Decleg de Bones Prctiques maig_2012

  • Published on
    03-Jun-2015

  • View
    903

  • Download
    4

DESCRIPTION

Decleg de Bones Prctiques

Transcript

  • 1. Guia per a lavaluaci de les Bones Prctiques de laComunicaci Pblica Local1 edici, maig de 20121.Presentaci: el Decleg i el Mapa de les Bones Prctiques de laComunicaci Pblica LocalHan passat 8 anys des que el Laboratori de Comunicaci Pblica de la UniversitatAutnoma de Barcelona va publicar el Decleg de Bones Prctiques de la ComunicaciLocal Pblica (http://www.labcompublica.info/decaleg.htm). En aquest temps, elsrepresentants municipals shan renovat en dues ocasions; aquest Decleg ha estatassumit per acord dalguns Plens Municipals, i alguns representants poltics iperiodistes nhan reclamat la seva aplicaci.Per la nostra banda, hem continuat treballant per desenvolupar eines per a lainnovaci de la informaci periodstica i la comunicaci que facilitin que una ciutadaniamolt plural, amb relacions socials cada vegada ms complexes, pugui participar en elcontrol democrtic. Les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals ens han fetpensar, a ms, en la convenincia de recordar les recomanacions del Decleg perorientar el treball de les i els professionals responsables de la informaci periodstica ila comunicaci dels Ajuntaments. I hem decidit construir aquest Mapa de les BonesPrctiques de la Comunicaci Pblica Local per convertir aquests principis en unsindicadors que permetin avaluar les prctiques dinformaci i comunicaci delsresponsables de les administracions pbliques. Volem, aix, oferir tamb una eina quefaciliti que les ciutadanes i els ciutadans puguin conixer i avaluar els recursos que elsseus respectius consistoris dediquen a proporcionar una informaci i una comunicacide qualitat que els permeti una participaci ben fonamentada i eficient.Aquest producte est avalat per lexperincia de les persones que integrem el nouLaboratori de Periodisme i Comunicaci per a la Ciutadania Plural (LPCCP). El punt departida es troba en el web Passeig per les xarxes de comunicaci des de, que vamelaborar el curs 1998-1999 per construir una explicaci del passat i el present de lasocietat xarxa des de cada localitat en relaci amb les trames histriques supralocals.Les pautes metodolgiques les hem aplicat per desenvolupar dues eines departicipaci ciutadana en collaboraci amb lajuntament de Tortosa, a partir del 2003:una, per rebre aportacions sobre les incidncies a la via pblica(www.tortosa.cat/webajt/ajunta/viapublica/index.asp); i una altra, per fomentar laparticipaci ciutadana en la construcci de coneixement, el portal Soctortosa.cat en elqual van collaborar tamb la Fundaci Ciutat de Viladecans, lajuntament de Rub i

2. lAdministraci Oberta de Catalunya (AOC), actualment inactiu. A ms, durant aquestsanys hem assessorat i fet seguiment de laplicaci del Decleg. I des del 2007 hemexplorat les possibilitats dels mapes interactius i hem desenvolupat productes en lalnia del que hem definit com geoperiodisme1: el Mapa dels Mitjans de comunicaci aCatalunya (http://www.labcompublica.info); i el prototip infoparticip@, per alseguiment i lavaluaci de lacci dels governs i les poltiques pbliques(http://www.infoparticipa.cat).Durant els ltims quatre anys hem aplicat els criteris amb els quals vam definirinfoparticip@ el 20072 i els hem posat a prova. Hem desenvolupant eines per ferseguiment dels Projectes de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya,concretament de les actuacions desenvolupades pels ajuntaments, relacionades amblequitat de dones i homes en ls de lespai urb i els equipaments socials(http://www.infoparticipa.cat/icd)3. Aquest treball s la base a partir de la qual hemelaborat un Manual de Geoperiodisme (en premsa), amb el qual volem collaborar adesenvolupar nous criteris per a la producci de la informaci, les notcies i lacomunicaci, que facilitin la participaci de la ciutadania plural en el controldemocrtic de lacci dels governs.El Mapa de les Bones Prctiques de la Comunicaci Pblica Local forma part daquestprojecte ms ampli, i lhem concebut per promoure que les administracions pbliquesmunicipals incorporin millores en la informaci i la comunicaci que proporcionen atravs dels seus webs. Es tracta dun espai web en el qual utilitzem una representacicartogrfica vinculada a una base de dades, on organitzem les fitxes amb els resultatsobtinguts de lanlisi dels webs de cada ajuntament, el recompte del qual, valoraci irepresentaci grfica es realitza de forma automtica mitjanant linfmetre. Utilitzemaquests instruments per fer pblica la nostra avaluaci de manera que els resultatsresultin fcilment intelligibles per a qualsevol persona i permetin que participi en elcontrol democrtic municipal.Utilitzem Google Map, centrat a Catalunya, per les facilitats que ofereix tant per ferenfocaments propers com per poder passar de cada localitat a mbits supralocals que1 Definim el geoperiodisme com una forma de produir i gestionar la informaci orientada a facilitar el coneixement i lacomprensi de la societat actual a partir de les dades de cada localitat i en xarxa, articulant-les amb dades dmbits supralocalsfins assolir les dimensions globals que caracteritzen els fenmens socials en lactualitat. Daqu la utilitzaci de representacionscartogrfiques digitals que permeten georeferenciar les dades, articulades amb bases de dades i amb altres eines que permetenfer representacions grfiques per oferir de forma intelligible, o sigui, periodstica, explicacions complexes. Amb el geoperiodismeens proposem facilitar la participaci de la ciutadania plural en un control democrtic ben fonamentat, exercit a partir de lesadministracions pbliques locals; un control democrtic que s imprescindible que sestengui avui tamb a les entitats privades,les actuacions de les quals repercuteixen en les relacions socials properes i dabast ms o menys globalitzat.2 La conceptualitzaci la vam poder realitzar grcies a una ajuda que ens va atorgar en el curs 2007-2008 el Vicerectorat deProjectes Estratgics de la UAB (www.infoparticipa.cat).3La coneguda como Llei de Barris s la Llei 2/2004, de 4 de juny, del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de laGeneralitat de Catalunya, de millora de barris, rees urbanes i viles que requereixen una atenci especial. En el seu prembul laLlei afirma que per les condicions histriques en qu es crearen i shan desenvolupat, moltes rees de les ciutats de Catalunyapateixen problemes urbanstics i socials importants que, a vegades, en lloc de resoldres, encara tendeixen a agreujar-se. La nostrainvestigaci la vam poder dur a terme grcies a les ajudes rebudes del Institut Catal de les Dones: Periodisme per a fer visible laparticipaci de les dones en els projectes de millora de barris subvencionats per la Generalitat de Catalunya, 2008-2009; iPeriodisme per fer visible la participaci de les dones en els projectes de millora de barris subvencionats per la Generalitat deCatalunya, 2010-2011. 2 3. permeten relacionar dades de grups de municipis duna mateixa comarca o ambcaracterstiques comunes.En aquesta primera fase, hem definit la base de dades a partir dels 947 ajuntaments deCatalunya agrupats en les 41 comarques. Cada ajuntament compta amb una fitxa en laqual introdum les dades obtingudes de lanlisi dels seus webs corporatius en relacials 41 indicadors. Hem definit aquests indicadors en forma de preguntes, tenint encompte actuacions que sn obligatries, dacord amb la legislaci vigent4, i altres queno sn obligatries per que les considerem molt necessries perqu les ciutadanes iels ciutadans puguem conixer i valorar lacci dels representants poltics municipals,tant dels que sn responsables del govern com dels que han de dedicar-se al controldel govern. En els casos en els que trobem la informaci en el web, introdum un puntpositiu; i en els casos en els que no la trobem, deixem el camp buit pendent de posarel punt positiu quan els responsables ens comuniquin que han incorporat lainformaci. Daquesta manera, volem proporcionar una relaci senzilla i clara de lesinformacions que considerem fonamentals, ressaltar les bones prctiques que es duena terme en molts ajuntaments, i mostrar que s factible fer all que no es fa en algunscasos per en uns altres s que es fa.Desitgem, aix, ser tils per orientar el treball dels i les periodistes dels gabinets depremsa dels ajuntaments, dels representants poltics, i de les ciutadanes i ciutadansinteressats en informar-se, participar i promoure processos de millora. Volem queaquesta Mapa sigui, a ms, un prototip que impulsi la cultura que el coneixementdistribut territorialment i compartit, horitzontal i en xarxa, que facilita avui el web 2.0,enriqueix a totes les persones i collectius que participen i pot millorar les sevespossibilitats dintervenci social i control democrtic.En fi, hem dissenyat aquesta eina de manera que ms endavant es pugui estendre aajuntaments dmbits geopoltics ms extensos, ampliar i reorganitzar els indicadors, iincorporar nous utensilis per facilitar la participaci de la ciutadania plural en laconstrucci de coneixement collectiu i en el control democrtic.Expliquem a continuaci els criteris que hem seguit per a la definici dels indicadors iper a lavaluaci de les dades dels webs municipals.4Decret 2/2003, de 28 dabril, pel que saprova el Text refs de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya3 4. 2.Criteris que hem seguit per definir els indicadors amb els qualsavaluem els webs municipalsCom hem explicat, per definir els indicadors ens hem basat en els principis queformulem en el Decleg de Bones Prctiques de la Comunicaci Local Pblica(http://www.labcompublica.info/decaleg.htm) i en la legislaci vigent, tal com es trobaen el Text refs de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya, publicat en el Decretde 28 dabril de 2003. Especialment, en alguns articles.En primer lloc, en larticle 46 que, en definir les caracterstiques del municipi, elconsidera lentitat bsica de lorganitzaci territorial i lelement primari departicipaci ciutadana en els assumptes pblics; una participaci en tots elsassumptes pblics que afectin directament els seus interessos, que est garantida perles lleis de Catalunya. Aquest article reconeix tamb que el municipi gaudeixdautonomia, t personalitat jurdica i plena capacitat per a lexercici de les funcionspbliques que t encomanades, per representar els interessos de la collectivitatrespectiva i per gestionar els serveis pblics la titularitat dels quals assumeixin iconsidera que sn elements del municipi el territori, la poblaci i lorganitzaci.Per poder exercir aquests drets, s imprescindible que les ciutadanes i els ciutadansdisposin dinformaci qualificada sobre el funcionament del sistema democrtic, lespersones que han estat escollides per gestionar-ho en els diferents nivells, i comtreballen administrativament els recursos de la collectivitat en benefici de tothom. Peraquest motiu hem definit 41 indicadors en preguntes que hem organitzat en 4 grupsper identificar quina informaci proporcionen els webs municipals sobre:1) quins sn els representants poltics,2) com treballen aquests representants poltics,3) el compliment dels programes electorals, i4) els recursos i les eines que ofereixen per a la participaci ciutadana.Grup 1: Informaci sobre quins sn els representants polticsLobjectiu daquest grup dindicadors s avaluar si els representants de lesadministracions locals proporcionen informaci clara i complerta per tal que lesciutadanes i els ciutadans coneguin qui sn en cada moment, tant si es tracta delalcalde o alcaldessa, com de la resta de regidors o regidores que formen part delgovern, o que no en formen part i desenvolupen la seva tasca a loposici, controlantel que fa el govern. Les preguntes relacionades amb aquests Indicadors sn dos, peravaluar si es dna informaci bsica (nom i cognoms, foto i partit poltic) o unainformaci complementria (biografia i / o currculum) sobre lalcalde o lalcaldessa, elsrepresentants que formen part del govern, i els representants que no formen part delgovern. Daquesta manera, es pot obtenir un punt, dos punts, si es dna unainformaci ms completa, o cap si no es donen totes.En algunes corporacions municipals, tots els representants formen part del govern, jasigui perqu noms es va presentar a les eleccions una candidatura o perqu governa 4 5. una coalici: en aquest casos, si es dna la informaci bsica o la informacicomplementria sobre tots els representants, hem posat punts positius a les preguntessobre els representants de loposici.Grup 2: Informaci sobre com treballen els representants polticsAmb els indicadors daquest grup ens proposem avaluar quina informaci ofereixen lespersones responsables dels webs municipals per tal que les ciutadanes i els ciutadanstinguin un coneixement elemental sobre com treballen els seus representants poltics,tant si formen part del govern com si sencarreguen del control del govern des deloposici. Les preguntes que fem estan relacionades amb informacions que snobligatries dacord amb la legislaci vigent, i daltres que no sn obligatries perconsiderem molt necessries per a la informaci de qualsevol ciutadana i ciutad.Algunes de les informacions van en funci de lorganitzaci de cada municipi segons elnombre dhabitants i altres caracterstiques que marca la llei, ja que no tots els rganssn obligatoris a tots els municipis.Larticle 48 de la Llei municipal catalana defineix els rgans municipalistes i estableixque a tots els ajuntaments existeixen les figures de lalcalde i/o lalcaldessa, els i lestinents dalcalde i el ple, aix com la comissi especial de comptes. Lanterior comisside govern - ara junta de govern local - noms s obligatria als municipis amb unapoblaci de dret superior a cinc mil habitants, i en els de menys quan ho acorda el plede lajuntament o ho estableix el reglament orgnic daquest; i a tots els municipisque siguin capital de comarca, amb independncia del nombre dhabitants. Aquestaorganitzaci es pot complementar amb daltres rgans, com les comissions destudi,informe o consulta; els rgans de participaci ciutadana; el sndic o sndica municipalde greuges, si ho acorda el ple per majoria absoluta, a proposta dun grup municipal; elconsell assessor urbanstic; la junta local de seguretat; i qualsevol altre rgan establertpel consistori.Les tres primeres preguntes daquest grup dindicadors shan formulat per avaluarquina informaci es dna als webs municipals catalans sobre tres dels rgans degovern: el ple, la junta de govern local i les comissions informatives. Considerem queper tal que les ciutadanes i ciutadans puguin tenir un coneixement clar de comtreballen els seus representants poltics, s imprescindible que disposin dinformacisobre les competncies, la composici daquests rgans, i el calendari de treball que,segons larticle 97, sha dorganitzar en sessions ordinries, de periodicitatpreestablerta, i sessions extraordinries, que poden sser, si escau, urgents. I enspreguntem per aquests tres aspectes. Donat que el ple municipal s obligatori en totsels ajuntaments, considerem que el fet que hi hagi informaci sobre el ple s suficientper donar un punt positiu a aquestes preguntes.Les dos preguntes segents estan formulades especficament per veure quinainformaci es dna sobre el ple municipal. Concretament, sobre dos informacions queconsiderem necessries perqu qualsevol persona pugui conixer el qu es tractar i silinteressa assistir-hi o assabentar-se dels acords que shan adoptat: si es publiquen les5 6. convocatries amb els ordres del dia prvies a la celebraci dels Plens Municipals; i sies publiquen les actes del Ple Municipal.Dacord amb larticle 98, el ple ha de celebrar sessi ordinria cada mes, com a mnim,en els ajuntaments de municipis de ms de 20.000 habitants; cada dos mesos en elsajuntaments de municipis duna poblaci entre 5.001 i 20.000 habitants; i cada tresmesos en els ajuntaments de municipis de fins a 5.000 habitants. Aix mateix, el ple tsessi extraordinria quan el president ho decideix o quan ho demana la quarta part,almenys, del nombre legal de membres de la corporaci. Aquest article estableixtamb que les sessions plenries shan de convocar, com a mnim, amb dos dies hbilsdantelaci, llevat de les extraordinries amb carcter urgent, la convocatria de lesquals ha dsser ratificada pel ple. La documentaci ntegra dels assumptes inclosos enlordre del dia que ha de servir de base per al debat i, si sescau, la votaci, ha dsser adisposici dels regidors en la secretaria de la corporaci abans de lexpedici de laconvocatria.Larticle 103 estableix que la convocatria dels rgans collegiats ha dincloure lordredel dia dels assumptes a tractar.I larticle 110 diu que de totes les sessions sha daixecar acta, la qual ha de contenir,com a mnim: a) La data i lhora en qu comena i en qu saixeca la sessi; b) Larelaci de matries debatudes; c) La relaci dels assistents; d) La indicaci de lespersones que hi han intervingut; e) Les incidncies esdevingudes; f) Els vots emesos i elsacords adoptats; g) La relaci succinta de les opinions emeses. Que lelaboraci delacta correspon al secretari o secretria de la corporaci o, si sescau, al de lrgancorresponent. I que lacta sha de sotmetre a votaci en la sessi ordinria segent delrgan i ha dsser llegida prviament si abans no ha estat distribuda entre els seusmembres. Sha de fer constar en lacta la lectura i laprovaci de lacta anterior, itamb les rectificacions que siguin pertinents; en cap cas no pot modificar el fons delsacords, i les rectificacions shan de limitar als errors materials.Com hem dit, tamb s obligatria a tots els ajuntaments la Comissi Especial deComptes, regulada per larticle 58, a la qual correspon lexamen, lestudi i linformedels comptes anuals de la corporaci. Aquesta comissi est integrada per membresde tots els grups poltics integrants de la corporaci en un nombre proporcional a laseva representativitat en lajuntament o igual per a cada grup. Sha de reunirnecessriament abans del dia 1 de juny de cada any per examinar els comptes generalsde la corporaci, juntament amb els justificants i antecedents, i emetren un informe.A la darrera pregunta daquest grup preguntem si es fan pblics aquests informesanuals que ha demetre aquesta Comissi.La resta de les Comissions destudi, dinforme o de consulta, noms sn obligatries,segons larticle 60, en tots els municipis de ms de cinc mil habitants... Als altresmunicipis poden haver-hi aquestes comissions, sempre que les hagi previst el reglamentorgnic o ho acordi el ple de lajuntament. En qualsevol cas, als municipis que sncapital de comarca shan de constituir les esmentades comissions, amb independnciadel nombre dhabitants del municipi. Corresponen a aquestes comissions lestudi i el 6 7. dictamen previs dels assumptes que shan de sotmetre a la decisi de ple o de lacomissi de govern quan actu per delegaci daquest. Tamb poden intervenir enrelaci amb els assumptes que shan de sotmetre a la comissi de govern quan aquestrgan els demani dictamen.En aquesta primera fase del Mapa no preguntem per la Comissi Especial deSuggeriments i Reclamacions, perqu noms s obligatria en els municipis amb msde 250.000 habitants, capitals de provncia amb poblaci superior a 175.000 habitants,capitals autonmiques o seus de les institucions autonmiques; els municipis amb unapoblaci superior als 75.000 habitants amb circumstancies econmiques, socials,histriques o culturals especials; i si sha creat per acord del ple amb el vot favorablede la majoria absoluta o aix ho disposi el seu Reglament Orgnic.A partir de la pregunta 6, avaluem la informaci que es dna als webs que potpermetre que les ciutadanes i els ciutadans facin seguiment i avalun lacci delsgoverns i les poltiques publiques, encara que sigui molt elemental.A la pregunta 6 es planteja si es publiquen els acords del govern, o b, de la Junta deGovern Local, un rgan que noms s obligatori en els municipis de ms de 5.000habitants. Larticle 54 defineix la seva composici: La comissi de govern s integradaper lalcalde i un nombre de regidors no superior al ter del nombre legal daquests,nomenats i separats lliurement per lalcalde, el qual nha de donar compte al ple. Lesdeliberacions de la junta de govern sn declarades secretes, per els acords que prenhaurien de ser pblics.Les segents preguntes es refereixen a com organitzen els representants poltics el seutreball, considerant quatre aspectes:1) La planificaci de lacci del govern, al comenament o al llarg del mandat, i si sha donat forma en algun document. Considerem que una actuaci poltica curosa recomana lelaboraci dun Pla de Govern (PG), un Pla dActuaci Municipal (PAM), o un Pla Estratgic; requereix eines de planificaci urbanstica com el Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (POUM), els Programes dActuaci Urbanstica Municipal (PAUM) o altres eines de planificaci urbanstica; i pot guanyar eficcia si selaboren altres plans per adoptar mesures especifiques en relaci amb les dones, la joventut, el medi ambient, la participaci ciutadana, etc.2) La remuneraci que rep el personal que forma la plantilla de lajuntament, segons categories definides (funcionaris de carrera, personal inter, personal laboral, personal eventual, personal directiu), que ha daprovar anualment el ple. I quines retribucions reben els representants politics per lexercici de llur crrecs, en rgim de dedicaci exclusiva o parcial o com a indemnitzacions. Aquestes dades, que shan dacordar al ple municipal, haurien de estar sempre fcilment accessibles al web.3) Les mesures que adopten en forma dordenances municipals que requereixen ser aprovades pel ple municipal. 7 8. 4) El Pressupost municipal i la seva execuci, dacord amb el qual el govern ha de desenvolupar la gesti econmica i poltica sota la responsabilitat de lalcalde o alcaldessa i el control dels representants a loposici. En aquest marc, hem situat la pregunta sobre la Comissi Especial de Comptes.Grup 3: Informaci sobre el compliment dels programes electoralsEls indicadors daquest grup shan concebut per avaluar si els representants polticsdonen informaci que permeti que les ciutadanes i els ciutadans avalun el complimentde les propostes que figuraven als programes que van presentar durant la campanyaelectoral. Avui per avui, en molt poques ocasions sofereixen als webs eines quepermetin fer seguiment i avaluaci del compliment daquests compromisos.En principi, les persones responsables dels gabinets de premsa o comunicaci de lesadministracions sn les encarregades de proporcionar aquesta informaci alsperiodistes que treballen als mitjans de comunicaci per tal que aquests facin la difusigeneral. El desenvolupament dinternet ha collaborat a qu els comunicats queselaboren amb aquest objectiu es publiquin als webs municipals en forma de notcies.Avaluar com es construeixen aquestes notcies s una tasca molt ms laboriosa que elque ens proposem fer en aquest moment, i requereix utilitzar unes eines no nomsquantitatives, com aquest Mapa, sin tamb qualitatives. Esperem fer-ho msendavant.Per aquestes raons, ara noms ens hem plantejat 4 preguntes, per avaluar les notciesque es publiquen als webs municipals. La primera, si es publiquen notcies al web. Lasegona, si les notcies que es publiquen parlen, concretament, de les actuacions delsmembres del govern relacionades amb el rendiment de comptes. La tercera, siaquestes notcies parlen tamb sobre les actuacions dels membres de loposicirelacionades amb el control de la gesti del govern. I la quarta, si quan selaboren lesnotcies, es contrasten les informacions amb membres del govern, de loposici, i detcnics si sescau.La cinquena pregunta est dirigida a valorar si es dna una informaci bsica sobre lagesti econmica: el perfil del contractant i les contractacions i les concessionssignades per la Corporaci amb empreses, entitats o particulars. Hem daclarir que enel cas que no es publiquin els documents daquests contractes o concessions,considerem que no es mostra aquesta informaci, dacord amb el que estableixlarticle 277.Finalment, hem incorporat en aquest grup dos preguntes ms per avaluar elcomproms dels representants poltics municipals amb una informaci i comunicacide qualitat. Aquest comproms es pot materialitzar amb un acord del ple de donarsuport al Decleg de les Bones Prctiques de la Comunicaci Local Pblica, i donant aconixer al web aquest document i els principis que shan subscrit. 8 9. Grup 4: Recursos i eines que sofereixen per a la participaci ciutadanaFinalment, en aquest grup formulem un conjunt de preguntes per avaluar quins sn elsrecursos i les eines que els responsables dels webs municipals ofereixen per facilitar laparticipaci ciutadana en el control democrtic.Amb les dues primeres preguntes posem laccent en la necessitat de qu lesciutadanes i els ciutadans disposin de coneixement sobre el municipi, tant pel que fa ala situaci actual (dades sobre el terme municipal, la poblaci empadronada i la sevadiversitat social, activitats econmiques, culturals) com referides al passat. La majoriadels webs disposen daquestes informacions. Un altre tema s que en generalresponen a criteris convencionals que caldria renovar per tal de fomentar laparticipaci ciutadana en la construcci de coneixement collectiu sobre el passat ipresent de cada localitat, possibilitat que hem explorat amb el web Passeig per lesxarxes de comunicaci des de..., i especialment amb el portal Soctortosa.cat, avuiinactiu, i que facilita avui el web 2.0 i dinternet mbil.Les preguntes 3, 4 i 5 es proposen examinar si sofereixen al web unes eines avui tanbsiques com les adreces de-mails dels membres del govern, dels membres deloposici, i les xarxes socials del consistori.Les preguntes 6 a 9 plantegen si sofereix al web municipal informaci sobre altreseines, com el reglament de participaci ciutadana, i altres mecanismes de participaci:consells territorials, consells de ciutat, consells sectorials, etc.; el directori dentitatsdel municipi i lagenda dactivitats municipals i ciutadanes.A continuaci interroguem per altres eines ms sofisticades que els responsables deles corporacions municipals poden haver desenvolupat per facilitar que les ciutadanes iels ciutadans pugui fer seguiment i avaluar lacci dels governs i les poltiquespubliques: eines de participaci per fer seguiment del Pla de Govern, el Pla dActuaciMunicipal i/o el Pla estratgic; eines de participaci per fer seguiment daltres plansmunicipals; i eines per comunicar incidncies a la via pblica, queixes o suggeriments.Aquest s un camp al que considerem que shan dedicat fins ara pocs esforos i que enel futur ha de merixer molta ms atenci per aconseguir unes administracionspubliques transparents i per facilitar una participaci ciutadana ben fonamentada. Estamb un camp en el qu hem treballat els ltims anys, desenvolupant eines en elmarc del projecte infoparticip@, i el Manual de Geoperiodisme, pendent de publicaci.Aquest Mapa s un primer pas en aquesta lnea.Finalment, ens preguntem si es publica el contacte amb la persona responsable dePremsa, Informaci i/o Comunicaci de la Corporaci, ja que considerem quequalsevol persona ha de tenir accs per expressar les seves demandes. 9 10. 3. Criteris utilitzats per avaluar les dades dels webs municipalsHem intentat en tot moment formular les preguntes de forma unvoca, de manera quenoms es pogus respondre amb un s, i per tant valorar la resposta amb un puntpositiu en els casos en qu la informaci es troba al web, i deixar el camp buit si no estroba. Per aquesta tasca no sempre resulta fcil. a. En primer lloc perqu moltes vegades, encara que la informaci es trobi al web,no resulta fcil trobar-la. Considerem que noms shauria de valorarpositivament aquella informaci a la qual es pugui arribar a partir de mximtres clics, ja que es tracta dinformacions molt bsiques. Desprs daquestaprimera avaluaci, en la qual hem estat ms flexibles, aplicarem aquest criteriamb ms rigor. b. En segon lloc, perqu en algunes preguntes incorporem ms dun tem ja queseparar cada tem en una pregunta faria que el formulari resultsexcessivament extens. Aix, en les preguntes del Grup 1, distingim entreinformaci bsica (nom i cognoms, foto i partit poltic) o informacicomplementria (biografia i/o currculum) en cadascun dels casos (alcalde olalcaldessa, representants que formin part del govern, i representants que noformin part del govern). Daquesta manera, hem optat per atribuir un primerpunt en els casos en els quals sofereix informaci dels tres tems, nom icognoms, foto i partit poltic, i no ho hem anotat si no hi havia informaci sobrealgun dels tres, per considerar-los fonamentals. Per en altres casos, com en lestres primeres preguntes del grup 2, sobre la informaci que es dna als websmunicipals referida a tres dels rgans de govern (el ple, la junta de govern locali les comissions informatives), hem optat per atribuir un punt positiu si sofereixla informaci sobre lrgan que s obligatori en tots els ajuntaments. c. Un altre problema s que els 947 municipis de Catalunya tenen dimensions molt diferents i, per tant, disposen de recursos diferents per oferir informaci i comunicaci de qualitat; no obstant aix hem establert unes pautes estndards. Aquesta opci respon al fet que amb els recursos actuals no tenim capacitat per desenvolupar instruments ms precisos, tant dindicadors com deines de recompte i representaci grfica que permetin establir diferncies entre els ajuntaments. Ho lamentem per s la realitat. Per suplir aquesta deficincia, elaborarem informes parcials agrupant els municipis tenint en compte alguns criteris que explicarem. Aix, encara que hem comenat introduint en el Mapa dades per comarques (primer, les quatre comarques dels Terres de lEbre, i la del Baix Llobregat), farem informes per avaluar conjuntament els 10 municipis amb ms de 100.000 habitants; els municipis que sn capitals de les 41 comarques, amb obligacions com els ajuntaments amb ms de 5.000 habitants; els 13 municipis la poblaci dels quals es troba entre 50.000 i 100.000 habitants; els 40 Municipis entre 20.000 i 50.000 habitants; els 146 Municipis entre 5.000 i 20.000 habitants; i els 738 municipis amb menys de 5.000 habitants.En fases posteriors ajustarem, redefinirem i ampliarem els indicadors, i adoptaremaltres mesures per millorar lestructura de la base de dades, les eines de clcul i derepresentaci grfica dels resultats, i per tant tamb al gestor de continguts.10 11. Per acabar, recordar que amb aquesta eina volem fomentar la participaci ciutadanaen el control democrtic, comenant pel control sobre com investiguem les i elsprofessionals universitaris. Per tant, agrairem i tindrem en compte totes lesaportacions i millorar el nostre treball en la mida de les nostres possibilitatseconmiques.Cerdanyola del Valls, Campus de Bellaterra de la UAB, 15 de maig de 2012 11