Definició de informàtica Dades e informació ?· La xarxa està formada per milers d'ordinadors de…

  • Published on
    10-Nov-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Transcript

  • 1

    Lobjectiu daquest trimestre s que feu una primera pressa de contacte amb el mn de la informtica i, de passada,

    en el tractament de la informaci.

    La Informaci s pot emmagatzemar, colleccionar i reproduir; la informtica s refereix al processament automtic

    de la informaci per tal de que ens sigui til.

    Definici de informtica: s la part de la tcnica que tracta sobre els procediments del tractament automtic de la

    informaci, dels equips necessaris pel tractament i els mitjans de emmagatzemament i comunicaci necessaris.

    Dades e informaci: en la vida quotidiana, els termes dades i informaci sutilitzen indistintament, per en

    informtica es convenient diferenciar-los. Aix tenim que una dada es un carcter o conjunt de carcters que

    composen una informaci elemental, codificada en un cert llenguatge i llesta per ser introduda i processada a un

    ordinador. Daltre banda, la informaci es la reuni de dades que faciliten el coneixement.

    Processament de dades: per obtenir una informaci a partir dunes dades inicials, es segueix el Procs de Dades, que

    es basa en el segent esquema:

    Sistema binari: per que els ordinadors puguin manipular dades, aquestes han destar codificades. Totes les dades

    utilitzades per un ordinador tenen una caracterstica com: noms sutilitzen zeros i uns. Aix es degut a que tots els

    dispositius dun ordinador treballen amb dos nics estats: encs o apagat. L estat encs es representa per un 1, i l

    apagat per un 0. Aquest sistema numric, basat en la utilitzaci de zeros i uns, s anomena sistema binari.

    A l unitat mnima dinformaci s anomena bit. Aix tenim que amb un bit podem representar 2 estats (0,1), amb dos

    bits 4 estats (00,01,10,11), amb 3 bits 8 estats (000,001,010,011,100,101,110,111) i aix successivament, sempre es

    compleix que amb n bits, podem representar 2 elevat a n estats.

    Si calculem el nombre de lletres minscules, majscules, nombres, signes matemtics i de puntuaci..., i els sumem,

    saprecia que surt una quantitat superior a 150 smbols. Quants bits es necessitaran per poder representar-los tots?.

    Si apliquem la regla anterior, veiem que amb 7 bits, podem representar 2 elevat a 7 estats: 128 estats, per tant no

    basten, aix amb 8 bits podem representar 2 elevat a 8 estats: 256 estats, i comprovem que, en aquest cas, si que

    basten per poder representar tots els smbols.

    Aix tenim que, per representar un carcter, sutilitzen 8 bits. A aquest conjunt de bits sanomena Byte. Cada carcter

    t un byte assignat, seguint l estndard utilitzat per tots els ordinadors i conegut com codi ASCII.

    Exemples:

    A - 01000001

    a - 01100001

    ) - 00101000

    ( - 0010100

    http://1.bp.blogspot.com/_WMnvHUo7pdE/TVATIGWyPpI/AAAAAAAAE-s/NAJ2OZuFWQA/s1600/Info1-c.jpg

  • 2

    Podrem considerar que Internet sn, de fet, tres realitats diferents:

    Des del punt de vista tecnolgic, Internet s una que posa en contacte milions

    de sistemes informtics, repartits per tot el planeta. En aquesta immensa xarxa hi ha elements encarregats

    del transport i l'ordenaci del trfic, i d'altres dedicats a la producci, edici i emmagatzematge de materials.

    Tot i que encara en estat incipient, tamb podem considerar Internet com la , on

    s'emmagatzemar bona part de la producci cultural, artstica i cientfica. La confluncia de les tecnologies

    audiovisuals i informtiques segurament far que deixem de comprar i colleccionar llibres, revistes, diaris,

    discs, cintes de vdeo i altres productes culturals, per passar a "llogar" el seu s quan vulguem utilitzar-los.

    Per Internet s tamb una , amb milions d'usuaris que es comuniquen, cerquen

    informaci, exposen i contraposen idees, intercanvien, consumeixen... Un tipus de model social indit en la

    histria de la humanitat, on conviuen cultures, llenges, races i ideologies de tot tipus. Com en totes les

    societats incipients, en aquesta Icria virtual es van creant dia a dia les pautes de convivncia i les

    estructures bsiques d'organitzaci.

    El que avui anomenem "Internet" t els seus orgens en una xarxa de comunicacions militars anomenada ARPANET,

    creada als Estats Units el 1969, en plena guerra freda. Fins aleshores, les xarxes telemtiques es basaven en un

    ordinador central, que rebia i distribua tota la informaci. El nucli d'aquesta estructura centralitzada era un autntic

    "tal d'Aquilles", capa de paralitzar tot el sistema si era objecte d'un atac nuclear. La nova xarxa es basava en una

    topologia descentralitzada, que assegurava la continutat de les comunicacions encara que caigus algun dels seus

    nuclis.

    El sistema operatiu UNIX, desenvolupat a la universitat de Berkeley (Califrnia) el 1980, incorporava les dues

    aportacions ms significatives d'ARPANET: la transmissi de dades "per paquets" i la possibilitat de canviar sobre la

    marxa les rutes que han de seguir aquests paquets. La connexi de les xarxes d'ordinadors de les universitats i els

    centres de recerca, basats en el sistema UNIX, va ser l'origen del que avui s Internet.

    L'any 1992, l'investigador Tim Berners-Lee desenvolupa al CERN un format hipertextual i hipergrfic per a publicar

    documents en la xarxa. Aquest format, anomenat HTML, permet a qualsevol usuari "navegar" per la xarxa saltant

    d'un document a un altre a clics de ratol, sense haver de ser un expert en protocols i sistemes operatius. Aix va ser

    el detonant d'un procs de creixement espectacular, on la xarxa ha trencat les barreres dels mbits cientfics i

    universitaris per obrir-se a nous usos i possibilitats, on tenen cabuda prcticament tots els mbits de l'activitat

    humana.

    La xarxa est formada per milers d'ordinadors de plataformes diferents (PC, Mac, Silicon, Sun...) que es connecten

    entre si mitjanant enllaos molt diversos: lnies telefniques convencionals, xarxes locals, lnies de fibra ptica,

    enllaos per rdio, satllits... En tots aquests ordinadors s'utilitza un protocol anomenat TCP/IP, que consisteix en un

    sistema d'identificaci de les estacions i un mtode per a la transmissi de la informaci.

  • 3

    Cada ordinador present a la xarxa t una "matrcula" numrica que l'identifica de manera nica. Aquest

    identificador, anomenat adrea IP, s'acostuma a escriure descompost en 4 nmeros separats per un punt. Per

    exemple, la "matrcula" d'un dels ordinadors del PIE s: 193.145.88.16

    L'assignaci d'adreces IP pot comparar-se a la dels nmeros telefnics: tots els telfons d'una zona geogrfica

    comparteixen el mateix prefix, i en un mateix barri o localitat els nmeros acostumen a comenar per les mateixes

    xifres. En el cas de les adreces IP, hi ha tamb una jerarquia de xarxes i subxarxes.

    Els ordinadors que estan connectats permanentment a la xarxa tenen una adrea IP fixa, mentre que els que ho fan

    espordicament (per exemple, quan truquem des del nostre ordinador amb un mdem o des de un ordinador de la

    xarxa amb router) se'ls assigna un nmero diferent en cada connexi

    ADSL (Asymmetric Digital Subscriber Line o "lnia digital asimtrica d'abonat"): s un sistema asimtric de

    transmissi de dades sobre lnies telefniques convencionals, pot arribar a velocitats de 1,5 i 6 Megabits per segon

    en un sentit i entre 16 i 576 Kb en laltre sentit.

    Ample de Banda: Aquest terme sutilitza per indicar la mxima quantitat d'informaci simultnia que pot transferir

    una xarxa.

    ATM (Asyncronus Transmision Mode o "mode de transmissi asncrona"): Sistema de transmissi de dades utilitzat

    en banda ampla per aprofitar al mxim la capacitat de la lnia. Es tracta dun sistema de commutaci de paquets que

    suporta velocitats de fins a 1,2 Gbps. AVI: Format de vdeo digital per Windows, amb so incorporat.

    Backup: Cpia de seguretat de fitxers o programes.

    Bases de dades: Sistema d'emmagatzemament de dades molt flexible, que permet utilitzar la informaci segons

    criteris diversos. (Un exemple de motor de bases de dades s lAccess.)

    Bios: Conjunt de procediments bsics per al funcionament del ordinador, es troben allotjats en la memria ROM.

    Buffer: Memria intermdia que utilitzen els perifrics dun ordinador, per exemple, una impressora.

    Bus: Canal per on circulen les dades dins de l'ordinador, comunicant els diferents components de la placa mare.

    Poden ser de 16, 32, 64, 128 bits, corresponent a la capacitat de transferncia dinformaci.

    Byte: 8 bits formen 1 byte, s la unitat bsica d'informaci amb la qual funcionen els PC. 1024 bytes= 1 Kbyte i 1024

    K=1 Mb (mega)

    Catx o Cau: Memria localitzada entre el processador i la memria per accelerar els intercanvis de dades.

    CD (Compact Disc o "disc compacte"): Disc ptic de 12 cm de dimetre que permet l'emmagatzematge d'informaci

    digital, per exemple, msica.

    CD-ROM (Compact Disc Read Only Memory o "disc compacte de memria de sols lectura"): Disc compacte

    d'emmagatzematge de dades, d'una capacitat aproximada de 660 Mb,

    Cercador: Eina que permet buscar dades de dues maneres diferents: escrivint una paraula o nom referencial de la

    informaci i enviant-se lordre de cerca, o consultant un men drees temtiques de webs classificats.

  • 4

    Ciberespai: Paraula, ms literria que informtica, que saplica a lespai que abasten totes les xarxes del mn, tant si

    estan connectades entre elles con si no ho estan.

    Compressi: Sistema que consisteix en reduir el volum dun fitxer amb ajuda de programes com el WinZip.

    Cookie: Boc de dades que envia el programa servidor de HTTP al navegador WWW. Normalment es tracta

    dinformaci que el client necessita. Cada cop hi ha ms cookies amb contingut publicitari.

    Correu electrnic (e-mail): Sistema de comunicaci pel qual sintercanvien missatges a travs duna xarxa; s rpid,

    econmic i shi poden adjuntar fitxers.

    CorreuWeb: Modalitat de correu electrnic exclusivament a travs de la web. No requereix installaci ni

    configuraci en el propi ordinador i pot ser utilitzat des de qualsevol ordinador connectat a Internet.

    CPU (o "unitat central de procs"): Components bsics del PC, placa mare, microporcessador, unitats de disc, etc.

    ubicats normalment en una caixa metllica vertical (torre o semitorre) o horitzontal (consola).

    Digitalitzaci: Procs que permet convertir a llenguatge de lordinador (bits) qualsevol tipus dinformaci grfica,

    vdeo o udio.

    DNS (Domain Name Server o "servidor de noms de dominis"): Sanomenen aix als ordinadors que es dediquen a

    traduir els noms dels ordinadors a les seves adreces numriques. Tradueixen tant noms a adreces IP com a la

    inversa.

    Domini: Part duna adrea o nom dun ordinador que indica el propietari a qui pertany i el nom de la tasca que

    realitza. Les diferents parts del nom dun ordinador sescriuen separades per punts (www.xtec.es) es tracta dun

    ordinador que es dedica a servei web, que es diu de nom XTEC i que es troba en territori espanyol.

    Domini pblic: En aquest glossari, fa referncia a programes de lliure difusi (veure shareware i freeware).

    DVD (Digital Versatil Disc): Discs digitals similars als CD que aconsegueixen emmagatzemar 17 Gb.

    Enlla (Link): Punt de connexi cap a informaci remota. En largot dels internautes, la paraula lincar sutilitza per a

    definir el salt duna URL a una altra per mitj de lhipertext.

    Explorer: Nom com del programa Microsoft Internet Explorer. Es tracta dun conegut programa navegador del

    WWW.

    Formatar: Donar format o estructura a un disc.

    Frame: Estructura de subfinestres o marcs en una pgina web.

    Freeware: Programa de lliure difusi, gratut.

    FTP (File Transfer Protocol o "protocol de transferncia de fitxers"): nom del protocol estndard per a la

    transferncia de fitxers a Internet. Permet a lusuari accedir a fitxers (programes, aplicacions informtiques,

    documents i grfics) i transferir-ne dun altre sistema que es troba a la xarxa.

    Full de clcul: Aplicaci formada per celles on es poden introduir dades, associar frmules matemtiques i realitzar

    clculs. Exemple: Excel

    Gateway: Porta daccs o passarella. Dispositiu que permet connectar entre s dues o ms xarxes, normalment de

    diferent protocol, o b un servidor a una xarxa.

  • 5

    GIF: Format estndard de fitxers grfics fins a 256 colors.

    Hipermdia: Uni de les tcniques multimdia i ls dels enllaos. Un document hipermdia t enllaos que

    estableixen connexions amb objectes multimdia.

    Hipertext: Sistema dorganitzaci i consulta de la informaci de manera no lineal. La informaci (textual, grfica,

    vdeo, udio...) es relaciona mitjanant nusos conceptuals que estan interconnectats en forma de xarxa; aix shi

    accedeix saltant pels conceptes a la manera duna associaci didees.

    HomePage: s la pgina o porta principal de qualsevol Web

    Hot Line: Servei telefnic, normalment gratut, datenci als usuaris.

    HTML (Hyper Text Markup Language): Llenguatge de programaci utilitzat per escriure documents per a pgines

    Web.

    HTTP (Hyper Text Transport Protocol o "protocol de transferncia dhipertext"): Protocol genric, utilitzat des del

    1990, necessari per a distribuir i fer servir sistemes dinformaci hipermdia.

    Internauta: Usuari dInternet, tamb anomenat cibernauta.

    Internet: Xarxa de xarxes que interconnecta ordinadors de diferents arquitectures i diferents sistemes operatius,

    permetent tenir accs a una enorme quantitat dinformaci hipermdia.

    Intranet: Xarxes privades dordinadors (la xarxa dun centre) que utilitzen els recursos i la tecnologia prpia

    dInternet, com s el protocol TCP/IP

    IP: Adrea en forma numrica, generalment de 4 valors separats per punts, que cada ordinador t de manera nica

    per identificar-se a la xarxa Internet, un dels ordinadors del PIE t 193.145.88.16. Quan connectem a Internet el

    nostre servidor (XTEC) ens assigna una IP.

    IRC (Internet Relay Chat): Transmissi de converses per Internet.

    JPG: Format estndard de fitxers grfics fins a 16 milions de colors.

    LAN: Xarxa drea local

    Llista de distribuci de correu: Grup dusuaris de correu electrnic que comparteixen informacions sobre un mateix

    tema, rebent i enviant missatges a les persones que shan subscrit a una llista determinada, de forma automtica.

    Mdem: Fusi de les paraules modulador-demodulador. El mdem s un aparell que uneix l'ordinador amb una lnia

    telefnica i permet a l'usuari accedir, amb el programari adient, a Internet i comunicar-se amb altres ordinadors.

    Multimdia: Producte digital i interactiu que reuneix diversos mitjans de comunicaci (imatge, text, so, vdeo, dibuix

    i animaci).

    Navegador: Programes que permeten accedir a la xarxa Internet W W W.

    Netscape: Nom comercial dun programa navegador del W W W.

    News Groups (o "grups de notcies"): Servei dInternet que permet, mitjanant el correu electrnic, lintercanvi

    dinformaci i la discussi entre un grup dusuaris sobre un tema determinat. Sn missatges amb un remitent, per

    sense cap destinatari concret, que es difonen per totes les mquines connectades a la xarxa. Sn autntiques

  • 6

    tertlies internacionals a travs de la xarxa i un sistema fcil per a localitzar a Internet collegues de professi,

    destudis o dinteressos comuns.

    Protocol: Conjunt de normes fsiques i lgiques que fan possible la comunicaci entre dos sistemes informtics.

    Router (encaminador): Aparell que serveix per a connectar una xarxa dordinadors local (duna aula dinformtica,

    per exemple) a la xarxa Internet. Fa la connexi a Internet automticament quan un usuari fa anar un programa com

    ara un navegador o el correu electrnic, que requereixen la connexi.

    Servidor (Host o provedor dinformaci): Ordinador central que permet als usuaris comunicar-se amb altres

    sistemes centrals duna xarxa i connecta lusuari final a Internet.

    Shareware: Programes de lliure difusi. Els autors demanen una petita quantitat de diners desprs d'un perode de

    prova.

    Tallafocs - Firewall: Qualsevol programa que protegeix una xarxa dun accs extern.

    TCP (Transport Control Protocol o "protocol per al control del transport"): Protocol de transmissi dinformaci per

    paquets a travs de la xarxa Internet.

    TCP/IP (Transmision Control Protocol/Internet Protocol): s el protocol de comunicacions ms ests i utilitzat en

    Internet i en les intranets descoles i empreses.

    TLD (Top Level Domain o "domini de nivell superior"): s la darrera part del nom dun ordinador. Generalment indica

    lemplaament geogrfic (.es per Espanya, .fr per Frana, .ct per Catalunya, sollicitat per no concedit, .org per a

    organitzacions no governamentals, .com per a les comercials, .edu per a les educatives, .net per a les grans xarxes,

    .etc.)

    ULS (User Location Service): Servei de localitzaci dusuaris

    URL (Uniform Resource Locator o "localitzador uniforme de recursos"): Nom que reben les adreces que identifiquen

    les pgines del W W W.

    Web: Pgina Web, cadascun dels documents dhipertext que presenten els servidors.

    WWW (World Wide Web o "teranyina a escala mundial": rea en qu s possible navegar amb el sistema HTTP. s

    doncs, una subrea dInternet. Consisteix en un sistema hipermdia mundial dIntercanvi dinformaci i recursos

    informtics, que utilitza com a vincle els documents dhipertext.

    Xarxa: Conjunt dordinadors interconnectats que comparteixen recursos i sintercanvien informaci.

    Xat: Conversaci, generalment escrita, que es mant en directe entre dos o ms usuaris connectats a Internet.

    XDSI (Xarxa Digital de Serveis Integrats): Lnia telefnica que permet realitzar a la vegada dues trucades simultnies,

    dos ordinadors o un telfon i un ordinador. Cada trucada pot anar a 64 Kb. Cal utilitzar telfons digitals i per a la

    connexi a Internet, routers o targetes-mdem especials, el fax tamb ha de ser digital.

    Xip: Circuit integral encapsat.

    XTEC (Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya): s el nom que reben els serveis telemtics oferts pel PIE (Programa

    dInformtica Educativa del Departament dEnsenyament, actualment SGTI Subdirecci General de Tecnologies de la

    Informaci).

Recommended

View more >