Crònica de la Barceloneta. Febrer 2014

  • Published on
    09-Mar-2016

  • View
    218

  • Download
    5

DESCRIPTION

Un servei de buidat de notcies sobre el barri de la Barceloneta. Un dossier mensual de notcies a text complet publicades a les edicions digitals dels diaris que es distribueixen a Catalunya, a partir del gener del 2012: Ara, El Peridico de Catalunya, La Vanguardia, Punt Avui, El Pas, El Mundo, La Razn, ABC i de lAgencia Europa Press.

Transcript

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual

    FEBRER de 2014

    Juana Martn y Sara de Bentez brillan en Simof ........................................................ 2

    El Celler de Can Roca franquiciar su heladera Rocambolesc .................................... 4

    A la Barceloneta, els llenols estesos fan olor de mar ............................................ 7

    Arquitectos con R de modernos ............................................................................ 11

    El Suquet de l'Almirall tanca per fer una remodelaci completa .............................. 14

    Concurs d'idees per donar nou s al Mas d'en Pinc de Begur ................................... 15

    Marta Pich: Dels 15 als 23 anys la meva vida van ser tres lletres: S-A-U ............... 17

    Somorrostro, any 1958 ........................................................................................... 20

    Els danys al port de Barcelona ................................................................................ 22

    Pepe Rubianes dar nombre a una de las nuevas plazas del Parallel ....................... 24

    Barcelona reserva el nom de Pepe Rubianes per una via al Parallel ........................ 27

    El Arxiu Nacional recibe 73.000 fotografas de Ignasi Marroyo ................................ 29

    Circuit per la llibertat .............................................................................................. 31

    Candel, un Mandela catal ..................................................................................... 33

    Escritor Rubianes .................................................................................................... 35

    L'hotel W Barcelona contractar 100 persones per a la temporada d'estiu .............. 37

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    2

    ABC 03/02/2014 http://www.abc.es/cordoba/20140202/sevp-juana-martin-sara-benitez-20140202.html

    Juana Martn y Sara de Bentez brillan en Simof

    La diseadora de San Pedro ha reinventado la imagen de Amaya que aparece en la pelcula Montoyas y Tarantos

    PER: VANESSA GMEZ

    Un momento del desfile de Juana Martn en el saln de la moda flamenca de Sevilla, inspirado en la bailaora Carmen Amaya

    Las diseadoras cordobesas Juana Martn y Sara de Bentez fueron ayer protagonistas

    en la pasarela del Saln de la Moda Flamenca de Sevilla (Simof). Martn present una

    coleccin inspirada en la bailaora Carmen Amaya en la que destaca la sobriedad de las

    formas.

    La diseadora de San Pedro ha reinventado la imagen de Amaya que aparece en la

    pelcula Montoyas y Tarantos, del director Vicente Escriv. Sara de Bentez mostr

    su lnea Flamenc- -Porter en la que indaga en las tendencias actuales sin perder la

    esencia de un buen traje.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    3

    Durante la presente edicin del saln de la moda flamenca, han estado presentes otras

    profesionales cordobesas de la costura. La firma cordobesa Aldebarn ense sus

    trajes inspirados en la moda ecuestre. Rosa Rojo mostr su coleccin Sueos de luz

    que sorprendi por su uso de los colores vivos. Los complementos de Trinitrn, de

    Trinidad Revuelto, participa en la clausura de Simof 2014.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    4

    LA VANGUARDIA 04/02/2014 http://www.lavanguardia.com/ocio/20140204/54400822288/el-celler-de-can-roca-franquiciara-heladeria-rocambolesc.html

    El Celler de Can Roca franquiciar su heladera Rocambolesc

    Los hermanos Roca buscan un emplazamiento en Barcelona y proseguirn su expansin fuera de Catalunya.

    PER: LOURDES LPEZ

    Helados de Rocambolesc Rocambolesc

    Tal y como avanz Joan Roca tras su ponencia en Madrid Fusin sobre el proyecto de

    recuperacin de especies vegetales en el entorno de Girona, otro de los nuevos

    proyectos que traen entre manos los hermanos Roca pasa por llevar Rocambolesc -su

    heladera artesana en marcha desde la primavera de 2012-, por toda Espaa. El

    prestigioso chef valora que el proyecto como una extensin, sin presiones, de lo que

    hacen en el restaurante: Quisimos llevar una parte de El Celler, el postre, a la calle. Y

    as ha sido ya en parte porque, adems del local de 30 metros en el centro de Girona,

    los helados Roca ya se podan encontrar en otra heladera en Platja dAro y en La

    Guingueta de Bogatell y la Barceloneta desde este pasado verano.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    5

    Sin embargo se trata de dar un paso ms para abrir el producto al mercado espaol. Ya

    se conocen algunos datos ms sobre cmo sern estas franquicias que permitirn

    degustar el ingenio del menor de los Roca, Jordi, hecho helado, el mismo que se sirve

    en El Celler de Can Roca (Girona) - hasta la fecha y mientras no haya una nueva lista

    Restaurant, el mejor restaurante del mundo-. El salto empezar por Barcelona donde

    se est buscando un local para un primer emplazamiento no demasiado grande pero

    que est en el centro. El siguiente peldao ser explotar la franquicia en Espaa pero

    nicamente exportando el carro de postres porque es un modelo de negocio cuya

    constancia de calidad es controlable -en palabras de Joan Roca- y no el resto de

    complementos que estn a la venta en el establecimiento de Girona. La esttica ser

    muy similar a la que ofrece el establecimiento de la calle Santa Clara, 50 y es probable

    que corra a cargo de la interiorista Sandra Tarruella, autora tambin de la reforma de

    El Celler de Can Roca.

    Adems de helados, elaborados con productos naturales y combinados con 34 tipos de

    toppings en Rocambolesc se pueden comprar los libros de cocina de los Roca, por

    ejemplo, el ltimo de ellos, de gran formato y homnimo, que vio la luz el pasado abril

    y que hace un generoso repaso a su historia y a su cocina (unas 90 recetas); tambin

    est a la venta el perfume de Nube de Limn, elaborado por Jordi; caramelos y

    postres, como el famoso lctico.

    El precio estimado de cada licencia est entre los 90.000 y los 100.000 euros, algo no

    demasiado desbocado teniendo en cuenta que el prestigio de la marca. Creemos que

    es un buen negocio porque tiene unos costes muy controlados, aunque nuestros

    helados son como unos pequeos postres y no son baratos, pero es una prolongacin

    de lo que es nuestra cocina, valora Joan Roca.

    Jordi Roca siempre explica que el sueo de Rocambolesc naci para recuperar el

    tradicional carro de postres de El Celler de Can Roca, que haba desaparecido de la sala

    del restaurante justo cuando l se hizo cargo de la parte dulce del men.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    6

    Ahora gracias a esta expansin ser ms fcil encontrarlos fuera de Catalunya aunque,

    en la prctica, los helados del postrero de Can Roca ya haban llegado a Madrid gracias

    a un acuerdo de Rocambolesc y Ron Santa Teresa por el que se venden desde este

    pasado verano en las dos tiendas Isole de la capital. Una exclusiva coleccin de

    sabores de inspiracin en la coctelera caribea elaborados con este ron envejecido

    hasta cinco aos en barrica y toneles de roble: mojito, cubalibre, cocoloco y chocolate

    blanco con naranja.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    7

    EL PERIDICO 05/02/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciutat-vella/barceloneta-els-llencols-estesos-fan-olor-mar-3072997

    A la Barceloneta, els llenols estesos fan olor de mar

    Antoni Miquel Cerver, Leslie en el seu nom artstic com a vocalista de Los Srex, va nixer

    i ha viscut sempre a la Barceloneta. Al barri on va desembarcar un dia el seu pare i va

    conixer la seva mare, el cantant s l'Anxoveta, malnom que va heretar del seu avi, que

    venia salaons.

    PER: CARME ESCALES

    Guitert, 20 El colmado de Jaume i

    Montserrat.

    SN DE SANT SADURN I FA 40

    ANYS QUE DESPATXEN FRUITES,

    VERDURES EMBOTITS I CONSERVES

    A CLIENTS DE LA BARCELONETA

    COM LESLIE.

    Bar Hispano Cap i pota i rialles

    amb amics del barri. AMB UNA

    DE LES MOLTES COLLES QUE

    LESLIE T A LA BARCELONETA,

    ELS DIVENDRES SE CITA AL

    PASSEIG DE JOAN DE BORB,

    21 PER ESMORZAR.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    8

    Esperant que el seu pare arribs carregat de sardines, verat i seitons, un nen anomenat

    Antoni Miquel Cerver (Leslie, de Los Srex) dibuixava a la seva llibreta les barques i el

    vaiv de l'onatge mar que les movia. Tenia 9 anys. Avui, 60 anys desprs, l'Anxoveta -

    el sobrenom que identifica el cantant de Los Srex a la seva Barceloneta natal- segueix

    deixant-se inspirar pel mar. Puc passar tot un mat assegut en una terrassa amb una

    cervesa i les meves anotacions, afirma el ve del barri mariner. Hi va nixer la seva

    mare, Angeleta, que va conixer un dia un mariner, Jaume, que va arribar d'alta mar.

    El meu pare era de la Vilajoiosa (Alacant) i, quan es va establir a la Barceloneta, es va

    fer pescador, explica el cinqu i ltim fill de Miquel Cerver, que va nixer a la

    vivenda familiar de la Barceloneta -al carrer de Meer- el 9 de juliol del 1944.

    Pare mariner, barri mariner i una estima i necessitat vital de veure el mar cada dia han

    ancorat la residncia de Leslie sempre a la Barceloneta. Mai m'he mogut d'aqu

    perqu s que sc en un barri extraordinari. s un sentiment, expressa. Fa 50 anys,

    la Barceloneta podia ser considerada per molts la claveguera de Barcelona, per avui

    s un dels millors barris mariners d'Europa, i encara t molt a guanyar. El potencial

    d'aquest barri no el t cap altre en cap ciutat -considera-. Fins i tot a les millors platges

    de Rio de Janeiro no hi ha vivendes just davant del mar, com passa a la Barceloneta,

    diu.

    El pati de la platja

    L'Anxoveta, el nom heretat del seu avi patern, que despatxava salaons al poble de la

    Vilajoiosa, porta el salnitre mediterrani en el seu ADN. De petits, la platja era el

    nostre pati. Sortem del collegi per anar a la platja a jugar, rememora. El mar s savi

    -apunta-. A l'hivern ens portava pedres, amb les quals jugvem, i a l'estiu, sorra. Ara

    aix ja no passa per tants dics que han construt.

    En aquella platja de petit jugava amb els seus amics a llanar-se pedres fins que a

    algun se li obria el cap, i havem de portar-lo a l'alcaldia, que era l'ambulatori,

    recorda. A tirar-nos pedres noms hi jugvem els nens -puntualitza-. Nens i nenes

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    9

    jugvem al bote. Posvem una llauna buida a la chala, la claveguera. Ens amagvem

    darrere d'un dels dos cotxes que noms hi havia en aquells temps, tres carretons i en

    els portals, explica qui avui reconeix les llambordes que donen entrada al port de

    pescadors. Sn les que abans hi havia als carrers de la Barceloneta on jugvem a colar

    bales als forats entre llambordes, afegeix. I del joc, a la seva primera feina.

    Amb els diners que va fer als 13 anys, com a ajudant d'un joier, Leslie es va comprar la

    seva primera guitarra i va formar una banda de rockabilly amb xavals del barri. I en un

    concurs de rdio va conixer la resta de Los Srex, amb qui va fer la seva primera

    temporada musical tot un estiu a Calella de la Costa. Tenia 17 anys i els meus pares

    em van haver de firmar una autoritzaci, diu. Canons com La escoba, xit a tot

    Espanya el 1965 -el mateix any en qu Los Srex van ser teloners dels Beatles a la

    Monumental-, van consolidar el grup en una carrera en qu encara avui Guillermo,

    Pepe, Juanjo, Ernest i Leslie actuen. Els seus prxims concerts, homenatges en directe

    al seu mig segle als escenaris, seran a Riudoms i Vilassar de Mar, l'1 i el 15 de mar,

    respectivament.

    La msica i el xiringuito

    Durant 25 anys, Leslie va alternar les actuacions amb l'atenci als clients del xiringuito

    Catalunya -el restaurant dels seus sogres que fins al 1991 va estar sobre la sorra de la

    Barceloneta. A mi mai em van caure els anells per treballar del que fos, reconeix.

    Tamb va ser sis anys regidor de l'Ajuntament de Barcelona i avui assessora en temes

    musicals l'equip municipal de les Corts.

    Els diumenges al mat, el ve de la Barceloneta presenta la secci Que se mueran los

    feos -ttol de la clebre can de Los Srex-, dins del programa de rdio de Jordi

    Margarit La primera pedra, a RAC-1. Parlo de tot, menys de poltica, diu. Tot el que

    la seva mirada recull al carrer, ho comparteix. Sc com un far, reconeix.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    10

    Leslie s un far impregnat de sal, per fora i per dins, que contempla la sortida del sol

    des de casa seva. A la meva Barceloneta, on els llenols estesos fan olor de mar,

    expressa. I on em sento feli, envoltat de la meva gent, gent svia, que va fer dels

    bars el seu club social perqu en pisos de 30 metres, qu vols..., explica el ve. Les

    dones passaven tres hores al mercat i els nostres dos clubs de nataci tenien molts

    socis del barri sense dutxa a casa, diu l'Anxoveta.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    11

    EL PAIS 05/02/2014 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/02/04/catalunya/1391549798_845646.html

    Arquitectos con R de modernos

    El Macba repasa el papel del Grup R en la dcada de 1950 que se enfrent a la

    esttica academicista del franquismo.

    PER: JOS NGEL MONTAS

    Varios de los proyectos realizados por los arquitectos del Grup R que se pueden ver en el Macba. / MASSIMILIANO

    MINOCRI

    No construyeron nada juntos, pero, tras organizar cuatro exposiciones, impartir

    conferencias y publicar artculos donde explicaban sus trabajos, el Grup R de

    arquitectura se convirti, a partir de 1950, en la llama viva de la modernidad de la

    arquitectura catalana. Frente a la arquitectura oficial empeada en buscar un estilo

    para el imperio a imitacin del Tercer Reich alemn basada en el clasicismo, el Grup R

    se abri a Europa en busca de aire fresco, en una poca gris en la que la informacin

    era escasa.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    12

    El Macba analiza en Motor de Modernidad. Grup R. Arquitectura, arte y diseo el papel

    de este grupo de profesionales que tuvieron como referente al GATCPAC de los que se

    sentan herederos, que se nutri de racionalismo y de las vanguardias, pero tambin

    del modernismo y de la arquitectura popular mediterrnea.

    El grupo estaba formado por arquitectos de dos generaciones: unos, contemporneos

    de la Segunda Repblica y titulados en la dcada de los cuarenta como Josep

    Pratmars (considerado su presidente), Josep Antoni Coderch, Antoni Moragas,

    Manuel Valls, Joaquim Gili, Josep Maria Sostres, Francesc Bass y Josep Antoni Balcells.

    La segunda consigui el ttulo a principios de los cincuenta como Oriol Bohigas, Josep

    Martorell, Guillermo Girldez, Manuel Ribas, Pau Mongui y Francesc Vayreda.

    En 1952 organizaron la primera exposicin. Fue en la galera Layetana y expusieron 20

    de sus trabajos. Haba clubes nuticos, viviendas, cines, bares y una cruz de trmino.

    Fue el acto sobre arquitectura ms importante celebrado en Catalua en dcadas.

    Casa Ugalde, construida por Coderch en Caldes

    d'Estrac

    El Macba arranca la exposicin,

    comisariada por Fernando Marz, con

    una enorme pantalla donde se

    proyectan imgenes del NODO en el

    que se suceden inauguraciones llenas

    de dirigentes franquistas. Le siguen los

    primeros proyectos de estos

    arquitectos y algunas de sus realizaciones como el cine Fmina (1952) y el hotel Park

    (1954), de Moragas; el edificio de viviendas de la calle Pallars (1960), de Bohigas y

    Martorell; la Casa de la Marina en la Barceloneta (1952), de Coderch y Valls; la

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    13

    Editorial Gustau Gili (1959), de Gili y Bass; las casa Agust (1955) y Moratiel (1957), de

    Sostres o el edificio de la Facultad de Derecho (1958), de Girldez, Lpez Iigo y Subias.

    Poco a poco, el grupo supo, se explica en la exposicin, introducirse en la vida artstica

    y social, relacionndose con grupos como Dau al Set. Eso le llev a instalarse en los

    rganos de opinin, como la direccin de la revista Cuadernos de Arquitectura y del

    Colegio de Arquitectos y del FAD. Segn Marz, fue Francesc Catal-Roca, el fotgrafo

    del grupo el que cre, con sus puntos de vista y la eleccin de los detalles, un estilo

    que acab unificndolos. La seleccin de imgenes ampliadas del autor, muchas

    inditas, es de lo mejor de la exposicin.

    El grupo se disolvi en 1961 cuando estall el debate en Europa en el que se

    cuestionaba la continuidad del racionalismo (representado por el Edificio N de

    Guillermo Girldez) o el acercamiento a nuevos planteamientos historicistas (Avenida

    Meridiana de Bohigas y Moragas), en un momento en el que la colectividad dejaba

    paso en arquitectura al individualismo. De hecho, el Grup R haba perdido su razn de

    ser: la arquitectura moderna haba triunfado.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    14

    ARA 08/02/2014 http://www.ara.cat/premium/media/Suquet-lAlmirall-tanca-remodelacio-completa_0_1081091899.html

    El Suquet de l'Almirall tanca per fer una remodelaci completa

    El restaurant de Quim Marqus a

    la Barceloneta, Suquet de

    l'Almirall, tanca deu dies per iniciar

    una reforma completa del local i de

    la seva oferta gastronmica. A

    partir del dilluns 10 de febrer

    aquest reconegut restaurant del

    passeig de Joan de Borb

    comenar una posada al dia que

    s'hauria d'haver acabat el 20 de

    febrer. s a dir, les obres hauran

    d'estar enllestides quan arribin els

    visitants del Mobile World

    Congress.

    Segons expliquen fonts prximes a l'empresa, la finalitat de la reforma s "evolucionar

    com a restaurant tal com ho fa la Barceloneta". Un objectiu que obligar a renovar no

    noms l'espai, sin tamb els plats que acull la carta.

    Per aix, Marqus i el seu equip ja han llanat un vdeo que deixa entendre que una de

    les novetats del rejovenit local ser a la carta en forma de paella DO Catalunya. Una

    creaci amb arrs del delta de l'Ebre i productes km 0 que podria entrar en

    competncia amb la DO Barceloneta que tanta fama ha donat al restaurant.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    15

    EL PUNT AVUI 09/02/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/715559-concurs-didees-per-donar-nou-us-al-mas-den-pinc-de-begur.html?cca=1

    Concurs d'idees per donar nou s al Mas d'en Pinc de Begur

    L'antiga casa de Carmen Amaya es va cedir a l'associaci Nereo el 1993 El municipi li vol donar un gir ms cultural

    PER: EMILI AGULL

    Panormica del Mas d'en Pinc de Begur, ara seu de l'associaci Nereo Foto: A.V.

    El govern de CiU a Begur vol convocar

    aquest any un concurs d'idees per

    donar un nou enfoc al Mas d'en Pinc,

    la casa que la bailaora de flamenc

    Carmen Amaya va adquirir al municipi per passar els ltims anys de la seva vida. Des

    de l'inici dels anys noranta, l'associaci ambiental Nereo ha gestionat l'espai de

    manera estable, per el darrer acord de cessi, per a vint anys, expira al mar.

    L'alcalde, Joan Catal, va apostar en el darrer ple per obrir el mas a nous projectes de

    caire cultural, fins i tot per part de promotors privats.

    Catal explicava ahir que han rebut dues o tres propostes d'explotaci interessants,

    que volen sotmetre a un procs participatiu previ al debat dels grups del plenari

    municipal. L'alcalde tamb avana que seria positiu el dictamen d'un comit tcnic

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    16

    d'experts, amb l'objectiu que el nou acord de cessi es prengui sobre un debat

    fonamentat.

    Prrroga per a Nereo

    D'altra banda, l'associaci Nereo de moment ha retirat l'avantprojecte que havia

    presentat per renovar la cessi del mas, tot i que el govern begurenc dna per fet que

    ser un dels projectes que es presentaran al concurs. L'executiu local, com a

    contrapartida, li prorrogar el conveni actual durant 12 mesos ms. La proposta,

    avana Catal, es podria aprovar en el ple de final de mes. Per b que l'hipottic canvi

    d'inquilins de l'equipament no es podr fer abans de l'estiu del 2015. L'alcalde creu

    que la cessi del mas, segons les conclusions del concurs d'idees, l'haur de prendre el

    govern sortit de les municipals de la primavera del 2015.

    Edifici emblemtic del segle XVII

    El Mas d'en Pinc s un dels millors exemples de masia tradicional del terme begurenc.

    Datada el segle XVII, un dels atractius s la torre de defensa per prevenir als seus

    residents d'atacs de pirates per saquejar els territoris costaners. El 1961, Carmen

    Amaya el va adquirir, a travs d'una fotografia, durant una estada als Estats Units. Va

    ser un regal d'un amic nord-americ perqu tingus una propietat davant del mar, on

    ella volia, tot i el seu esperit nmada. En una sala de la casa encara hi ha una collecci

    de pertinences de la bailaora.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    17

    EL PERIDICO 09/02/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/marta-pich-dels-als-anys-meva-vida-van-ser-tres-lletres-s-a-u-2314394

    Marta Pich: Dels 15 als 23 anys la meva vida van ser tres lletres: S-A-U

    Vam quedar amb Marta a la Barceloneta, on el 1962 va nixer Carles Sabater. Ella no

    sap en quina porteria es va criar, ni en quin carrer jugava, ni l'escola on va anar, aix

    que vam acabar davant de l'esglsia de Sant Miquel, per on gaireb tot el barri ha

    passat almenys un cop a la vida.

    FOTO: Jordi perdig

    -Vost no s la tpica fan que se sap fil per randa la vida de l'artista . -Nosaltres volem distanciar-nos de la connotaci negativa de la paraula fan. Encara que el 1991 es va crear el primer club de fans de Sau, de seguida vam passar a dir-nos Club Sau i finalment Clam Sau, que vol dir Club d'Amics de Sau, que s en el que per a mi va acabar convertint-se la nostra relaci, en una amistat. -Com va arribar a Sau? -Tenia 15 anys quan el meu germ gran em va demanar que li comprs el casset de Quina nit per Reis.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    18

    -Vost els havia sentit? -No, i no va ser un amor a primera vista. L'escoltava i no tenia pressa per posar la cara B; ni m'agradava especialment Boig per tu, que ara est a tot arreu. Per a poc a poc em va anar agradant, i un dia, de cam cap a l'institut, vaig pensar que havia de fer alguna cosa per aquella gent que m'aportava tant musicalment. -Per, per qu? -Perqu sc aix, em surt. Tinc la necessitat vital de fer alguna cosa per les persones que, encara que sigui indirectament, em fan feli. -I qu podia fer amb 15 anys? -Vaig agafar el casset i vaig buscar el telfon de la discogrfica. Hi vaig trucar i em van derivar a l'oficina de management. All, una persona que estava arrencant el que seria el primer club de fans de Sau em va dir que passs per l'oficina de Barcelona. Imagini's! Jo, una nena de 15 anys d'una masia perduda en un poblet anomenat Rajadell, a Barcelona! -I qu feia all? -Llavors no hi havia mbils, ni internet, ni Eix Transversal! L'oficina es va traslladar a Vic i jo i dues noies ms ens vam passar anys anant els dissabtes a recollir les cartes, a ensobrar enviaments, a contestar el telfon, a enviar marxandatge... -I aix li va passar l'adolescncia. -Dels 15 als 23 anys la meva vida van ser tres lletres: s-a-u. Quan el Carles va morir, tot es va estroncar i em vaig quedar absolutament buida. El 13 de febrer de 1999 va marcar un abans i un desprs: tota la meva vida es va desmuntar, durant mesos noms vaig sentir tristesa i un buit interior. Em vaig fer gran de cop. -Com va saber de la seva mort? -Era el primer concert d'una nova gira, a Vilafranca, i a l'acabar ens van comunicar que se l'havien emportat a l'hospital. Vam anar a casa amb una sensaci estranya. Al mat vaig encendre el mbil i tenia un missatge. El vaig escoltar i no m'ho podia creure; estava mig adormida i em semblava irreal. Estava en estat de xoc, per el mbil de Clam Sau era el meu i la gent va comenar a trucar. -Qu fa cada 13 de febrer? -Instintivament em llevo i poso una can de Sau. El Carles ja no hi s, per amb el temps em queda la sensaci que vaig ser afortunada de viure aquella poca i de conixer-los.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    19

    -Dem s la trobada en memria seva que vost organitza des de fa 14 anys a Llan (Alt Empord). -Molts dels adolescents que coincidem als concerts ara vnen amb els seus fills. Quan els expliquen qu era Sau i qu representava el Carles veig que s veritat all que ning mor si no se l'oblida. Si aquesta trobada serveix per mantenir la seva memria, em dono per satisfeta. -Com va tornar a connectar-se a la vida desprs del 1999? -Treballava al diari Regi 7, a l'administraci. Em sentia molt vulnerable i em vaig agafar al bon ambient que hi havia entre els fotgrafs. Em vaig comprar una cmera, vaig comenar a anar a concerts i el 2003 em vaig convertir en fotgrafa de Los Secretos. El seu cantant, Enrique Urquijo, tamb havia mort el 1999... -Ha retratat Alejandro Sanz, Andrs Calamaro, Fito Pez, Bos... -Curis, no? Una noia de Rajadell, gent corrent total! Em queda l'espina que no vaig poder fotografiar Sau en condicions. No tinc cap foto seva que valgui la pena!

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    20

    EL PERIODICO 10/02/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/somorrostro-any-1958-3092110

    Somorrostro, any 1958

    El centre cvic Bess mostra a partir d'avui les fotografies que Manel Gausa va fer a les

    barraques del Somorrostro un mat de novembre del 1958.

    Una de les fotos del llibre i l'exposici / MANEL GAUSA

    Un mat de l'any 1958, un jove de nom Manel Gausa va arribar al Somorrostro equipat

    amb la seva cmera Rolleiflex. Anava amb una companya de treball que feia tasques

    socials al barri de barraques. Va estar unes quantes hores retratant cares, escenes,

    gent, barraques, somriures, vida... Va fer gaireb 40 fotografies que van quedar

    indites durant dcades. El barri va desaparixer l'any 1966. Els seus habitants es van

    escampar per la perifria barcelonina. I les fotografies van quedar en l'oblit. Fins a l'any

    passat. Primer les va recuperar un llibre: Somorrostro. Crnica visual d'un barri oblidat.

    I ara -des d'avui fins al dia 28 de febrer-, una exposici que es pot veure al centre cvic

    Bess. A prop del Somorrostro.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    21

    La mostra est organitzada per l'editorial Lniazero, que va publicar el llibre en

    collaboraci amb l'Ajuntament de Barcelona. Es podran veure totes les fotografies que

    va fer Gausa aquell mat de novembre del 1958. Fins i tot aquelles que va fer

    prcticament sense enfocar. Per no molestar, per no interrompre la vida del barri.

    Potser alguna t poca qualitat fotogrfica, per totes sn un document histric nic de

    l'enclavament que va veure nixer Carmen Amaya i que ara, en ple procs de

    recuperaci de la memria histrica, ressorgeix de l'oblit.

    L'exposici neix amb vocaci d'itinerncia. Inicia el seu periple al Bess perqu s el

    barri ms prxim als antics poblats de barraques. I programa algunes activitats

    paralleles, com una taula rodona que tindr lloc dijous que ve, dia 13 (a les 19.30

    hores). Hi assistir Manel Gausa, la historiadora Merc Tatjer (autora del text del

    llibre) i dos antics vens del Somorrostro.

    Cartell de la mostra.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    22

    EL PUNT AVUI 12/02/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/713062-els-danys-al-port-de-barcelona.html?cca=1

    Els danys al port de Barcelona Una imatge del port de Barcelona amb

    vaixells enfonsats i els tinglados'

    absolutament destrossats.

    Foto: EDITORIALE AERONAUTICA.

    Sense cap mena de dubte, una de les infraestructures i indrets ms danyats com a

    conseqncia dels bombardejos va ser el port de Barcelona. Els testimonis orals i

    escrits que ens han arribat aix ens ho ensenyen. El general d'aviaci franquista Jos

    Gom Ordua ho recollia en una publicaci dedicada a l'aviaci durant la guerra:

    Terrible era l'espectacle que oferia el port de Barcelona en l'arribada dels nacionals.

    Molls destrossats, magatzems destruts, vagons bolcats. Els dipsits de CAMPSA

    destruts. Hi ha un gran nombre de vaixells danyats o incendiats.

    La premsa franquista ben aviat tamb es va fer ress dels danys que s'havien registrat

    al port de Barcelona. Desprs de publicar una breu nota el 4 de febrer del 1939, on

    s'apuntava que el port comenava a recuperar l'activitat, el 23 d'aquest mateix mes es

    publicava a La Vanguardia Espaola un extens article en qu es detallaven els danys

    acumulats a la installaci porturia. Aquest article era un reproducci d'un altre

    aparegut a la premsa italiana, concretament al Giornale d'Italia, on curiosament es

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    23

    feia gala de la bona feina que havia realitzat l'aviaci legionria a l'hora de destruir

    aquell objectiu militar: El port ens mostra plenament el que ha estat l'acci aria

    procedent de les Balears. Entre les drsenes i els molls hi ha 29 vapors enfonsats [...].

    Un cementiri de naus que s un mostrari macabre de les infinites maneres en qu un

    vaixell pot acabar la seva existncia de navegant [...]. Per mentrestant cal prendre

    nota no noms dels 29 vapors enfonsats al port de Barcelona, sin tamb de l'estat de

    devastaci en qu es troben els molls, les drsenes, els fondejadors, els magatzems i

    els dipsits. En alguns punts ofereixen un espectacle d'infern dantesc.

    Aquesta mateixa sensaci va ser compartida pels pocs barcelonins que es van decidir a

    visitar el port pocs dies desprs del final de la guerra. Aquest va ser el cas del pintor

    Josep Renart, qui en les seves memries va deixar constncia de l'estat del port

    barcelon: A la tarda hem anat al moll per veure les destrosses causades per l'aviaci

    nacional. Tot est desfet. L'espectacle s imponent: magatzems, molls de crrega,

    edificis, vies, estaci martima... tot est destrut. Molts dels vaixells estan enfonsats i

    sols se'n veuen els pals. El moll va ser un lloc d'objectiu diari i ara podem comprendre

    que els bombardejos fossin sempre a la Barceloneta. Una situaci que no es

    comenaria a solucionar fins a final del 1942, quan moltes obres de reparaci van

    finalitzar i, sobretot, quan els vaixells que van quedar malmesos als molls van ser

    rescatats. Aquests treballs van ser realitzats per la Marina, a travs de la Comisin de

    la Armada para el Salvamento de Buques.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    24

    EL PERIDICO 13/02/2014 http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/pepe-rubianes-dara-nombre-una-las-nuevas-plazas-

    del-parallel-3097218

    Pepe Rubianes dar nombre a una de las nuevas plazas del Parallel

    Trias asumi como propia la promesa de Hereu de rendir homenaje al actor y ya ha

    dado su 'ok'

    El ayuntamiento no descarta dedicarle un rincn en la Barceloneta, pero dar con l

    alargara el proceso

    PER: CARLOS MRQUEZ DANIEL

    ARCHIVO / JOAN CORTADELLAS

    Mural en homenaje a Pepe Rubianes en la

    plaza de las Tres Xemeneies.

    Ser en la avenida de los teatros, en el Parallel, donde Barcelona recordar para

    siempre la figura de Pepe Rubianes. La reforma que el ayuntamiento tiene previsto

    emprender en la avenida entre abril y mayo generar cuatro nuevas plazas. Una de

    ellas llevar el nombre del actor, fallecido el 1 de marzo del 2009, segn confirm a

    este diario el propio alcalde, Xavier Trias, que une su voz a cuantos han reclamado que

    la ciudad recuerde al actor galaico-cataln.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    25

    Tras la muerte del cmico y el posterior clamor para dedicarle un espacio pblico en la

    ciudad, el gobierno de Jordi Hereu se anot esa peticin en la carpeta de tareas

    pendientes de la ponencia del nomencltor. El entonces alcalde, de hecho, ya dio por

    seguro que Barcelona rendira homenaje al nico actor que ha sido capaz de llenar

    un teatro con la misma funcin durante casi diez aos. Ah qued la promesa, hasta

    que en mayo del 2011, el consistorio pas a manos de CiU, y ms concretamente, a

    manos de Xavier Trias.

    En el traspaso de poderes se incluy la peticin de que se estampara el nombre de

    Pepe Rubianes en una placa de mrmol. Tenan que pasar cinco aos desde su

    desaparicin, cosa que suceder el 1 de marzo. Rubianes amaba Barcelona y

    Barcelona sigue queriendo a Rubianes. Es justo que le devolvamos algo de lo que nos

    dio con tanta generosidad, apunta Trias. Merc Homs, concejala de Ciutat Vella, ya

    exhibi hace dos das una ilusin y una conviccin que un poltico solo comparte

    cuando sabe que el pescado est vendido. Sera un honor que se le dedicara un

    espacio. Por su arraigo al territorio, creo que es una gran idea, dijo.

    UNA DECISIN PERSONAL / Confirmado el s de CiU, la nica oposicin a la iniciativa

    llega desde el PP, pues consideran que sus polmicas declaraciones sobre Espaa

    quizs mereceran darle una vuelta a la propuesta. Su opinin, como la del resto de

    partidos, es escuchada, pero en ningn caso resulta vinculante, puesto que la decisin

    final corre a cargo del alcalde de Barcelona, previa aceptacin por parte de la ponencia

    del nomencltor, presidida por el concejal de Cultura, Jaume Ciurana, y del pleno del

    distrito escogido.

    Si se cumplen los plazos, la reforma de Parallel podra estar lista a mediados del 2015.

    Est previsto que las obres empiecen en abril y crearn cuatro nuevos espacios

    abiertos, en los cruces con Entena y Tamarit, Rocafort y Manso, Viladomat y Campo

    Sagrado y en la interseccin con Borrell y Aldana. Es probablemente esta ltima la que

    tiene ms nmeros de convertirse en la plaza de Pepe Rubianes, segn admite un

    portavoz municipal, por su proximidad con la zona de los teatros, a un par de suspiros

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    26

    del Molino. Muchos de los comentarios recibidos a travs de Twitter o la pgina web

    de Change.org, donde se han recogido ms de 8.000 firmas en dos das, sealaban que

    Rubianes era un personaje transversal, capaz de gustar a jvenes y mayores, hombres

    y mujeres, gente de izquierdas o de derechas. Por eso la idea de darle una plaza, nexo

    de unin entre calles que en este caso, adems, es un punto de unin entre Ciutat

    Vella, Eixample y Sants-Montjuc, cobra todava ms sentido. Porque con su humor y

    su carcter provocador era capaz de hacernos rer y reflexionar sobre todo aquello que

    nos rodeaba. Ahora, ms que nunca, necesitamos tener presentes a personas como

    l, asegura Trias.

    DOS ALTERNATIVAS / En la ltima reunin de la ponencia del nomencltor, celebrada

    el 29 de enero, ya se trat el tema. El alcalde no descarta buscar una ubicacin en la

    Barceloneta, pero eso alargara el proceso, ya que obligara a cambiar el nombre de un

    espacio ya bautizado o esperar a que surja uno nuevo, y el alcalde no quiere dilatar

    este homenaje a un barcelons de adopcin comprometido con el resto de la

    ciudadana.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    27

    EL PERIDICO 13/02/2014 http://www.lavanguardia.com/encatala/20140213/54400250381/barcelona-reserva-nom-pepe-

    rubianes-via-paral-lel.html

    Barcelona reserva el nom de Pepe Rubianes per una via al Parallel

    La ponncia del nomencltor aprova la proposta sense descartar altres ubicacions, com La

    Barceloneta

    RECONOCIMIENTO. Rubianes recibi de mano del entonces alcalde Joan Clos el premio 'Ciutat de

    Barcelona' en el mbito de 'Las Artes Escnicas' EFE / Toni Albir

    Barcelona (ACN).- L'actor Pepe Rubianes, mort l'1 de mar de 2009, donar nom a una

    de les quatre noves places que es comenaran a construir a l'Avinguda del Parallel de

    Barcelona entre l'abril i el maig. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha destacat que

    "s just" que se li reconegui tot all que l'actor autodenominat "galaicocatal' "va

    oferir" a la ciutat dedicant-li un espai. Si es compleixen els terminis, la reforma del

    Parallel ser una realitat a mitjans de 2015. Amb tot, l'Ajuntament no descarta dedicar

    a Rubianes un espai a la Barceloneta, cosa que allargaria el procs, ja que obligaria a

    canviar el nom d'un espai ja batejat o a esperar a que se'n faci un de nou.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    28

    Gaireb ja han passat cinc anys de la mort de Pepe Rubianes, que va morir de cncer

    l'1 de mar del 2009. Un cop ha passat aquest perode de temps, la nomenclatura de

    carrers permet utilitzar el nom de l'actor per recordar-lo i per retre-li homenatge. Per

    aix, el 29 de gener, des de la Ponncia del Nomencltor, es va acordar reservar una

    de les places que es far amb la remodelaci urbanstica del Parallel perqu ports el

    nom de Pepe Rubianes. Amb aquesta decisi, Trias ha assumit la promesa que va fer el

    govern de Jordi Hereu de retre homenatge a l'actor.

    L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha destacat que "Rubianes estimava Barcelona i

    Barcelona segueix estimant Rubianes". Per aix, creu que "s just" que se li reconegui

    "all que ens va oferir amb tanta generositat, dedicant-li un espai a la ciutat".

    "Barcelona segueix recordant Rubianes amb molt d'afecte", ha remarcat l'alcalde, que

    est "convenut" que "ara ms que mai" els ciutadans necessiten tenir presents

    "persones com ell".

    La Barceloneta, la segona opci

    Tot i que l'opci de posar el nom de Pepe Rubianes a una la plaa al Parallel s la que

    t ms nmeros, l'Ajuntament de Barcelona no descarta buscar una ubicaci "ms

    adient" a la Barceloneta, tot i que aix allargaria el procs, ja que obligaria a canviar el

    nom d'un espai o esperar fins que en sorgeixi un de nou.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    29

    EFE

    13/02/2014 http://www.europapress.es/catalunya/noticia-arxiu-nacional-catalunya-recibe-casi-73000-fotografias-ignasi-marroyo-20140213192939.html

    El Arxiu Nacional recibe 73.000 fotografas de Ignasi Marroyo Foto: ANC / FONS IGNASI MARROYO

    El Arxiu Nacional de Catalunya ha recibido 72.989 imgenes del fotgrafo Ignasi

    Marroyo, que se tomaron entre el 1950 y el 2010.

    El fotgrafo y el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, han firmado

    este jueves la donacin de Marroyo, que integra reportajes sobre la Semana Santa, el

    barrio desaparecido de Somorrostro, el Born de Barcelona y la tauromaquia,

    enmarcados dentro del movimiento del realismo fotogrfico.

    La mayora del material --60.000 fotografas-- proviene del archivo personal del

    artista, que est casi todo compuesto por negativos de formato de 24x36, mientras

    que el resto corresponde a su produccin como fotgrafo industrial.

    Tambin integran el fondo cuatro colecciones de revistas fotogrficas --'Art de la

    llum', 'Sombras', 'Arte Fotogrfico', e 'Imagen y sonido'-- y un conjunto de manuales de

    tcnica fotogrfica de los aos cuarenta y cincuenta.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    30

    Ignasi Marroyo se ha encargado estos ltimos aos de describir y organizar gran

    parte de su obra, as como tambin de digitalizarla, material que tambin ha

    entregado al Arxiu.

    TRAYECTORIA

    Marroyo naci en Madrid en 1928, pero su familia se traslad a Barcelona un ao

    despus, y se aficion a la fotografa a finales de los aos 40.

    Fue a partir de los aos 50 cuando empez a participar en concursos, en los que

    recibi premios de importancia, y fue parte del colectivo fotogrfico El Musol, de

    donde saldran importantes figuras de la fotografa catalana.

    El 1963 que empez a dedicarse profesionalmente a la fotografa --en el campo de la

    fotografa industrial-- hasta su jubilacin, en 1993.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    31

    EL PUNT AVUI 14/02/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/716878-circuit-per-la-

    llibertat.html?cca=1

    Circuit per la llibertat

    Barcelona ser a l'estiu el marc d'un recorregut per set installacions arquitectniques

    efmeres, dins dels actes del Tricentenari

    PER: MONTSE FRISACH

    L'estudi de Peter Cook i Yael Reisner

    construir un tendal sobre la plaa de la

    Merc Foto: PETER COOK/YAEL REISNER.

    Espais emblemtics de Barcelona com el parc de la Ciutadella, l'Arc de Triomf, la plaa

    Nova i la plaa dels ngels mostraran una fesomia significativament transformada

    durant l'estiu. I s que set estudis arquitectnics ocuparan sengles espais ciutadans

    amb installacions efmeres sobre conceptes com la identitat, la llibertat, la

    democrcia, la memria i Europa, en un projecte emmarcat en la programaci del

    Tricentenari.

    L'arquitecta Benedetta Tagliabue, a travs del seu estudi i de la Fundaci Enric

    Miralles, i el director d'escena de La Fura dels Baus, lex Oll, han coordinat aquest

    projecte anomenat BCN Re.set a sis estudis d'arquitectura internacionals perqu hi

    participin, inclosos ells mateixos.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    32

    Per qu se celebra un moment tan dolent per a Catalunya? es pregunta Tagliabue.

    La celebraci d'aquesta efemride va comenar a l'poca del modernisme, quan la

    idea de l'au fnix que reneix era molt present. Aquest, doncs, ser un moment perqu

    la gent s'acosti als fets del 1714 tot passejant per aquestes installacions.

    El tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament, Jaume Ciurana, ha assegurat: No volem

    que aquest projecte deixi a ning indiferent, ni des del punt de vista esttic ni des del

    conceptual, pel que fa als valors associats al Tricentenari.

    El tret de sortida del projecte tindr lloc a finals de maig amb la installaci de

    Tagliabue i lex Oll al parc de la Ciutadella. En la pea, basada en la idea de mur, hi

    collaboraran artistes del grafit. Abans de Sant Joan, una acci festa transformar

    notablement la pea i s'inauguraran la resta d'installacions dels sis estudis

    d'arquitectura convidats.

    Aix, a la plaa Nova, el xins Xiaodu Liu construir una obra amb bamb que evocar

    els arcs romans i la volta catalana. A la plaa Salvador Segu, l'arquitecta hind

    Anupama Kundoo alludir al poder del coneixement a travs dels llibres, en un pavell

    construt amb llibres i paper en el qual la gent podr intercanviar lectures. A la plaa

    del Mar de la Barceloneta, l'estudi de Zuric de Hubert Klumper hi construir una gran

    taula per compartir menjar. El concepte de pavell tamb ser present a l'Arc de

    Triomf amb una Capsa de memria, ideada per l'estudi irlands Grafton Architects.

    La francesa Odile Decq penjar 300 samarretes amb rostres de ciutadans de banda a

    banda de la plaa dels ngels, del Macba al Convent dels ngels. A la plaa de la

    Merc, en canvi, la parella formada per Peter Cook i Yael Reisner collocar un tendal

    amb el nou logotip dels drets humans.

    El projecte, que costar 539.000 euros, s'exposar fins desprs de l'Onze de Setembre.

    Posteriorment, els materials utilitzats seran reciclats per a projectes socials a Catalunya

    per l'arquitecte Santiago Cirugeda.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    33

    EL PUNT AVUI 18/02/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/718044-candel-un-mandela-

    catala.html?cca=1

    Candel, un Mandela catal

    - Mas compara l'autor d'Els altres catalans' amb el lder antiapartheid en l'acte institucional del 50 aniversari de l'obra

    - Pujol en reivindica la doctrina migratria

    - ICV planta el govern per falta de pluralisme

    PER: ODEI A.-ETXEARTE

    L'expresident Jordi Pujol intervenint

    en l'acte, amb Pere Balt, Artur Mas i

    Jaume Sobrequs Foto: ORIOL

    DURAN.

    Sal Sant Jordi, solemnitat institucional. Paco Candel va ser, d'alguna manera, un

    Mandela catal. Potser a casa n'hem tingut uns quants. Artur Mas entonava

    l'agosarada referncia en l'acte de celebraci del cinquant aniversari de la publicaci

    d'Els altres catalans. Ara que ha passat mig segle i que no queden ni els altres ni els

    uns i, si en queden, ja no n'hi hauria d'haver, la Generalitat i la Fundaci que duu el

    nom de l'escriptor van reivindicar el llegat de Candel en un acte que era el principi d'un

    2014 commemoratiu tamb pel que fa a aquest catal de sentiment nat fora de

    Catalunya. Explicava el socileg Salvador Cards que Candel es va negar a titular el

    llibre amb un Nosaltres, els immigrants, potser perqu aleshores ja es manifestava

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    34

    com un vell nouvingut que havia assumit la catalanitat com a dest. Max Cahner i

    Ramon Bastardas li havien encarregat el llibre per a Edicions 62. Se'n van vendre

    30.000 exemplars en tres setmanes.

    Un alquimista de les relacions humanes, segons Mas. Un precursor de la sociologia

    a Catalunya, a criteri de Cards. Un imprescindible per a una societat amassada per la

    immigraci de qui Europa sencera hauria de prendre exemple, d'acord amb

    l'expresident Jordi Pujol. Ara que la Gurdia Civil dispara pilotes de goma a Ceuta i es

    continuen ofegant immigrants en l'intent de traspassar la frontera, Candel. Per Pujol, a

    la Uni no hi ha encara una conscincia clara ni una doctrina sobre com s'ha

    d'abordar el problema, i diversos lders europeus li ho han adms: La resposta que els

    hem de donar s que vosts encara no han tingut un Candel. Tamb el director del

    Centre d'Histria Contempornia de Catalunya, Jaume Sobrequs, va reivindicar la

    vigncia del llibre ms paradigmtic de la prolfica carrera de l'escriptor.

    Candel, un Mandela a la catalana? Potser sense preveure-ho l'exdiputat al Parlament

    Rafael Hinojosa va complementar indirectament l'arriscada comparaci parlant del

    barraquisme. Perqu, en aquell franquisme fosc, la mxima pobresa del Somorrostro

    et podia condemnar a l'ostracisme social all on es perden abismes marginals de la

    perifria. Pere Balt, president de la Fundaci Paco Candel, va destacar l'obra literria

    de l'home de la Zona Franca com el mxim smbol de la cohesi social.

    Progrs nacional i progrs social, de bracet. Aquest va ser l'altre missatge de Mas,

    decidit a recomanar els retrats de la realitat migratria de Candel als dirigents poltics

    que alerten de la divisi o de la fractura social per desgastar el procs sobiranista. Per

    ahir, d'alguna manera, aquell Catalunya, un sol poble no hi era tot. ICV va plantar el

    govern i va denunciar la falta de pluralisme en l'acte. Candel, que va ser senador i

    regidor a l'Hospitalet de Llobregat, es declarava fan del PSUC.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    35

    EL PERIODICO 20/02/2014 http://www.elperiodico.com/es/noticias/gente/escritor-rubianes-3119494

    Escritor Rubianes

    Un libro con inditos del actor recoge sus facetas menos conocidas

    PER: ERNEST ALS

    Carmen

    Rubianes,

    hermana del

    actor, ayer,

    en el teatro

    Club Capitol.

    FERRAN

    NADEU

    Vi que mora porque dej de escribir. Hasta tal punto estaba aferrado a la escritura

    el actor Pepe Rubianes que su hermana Carmen, que le acompa y atendi como

    mdico en su enfermedad, explica que ese fue el signo de que se acercaba el final, que

    interrumpiese su costumbre de escribir dos horas diarias, en libretas grandes,

    pequeas o agendas (nunca en hojas sueltas, porque era muy meticuloso). Pginas y

    pginas que dej acumuladas e inditas a su muerte y de las que de momento solo han

    aparecido unos poemas de tema africano y, ahora, un conjunto de textos inditos,

    Despus de despedirme. Pepe Rubianes indito (Editorial Alrevs), que dan cuenta de

    las distintas facetas del Rubianes escritor. Catalogados y editados por Josep Forment,

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    36

    artculos de actualidad que escriba para s, cartas, poemas, monlogos que nunca

    represent, notas de viaje, divertimentos como pequeos diccionarios...

    Aclaro, en primer lugar, que no soy escritor, aunque me encanta escribir. Es una de

    las pasiones de mi vida, escribi Rubianes en una nota que funciona como texto

    introductorio. Pero llevaba un escritor dentro de l, puntualiza su hermana. Desde

    los guiones que siempre escribi hasta notas tomadas compulsivamente (en frica, si

    vea animales iba escribiendo sobre la marcha sus sensaciones). A la hora de

    seleccionar el material, toc buscar un enfoque. El Rubianes viajero, por ejemplo? La

    opcin fue intentar mostrar ms bien el Rubianes escritor.

    UNA GIMNASIA / Los textos publicados ahora no son una aficin tarda (escriba

    desde jovencito, explica su hermana). Hay cartas o poemas de cuando rondaba los 25

    aos y monlogos nunca representados ms tardos. De esa poca en que el xito de

    Rubianes solamente le hizo representarlo ao tras ao mientras, cree su hermana, su

    creatividad la iba volcando en estos textos. Hay espacio tambin para algunas

    rememoranzas infantiles. Su hermana recordaba ayer al Rubianes que quera ser

    torero, o futbolista, o cura, que representaba misas en la cmoda de su madre, o las

    fiestas en la pensin familiar del pasaje de la Paz, con un padre que cantaba y se

    disfrazaba de Lola Flores y un pariente marinero, el to Lelo, que se llevaba al

    adolescente Rubianes de picos pardos al Paral.lel, donde una plaza llevar su nombre.

    Cuando estn a punto de cumplirse los cinco aos de su muerte, Carmen tiene claro

    que la memoria de Rubianes est muy viva. Cuando la identifican como su hermana,

    no falla: Lo primero que me dicen es que qu buena persona era. Y despus, que

    qu dira de lo que ha pasado en estos cinco aos. Nos servira a todos para

    movilizarnos y tomar las calles de una puta vez, aventura.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    37

    EL PERIODICO 25/02/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/lhotel-barcelona-contractara-100-persones-per-

    temporada-destiu-3134669

    L'hotel W Barcelona contractar 100 persones per a la temporada d'estiu

    Est previst que es presentin uns 8.000 candidats

    VICKY PIRATA (@vickypirata) /

    INSTAGRAM

    La gran vela de l'Hotel W al final de la

    Barceloneta.

    L'hotel W Barcelona ha obert aquest dimarts un procs de selecci per contractar 100

    persones per a la temporada d'estiu, i far un csting a les installacions de l'hotel

    durant tres o quatre setmanes, en qu s'espera la participaci de 8.000 candidats,

    segons ha informat el grup hoteler Starwood Hotels en un comunicat.

    La companyia ha indicat que es busca personal per cobrir vacants en totes les rees,

    per principalment en la divisi d'alimentaci i begudes, s a dir, cambrers, brmans,

    supervisors i cuiners, entre altres, que s'incorporaran a la primavera per fer formaci i

    treballar durant la temporada alta, encara que es podrien prorrogar alguns contractes.

  • Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014

    38

    Desprs d'aquesta campanya de contractaci, l'equip de W Barcelona arribar a

    comptar amb 400 treballadors de gaireb 60 nacionalitats diferents.