Eines de l'aula de Tecnologia de l'ESO

  • Published on
    28-Jan-2017

  • View
    217

  • Download
    2

Transcript

Collecci de materials per a la Tecnologia 12-16Eines de l'aula deTecnologia de l'ESOEines de l'aula deTecnologia de l'ESOEduard Inglada, Alonso Pall, Francisco FernndezCoordinaciXavier BachsS r i e A u l a d e T e c n o l o g i a5Eines de l'aula de Tecnologia ESOndexPg.7 1. Introducci9 2. Continguts9 2.1 Procediments9 2.2 Fets, conceptes i sistemes conceptuals9 2.3 Valors, normes i actituds9 3. Objectius9 3.1 Objectius didctics de les fitxes10 3.2 Relaci amb els objectius del primer nivell de concreci11 4. Proposta dactivitats daprenentatge i avaluaci14 5. Recursos didctics14 5.1 Recursos materials14 5.2 Audiovisuals15 5.3 Bibliografia16 5.4 Adreces dempreses productores i de distribudors deines18 6. Criteris seguits en la classificaci de les eines20 7. Normes de funcionament de l'aula de Tecnologia21 8. Les eines de percussi21 8.1 El martell23 9. Les eines de tall23 9.1 Les tisores24 9.2 La serra de m28 9.3 La serra elctrica de vogir29 9.4 Les alicates de tall30 10. Les eines d'abrasi o fricci30 10.1 La llima33 11. Les eines de perforaci33 11.1 La barrina34 11.2 Les broques35 11.3 El trepant porttil37 11.4 El trepant de sobretaula41 12. Les eines d'agafar o retenir41 12.1 Les alicates43 12.2 El serjant6 Aula de Tecnologia44 13. Les eines de cargolar44 13.1 El tornavs45 13.2 Les claus amb boca fixa48 14. Les eines passives48 14.1 El cargol de banc50 15. Les eines de mesurar, traar i marcar50 15.1 La cinta mtrica51 15.2 L'escaire51 15.3 El regle graduat d'acer inoxidable52 15.4 El peu de rei54 15.5 El gonimetre o centenella55 15.6 Les puntes de senyalar56 15.7 El comps de punta58 15.8 El nivell59 16. Les eines d'adherir i soldar59 16.1 El soldador elctric61 16.2 El bufador o soldador de gas64 17. Els elemenst de protecci64 17.1 Les ulleres i els guants67 18. Vocabulari69 18.1 Introducci70 18.2 Vocabulari7Eines de l'aula de Tecnologia ESOAmb la intenci d'aprofitar tot el contingut didctic dels equipaments idotacions de laula de Tecnologia, presentem aquest material sobre leseines i algunes mquines-eines que actualment formen part de la dotaci deles aules de Tecnologia de lESO del Departament dEnsenyament de laGeneralitat de Catalunya.Laula de Tecnologia a ms de ser el lloc on simparteix una matria tambconstitueix en si mateixa un recurs didctic. Les seves installacions iequipaments materialitzen els continguts i els objectius de la Tecnologia.Les installacions elctrica i daigua, per exemple, el mobiliari, les mquines,els aparells i les eines, les normes de comportament dins de laula, lautilitzaci dels estris, lorganitzaci de tot el material que cont, han demostrar a lalumnat la manera de treballar en el mn de la tecnologia.Aquesta publicaci que est pensada per servir de referncia i donar suportal treball a classe s complementria del dossier de fitxes de les eines del'aula de Tecnologia. Mentre que les fitxes han estat redudes a un contingutmolt esquemtic, aqu es fa un reps dels aspectes que cal tenir en compteen la utilitzaci i l'elecci de les eines.L'objectiu daquests dos materials s donar pautes per iniciar els alumnes enel coneixement i ls de les eines i mquines-eines. Partint de lanlisi deles eines, com sn i per qu, els diferents tipus en qu shan diversificat,quina cal triar en cada circumstncia; com sanomenen i caracteritzen, lesseves normes ds, les precaucions que cal tenir en compte, etc., es pretnfer de leina un objecte proper i familiar per a lalumnat, capacitant-lo perutilitzar-les, expressar-se correctament amb relaci a les eines i comprendreles seves caracterstiques i peculiaritats.Lobjectiu prets no s, doncs, noms lhabilitat per a ls deines i aparells,sin que, dacord amb la intenci manifestada en el disseny curricular, quelrea compagini en tot moment el vessant teric amb el vessant prctic, leseines sutilitzen com a objectes d'estudi, tant intellectual com manipulatiu.Els continguts de valors, normes i actituds a lentorn de les eines recullentamb altres aspectes fonamentals que han de ser sempre presents enaquesta rea. Es tracta de potenciar en els alumnes lhbit dactuar ambcorrecci i seguretat en tot el que fa referncia a lactivitat tecnolgica, sa dir, treballar dacord amb unes normes de seguretat amb vista a un mateixi als altres, i utilitzar amb correcci, precisi i especificitat les eines i elsaparells.De la manera que la presentem, aquesta publicaci sadrea al professorat,per alhora, el seu contingut pot utilitzar-lo tamb lalumnat en lesactivitats a laula. No es tracta, bviament, de material curricular estructurat,sin de1. Introducci8 Aula de Tecnologiamaterial de base per facilitar lelaboraci de tercers nivells de concreci enel marc dels dissenys curriculars de centre. Per aquest motiu no est pensatper a un nivell determinat dins de l'etapa. El seu objectiu s el de donarsuport i servir de referncia al professorat durant tota l'etapa d'ESO engeneral. Ledici i el disseny grfic, tant en la disposici, marges, tipus delletra, com en els grfics, absncia de grisos, est fet amb la intenci depermetre amb facilitat la reproducci, total o parcial d'aquest material,mitjanant fotocpies i transparncies i poder-lo incloure en material ambdestinaci al treball a classe.Les eines es presenten agrupades per famlies i en el seu contingut, eina pereina, es diferencien quatre aspectes:- un o ms dibuixos descriptius amb les parts de l'eina- les caracterstiques a considerar en elegir-la- les normes bsiques d's- les normes de seguretatTamb s'inclou, en alguns casos, la referncia dels diferents tipus i varietatsde l'eina que poden trobar-se comunament.Agraments:Agram pblicament la collaboraci amb els seus consells, observaci-ons o aportaci de materials dels companys segents, professors deTecnologia a lensenyament secundari: Felip Castillo, Ramon Costa,Manel Mart, Jaume Poch i Antonio Ruiz.9Eines de l'aula de Tecnologia ESO2.1 Procedimentsa) Observaci i anlisi de les eines de laula de Tecnologiab) s de vocabulari especialitzatc) Descripci deines i mquines-einesd) Manipulaci i s de les eines2.2 Fets, conceptes i sistemes conceptualsa) Lxic relacionat amb les eines i les mquines-einesb) Concepte deina i mquina-einac) Classificaci segons diferents criteris, de les einesd) Caracterstiques i propietats de les diferents einese) Utilitat de les diferents eines2.3 Valors, normes i actitudsa) Respecte i observana de les normes ds i seguretat en la manipulacii s de les einesb) Ordre i polidesa en el treball amb eines i mquinesc) Valoraci del paper de leina en la capacitat humana de manipular lamatria i lentorn immediat3.1 Objectius didctics de les fitxesAmb les activitats que es poden desenvolupar a partir d'aquests materialssobre les eines de laula de Tecnologia es pretn que lalumne sigui capao millori la seva capacitat de:1. Identificar pel seu nom les eines de la dotaci de laula de Tecnologia.2. Saber demanar correctament pel seu nom i caracterstiques les einesms usuals.3. Conixer el nom de les diferents parts de les eines estudiades.4. Descriure amb un llenguatge correcte i precs les eines estudiades.5. Analitzar les caracterstiques de les eines ds ms com.6. Saber utilitzar les eines de l'aula de Tecnologia per a la seva funciespecfica.2. Continguts3. Objectius10 Aula de Tecnologia7. Triar leina adequada per a cada tasca.8. Relacionar les eines amb diferents activitats i oficis.9. Comprendre la necessitat de mantenir les eines sempre en bon estati ordenades amb criteris operatius.10. Valorar la importncia de leina en la capacitat creativa de la humanitat.3.2 Relaci amb els objectius del primer nivell de concreciSi s'utilitzen aquests materials, com a material de suport, en lelaboraci detercers nivells de concreci del disseny curricular, cal tenir en compte si estracta de crdits comuns o de variables. Recordeu que els objectius duncrdit com han de fonamentar-se en els objectius terminals del primernivell de concreci de lrea. En el cas dun crdit variable, els objectius delcrdit s'han de basar en els objectius generals de lrea o de letapa. Perfacilitar el desenvolupament dobjectius didctics hem fet una seleccidobjectius generals i terminals del primer nivell de concreci del dissenycurricular. La numeraci dels segents objectius correspon a l'original deldisseny curricular.Objectius terminals de lrea de Tecnologia que poden servir com areferncia per a objectius didctics de crdits comuns relacionats ambcontinguts i activitats a lentorn de les eines de laula de Tecnologia.En finalitzar l'etapa, l'alumnat ha de ser capa de:10. Habituar-se a observar, analitzar i utilitzar lentorn tecnolgic.13. Indicar les principals tcniques de conservaci de lhabitatge i elsestris necessaris per dur-les a terme per tal que reuneixi les condicionsdhabitabilitat.17. Utilitzar les eines i els aparells per a la seva funci especfica i dacordamb les normes de seguretat apreses.25. Descriure un objecte a partir del material, dels elements que elconstitueixen i de la funci que fa.26. Analitzar objectes, processos i el funcionament daparells senzills delentorn immediat.28. Identificar utillatges i eines, com tamb lmbit tecnolgic al qualpertanyen, explicant-ne ls.38. Usar instruments i aparells de mesura.46. Collaborar a mantenir en condicions adequades laula de Tecnologia,el material propi i el ds com.51. Valorar les condicions i el compliment de les normes de seguretatlaboral i acostumar-se a aplicar-les de forma continuada en la feina.Objectius generals de letapa dESO que poden servir com a refernciaen establir objectius didctics per a crdits variables relacionats ambcontinguts i activitats a lentorn de les eines de laula de Tecnologia.Que l'alumnat, en acabar l'etapa, assoleixi les capacitats segents:11Eines de l'aula de Tecnologia ESO2.8 Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomiai creativitat, en llengua catalana i castellana i, si sescau, en aranesa i,almenys, en una llengua estrangera, fent-los servir per comunicar-se iper organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processosimplicats en ls del llenguatge.2.9 Interpretar i produir missatges amb propietat, autonomia i creativitat,utilitzant codis artstics, cientfics i tcnics, articulant-los a fi denriquirles prpies possibilitats de comunicaci i reflexionar sobre els processosimplicats en el seu s.2.13 Comprendre laplicaci, en lmbit professional, dels coneixementsadquirits com a preparaci i orientaci de la futura integraci al mnlaboral.Selecci dobjectius generals de lrea de Tecnologia relacionats ambel tema de les eines:L'alumnat en acabar tots els crdits de Tecnologia de l'etapa ha de ser capade:2. Conixer les necessitats individuals i socials ms properes i les solucionsms adequades que li ofereix el patrimoni tecnolgic del propi entorn.3. Valorar els avantatges i els inconvenients de ls dobjectes, processostecnolgics i recursos naturals.5. Analitzar el funcionament i descriure la utilitat tant dun instrument oaparell com dun procs de transformaci o fabricaci.7. Utilitzar amb precisi i a nivell elemental terminologia, simbologia iinstruments de processos tecnolgics.9. Constatar que el treball intellectual i manual, realitzat tant individualmentcom en equip, constitueix un tot integrat.Prenent com a punt de partida aquest material es pot desenvolupar un ampliventall dactivitats daprenentatge i davaluaci. Les activitats poden serrealitzades tant individualment o en grup petit (mxim 4 alumnes) com engrup-classe. El fet de triar, a criteri del professor, una o altra opci dependrdel fet que faci lactivitat per primer cop, que es pretengui una avaluacimolt individualitzada o de la mateixa dinmica del grup. En totes aquestesactivitats cal acostumar els alumnes que ells mateixos agafin les eines i lescolloquin desprs al lloc on vagin desades.4. Proposta dactivitats daprenentatge i avaluaci12 Aula de TecnologiaExemples dactivitats:I)Classificaci d'eines:- directament, agafant les eines i collocant-les segons les famliessobre els bancs de treball de laula- a partir de llistes, oralment o per escrit- a partir de la seva representaci grficaII)Proposta d'altres classificacions:- en funci del materials que treballen- en funci dels oficis que les utilitzen- en funci de lobjecte que es vulgui construir o manipular(per exemple, per reparar una rdio, desmuntar un electrodomstic...)III)Elaboraci d'una llista de les eines que tinguin els/les alumnes a casa o alcotxe familiar.IV)Identificaci de les eines pel seu nom, les seves parts i els materials amb questan construdes:- directament sobre leina- sobre un dibuixV)Elaboraci, per part dels alumnes, de proves tipus test:- delecci mltiple sobre vocabulari, funci, caracteritzaci...- de ver o falsLa proposta no demana que sigui el professor/a redacti els qestionaris, sinque els alumnes, per grups o en com, a la classe, elaborin les preguntesprenent com a model alguns exemples aportats pel professor/a. Per exemple:Per a una prova amb respostes delecci mltiplePer foradar fusta cal...a) marcar prviament el forat amb el gonimetreb) utilitzar broques d'acer al carbonic) que el comps de punta tingui les puntes ben afiladesd) el picat amb la llimaLa barrina...a) sutilitza per al traat de lniesb) es pot utilitzar per facilitar l'inici del roscatge de visosc) s una barra petita que fa de passadord) s'elegeix en funci del nombre de revolucions per minut/Per a una prova de veritat o fals13Eines de l'aula de Tecnologia ESO1. Per a la seva utilitzaci, el cos de la llima ha d'estar engreixat.2. Per foradar obra cal utilitzar broques de widia.3. Un dels avantatges del tornavs s que pot servir de palanqueta.4. El bufador de gas es pot utilitzar per doblegar tubs de plstic./Els qestionaris elaborats pels alumnes, amb la supervisi del professor/a,poden utilitzar-se un cert temps desprs per tal que ells mateixos comprovinla persistncia o l'oblit dels continguts; tamb poden intercanviar-se entrediferents grups. Lobjectiu duna activitat daquest tipus s motivar l'alumnatperqu rellegeixi amb deteniment els textos i comenti els continguts amb elscompanys i companyes.VI)Descripci de les eines amb les seves parts i caracterstiques.VII)Manipulaci, assaigs i proves amb les eines utilitzant retalls i restes dematerials diversos. Es tracta de comprovar l's i el funcionament de les einesabans de ser utilitzades en activitats constructives. Aquest tipus d'exercicispoden organitzar-se de manera semblant com es fa tradicionalment a l'read'educaci fsica. Es poden avaluar directament i a l'acte o aprofitar-se pertal que l'alumnat detecti errors o vicis en observar-se mtuament. Perexemple, es proposa foradar determinada pea: aix vol dir que s'haur demarcar , triar la broca adient, collocar-la al portabroques i utilitzarcorrectament l'eina respectant les normes de seguretat, etc. tot sotal'observaci del professor o professora. Mentrestant, la resta d'alumnat potdesenvolupar activitats diferents, com per exemple, un exercici escrit, undibuix o el muntatge d'una maqueta o d'un circuit o b observar i comentarpossibles errades .VIII)Proposar l'equip d'eines que, com a parament de la llar, caldria disposar perrealitzar petites reparacions i manteniment domstic i calcular el pressupostcorresponent necessari per a la seva adquisici.14 Aula de Tecnologia5. Recursos didctics5.1 Recursos materialsPer treure el mxim profit de les eines com a material didctic, tal comproposem, s recomanable disposar de l'equipament segent:Aula de Tecnologias molt important que les eines estiguin desades amb ordre i en un lloc defcil accs. La correcta disposici de les eines al taller forma part del seu bons. Per observar-les i assajar la seva utilitzaci s convenient fer-ho sobreun banc de treball adient.Dotaci deinesbviament cal disposar de la dotaci deines de laula de Tecnologia, lallista de les eines s a lndex, per la qual cosa no repetirem aqu.Material fungiblePer tal de poder comprovar i demostrar alguna de les propietats i normesd's de les eines estudiades s recomanable tenir a l'abast retalls i pecesinservibles de diferents materials: metalls, fustes, plstics, etc. Per aquestmotiu resulta molt til guardar i classificar tot tipus de material reciclableprocedent de prctiques, aparells avariats, deixalles domstiques, de tallerspropers a l'escola, etc.. La collaboraci dels alumnes s sempre una bonaocasi per comentar amb ells el problema de les deixalles, el reciclatge i lespropietats i el valor dels materials en general.VdeoSi es creu oportuna la utilitzaci dalguna de les produccions de vdeorecomanades cal comptar amb l'aparell de vdeo per al format VHS il'aparell de TV corresponents.5.2 AudiovisualsSDWESTFUNK El treball artesanal [Vdeocasset (VHS)]. Barcelona:PMAV, 1989.(La feina abans i ara)Contingut: El fet de saber utilitzar les eines no sempre s fcil i costa un granesfor. Hi ha oficis en els quals les mquines han anat substituintles feines manuals; en daltres, en canvi, avui dia es continuatreballant a m com es feia antigamentDurada: 1829".15Eines de l'aula de Tecnologia ESOMesura, disseny i construcci duna pea de ferro [Vdeocasset (VHS)].Barcelona: PMAV, 1986.Contingut: Construcci duna pea de ferro a partir dun model. Croquis imesures de la pea necessaris per a la fabricaci. Feines bsiquesque cal fer i eines i mquines que shan demprar. Descripci decom es pot mesurar correctament, llimar, foradar, traar i collaruna pea de ferro.Durada: 12'.MAA, J. Les eines [Vdeocasset (VHS)]. Barcelona: Fundaci Serveis deCultura Popular, 1991.Consta de tres parts:I)Contingut: Lhome i les eines. Origen i evoluci de les eines, des delsprimers estris emprats per la humanitat fins a les eines queconeixem nosaltres.II)Contingut: Les eines i la tcnica. Classificaci i caracterstiques de les einesbsiques; utilitat de les eines.III)Contingut: Les eines i les mquines. Principis mecnics de ls ifuncionament de les eines; principals mquines-eines.Durada: 13' + 13' + 13'5.3 BibliografiaPer permetre la consulta i la comprovaci de dades per part dels alumnes,la biblioteca de laula de Tecnologia ha de disposar de catlegs i fulletonsdinformaci comercial, i tamb llistes de preus. Algunes empreses elssubministren gratutament i daltres els venen.CASTELLANOS, R. [et al.]Diccionari del Taller Mecnic. Barcelona:Associaci d'Enginyers Industrials de Catalunya: La Llar del Llibre,1990.CDEDT. REA METALL-MECNICA. Fulls tecnolgics. Barcelona:Generalitat de Catalunya, Departament dEnsenyament, 1991.DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA GLOBALITZADA. Tecnologia 14-16.Molins de Rei: IFP Bernat el Ferrer, 1987.EQUIPO GALILEO 2000. Galileo 2000. Mondragn: ALECOP, 1987.FACOM: Catlogo. Morangis: Facom, DL 1986.FUNDACION MAFRE. Manual de seguridad en el trabajo. Madrid: MAFRE,1992.16 Aula de TecnologiaGINER, M. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat deCatalunya. Departament de Cultura, 1988.Gran Enciclopdia Catalana. 2a ed. Barcelona: Enciclopdia catalana,1969-1986. 24 v.HAZET: Programa general. Remscheid: Hazet-Werk, [s.a.]LASHERAS, JM. Seguridad e higiene en el trabajo. Vol. 2. 6a. ed. SanSebastin: Donostiarra, 1977.MIRANDA, A. Tcnicas de fontanera. Reparaciones. Barcelona: CEAC,1991. (Biblioteca de instalaciones de agua, gas y aire acondicionado)PALMERA: Catlogo. [Irn]: Palmera, DL 1990.PUJOLS, P. Tecnologia bsica dels oficis de fuster i ebenista. Barcelona:Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 1992.(Quadernsexperimentals, 6)REES, D. CDT-Design and Realisation. Harlow: Longman Group UK,1988. (Longman revise guides)ZAGALA, G. Condiciones de trabajo y salud. Educacin tecnolgica 12-16.Valncia: Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educaci iCincia, 1990. (Materiales reforma)5.4 Adreces d'empreses productores i de distribudors d'einesACESA HERRAMIENTASCtra. de Bilbao por Mungua, km 5,50001010 lavaTel . 945 26 54 00Fax. 945 26 01 69ALCORTA UNZUETA Y CIA, S.A.San Francisco, 5420870 Elgoibar(Guipukoa)ALYCO TOOLS, S.A.Ermuarambide, s/n20870 Elgoibar(Guipuzkoa)Tel. 943 74 13 50BELLOTA HERRAMIENTASUrola, 1020230 Legazpia(Guipuzkoa)Tel. 943 73 03 05Fax. 943 73 35 2417Eines de l'aula de Tecnologia ESOBLACK & DECKER DE ESPAA, S.A.Crta. Accs a Roda de Ber, km 0,743883 Roda de Ber(Tarragona)Tel. 977 29 71 00Fax. 977 80 23 42Delegaci a Barcelona:Josep Tarradellas, 1108029 BarcelonaTel 93 410 46 41DISHECO, SA.(Distribudor de HAZET)Av. de Roma, 13708011 BarcelonaTel. 93 454 69 06FACOM HERRAMIENTAS. S.L.Lopez de Hoyos, 13228002 MadridPALMERA INDUSTRIAL, S.A.Bersolari Uztapide, 1020300 Aptdo. 5Irn(Guipuzkoa)Tel. 943 62 12 11Fax. 943 62 93 16Representaci a Catalunya:Sardenya, 476 -tic 1a,08025 BarcelonaTel. 455 74 87ROBERT BOSCH, S.A.Hnos. Garca Noblejas, 1928037 MadridTel. 91 367 40 00Fax. 91 408 55 2518 Aula de TecnologiaLes eines sn el punt de partida, lelement bsic de gaireb qualsevoltcnica. Podem treballar molts materials sense tocar-los amb les nostresmans, per leina resta sempre en contacte directe amb el nostre cos,amb les nostres mans. El contacte directe entre la persona i leina sfonamental i les eines manuals passen a ser com una prolongaci delnostre cos. Una altra caracterstica de leina s la seva especificitat:cada eina es feta per a una acci determinada, la seva forma i elsmaterials que la componen tenen sempre una ra de ser i li donen lesseves propietats i prestacions. El seu s i les seves caracterstiques snels determinants del resultat en lacci dun eina i els criteris que calseguir en el seu estudi i sistematitzaci.Abans de qualsevol altra classificaci, cal fer una distinci entre einai mquina-eina. Podem definir leina com un objecte fet per a una accideterminada i utilitzat directament amb la m per actuar sobre lamatria; aix tenim les eines de fuster, de paleta, etc.La mquina-eina es podria definir com un conjunt motoritzat empratper a la conformaci de peces de diferents materials, fusta, metall,plstic, etc., per a una acci determinada, tallar, foradar, polir, etc. Unexemple el tenim en el trepant, la serra de vogir, etc. Els factorsdeterminants daquesta acci sn leina, el material, la pea i el fluid.Cadascuna de les fitxes s estructurada en set apartats i el dibuix deleina o mquina-eina a qu es fa referncia. Tres dells expliciten elnom en catal, castell i angls. Els dos segents recullen la famliadeines a qu pertany i els materials que normalment solen treballar. Elsis apartat tracta de la seva utilitzaci, i per ltim, es donen orientacionsque la identifiquen comercialment i ens ajuden en la seva elecci.La gamma deines i mquines-eines existents en el mercat aconsellaagrupar-les en grans famlies, segons les funcions o operacionsmecniques que fan. Aix ens permet obtenir una classificaci de leseines i mquines-eines, i una visi general dels procediments mecnicsi de les operacions tcniques elementals, sense pretendre rebutjar altresclassificacions en funci de criteris diferents.Per facilitar la identificaci de les famlies, hem assignat a cadascunaun smbol corresponent a un eina representativa del seu grup.6. Criteris seguits en la classificaci de les eines19Eines de l'aula de Tecnologia ESOSmbol DefiniciSeguint els anteriors criteris proposem la classificaci segent:- Eines de percussi: entenem la percussi com una operaci mecnicaelemental que consisteix a colpejar un material per trencar-lo, aixafar-lo o modificar-lo.- Eines de tall: entenem el tall com una operaci mecnica queconsisteix a seccionar un material per mitj duna fulla.- Eines dabrasi o fricci: entenem l'abrasi com una operacimecnica elemental mitjanant la qual un material s sotms alfregament amb un altre de ms dur per tal de polir-lo o b erosionar-lo.- Eines de perforaci: entenem la perforaci com una operacimecnica elemental que consisteix a fer un forat que pot travessar o noel material.- Eines dagafar o retenir: entenem aquesta acci com una operacimecnica que consisteix a subjectar un material de manera fixa osubjectar-lo imprimint-li una altra acci (doblegar, estirar, etc.).- Eines de cargolar: entenem aquesta acci com una operaci mecnicaelemental que ajuda a imprimir un moviment de rotaci en una peao accessori.- Eines passives: entenem que aquestes eines sn aquelles quesuporten els materials quan aquests estan sotmesos a lacci dunaeina.- Eines de mesurar, traar i marcar: entenem aquestes accions comaquellesque utilitzem per projectar, acotar, dibuixar o assenyalar elscontorns i les formes dels materials que shan de treballar i que tambutilitzem per fer les operacions de control i de calibratge.- Eines de soldar o d'adherir: entenem aquesta acci com lacapacitat duni de dues superfcies per forces intermoleculars.- Elements de protecci: sn necessaris per garantir duna correctaseguretat en el treball amb les eines.20 Aula de TecnologiaDins de l'aula de Tecnologia s'hauran de respectar les normes generals delcentre pel que fa referncia a assistncia, puntualitat, comportament, etc.Tamb, i per causa de la infrastructura de l'aula de Tecnologia i de ladinmica de la matria que s'hi imparteix, es tindran en compte els aspectessegents:1) La feina es far de forma individual o en grup, segons que s'acordi. Quansigui individual, cada alumne/a portar a terme la seva tasca i consultaral professor/a els dubtes que tingui. El treball en grup comporta que totsels membres que el componen sn responsables de l'actuaci i la feinafeta per cadascun d'ells.2) Durant el curs, cada alumne/a mantindr el lloc de treball assignat.Utilitzar i es far responsable de les eines i del material que li siguinatorgats individualment o com a membre d'un grup; en sn necessriesla seva conservaci, neteja, reparaci i substituci en cas de desperfecte.Si s'evidencia un desperfecte i s degut al mal s d'una eina, l'alumne/aresponsable haur de substituir-la o reparar-la i les despses aniran acrrec seu. En ambds casos est obligat/ada a informar del fer alprofessor/a. Al final de cada classe, es comprovar l'assistncia il'ordenaci del conjunt d'eines.3) Les eines dels taulers generals d's com s'han de tornar al seu lloc unavegada fetes servir, cal planificar el treball per tal que la utilitzaci de leseines ocupi el menys temps possible i restin a disposici dels altresequips d'alumnes.4) Cada alumne/a o grup d'alumnes s responsable de la neteja de l'espai ide l'equip de treball assignats.5) La neteja de l'aula de Tecnologia (escombrada, neteja de mquines ieines d's general) ser rotativa. Cada dia la far un grup i el delegatportar el control en un full que romandr exposat a l'aula.6) En el cas d'utilitzaci de les mquines-eines i atesa la seva perillositat,est prohibida l'acumulaci de ms de dues persones al seu voltant. simprescindible el compliment estricte de les normes de seguretat ihigiene assenyalades per a la seva utilitzaci.7) Tot alumne/a que utilitzi qualsevol espai, eina o mquina-eina estobligat/a a deixar-la neta i en bones condicions per tornar a ser utilitzada.Qualsevol anomalia s'ha de comunicar al professor/a present a l'aula deTecnologia.7. Normes de funcionament de l'aula de Tecnologia21Eines de l'aula de Tecnologia ESO8. Les eines de percussitascullbocacapmaadacer durmnec8.1.1 Elecci- Per la utilitzaci- Pel pes8.1.2 Normes ds- Per a cada situaci cal utilitzar sempre el martell adequat.- Els martells ms usuals sn:8.1 El martellmaceta dede pena d'orelles de bola maceta de nil paleta22 Aula de Tecnologiabuixardamallmaa de fustermaa d'escultoro de picapedrerAltres martells:Normes de seguretat- El mnec ha destar sempre en bones condicions.- No sha dagafar el mnec amb les mans greixoses.- En cas de picar superfcies dures, s necessari utilitzar ulleres deseguretat.- Els accidents ms usuals sn:- el trencament del mnec- el despreniment de la maa- el despreniment de petits fragmentsAts el perill que representa el despreniment de lamaa, s fonamental la correcta col.locaci i bonesta del mnec. En cas d'esquerdar-se o debalderejar-se el mnec ha de ser substitut totseguit. Si aix no s possible cal retirar el martell del's.23Eines de l'aula de Tecnologia ESO9.1.1 Elecci- Per la seva utilitzaci i d'acord amb el material que hem de tallar: delectricista de planxa de paper- Per la llargada en millmetres.9.1.2 Normes ds- Segons els material que hem de tallar, usarem un determinat tipusde tisores.- Les ms usuals sn:- delectricista- de planxa- En cas de tallar planxa s necessari marcar el cam de tall.- En cas de pelar un fil conductor hem devitar malmetre el tall.- No shan de tallar mai materials ms durs que la tisora utilitzada.9.1 Les tisores9. Les eines de talltisores d'electricistatisores per tallar planxa24 Aula de Tecnologia9.1.3 Normes de seguretat- En cas dutilitzar-les en tensi elctrica, el mnec ha de ser allant.- Pel fet de ser una eina de tall, hem de vigilar al moment dusar-la.- Cal tenir en compte la posici correcta de la m, que varia segonsel tipus de tisores.9.2.1 Elecci de la fullaDepn del material que cal tallarMaterial Gruix de les dents Dents/cm Dents/polzadaMetalls tous Gran gruix 6 a 9 14 a 22Metalls durs Poc gruix 9 a 13 22 a 319.2 La serra de mHi ha diversos models de tisores pertallar xapa amb diferents tipus de tall.tisora per xapaamb tall a l'esquerratisorauniversal per xapaarc dacermnectensorfulla dacer tempradaElegir incorrectament la fulla potocasionar la seva inutilitzaci pertrencament de les dents.25Eines de l'aula de Tecnologia ESOa < bentrescat ondulatGrcies a l'entrescat no es produeixcontacte permanent entre els lateralsde la fulla i la pea que s'est serrant.Lentrescat o londulat eviten el fregament.9.2.2 Normes dsTcniques bsiques per serrar a m.- Posici correcta de loperari- Cal mantenir langle correcte a linici del tall- Sempre cal serrar en el mateix sentit- Cal empnyer en el sentit de tall.La fulla de la serra escaracteritza pel seu pas i pelnombre de dents per polzada.p = pas de la fullaUna postura adient en serraraugmenta la capacitat de treballaprofitant-se la fora del pes delpropi cos en inclinar-se aquestendavant. Agafant l'arquet amb lesdues mans s'assegura un recorregutregular de la fulla i un tall uniforme.L 'horitzontalitat de la fulla a l'inicidel tall afavoreix el seu desviament.Un angle incorrecte provocarel trencament de les dents. Cal iniciar l'operaci ambl'angle i la posici correctes.26 Aula de Tecnologia- s convenient utilitzar tota la longitud de la fulla.- La velocitat ha de ser constant i no massa rpida (40 a 60 curses perminut).Altres tipus de serres:xerracserra de marqueteria de 140 mmserra de marqueteria de 280 mmLa serra de marqueteria permet vogir,s a dir, resseguir contorns irregulars.El xerrac com s especialment apropiatper tallar peces grans amb poc esfor.xerrac de puntaxerrac de beinaxerrac per xapaEl xerrac de punta serveix per tallarcorbes d'una certa mida en peces grans.El xerrac de beina permet realitzartalls de precisi, especialment enllistons i peces de poca amplada.El xerrac de xapa s'utilitza pertallar contraplacats.27Eines de l'aula de Tecnologia ESOserra de bastidorLa feina dels fusters, segons ungravat catal del segle XVIII.serra de cinta9.2.3 Normes de seguretat- No es pot agafar la serra amb les mans greixoses.- No sha de forar excessivament la serra i cal evitar movimentsbruscos durant el serrat.- El material que sha de serrar ha destar subjectat per evitarmoviments i vibracions.- De la mateixa manera que amb les altres eines, per especialmentpel fet de ser una eina de tall implica que no shi pot jugar.- Cal tenir cura dels possibles talls a les mans o en altres parts del cos.La serra de bastidor s la serracaracterstica dels antics fusters.la tensi de la fulla s'aconsegueixmitjanant la torsi d'una corda.serra circular porttilLa serra de cinta s una de lesmquines amb ms tradici altaller de fusteria. Permettrossejar i cantellejar taulers,serrar pel llarg i de travs, vogir,tallar peces irregulars i fer tallspels encaixos i les metxes.La serra circularporttil s'utilitza pertrossejar i cantellejar.28 Aula de Tecnologia9.3.1 Elecci- Per la potncia consumida.- Per la inclinaci del tall en graus.- Per la profunditat del tall en millmetres.9.3.2 Normes ds- Sutilitza per a fusta, metall i plstic.- Per serrar una planxa cal collocar una fusta a sota per amortir lesvibracions.- s de gran utilitat per retallar figures i peces primes complicadeso irregulars.- Cal no forar la serra, ja que es produeix un escalfament i no enmillora el rendiment.9.3.3 Normes de seguretat- Abans de qualsevol manipulaci duna part de la mquina, caldesendollar-la.- Les obertures de refrigeraci sempre han destar netes.- No sha dutilitzar leina per a treballs per als quals no ha estatconcebuda.- s convenient utilitzar ulleres de protecci.- Sempre que sigui possible cal utilitzar fixacions per mantenirferma la pea que sha de serrar.- Cal mantenir les empunyadures i les mans seques doli i de greix.- Abans d'engegar la mquina, s'han d'haver desat les claus i els tilsde reglatge.patfulla de serra rodet de suporttub d'aspiraci(opcional)cable elctricmnecserra elctrica de vogir9.3 La serra elctrica de vogirbot de fixaci29Eines de l'aula de Tecnologia ESO9.4 Les alicates de tallboca de tall(vista frontal)cargol de reglatgeboca per encastarcables en terminalstipus "fast on"tall rasanttall al biaixalicates per pelar fils alicates de tall frontal9.4.1 Elecci- Per la seva utilitzaci- segons el tipus de tall al biaix o rasant frontal o lateral- segons el material a tallar- Per la longitud de les alicates en polzades o millmetres.9.4.2 Normes ds- Cal utilitzar cada tipus d'alicates de tall segons la funci per la qualhan estar construdes.- No es poden utilitzar amb material de duresa superior a la previstaper fabricant.9.4.3 Normes de seguretat- No s'han de collocar mai els dits entre el mnec.- S'ha d'anar en compte amb els talls i les puntes.- En cas d'utilitzar les alicates amb tensi elctrica, el mnec ha deser allant.tall pelafilsalicates de tall lateralalicates per terminals30 Aula de Tecnologia10. Les eines dabrasi o fricci10.1 La llima10.1.1 Elecci- Segons la naturalesa del material Picat i grau de tall- Segons la forma de la pea que cal llimar Forma de llima- Segons les dimensions de la pea Longitud de la llima i picat- Segons la fase de treball Grau de tall i picatmneccosespigapuntapicatentreffibastgrau de tallsenzill per a superfcies finescurvilini per a materials tousdoble per aacer i metallslongitudcomercialen polzades31Eines de l'aula de Tecnologia ESOrodonamitja canyaquadradaplanallimatons i cues de rataEl moviment de les mansal llimar ha de ser regulari precs. Cal utilitzar elpes del propi cos.Una pea mal afermada simpossible de llimar, amb el riscaddicional de fer-la definitivamentmalb o de provocar un accident.Les formes de llima ms usuals:10.1.2 Normes d'sTcniques bsiques per llimar1. Posici de loperari (veure cargol de banc).2. Subjecci correcta de la pea per evitar vibracions.triangularExisteixen llimes i llimatonsamb diverses seccions idimensions per treballarpeces de qualsevol forma imida. Els llimatons rodons ide mitja canya reben tambel nom de cua de rata.32 Aula de Tecnologialongitut comercial en polzadesPicat de raspa per amaterials tous i fusta.Les passades encreuadeseviten les estries en lasuperfcie llimada.3. Direcci del llimat:- S'empeny endavant- Desplaament horitzontal sense vaivens- Llimar fent passades encreuades a 454. Neteja de les llimadures amb la carda.Altres llimes- La raspa, utilitzada per a fusta o materials tous10.1.3 Normes de seguretat- El mnec ha destar ben subjecte a la llima i net de greix.- Cal evitar donar cops entre les llimes.- No poden estar greixoses, desgastades o plenes de llimadures.Les partcules arrencades perles dents de la llima podenquedar encastades en lesranures del picat i el vanesmussant. Amb la carda, unamena de raspallet metl.lic,les llimadures retingudessalten fcilment.33Eines de l'aula de Tecnologia ESO11.1.1 Elecci- Pel dimetre de la tija.- La uni del mnec i la tija ha de ser slida.11.1.2 Normes ds- Sutilitza per perforar fusta o materials tous.- Tamb es pot utilitzar per iniciar el roscatge de visos.- El sentit de gir ha de ser el de les agulles del rellotge en perforar ien sentit contrari en retirar-la.11.1.3 Normes de seguretat- La uni de la tija amb el mnec ha de ser slida, sin s aix, potprovocar lesions a la m.- La punta est afilada, per tant cal anar en compte amb el seu s.11. Les eines de perforaci11.1 La barrinamnectijapuntaUn cop obert el camen el material es potprocedir al roscatgedel vis sense perilld'esberlar la pea.34 Aula de Tecnologia11.4.1 Elecci- En funci del tipus de material que sha de foradar: per a metall: broques dacer rpid per a fusta: broques dacer al carboni,serra de campana i broques de pala per a plstic: broques dacer rpid (HSS=high speed steel) per a obra: broques de wdia- En funci del dimetre en mm del forat que sha de fer.11.4.2 Normes ds- Cal utilitzar la broca adequada segons el material a foradar.- La punta de la broca t que estar ben afilada.- La broca ha destar neta.Altres tipus de broquesLes broques ms usuals sn les anomenades helicodals. Tot i aix, enfunci de la feina que shagi de fer tenim una amplia gama de broquesespecials: broques per aixamfranar, broques de ms de dues ranures, etc.11.2 Les broquesmnec o cuacospuntabroca de campanabroca plana o depala per fusta,tamb se laconeix per brocade tres puntesbrocaespiralbroca detamborbrocad'aixamfranaro de cap de frarebroca de widiaplaqueta o pastilla decarbur metl.lic35Eines de l'aula de Tecnologia ESO11.3 El trepant porttil11.2.1 Elecci- En funci de la potncia consumida.- En funci del dimetre de la broca.- En funci del nombre de velocitats (una, dues o regulable).- Per les funcions que pot fer: trepant i percussor.- En funci del grau dallament, segons lambient on hagi detreballar.Els passos que shan de fer per collocar la broca sn:1. Obrir o tancar girant el portabroques fins que entri la broca.2. Collocar la broca, tan a fons com es pugui, dins el portabroques.3. Prmer amb la clau el portabroques.4. Un cop hem acabat la feina o volem canviar de broca, hemdafluixar el portabroques amb la clau i treuren la broca.obertura delportabroquesintroduccide la broca fixaci dela brocacable elctricportabroquescommutador del dispositiude percussi selector velocitats I/IIobertures per a laventilaci del motorempunyadurambil 360detall del mnecregulaci electrnicade la velocitatallotjament per a laclau del portabroquesinterruptorbot defixaci36 Aula de Tecnologia11.2.2 Normes ds- Les broques han destar netes i esmolades.- Si el trepant disposa de dues velocitats s convenient iniciar el foratamb la ms lenta.- Un cop la broca s a punt de traspassar el material cal reduir lapressi sobre lobjecte que hem de foradar.- No cal exercir ms pressi que la necessria.Per foradar fusta:- Cal marcar prviament la superfcie amb un punx o un clau.- Es poden utilitzar broques dacer al carboni, de campana o de pala.- s convenient posar, sota la fusta que hem de foradar, una altrafusta per poder travessar la primera sense problemes.Per foradar metall:- Assegurar fermament, tant com sigui possible, la pea a foradar.- Si hem de foradar una planxa fina, s preferible collocar-hi a sotauna fusta per evitar que la planxa es deformi.- Cal marcar prviament el forat amb un punx.- Utilitzar broques dacer rpid- Sempre s preferible fer un forat de petit dimetre abans de fer-neun de dimetre ms gran.- Si el material s molt dur s convenient no forar la mquina, itreure peridicament la broca del forat perqu es refredi.Per foradar plstics cal:- Utilitzar broques dacer rpid.- Seguir els mateixos passos que per foradar fusta.Per foradar obra:- Cal utilitzar el percussor per al formig, totxana, ciment, etc.- Per foradar guix o rajoles no s recomanable utilitzar el percussor.- Cal utilitzar broques de wdia.- La pressi ha de ser constant.- Si el forat s profund es pot retirar la broca del forat per poder treurela pols.Una pea ben afermadagaranteix precisi iseguretat en foradar.Per tal d'evitarrelliscades de labroca, especialmenten treballar ambmaterials durs, calmarcar prviamentamb el punx.37Eines de l'aula de Tecnologia ESO11.2.3 Normes de seguretat- No es convenient portar robes massa amples. Es podrien enganxaral trepant.- Cal anar en compte amb els cabells llargs.- s recomanable portar guants i ulleres protectores.- Hem de vigilar que no ens oblidem collocada la clau delportabroques, ja que podria sortir disparada.- Sempre que sigui possible, utilitzeu un suport vertical i subjecteula pea amb les mordasses.- El trepant ha destar aturat abans de deixar-lo de la m.- Cal desar-lo sempre sobre una superfcie plana i estable.- No s convenient tocar la broca desprs dusar-la, segurament estcalenta i ens podem cremar.- Els trepants han de ser preferentment de doble allament.- El cable ha destar allunyat de la broca i de la seva zona de treball- Si no lestem utilitzant, s millor desconnectar-lo.11.4 El trepant de sobretaulatrepant de sobretaula o de columnacon de politgescremalleramotorcorretja de transmissipolitjacolumnabasecaixa protectorade les corretgespalancadavanamentportabroquestaula suportguies de fixaciper a la mordassaendollinterruptormaneta peldesplaamentde la taula38 Aula de Tecnologia11.3.1 Elecci- En funci de la potncia consumida.- En funci de la broca de major dimetre utilitzable.- En funci del recorregut.- En funci del nombre de velocitats.- En funci del dimetre mnim de la columna.11.3.2 Normes ds- Les broques han destar netes i esmolades.- El centre del forat ha de coincidir amb la punta de la broca.- Sempre que sigui possible, la pea que sha de foradar ha destarben subjecta durant tota loperaci de foradar.- Si el forat s passant, hem de preveure que la broca no toqui mai lataula de suport.- Si no hem pogut subjectar la pea, per evitar que giri, es podenposar uns topalls a les ranures de la taula de suport.Els passos que shan de seguir per collocar la broca sn:1. Girar el portabroques fins que hi entri la broca.2. Collocar la broca, tan a fons com es pugui, dins el portabroques.3. Tancar i prmer el portabroques amb la clau.4. Un cop hem acabat la feina o volem canviar de broca hem dafluixarel portabroques amb la clau i retirar la broca.Canvi de velocitatEl canvi es pot fer modificant la disposici de les corretges trapezodalsde la part superior del trepant.Aix es fa de la manera segent:1. Es desconnecta la mquina, i millor si es desendolla.2. Sobre la tapa protectora de la caixa de politges.3. S'afluixen les corretges.4. Es disposen en funci de la velocitat requerida.brocacremalleramordassapea mecanitzadataula de suport maneta peldesplaamentde la taulaguia de fixacide la taularanura dela mordassacolumna39Eines de l'aula de Tecnologia ESO5. Per evitar un desgast prematur, les corretges han dalinear-sehoritzontalment.6. Es tensen de nou les corretges.7. Es tanca la tapa protectoraPer foradar cal:1. Seleccionar la velocitat en funci de ls: tipus de forat i tipus dematerial.2. Collocar la broca adequada.3. Si el forat s cec, ajustar el topall del regle indicador a la midaescaient.4. Posar la mquina en marxa.5. Moure la palanca davanament fins que coincideixi la broca ambel centre del forat.6. Quan coincideixi el centre del forat amb la punta de la broca,prmer per comenar a foradar.7. Si el forat s molt profund caldr peridicament moure la brocaendins i enfora per facilitar la sortida dencenalls (fusta) o llimadures(metall) i la refrigeraci.8. Un cop acabat de fer el forat cal aturar la mquina, treuren la brocai netejar la taula suport.9. Si queden rebaves al voltant del forat es pot fer un aixamfranat o espoden treure amb una llimaNormes generals a tenir en compte:- A major dimetre del forat, meins velocitat.- Amb materials ms durs hem de prmer ms la broca.- Perqu no sescalfi el trepant hem de reduir la velocitat i la pressidavanament a la vegada.- Si s necessari, utilitzar refrigerant per refredar la broca.- Per fer forats grans en planxes fines hem dutilitzar velocitatslentes i fer poca pressi per evitar la deformaci del forat i evitartamb lacci percussora del trepant.- Per forats de dimetre superior a 8 mm, primer s convenient fer unforat amb una broca petita per evitar un escalfament de la broca dems dimetre.-+-+con depolitgesmotorcorretges detransmissiEl nombre de revolucions per minut de la brocas determinat per la posici de les corretges.40 Aula de Tecnologiacadellreversiblecolzepotabroquespom giratoritrepant de pittrepant de mfilaberqureversiblefilaberqutradicionalde fustertrepant de columna(noteu les dimensions en mm)En cas d'accident cal actuaramb rapidesa i serenitat. hemd'aturar immediatament lamquina sense cap vacillaci.1.3.3 Normes de seguretat- Conv evitar les robes massa folgades pel perill que comportaenganxar-shi. Els punys de les mnigues han danar ajustats.- Cal anar en compte amb els cabells llargs. s imprescindibleportar-los recollits.- s recomanable portar ulleres protectores i guants.- Hem de vigilar que la clau per prmer no ens quedi oblidada en elportabroques, perqu podria sortir disparada.- No s'han de subjectar les peces amb las mans, sobretot si snpetites. Sempre que sigui possible utilitzarem una mordassasubjectada a la taula suport. Per subjectar la planxa utilitzaremalicates o tenalles.- La caixa de les corretges sempre ha destar tancada.- No es poden manipular les corretges amb la mquina en marxa.- No s convenient tocar la broca desprs del seu s, segurament estcalenta i ens podrem cremar.- Mentre no s'utilitzi, s millor desconnectar el trepant.41Eines de l'aula de Tecnologia ESO-12.1.1 Elecci- Per la seva utilitzaci: segons la feina que sha de fer amb allament del mnec o no- Per la longitud de la llargada de les alicates en polzades o mm.12.1.2 Normes ds- Cal utilitzar cada tipus dalicates segons la funci per a la qual hanestat construdes.- Les ms usuals sn les de boca plana, boca rodona i universals.12. Les eines dagafar o retenir12.1 Les alicatesbocaarticulacimnecalicates de boca rodonaalicates de boca plana42 Aula de Tecnologiaalicates universalssubjeccid'objectes cilndricsmanipulaci deplatines i peces planestallamentde filferroboca plana de bec d'nec boca plana estriadaAltres tipus de boques d'alicates:12.1.3 Normes de seguretat- No shan de collocar mai els dits entre el mnec.- En cas dutilitzar les alicates amb tensi elctrica, el mnec ha deser allant.boca rodona estriadaboca rodona llargaboca colzadaalicates de boca colzadaper a volanderes de retenciLes alicates universals deuen el seu nom als mltiplessos que permet el disseny de la seva boca.43Eines de l'aula de Tecnologia ESO12.2.1 Elecci- Per lobertura entre braos en mm (C)- Per la profunditat en mm (P)12.2.2 Normes ds- La pressi de la premuda ha d'anar d'acord amb el material.12.2.3 Normes de seguretat- Cal tenir cura que el serjant no safluixi durant el treball.12.2 El serjantguiabra fixbra mbilcargolserjant de marqueteriaEl serjant de marqueteria, de midesredudes, t ambds braos fixos.Serveix per subjectar peces petites.mnec44 Aula de Tecnologia13. Les eines de cargolar13.1 El tornavs- Els serjants de grans dimensions, mal afermats, poden caure a terraamb el perill consegent per als peus.13.1.1 Elecci- La cabota del cargol ha de coincidir amb la punta del tornavs.- En funci del dimetre de la tija i la seva longitud.Exemple: 3 x 100mnecde fustao plstictornavs de boca planatornavs Phillips o d'estrellatijabocasi sisino nonoTorxPhillipsranuradasisavadaPozidrivLa boca del tornavs ha de coincidiramb les dimensions i la forma delsolc de la cabota del cargol.45Eines de l'aula de Tecnologia ESO13.1.2 Normes ds- No es pot utilitzar com un tallant o un punx.- No es pot utilitzar com una palanca.- En cada situaci cal utilitzar el tornavs adequat.13.1.3 Normes de seguretat- El mnec no pot estar greixs.- No es pot subjectar la pea que sha de cargolar amb la m.- No sha de portar el tornavs a les butxaques, ens el podem clavar.- s preferible que el seu mnec sigui allant.13.2.1 Elecci- En funci de la mida del cap del cargol o de la femella.- En funci del lloc dutilitzaci, plana, colzada, tub o Allen.- En funci del tipus de cabota del cargol que cal collar.13.2 La clau fixaclau fixa planaclau de tubbocacos cap46 Aula de Tecnologia13.2.2 Normes ds- Cada tipus de clau sha dutilitzar segons laccs al cargol o a lafemella.- La mida de la clau sempre ha de coincidir exactament amb la midadel cap del cargol o la femella.- Llevat de claus especials, no es pot picar damunt de la clau perprmer ms fort.clau d'estrella colzadaclau sisavada o clau Allenjoc de claus Allencosbocacolzeaccs lateral opcionalaccs lateral obligataccs vertical obligata fondria granaccs vertical obligata poca fondria47Eines de l'aula de Tecnologia ESO- La clau de tub pot ser premuda amb diferents clausAltres tipus de claus13.2.3 Normes de seguretat- Tant les claus com les mans no han destar greixoses.- No es poden utilitzar mai com a martell.- No estan preparades per ser utilitzades en llocs amb tensi elctricaEn utilitzar una clau per copejarexisteix el perill de fer-la malb i, elque s pitjor, de provocar un accident.estoig amb joc de claus de gotamb xitxarra i altres accessorisclau de ganxo o de coll d'nec,per a femelles rodonesclau de pipaclau anglesaclau Stillsonclau de cadena,per tubs i filtres d'olialicates de bec de lloro48 Aula de Tecnologia14.1.1 Elecci- Per la mida de les mordasses.- Per la guia: quadrada o rodona.- Per la base: fixa o mbil.14.1.2 Normes ds- Sutilitza per subjectar les peces que hem de treballar, tant si leshem de foradar, llimar, doblegar, serrar, etc.- El cargol ha destar fixat correctament al banc de treball.- Lobertura o tancament del cargol es fa amb la barra o palanca.14. Les eines passives14.1 El cargol de bancmandbula mbilguiabasepalancamandbula fixamordasseseixgalteresLes galteres solen ser d'alumini ode plstic amb fixaci magntica.La seva funci s la d'evitar lesmarques de les mordasses sobrela pea a treballar.49Eines de l'aula de Tecnologia ESO- Lalada ptima del cargol de banc s la representada amb el colzesegons la figura.14.1.3 Normes de seguretat- Per prmer ms fort el cargol, no es pot picar la palanca amb elmartell o un altre objecte.- La pea ha destar ben subjecta. No es pot moure quan hi treballema sobre.- Les estries de les mordasses no poden estar desgastades.- Les mordasses es fan malb si es premen fortament sense cap peaentremig.La posici davant del cargol de bancha de ser lleugerament obliqua ambels peus tal com mostra la figura.Prmer excessivament lesmordasses del cargol,especialment si es fa enbuit, pot provocar queaquest es faci malb i acabianant balder.s del tot impossible que el cargolde banc es trobi a l'alada ptimaper a tots els alumnes delsdiferents nivells que passaran perl'aula de Tecnologia. Una solucis instal.lar el cargol d'acord ambels de major estatura i resoldreel cas dels ms petits ambtarimes de diferents gruixos.50 Aula de Tecnologia15.1.1 Elecci- Per la longitud de la cinta mtrica en metres.- Pel grau de precisi (classe II i classe III). La tolerncia va en funcide la llargada de la cintaNormes ds- s un instrument de mesura, per tant hem de tenir cura don ladeixem i de no escantonar-la.- No hauria dentrar cap mena de brutcia dins de la caixa onsenrotlla.- No es pot torar la cinta bruscament.- Sempre que no sigui utilitzada ha destar recollida.- Hem dajudar la cinta, quan la volem plegar, a entrar dins la caixaNormes de seguretat- Hem de tenir precauci en la seva utilitzaci, perqu podem tallar-nos amb els cantells.15. Les eines de mesurar, traar i marcar15.1 La cinta mtricafre del retornautomtictopall51Eines de l'aula de Tecnologia ESOElecci del regle- Per la seva longitud en millmetres.- Per la seva graduaci.15.1.2 Normes ds- El zero del regle sempre coincideix amb el seu extrem esquerre.- s un instrument de mesura, per tant no podem usar-lo per altresfinalitats.- Ha destar sempre net.15.3.1 Elecci- Per la longitud en millmetres.- Pel material de construcci de lescaire.15.2 El regle graduat dacer inoxidable15.3 L'escaireregle graduat d'acerescaire de fuster52 Aula de Tecnologia15.4 El peu de reiescaire de mecnicamb orellesComprovaci amb l'escaired'un angle recte.Traat de paral.lelesamb l'escaire.csondafre, clau de fixacinnius pera polzadesregle graduat en polzadesorellesboca fixa boca mbilregle graduat en mil.lmetresnnius per a mil.lmetrespolsadorcorredorapeu de rei15.3.2 Normes ds- Sempre haurem delegir una cara de la pea de referncia queconsiderem plana, damunt la qual recolzarem i podrem desplaarlescaire amb la finalitat de comprovar la coincidncia entre lescares.- Per a la comprovaci dun angle recte (90), desplaarem lescairedamunt la cara de referncia i comprovarem la coincidncia delaltra cara de la pea.- Pel traat de perpendiculars hem de recolzar lescaire damunt lacara de referncia i desplaar-lo- s un aparell de mesura, per tant hem de tenir molta cura a lhoradusar-lo.53Eines de l'aula de Tecnologia ESO15.4.1 Elecci- En funci de la longitud del regle en centmetres.- En funci de lapreciaci del nnius.- En funci del material de construcci .- En funci de la forma de les boques.15.4.2 Normes ds- Per poder conservar-ne la seva precisi, cal utilitzar el peu de reiamb molta cura. No el podem retirar de la pea que sha de mesurarsense obrir prviament les boques.- No el podem deixar barrejat amb altres eines.- Per evitar-ne loxidaci, cal netejar-lo i greixar-lo suaument iperidicament.Tipus despais que es poden mesurar:Lectura de les mides1. Shan de comptar els millmetres sobre el regle per obtenir la partsencera de la mesura.2. Cal comptar el nombre de divisions del nnius fins a trobar la quecoincideixi exactament amb una del regle fix.3. Cal multiplicar pel grau dapreciaci del nnius. Normalmentestan graduats en dcimes i mitges dcimes de millmetre.detall del nnius ambprecisi de dcimesPeu de rei de torner.Observeu la manca d'orellesi l'acabament rectangularde les boques.mesurament d'exteriorss del nnius per a diferentstipus de mesuraments.mesurament d'interiorsmesurament de profunditats54 Aula de Tecnologia15.5 El gonimetre o centenella15.5.1 Elecci- En funci del material de construcci.- En funci de la precisi que necessitem.15.5.2 Normes ds i conservaci- S'utilitza per mesurar angles.- s un instrument de mesura, per tant sha de tenir cura a lhoradusar-lo.- No el podem barrejar amb les altres eines.- Cal netejar-lo i greixar-lo peridicament per protegir-lo deloxidaci.Lectura de la mesura amb el gonimetre senzill1. La lectura en graus es llegeix directament sobre el semicercle(limbe), restant o sumant a 90 segons langle sigui agut o obts.semicercle o cos principallimbecargol dimmobilitzaciregledetall d'un gonimetrede precisi amb nnius55Eines de l'aula de Tecnologia ESO15.6 Les puntes de senyalarLectura de la mesura del gonimetre de precisiEs poden plantejar dos casos:1. El zero del nnius coincideix amb una divisi del semicercle(limbe).2. El zero del nnius no coincideix amb una divisi del semicercle.En el primer cas, la divisi que coincideixi s la lectura en graus.En el segon cas, la part sencera del limbe indicar els graus, i la divisidel nnius que coincideixi amb una del limbe que indicar els minuts.15.6.1 Elecci- Per la seva longitud en millmetres.15.6.2 Normes ds- Les puntes han destar correctament afilades.- No shan de fer servir per foradar.El gonimetre permet mesurartant angles a l'esquerra comangles a la dreta. El principi enqu es basa el seu nnius s elmateix que el del peu de rei.La centenella tradicionals'utilitza especialment pera treballs amb fusta. Nopermet la lectura delsangles per si el seutransport i la sevaverificaci.colzepuntapuntes de senyalar amb colzepunta56 Aula de Tecnologia- Hem dutilitzar-les amb una certa inclinaci15.6.3 Normes de seguretat- Compte amb les puntes, poden fer mal. s convenient protegir-lesamb taps de suro.15.7.1 Elecci- Per la seva longitud en millmetres.15.7.2 Normes d's- Cal que tingui les puntes correctament afilades.- s convenient ajustar la mida de les puntes utilitzant el cargol deregulaci, partint duna distncia superior a la desitjada.15.7 El comps de puntapunta de traarfalcarossets correcte de lespuntes de traar.El rosset s un eina defuster que permet traari marcar fcilment lniesparal.leles a les vores deles peces.puntesarticulacimollamneccargol de regulacitopallbranques o cames57Eines de l'aula de Tecnologia ESOTraat de circumfernciesmitjanant el comps de punta.Utilitat- Per al traat darcs i cercles.- Per determinar perpendiculars.- Per transportar distncies.- Per marcar divisions equidistants.- Per al traat de paralleles.Altres tipus de compassos15.7.3 Normes de seguretat- Les puntes sn perilloses, hem danar en compte.comps per ainteriorscomps per a exteriorscomps de quadrantde mecnicde fustercompassos de vara pel traat d'arcs ode circumferncies de gran radi...58 Aula de Tecnologia15.8 El nivellnivell de tres bombolles15.8.1 Elecci- Per la longitud en millmetres.- En funci del lloc on sha dutilitzar (treball mecnic, fusteria,construcci, etc.).- Alguns nivells incorporen a ms del nivell horitzontal, el verticali el de plans inclinats.15.8.2 Normes ds- La sola del nivell ha d'estar sempre neta i sense cap partculaadherida.- Cal evitar els cops i les rascades.- El nivell s una eina de precisi que no s'ha de deixar en llocs brutso amb perill de caure a terra.- Abans de desar-lo al seu lloc cal comprovar que estigui net inetejar-lo si s'escau.cilindre amb lquidbombolla d'airecos del nivellampolla giratrianivell per a plans inclinats59Eines de l'aula de Tecnologia ESO16.1.1 Elecci- En funci de la potncia (15 W, 35 W, 65 W, 80 W, etc.).- Fins a 35 W per a treballs delectrnica.- Entre 30 i 65 W per a treball delectricitat.- Ms de 65 W per treballs en planxa i platines.- Segons la tensi de alimentaci (125 V o 220 V).16 Les eines dadherir i soldar16.1 Soldador elctricpunta estanyadapunta de couretub metllicmneccable elctricendollsoldador de pistola per atreballs de gran produccisoldador per a electrnica60 Aula de Tecnologia16.1.2 Normes ds- Tant les parts que shan de soldar com les puntes del soldador handestar netes dimpureses i dxid.- El soldador ha destar calent i la punta estanyada.- Per suprimir lxid es pot utilitzar pasta desoxidant. Aquesta pastasaplica directament a una de les peces que shan de soldar.- Cal collocar la punta del soldador en contacte sobre lelement quesha de soldar.- Un cop aquest element est calent, cal aplicar lestany sobre lapunta del soldador.- Desprs de fondre lestany, se separa el soldador i es deixa refredarla soldadura.- No es convenient bufar sobre la soldadura ja que un refredamentrpid pot produir esquerdes.- Una soldadura brillant indica que est ben feta. Una soldadura matindica que s incorrecta.16.1.2 Normes de seguretat- Compte: el soldador funciona amb corrent elctric.- No es pot tocar la part metllica del soldador si est calent- No shaur de recolzar en llocs que es poden cremar (taula,carpetes, etc.)- A la farmaciola de laula de Tecnologia hi ha dhaver material percurar les cremades.- Si el soldador est calent, no feu moviments bruscos o sacsejades perevitar un despreniment de lestany amb el perill de produir cremades.aplicaci de l'estanyretirem el soldadorsense bellugarles pecesescalfament dela pea a soldarfusi de l'estany sobrela pea a soldarexemples de recolzadorsper a soldador elctricSi el soldador essubministra senserecolzador se'l potfer un mateix sensecap mena dedificultat.61Eines de l'aula de Tecnologia ESO16.2 El bufador o soldador de gas16.2.1 Elecci- Pel tipus de la rosca de la bombona.- Amb mnega flexible o fixa.aixeta per regular lasortida del gas de labombonamnega flexiblebroquetbeccosaixetabombona ocartutxmnecbombona de propo de prop-butaixeta del bufadorbecbroquetEl nom de bufador es deu al fetque l'aportaci de pressi i oxigensuplementari a la flama es feiabufant per un tub. Aquesta tcnicaque permet un control molt precsde la flama, encara s empradaactualment en els bufadors de gasdels joiers.62 Aula de Tecnologia16.2.2 Normes ds- Normalment sutilitzar per soldar tubs o planxes de coure, dellaut i de plom o per donar forma als de plstic.Procs que cal seguir per soldar:1. Les parts que shan de soldar han destar netes dimpureses idxid.2. Per suprimir lxid es pot utilitzar pasta desoxidant. Aquesta pastasaplica directament damunt duna de les peces que shan desoldar.3. Acoblament de les peces.4. Caldr escalfar aquests estris fins que la pasta es torni lquida i lespeces tinguin un color rogen. Sha de fer de manera uniforme i ambun moviment oscillant.5. Apliquem lestany directament sobre les peces tot apartant elsoldador de gas.6. s convenient, un cop refredada, netejar la zona de la soldadura itreuren la pasta desoxidant sobrant.aplicaci de la pastadesoxidant sobre les pecescol.locaci deles peces i acoblamentescalfament de la zona a soldaraplicaci de l'estanysobre les peces escalfades63Eines de l'aula de Tecnologia ESO- Si volem doblegar tubs de plstic rgid (PVC), hem descalfar lapart del tub que sha doblegar tenint en compte que la flama toquiel tub.16.2.2 Normes de seguretat- Hem dassegurar-nos de la inexistncia de fuites (abraadores,juntes, mnega).- La pasta oxidant s irritant. s convenient utilitzar guants protectors.- Tant si es fa un excessiu escalfament com si shan de fer diversessoldadures, es produeixen fums. Per aix, conv treballar en unlocal ben ventilat- A la farmaciola de laula de Tecnologia hi ha dhaver material percurar les cremades.Altres tipus de soldaduramaneta per alreglatge dela intensitatvisor amb vidre filtrantcareta de protecciconnectorsguants allants de cuirpiquetaelctrodes pinade massapina del'elctrodecablemnegues cosbecbroquetbombona d'oxigenbombona d'acetilmanmetres ireguladors de pressisoldadura oxiacetilnicabornssoldadura d'arctransformador64 Aula de Tecnologia17.1 Les ulleres i els guants17. Els elements de protecciEls models homologatspoden ser utilitzatsdamunt de les ulleresgraduades. Les ulleresnormals no tenen proteccilateral i els seu vidres noestan pensats per resistirimpactes forts.17.1.1.a Elecci de les ulleres- En funci del tipus dimpacte que podem rebre17.1.1.b Elecci dels guants- En funci de la part de la m que cal protegir.- En funci de la resistncia del material davant agressius qumics otallants.- En funci de si es treballa amb tensi elctrica.senyalitzacinormalitzadaobligatorietat de dur guants obligatorietat de dur ulleres de protecciprotecci lateral65Eines de l'aula de Tecnologia ESORelaci orientativa de materials de guants en funci del riscRisc MaterialCalor, flames i espurnes Fibra de vidre, lones resistents alfoc i a les espurnes de metall, cuirHumitat, aigua Goma natural i sinttica, plsticcids Cautx natural, neopr, telessinttiquesDissolvents i hidrocarburs PVC, goma sintticaLlimadures CuirTalls Cuir reforat amb acerguants de cuirguants de lonaguants de malla66 Aula de Tecnologia67Eines de l'aula de Tecnologia ESOVocabulariBosco Garcia FlorensaRevisi tcnicaAntonio Ruiz Catena68 Aula de Tecnologia69Eines de l'aula de Tecnologia ESO18. Vocabulari18.1 Introducci al vocabulariCom es diu una eina (el seu nom apropiat i no el genric evidentment),i perqu lanomenem aix hauria dsser una preocupaci fonamental perun alumne de tecnologia. El catal, amb una riquesa lxica que abasta elsmbits ms singulars del coneixement, no sescau a ls, massa sovint aprecari, que fem del ric patrimoni que s lidioma.Aquest vocabulari s volgudament modest. Es tracta de posar a labast demestres i alumnes els noms de les eines que es troben, o es poden trobarcomunament en el vostre taller. No es doncs un llistat de totes les eines(una pretensi ara i aqu fora de lloc), sin una senzilla relaci deparaules que faran fcil anomenar adequadament un martell, una clau ounes alicates.Alicates s, per exemple, una paraula que fa entenedor el criteri emprat.En aquest vocabulari no hi trobareu les tenalles, que sn les primeresalicates (alicates, de lrab al-liqat, la tenalla), doncs, massa grosses i pera sos actualment molt restringits, normalment no hi sn al vostre taller;per s que hi trobareu la diferncia entre tasc i falca, vis i cargol o xapai planxa, entre altres.El tractament, de manera volguda, tampoc ha estat homogeni. Semprepresent el lector a qui va destinat, sha procurar presentar les definicionsamb diferents criteris o pautes, per enriquir primer lexpressi, fer-laescaient i agradable, i segonament per, si cal, animar a establir la sevadefinici en les noves eines, que ben segur aniran apareixent, per a usosmolt especfics o tot al contrari, del tot polivalents.Reconeixent-ne i acceptant les limitacions de contingut, noms en funcidsser-vos una bona eina complementria, ens plau moltssim queaquesta vessant humanstica no hi manqui en un material dedicat a ladivulgaci tecnolgica. Estem segur que tamb vosaltres participeuplenament daquesta satisfacci.70 Aula de Tecnologia18.2 VocabulariAacerAliatge de ferro, carboni (menys del 2%) i altres elements,en proporcions variables Capa dadquirir al tremp unagran duresa i elasticitat.acer al carboniAliatge de ferro i carboni, on els altres elements noms hisn com a impureses. En destaquen lacer dol, on elcarboni mai no supera el 0.2%, dctil i resistent a fortesdeformacions sense trencar-se, i lacer mitj, amb uncontingut de carboni entre el 0,2 i el 0,6%, emprat enbigues per a la construcci i rails de transport.acer rpidAcer amb un contingut elevat de tungst, molibd ocobalt, que s apropiat per a fabricar eines amb una granresistncia al cop i labrasi. Es emprat per fabricar-hieines de tall.acetilGas incolor molt inflamable, de formula CHCH. Cremaamb flama molt brillant i fuliginosa de temperatura moltalta. La calor produda per la seva combusti amb oxigenpur en el bufador ateny ms de 3000. Susa, entre altresaplicacions, per a soldar i tallar metalls, i per a illuminacia les lmpades d'acetil.afermarFixar slidament una pea. Subjectar quelcom de maneraque no cedeixi sin difcilment a un esfor exterior.afilatAcabat en punta. Allargat anormalment en el seu extrem.Dit duna cosa molt prima.allantQue no deixa passar fcilment o impedeix la propagacide la calor, el so, lelectricitat, etc.aixamfranarMatar amb un pla oblic els caires o arestes d'una pea od'un forat.aixetaVlvula daccionament manual que, adaptada a lorificidun recipient o en una conducci, regula el cabal i el pasdel fluid lquid o gass.alicatesDe lrab al-liqat, la tenalla. Instrument format per duespeces metlliques substancialment iguals, generalmentdacer, articulades simtricament mitjanant un passador;aquesta articulaci separa la part de leina ms allargada,a propsit per a agafar-la i manejar-la, de la boca, que pottenir formes molt diverses, i que s la que principalmentfa les funcions a qu sn destinats els diferents tipusdalicates, com sn subjectar, torar o tallar filferros,cables, reblons, tubs o daltres objectes.alicates de bec dnecAlicates la boca de la qual est formada per dues palesallargades i planes, que serveixen per doblegar petiteslmines metlliques duna longitud superior a lusual.alicates de boca colzadaAlicates amb lextrem superior de la seva bocalleugerament colzada o inclinada, adequades per accediri manipular a linterior duna eina o en un lloc de difcilaccs.alicates per volanderes de retenciAlicates amb els extrems de la seva boca acabats enpunta, especialment dissenyades per collocar i treurevolanderes de retenci. (volanderes de retenci)alicates de boca estriadaAlicates amb estries en la part interior de la seva boca,plana o rodona. Aquestes estries permeten retenir millorel material que s objecte de retenci.alicates de boca rodonaAlicates que a diferncia de les planes acaben en duespeces cilndriques o lleugerament cniques. Sutilitzenper a doblegar filferros en forma de corba danelles.alicates de pelar filsAlicates de tall amb una boca peculiar que encaixa ambla seva oponent, i un cargol de reglatge, que serveixen perretirar el plstic que recobreix els fils elctrics.alicates de tall frontalLa boca de les alicates de tall frontal s formada per dostalls esmolats dacer perpendiculars al mnec. Susen pertallar filferros i petites peces metlliques.alicates de tall lateralA diferncia de les de tall frontal, el seu tall s lateral comen el cas de les tisores.alicates per terminalsAlicates polivalents emprades principalment per a lamanipulaci de fils elctrics, que tenen un sistema71Eines de l'aula de Tecnologia ESOdosques que permet treure el plstic dels fils elctrics;tamb s'utilitzen per fixar terminals als cables i tallarcargols de poc dimetre.alicates universalsAlicates ds mltiple, que poden sser usadesindistintament per a diverses funcions de subjecci i tall.amortirAbsorbir lenergia cintica dun cos sotms a impacte.arcBastidor de la serra que suporta i mant en tensi la fulla.Les serres darc sn de tall fi o prim, i grcies a la sevaestructura en arc sn posades en tensi.articulaciUni mbil entre dues peces, que els permet undesplaament angular recproc, la transmissi desforosde tracci o compressi. El desplaament pot sser limitatnoms a un pla, com s el cas de les alicates o pot abastarun mbit relativament ampli, com s el cas de les rtules.Bbalder (anar)Dit duna cosa que no ajusta exactament dins una altra, oentorn duna altra.barrinaDel llat veruina javelina. Eina consistent en una tijametllica i un mnec transversal. Pel seu extrem la tijaforma caires vius que tallen en fer-la girar per una puntaamb rosca helicodal, Susa per a foradar fusta i materialsde poca duresa.bastMancat de finor o de poliment amb referncia al grau derugositat superficial.becPart corbada del bufador de soldar o tallar, a lextrem dela qual sadapta el broquet.beinaDel llat vagina, amb igual significat. Refor metllic delesquena un model de xerrac. Lanomenat xerrac debeina.biaixDirecci obliqua en qu s tallada, alguna cosa.bocaObertura entre dues parts fixes o mbils d'una eina, d'uninstrument, etc.bombolla (dun nivell)Glbul daire a linterior dun lquid transparent, que enel nivell esdev referent i estableix la correctahoritzontalitat, verticalitat o inclinaci d'un pla.bombonaRecipient metllic emprat per a lenvasament de gasos apressi i en estat lquid.bornPea conductora dun aparell elctric que serveix per aconnectar-lo als cables exteriors.brocaEina de tall giratria que serveix per a fer forats cilndricsamb arrencament progressiu de material. La formahelicodal del cos de les ms usuals permet leliminacid'encenalls, la refrigeraci de leina i la seva bonaconducci.broca daixamfranar o de cap de frareTipus de broca dextrem tallant cnic, emprada per aaixamfranar forats cilndrics, generalment amb la finalitatdencabir-hi la cabota dun clau, dun cargol o dun tipusespecial de rebl.broca de campanaTipus de broca amb el cos constitut per un cilindre buitque permet serrar en circumferncia. Emprada en elstallers de fusteria i en la construcci.broca de pala o planaTipus de broca per foradar fusta que t el cos pla amb dostalls diametralment oposats, i al seu centre una puntasortint per iniciar el forat sense que es desvi leina.broca de tamborBroca acabada en un cos cilndric de dimetre moltsuperior a la seva tija amb unes prestacions semblants ala broca de pala o plana per amb una punta molt pocsortint..broca helicodals el tipus ms com de broca. Consta dun cos cilndric,al llarg del qual t generalment dues ranures helicodals,diametralment oposades, que faciliten lexpulsi de laferritja o dels encenalls, i la intersecci de les quals ambel con que en constitueix la punta defineix dues arestes detall -o llavis- unides per una aresta transversal que formaamb elles un angle de 125 a 1300) i dun mnec, cnic ocilndric, per on s fixada a la mquina per mitj dunportabroques.broca helicodal per a filaberqu o despiralBroca amb una distncia superior entre les ranures delcos, usada per foradar fusta i materials tous.broquetPea que sadapta a lextrem del bec del bufador desoldar o tallar, on es forma la flama.72 Aula de TecnologiabufadorAparell que, mitjanant la combusti de gas, dna unaflama estreta i llarga de temperatura molt alta, i quesutilitza per a escalfar, soldar o tallar.buixardaMaa de ferro, que t la superfcie dels dos caps o solesproveda de petites dents o puntes piramidals. s empradapels picapedrers o picadors de pedra per repicar les caresde les pedres i fer-les ms llises.CcadellPea lleugerament corbada i afuada per un cap que, aplicadaa una roda dentada, permet el pas de les dents en un sentiti limpedeix en el contrari.calibreMesura de la dimensi caracterstica dun producte (dimetredun tub, gruix duna planxa, etc.)cantellejarTreballar el cantell, la cara estreta dun objecte que t unadimensi molt ms petita que les altres dues.cap1Part superior o extremitat principal duna eina.cap2Extrem de la maa del martell, per on es colpeja, oposat a lapena.carbur metllicDenominaci genrica dels materials amb qu es fabriquenles eines de tall mecniques emprades a les mquines-eines.Les broques per a formig, p.e., porten a la punta una pastillade carbur metllic. Els ms usuals sn el carbur de tungsti el de cobalt. (wdia)cardaRaspall provet de pues dacer curtes i atapedes emprat pera netejar les llimes. De mida ms reduda, s similar al'instrument del mateix nom emprat per a pentinar a m lesfloques de cot, llana, jute...careta de soldadorElement de protecci del rostre provet de filtres de vidre decolor, emprat pels soldadors quan solden a larc, per adefensar-se dels raigs infraroigs i ultraviolats, a ms de lesguspires produdes per la soldadura.cargolTija cilndrica que t en la perifria un filet regular continuque permet introduir-la, en fer-la voltar, en un materialmenys dur o en una pea amb una obertura proveda dunfilet exacte, per en sentit contrari, anomenada femella.cargol AllenCargol de cabota buidada en forma prismticahexagonal.cargol de bancInstrument per a immobilitzar peces en el banc detreball, format per dues mandbules, luna fixa i laltradesplaable per lacci duna tija roscada.cartutxEmbolcall cilndric que cont una certa quantitat,generalment reduda, duna determinada substncia.cautxMaterial elstic consistent en un elastmer extret delltex de diverses plantes, especialment lhevea. Tambsobt sintticament.centenell/aInstrument emprat per a traar, comparar o transportarangles de diferents obertures que consisteix en dosregles articulats, provet generalment un d'ells d'unaranura al llarg de la qual pot desplaar-se un extrem del'altre. (gonimetre)cimentMescla de calcria i argila triturades, materialhidrulic que sadorm o endureix amb laigua.Constitueix un material base en la construcci,insubstituble per a formar morters i formigons.clauEina de muntatge construda amb acers estampats degran duresa, tenacitat i resistncia a la torsi. Lesclaus constitueixen uns dels tipus deina comuna mssenzilles i estan pensades per treballar amb cargols depermetre molt divers. Totes elles consten de duesparts: mnec, adequat per a funcionar a manera depalanca mitjanant ls normal i de cap, destinat aencaixar amb el cargol en la femella que ha dssertreballada.clau AllenBarreta de secci hexagonal i en forma de colze oarticulada que susa per a collar cargols amb cabotade buidat sisavat.clau anglesaClau amb la boca constituda per una part fixa i l'altraajustable per cargol i cremallera, essent ambduesperpendiculars o obliqes al mnec.clau de broquesPea dun percussor, complementria al portabroques,que consisteix en una tija metllica que t en la sevapart central un petit cos troncocnic dentat mitjanantel qual es prem o safluixa el portabroques per poder-hi allotjar o retirar la broca.clau de cadenaClau per a fer girar un tub o una barra al voltant del seu73Eines de l'aula de Tecnologia ESOeix, mitjanant una cadena que abraa i estreny. Tambs emprada per a la substituci dels filtres d'oli delsmotors d'explosi.clau de ganxo o de coll dnecClau per a femelles cilndriques, proveda duna dent quesintrodueix en un dels quatre forats radials que tenen lesfemelles.clau de gotDolla (pea tubular que sempra per a subjectar-ne unaaltra de cilndrica) hexagonal recanviable que actua coma clau quan es fa girar mitjanant una tija.clau de pasVlvula daccionament manual, generalment mitjanantun volantet i una tija roscada, que, en una conducci, obrei tanca el pas dun fluid.clau de pipaClau de tub colzada en un o ambds extrems.clau de tubClau formada per una pea cilndrica, generalment recta,amb una o dues dolles o embocadures hexagonals.clau fixaClau formada per un mnec pla acabat en un o doseixamplaments semicirculars provets de mosses.clau StillsonNom especfic duna clau ajustable per a tubs. Consisteixen una mordassa estriada en forma dL en una dolla omaniguet, que pivota en el mnec. La pressi efectuadadamunt del mnec augmenta la fora exercida sobre lamordassa.colzePart duna barra, canonada, etc, en forma dangle.commutadorAparell per a interrompre un circuit i connectar-ne unaltre.compsInstrument de dues branques o cames articulades per atraar arcs de circumferncia i prendre distncies.comps de quadrantComps que t en una cama un arc graduat que serveixper a mesurar langle dobertura.comps de varaInstrument per a traar arcs i circumferncies de granradi, anleg al comps, que t les dues cames paralleles,una de les quals s desplaable al llarg de la vara que elsuneix.comps de vara de fusterComps de vara propi dels fusters. Es caracteritza persser generalment de fusta. (comps de vara)comps de vara de mecnicComps de vara metllic, de gran precisi, emprat en elstallers mecnics. (comps de vara)comps de gruixos o per a exteriorsComps amb les cames corbades i convergents a fi depermetre damidar el gruix dobjectes, especialmentbarres rodones, columnes, etc.comps per a interiorsComps amb els extrems de les cames divergents a fi depermetre de prendre mides de forats o entre superfciesdinteriors de les peces.con de politgesPart superior duna mquina eina, metllica i tancada,en forma de con, on s'allotgen les politges de la mquinai permeten efectuar els canvis per modificar-ne lavelocitat.conductor1Que presenta poca resistncia a lelectricitat o a la calor.conductor2Dit daquell rgan mecnic que transmet un moviment,de rotaci o de translaci, a un altre rgan, anomenatcondut.connector1Dispositiu emprat per establir un lligam entre dosmecanismes mitjanant un sistema de transmissi.connector2Dispositiu emprat per connectar dos circuits o sistemeselctrics, format per dues peces amb una srie de contactesmetllics de manera que poden ser encaixades luna amblaltra a fi destablir la connexi entre els contactescorresponents.contrapunx1Punx per a copejar o reblonar en un lloc on no pot entrarel martell.contrapunx2Punx de punta curta emprat per a senyalar, en les pecesmetlliques, els punts per on hom les ha de foradar, elsquals serveixen tamb de guia a la broca en el moment decomenar a foradar. (punx)corretjaCinta de cuir o de goma de secci rectangular, trapezialo circular, que es munta tibant sobre politges i serveix pera transmetre potncia entre dos eixos allunyats.cosPart central o principal duna pea, aparell, etc.coureMetall de color vermells, fosc, poc dur, malleable idctil, un dels millors conductors de la color i delelectricitat, de smbol qumic Cu i nombre atmic 29.74 Aula de TecnologiacremalleraBarra dentada que engranada amb un piny transforma elmoviment circular en lineal o viceversa.cua de rataLlimat de secci rodona. (llimat)cuirPell de bou i daltres animals adobada i preparada per adiferents usos.DdentRessalt dalgunes peces i eines (especialment les serres)que serveix per a transmetre un moviment, arrencarferritja o encenalls, fer de topall, etc., generalmentarrenglerat amb altres que fan la mateixa funci.dimetreAmplria dun cos de secci circular mesurada duncostat a laltre passant pel mig.EeinaObjecte fet per a una acci determinada i utilitzatdirectament per la m o mitjanant una mquina per aactuar sobre la matria.eixTija o barra cilndrica on es munten rodes i altres pecesque poden girar al seu entorn, conjuntament si hi estancalades o amb independncia si lallotjament s lliure.elctrodeBarreta constituda per un nucli metllic i un recobriment,utilitzada per a la deposici de material metllicdaportaci en efectuar soldadures a l'arc. (soldaduraa l'arc)empunyaduraPart d'una mquina mbil per on hom lempunya, lagafaestrenyent-la fortament amb la m.encaixForat o entrant fet en una pea per fer-nhi entrar una altraque ajusta exactament.encenallCadascun dels trossos prims de fusta que es fan quanhom la treballa amb el ribot o altra eina semblant i quesurten enrotllats en espiral.endollDispositiu format per clavilla i presa de corrent, empratper a connectar un aparell, una mquina, un llum, etc, ala xarxa elctrica.endollarIntroduir la clavilla en els alvols de la presa de correnta fi destablir una connexi elctricaentrefQualitat dun material o grau de tall, entre fi i bast.entrescarTrcer lleugerament cap a una banda i cap a laltra,alternativament, les dents duna serra a fi que sobri pasfcilment.esberlarTrencar una cosa en el sentit de les seves fibres, segonsla lnia de mnima resistncia.escaireInstrument de fusta, metall o plstic en forma de trianglerectangle o constitut per dos rengles perpendicularsformant una L o una T (doble escaire), emprat per a traaro verificar angles rectes, lnies paralleles o laperpendicularitat de dos plans.escaire de fusterEscaire emprat pels fusters, generalment amb uns delsrengles constitut per un regle graduat que encaixa enl'altre, molt ms gruixut. (escaire)escaire de mecnicEscaire d'acer, emprat als tallers mecnics. (escaire)escalfarComunicar calor, fer esdevenir calent.escantonarTreure o rompre els cantons o cantells dalguna cosa.esmolarFer agut el tall o la punta duna eina, donant-li langle detall adequat.espigaPart terminal duna pea, aprimada perqu pugui entrar isubjectar-se dins un forat o encaix duna altra pea.Barreta roscada normalitzada.espurnaPartcula incandescent que es desprn dun cos encombusti.esquerdaObertura prima, allargada i profunda en un cos dur.estanyMetall blanc, lleuger, molt dctil i malleable, per poc75Eines de l'aula de Tecnologia ESOdur i poc resistent a la tracci, emprat per soldar especialmentpeces de coure o dels seus aliatges, de smbol qumic Sn inombre atmic 50.estriat/adaQue t solcs estrets en la seva superfcie, generalment ambla intenci de evitar el lliscament relatiu respecte a la m oa una altra pea.FfalcaPea de secci triangular, formant un pla inclinat, queintroduda en un espai entre dues altres peces o objectes,evita que ballin, els dna estabilitat o les anivella.fiQualitat dun material o grau de tall, extremadament prim,amb poc gruixfibra de vidreMaterial consistent en filament de vidre, que serveix com aallant trmic i acstic i com a refor estructural de materialsplstics.filaberquEina per a foradar que consisteix en una maneta giratriasemicircular o de doble colze, que t un pom en un extremi un portabroques a laltre.formigMescla de ciment -que actua daglomerant-, sorra i gravaamb aigua, utilitzada en la construcci, que a lendurir-seadquireix una resistncia molt elevada.fulla (duna eina)Lmina prima de metall, especialment duna serra.GgalteraCadascuna de les dues peces de protecci que hom disposaentre les mandbules dun cargol o daltres instruments perevitar que en la pea en subjecci que hom treballa quedinempremtes a causa de la pressi daquelles mandbules.gonimetreInstrument per a mesurar angles consistent essencialment enun semicercle graduat en angles al centre del qual, mitjanantun cargol, va unit un regle. (centenella)grau de tallProfunditat de les incisions duna llima i el que estableix lescaracterstiques del seu treball, a menys fondria msfinor i millor acabat de la superfcie treballada.guiaPea duna mquina o dun mecanisme que serveix per adirigir el moviment duna altra pea o duna part delmecanisme.guixMaterial per a la construcci obtingut per sulfat de calcihidratat, sotms a cocci i presentat en forma de pols mso menys blanc. Hom lempra principalment com a materialde recobriment i, menys sovint, com a material duni depoca resistncia.IintensitatMagnitud que expressa el valor dun corrent elctric. sla quantitat delectricitat que travessa la secci dunconductor en la unitat de temps.LlimbeVora del cercle graduat que porten alguns instruments demesura.llimaEina dacer trempat gravada amb solcs, dents o estries,que actua per frec i serveix per a desbastar, polir i allisar.llima rodonaLlima de forma cilndrica, prima i allargassada.llima de mitjacanyaLlima la secci de la qual s un segment circular.llima planaLlima de secci plana.llima quadradaLlima de secci quadrada.llima rodonaLlima de forma cilndrica, ms gruixuda que lanomenadacua de rata.llima triangularLlima de secci triangular.llimaduresPartcules de metall que sarrenquen amb la llima.76 Aula de TecnologiallimatLlima petita i fina per a feines delicades. (cua derata)lonaTeixit molt fort de cot o cnem.Mmaceta de nilEina de percussi amb les dues boques de la seva maafetes de nil, en lloc de metall com s lhabitual; semprada per no malmetre les superfcies metlliquessobre les quals s'apliqui.maceta de paletaEspcie o tipus de martell amb el ferro robust, desecci quadrada, i els dos caps plans i iguals, posat aun mnec curt (duns 12 cm de llarg), que -ambpetites variants- s emprat pels mestres de cases i elspicapedrers.maaEspcie de martell gros amb el ferro rabassut desecci octogonal, duns 18 cm de llargada per 10 cmde gruix, una mica afuat als extrems i amb el mnec defusta relativament prim i duns 90 cm de llargria.mallMartell feixuc de mnec llarg, que sempren elsforjadors, els picapedrers i els mecnics.mallaTeixit format per anelles de metall entrellaades.mandbulaPea duna mquina, dun cargol o dun altreinstrument, aparellada amb una altra, que enaproximar-shi serveix per a subjectar, comprimir,tallar, triturar un material.mnegaTub llarg i flexible que hom empra per a conduir,trasbalsar, llanar en una direcci determinada, lquidso slids pulverulents.manetaNom donat a la pea o la part duna mquina, dunaeina, etc, que hom acciona amb la m per taldimprimir-li un moviment, manejar-la o dirigir-la.manmetreInstrument per a mesurar la pressi dels fluidsmaPea dargila assecada i cuita, duna certa qualitat,emprada per a fer parets, pilars, voltes, xemeneies, etc. marqueteriaElement ornamental. Amb aquest nom s conegut totun seguit de manualitats caracteritzat per sser toteselles petites peces en fusta. Es treballa amb una serraest re ta i de poca fondr ia amb dents pet i tesmantingudes en tensi en una estructura en arc variable.martellEina de percussi que consisteix en una pea feixuga,generalment de ferro, de forma allargada fixada,formant una T, a un mnec que la travessa per lull.martell dorellesMartell de fuster o d'encofrador, amb una boca planai laltra en forma de dues orelles que esdev un ganxoper desclavar claus.martell de bolaMartell que t un cap de forma hemisfrica. Serveixper perfilar i per batre metalls.martell de penaMartell que t una pena en una extremitat. La pena sel cap oposat a l'utilitzat normalment per picar, moltrebaixat de gruix a partir de lull.massaConjunt de peces metlliques, conductors i altreselements metllics duna installaci elctrica quesn units elctricament entre ells i al suport o base. Lamassa s sovint connectada a terra.mordassesDispositiu de subjecci format per dues peces queactuen a manera de tenalles.NneoprCautx sinttic, resistent a la calor, a la flama i aloz, i en gran mesura a la tracci, ls del qual eslimitat, per raons econmiques, a aplicacions especials.nivellInstrument que permet de comprovar lhorizontalitat,verticalitat, o en alguns casos fins i tot la inclinaci,dun pla.nniusEscala auxiliar que, lliscant al llarg de lescalaprincipal dun instrument de mesura, permet lecturesfraccionries exactes de la mnima divisi de lescalaprincipal.77Eines de l'aula de Tecnologia ESOOxidCompost resultant de la combinaci dun metall amb oxigen.oxigenElement no metllic, el ms abundant de lescora terrestre.Una de les seves aplicacions industrials s, en combinaciamb l'acetil, en les soldadures amb bufador: soldaduraoxiacetilnica.Ppalanca (del cargol dun banc)Barra rgida, mbil al voltant dun punt de suport, queserveix per giravoltar el cargol i desplaar la mandbulambil dun cargol. Permet augmentar la fora desubjecci sobre la pea o cos a treballar.pasDistncia entre elements iguals disposats entre dospunts duna pea mecnica com, per exemple, ladistncia entre dues dents consecutives duna serra oentre els filets tamb consecutius d'una rosca..penaExtrem, molt rebaixat de gruix a partir de l'ull, de lamaa d'un martell oposat al cap per on normalmenthom pica.percussorDispositiu o pea duna mquina que t per funcipercudir.perforarTravessar foradant. Fer un forat, encara que no travessi.peu de reiInstrument per a mesurar gruixos, llargries, oberturesi profunditats en peces i cossos provet dun reglegraduat i un nnius que permet de fer acuradeslectures fraccionries. La seva precisi va de 1/10 a 1/50 mm segons les caracterstiques dels diferents peusde rei.picatRelleu de la superfcies del cos duna llima i quenestableix les seves caracterstiques de tall.piqueta de soldadorEina de percussi que t el mnec curt i la maa amb uncap formant tall de travs i laltre en forma de bec acabaten pirmide de secci quadrada. S'utilitza per a l'extraccide l'escria produda per l'elctrode en soldar a l'arcelctric.planxaProducte laminat dacer o daltres materials, pla, amplei de poc gruix.plsticMatria orgnica sinttica, sobretot a base de resinesartificials, que en una determinada etapa de la sevaelaboraci s fcilment modelable sota la influncia de lapressi, de la temperatura o dambues alhora.politjaRoda que, mitjanant una corretja, cable o similar serveixper a canviar la direcci duna fora, transmetre unmoviment, guiar un cable, etc. La politja, en transmetreel moviment dun arbre a un altre en pot variar tamb laseva velocitat. Les velocitats angulars de rotaci(establertes en revolucions per minut o rpm) estan enrelaci inversa als dimetres de les politges. Segons elseu perfil poden ser planes o acanalades.polzadaUnitat de mesura de longitud, dorigen angls, dotzenapart dun peu (30,48 cm), que hom ha convingut correspona lamplada dun dit polze (25,4 mm).portabroquesMecanisme de subjecci del trepant on sacull la brocasituat a l'extrem anterior del seu eix principal. La brocapot ser premuda manualment o amb clau, segons el tipusde portabroques.prmerAgafar un cos entre dos o ms que tendeixen a acostar-se,i, per tant, a comprimir-lo.punxInstrument dacer, de cos cilndric o prismtic, de puntacnica, i cap pla sobre el qual hom percut manualmentamb un martell, o mecnicament.PVCSigles del policlorur de vinil. Tipus de termoplstic fet apartir detil i clor, molt adequat per fer-hi recobrimentso tubs i canonades.RrajolaPea de cermica de forma prismtica i de poc gruix,generalment de secci quadrada o rectangular, per tambhexagonal, etc, que s emprada per a fer paviments,cobrir parets, etc.ranura78 Aula de TecnologiaSolc practicat en una pea, en un objecte, de matriadura.raspaLlima basta per a fusta o altres materials durs nometllics. Amb les aspreses ms grosses i sortidestamb l'usen els picapedrers o paletes per rebaixar odesbastar certes pedres mareses, matar o arrodonircantells, etc.recolzador (per a soldador)Bastidor, generalment de filferro, on es diposita elsoldador manual en reps, per tal que no cremi la taulaon es treballa.refrigerantFluid de caracterstiques apropiades per a absorbirenergia calorfica a un nivell determinat de temperaturai transportar-la a un nivell diferent. Durant el processosde mecanitzaci dels metalls hi ha un gran alliberamentde calor; com a refrigerant s'utilitzen les emulsions detall. Consisteixen en una mescla estable d'oli de tallamb aigua, l'aigua amb funci refrigerant i l'oli, alhora,lubricant i refrigerant.reglatge (dintensitat)Operaci destinada a estabilitzar o a deixar en el seu estatoriginal o normal una determinada intensitat lumnica,calrica o quelcom similar, en un mecanisme que tendeixia variar les seves caracterstiques amb el pas del temps.regle graduat dacerInstrument de mesura dacer, llarg i dret, dividit en cmi mm, de relativament poc gruix que serveix per atraar lnies i amidar longituds.roscatgeOperaci de roscar. Pot fer-se manualment, tallant larosca amb la filera o amb el mascle, o b amb el torn.rossetEina de fuster constituda per una punta de senyalar deposici regulable en alada i el seu suport de baseplana, utilitzada per a traar en una pea una lniaparallela a un pla de referncia.rotaciMoviment dun cos al voltant dun eix.SserjantDel francs serre-joint, prmer la juntura. Instrumentde fusta o de metllic emprat per a mantenir premudesdues peces.serra1Non genric duna eina de tall constituda per unafulla dacer proveda de dents agudes en una de lesseves vores, per un disc dacer provet de dents en laseva perifria, per una cadena sens fi de baules tallants,etc, emprada per a tallar fusta, metalls i daltresmatries dures. Les mides, la forma i la disposici deles dents varien segons el tipus de feina a qu sndestinades.serra2Mquina per a serrar.serra circularMquina per a serrar que actua per lacci dun discdacer provet de dents en la seva perifria quesobresurt del pla de la taula damunt la qual s posadala matria que cal tallar, si es tracta duna serracircular fixa, i en el cas de serra circular mbilsobresurt del cos de la mquina-eina. En ambdscasos s ajustable la profunditat del tall, segons laporci del disc que sobresurti.serra de bastidorSerra en la qual la tensi de la fulla, que constitueix undels costats grans dun rectangle els costats petits delqual sn dos llistons de fusta units pels seus puntsmitjans per un altre llisto parallel a la fulla i de la sevamateixa longitud, s obtinguda per la torsi dunacorda que uneix els extrems lliures dels dos llistonsperpendiculars a la fulla. s un tipus de serra en dess.serra de cintaMquina per a serrar grcies a lacci duna cintadentada sense fi dotada dun moviment continu, en elsentit del tall de les dents, en un pla vertical per atallar fusta i inclinat per a tallar metalls i amb la taulade suport de la matria que hom vol tallar horitzontalo inclinada.serra de vogirSerra de fulla estreta i prima que permet de resseguircontorns irregulars.sisavat/adaQue t sis costats o caires.soldadorInstrument manual per unir dues peces, de metall oaltres materials com els plstics, de manera que elpunt duni sigui un tot homogeni amb les dues zoneslaterals ms prximes. Els soldadors aprofitenl'escalfament produt per una resistncia elctrica, unarc voltaic o la flama de la combusti d'un gas.sondaInstrument o una part d'aquest, per exemple la sondadel peu de rei, en forma de guia metllica, queserveix per a mesurar profunditats.79Eines de l'aula de Tecnologia ESOTtallVora tallant de la fulla o cos duna eina.tall al biaixTall practicat obliquament en una pea.tall rasantTall fet arran, de superfcie llisa, plana, sense eminncies.tascPea de fusta, de ferro, o daltres materials, que serveixper a fer forta una cosa dins una altra introduint-la en uninterstici, etc.taulaPart dalgunes mquines-eines que suporta la pea que hadsser treballada.tensi1Estat dun cos afectat per forces que lestiren o liimpedeixen de contraures.tensi2Resultant de les forces elstiques internes que, en un cos,equilibren els esforos externs que tendeixen a allargar-lo.tensi3Diferncia de potencial elctric.tensi internaEsfor existent al si duna pea desprs de tractamentstrmics o accions mecniques.tensorDispositiu de cargol o de palanca emprat per a tibar uncable, una corretja, etc.tijaBarreta llarga i prima, especialment la que sost, empenyo rep el moviment dalguna pea.tisoresInstrument de tallar que consisteix en dues lminestallants, amb mnecs, unides pel seu punt dentrecreuamentper un eix al voltant del qual poden girar.topallPea que limita el joc o els moviments duna altra pea odun rgan mecnic.tornavsEina constituda per un mnec i una tija lextrem de la qualentra en lallotjament del cap dun cargol per cargolar-loo descargolar-lo mitjanant un moviment de rotaci.tornavs PhilipsTornavs especial per a aquest tipus de cargols. Elscargols Philips tenen en la seva cabota dues ranuresortogonals, que es creuen en el seu punt mig, amb msfondria al centre que a la perifria.totxanaTotxo o ma ordinari de 5 cm de gruix.traar (paralleles amb escaire)Marcar lnies sobre la superfcie duna pea per prepararoperacions posteriors.trepantAparell mecnic porttil o fix per a foradar amb broca,accionat a m o amb motor.UullDolla duna eina per on entra el mnec. Forat o clot en unapea.VvaivMoviment alternatiu en dos sentits oposatsvisTija cnica que t en la perifria un filet helicodalcontinu que permet dintroduir-la en fer-la voltar, en unmaterial menys dur. En ocasions susa com sinnim decargol.visorPart dun instrument que serveix per dirigir la visual,especialment en els nivells.volanderaPea plana en forma de corona circular que es collocaentre la femella i la pea a collar per a repartir lesfor dela femella sobre la peaWwidiaMarca registrada dun material emprat per fer-hi broquesi altres eines tallants, extremament dur. De lalemany wieDiamant, com el diamant.80 Aula de TecnologiaXxamfrPla que forma angle obts didric amb les cares quedeterminen un caire.xapaPlanxa -producte laminat dacer o daltres materials, plai ample- extremament prima.xerracSerra de fulla rgida, ampla i gruixuda, de forma trapezial,amb la vora superior reforada, proveda dun mnec quepermet de manejar-la amb una sola m.