir-la durant un temps determinat. Usar diferents canals dobservaci: vista, tacte, oda. Gaudir escoltant les diferents cantarelles o tenir una actitud datenci a lhora

    descoltar-les. Associar el moviment amb la cantarella. Gaudir del propi joc. Tenir una actitud activa i engrescadora durant el joc. Iniciar el manteniment de la bona postura en fer jocs de falda. Percebre la pulsaci de les diferents cantarelles. Experimentar les sensacions que comporta el joc de falda i identificar estats

    corporals referents a la postura, moviment i equilibri. Reproduir postures i moviments referits a diferents jocs. Reconixer prviament les sensacions que comporta el joc. (Saber que li fars

    pessigolles abans de fer-lin, aix com la seva postura corporal i moviment.) Identificar parts concretes del seu cos: dits, mans, peus, braos. Iniciar la comprensi de les nocions espacials tenint per referncia el propi cos:

    amunt i avall, a dalt i a baix. Identificar diferents cantarelles i canons dels jocs de falda a travs del gest i

    lentonaci. Memoritzar i reproduir finals de frase de les diferents cantarelles.

  • Unitat didctica. Jocs de falda 5/13

    Interpretar les intencions comunicatives de ladult pel gest i lentonaci. Experimentar progressivament diferents sons significatius de la llengua. Identificar diferents estats emocionals i afectius motivats per la modulaci de la

    veu. Exterioritzar les diferents emocions rebudes.

    Continguts

    Descoberta dun mateix i dels altres

    Experimentaci de les diferents sensacions produdes pels canvis posturals

    dequilibri i tonicitat. Progrs en el domini de la coordinaci i el control dinmic del cos. Percepci de les diferents postures corporals: assegut, ajupit, m estesa... Descoberta segmentria del cos: dits, mans, peus, braos. Imitaci i evocaci de les diferents accions que configuren els jocs de falda. Expressi i manifestaci de les emocions i les necessitats: afectives, relacionals,

    ldiques...

    Descoberta de lentorn

    Observaci i exploraci activa a lhora de fer el joc Reconeixement de les seqncies espacials i temporals associades als jocs de

    falda Participaci en les tradicions i costums mostrant inters i curiositat.

    Comunicaci i llenguatges

    Iniciaci en la descoberta i s del llenguatge corporal, verbal i musical Comprensi de les intencions i dels missatges dels adults Coneixement i utilitzaci de manera progressiva de les normes que regeixen els

    intercanvis en les cantarelles i jocs de falda Reconeixement i participaci activa en canterelles i jocs de falda

  • Unitat didctica. Jocs de falda 6/13

    Metodologia

    Activitats Relaci dels jocs que farem durant el curs

    Jocs per a lpoca dadaptaci

    Aquests dos jocs en concret, pel seu carcter ms individualitzat i ntim, els farem prioritriament en aquesta poca dadaptaci, ja que afavoreixen el contacte afectiu amb ladult i li donen seguretat i consol, tan necessaris en aquesta poca. Ball manetes Ball manetes, toca galtetes, toca-les tu, que les tens boniquetes. s molt important la suavitat i el ritme i lalegria que shi posi. Linfant sasseu a la falda, encarat a ladult. Tamb es pot fer estirat. Se lagafa per lavantbra i se li fan picar les mans, seguint el ritme de la can. Es pot fer picant les galtes del nen o de la nena, o de ladult, segons el moment. Bim bom Bim!, bom!, les campanes de Salom toquen a festa i fan: bim!, bom!, bim!, bom! Ladult t el nen/a a la seva falda, mirant-se tots dos i agafant-se les mans. Sinicia llavors el balanceig, que ser suau, intentant seguir el ritme. El balanceig fora linfant a unes certes flexions de tronc i cap que, si es fan b, sn molt positives a nivell motriu. El balanceig pot ser davant-darrera i lateral.

    Jocs per a les estones de canvi

    Salta miralta Salta miralta, trenca una galta, Nostre Senyor

  • Unitat didctica. Jocs de falda 7/13

    et far un pet. Agafarem el nen/a per les manetes quan lhem acabat de canviar. Quan diem far un pet el fem saltar. Hi ha infants que al principi els fa por, per a poc a poc ho superen. Balla, balla, saca de palla Balla, balla, saca de palla, saca de plom, el ms petit fa un rodolom. Agafarem el nen/a per sota les aixelles quan lhem acabat de canviar. Quan diem el ms petit fa un rodolom, el fem saltar.

    Jocs per a altres estones quotidianes

    Sn jocs que podem fer al llarg de tot el curs. Aquests vindran donats per situacions quotidianes i concretes de cada dia. Podem fer les variacions que creguem oportunes a cada moment i per a cada joc: ritme suau, moviments forts, modulacions de la veu, etc. Gateta moixoia Gateta moixoia, gateta paparoia, el gatet ha vingut carregat de peix menut, a la plaa lha venut a diner i malla. Bufetada! Ladult va acaronant les galtes de linfant, per acabar li pica la galta ben suau, per ben de pressa, i fer-lo riure. Ralet Ralet, ralet, paga dineret! Sagafa la m del nen/a i, amb el dit, ladult li va fent cercles al palmell. Quan es diu paga dineret se li dna un copet tamb al palmell. Ms endavant ser linfant qui imiti lacci. Aquest s el pare

  • Unitat didctica. Jocs de falda 8/13

    Aquest s el pare, aquesta s la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes, i aquest diu: Piu! Piu! Que no nhi ha per al Caganiu? Cada vers correspon a un dit de la m o del peu del nen/a, comenant pel polze i acabant pel petit, on sallarga la cantarella. Hi ha moltes versions. Ho podem fer tamb amb diferents modulacions de la veu. Quan vagis a la carnisseria Quan vagis a la carnisseria no compris carn daqu, ni daqu, ni daqu, sin daqu que nhi ha un bon boc! Agafem la m del nen/a, fent-li estirar el bra, i fem veure que li anem tallant a trossets, comenant per la m i acabant a dalt de tot del bra. Quan es diu sin daqu, se li fan pessigolles a les aixelles. En aquest joc el nen/a ja espera les pessigolles abans de fer-lin. M morta M morta, m morta, pica la porta! Sagafa la m del nen/a pel canell i se li fa balancejar. Quan es diu pica la porta! se li acosta la m a la galta, tot picant-la. Arri, arri, tatanet Arri, arri, tatanet, anirem a Sant Benet, comprarem un panellet, per dinar, per sopar, per a en (nom del nen/a) no nhi ha! Ens asseiem a terra o a la cadira, posant-nos el nen/a a la falda. Seguint el ritme de la can, el fem botar, i quan diem per a en... no nhi ha! el tirem enrera, o abaixem els genolls.

  • Unitat didctica. Jocs de falda 9/13

    Aquest joc els agrada per la sensaci final de tirar-los enrera i, al mateix temps, sentir el seu nom. Cal tenir en compte que es pot fer amb ritme suau o amb moviments forts.

    Jocs que afavoreixen la sociabilitat

    Aquests jocs els farem ms cap a finals del segon i tercer trimestre del curs, ja que en aquestes alades del curs comena a iniciar-se una relaci ms de grup. Escarabat bum, bum Escarabat bum, bum, posa-hi oli, posa-hi oli. Escarabat bum, bum, posa-hi oli en el llum. Si en el llum no nhi ha, a lescalfeta, a lescalfeta, si en el llum no nhi ha, a lescalfeta nhi haur. Ladult fa recolzar el cap del nen/a a la seva falda. Ladult, i els altres nens i nenes, li van picant lesquena. Quan sacaba la can i es diu escarabat, endevina qui tha picat! es fa passar un altre nen o nena. Aquest joc s molt important per percebre la pulsaci de la can. La barca puja i baixa La barca puja i baixa, noms hi pot anar en ... de mariner, en ... de capit, en ... cau a laigua, en ... el va a salvar, un pet i una abraada i sen van a passejar. Es pot fer amb un nen/a i simular el balanceig de la barca, per s ms apropiat fer-ho amb dos, un a cada cama de ladult, i es van enllaant les accions que diu la can.

  • Unitat didctica. Jocs de falda 10/13

    Orientacions didctiques Per b que en el disseny de les activitats hi ha incloses les orientacions didctiques i organitzatives, cal remarcar uns punts generals a tenir en compte: La cantarella del joc sempre ha de ser interpretada pel mestre/a. Al principi s important fer el joc de falda sempre de la mateixa manera. Un cop

    assimilat pel nen/a hi anirem introduint diferents variacions: diferents tonalitats de veu, factor sorpresa, fort i fluix, etc.

    Aquests jocs van molt relacionats amb els moments i els estats dnim que

    leducador capta; aix, doncs, els potencia o provoca segons la situaci viscuda. Els recursos utilitzats sn humans, bsicament, i materials: cadira, taulell, coixins.

    Avaluaci

    Activitats davaluaci Lactivitat bsica davaluaci es centrar, bsicament, en lobservaci que far el mestre/a. Lestratgia que es far servir per portar a terme aquesta avaluaci ser lobservaci sistemtica enregistrada en la llibreta de seguiment de cada nen/a. Lobservaci es portar a terme peridicament. La periodicitat anir en funci del moment en qu ens trobem del curs. Per exemple, a principi de curs caldr una observaci ms continuada, ja que el perode dadaptaci s una poca en qu es fa ms necessari aquest seguiment. Aix, doncs, lobservaci de joc de falda en aquest perode servir molt per saber quina s levoluci que fa el nen/a en relaci amb ladult i lescola. Dintre dels objectius didctics fixats nhi ha alguns que es poden comenar a assolir en el primer trimestre del curs i que seran observables, i daltres que ho seran tamb a partir del segon i tercer trimestre. Aix doncs, durant el primer trimestre els factors que observarem prioritriament i que ens confirmaran si saconsegueixen els objectius o no, seran: Lexterioritzaci de linters: Demanda del joc: un cop iniciat el joc pel mestre/a, cal veure quina s la demanda

    de joc dels infants. Expressi de linfant, de la cara i del cos: marca amb el cos el ritme duna

    cantarella abans de fer-la. Daquesta manera demana a ladult que la hi faci. To muscular: si linfant est tens o relaxat cal asseurel a la falda, per exemple. En el segon i tercer trimestre, a part dobservar els factors enunciats anteriorment, observarem:

  • Unitat didctica. Jocs de falda 11/13

    Linters: Demanda del joc: assenyalant el rac on es fan els jocs de falda. Vncer pors: en aquells jocs en qu linfant ha de saltar o sel tira enrera en una

    moment donat. Saber esperar el seu torn. Si sap associar el moviment amb la cantarella. Per exemple comenar-li a cantar

    un joc concret i veure si fa el moviment que li correspon. Preveure el que vindr, sobretot en aquells jocs que al final acaben fent

    pessigolles. Linfant sap que li fars pessigolles abans de fer-lin. La percepci de la pulsaci, sobretot en aquells jocs en qu aquesta s molt

    patent. Si sap completar finals de frase de les diferents rimes i cantarelles. Aix ho sabrem

    si anem cantant la cantarella sense dir el final de frase i fem que linfant la digui. Exemple dobservaci Nom del nen: Agust. Edat: 24 mesos. Observaci: Jocs de falda. Factors que observem: Si sap esperar el seu torn. Si hi t inters. Si sap associar el moviment amb la cantarella. Si percep la pulsaci (en lEscarabat bum, bum). Si sap completar els finals de frase de les cantarelles. Estratgies que farem servir per avaluar determinats aspectes: Hi ha aspectes que amb el desenvolupament del propi joc ja sn observables, com per exemple linters, el saber esperar el seu torn, etc., per hi ha daltres aspectes en qu hem de crear unes estratgies concretes per veure si el nen/a ho ha assolit o no. En aquesta observaci en concret farem servir dues estratgies: Per veure si associen el moviment amb la cantarella farem el joc de falda fent el

    moviment i sense la cantarella. Veurem, aleshores, si el nen/a s capa de comenar-la tot sol i si daquesta manera identifica el moviment amb la cantarella

    Cantarem el joc de falda sense dir els finals de frase i veurem si el nen/a els diu. Primera observaci Mhe assegut al rac on normalment fem els jocs de falda, de seguida han vingut un grup de cinc nens i nenes, entre ells lAgust.

  • Unitat didctica. Jocs de falda 12/13

    Jo he agafat la Teresa per fer-li lEscarabat bum, bum. De seguida que he posat el cap de la Teresa sobre els meus genolls i abans de fer la cantarella, han dit: Lescarabat!, lescarabat! LAgust ha comenat a cantar-la a la seva manera, es mostra impacient i vol que lhi faci primer a ell. Jo li dic que primer lhi farem a la Teresa i desprs a ell. Shi conforma i comencem a picar lesquena a la Teresa. Quan acabem, lAgust reclama el seu torn: Ara Gust, ara Gust. Tot seguit fem La carnissera. A mida que vaig avanant en el bra, lAgust el va arronsant i abans de fer-li pessigolles ja sha posat la m sota laixella. Al Sergi tamb li fem el mateix. Al comenament, lAgust li fa el mateix que jo i va seguint el joc tota lestona acompanyant-me. Al final tamb li fa pessigolles. Segona observaci He agafat lAgust per fer-li lArri, arri, tatanet. Jo he anat cantant la cantarella sense dir els finals de frase. Ell mels ha anat dient tots. Desprs he fet La barca puja i baixa. Mhe assegut als genolls la Rita i llex. De seguida que he comenat a cantar la cantarella, lAgust ha comenat a balancejar-se portant el ritme perfectament. Buidatge de lobservaci feta Sap esperar el seu torn, per b que li costa. Hi t molt inters. Sap associar perfectament el moviment amb la cantarella. Preveu el que vindr. Percep la pulsaci en lEscarabat bum, bum, encara que li costa agafar el ritme

    concret. En La barca puja i baixa ha estat capa de captar molt b el ritme. Sap completar els finals de frase de les cantarelles.

  • Unitat didctica. Jocs de falda 13/13

    Bibliografia Busqu, M.: Virolet Sant Pere. Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, 1977. Busqu, M.: Virolet Sant Pau. Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, 1981. Folklore a lEscola-Bressol. Dossiers. Rosa Sensat. dena, P., i Figueres, P.: Leducaci musical a la Llar dInfants. Edicions Onda. Barcelona, 1979. Orientacions i Programes. Leducaci a la Llar dInfants i al Parvulari. Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament. Barcelona, 1988.