El llibre dels monstres

  • Published on
    15-Mar-2016

  • View
    217

  • Download
    3

DESCRIPTION

a tale for children

Transcript

El llibre dels monstres

El llibre dels monstres

Hi havia una vegada un poble molt i molt petit que es deia Magicland. All hi vivia una famlia: el pare, la mare, lavi, el Pol i la Maria. Als dos germans els hi agradava molt anar amb bicicleta per tots els carrers i carrerets del poble. Un dia al mat, al llevar-se plovia molt i no podien sortir a fer un tomb amb bici pels carrers de Magicland. El Pol que era molt inquiet i tafaner li agradava investigar i descobrir misteris i li va dir a la Maria:

-Avui podem anar a les golfes a regirar totes les caixes plenes de pots i teranyines que hi ha!

Tot duna van enfilar-se per unes velles escales de pedra i a lobrir la porta de fusta, el primer que van veure va ser el bagul recobert de pell i llauna del seu avi Miquel

Hi havia tamb moltes coses antigues, com una bici, que tenia molts i molts anys, que la feia servir lavi Miquel per anar a treballar i a comprar. I tamb hi van trobar un llibre que parlava de monstres.

El Pol lagaf i comen a llegir-lo a la seva germana.

La histria comena al bosc dels arbres vermells, on els dies de sol i vent es veu un monstre petit i lletjot anomenat Jelo. Saltant entre els arbres, sempre vigilant que algun nen dels que passen per all vulgui jugar amb ell. Per tots, quan el veien, sortien corrent i molt espantats. El petit monstre estava molt i molt trist per no tenir cap amic.

Passaven els dies i cada vegada es sentia ms sol, fins que un dia, assegut en un arbre tot sol , va sentir una veu molt dola que li deia:

-Hola- En Jelo es gir sorprs i respongu:

-Hola- All plantat hi havia un nen que sel mirava fixament.

-Qu hi fas aqu tot sol?

-Estic descobrint dibuixos entre els nvols- va contestar en Jelo.

-Vols jugar amb mi?

-S- respongu el nen.

-Mira!, mira! Jo ja he descobert un avi! All!, all!- senyalava el nen inquiet amb el dit.

El petit monstre, que ja portava hores assegut en aquell arbre, mirant al cel i que havia estat incapa de descobrir cap figura fins aquell moment, de cop i volta va ser capa de veure lavi que li assenyalava el nen, una bruixa a dalt de la seva escombra, un gos, un drac i molts altres dibuixos.

Desprs dhores de jugar junts el nen es va acomiadar. En Jelo que per primer cop havia tingut un amic amb qui poder jugar no volia deixar-lo marxar sense saber el seu nom i poder quedar un altre dia per jugar.

-Em dic Roger- respongu el nen, -i si vols, dem tornar i jugarem plegats

En tancar el llibre, el Pol li va dir a la Maria:

-La histria del monstre Jelo mha fet pensar en aquell home que viu tot sol a la casa blava, als afores del poble. La mare diu que durant molts anys va ser mariner, i que fa molt de temps que no t cap visita.

-Qu et sembla si lanem a veure?

Els dos germans, tot i la pluja que queia, van decidir anar-hi. Tenien moltes ganes de saber coses del seu ve: Quin era el seu nom? Per qu estava sempre sol? Quines aventures havia viscut al mar?...

En arribar, van trucar a la porta. Lhome que els va obrir era vell, alt i corpulent, i semblava molt content de veurels.

-Hola nois. Qu voleu?- els va dir.

-Bona tarda! Lhem vingut a conixer- li van respondre els dos germans molt entusiasmats

-Endavant, doncs, passeu, passeu va dir el vell mariner que, per cert, es deia Bru. Em fa molt feli rebre visites perqu ja fa molt temps que estic sol, den que la meva dona va morir ja fa ms de 20 anys. Jo ja s prou b qui sou, des de petits us he anat veient crixer

-Jo s que tu vas ser mariner!- va fer la Maria- per no s pas com et dius

-El meu nom s Bru com el color de la meva pell curtida pel sol i laigua del mar durant ms de quaranta anys

-I no tenyores del mar?- va dir en Pol.

-Oh!, i tant que lenyoro. Enyoro la seva remor, el seu olor, el seu moviment que mha bressolat durant tantes i tantes hores Per cert, us apeteix un tros de pasts de xocolata que acabo de treure del forn fa una estona? Tot just anava a berenar i, si voleu

-S, s- van fer els dos germans- ens encanta la xocolata.

Al voltant duna vella taula de roure, els tres van encetar una conversa que va ser linici duna fecunda amistat.

Per als nens va suposar poder escoltar i aprendre de les moltes histries del vell mariner. Ben aviat els seus pares van obrir la porta de la seva llar a en Bru i per ell, el que havia comenat tarda plujosa, va suposar tenir alg amb qui compartir les seves vivncies i alg per a qui valia la pena esforar-se cada setmana per a fer un pasts diferent. I va suposar molt ms. Va trobar una famlia adoptiva que el van acollir i estimar. I el padr Miquel va trobar, a les seves velleses, un amic amb qui compartir passejades pels camins del terme, partides de cartes i dmino i les hores que passen lentes i feixugues en la solitud.

Vet ac com el conte dun monstre que estava sol va canviar la vida dun solitari mariner i de tota una famlia. I vet ac com el nom del poble va agafar sentit: Magicland, el pas de la mgia que es posa en marxa quan alg obre el seu cor als qui t al seu voltant.

Jan, Enric, Joel O., Cristina, Carla, Ricardo i Rosa.