Els comunals a l'alta muntanya

  • Published on
    14-Feb-2017

  • View
    218

  • Download
    5

Transcript

Els comunals a l'alta muntanya Els usos pastorals i les rees protegides Oriol BELTRAN COSTA Divendres, 27 de mar de 2015 Els bns comunals. Una aproximaci des de la ramaderia extensiva La perspectiva histrica en l'anlisi del paisatge 1. Els aprofitaments tradicionals i els comunals 2. Poltiques territorials modernes 3. L'estatut de les muntanyes La vigncia dels comunals Espot, 2006 La perspectiva histrica en l'anlisi del paisatge Els paisatges de la muntanya sn el resultat d'un procs de transformacions en el temps Les poblacions humanes han tingut i tenen un gran protagonisme en aquesta dinmica Son, 2006 Farrera, 2005 1 Parlar dels comunals implica referir-se a unes formes jurdiques diverses i complexes pertinences de pobles en municipis ms grans, enclavaments, canvis d'usos i en la composici dels venats... La seva forma actual s producte d'una interacci entre processos especfics i generals els usos locals en l'aprofitament i la gesti dels recursos les poltiques de territorialitzaci de l'Estat i l'articulaci de la muntanya amb el mercat La perspectiva histrica en l'anlisi del paisatge Ban, 2003 Muntanya de Llessui, 2014 2 Les muntanyes de l'Alt Pirineu sn objecte avui d'un procs de terciaritzaci (turisme, poltiques de patrimonialitzaci i conservaci) i han adquirit un nou protagonisme Les activitats productives han marcat histricament el poblament i modelat el paisatge, per tenen ara una presncia molt limitada modernament, els aprofitaments industrials (hidroelctriques, explotaci forestal i minera) des de ms antic, els usos agrcoles i ramaders La perspectiva histrica en l'anlisi del paisatge 3 Parc Nacional, Espot, 2012 Tremp, 2008 Els comunals no sn noms una supervivncia sin tamb una oportunitat un espai per la participaci collectiva un mecanisme per promoure els beneficis locals dels nous usos Entendre la lgica i funcionalitat de la gesti comunal i identificar les seves transformacions, pot contribuir a la discussi plantejada [ms que un debat sobre els orgens o el seu encaix jurdic] Les dades provenen d'estudis fets a la Val d'Aran i el Pallars Sobir poden fer-se extensives a tot l'Alt Pirineu (i altres regions de muntanya) tenen concrecions diferents, variables i complexes, segons els llocs La perspectiva histrica en l'anlisi del paisatge 4 Muntanya de Llessui, 2007 L'explotaci preindustrial dels recursos: agricultura d'autoconsum, ramaderia destinada a l'intercanvi i migracions estacionals A nivell local, i ms eventualment, hi ha hagut aprofitaments intensius 1. Els aprofitaments histrics i els comunals Trvia, 1954 Fargues i installacions preindustrials hidruliques 5 Diferncies altitudinals, tipus d'aprofitaments i formes de propietat: finques particulars vs. muntanyes comunals Muntanya de Llessui, 2008 Valls d'neu, p. XX 1. Els aprofitaments histrics i els comunals 6 La comunitat local com a organitzaci econmica marc institucional d'articulaci dels grups domstics per fer front a les necessitats de l'aprofitament agropecuari de l'entorn per garantir la viabilitat de les explotacions familiars, no com a forma de collectivisme recolzava en la propietat collectiva de les muntanyes, per no era la seva nica dimensi econmica coordinaci i sincronitzaci de les actuacions domstiques gesti conjunta dels aprofitaments ramaders defensa dels interessos collectius creaci d'infraestructures 1. Els aprofitaments histrics i els comunals Pla de Boet, reu, 2013 7 drets derivats de la pertinena al com gaudir dels bns comunals: pasturar el bestiar, segar herba, fer fulla, tallar fusta, fer llenya, disposar d'aigua pel reg subhastes dels serveis locals (taberna, mol, serradora), ocupar-se en l'explotaci forestal, fer artigues o adquirir erms (per cultivar-los) beneficiar-se de les infraestructures locals: canals de rec, camins, ponts, etc. gaudir de l'organitzaci collectiva de la ramaderia a l'estiu, participant en els ramats locals obligacions venals contribuir al pressupost del com participar en el treball comunal (construcci i manteniment d'infraestructures: camins, fonts, abeuradors, murs, neteja de pastures, carrers...) assistncia als pastors per torn (gurdies) servituds comunals de les finques particulars 1. Els aprofitaments histrics i els comunals 8 La comunitat local com a organitzaci poltica els rgans poltics locals (consells de caps de casa) regulaven l'accs als recursos comunals, gestionaven els aprofitaments collectius i vetllaven per la defensa dels interessos locals, a travs d'ordenances (captols de vila) pastures comunals: normes per la formaci dels ramats, la contractaci de pastors, el calendari pastoral, l'aprofitament dels fems) o les servituds de les finques particulars productes forestals: partides, espcies, limitacions d's... l's de les infraestructures les prestacions de treball les contribucions en diners ordenen la vida local com un espai social potencialment conflictiu el predomini territorial dels comunals no suposa un repartiment igualitari dels recursos 1. Els aprofitaments histrics i els comunals rreu, 1903 9 "Forman parte de la UPCV todos los que lo sean del pueblo de Espot y renan las condiciones de ser cabezas de familia, con casa abierta en el pueblo y formando familia independiente [...]. Las personas que siendo naturales del pueblo de Espot constituyan familia legtima, y los que siendo naturales de otros pueblos se casen con mujeres naturales de Espot [...] tendrn en el monte y bosque de Espot los mismos derechos que los vecinos antiguos [...]. Mas aquellos que sin ser naturales de Espot [...] hayan adquirido la vecindad en este pueblo despus del mes de abril de 1955 [...], podrn disfrutar de los derechos de pastos para sus ganados, y del de leas y maderas para sus necesidades al igual que los dems vecinos antiguos. Pero en cuanto a cualquier otro beneficio que pueda obtenerse del monte y bosque, slo podrn participar de ellos cuando hayan transcurrido 12 aos". Universidad y Particulares o Comn de Vecinos del pueblo de Espot (1957) 1. Els aprofitaments histrics i els comunals "[Es] veden los cases o roures los quals sn tils per a la servitud de la fulla [...] aix s per la part solana des del cam que puja a Vilams des de la palanca de baix de Barrads, seguint a dalt tot lo que cont el terme propi de dit com d'Arrs i Vila i per la part obaga [...] des de la Coma del Prat de Margalida seguint fins al ras i seguint de dalt a baix al cam de la ribera fins a on acaba lo terme propi de dit com, i tamb en la partida del Gotaus [...] tot lo que cont lo terme propi de dit com. I el que ser atrevit de fer caure ni tallar ningun de dits arbres en dit terme propi pagaran cada individu o habitant de dit com 5 lliures per peu d'arbre que faran caure tant xic com gran, sin tallaran les rames per la utilitat de la fulla al temps acostumat i dels arbres secs de case se'n podran aprofitar los individus de dit com per a llenya i los verds queden vedats amb la pena ja dita" Captols de la Vila d'Arrs: vedes en partides forestals (1782) 1. Els aprofitaments histrics i els comunals Els aprofitaments ramaders del com busquen un s adequat dels recursos disponibles (adaptat a les condicions locals, afavorint l'aprofitament venal i la venda dels sobrants) calendaris pastorals especfics a cada poble i cada muntanya, d'acord amb la localitzaci i caracterstiques de les pastures nombre de ramats (i d'especialitzaci) variable en sincronitzar els moviments del bestiar, propicia: s complet de les pastures d'acord amb els trets dels animals vedar partides per afavorir el creixement de l'herba llogar les herbes sobrants explotar els productes derivats 1. Els aprofitaments histrics i els comunals Vall d'ssua, sd 10 Les vaques, les treien "ara, a la primavera [...] i se feien anar a Quatre Pins [...]. Als Estanyets no hi deixaven entrar [...]: noms s'hi pujava per la vora. I d'all es treien per Sant Joan, el 24 de juny [...]. De Quatre Pins els portaven a la ribera de Sant Maurici [...]. Comenaven per all i anaven pujant". [A sota de Sant Maurici hi havia una cabana]: "Llavors all tancaven les vaques. Cada dia... Un dia anaven all la part obaga i a dormir all. Desprs anaven [...] fins a Sant Maurici, i tornar a baixar a dormir avall". S'estaven les vaques amb dos pastors. D'all se n'anaven a [?]; un altre dia "anaven a l'altra banda, que s la Solveta, que s la ribera que va cap a Monestero [...]. I despus anaven a la part de Monestero. De la part de Monestero tornaven a baixar i anaven a Ratera". De Ratera baixaven a primers d'agost "o una cosa aix". "I llavors se n'anaven a Sobenuix [...]. I d'all anaven al Portarr. De Portarr arribaven all a l'estany Rod, perqu all s d'Espot". "Per la Mare de Du d'agost baixaven aqu el poble i llavors els feven anar per aqu les pistes, aqu els Estanyets [... ] i s'hi estaven el 15 d'octubre. Als Estanyets no hi havia anat res [de bestiar], ni en tot l'estiu ni a la primavera". Les vaques i les eges s'hi estaven fins el 15 d'octubre. Entrevista a J.L., de casa P. d'Espot (2006) 1. Els aprofitaments histrics i els comunals "Queda vedada desde este da hasta el 1 de noviembre para el ganado lanar y cabro la partida Sol desde la Roqueta de Estas hasta las Rosellas del Vedat [...]" "Queda vedada desde esta fecha hasta el 29 de junio y del 5 de julio hasta el 20 de septiembre para el ganado lanar y cabro la partida Solanet, desde las Rosellas del Vedat hasta el barranco del Pinat" "Hasta el dia 12 de junio no podrn los vacunos, caballares y mulares pasar por el riu Polls por la parte obaga y los lanares y cabros hasta el 29 del mismo mes" "Los ganados lanares y cabros no podrn introducirse en la partida comprendida entre la Llau Nova y el Barranco del Pinat hasta que se haya marchado de dicha partida la vacada, no pudiendo traspasar la Llau Nova por la parte solana y el rio Monestero por la obaga hasta el 25 de julio" "En la partida "Port" no podrn introducirse los lanares y cabros hasta que haga diez das que estn pastando en la misma los vacunos, mulares y caballares" [...] 1. Els aprofitaments histrics i els comunals [...] "Queda vedada desde esta fecha hasta el 15 de octubre para el ganado lanar y cabro la montaa Estaets y hasta el 15 de agosto para los vacunos, mulares y caballares" "Toda cabeza de ganado que durante la vigencia de la veda de alguna partida se encuentre pastando en ella, pagar como indemnizacin la siguiente cuota: la primera vez si es vacuno, mular o caballar 2 pesetas 50 cts por cabeza y si es lanar o cabro 5 ptas por cada 100 cabezas; duplicando la segunda; triplicando la tercera y as sucesivamente" Acord municipal d'Espot (26.04.27) 1. Els aprofitaments histrics i els comunals Als d'Isil, 1910 Des del primer ter del XIX, l'Estat impulsar diverses actuacions dirigides a modelar social i polticament el seu territori s'orienten a afermar el seu domini implementaran la seva estructura administrativa i de govern contribueixen a l'expansi del mercat Hi ha una successi d'iniciatives amb finalitats diferents implantaci de l'Administraci Local canvis en el sistema de propietat creaci del Patrimoni Forestal de l'Estat desplegament de les rees protegides 2. Poltiques territorials modernes Saur, 2005 11 1. El procs d'ordenaci administrativa pobles, municipis i fusions Termes municipals al PS 2. Poltiques territorials modernes 12 2. El procs de desamortitzaci (m. XIX) dels comunals a les forests d'utilitat pblica Forests d'Utilitat Pblica al PS Muntanya d'Espot, 2005 2. Poltiques territorials modernes 13 3. Les poltiques forestals de l'Estat correcci de barrancs, repoblacions forestals Sant Quiri, Ancs, 2006 Barranc d'Enseu, 1907 Reserva Nacional de Caa de Boumort 2. Poltiques territorials modernes 14 4. Les poltiques de conservaci de la natura entre un i dos teros del territori a l'Alt Pirineu i Aran Pla Territorial de lAlt Pirineu i Aran (2007) 2. Poltiques territorials modernes Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici. Espot, 2005 15 3. L'estatut de les muntanyes La concreci d'aquests processos ha afavorit una gran diversitat de situacions (i una relativa pluralitat jurdica: solapament de formes) D'una manera general, la titularitat de les muntanyes de l'Alt Pirineu adopta unes formes concretes propietat pblica dels ajuntaments propietat pblica de l'Estat (Generalitat) societats de propietaris Cal afegir-hi drets i servituds dels antics pobles, algunes situacions particulars (societats venals o de particulars, societats gestionades pels ajuntaments) i enclavaments, junt amb els efectes de la prdua de valor dels drets comunals i del despoblament Gerri de la Sal, 1910 16 Muntanyes de titularitat pblica a) Propietat municipal sn les muntanyes excloses de la desamortitzaci per raons d'utilitat pblica (assignades als municipis) [quasi totes figuren al CUP] els antics aprofitaments compartits entre pobles van haver d'ajustar-se a la divisi municipal la simplificaci del mapa municipal afegir un nou factor de complexitat: la pertinena noms est reconeguda per les EMD; per la resta, la funcionalitat de l'antiga titularitat depn de l'existncia d'aprofitaments i la voluntat a mantenir-la habitualment, la gesti s'ha mantingut a mans dels vens (juntes locals de ramaders) quan prevalen els aprofitaments els productes de l'explotaci comercial dels aprofitaments (pastures, boscos i caa) s'assignen amb independncia de la pertinena histrica 3. L'estatut de les muntanyes 17 un balan contradictori pot interpretar-se com una adaptaci i continuaci de les modalitats locals d'aprofitament i gesti (mantenint les antigues ordenances) reflecteix una ruptura: fins la desamortitzaci, la capacitat poltica residia en el conjunt dels vens (el com) i no en els rgans formals de gesti i representaci: desempoderament dels actors locals 3. L'estatut de les muntanyes Noarre, Lladorre, 2008 18 Muntanyes de titularitat pblica b) Propietat de l'Estat s'origina arran de la formaci del Patrimoni Forestal de l'Estat (anys 20 i, sobretot, 40) i afecta termes municipals concrets diversitat de formes de gesti: poltica ms expeditiva on s'han concentrat interessos (zones de repoblaci o d'explotaci forestal intensiva), allegant l'inters general, i ms tolerant a la resta, on es diferencia poc de les muntanyes municipals (prioritzant els aprofitaments locals) s'hi aplica una gesti tcnica, a mans d'agents no locals prdua de capacitat poltica de la poblaci local 3. L'estatut de les muntanyes Mata de Valncia d'neu, 2006 19 Muntanyes privatitzades a) Societats de propietaris abast ms limitat (difcil d'avaluar), ms diversitat sn propietats particulars pluripersonals (regides pel dret privat), constitudes a f. XIX-p. XX per mantenir els aprofitaments venals davant l'expropiaci dels comunals drets nominals de socis (no venals); distribuci no sempre igualitria ni universal variacions especfiques segons les condicions de constituci de cada societat, on s'estableix el rgim intern i la regulaci de l'estatut de socis (adquisici, prdua i transferncia dels drets) els casos de les muntanyes de Llessui, de Saur i de Tor 3. L'estatut de les muntanyes Tor, 2012 20 Muntanyes privatitzades b) Particulars la desamortitzaci dels bns de l'esglsia i senyorials va resultar sovint en una privatitzaci a mans d'uns pocs particulars poden mantenir servituds venals prvies els casos de les valls d'neu i de la muntanya de Cuberes 3. L'estatut de les muntanyes Cuberes, 2004 21 La complexitat territorial de la gesti comunal lgica ambiental (local, premoderna) vs. lgica administrativa (de l'Estat) Aprofitaments ramaders per pobles a les muntanyes del terme de Lladorre 160 les Tovarres 161 lo Mall i Sol 162 Obagues 163 Obaga de Montalto 164 Obaga de Reny i Font-Robell 165 Plana de Riberals 166 Selva de Noarre 3. L'estatut de les muntanyes 22 les poltiques territorials no sn assumides passivament: els actors socials responen i s'adapten als canvis imposats i les noves conjuntures resistncia a la desamortitzaci (aconseguir exceptuar la major part de muntanyes) constituci de societats de propietaris (per mantenir els antics usos comunals) actuaci de les juntes ramaderes locals (per gestionar els aprofitaments per compte propi) algunes iniciatives mostren una capacitat per desenvolupar nous usos als aprofitaments en com el cas de la Muntanya d'Espot 3. L'estatut de les muntanyes Lladorre, 2007 Parc Nacional, sd 23 La vigncia dels comunals Els aprofitaments locals tradicionals i el poblament histric van contribuir a la formaci d'un paisatge de mosaic; el seu abandonament afavoreix la reforestaci i una major homogenetat Les rees protegides contribueixen a harmonitzar conservaci i s i han esdevingut un instrument important per la valoraci i potenciaci de les activitats beneficioses per la biodiversitat, sobretot la ramaderia extensiva Port de Tavascan, 2005 Port de la Bonaigua, 2006 24 Ms enll dels usos econmics , els comunals han tingut histricament una dimensi poltica: formes de governana collectiva La implementaci de les poltiques territorials modernes ha suposat una primacia de l'oposici entre el particular i el pblic (a mans de l'Estat), front a l'anterior importncia del collectiu (l'espai local) Les instncies poltiques actuals, administratives (ajuntaments, consells) i territorials (parcs) han tendit a una gesti ms transparent i participativa; les noves demandes socials s'orienten a aprofundir en aquesta direcci L'actualitzaci dels comunals s'ha de pensar en el marc de la nova economia patrimonial i les seves formes socials La vigncia dels comunals 25 Parc Nacional, Espot, 2006