Crònica de la Barceloneta. Abril 2012

  • Published on
    31-Mar-2016

  • View
    217

  • Download
    5

DESCRIPTION

Recull de notcies del Barri de la Barceloneta, estretes de diversos diaris online.

Transcript

  • 1

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Abril de 2012

    LA VANGUARDIA

    02/04/2012

    http://www.lavanguardia.com/vida/20120402/54279853651/chiringuitos-barcelona-retraso.html

    Un concurso municipal fallido retrasa la apertura del 25% de los chiringuitos de Barcelona Los dueos de los locales impugnaron las bases porque les prohiban poner msica o usar plancha en la cocina

    Mal rollo entre el Ayuntamiento y los titulares de los chiringuitos de las playas de Barcelona. El inicio de la nueva temporada, este 31 de marzo, ha quedado ensombrecido por la renovacin de licencias a una cuarta parte de los locales que cada ao abran en la costa condal. Cinco de los 19 habituales perdern dos meses de actividad por la fallida del concurso municipal y no podrn abrir hasta el mes de junio. Segn fuentes municipales, Parcs i Jardins convocar un segundo concurso pblico esta semana, que permitira desencallar la situacin y que los adjudicatarios de las nuevas licencias puedan montar sus chiringuitos antes de la verbena de Sant Joan.

    Se trata de los cinco chiringuitos a los que caducaba la concesin en 2012. Estn situados en las playas de Sant Miquel y Somorrostro (Barceloneta) y Marbella y Nova Marbella (Sant Mart) y algunos de ellos estn entre los ms concurridos del litoral barcelons. La causa del retraso ha sido el desacuerdo entre solicitantes y Ayuntamiento por el nuevo pliegue de condiciones presentado en enero de 2012.

    Aunque el concurso empez con buen pie porque propona un modelo de chiringuito ms flexible y econmico (que se poda encargar a varios fabricantes y no solo a uno, como hasta entonces), se torci al conocerse los detalles exactos. La Asociacin de Chiringuitos de las Playas de Barcelona, que representa a los empresarios, impugn el concurso porque no estaba de acuerdo en varios puntos, como la prohibicin de ofrecer msica en directo normalmente pincha-discos y de utilizar plancha en la cocina. Un experto en montaje e instalacin de chiringuitos tambin impugn en paralelo el pliegue de condiciones, por considerar que contena demasiadas deficiencias tcnicas.

    Tras meses de silencio administrativo, sin convocarles a la reunin anual con Parcs i Jardins y en vigilias del inicio de temporada, la asociacin de empresarios se quej pblicamente la semana pasada por la prdida de ingresos y puestos de trabajo que generara anular los cinco chiringuitos sin licencia. El consistorio ha respondido que no se perdern esos cinco locales, porque convocar esta semana un segundo concurso de adjudicacin: Aunque el Ayuntamiento no acepta las alegaciones presentadas por los licenciatarios, se tendrn en cuenta las sugerencias por su oportunidad y se ha

  • 2

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Abril de 2012

    considerado adecuado convocar un nuevo concurso, aseguran fuentes del gobierno municipal. Las mismas fuentes ha avanzado que el nuevo pliegue no condicionar el modelo de chiringuito a utilizar pero s mantendr la prohibicin de usar plancha en la cocina,porque no tienen salida de humos ni licencia de restauracin.

    El consistorio resta importancia al retraso y asegura que la apertura escalonada de chiringuitos no es ninguna novedad y cada ao los procesos de licitacin y estabilizacin, las obras y las reposiciones de arena obligan a retardar algunas aperturas, sin que esto haya supuesto ningn problema. Los restauradores desmienten que la impuntualidad sea comn, aunque han recibido positivamente la noticia, porque un nuevo concurso beneficia de facto a los que ya tenan licencia: Cualquier fabricante te pide de tres a cuatro meses para construirte una caseta, por lo que slo podrn aprovechar la temporada aquellos que ya tengan una, eso es, los titulares de la licencia que expira. Advierte que si las nuevas condiciones tampoco les gustan, volvern a impugnarlas. Que podamos pinchar msica no es ninguna tontera, si la prohben a muchos no les saldr a cuenta abrir, afirma.

    Exclusividad en las marcas de bebida y helados Por si no hubiera suficiente con el embrollo de las licencias, ayuntamiento y empresarios tambin se las tienen por los mrgenes de beneficio en las bebidas y los helados. La asociacin empresarial lamenta que persista la obligatoriedad de ofrecer determinadas marcas, como Damm, Aquabona, Frigo y Cobega, que tienen un contrato de distribucin en exclusiva con el consistorio.

    Los dueos de los chiringuitos aseguran que se quedan sin apenas margen de beneficio, porque cada vez hay menos cntimos de diferencia entre el precio impuesto por estos proveedores y el precio mximo de venta al pblico, fijado por el consistorio. Nos ahogan, ya no salen los nmeros, a este paso no abrirn chiringuitos en Barcelona porque cada verano son peor negocio, asevera Eudald Lligoa, representante de la asociacin. Para el ayuntamiento, la exclusiva en las marcas es una forma de controlar y homogeneizar la calidad de los productos que ofrecen los chiringuitos.

    Las tasas que deben pagar los ganadores del concurso tambin levantan ampollas. Se componen de una parte fija anual, que aprueba el plenario y sube cada ao, ms el porcentaje de incremento que ofrezcan los distintos concursantes. Este aumento puede llegar hasta el 100% o el 200%, porque les da muchos puntos para ganar la licencia. Los empresarios se quejan que por primera vez este porcentaje se aplica sobre las tasas de 2012, en vez de las tasas del ao en el que ganaron la licencia. Esta nueva interpretacin de la normativa ha generado incrementos de hasta 30.000 euros, porque hay servicios municipales que han subido un 60%, critica Lligoa. El afn recaudatorio es tal, que ahora para obtener la licencia da muchsimos ms puntos el dinero que ests dispuesto a pagar que la calidad que ofrezcas, como cartas en Braille o camareros que hablen idiomas, remacha.

    El ao pasado tres chiringuitos tuvieron que desmontar antes de acabar la temporada porque no pudieron afrontar el pago de las tasas municipales. Este verano no podr darse esta situacin, porque abonar el importe total que puede llegar a los 100.000 euros pasa a ser condicin previa y obligatoria para poder montar el local.

  • 3

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Abril de 2012

    NVOL DIGITAL DE CULTURA

    09/04/2012

    http://www.nuvol.com/noticies/lorigen-de-lexpressio-sortir-en-globus-i-de-la-paraula-mussiu/

    Lorigen de lexpressi sortir en globus i de la paraula mssiu

    Sempre havia sentit la paraula mssiu a casa, referint-se a individu, subjecte, paio, per no

    lhavia trobat en cap diccionari, explica Enric

    Gom dins la seva secci radiofnica La veu

    humana, a Catalunya rdio. Primer de tot, vaig

    esbrinar si el mot podia tenir alguna cosa a

    veure amb Mrcia o els murcians. Per no s

    aix, perqu Mrcia ve del mot castell

    murcilago i no t res a veure amb el significat

    de mssiu , diu Gom. Lorigen daquest mot

    que no es troba recollit en cap diccionari es remonta al 1808, al segle XIX. El Bar de

    Mald quan parla dels soldats francesos durant la Guerra de la Independncia, diu

    mussi, que s una deformaci del monsieur . En la novella de Narcs Oller La febre

    dOr surt aquest mot sovint, i es parla de mssiu Soler.

    Gom tamb explica lorigen de lexpressi sortir en globus, que vol dir marxar precipitadament esquivant una urgncia, un perill, un batibull. En un llibret de lany VII dun

    autor que porta per nom Surinyac, es parla de mssiu Arban. Arban havia denlairar-se

    en globus des de la Barceloneta el 23 de novembre del 1849, per feia massa vent i el globus no saixecava. Hi havia gent que havia pagat entrada per veure lespectacle i

    tothom estava frentic. Aix que Arban va fer baixar la seva dona del globus i va treure tot

    el pes que va poder de dins i va intentar enlairar-se tant s com no. Per una ventada va

    desplaar el globus cap al mar i mai ms no sen va tornar a saber res ms. La seva dona

    va rebre comunicacions de Sardenya, de Nia on deien que lhavien vist, per ella tot i que

    hi va anar no el va trobar mai ms. I fins i tot el regidor daquella poca, Prxedes Vilanova

    va fer una collecta per alar un monument a monsieur Arban. Finalment no es va fer,

    per les males llenges diuen que part daquells diners van servir per aixecar el monument

    a Colom.

  • 4

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Abril de 2012 EL PERIODICO 13/04/2012 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/ruta-formatges-embotits-1655644

    Ruta de formatges i embotits

    Miquel Sen Periodista

    Sobre els formatges es mant una antiga

    polmica. Per a uns sn indispensables en els

    pats, mentre que per a altres resulten la gran

    soluci del bocata. Sobre aquest tema, alguns

    gastrnoms assenyalen que servir un ampli

    assortiment de formatges s tradici francesa i

    que en canvi, per als espanyols, sn

    productes per menjar d'aperitiu o per berenar. Tant els uns com els altres tenen ra,

    perqu els formatges sn d'ampli horari i ms ara que podem disposar d'un complet

    assortiment a totes les places. Si hi afegim que en aquests punts de venda ens tempten

    amb embotits espaterrants, la prctica de la cansaladeria s imprescindible quan visitem

    els nostres mercats.

    Formatges i embotits en la parada Janet, del mercat de la

    Barceloneta. Ferran nadeu

    Janet, la parada 70 del mercat de la Barceloneta,

    n's un exemple. Segueixen una saga que va iniciar

    el 1889 Jannette, la besvia francesa de la famlia

    Gibas, i que continua Jordi Gibas plantejant un

    aparador variadssim en el qual destaquen

    formatges de cabra de la Garrotxa com l'ecolgic

    Betara -a 24,90 euros el quilo-, l'Acehcheo -una

    especialitat extremenya a base de llet de cabra

    sencera- i un important Pata de Mulo.

    Un mostrari que es complica amb molts altres

    formatges de primera, manxecs, roncal, sense oblidar els gallecs de San Simn, sviament

    fumats, ms una mplia presncia de formatges francesos. El conjunt s una reivindicaci

    d'un ingredient bsic en la nostra dieta. Un canvi total que pot fer del bocata un tema

  • 5

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Abril de 2012

    gastronmic, ms encara si ho compliquem amb embotits amb pedigr, entre ells els lloms

    embotits de Jabugo i Guijuelo i un morcn blanc de Mrcia que no porta pebre vermell.

    Altres ingredients poc comuns s'estan venent aquesta setmana a les parades de peix.

    Atenci a les escrpores de tres quilos que ofereix Enric Arcals al mercat de la Concepci,

    resultat de la subhasta de la llotja de la Barceloneta. Arcals n's un assidu, i aix li permet

    vendre gambes grans a 85 euros el quilo i mitjanes, a 33 euros, totes excellents. Sn les

    gambes de la Barceloneta, que s'han que reivindicar com a producte de proximitat.

    L'economia de la compra es pot equilibrar recuperant els llegums amb una cocci

    magistral, una senya d'identitat de les nostres places. Un guisat mariner, com els calamars

    amb ceba, ms unes mongetes de primera o uns cigrons anomenats lletosos -de

    Fuentesaco (Zamora)- com els que venen a la parada Nria i Josep del mercat de Santa

    Caterina, sn una mostra de sabor pur i preu ajustat. Una virtut que tamb trobarem a les

    parades de fruita, on les maduixes ja estan en el seu punt ptim. Pablo i Luca, al mercat

    de l'Estrella, les venen a 1,75 i 2,50 euros el mig quilo, segons que siguin de Huelva o del

    Maresme. Tot plegat s qesti de clima, proximitat i formes de cultiu.

  • 6

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Abril de 2012

    EL PUNT AVUI

    14/04/2012

    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/529314-mobilitzacio-a-la-barceloneta-contra-la-reforma-del-port-vell.html

    Mobilitzaci a la Barceloneta contra la reforma del Port Vell Uns 200 vens es manifesten aquest dissabte per denunciar la privatitzaci de la zona i l'eliminaci de la part nord del Moll dels Pescadors

    Reclamen que l'edifici de l'antiga cooperativa Segle XX sigui un equipament autogestionat per al barri

    Un moment de la protesta contra la reforma del Port Vell, aquest dissabte a la Barceloneta Foto: JUANMA RAMOS.

    Uns dos-cents vens de la Barceloneta s'han mobilitzat aquest dissabte a la tarda contra la reforma del Port Vell amb una marxa pel barri. Els concentrats han denunciat que el pla de l'Autoritat Porturia de Barcelona, juntament amb Salamanca Group, vol convertir-lo en un port de iots de luxe.

    L'associaci de vens l'stia i la plataforma en defensa de la Barceloneta han criticat que l'operaci es faci d'esquenes a l'opini dels vens i han considerat que es tracta d'una privatitzaci de la zona al millor postor. Segons han explicat, la reforma suposar l'eliminaci de la part nord del Moll dels Pescadors, i la privatitzaci definitiva i tancament del Port Vell.

    A ms, han assegurat que suposar una erosi del teixit social i comercial del barri. En aquest sentit, els vens s'han rems a l'experincia de la construcci d'un altre equipament, l'Hotel W, que es va vendre al barri com una promesa per a generar ocupaci, tot i que no ha tingut massa impacte a la zona.

    Per tot aix, han demanat una reforma del Port Vell basada en un diagnstic de les necessitats socials de la Barceloneta a partir d'un procs venal vinculant.

    Els vens tamb han reclamat que l'edifici de l'antiga cooperativa Segle XX sigui un equipament autogestionat per al barri. Aix mateix, han exigit la dimissi del president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, i el seu vicepresident, Antoni Vives, per haver ocultat informaci d'inters pblic als ciutadans.

  • 7

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Abril de 2012

    EL PAIS

    15/04/2012

    http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/04/14/catalunya/1334432759_348291.html

    Unos 200 vecinos protestan contra la marina de lujo del Port Vell Los contrarios al proyecto denuncian "intereses especulatorios"

    Los vecinos de la Barceloneta no quieren yates de lujo al lado de sus casas ni un puerto especfico para estas embarcaciones que viva de espaldas al barrio. Con estas demandas, 200 personas se manifestaron el sbado por la calles del barrio hasta llegar a las oficinas de la Autoridad Portuaria de Barcelona, en la Rambla del Mar.

    El barrio es un caramelo demasiado dulce, afirma David, vecino del barrio desde hace dos aos. Como l, la Asociacin de Vecinos de Lstia denuncia los intereses especulativos detrs de la reconversin del Port Vell y sitan detrs del proyecto los intereses particulares de empresas navales ajenas a los intereses del barrio.

    Uno de los puntos ms polmicos de la reforma incluye una valla de seguridad de cristal que separara la Barceloneta del nuevo puerto, algo que segn Gala Pin, miembro de la asociacin vecinal de Lstia, es una apuesta por el turismo sin garantizar los derechos fundamentales de los vecinos. Isabel Corenta, que lleva en la Barceloneta toda la vida, denuncia la progresiva degradacin del barrio desde las obras olmpicas, cuando, dice, nos aseguraron que queran abrir la ciudad al mar y ahora quieren meter megayates ms altos que nuestros edificios. Un aparcamiento para ricos, concluye.

    Los vecinos reclaman al Ayuntamiento un papel ms vinculante en la toma de decisiones sobre la marina; mientras, Pin asegura que continuarn luchando, emprendiendo acciones legales". "Y si hace falta denunciar alguna ilegalidad, lo haremos, aade.

  • 8

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Abril de 2012

    EL PAIS

    17/04/2012

    http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/04/16/catalunya/1334601635_148382.html

    Homenaje a los 5.500 catalanes muertos por las bombas de la Guerra Civil En el castillo de Montjuc se inaugura la exposicin 'Catalunya bombardeada', que recorrer los pueblos que sufrieron la accin de la aviacin

    Los asistentes al acto de homenaje de las vctimas de la Guerra Civil. / ANDREU DALMAU (EFE)

    Manel Cardea tena cinco aos cuando estall la Guerra Civil, pero todava recuerda el da que vio, desde la azotea de su casa en el Clot, los aviones bombardear la Barceloneta y Poblenou; como al lado de su casa cay una enorme bomba que no estall y como los das festivos, junto con sus padres, paseaban por la

    ciudad para ver los devastadores efectos de la destruccin que llegaba desde el cielo. Han pasado 75 aos y ayer, Cardea rememor sus recuerdos junto a medio centenar de personas que vivieron y padecieron situaciones similares.

    Fue durante el acto institucional que se celebr en el castillo de Montjuc de homenaje a las 5.500 vctimas mortales y los 154 municipios catalanes bombardeados en los tres aos de conflicto. En el acto, aparte de muchos de los supervivientes, estuvieron presentes Joana Ortega, vicepresidenta del Gobierno; el teniente de alcalde de Cultura, Jaume Ciurana; alcaldes de los municipios bombardeados, y un grupo de escolares de 4 de ESO que leyeron textos, muy emocionantes, de los diarios escritos por alumnos de sus centros durante la guerra.

    Tras el acto, se inaugur la exposicin Catalunya bombardeada, que, con imgenes y grficos, explica el acoso sufrido bajo las bombas. Enorme en el caso de Barcelona: en dos das de marzo de 1938 cayeron 44 toneladas de bombas indiscriminadas. La exposicin, organizada por Memorial Democrtico, est previsto que recorra las localidades afectadas. Ayer, muchos de los que vivieron la guerra que estaban en Montjuc parecan que no la haban superado: su cara y sus lgrimas les delataban.

  • 9

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual

    Mar de 2012

    EL PERIDICO

    20/04/2012

    http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/pla-dusos-propi-permetra-rambla-millorar-seva-imatge-1685528

    Un pla d'usos propi permetr a la Rambla millorar la seva imatge

    La nova junta d'Amics de la Rambla i l'ajuntament preveuen implantar-lo el 2013

    L'entitat reclama la connexi del vial amb la Barceloneta amb algun tipus de vaixell

    Ala Rambla ja havien aconseguit tenir les tropes a punt (la nova i hiperactiva junta dels

    Amics, Vens i Comerciants de la Rambla i diverses entitats venals amb ganes de

    millores), afinar l'estratgia (grcies a un llarg procs de diagnstic) i apuntar a l'enemic (la

    sobreocupaci turstica, els excessos i el caos urbanstic). Per faltava la munici. I per fi

    ha arribat en forma d'un acord unnime per redactar un pla d'usos que deixar clar qu es

    pot fer i qu no a l'histric eix i quines sn les noves regles del joc. La nova junta directiva

    encapalada pel joier Joan Oliveras Bagus va anunciar ahir que ha arribat a un acord

    amb tots els grups poltics de l'ajuntament per redactar amb urgncia el pla, que estaria a

    punt si tot va b abans d'un any i mig.

    L'entitat fa lustres que reivindica una normativa prpia, tenint en compte la seva

    especificitat. No obstant, fins ara no ha aconseguit el suport municipal consensuat, que

    garanteixi la continutat del pla, governi qui governi, va explicar Oliveras. De fet, el

    president dels comerciants va afegir que s'havia acabat el temps de les reivindicacions.

    Volem actuar en positiu i treballar per a la transformaci de la Rambla, va dir.

    Des del seu nomenament de fa poc temps, i amb un equip de pesos pesants que aglutina

    empresaris de la zona, arquitectes, historiadors, experts en comunicaci, crrecs de l'mbit

    cultural i altres, ha mantingut reunions amb l'alcalde, la regidora del districte i els grups de

    l'oposici per aconseguir un pacte que possibilits aquest pla d'usos.

  • 10

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual

    Mar de 2012

    A favor compta amb el treball de camp fet des de l'ajuntament els ltims anys (les lnies del

    Pla Cor) i la voluntat de millores de tots els implicats. En contra, no obstant, t que el

    mateix pla d'usos general de Ciutat Vella (firmat a final del mandat anterior) ara l'est

    revisant i qestionant el consistori, amb disparitat de criteris. L'entitat, no obstant, es

    mostra optimista i segura que la urgncia de mesures per a la Rambla agilitzar el

    document.

    DECLEG / La junta en ple va presentar ahir davant dels mitjans de comunicaci un decleg que guiar els seus passos durant el seu mandat. Aquests 10 manaments van des

    d'aconseguir l'equilibri entre els usos turstics i residencials (reservant un percentatge

    d'usos per a vivendes reals i no turstiques), fins a promoure la diversitat comercial i

    lluitar perqu el passeig s'integri en un eix continu des de la Diagonal fins a la Barceloneta,

    com va avanar aquest diari. Una de les seves propostes s que un vaporetto o un tipus

    de golondrina uneixi el final de la Rambla amb el barri mariner.

    La meta final s reconciliar la Rambla amb la ciutat, i per aconseguir-ho volen que aquella

    formi part de l'activitat dels barcelonins. Entre les iniciatives previstes per estrnyer aquest

    vincle hi figuren un festival de msica a l'estiu, la creaci de la passarella de moda ms

    llarga del mn (1,5 quilmetres), un festival dels sentits (gastronmic), una setmana de les

    flors (potenciant aquesta activitat tradicional), una nova dimensi per a la seva festa major,

    i altres. Aquestes accions es materialitzaran aproximadament en un any.

    En canvi, altres mesures plantejades, com la recuperaci d'espais fantasma (edificis en

    dess) o les millores urbanstiques profundes (refer la plaa de Catalunya) serien a llarg

    termini, amb l'objectiu de comenar a crear ara la Rambla (a nivell d'infraestructures) que

    es desitja d'aqu 20 anys.

    De moment, la reordenaci de les terrasses (encara que no sigui definitiva) i esttues es

    preveu imminent, per alliberar i millorar el passeig.

  • 11

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual

    Mar de 2012

    TIME OUT BARCELONA

    20/04/2012

    http://www.timeout.cat/barcelona/ca/articles/article/2011/12/16/de-vermut-la-barceloneta

    De vermut a la Barceloneta Els imprescindibles del barri mariner

    Ambient popular, menjar excellent a la Cova Fumada / SCOTT CHASSEROT

    No tot est perdut. La Barceloneta encara conserva un bon grapat de bars que conserven el regust de l'autntic. Llocs que fan del vermut una litrgia on el mam i la teca sn sagrats

    Bitcora

    Aquest bar-restaurant, que ofereix tapes d'una qualitat excellent, amaga un secret: al fons del local s'hi troba una terrassa interior on us oblidareu de la bullcia de la Barceloneta. Tasteu les braves tallades a mitges llunes.

    La Bombeta

    Segurament no s no l'establiment ms excels de la Barceloneta, per la seva carta ofereix una varietat enorme de tapes. I a ms, a preus molt raonables.

  • 12

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual

    Mar de 2012

    Bar Electricitat

    Un bar que mant l'esperit de cantina amb tradici. A l'Electricitat trobareu, a ms de bones tapes, un servei amable i alegre, que encara us far ms agradable l'estona que passeu degustant el vermut de la casa.

    Jai-ca

    Amb ms de cinquanta anys d'histria, s'ha guanyat merescudament una fama que ha transcendit els lmits del barri. Avui, la seva cantonada sha convertit en un punt de referncia per a aquells que baixen a fer el vermut a la Barceloneta. Cues i satisfacci assegurades.

    El Vaso de Oro

    Sn molts els que es repengen a la barra d'El Vaso de Oro a la recerca d'unes tapes de qualitat. Els preus no sn econmics, per segur que pagareu el compte amb un somriure a la boca. Tenen una extensa carta de cerveses i tiren la canya com en pocs llocs de Barcelona.

    La Cova Fumada

    Un local de tradici familiar i dimensions redudes. A ms de les bombes, la seva especialitat, a la barra trobem molts altres productes de temporada que esperen torn ordenadament per arribar a la planxa: pebrotets, carxofes, rovellons Imprescindible.

  • 13

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Abril de 2012

    DIARI ARA

    21/04/2012

    http://www.ara.cat/societat/Barceloneta-convertir-Port-Vell-marina_0_686331519.html

    Els vens de la Barceloneta, en contra de convertir el Port Vell en una marina de luxe Un fons britnic d'inversi privada ha demanat una llicncia per crear al port una zona on acollir iots de multimilionaris

    Segons recull avui el diari The Guardian els vens de la Barceloneta estan en contra de la iniciativa que el grup britnic d'inversi privada The Salamanca Group t previst portar a terme al Port Vell: la creaci d'una marina de luxe per a multimilionaris. Segons el rotatiu, que cita fons properes al projecte, el grup ja hauria demanat una llicncia per funcionar al menys fins al 2036.

    Els iots, que poden arribar als 180 metres de llargria, compten amb els seus mini submarins incorporats i amb escuts anti paparazzi, i portarien a la ciutat a alguns dels membres del ms selecte club mundial de multimilionaris. Els residents de la zona de la Barceloneta, per, tenen por que es construeixi un gran mur al voltant de la marina per preservar la seva intimitat i que es faci malb la idiosincrsia del barri.

  • 14

    Crnica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Abril de 2012

    WEB PLA DE BARRIS

    23/04/2012

    http://www.barcelonetapladebarris.cat/fitxa_noticies.php?idNoticia=135

    La Barceloneta ja gaudeix de la nova pista poliesportiva coberta de la Maquinista

    Una jornada esportiva amb tornejos de bsquet i de futbol sala va ser el marc en el qual el dissabte 21 dabril es va celebrar la inauguraci de la nova pista coberta de la Maquinista. Dos centenars de nens i nenes que fan esport en escoles i clubs de Ciutat Vella van participar en la matinal, que va comptar amb

    la presncia de la regidora del Districte, Merc Homs. La cobertura de la pista i les millores en els accessos al conjunt escolar del passeig Salvat-Papasseit shan dut a terme a travs del Pla de Barris de la Barceloneta, dintre de lmbit dequipament comunitari. Bsquet, futbol sala i una exhibici de hip-hop van conformar, el dissabte 21 dabril, el programa de la matinal esportiva amb la qual es va inaugurar la nova pista coberta de la Maquinista, aix com totes les millores dutes a terme en els accessos al conjunt escolar i a la zona esportiva. En la jornada hi van participar uns dos centenars de nens i nenes que practiquen esport en diverses escoles i clubs de Ciutat Vella: les escoles Mediterrnia i Alexandre Gal del barri de la Barceloneta; Mil i Fontanals, Miquel Tarradell, Vedruna ngels, Labour i Castella del barri del Raval; l'Associaci Esportiva Barceloneta, l'Escola de Bsquet Ciutat Vella, el projecte social Franja Barceloneta i l'Escola de Futbol Sala Nou de la Rambla. Linterval entre els tornejos de bsquet i de futbol sala va ser amenitzat amb una exhibici del grup de hip-hop del CEIP Mediterrnia. La matinal esportiva i festiva va comptar amb la presncia i les intervencions de la regidora del Districte de Ciutat Vella, Merc Homs, i la presidenta del Consell Municipal de Ciutat Vella, Sara Jaurrieta, que van destacar limportant paper del Pla de Barris en les millores que es duen a terme a la Barceloneta. La jornada va ser organitzada per lAssociaci Esportiva Ciutat Vella, que socupa de la gesti daquesta installaci, amb el suport del Districte de Ciutat Vella, Foment de Ciutat Vella i el Pla de Barris. Tots els participants en la jornada van ser obsequiats amb una medalla commemorativa d'aquesta inauguraci.