Decàleg de bones pràctiques sobre el foment de l'autoestima i la ...

  • Published on
    28-Jan-2017

  • View
    220

  • Download
    0

Transcript

  • Decleg de bonesprctiques sobre elfoment de lautoestima ila imatge corporal enels mitjans decomunicaci

  • Fundaci Imatge i Autoestimac. Mallorca, 198 pral 2a08036 BarcelonaData dedici: febrer 2012Publicaci gratuta disponible a la pgina web: www.f-ima.orgDisseny i maquetaci: Maria Sindreu Fernndez

  • Decleg de bones prctiques sobre el foment de lautoestima i la imatgecorporal en els mitjans de comunicaci

    1

    Consideracions generals

    La valoraci de la imatge corporal que fan els mitjans de comunicaci,i en especial la Televisi a travs dels seus formats mltiples(informaci, ficci, publicitat, entreteniment, debats, ...) ttrascendncia i influncia en la percepci i valoraci social de la imatgecorporal dels telespectadors.

    La nostra societat ha desenvolupat una especial sensibilitat cap alcos, establint a vegades, una falsa correlaci entre aparena fsica,salut i xit social.

    En aquest context, una aposta rigorosa i valenta, basada enconeixements mdics i cientfics sobre el foment del respecte a ladiversitat corporal i una correcta autoestima per a fomentar una bonasalut fsica i psquica s un repte ineludible de tots els actors socials.s especialment important que el tracte de la imatge corporal de lespersones fomenti la diversitat de models corporals com un fet i comuna riquesa en si mateixos.

    La projecci de models ms realistes, dun tracte sensible i rigorscap a les malalties de lalimentaci per part dels mitjans decomunicaci, s un salt significatiu cap a un canvi de valors i unainversi per a la millora de la qualitat de vida dels espanyols.

    El decleg dactituds i tractament de la imatge corporal en els mitjansde comunicaci que sexplica a continuaci, s un nou marc dactuaciafavoridor duna imatge corporal ms sana i, per tant, un factor deprotecci de la salut molt important de la poblaci i, en especial, delsgrups ms vulnerables.

  • 1. Promoure la imatge de models corporals realistesque fomentin la salut

    La difusi a travs dels mitjans de comunicaci del model corporalprim com a sinnim de bellesa, control i xit t impacte directe sobrela percepci que les persones tenen del seu propi cos.

    La promoci daquest ideal esttic imperant a la societat sha identificatcom un factor determinant en laparici dels Trastorns de la ConductaAlimentaria (TCA). Nombroses investigacions han demostrat la relacidirecte entre la promoci del ideal esttic de cos prim i laugmentdinsatisfacci corporal en la poblaci, majoritriament femenina i jove.

    L utilitzaci de models corporals ms propers a la realitat de lespersones pot contribuir a la millora de la seva salut fsica i psicolgica,ja que existeix un impacte en la importncia que les personesatribueixen al fsic i en la necessitat de modificar-lo a partir de dieteso conductes poc saludables.

    2. Fomentar la diversitat corporal i el respecte aaquesta com un fet i una riquesa

    Lideal de bellesa dextrema primor es presenta habitualment com asinnim de salut als mitjans de comunicaci.

    Aquesta associaci que estar prim equival a salut augmenta lapreocupaci entre la poblaci general i la necessitat de modificar elpropi cos.

    Mostrar la diversitat corporal present a la societat ha de contribuir aevitar estereotips associats a laparena fsica. Laspecte fsic de lespersones que apareixen als mitjans ha de representar totes les realitatspresents a la societat, fomentant la diversitat real en contraposici aun nic cnon de bellesa associat a un cos prim.

    Decleg de bones prctiques sobre el foment de lautoestima i laimatge corporal en els mitjans de comunicaci

    2

  • 3. Evitar promoure la realitzaci de conductes de riscper laparici dels trastorns, especialment lapromoci de dietes sense informar dels perills perla salut

    Iniciar una dieta, juntament amb la insatisfacci corporal, s la portadentrada a un trastorn del comportament alimentari

    Latribuci de resultats miraculosos a productes daprimament,fomentar ls de productes baixos en calories, abusar de certs alimentso classificar-los com a prohibits sn missatges que indueixen a laprdua de pes. Aquest tipus de missatges fomenten la realitzaci deconductes poc saludables pel control de pes sense percepci del riscque pot tenir per la salut.

    La realitzaci de dietes sense control mdic pot tenir conseqnciesen les persones que les realitzen. Sha evidenciat que la realitzacide dietes massa restrictives promou laparici posterior de lefecterebot, s a dir, al final la persona guanya pes enlloc de perdre.

    Daltra banda, un hbit tant ests com saltar-se pats no ajuda a perdrepes. Estudis estatals constaten que les persones que es salten patstenen ms tendncia al sobreps, ja que ometre un pat fa que hocompensem amb la resta de la ingesta diria.

    4 de cada 5 espanyols que volen aprimar-se utilitzen productesmiracle tot i els riscos per la seva salut, contraris a una dieta equilibrada

    Decleg de bones prctiques sobre el foment de lautoestima i la imatgecorporal

    3

  • 4. Promoure estils de vida i hbits alimentarissaludables, evitant la difusi de falses creences

    A travs dels mitjans de comunicaci les recomanacions han danardirigides a transmetre la idea que quan una persona segueix unadieta concreta per perdre pes, aquesta ha destar ajustada a les sevesnecessitats nutricionals i ha de ser equilibrada. De la mateixa manerasha de vetllar pel compliment de la legislaci actual sobre la publicitati promoci comercial de productes destinats a la prdua de pes.

    La promoci destils de vida saludables relacionats amb lalimentaciha de ser el mitj a travs del qual es fomenti la salut i es garanteixila prevenci de conductes de risc.

    Algunes recomanacions que poden ser tils:

    Promoure lexercici fsic moderat. Recomanar i promocionar almenys un pat al dia en companyia

    com a acte social. Tots els aliments sn saludables si els ingerim en les quantitats

    adequades. Recomanar el consum moderat dels aliments alts en greixos,

    sobretot en productes dirigits a la infncia, i no qualificar-los dedolents o prohibits.

    No atribuir qualitats miraculoses als aliments (laigua no tpropietats aprimants).

    Referir-se als productes com a aliments descs valor nutritiu oconsum ocasional recomanable (conceptes relatius a la nutrici ilalimentaci).

    Decleg de bones prctiques sobre el foment de lautoestima i laimatge corporal en els mitjans de comunicaci

    4

  • 5. Promoure el foment de lautoestima ms enll delfsic

    Al voltant del 75% de les persones que presenten un alt risc de patirun trastorn del Comportament Alimentari presenten nivells molt baixosdautoestima

    Lautoestima duna persona depn de la imatge que t del seu propicos. El grau en que el fsic afecta el nivell dautoestima est influenciatpel valor que la societat atribueix a lobtenci dun determinat fsic,normalment associat a la joventut i la primor.

    Lobjectiu s evitar la promoci de missatges que condueixen a lafalsa creena que el benestar emocional i psicolgic, aix comlacceptaci social, guarden relaci amb el fsic.

    Missatges tipus si canvies el fsic, si taprimes et sentirs millor,Tenircura de lesttica et portar a lacceptaci social, Si no ho fas etsentirs malament sn exemples daquesta associaci mpliamentestesa i que atempten contra lautoestima de les persones.

    El que guarda relaci amb el benestar emocional i psicolgic de lespersones i el seu fsic s lacceptaci daquest com una caractersticams de la persona, no lnica.

    6. Evitar la projecci/construcci de models associatsa laparena fsica

    Actualment sassocia lideal de bellesa de cos prim a un cos saludablei aquest a experincies dxit i lobtenci doportunitats.

    El cam per promoure un canvi en els valors que associem a laparenafsica s buscar i promoure lassociaci entre una bona salut iestereotips dxit i noves oportunitats.

    Fomentar la salut com a mitj per obtenir lxit s un model realistaque pot influir en les conductes de risc que adopten els adolescents.Aquest nou enfocament pot basar-se en lassociaci de comportamentsque fomentin salut i lobtenci dxit personal.

    Decleg de bones prctiques sobre el foment de lautoestima i la imatgecorporal en els mitjans de comunicaci

    5

  • Sha constatat i sobserva en la societat que existeix cert rebuig cap ales persones obeses com a conseqncia de la promoci dundeterminat tipus destereotips. La societat tendeix a atribuir a lapersona obesa la responsabilitat del seu sobreps, fet que es recolzaen la falsa creena que el cos s infinitament modelable.

    Est comprovat cientficament que noms un 20% del cos dunapersona es pot modificar, el 80% restant b determinat genticament.La premissa que el cos s infinitament modelable s en el que esbasa gran part de la indstria de lesttica i de lalimentaci per crearla falsa expectativa al consumidor que un t el cos que vol i que si elvol canviar ha de consumir els seus productes.

    7. Fomentar estils de vida saludables a la poblaciinfantil i evitar missatges contraris en horarisrestringits com a prevenci dels trastorns de laconducta alimentria i lobesitat

    La prevenci en poblaci infantil ha danar dirigida a transmetremissatges que promoguin actituds i hbits propis duna alimentacisaludable, equilibrada i promoguin estils de vida saludables.

    Per aquest motiu es recomana evitar en horaris protegits la promocide productes light o b de productes amb alt contingut calric o detipus fast-food i lexcessiva exposici de cossos prims i de productesdestinats a la cura fsic.

    Alguns estudis apunten que els nens i nenes a ledat de 7-8 anys japresenten certa preocupaci pel fet destar prim o gras i podenincorporar conductes problemtiques amb lalimentaci.

    Les xifres dobesitat a Espanya i especialment dobesitat infantil snalarmats. Actualment es calcula que un 20-30% de les persones quepateixen obesitat s conseqncia dun trastorn de la conductaalimentaria no especificat, i tant la obesitat com el sobreps sn factorsde risc per patir un trastorn.

    Decleg de bones prctiques sobre el foment de lautoestima i laimatge corporal

    6

  • 8. Protegir especialment la poblaci adolescent:Collectiu ms predisposat a sentir-se insatisfetamb el fsic i incorporar conductes de risc.

    A Espanya al voltant del 60% dels joves menors de 18 anys hanrealitzat una dieta per perdre pes alguna vegada, i aproximadament el50% daquests sidentifiquen idealment amb un patr estticnotablement ms prim i estilitzat que el seu, expressant disconformitatamb la seva imatge i rebuig parcial o total al seu cos

    Sha constatat que la interioritzaci de lideal de bellesa actual smajor entre els adolescents. Els canvis fsics i psicolgics queacompanyen al perode de ladolescncia expliquen la necessitat quesenten els adolescents de voler tenir el cos a imatge dels modelscorporals actuals.

    Per aquestes raons, s especialment necessari protegir aquesta franjade la poblaci de missatges que promoguin la realitzaci de dietes opossibles conductes de risc. Saltar-se pats, restringir aliments o unexercici fsic intens en un adolescent excessivament preocupat pelseu fsic pot propiciar laparici dun Trastorn de la ConductaAlimentria, i aquest risc seleva si tenim en compte que un 65% delsadolescents espanyols se sent insatisfet amb el seu propi cos.

    9. Promoure missatges i continguts sobre les donesno focalitzats en laparena fsica.

    9 de cada 10 casos de trastorns de la conducta alimentria sndones

    Sentir que es t sobreps, ms que patir sobreps realment, sassociaa malestar psicolgic en poblaci femenina

    El bombardeig constant al que es veuen sotmeses les dones ambmissatges que arriben des del mn de la moda, lesttica i lalimentacicontribueixen a afavorir la interioritzaci del model esttic de cosprim com a objectiu nic al que tothom a daspirar.

    Decleg de bones prctiques sobre el foment de lautoestima i la imatgecorporal en els mitjans de comunicaci

    7

  • Decleg de bones prctiques sobre el foment de lautoestima i laimatge corporal en els mitjans de comunicaci

    8

    Aquest bombardeig constant cada vegada ms visual, i la propagacidel missatge que el cos s infinitament modelable fa que moltes donesexperimentin elevats graus dinsatisfacci corporal quan observen osn exposades a imatges de cossos prims.

    Sha observat en diversos estudis han mostrat que la imatge corporalde les dones s significativament ms negativa desprs de veureimatges de cossos prims en els mitjans de comunicaci. Aquestatendncia sha observat tamb entre la exposici a imatges de cossosprims i laugment en les espectadores de vergonya, culpa, estrs iinseguretat, aspectes implicats en els nivells dautoestima de lespersones.

    Aquesta insatisfacci amb el propi cos augmenta la probabilitatdincorporar conductes de risc al voltant de lalimentaci i la prduade pes.

    La insatisfacci corporal i la baixa autoestima sn factors de risc queexpliquen laparici del trastorn.

    10. Mostrar sensibilitat i rigor en lacostament alstrastorns de la conducta alimentria com a malaltia

    Laparici dinformacions relatives als smptomes dels trastorns o ladescripci de conductes associades als trastonrs de la conductaalimentria poden propiciar laparici de nous casos.

    Els trastorns de la conducta alimentria sn malalties psiquitriquesde gran rellevncia social per lelevada presncia que tenen en lasocietat i les greus repercussions fsiques, psicolgiques i socials queprovoquen en les persones afectades.

    Actualment les dades apunten que un 4% de la poblaci femeninaentre 14 i 25 anys pateix un trastorn de la conducta alimentria. Un11,5% est en alt risc de patir-lo.

  • Al presentar o parlar pblicament daquest tipus de trastorns s bsicfonamentar les informacions en dades reals i cientfiques, essentnecessari lassessorament previ per part de professionals de lamedicina o la psicologia especialistes en Trastorns del ComportamentAlimentari.

    Per donar un tractament rigors aquestes malalties s fonamental evitarla identificaci dels trastorns alimentaris amb cossos amb un infrapessever. Cal tenir en compte la variabilitat daquests trastorns i la sevaevoluci: al voltant del 70% dels afectats evolucionen positivament,mentre que noms un 20% esdevenen crnics.

    No tots els trastorns alimentaris poden identificar-se per lestat fsic dela persona, en majoria de casos la simptomatologia latent no s visiblei les persones afectades ho viuen clandestinament.Tot i que no tots els casos presenten un grau elevat de gravetat odeteriorament fsic, s pateixen elevats graus de malestar psicolgicassociat a la malaltia.

    Decleg de bones prctiques sobre el foment de lautoestima i la imatgecorporal en els mitjans de comunicaci

    9

  • Fundacin Imagen y Autoestimac. Mallorca, 198 pral. 1a

    08036 BarcelonaTel. 934 549 109ima@f-ima.org

    www.f-ima.org

    Academia de las Ciencias y las Artes de Televisinc. Juan de Ordua, 3 - 1 planta

    28233 - Pozuelo de Alarcn (Madrid)Tel. 915 121 079 / 661 697 190

    www.academiatv.es

    Collegi de Periodistes de CatalunyaRbla. de Catalunya, 10 pral.

    08007 BarcelonaTel. 933 171 920

    www.periodistes.org