Compilaci de les principals normes fiscals

  • Published on
    14-Feb-2017

  • View
    222

  • Download
    9

Transcript

  • MAESTRE & CO ADVOCATS I ASSESSORS, SL 05/08/2014

    COMPILACIO DE DRET FISCAL

    LLEI DE BASES DE LORDENAMENT TRIBUTARI ..................................................................................................................................... 3 LLEI 11/2012, DEL 21 DE JUNY, DE LIMPOST GENERAL INDIRECTE .......................................................................................... 18

    Reglament de limpost general indirecte (derrogat) .......................................................................................................................................... 44 Reglament de limpost general indirecte (derogat) ............................................................................................................................................ 57 Reglament de limpost general indirecte ............................................................................................................................................................. 70

    LLEI DE LIMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS IMMOBILIRIES ....................................................................... 84 Reglament de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries ....................................................................................................... 92 Reglament sobre limpost de transmissions patrimonials immobiliries (DERROGAT).......................................................................... 98

    LLEI 21/2006, DEL 14 DE DESEMBRE, DE LIMPOST SOBRE LES PLUSVLUES EN LES TRANSMISSIONS PATRIMONIALS IMMOBILIRIES .................................................................................................................................................................. 103

    Reglament de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries ................................................................ 111 LLEI 95/2010, DEL 29 DE DESEMBRE, DE LIMPOST SOBRE SOCIETATS ................................................................................... 118

    Reglament de limpost sobre societats i de limpost sobre la renda de les activitats econmiques. ....................................................... 144 LLEI 96/2010, DEL 29 DE DESEMBRE, DE LIMPOST SOBRE LA RENDA DE LES ACTIVITATS ECONMIQUES ..... 157 LLEI 94/2010, DEL 29 DE DESEMBRE, DE LIMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO-RESIDENTS FISCALS ................... 167

    Reglament de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals .................................................................................................................... 183 Reglament daplicaci de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals. DERROGAT ................................................................................................................................................................................................................................. 191

    LLEI 5/2014, DEL 24 DABRIL, DE LIMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FSIQUES ....................................... 201 LLEI DE LA JURISDICCI ADMINISTRATIVA I FISCAL ...................................................................................................................... 222 Ordre ministerial del 03-07-2013 relativa al procediment que han de seguir els ciutadans per fer ingressos als comptes bancaris oberts a nom del Govern dAndorra. .................................................................................................................................................................................. 236 LLEI 3/2009, DINTERCANVI DINFORMACI EN MATRIA FISCAL AMB SOLLICITUD PRVIA ................................. 237

    Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern de la Repblica Argentina per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ........................................................................................................................................................................................................................ 242 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern del Regne de Blgica per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ................................................................................................................................................................................................................................. 247 Acord entre el Principat dAndorra i el Regne dEspanya per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ........................................ 257 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern de la Repblica Francesa per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ........................................................................................................................................................................................................................ 262 Acord entre el Principat dAndorra i la Repblica Portuguesa per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ................................ 267 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern del Regne de Sucia per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal 277 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern del Regne de Noruega per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ................................................................................................................................................................................................................................. 289 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern del Regne de Dinamarca per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ........................................................................................................................................................................................................................ 296 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern dAustrlia per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ............... 304 Acord entre el Principat dAndorra i la Repblica Federal dAlemanya per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ................ 309 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern del Principat de Mnaco per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ....................................................................................................................................................................................................................... 315 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern de la Repblica de San Marino per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ......................................................................................................................................................................................................... 320 Acord entre el Principat dAndorra i la Repblica dustria per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ................................... 325

  • 2/377

    Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern del Principat de Liechtenstein per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal. ........................................................................................................................................................................................................ 329 Acord entre el Principat dAndorra i el Regne dels Pasos Baixos per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ......................... 335 lAcord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern de Groenlndia per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ..... 341 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern de la Repblica de Finlndia per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal. ....................................................................................................................................................................................................................... 349 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern dIslndia per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal ................. 357 Acord entre el Govern del Principat dAndorra i el Govern de les Froe per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal. ............ 365 Acord entre el Principat dAndorra i la Repblica Txeca per a lintercanvi dinformaci en matria fiscal .......................................... 373

  • 3/377

    LLEI DE BASES DE LORDENAMENT TRIBUTARI

    Ats que el Consell General en la seva sessi del dia 19 de desembre de 1996 ha aprovat la segent:

    Llei de bases de lordenament tributari

    Exposici de motius

    La present llei configura el marc "bsic" de referncia amb preeminent aplicaci dins lmbit tributari del Principat, incorporant els principis de justcia, legalitat i reserva de llei, generalitat i distribuci equitativa de la crrega tributria establerts en la Constituci.

    Dos fets han motivat duna manera especial la necessitat de publicar la llei de bases de ladministraci tributaria, un es lacord comercial entre la Comunitat econmica europea i el principat dAndorra que va entrar en aplicaci el primer de juliol de 1991, laltre laprovaci de la Constituci del Principat dAndorra el 14 de mar de 1993. El primer ha dinfluir per donar resposta a lexigncia duna legislaci tributria bsica homologable, en matria duanera, els pasos de la uni europea i el segon ha dobligar a que aquelles bases sadaptin als principis constitucionals esmentats al principi. La llei per altra banda ha de donar contingut a la competncia tributria comunal dacord amb el que estableix la norma constitucional i la llei qualificada de delimitaci de competncies.

    El marc bsic dactuaci definit per aquesta llei compren qualsevol tipus dimposici, de tal forma que es regula tant lestabliment com el desenvolupament de tota figura "tributria" sigui impost taxa o contribuci especial presentant les connotacions i els principis propis dun sistema fiscal modern per resultant, alhora flexible i adaptat a les particularitats prpies del Principat.

    En congruncia sassenten les bases per a una ordenaci formal del dret tributari andorr amb la finalitat que es pugui assegurar a lAdministraci, estatal i comunal, els recursos necessaris per a la gesti eficient dels serveis pblics que la societat li ha encomanat, donant adems garanties jurdiques als ciutadans.

    En definitiva, el text al definir criteris, figures i terminologia relatives a lmbit tributari ha de constituir el fonament jurdic legal sobre el que es podr bastir les noves normes tributaries, constituint una pea bsica de la nova arquitectura legislativa en matria tributaria.

    Captol I. Disposicions generals

    Secci 1a. Principis generals i potestat normativa

    Article 1

    Naturalesa i abast

    La Present Llei estableix les normes generals per les quals, a manca de llei especifica en contra, es regeixen els tributs.

    Article 2

    Reserva de Llei

    1. Els tributs noms poden ser establerts per Llei.

    2. Els Comuns poden establir i exigir tributs dacord amb el que estableix la Constituci, aquesta Llei i la resta de lOrdenament jurdic.

    3. La competncia relativa a la creaci i la modificaci de tributs i a la regulaci de llurs elements essencials correspon, dacord amb la Constituci, al Consell General.

    4. La competncia relativa al desplegament i la regulaci de tributs de les parrquies correspon als Comuns, dintre el marc establert per la Constituci, aquesta Llei i les lleis particulars de cada tribut.

    5. La competncia relativa a la regulaci dels elements no essencials dels tributs, aix com al desplegament reglamentari de la legislaci tributria previst en la llei correspon al Govern quan aix aquesta ho autoritzi.

    6. A part dels supsits esmentats, donat que no son tributs, el Govern i els comuns poden crear i regular preus pblics dacord amb la conceptuaci definida a larticle 10.4, amb el benents que la potestat del Govern sestn als preus pblics de les entitats parapbliques o de dret pblic.

    Article 3

    Actes impugnables

    Lexercici de la potestat reglamentria i actes de gesti sn impugnables en via administrativa i jurisdiccional en els termes previstos en aquesta Llei i en la resta de lordenament.

    Article 4

    Normes aplicables als tributs

    1. Els tributs es regeixen per:

    a) aquesta llei.

    b) les lleis prpies de cada tribut.

    c) Els reglaments dictats per al desenvolupament daquesta Llei.

    2. Amb carcter supletori, tamb es regeixen per les disposicions generals del codi de lAdministraci, les normes del dret administratiu i pel Dret com.

  • 4/377

    Article 5

    Elements regulats per Llei

    Es regulen per llei:

    a) el fet generador, lobligat tributari, la base de tributaci, el tipus de gravamen, meritament i la resta delements determinants del deute tributari.

    b) lestabliment, supressi i prrroga de les exempcions, reduccions i resta de bonificacions tributries.

    c) les infraccions i correlatives sancions.

    d) els terminis de prescripci i caducitat.

    e) les conseqncies que lincompliment de les obligacions tributries puguin significar per leficcia dels actes o negocis jurdics.

    f) la concessi de perdons, condonacions, rebaixes, amnisties o moratries.

    g) els supsits dautoliquidaci per obligats tributaris.

    Article 6

    Modificacions mitjanant la Llei del Pressupost General

    La Llei del Pressupost General pot modificar els tipus de gravamen dels tributs si aix ho preveu la Llei prpia del tribut de qu es tracti.

    Secci 2a. Ambit daplicaci de les normes tributries

    Article 7

    Aplicaci dels tributs en el temps

    1. Les normes tributries entren en vigor dacord amb el qu es disposa amb carcter general per a la vigncia de les normes, si en les respectives lleis de cada tribut no es disposa altrament.

    2. Les normes tributries romanen en vigor fins a la vigncia que determini la prpia llei o fins que una altra posterior la derogui de forma expressa o tcita.

    3. La derogaci t labast que expressament es disposa i sestn a tot all que en la llei nova, sobre la mateixa matria, sigui incompatible amb lanterior.

    4. Aix no obstant, les exempcions, les reduccions, les bonificacions i, en general, els beneficis tributaris tenen vigncia limitada a un perode de tres anys, llevat que sestableixin per un temps major o menor. Si la llei suprimeix beneficis tributaris que, segons aquesta regla, sn vigents, lAdministraci ha de respectar els adquirits fins a la finalitzaci del corresponent perode, salvada la incidncia daltres causes dextinci. En tot cas el Govern pot proposar peridicament al Consell General la subsistncia dels beneficis tributaris que, un cop acabat el perode de vigncia, conv prorrogar.

    Article 8

    Aplicaci dels tributs en lespai

    Els tributs sapliquen conforme al principi de territorialitat, de manera que sn obligats tributaris les persones a les quals afecta el respectiu fet generador, tan si viuen a Andorra com a lestranger.

    Article 9

    Interpretaci i integraci de les normes

    Les normes tributries sinterpreten segons els criteris generals admesos en Dret.El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzades ms enll dels seus termes estrictes, no admetent-se lanalogia en aquests casos.

    Limpost sexigeix segons la vertadera naturalesa del fet generador.

    Quan el fet generador sigui un acte o negoci jurdic es qualifica segons la seva naturalesa jurdica, independentment de la forma o denominaci utilitzada pel mateix.

    Captol II. Rgim tributari

    Secci 1a. Concepte i elements dels tributs

    Article 10

    Tribut: concepte i elements essencials

    1. s tribut el recurs de les finances pbliques consistent en una prestaci dinerria obligatria, establerta a crrec daquells obligats tributaris que es trobin en la situaci determinada per la llei.

    2. Sn elements essencials dels tributs, la determinaci del fet generador, dels obligats tributaris, de la base de tributaci, dels tipus de gravamen, del meritament, de la quota i el deute tributari.

    3. Les multes o sancions pecuniries administratives o penals no sn tributs.

  • 5/377

    4. Tampoc no sn tributs els preus pblics o les contraprestacions en diner satisfetes per la utilitzaci privativa o laprofitament especial del domini pblic o per la prestaci de serveis pblics o la realitzaci de funcions administratives que no sn de sollicitud o recepci obligatria.

    Article 11

    Classes de tributs

    1. Els tributs es classifiquen en impostos, taxes i contribucions especials.

    2. Els impostos sn tributs, el fet generador dels quals s un negoci, un acte o un fet indicador de capacitat econmica de lobligat tributari o de la persona que ha de suportar el gravamen i que mai no depn duna activitat de lAdministraci.

    3. Les taxes sn tributs el fet generador de les quals s la prestaci dun servei pblic o la realitzaci duna funci administrativa de sollicitud o recepci obligatria que es refereix a lobligat tributari, o lafecta o el beneficia de manera particular.

    4. Les contribucions especials sn tributs el fet generador de les quals s lacord de realitzaci de determinades obres o de lestabliment o ampliaci dels serves pblics, sotms al requisit deficcia de llur realitzaci efectiva, que produeixen, ultra el benefici general per a tota la comunitat, un augment de valor dels bns de lobligat tributari o que dalguna manera el beneficien especialment.

    Article 12

    Destinaci dels ingressos tributaris

    El rendiment dels tributs es destina a finanar indistintament el conjunt de les obligacions econmiques de les finances pbliques, llevat de les contribucions especials o daquells tributs en que per llei sestableix la seva afectaci a finalitats determinades.

    Secci 2a. El fet generador i lobligat tributari

    Article 13

    Concepte i efectes del fet generador

    El fet generador s el supsit fixat per la llei, o dacord amb la llei, per configurar cada tribut i la realitzaci del qual produeix el naixement de lobligaci tributria, aix com el naixement de la facultat de lAdministraci per procedir a la quantificaci i lexigncia del deute tributari, sense perjudici de la resta de facultats, relatives a la gesti del tribut, que lordenament atribueix a la mateixa Administraci.

    Article 14

    Supsits dexempci i de no subjecci

    1. La llei particular de cada tribut completa, si s el cas, la determinaci concreta del fet generador mitjanant lestabliment de supsits dexempci i de no-subjecci.

    2. En cas dexempci, la prova que sen gaudeix correspon a ladministrat. En cas de no-subjecci la prova si ss sotms al tribut correspon a lAdministraci.

    Article 15

    Obligats tributaris

    Sn obligats tributaris les persones fsiques o jurdiques que les lleis particulars de cada tribut estableixen com a responsables del compliment de les prestacions tributries. Els obligats tributaris ho seran:

    A) A ttol de deutors directes,

    a) Les persones fsiques o jurdiques a les que la llei imposa la crrega tributria derivada del fet generador. Les lleis particulars de cada tribut assenyalaran els casos en qu aquests obligats tributaris poden o han de transferir les quotes tributries a terceres persones. Tamb tindran la consideraci dobligats tributaris quan una llei particular aix ho estableixi, les societats civils, herncies jacents, comunitats de bns i totes aquelles entitats o patrimonis autnoms que malgrat no tenir personalitat jurdica constitueixen una unitat econmica separada susceptible dimposici.

    b) els substituts del contribuent es lobligat tributari que per imposici de la llei esta obligat, en lloc daquell, a acomplir les prestacions materials i formals de lobligaci tributaria.

    c) els retenidors a favor de les finances pbliques de quantitats pagades subjectes a tributaci i els que, segons les lleis particulars de cada tribut, han de realitzar ingressos a compte de deutes tributaris, siguin propis o aliens.

    d) Els subjectes infractors de normes tributries per les sancions pecuniries que sels imposi.

    B) A ttol de deutors indirectes, en els casos dincompliment dels deutors directes:

    a) Els responsables solidaris i subsidiaris. Llevat de norma explcitament contrria la responsabilitat s sempre subsidiria.

    b) Els adquirents de bns afectats per la llei al compliment de deutes tributaris.

    c) Els successors dobligats tributaris.

    C) A ttol de deutors tercers: aquelles persones fsiques o jurdiques sotmesos per llei al compliment de deures de naturalesa tributria.

    Article 16

    Obligacions de lobligat tributari

    1. Lobligaci principal de lobligat tributari consisteix en el pagament del deute tributari. Aix mateix, queda obligat a formular totes les declaracions i comunicacions que sexigeixin per a cada tribut i a portar i conservar els registres, les dades i la resta de documents que en cada cas es puguin considerar amb transcendncia tributria.

  • 6/377

    2. Aquestes obligacions, si tenen el carcter daccessries, no es poden exigir quan hagi finalitzat el termini de prescripci de lacci administrativa per a fer efectiva lobligaci principal.

    3. Els responsables adquirents de bens afectats i successors dels obligats tributaris tindran les obligacions i deures fixats en la normativa daquesta llei que els regula.

    Article 17

    Abast imperatiu de la condici dobligats tributaris

    Els actes o convenis dels particulars no poden modificar, amb efectes envers lAdministraci, la situaci normativa dels obligats tributaris i de la resta delements estructurals del tribut, sense perjudici dels efectes privats corresponents.

    Secci 3a. Responsabilitat en el pagament dels tributs

    Article 18

    Responsables solidaris i subsidiaris

    La responsabilitat solidria, que s exigible en cas dincompliment de lobligat tributari en perode voluntari, sestn a la totalitat del deute tributari definit a larticle 33 daquesta Llei. Si el responsable solidari no acompleix en perode voluntari, lAdministraci pot exercir lacci de constrenyiment de forma indistinta contra lobligat tributari o el responsable solidari o contra ambds.

    La responsabilitat subsidiria, que s exigible en cas dincompliment de lobligat tributari o del responsable solidari en perode de constrenyiment, comprn noms la quota tributria definida a larticle 32 daquesta Llei, per sestendr a les sancions imposades a lobligat tributari si el responsable subsidiari havia participat en les corresponents infraccions.

    Lexigncia de responsabilitat, tant solidria com subsidiria, requereix respectivament, acte administratiu previ de declaraci dincompliment de lobligat tributari en perode de constrenyiment o dinsolvncia del deutor, notificat en ambds casos de la forma regulada a larticle 55 daquesta llei.

    Llevat de norma explcitament contrria, la responsabilitat s sempre subsidiria.

    Article 19

    Adquirents de bns afectats per llei al compliment de deutes tributaris

    1. Ladquirent de bns afectats per llei al compliment de les prestacions tributries respon amb aquests bns del deute tributari si aquest no ha estat satisfet per lobligat tributari o, si s el cas, pel responsable solidari o subsidiari. Mai no respon de les sancions imposades als esmentats obligats tributaris.

    2. Ladquirent de bns afectats a que es refereix lapartat anterior no t la condici dobligat tributari si, abans de perfeccionar ladquisici dels bns, sollicita de lAdministraci un certificat detallat dels deutes tributaris pendents a crrec del transmissor i aquest certificat s negatiu o no es lliura en el termini de dos mesos des de la sollicitud.

    3. La derivaci de lacci administrativa contra els bns afectats requereix acte administratiu previ, conforme a larticle 55 daquesta Llei.

    Article 20

    Successors dobligats tributaris

    1. A part del supsit a que es refereix larticle anterior, en els casos de transmissions inter vivos noms responen dels deutes tributaris pendents, fins i tot de les sancions, els socis o partcips en el capital de societats o entitats dissoltes i liquidades, fins al lmit de llur quota de tributaci.

    2. En els casos de transmissions mortis causa els hereus i legataris responen de les quotes tributries pendents a la mort del causant dacord amb laplicaci de lordenament successori.

    Article 21

    Responsabilitat en el cas de varis titulars

    1. La concurrncia de dos o ms titulars en el fet generador determina que quedin solidriament obligats davant lAdministraci, excepte si la llei prpia de cada tribut ho estableix altrament.

    Els copartceps o cotitulars de les entitats esmentades en el punt 2,A,a de larticle 15 resten obligats solidriament i en proporci a les respectives participacions de les obligacions tributries daquestes entitats davant lAdministraci.

    Secci 4a. Capacitat dobrar i representaci

    Article 22

    Capacitat dobrar i representaci

    1. Tenen capacitat dobrar en lordre tributari totes les persones fsiques o jurdiques que lostenten dacord amb les normes del dret.

    2. Lobligat tributari amb capacitat dobrar pot actuar mitjanant representant, amb el qual sentendran les successives actuacions administratives, si no es fa manifestaci en contrari.

    3. Per a interposar reclamacions, desistir de les mateixes i renunciar a drets en nom de lobligat tributari, cal acreditar-se la representaci amb poder mitjanant document pblic o privat amb signatura legitimada notarialment o compareixena davant lrgan administratiu competent. Per als actes de pur trmit, es presumeix concedida la representaci.

  • 7/377

    4. La manca o insuficincia del poder no impedeix que es tingui per realitzat lacte de que es tracti, sempre que sacompanyi o es subsani en el termini de tretze dies que ha de concedir a tal efecte lrgan administratiu.

    5. En els casos dherncies jacents, fundacions o comunitats de bns exerceix la representaci aquell qui lostenti, sempre que resulti acreditada de forma fefaent, i si no es designa representant, es considera com a tal qui exerceixi la gesti o la direcci de lentitat, i en el seu defecte qualsevol dels membres o partcips de la mateixa.

    6. Pels obligats tributaris que no tenen capacitat dobrar actuen els seus representants legals.

    Article 23

    Domicili a efectes tributaris

    El domicili, a efectes tributaris, s:

    a) Per a les persones fsiques, el que han de designar a Andorra, sigui propi o de tercer. La manca de designaci, a part, a part de les sancions que escaiguin, no impedeix laplicaci dels tributs conforme al que es disposa en aquesta Llei.

    b) Per les persones jurdiques, el domicili social, sempre que hi estigui efectivament centralitzada la direcci i gesti de lempresa. Altrament, ho s el domicili dins del Principat on radiquin efectivament les esmentades direcci i/o gesti.

    Ladministraci pot exigir a lobligat tributari que declari al seu domicili als efectes daquesta Llei. Quan un obligat tributari canvi el seu domicili, ha de posar-ho en coneixement de ladministraci, mitjanant declaraci expressa a tal efecte, sense que el canvi de domicili produeixi efectes davant de ladministraci fins que no es presenta la citada declaraci. El termini de presentaci de la declaraci s de trenta dies, a comptar a partir del canvi de domicili. Ladministraci pot rectificar el domicili tributari dels obligats tributaris mitjanant la comprovaci pertinent.

    Article 24

    Representants de determinats obligats tributaris

    1. Els obligats tributaris, siguin persones fsiques residents a lestranger durant ms de sis mesos de cada any natural o persones jurdiques domiciliades a lestranger, estan obligats a nomenar un representant amb domicili a Andorra, als efectes de les seves relacions amb lAdministraci tributria andorrana.

    2. Les persones jurdiques domiciliades a lestranger que desenvolupen activitats a Andorra, tenen el seu domicili fiscal en el lloc on radiqui lefectiva gesti administrativa i la direcci dels seus negocis.

    Secci 5a. Laspecte material de fet generador: la base de tributaci

    Article 25

    Base de tributaci

    1. La base de tributaci, existent noms en la regulaci dels tributs variables o de quota variable, s una magnitud, mesurada o no en diner, sobre la qual saplica un tipus de gravamen per tal dobtenir la quota tributria.

    2. La llei particular de cada tribut pot establir reduccions de la base de tributaci, donant com a resultat la base de liquidaci.

    Article 26

    Determinaci quantitativa de la base de tributaci

    El mesurament de la base de tributaci es pot fer, segons estableixi la llei particular de cada tribut, mitjanant els sistemes segents:

    a) determinaci directa.

    b) determinaci objectiva.

    c) estimaci indirecta.

    Article 27

    Sistema de determinaci directa

    El sistema de determinaci directa de la base de tributaci sempra per mesurar-la o quantificar-la exactament conforme a la realitat dels fets, mitjanant les declaracions o documents presentats o les dades o els registres existents.

    Article 28

    Sistema de determinaci objectiva, singular o collectiva

    1. El sistema de determinaci objectiva, singular o collectiva, de la base de tributaci sempra per mesurar-la o quantificar-la aproximadament en els supsits dimpossibilitat o greu dificultat de delimitar-la amb exactitud, a partir dels signes, ndex o mduls o altres elements disponible relacionats directament amb la base de tributaci i assenyalats especficament en la llei particular de cada tribut.

    2. El sistema de determinaci objectiva collectiva sempra, si aix s previst en la llei particular de cada tribut, per mesurar globalment les bases de tributaci corresponents a grups dobligats tributaris de carcter homogeni a lefecte de tributaci. El repartiment de les quotes tributries entre els membres de cada grup correspon a comissions mixtes formades per representants de lAdministraci i dels obligats tributaris, de la forma que sestablir reglamentriament."

    Article 29

    Sistema destimaci indirecta

    1. El sistema destimaci indirecta de la base de tributaci sempra, com a sistema subsidiari del de determinaci directa, per mesura o quantificar aquesta base en els supsits de manca de presentaci de declaracions o documents o dinexistncia de dades o registres.

  • 8/377

    2. Les bases determinades per aquest mtode podran ser ebatudes per lobligat tributari mitjanant les proves corresponents.

    Article 30

    Comprovaci de la base de tributaci

    LAdministraci pot comprovar la quantificaci de lelement o els elements que componen la base de tributaci dacord amb els mitjans i segons els procediments que estableix la llei particular de cada tribut.

    En tot cas, lobligat tributari pot promoure una taxaci pericial contradictria tal com sestableixi reglamentriament.

    Article 31

    Tipus de gravamen

    Tenen la consideraci de tipus de gravamen els fixos expressats en una quantitat de moneda per base o trams de la base de liquidaci, aix com els percentuals de carcter proporcional o progressiva que correspongui aplicar sobre la respectiva base de tributaci per a determinar la quota tributria.

    Article 32

    Quota tributria

    La quota tributria pot determinar-se en funci del tipus de gravamen aplicable a la base de liquidaci, segons una quantitat fixa assenyalada en la norma corresponent, o conjuntament per ambds procediments.

    Ha de reduir-se dofici el deute tributari quan, de laplicaci dels tipus de gravamen, resulti que a un augment de la base li correspon una proporci de la quota superior a aquest augment. La reducci haur de comprendre, com a mnim, aquest excs. Sexceptuen daquesta regla els casos en que el deute tributari shagi de pagar mitjanant quotes fixes.

    Article 33

    Contingut del deute tributari

    1. El deute tributari consisteix essencialment en la quota tributria, b assenyalada directament en els tributs fixos, b resultant, en els tributs variables, de laplicaci dels corresponents tipus de gravamen a la base de tributaci.

    2. La llei particular de cada tribut pot establir deduccions de la quota tributria.

    3. El deute tributari es composa tamb, si s el cas, de:

    a) els recrrecs, establerts sobre la base de tributaci o sobre la quota.

    b) els interessos dajornament i fraccionament, exigibles al tipus dinters legal.

    c) El recrrec de constrenyiment, igual al 20 per 100 de la quota tributria. No obstant aix, si lingrs o la presentaci de la declaraci sefectua dins els sis mesos segents a lacabament del termini de pagament en perode voluntari, saplicar un recrrec nic del 10 per 100 amb exclusi dels interessos de demora i de les sancions que shaguessin pogut exigir.

    d) les sancions pecuniries.

    Captol III. Extinci de les obligacions tributries, garanties i rgim sancionador

    Secci 1a. Extinci de les obligacions tributaries

    Article 34

    Motius dextinci

    Les obligacions tributries sextingeixen mitjanant el pagament, prescripci, compensaci, condonaci o insolvncia provada de lobligat tributari.

    Article 35

    Pagament: subjectes legitimats

    Estan legitimats per rebre el pagament de les quotes i els deutes tributaris, de les quantitats retingudes a ttol de tribut i dels imports a compte de quotes tributries els rgans competents segons el tribut de que es tracti, a travs de les respectives caixes principals i auxiliars. Aix mateix, estan legitimades les entitats bancries en cas de conveni de collaboraci aprovat pel Govern.

    Els pagaments efectuats a rgans notriament incompetents no alliberen lobligat tributari i el responsable de la seva obligaci de pagament envers lrgan competent, sense perjudici de la possible responsabilitat del perceptor indegut.

    Estan legitimats per realitzar el pagament de les quotes i els deutes tributaris, de les quantitats retingudes a ttol de tribut i dels imports a compte de quotes tributries els corresponents obligats tributaris, aix com qualsevol persona que manifesti actuar en llur nom o representaci. Mai per, el tercer pagador no pot exercir, davant lAdministraci, els drets que corresponen a lobligat tributari, sense perjudici de les accions privades de reembossament.

    Article 36

    Integritat del pagament. Ajornament i fraccionament

    El pagament ha de comprendre limport total del deute tributari perqu produeixi lefecte dextingir lobligaci tributria.

  • 9/377

    Aix no obstant, un cop notificada la quota o, si s el cas, el deute tributari, lobligat tributari pot sollicitar lajornament o el fraccionament, tant en perode voluntari com de constrenyiment, amb oferta de garantia. LAdministraci, si considera adequada aquesta garantia, ha daccedir a lajornament o el fraccionament, que, en cap cas no es pot aplicar a les sancions.

    Lajornament o el fraccionament comporten lacreditament de linters legal sobre les quantitats ajornades o fraccionades.

    En cas dajornament, la falta de pagament determina:

    a) en perode voluntari, lexigncia immediata en via de constrenyiment.

    b) en perode de constrenyiment, la represa del procediment executiu.

    En cas de fraccionament, la falta de pagament dun sol termini determina:

    a) en perode voluntari, lexigncia immediata per via de constrenyiment de les quantitats venudes; si aquestes no singressen, es consideren venuts els restants terminis pendents, els quals, aix mateix sexigiran per via de constrenyiment.

    b) en perode de constrenyiment, la represa del procediment executiu per ra dels terminis pendents.

    Article 37

    Modalitats de pagament

    Com a norma general, el pagament sha de fer en efectiu, xec o tal de compte o dipsit bancari, transferncia bancria o qualsevol document mercantil equivalent. La utilitzaci de mitjans altres que el pagament en diner noms allibera el deutor quan han estat realitzats.

    La llei particular de cada tribut pot establir el pagament mitjanant efectes timbrats, vinyetes o, a elecci de lobligat tributari i amb la conformitat de lAdministraci, targetes de crdit o lliurament de bns.

    Article 38

    Temps de pagament

    El pagament sha de realitzar en el termini dun mes a comptar de la notificaci de lacte de liquidaci. La llei particular de cada tribut pot, per, fixar terminis diferents.

    El venciment del termini establert per al pagament sense que aquest sefectu determina el meritament de linters legal.

    Article 39

    Imputaci de pagaments

    Els deutes tributaris sn independents entre s, tant pel que fa a la totalitat de limport respectiu com quan a les porcions en els casos de fraccionament, de manera que el pagament dun deute tributari o dun ingrs a compte de venciment posterior no extingeix la facultat de lAdministraci dexigir els anteriors no pagats.

    Article 40

    Prescripci

    1. Prescriuen als tres anys:

    a) el dret de ladministraci per a determinar el deute tributari mitjanant loportuna liquidaci.

    b) lacci per exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats.

    c) lacci per a imposar sancions tributries.

    d) el dret de devoluci dels ingressos indeguts.

    2. El termini de prescripci comena a comptar, respectivament:

    a) des de la data de la realitzaci del fet generador o del naixement de lobligaci correlativa.

    b) des de la data de la notificaci de la liquidaci.

    c) des del moment en que es van cometre les respectives infraccions.

    d) des de la data en que es va realitzar lingrs indegut.

    Article 41

    Interrupci del termini de prescripci

    1. Els terminis de prescripci establerts en larticle anterior sinterrumpeixen per:

    a) qualsevol acci administrativa realitzada amb coneixement formal de lobligat tributari, exigint el pagament o qualsevol actuaci daquest darrer, reconeixent el deute directament davant de lAdministraci o indirectament per la interposici de reclamacions o recursos de qualsevol mena.

    b) El termini de prescripci referent a la devoluci dingressos indeguts, sinterromp quan ladministraci reconeix el deute, amb notificaci fefaent al creditor, o si aquest li nexigeix el pagament, tamb en forma fefaent.

    2. En cas dinterrupci de la prescripci, el que se nha de beneficiar no perd el temps transcorregut abans de la interrupci si es reanuda linactivitat del creditor.

    3. La prescripci saplica dofici, mitjanant resoluci d lrgan competent, sense necessitat que linvoqui o excepcioni linteressat.

    Article 42

    Compensaci

    Les quotes i si s el cas els deutes tributaris, excepte les sancions, es poden extingir, totalment o parcialment, mitjanant compensaci amb els crdits dels obligats tributaris envers lAdministraci reconeguts fermament per resoluci administrativa o sentncia judicial.

  • 10/377

    La compensaci ha de ser sollicitada en cada cas per lobligat tributari, i si sadequa als requisits reglamentaris, lAdministraci hi ha daccedir. En tot cas, la sollicitud de compensaci interromp el termini de pagament que sha de reprendre en cas de denegaci.

    Article 43

    Condonaci

    Les quotes i els deutes tributaris noms poden ser objecte de condonaci en els termes i la quantia i amb els requisits que estableixi una llei especfica per a cada cas o grup de casos homogenis.

    Article 44

    Insolvncia provada de lobligat tributari

    LAdministraci ha de declarar provisionalment extingides les quotes o els deutes tributaris i daltres quantitats a favor seu per retencions o ingressos a compte que no shan pogut fer efectives en els respectius perodes de constrenyiment per insolvncia provada dels corresponents obligats tributaris. Aix no obstant, poden ser rehabilitats dintre el termini de prescripci.

    Un cop venut el termini de prescripci sense que lAdministraci hagi procedit a lesmentada rehabilitaci, la mateixa Administraci declarar definitivament extingides les corresponents responsabilitats patrimonials.

    Article 45

    Garanties del crdit tributari

    El crdit tributari pot quedar garantit, tal com disposi la llei particular de cada tribut, mitjanant:

    Garanties personals:

    a) aval bancari.

    b) fiana, personal i solidria, prestada per dues persones de reconeguda solvncia a judici de lAdministraci.

    Garanties reals:

    a) dret de prelaci, consistent a atorgar a lAdministraci la preferncia de cobrament de deutes tributaris venuts i no satisfets respecte a la resta de creditors amb el producte obtingut de la realitzaci dels bns de lobligat tributari de que es tracti.

    b) dret dafectaci, consistent, en cas destablir-ho la llei particular de cada tribut, que determinats bns objecte de trfic queden sotmesos a responsabilitat patrimonial per ra de deutes tributaris, liquidats o no, a crrec de llur transmissor. El dret dafectaci no compren els casos dadquisici amb bona fe i just ttol o en establiment mercantil o industrial.

    c) dret de retenci, envers tothom, afectant les mercaderies subjectes a tributs indirectes, pel respectiu import del crdit liquidat i no satisfet, si no sen garanteix a bastana el pagament.

    Secci 2a. Gesti Tributria: procediments de liquidaci i recaptaci

    Article 46

    Naturalesa de la gesti tributria

    Lactuaci de lAdministraci en matria de gesti tributria t naturalesa reglada i s impugnable en via administrativa i jurisdiccional dacord amb les normes aplicables.

    Article 47

    Organs competents en matria de gesti tributria

    La gesti tributaria correspon al Ministeri de Finances i als Comuns, llevat que de manera expressa es delegui a una autoritat pblica.

    Article 48

    Inici del procediment

    1. La gesti dels tributs sinicia:

    a) per declaraci o iniciativa dels obligats tributaris.

    b) dofici.

    2. Lactuaci dofici per lAdministraci es pot iniciar, al seu torn, com a conseqncia duna denncia, amb el benents que:

    a) la presentaci duna denncia s independent del deure de collaborar amb lAdministraci conforme a larticle 16 daquesta Llei.

    b) el denunciant no t la consideraci de persona interessada en el procediment ni est legitimat per interposar, com a tal denunciant, recursos de cap mena.

    Article 49

    La declaraci tributria

    1. La declaraci tributria s el document presentat, en compliment de normes o de requeriment de lAdministraci, mitjanant el qual es manifesta o es reconeix lexistncia dactes o fets que poden constituir el fet generador dun tribut i lafecten com a possible obligat tributari. Nogensmenys la presentaci duna declaraci tributria no implica, per si mateixa, conformitat amb la quota tributria corresponent.

    2. Es poden establir reglamentriament models normalitzats de declaraci tributria, aix com supsits dacceptaci de declaracions verbals.

    3. Les declaracions tributries poden ser:

  • 11/377

    a) Declaraci inicial, que serveix per posar en marxa el procediment de liquidaci.

    b) Declaraci addicional, que cal presentar a requeriment de lAdministraci per tal dampliar o aclarir dades contingudes en la declaraci inicial o esmenar-ne defectes.

    c) Declaraci-liquidaci o autoliquidaci, consistent en una declaraci inicial en la qual lobligat tributari ha de formular, a ms, una proposta de liquidaci i, si aquesta s positiva, ingressar la quota tributria corresponent.

    4. En tot cas les declaracions tributries es consideren certes i tan sols poden ser rectificades per lobligat tributari si prova que, en fer-les, ha incorregut en error de fet.

    5. Les declaracions tributries shan de presentar en els terminis fixats per la llei particular de cada tribut.

    Article 50

    Consultes a lAdministraci

    1. Els obligats tributaris poden formular consultes degudament documentades respecte el rgim, classificaci o qualificaci tributria que en cada cas els correspongui, davant lAdministraci tributria.

    2. La resposta t carcter de mera informaci i no dacte administratiu, de forma que no vincula a lAdministraci, excepte que la llei prpia de cada tribut ho disposi altrament.

    No obstant lestablert en el pargraf anterior, lobligat tributari que havent formulat la consulta hagi complert les obligacions tributries dacord amb la resposta donada per lAdministraci, no incorre en responsabilitat si es reuneixen els segents requisits: que la consulta comprengui tots els antecedents i circumstncies necessaris per a la formaci del judici de lAdministraci, que aquests no shagin alterat posteriorment i que shagi formulat abans de que es produeixi el fet generador o dins el termini de la seva declaraci.

    3. Lexempci de la responsabilitat cessa quan es modifica la legislaci aplicable i no impedeix en cap cas lexigncia dinteressos de demora a ms de les quotes i recrrecs pertinents.

    4. Els interessats no poden presentar cap recurs contra la resposta de lAdministraci, encara que s que el poden presentar, posteriorment, contra lacte administratiu basat en ella.

    Article 51

    Comprovaci

    LAdministraci pot comprovar la veracitat de les dades consignades en les declaracions exercint, si s el cas, les seves facultats dexigir el compliment dels deures tributaris especificats en aquesta Llei.

    LAdministraci pot indagar la possible existncia de fets generadors no declarats pels obligats tributaris, totalment o parcialment.

    LAdministraci, en cas de discrepncia amb les declaracions tributries, ha de comunicar als declarants el resultat de les comprovacions, a fi que, en el termini de tretze dies, puguin allegar all que estimin pertinent i proposar les proves que creguin adients, amb el benents que la confessi dels obligats tributaris noms es pot referir a supsits de fet.

    LAdministraci, en cas de discrepncia amb les declaracions tributries, pot practicar liquidacions provisionals conforme a larticle 54.

    Article 52

    La prova

    Tant en el procediment de gesti com en el de resoluci de reclamacions, qui faci valdre el seu dret haur de provar els fets normalment constitutius del mateix.

    Article 53

    Presumpcions

    Les declaracions tributries a que es refereix larticle 49 es presumeixen certes, i noms es podran rectificar per lobligat tributari mitjanant la prova que al cometre-les va incrrer en error de fet.

    Les presumpcions establertes per les lleis particulars de cada tribut poden destruir-se per prova en contra, excepte en els casos que aquestes mateixes lleis ho prohibeixin.

    Perqu les presumpcions no establertes per la llei siguin admissibles com a mitj de prova s indispensable que entre el fet demostrat i aquell que es tracti de deduir hi hagi un enlla precs i directe segons criteri raonable.

    LAdministraci tributria considera com a titular del b, dret, empresa, servei, activitat, explotaci o funci, a qui figuri com a tal en qualsevol registre, privat o pblic, excepte prova en contrari.

    Article 54

    Liquidaci

    1. La liquidaci tributria s lacta administratiu que deixa, amb abast definitiu, addicional o provisional, la quota tributria corresponent a un obligat tributari.

    2. Sn liquidacions definitives:

    a) Les practicades desprs de la comprovaci prvia, tant si hi ha hagut liquidaci provisional com si no nhi ha hagut.

    b) Les que es refereixen a declaracions tributries no comprovades dintre el termini assenyalat per la llei particular de cada tribut, sense perjudici de la prescripci.

    3. Sn liquidacions addicionals les practicades a partir del descobriment daltres dades no tingudes en compte en la liquidaci definitiva, sense perjudici de la prescripci.

    4. Sn liquidacions provisionals les corresponents a declaracions tributries pendents de comprovaci i consistents en una estimaci de la quota tributria que encara no es pot fixar exactament en no disposar lAdministraci de tots els elements constitutius del fet generador o dels necessaris per a la delimitaci de la base de tributaci.

  • 12/377

    5. LAdministraci no est obligada a ajustar les liquidacions a les dades consignades en les seves declaracions pels obligats tributaris.

    6. En cas dexistir un augment de la base de tributaci sobre la resultant de les declaracions, aquest sha de notificar a lobligat tributari passiu amb expressi concreta dels fets i elements addicionals que el motiven.

    Article 55

    Notificaci de la liquidaci

    1. Les liquidacions tributries, tant les definitives que no modifiquen les provisionals, aquestes mateixes i les addicionals, shan de notificar individualment a lobligat tributari de la forma previst al Codi de ladministraci.

    2. La notificaci ha de contenir:

    a) Indicaci de les dades de les quals deriva limport de la liquidaci.

    b) Mitjans dimpugnaci que es poden exercir, amb expressi de terminis i rgans competents.

    c) Lloc, termini i forma de compliment de la quota tributria.

    3. Malgrat el que disposa lapartat 1, lAdministraci pot notificar collectivament per edicte les liquidacions corresponents a tributs de carcter repetitiu, a partir del segon perode.

    4. Les notificacions defectuoses, per manca dalgun o alguns requisits assenyalats a lapartat 2, tenen efecte a partir de la data en qu lobligat tributari es considera expressament notificat, en qu interposa el recurs pertinent o en qu efectua lingrs de la quota tributria.

    5. Les liquidacions concretament notificades a lobligat tributari lobliguen a satisfer el deute tributari.

    Article 56

    Procediment de liquidaci en cas de determinaci objectiva

    1. En cas de determinaci objectiva singular de la base de tributaci que ha de ser prevista expressament en la llei particular de cada tribut, la declaraci tributria i la comprovaci shan de cenyir a les dades que permetin laplicaci dels signes, els ndex o els mduls assenyalats especficament en dita llei particular.

    2. En cas de determinaci objectiva collectiva de la base tributaci, que tamb ha de ser prevista expressament en la llei particular de cada tribut, aquesta llei mateixa pot establir un mtode simplificant, substitutiu de les declaracions tributries, que permeti aplegar les dades necessries per mesurar globalment les bases de tributaci. La notificaci de les liquidacions tributries es practica amb la notificaci individual als obligats tributaris pertanyents a cada grup de lacta de formalitzaci del repartiment de les quotes tributries.

    Article 57

    Procediment de liquidaci en cas destimaci indirecta

    En cas destimaci indirecta de la base de tributaci lAdministraci ha de practicar la corresponent liquidaci utilitzant qualsevol mitjans documentals i fctics disponibles a aquest efecte i, en especial:

    a) Els factors que serveixen per identificar lexistncia del fet generador i quantificar la base de tributaci i que sn normals en el sector econmic de qu es tracta.

    b) Els signes, els ndex o els mduls aplicats en el sistema de determinaci objectiva singular en supsits similars.

    Article 58

    Formes de recaptaci

    La recaptaci dels tributs es pot realitzar:

    a) en perode voluntari.

    b) en perode de constrenyiment.

    Article 59

    Recaptaci en perode voluntari

    El termini dingrs en perode voluntari, a falta de termini especfic diferent fixat en la llei particular de cada tribut, s dun mes a comptar a partir de:

    a) la notificaci individual als obligats tributaris.

    b) la publicaci en el Butllet Oficial del Principat dAndorra en els casos de notificacions collectives als obligats tributaris.

    c) les dates dinici dels terminis per ingressar quantitats retingudes o a compte de quotes tributries.

    En cas de declaraci-liquidaci o autoliquidaci, el termini s el mateix de la declaraci.

    Article 60

    Recaptaci en perode de constrenyiment

    1. La recaptaci en perode de constrenyiment sha dajustar a les normes segents:

    a. El perode de constrenyiment sinicia quan, venut el perode voluntari, hi ha hagut incompliment, total o parcial. s ttol suficient per iniciar el perode de constrenyiment el certificat de descobert, individual o collectiu, lliurat per lrgan encarregat de la intervenci.

    b. La iniciaci del perode de constrenyiment produeix, des del dia segent al de finalitzaci del perode voluntari, els efectes segents:

    I) la meritaci del recrrec de constrenyiment.

    II) el comenament de la meritaci de linters legal.

  • 13/377

    III) lexecuci del patrimoni del deutor en cas de manca de compliment, total o parcial, en el termini assenyalat en el segent apartat c), desprs de notificaci prvia al deutor de la provisi de constrenyiment.

    IV) La meritaci, si s el cas, de costes.

    c. El termini dingrs en perode de constrenyiment de la quota tributria, el recrrec, els interessos, les sancions i, si escau, les costes, s dun mes comptat a partir de la notificaci de la provisi de constrenyiment.

    d. Contra lobertura del constrenyiment noms sn admissibles els motius doposici segents:

    I) pagament, prescripci o compensaci.

    II) ajornament o fraccionament.

    III) anullaci, suspensi o falta de notificaci o notificaci defectuosa de la liquidaci.

    IV) defecte formal del ttol de constrenyiment.

    V) omissi o manca de notificaci de la provisi de constrenyiment.

    e. El batlle, desprs de lexhibici prvia del ttol de constrenyiment, procedeix a lembargament i lexecuci del patrimoni del deutor en quantitat suficient per cobrir la quota tributria, el recrrec, els interessos, les sancions i les costes.

    f. El procediment de recaptaci en perode de constrenyiment noms es pot suspendre pels motius segents:

    I) existncia derror material, de fet o aritmtic en la liquidaci corresponent.

    II) extinci del deute tributari.

    III) interposici de terceria de domini o de millor dret pel que fa al patrimoni controvertit que ha estat embargat.

    IV) constituci de garantia.

    g) El procediment de recaptaci en perode de constrenyiment pot concloure amb ladjudicaci de bns a les finances pbliques, sempre que es tracti de bns immobles o de bns mobles realitzables o dinters artstic, histric o cultural i no shagin pogut alienar en segona subhasta. En qualsevol moment anterior a ladjudicaci dels bns els deutors, llurs causahavents i, si s el cas, els creditors hipotecaris poden alliberar els bns embargats mitjanant el pagament de les responsabilitats dinerries constretes.

    Les normes del present article han de ser objecte despecial desplegament reglamentari.

    Secci 3a. Rgim dinfraccions i sancions

    Article 61

    Concepte i abast de les infraccions tributries

    Sn infraccions tributries les accions o les omissions tipificades expressament i sancionades com a tals per les lleis.

    Les accions o les omissions no produeixen responsabilitat per infracci tributria en els casos segents:

    a) si sn realitzades per qui no tingui capacitat dobrar en lordenament tributari.

    b) si concorre error invencible o fora major.

    c) si deriven duna decisi collectiva, per als qui han salvat llur vot o no han assistit a la sessi corresponent.

    Si lAdministraci, en qualificar una infracci tributria, entn que lacci o lomissi de que es tracta pot comportar a la vegada existncia dun delicte major o menor o duna contravenci, ho ha de comunicar al Ministeri Fiscal.

    Article 62

    Modalitats dinfracci tributria

    Sn infraccions simples lincompliment dobligacions o de deures tributaris exigits a qualsevol persona, sigui o no obligat tributari, per la gesti dels tributs i quan no constitueixin infracci de defraudaci.

    Sn infraccions de defraudaci les segents:

    a) deixar dingressar total o parcialment els deutes tributaris, retencions o ingressos a compte, sigui per no presentar declaracions o autoliquidacions quan sigui procedent segons les normes de cada tribut, sigui perqu, havent-ho fet, sometin dades, elements, quantitats o signes, ndex o mduls necessaris per a determinar les bases i quotes tributries.

    b) gaudir o obtenir indegudament beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions.

    c) acreditar improcedentment partides positives o negatives i crdits de limpost, a deduir o compensar en la base o en la quota.

    d) tota acci o omissi dobrar si porta perjudici econmic per a lAdministraci.

    Sn infraccions de contraban les infraccions simples i de defraudaci en matria duanera.

    Les lleis particulars de cada tribut han de regular, dacord amb la caracteritzaci dels apartats anteriors, els supsits especfics dinfracci.

    Article 63

    Subjectes de les infraccions tributries

    Sn subjectes infractors les persones fsiques o jurdiques que realitzen les accions o les omissions tipificades com a infraccions tributries i, singularment:

    a) els obligats tributaris especificats a larticle 15 daquesta Llei.

    b) els representants legals dels obligats tributaris que no tenen capacitat dobrar.

    Article 64

  • 14/377

    Modalitats de sanci tributria

    1. Les sancions tributries poden ser:

    a) multa fixa, proporcional o progressiva.

    b) prohibici, durant un termini de fins a tres anys, de celebrar contractes amb les administracions pbliques.

    c) inhabilitaci, durant un termini de fins a tres anys, per rebre subvencions de les administracions pbliques.

    d) suspensi, durant un termini de fins a tres anys, de lexercici de crrec o ocupaci pblica. Aquesta sanci no ser executiva fins i tant no hagi recaigut sentncia ferma sobre la mateixa.

    2. Cada modalitat de sanci tributria s compatible amb les restants.

    3. Les lleis particulars de cada tribut han de determinar, dacord amb lespecificaci de lapartat anterior, la sanci o les sancions corresponents a cada supsit especfic dinfracci.

    Article 65

    Organs competents per a la imposici de sancions

    Les sancions tributries sn acordades i imposades:

    a. pel Govern, en els casos segents:

    I) modalitats b), c) i d) de lapartat 1 de larticle anterior.

    II) multa, si el seu import excedeix la quantitat que fixi cada any la Llei del Pressupost General.

    b. pel ministre de Finances, en la resta dels casos.

    Article 66

    Graduaci de les sancions

    Les sancions tributries, llevat del cas de matria duanera, es graduen dacord amb els criteris segents, que poden ser concurrents:

    a) bona o mala fe del subjecte infractor.

    b) capacitat econmica del subjecte infractor.

    c) existncia o no dantecedents infractors.

    d) resistncia, negaci o obstrucci a lactuaci indagadora de lAdministraci.

    e) compliment espontani, sense requeriment previ de lAdministraci i fora dels terminis assenyalats, de les obligacions i dels deures tributaris.

    f) conformitat o no del subjecte infractor amb la proposta de liquidaci tributria que lAdministraci li formuli.

    g) transcendncia, per a leficcia de la gesti tributria, de les dades o els documents no facilitats i, en general, de lincompliment dobligacions de naturalesa tributria.

    h) quantia del perjudici econmic ocasionat a les finances pbliques.

    Article 67

    Procediment sancionador

    1. La imposici de sancions requereix la instrucci i la tramitaci prvia dexpedient sancionador conforme al Reglament regulador del procediment sancionador.

    2. Nogensmenys, es pot establir reglamentriament el contingut del procediment sancionador, que en tot cas ha de respectar els principis i els criteris informadors del Codi de lAdministraci.

    Article 68

    Extinci de la responsabilitat

    La responsabilitat derivada de les infraccions sextingeix per les causes segents:

    a) pagament o compliment de la sanci.

    b) prescripci, conforme a larticle 40 daquesta Llei.

    c) condonaci, en els termes i la quantia i amb els requisits que estableixi una llei especfica per a cada cas o grup de casos homogenis.

    Article 69

    Intransmissibilitat de les sancions

    Amb lexcepci del supsit a que es refereix larticle 20, en cap cas no sn transmissibles les sancions. En els casos de transmissi de deutes tributaris comprensius de sancions gravamen, liquidades o notificades o no, lAdministraci ha danullar els crdits corresponents a aquestes sancions.

    Secci 4a. Revisi administrativa dactes en matria tributria

    Article 70

    Revisi derrors

  • 15/377

    LAdministraci ha de revisar dofici o a instncia de la persona interessada els errors materials o de fet i els aritmtics si no han transcorregut tres anys des de la notificaci de lacte objecte de la rectificaci.

    La resoluci ha de ser notificada a la persona interessada i s susceptible de recurs.

    Article 71

    Devoluci dingressos indeguts

    Els obligats tributaris i llurs hereus o causahavents tenen dret a la devoluci de les quantitats ingressades indegudament, augmentades en linters legal calculat des de la data de lingrs indegut presentant la pertinent sollicitud.

    El procediment a seguir, segons els diferents supsits dingrs indegut, per al reconeixement del dret a la devoluci i la forma de fer-lo efectiu ha de ser establert reglamentriament.

    Article 72

    Recursos administratius

    Contra els actes i les resolucions administratives en matria tributria els obligats tributaris poden interposar recurs dalada o de reposici, segons escaigui, en la forma i els terminis previstos pel Codi de lAdministraci.

    La interposici de qualsevol recurs no implica la suspensi de lacte o de la resoluci que ns objecte. Contra la desestimaci expressa o tcita del recurs administratiu els recurrents poden interposar recurs jurisdiccional, en la forma i els terminis previstos per la llei.

    Disposici addicional primera

    Les entitats pbliques, parapbliques i els altres ens participats per lEstat podran aplicar el sistema de gesti i liquidaci previst en aquesta Llei quan sestableixi per conveni amb lAdministraci i en els termes que es puguin acordar reglamentriament.

    Disposici addicional segona

    Sautoritza al Govern perqu, en el termini dun any a comptar des de lentrada en vigor de la Llei, modifiqui la denominaci de les figures tributries vigents que no sajusten a les definicions contingudes en aquesta Llei, per harmonitzar-les amb aquesta.

    Disposici addicional tercera. Intercanvi dinformaci en matria tributria1

    DERROGAT PER LA LLEI 3/2009 DINTERCANVI DINFORMACI EN MATERIA FISCAL

    Redactat anterior 1. El ministeri encarregat de les finances est autoritzat a prestar assistncia, amb la sollicitud prvia duna administraci tributria dun estat membre de lOCDE, exclusivament a lefecte de subministrar dades relatives a la titularitat, els administradors i la comptabilitat de societats andorranes i societats no residents que operin a Andorra a travs duna sucursal, sempre que lAdministraci tributria que sollicita la informaci: a) Garanteixi que les informacions que es puguin facilitar noms sutilitzaran dacord amb el procediment administratiu tributari de liquidaci o sancionador o en el marc dun procs penal tributari que hagi motivat la sollicitud, i que noms hi tindran accs les persones, les autoritats o els tribunals de lEstat sollicitant que siguin competents en matria tributria o per a la persecuci dun delicte tributari. En tot cas, cal exigir que les autoritats estrangeres receptores de la informaci estiguin obligades a guardar una reserva rigorosa i observar un estricte secret de la informaci i els assumptes que coneguin per ra del seu crrec. b) Acrediti que no ha pogut obtenir la informaci sollicitada, desprs dhaver recorregut a tots els mitjans al seu abast. c) Acrediti que la informaci sollicitada s necessria i t transcendncia en el marc dun procediment de comprovaci tributari especfic obert en relaci amb un contribuent concret que est sent investigat per frau fiscal. Dacord amb el que sha exposat, lAdministraci tributria sollicitant ha daportar els documents, els informes i les proves corresponents, de manera que, en tot cas, es fonamenti i acrediti davant el ministeri encarregat de les finances la base dels indicis de frau fiscal. d) Identifiqui la societat o les societats, residents a Andorra o amb sucursal a Andorra, en relaci amb les quals sollicita la informaci regulada en aquest pargraf. 2. El ministeri encarregat de les finances en cap cas no est autoritzat a prestar assistncia ni a intercanviar informaci en els supsits segents: a) Quan la informaci sollicitada es refereixi, de forma directa o indirecta, a dades de tipus bancari o emparades de qualsevol manera pel secret que protegeix la confidencialitat dacord amb la legislaci andorrana. b) Quan la informaci sollicitada sobre la comptabilitat duna societat andorrana afecti un secret comercial, gerencial, industrial o professional, o procediments comercials o informacions la comunicaci de les quals sigui contrria a lordre pblic. c) Quan el ministeri encarregat de les finances no pugui obtenir la informaci sollicitada dacord amb les competncies dobtenci dinformaci que tingui atribudes. d) Si el ministeri encarregat de les finances ha ems un informe tcnic negatiu sobre el carcter procedent de lintercanvi dinformaci sollicitat perqu hagi constatat que no es compleixen els requisits establerts en lapartat 1 daquesta disposici o que sigui aplicable alguna de les excepcions establertes en les lletres anteriors daquest apartat 2. 3. El ministeri encarregat de les finances, abans de la resoluci motivada que decideixi sobre lintercanvi de les dades sollicitades, ha delaborar linforme tcnic corresponent sobre el carcter procedent o improcedent de la sollicitud cursada. Linforme sha de pronunciar sobre la concurrncia dels requisits i els condicionaments establerts en els apartats 1 i 2 daquesta disposici i ha de tenir en compte les allegacions que shi hagin pogut

    1 Afegida per la Llei 28/2008

  • 16/377

    presentar. Dacord amb aquest procs, el ministeri encarregat de les finances notifica als representants legals de les societats afectades per la sollicitud dinformaci aquesta circumstncia, i els atorga un trmit dallegacions per un termini no inferior a 15 dies naturals, en el qual poden fer les allegacions que considerin oportunes sobre si escau la transmissi de les dades. El ministeri encarregat de les finances dicta la resoluci motivada desprs del trmit dallegacions esmentat i la notifica als representants de les societats andorranes afectades. Contra la resoluci del ministeri encarregat de les finances es pot interposar un recurs segons el que preveu el Codi de lAdministraci. La interposici del recurs no suspn lexecuci de lacte impugnat. No obstant aix, lautoritat que hagi de resoldre el recurs pot suspendre lexecuci de lacte recorregut en cas que lexecuci pugui causar perjudicis de difcil o impossible reparaci o quan es tracti dactes nuls de ple dret. La decisi esmentada sobre la suspensi sha de prendre en un termini mxim de 10 dies. Quan la resoluci del ministeri encarregat de les finances s a favor de la transmissi de les dades i aquesta resoluci no ha estat suspesa segons el que sestableix al pargraf anterior, el mateix ministeri ha de remetre la informaci a lautoritat competent de lestat requeridor. Si passa altrament, noms es pot comunicar la part dispositiva de la resoluci, indicant la no-concurrncia dels requisits establerts a lapartat 1 o laplicaci de les excepcions previstes a lapartat 2. 4. El ministeri encarregat de les finances ostenta la potestat dobtenci i sollicitud de la informaci referida en lapartat 1 daquest article en relaci amb els obligats tributaris, necessria per atendre les sollicituds dintercanvi dinformaci que rebi. Aquesta potestat comprn tamb la sollicitud dinformaci a organismes o registres pblics. 5. Constitueix infracci tributria el fet que lobligat tributari desatengui el requeriment rebut o no aporti la documentaci, les dades o la informaci sollicitats pel ministeri encarregat de les finances. Aquesta infracci se sanciona de la manera segent: a) Multa pecuniria fixa de 300 euros, si no compareix o no facilita la documentaci, les dades o la informaci exigides en el termini establert en el primer requeriment notificat a aquest efecte. b) Multa pecuniria fixa de 1.500 euros, si no compareix o no facilita la documentaci, les dades o la informaci exigides en el termini establert en el segon requeriment notificat a aquest efecte. c) Multa pecuniria proporcional, dun import mxim del dos per cent de la xifra de negoci del subjecte infractor de lany natural anterior a lany en qu shagi produt la infracci, amb un mnim de 10.000 euros i un mxim de 100.000 euros, quan no hagi comparegut o no hagi facilitat la documentaci, les dades o la informaci exigides en el termini establert en el tercer requeriment notificat a aquest efecte. En el cas de persones que no duguin a terme activitats econmiques, simposa una sanci per un import de 10.000 euros. No obstant aix, si abans que sacabi el procediment sancionador es compleix totalment el requeriment, la sanci corresponent s de 5.000 euros. La infracci i la sanci regulades en aquest pargraf prescriuen al cap de tres anys comptats des del final del termini fixat per atendre el requeriment o des de la imposici de la sanci. 6. El rgim dintercanvi dinformaci que es regula en aquesta disposici no modifica el rgim que regula la Llei 11/2005, del 13 de juny, daplicaci de lAcord entre el Principat dAndorra i la Comunitat Europea relatiu a lestabliment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matria de fiscalitat dels rendiments de lestalvi en forma de pagament dinteressos. 7. Sense perjudici del que estableix aquesta disposici addicional tercera, el Principat dAndorra pot signar convenis internacionals que incloguin lintercanvi dinformaci amb pasos membres i no membres de lOCDE, cas en qu shan daplicar les limitacions i el procediment especfic establerts en els convenis esmentats i en la normativa interna que eventualment es desenvolupi. Els convenis esmentats han de definir els comportaments constitutius de frau fiscal que en el seu cas poden donar lloc a intercanvis dinformaci.

    Disposici transitria primera

    Tots els fets, actes o procediments que es trobin en curs de realitzaci el dia de lentrada en vigor de la present Llei es regiran per la legislaci anterior. Sexceptuen les normes de la present Llei relatives a prescripci i a sancions en tot all que siguin ms favorables als administrats.

    Disposici transitria segona

    Als efectes de laplicaci de la present Llei, fins que la Llei del Pressupost General de lEstat no ho modifiqui, linters legal queda fixat en el 8 per cent.

    Disposici transitria tercera

    Els Comuns, en el termini de divuit mesos a comptar de lentrada en vigor daquesta norma, han destablir o adaptar a la present Llei llurs ordenaments financers generals, en tot all que la singularitat de lAdministraci comunal no requereixi una regulaci diferent.

    Disposici transitria quarta

    Les entitats parapbliques o de dret pblic han de presentar en el termini de divuit mesos, a comptar de lentrada en vigor daquesta norma, una proposta dadaptaci de llur legislaci especfica a la present Llei, salvat en all que la singularitat de cada entitat no requereixi una regulaci diferent.

    Disposici transitria cinquena2

    DERROGAT PER LA LLEI 3/2009 DINTERCANVI DINFORMACI EN MATERIA FISCAL

    Redactat anterior

    2 Afegit per la Llei 28/2008

  • 17/377

    1. La disposici addicional tercera noms saplica a les sollicituds dinformaci relatives a fraus fiscals esdevinguts en lEstat sollicitant desprs de l1 de gener del 2009. En cap cas no es poden tramitar sollicituds relatives a fets esdevinguts en dates anteriors. 2. Lintercanvi dinformaci que estableix la disposici addicional tercera no resulta aplicable respecte del pas de qu es tracti en el moment en qu entri en vigor i resulti aplicable un conveni per a leliminaci de la doble imposici entre Andorra i el pas esmentat si b el ministeri encarregat de les finances ha de tramitar les sollicituds presentades abans daquesta data fins a adoptar una decisi final sobre lintercanvi.

    Disposici final nica

    La present Llei entrar en vigor el dia de la seva publicaci en el Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Casa de la Vall, 19 de desembre de 1996

  • 18/377

    LLEI 11/2012, DEL 21 DE JUNY, DE LIMPOST GENERAL INDIRECTE

    Ats que el Consell General en la seva sessi del dia 21 de juny del 2012 ha aprovat la segent:

    Llei 11/2012, del 21 de juny, de limpost general indirecte

    Exposici de motius

    I Justificaci de la creaci de limpost general indirecte

    La finalitat de la Llei de limpost general indirecte que es presenta s regular i implantar, per primer cop en la histria del Principat dAndorra, aquesta figura tributria. Aquesta creaci s una fita molt important en el procs de reforma fiscal iniciat amb la introducci dels nous impostos directes i que ha de portar a un sistema fiscal andorr modern i equiparable al dels pasos del nostre entorn, tenint present les peculiaritats del nostre pas i la seva estructura econmica.

    Limpost general indirecte grava la capacitat econmica que es posa de manifest sempre que es produeix el consum final dun b o servei i, per tant, com a impost general sobre el consum esdev un pilar fonamental en el camp de la imposici indirecta. La seva introducci permet substituir la gran majoria de les figures tributries indirectes actualment vigents, que, de forma imperfecta durant els darrers anys, han intentat gravar el consum produt en el nostre territori. Daquesta manera el marc de la imposici indirecta passa a ser ms neutre i eficient per a les empreses i ms just per als ciutadans.

    La introducci dun impost general indirecte implica lassumpci dels principis generals de tributaci sobre el consum aplicables a lentorn geogrfic i econmic ms prxim al Principat, en particular a la Uni Europea, i de fet arreu del mn, on ms de 130 pasos apliquen ja impostos sobre el valor afegit. Aquesta generalitzaci es pot entendre pels importants avantatges que en termes de neutralitat i administraci presenta davant daltres formes alternatives de tributaci del consum. Limpost general indirecte del Principat dAndorra segueix aquest cam, perqu a lhora de la seva configuraci sha tingut en compte lexperincia internacional, en particular de la Uni Europea i de la Directiva 2006/112/CE que harmonitza limpost general indirecte dins la Uni Europea, per complementada amb la daltres pasos que ms recentment lhan introdut, amb la finalitat de tenir un sistema ms neutre i senzill. Es crea una estructura impositiva indirecta ms homognia i comparable a la dels pasos de lentorn geogrfic ms prxim al Principat, en concordana amb lesmentada Directiva europea. Ara b, els tipus de gravamen previstos, tant el general com els reduts o lincrementat, se situen en uns nivells molt inferiors als dels pasos del nostre entorn per tal de tenir present les necessitats de leconomia andorrana. En aquesta Llei totes les operacions estan sotmeses a un tipus de gravamen general dun 4,5% excepte els productes i serveis de primera necessitat als quals saplica un tipus de gravamen super redut del 0% o redut de l1% i un tipus incrementat del 9,5% aplicable als serveis bancaris i financers.

    II Principis rectors i aspectes fonamentals de limpost general indirecte

    A lhora de configurar limpost general indirecte shan pres en consideraci els principis de la neutralitat, tant interior com internacional, de la simplicitat normativa i de lequitat.

    Limpost general indirecte saplica en totes les fases de producci i distribuci dels bns i serveis, aix com en les importacions de bns. Els encarregats de la seva aplicaci sn les empreses mitjanant el mecanisme de la repercussi, quedant el comprador obligat a suportar limpost, i les empreses a ingressar les quotes repercutides en les liquidacions peridiques de limpost general indirecte. Com que limpost noms vol gravar el consum final, a lhora de liquidar limpost les empreses es poden deduir les quotes dimpost suportat en les seves compres de manera que en cada fase es recapta limpost corresponent al valor afegit en la dita fase. Com a resultat, limpost s neutral per a les empreses, tot i que juguen un paper fonamental en el seu funcionament, ja que sn obligats tributaris.

    Aquesta neutralitat s consubstancial a limpost general indirecte, que grava el consum final i no els consums intermedis, i noms es pot assolir mitjanant lestimaci directa del valor afegit. Per tant, les quotes suportades pels consumidors coincidiran amb la recaptaci obtinguda per lAdministraci, sense que es produeixin discrepncies entre dues quanties ni rendes fiscals que trenquen la neutralitat de limpost i, a ms, tot sovint sallunyen de la realitat econmica. De manera automtica, les liquidacions de limpost sadaptaran a levoluci del cercle econmic. Aquestes caracterstiques representen sens dubte una important millora respecte als impostos indirectes actualment en vigor i que limpost general indirecte substitueix.

    Limpost general indirecte tamb s neutral des de la perspectiva internacional, en aplicar-se el principi de tributaci en dest que s el que impera en el funcionament del comer internacional. Per aquesta ra, limpost grava tamb les importacions de bns realitzades en el territori del Principat, de tal manera que la crrega suportada pels productes que es consumiran en territori andorr s la mateixa que la que suporten els bns produts internament. Igualment, per assolir la neutralitat internacional es declaren exempts les exportacions de bns, a lhora que lempresari exportador pot recuperar totes les quotes de limpost suportades en les seves compres.

    El principi de la simplicitat normativa sha tingut molt present a lhora de configurar limpost amb la finalitat que la seva aplicaci sigui el ms simple possible tant per a les empreses -obligats tributaris- com per el Ministeri encarregat del les finances responsable de la seva recaptaci i control. Per aquesta ra, no existeix cap exempci fora de les que tenen carcter tcnic per a les operacions de comer internacional, fet que a la vegada permet que les empreses puguin recuperar la totalitat de les quotes de limpost suportades sense haver dentrar en el clcul de complicats mecanismes per conixer la part de les quotes suportades que serien dedubles. A ms, daquesta forma es garanteix la neutralitat de limpost per a les empreses i sevita que es converteixi en un cost amagat i distorsionador.

    Limpost general indirecte del Principat, en consonncia amb la seva naturalesa i abast, grava tots els consums de bns i serveis, fins i tot daquells que per les seves caracterstiques resulta ms difcil determinar-ne el valor afegit. Per aquesta ra, a ms del rgim general de funcionament es preveu un rgim especial simplificat, voluntari, el qual vol reduir les obligacions de les empreses que sadhereixin al mateix.

    III Estructura de limpost general indirecte

    La Llei de lImpost general indirecte est estructurada en tretze captols i 83 articles. En el captol primer sestableix la naturalesa i lmbit daplicaci; al captol segon, es delimita el fet generador en operacions interiors; al captol tercer es regulen les importacions; al captol quart es recullen les exempcions en la realitzaci de determinades operacions; al captol cinqu, sestableix el lloc de realitzaci del fet generador; al captol sis, es regula la meritaci de limpost; al captol set, es determina el clcul de la base de tributaci; al captol vuit, es recull qui sn els obligats tributaris tant de les operacions interiors com de les importacions; al captol nov, sestableix el tipus de gravamen aplicable a cada transacci; al captol des, es determinen les deduccions i devolucions; al captol onz sestableix el rgim especial simplificat; el captol dotz, s relatiu a les obligacions formals i al captol tretz es regulen les infraccions i sancions.

  • 19/377

    Aquesta Llei entrar en vigor el primer de gener del 2013, per tal de permetre una adequaci correcta en el compliment de les obligacions formals que es preveu per a ladient aplicaci i gesti de limpost.

    A ms dels 83 articles, distributs en tretze captols, la Llei de lImpost general indirecte consta de dues disposicions addicionals, una disposici transitria, una disposici derogatria i cinc disposicions finals.

    Captol primer. Naturalesa i mbit daplicaci de limpost

    Article 1

    Naturalesa

    Limpost general indirecte s un tribut de naturalesa indirecta que grava el consum mitjanant la tributaci dels lliuraments de bns i les prestacions de serveis realitzades per empresaris o professionals, aix com de les importacions de bns.

    Article 2

    mbit daplicaci territorial

    Lmbit territorial de limpost s el territori andorr.

    Article 3

    Tractats i convenis

    A lefecte daquesta Llei, shan de tenir en compte els tractats i els convenis internacionals que formin part de lordenament intern andorr.

    Captol segon. Lliurament de bns i prestaci de serveis

    Article 4

    Fet generador

    Estan subjectes a limpost els lliuraments de bns i les prestacions de serveis realitzats en el territori andorr per empresaris o professionals a ttol oners, amb carcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econmica, amb independncia de la finalitat o dels resultats perseguits en lactivitat econmica o en cada operaci en particular.

    Article 5

    Concepte dactivitat econmica i dempresari o professional

    1. Sn activitats econmiques les que impliquen lordenaci per compte propi de factors de producci materials i humans o dalgun daquests factors de producci, amb la finalitat dintervenir en la producci o la distribuci de bns o en la prestaci de serveis.

    Lactivitat darrendament de bns t la consideraci dactivitat econmica.

    2. A lefecte daquesta Llei, es consideren empresaris o professionals les persones fsiques o entitats que realitzin activitats econmiques.

    3. Sentenen realitzades en el desenvolupament de lactivitat econmica les transmissions o cessions ds a tercers de la totalitat o part de qualsevol b o dret que integrin el patrimoni empresarial o professional de lobligat tributari, fins i tot les efectuades amb motiu del cessament en lexercici de les activitats econmiques que determinen la subjecci a limpost.

    4. No tenen la consideraci dempresaris o professionals als efectes daquest Impost quan limport dels lliuraments de bns i prestacions de serveis realitzats no superin la xifra anual de 40.000 Euros, excepte que de forma expressa optin per ser considerats com a tals. Als efectes de determinar limport anterior no es tenen en compte les transmissions de bns dinversi i sexclou, en el seu cas, limpost general indirecte. Limport es prorrateja en la part corresponent a lany natural en cas dinici dactivitat.

    En el cas de les activitats Agrcoles i Ramaderes el llindar indicat en el pargraf anterior es situa en la xifra anual de 150.000 Euros.

    Reglamentriament sestablir el procediment i la forma de la sollicitud per tal de ser considerat empresari.

    Article 63

    Operacions no subjectes

    No es troben subjectes a aquest impost les operacions segents:

    1. La transmissi dun conjunt delements corporals, i en el seu cas, incorporals que, formant part del patrimoni empresarial o professional de lobligat tributari, constitueixen una unitat econmica autnoma capa de desenvolupar una activitat empresarial o professional pels seus propis mitjans.

    Queden excloses de la no subjecci a qu es refereix el pargraf anterior les transmissions segents:

    a) Les realitzades per qui t la condici dempresari o professional per dedicar-se a larrendament dimmobles.

    b) Les efectuades per qui t la condici dempresari o professional exclusivament per la realitzaci ocasional de les operacions de promoci, urbanitzaci, construcci o rehabilitaci dedificacions amb carcter ocasional que siguin objecte de transmissi.

    3 Modificat per la Llei 11/2013 de 13 de maig

  • 20/377

    A aquests efectes, es considera com a mera cessi de bns la transmissi de bns arrendats quan no sacompanya duna estructura organitzativa de factors de producci materials i humans o dun dells, que permet considerar la mateixa, constitutiva duna unitat econmica autnoma.

    En el cas que els bns i drets transmesos o part dells es desafectin posteriorment de les activitats econmiques que determinen la no subjecci prevista en aquest nmero, lesmentada desafectaci queda subjecta a limpost en la forma establerta per a cada cas en aquesta Llei.

    2. Lliuraments gratuts de mostres de mercaderies sense valor comercial estimable amb finalitat de promoci de les activitats econmiques.

    Sentn per mostres de mercaderies els articles representatius duna categoria de mercaderies que per la manera de presentaci o quantitat sols es poden utilitzar amb finalitats de promoci.

    3. Les prestacions de serveis de demostraci gratuta realitzades per promocionar les activitats econmiques.

    4. El lliurament gratut dimpresos o objectes amb carcter publicitari.

    Es consideren objectes amb carcter publicitari els que no tenen valor comercial intrnsec i que porten la menci publicitria de forma indeleble.

    Sexceptua del que sha mencionat al pargraf anterior, i queden subjectes a limpost, els lliuraments dobjectes publicitaris quan el cost total dels subministraments a un mateix destinatari durant lany natural excedeix els 100 euros, excepte si es lliuren a altres obligats tributaris per redistribuir-los gratutament.

    5. Els serveis prestats per persones fsiques en rgim de dependncia laboral.

    6. Les operacions dautoconsum previstes a larticle 8 i larticle 10, sempre que no sha atribut a lobligat tributari el dret defectuar la deducci total o parcial de limpost efectivament suportat amb motiu de ladquisici o la importaci dels bns.

    7. El lliurament de bns i prestacions de serveis realitzades directament per entitats constitutives de lEstat andorr o per entitats parapbliques o de dret pblic definides a la Llei general de les finances pbliques, del 19 de desembre de 1996, sense contraprestaci o mitjanant contraprestaci de carcter tributari.

    Quan les entitats constitutives de lEstat andorr actun per mitj duna empresa pblica o, en general, dempreses mercantils, el que sestableix en el pargraf anterior no s daplicaci.

    No obstant aix, estan subjectes a limpost, en tot cas, les operacions que es portin a terme en el desenvolupament de les activitats segents:

    - Els serveis de telecomunicaci.

    - El transport de bns i persones.

    - Lexplotaci de fires i exposicions de carcter comercial.

    - Lemmagatzematge i el dipsit.

    - Lensenyament i els serveis accessoris a aquesta activitat.

    - Les operacions comercials o mercantils de rdio i televisi realitzades per lentitat Rdio i Televisi dAndorra SA, incloses les relatives a la cessi ds de les seves installacions.

    - Les operacions descorxador.

    - La distribuci daigua, gas, calor, fred i energia.

    - Els serveis aeroportuaris i explotaci dinfraestructures ferroviries, incloent-hi les concessions i les autoritzacions, exceptuades les no subjectes dacord amb aquesta Llei.

    - Lobtenci, la fabricaci i la transformaci de productes per transmetrels posteriorment.

    - Les doficines comercials de publicitat.

    - Lexplotaci de cantines i menjadors dempreses i establiments similars.

    - Les agncies de viatges.

    8. Atorgament de les concessions i autoritzacions administratives.

    9. La transmissi daccions, participacions en societats, obligacions i altres valors.

    10. Els serveis doperacions financeres que remunerin la cessi a tercers de capitals propis o aliens, tant en posicions de crdit com de dbit, i els altres serveis bancaris o financers que no porten comissi. No es consideraran serveis financers no subjectes aquells que es remuneren mitjanant una comissi.

    11. Les activitats prpies de les empreses asseguradores, incloent-hi els serveis dintermediaci i la captaci de clients per a lestabliment del contracte entre les parts intervinents en la realitzaci de les operacions anteriors, amb independncia de la condici de lempresari o professional que els presti.

    Redacci anterior 11. Les activitats prpies de les empreses asseguradores.

    12. Lactivitat del joc del Bingo.

    Article 7

    Concepte de lliurament de bns

    1. Es considera lliurament de bns la transmissi del poder de disposici sobre els bns corporals, fins i tot si es realitzen mitjanant la cessi de ttols representatius daquests bns.

    A lefecte daquest impost, tamb tenen la consideraci de bns corporals el gas, la calor, el fred, lenergia elctrica i altres modalitats denergia.

    2. Tamb tenen la consideraci de lliurament de bns:

  • 21/377

    a) Les execucions dobra que tenen per objecte la construcci o la rehabilitaci duna edificaci quan lempresari que executa lobra aporta una part dels materials utilitzats, i que el cost daquests materials excedeix el 20% de la base de tributaci.

    b) Les aportacions no dinerries, efectuades pels obligats tributaris de limpost, delements del seu patrimoni empresarial o professional a societats o comunitats de bns o qualsevol altre tipus dentitats i les adjudicacions daquesta naturalesa en cas de dissoluci o liquidaci total o parcial daquestes entitats.

    c) La transmissi de bns en virtut duna norma o duna resoluci administrativa o jurisdiccional, inclosa lexpropiaci forosa.

    d) Les cessions de bns en virtut de contractes de venda amb pacte de reserva de domini o condici suspensiva.

    e) Les cessions de bns en virtut de contractes darrendament amb opci de compra, en el moment en qu larrendatari es compromet a exercitar-la i, en general, en els casos darrendament de bns amb clusula de transferncia de la propietat vinculant per a ambdues parts.

    f) El subministrament, en qualsevol suport material, de productes o aplicacions informtiques estndards i en srie s a dir, que no necessiten cap modificaci substancial per ser utilitzades per lusuari.

    g) Les transmissions de bns entre comitent i comissionista que actu en nom propi realitzades en virtut de contractes de comissi de venda o comissi de compra.

    Article 8

    Operacions assimilades al lliurament de bns

    Es consideren operacions assimilades al lliurament de bns a ttol oners lautoconsum de bns. A lefecte daquest impost, es considera autoconsum de bns les operacions segents fetes sense contraprestaci:

    - La transferncia, realitzada per lobligat tributari, de bns corporals del seu patrimoni empresarial o professional al seu patrimoni personal o al consum particular.

    - La transmissi del poder de disposici sobre bns corporals que integren el patrimoni empresarial o professional de lobligat tributari.

    - Lafectaci o, en el seu cas, el canvi dafectaci de bns produts, construts, extrets, transformats, adquirits o importats en lexercici de lactivitat empresarial o professional de lobligat tributari per utilitzar-los com a bns dinversi.

    El que es disposa en aquest apartat no s daplicaci en els supsits en qu a lobligat tributari se li hagus atribut el dret de deduir ntegrament les quotes de limpost que hauria suportat en el cas dadquirir a tercers bns didntica naturalesa.

    Article 9

    Concepte de prestaci de serveis

    1. A lefecte daquest impost, sentn per prestaci de serveis tota operaci subjecta a limpost que, dacord amb aquesta Llei, no t la qualificaci de lliurament o importaci de bns.

    2. En particular, es consideren prestacions de serveis:

    a) Lexercici independent duna professi, un art o un ofici.

    b) Larrendament de bns, una indstria o un negoci, una empresa o un establiment mercantil, amb opci de compra o sense.

    c) Les cessions ds o usdefruit de bns.

    d) La cessi de drets dautor, llicncies, patents, marques de fbrica i comercials i altres drets de propietat intellectual i industrial.

    e) Les obligacions de fer i no fer i les abstencions estipulades en contractes dagncia, venda en exclusiva o derivades de convenis de distribuci de bns en rees territorials delimitades.

    f) Les execucions dobra que, dacord amb larticle 7 no es consideren lliurament de bns.

    g) Els traspassos de locals de negoci.

    h) Els transports.

    i) Els serveis dhostaleria, restaurant i acampada, aix com la venda de begudes i aliments per consumir-los de manera immediata al mateix local.

    j) Les operacions dassegurana, reassegurana i capitalitzaci.

    k) Les prestacions dhospitalitzaci.

    l) Els prstecs i els crdits en diners.

    m) El dret dutilitzar installacions esportives o de lleure.

    n) Lexplotaci de fires i exposicions.

    o) Les operacions de mediaci i dagncia o comissi quan lagent o comissionista actu en nom ali. Quan actu en nom propi i faci dintermediari en una prestaci de serveis sentn que ha rebut i prestat els serveis corresponents per si mateix.

    p) El subministrament de productes informtics quan no sn un lliurament de bns, considerant accessori a la prestaci de serveis el lliurament del suport corresponent.

    En particular, es considera prestaci de serveis el subministrament de productes informtics que han estat confeccionats amb lencrrec previ del seu destinatari conforme a les especificacions daquest destinatari, aix com els altres que sn objecte dadaptacions substancials necessries per a ls pel seu destinatari.

    Article 10

    Operacions assimilades a les prestacions de serveis Es consideren operacions assimilades a les prestacions de serveis a ttol oners els autoconsums de serveis.

  • 22/377

    A lefecte del que preveu aquesta Llei, sn autoconsums de serveis les operacions segents per les quals no es percep cap contraprestaci:

    1. Les transferncies de bns i drets no inclosos a larticle 8, del patrimoni empresarial o professional al patrimoni personal de lobligat tributari.

    2. Laplicaci total o parcial a ls particular de lobligat tributari o, en general, a finalitats alienes a la seva activitat empresarial o professional dels bns que formen part del seu patrimoni empresarial o professional.

    3. Les altres prestacions de serveis efectuades a ttol gratut per lobligat tributari no mencionades en els nmeros anteriors, sempre que es realitzin amb finalitats alienes a les de lactivitat empresarial o professional.

    Captol tercer. Importacions de bns

    Article 11

    Fet generador Les importacions de bns estan subjectes a limpost, amb independncia de la finalitat a la qual es destinin i la condici de limportador.

    Article 12

    Concepte dimportaci de bns Tenen la consideraci dimportaci:

    1. Lentrada de bns en el territori andorr procedents dun altre Estat o territori.

    2. No obstant aix, quan un b es colloca, des de la seva entrada en territori andorr, en les rees de larticle 16 o es vincula als rgims de larticle 17, la importaci daquest b es produeix quan aquests bns surten de les rees referides o abandonen els rgims indicats. El contingut en aquest pargraf nicament s daplicaci quan els bns es colloquen en les rees referides o es vinculen als rgims indicats dacord amb el que disposa la legislaci aplicable a cada supsit en concret. Lincompliment daquesta legislaci determina que es produeixi el fet generador a la importaci.

    Article 13

    Operacions assimilades a les importacions. Es consideren assimilades a les importacions les adquisicions realitzades en el territori daplicaci de limpost dels bns, el lliurament o la importaci previs dels quals shaguessin beneficiat de lexempci de limpost en virtut del que es disposa en els articles 15 i 36.

    Captol quart. Exempcions

    Article 14

    Exempcions en les exportacions de bns Estan exemptes de limpost, en les condicions i amb els requisits que sestableixen reglamentriament, les operacions segents:

    1. Els lliuraments de bns expedits o transportats fora del territori andorr pel transmitent o per un tercer que actua en nom i per compte daquest transmitent.

    2. Els lliuraments de bns expedits o transportats fora del territori andorr per ladquirent no establert en el mbit territorial de limpost o per un tercer que actua en nom i per compte daquest adquirent.

    Sexclouen del que es disposa en el pargraf anterior els bns destinats a lequipament de mitjans de transport ds privat.

    Tamb estan exempts de limpost els lliuraments de bns a viatgers sempre que compleixen els requisits segents:

    a) Els lliuraments de bns han destar documentats en una factura limport de la qual, impostos inclosos, sigui superior a 900 euros per cada element considerat de manera individual.

    b) Que els viatgers tinguin la seva residncia habitual fora dAndorra.

    c) Que els bns surtin efectivament de lmbit territorial de limpost. A aquests efectes, sacreditar lefectiva sortida de lmbit territorial de limpost mitjanant la corresponent declaraci dimportaci o document equivalent de lestat dentrada dels bns.

    d) Que el conjunt de bns adquirits no constitueixin una expedici comercial.

    Lexempci es fa efectiva mitjanant el reemborsament, en el termini de tres mesos, del 90 per cent de la quantia corresponent a limpost suportat en les adquisicions. Reglamentriament sestableix el procs administratiu de devoluci.

    A lefecte daquesta Llei, es considera que els bns conduts per viatgers no constitueixen una expedici comercial quan es tracta de bns adquirits ocasionalment, que es destinen a ls personal o familiar dels viatgers o per ser oferts com a regals i que, per la seva naturalesa i quantitat, no es poden presumir que sn lobjecte duna activitat comercial.

    3. Les prestacions de serveis que consisteixen en treballs realitzats sobre bns mobles adquirits o importats per ser objecte daquests treballs en territori andorr i que, en el termini mxim dun mes, sn expedits o transportats fora dAndorra per qui hagi realitzat els treballs mencionats, pel destinatari dels mateixos treballs no establert en el territori andorr, o b per una altra persona que actua en nom i per compte de qualsevol dels anteriors.

    Lexempci no sestn als treballs de reparaci o manteniment de mitjans de transport ds privat introduts en el rgim de trnsit o dimportaci temporal.

  • 23/377

    4. Els lliuraments de bns a organismes reconeguts que els exportin fora del territori andorr en el marc de les seves activitats humanitries, caritatives o educatives amb el reconeixement previ del dret a lexempci.

    5. Les prestacions de serveis, incloses les de transport i operacions accessries, quan estan directament relacionades amb les exportacions de bns fora dAndorra.

    Es consideren directament relacionades amb les exportacions mencionades els serveis respecte dels quals concorren les condicions segents:

    a) Que es prestin als qui fan aquestes exportacions, als destinataris dels bns o als qui actuen per compte de lun i de laltre.

    b) Que es realitzin a partir del moment en qu els bns sexpedeixen directament amb destinaci a un punt situat fora del territori andorr.

    La condici a qu es refereix la lletra b) anterior no sexigeix en relaci amb els serveis darrendament de mitjans de transport, embalatge i condicionament de la crrega, reconeixement de les mercaderies per compte dels adquirents i daltres danlogues, la realitzaci prvia de les quals s imprescindible per dur a terme lenviament.

    6. Les prestacions de serveis fetes per intermediaris que actun en nom i per compte de tercers quan intervenen en les operacions exemptes descrites en aquest article.

    Article 15

    Exempcions en les operacions assimilades a les exportacions Estan exempts de limpost, en les condicions i amb els requisits que sestableixen reglamentriament, els lliuraments de bns i les prestacions de serveis realitzades en el marc de les relacions diplomtiques i consulars, aix com les prestacions de serveis realitzades per intermediaris que actuen en nom i per compte de tercers quan intervenen en aquestes operacions.

    Article 16

    Exempcions relatives a les zones franques i al dipsit temporal 1. Estan exemptes de limpost, en les condicions i amb els requisits que sestableixen reglamentriament:

    a) Els lliuraments de bns destinats a ser introduts a la Duana i collocats, si escau, en una zona franca o un dipsit temporal.

    b) Les prestacions de serveis relacionats directament amb els lliuraments de bns descrits en el pargraf anterior.

    c) Les importacions de bns destinats a ser introduts en una zona franca o un dipsit temporal.

    2. Les rees mencionades en aquest article sn definides com a tals en la legislaci duanera. Lentrada i la permanncia de les mercaderies en aquestes rees, aix com la collocaci en aquestes rees, shan dajustar a les normes i als requisits establerts en la legislaci esmentada.

    3. Les exempcions establertes en aquest article estan condicionades, en tot cas, al fet que els bns a qu es refereixin no siguin utilitzats ni destinats al consum final en les rees indicades.

    A aquest efecte, no es consideren utilitzats en les rees mencionades els bns introduts en les mateixes rees per ser incorporats als processos de transformaci en curs que es realitzen en aquestes rees a lempara dels rgims duaners de transformaci sota control duaner o de perfeccionament actiu en el sistema de suspensi.

    Article 17

    Exempcions relatives a rgims duaners i fiscals 1. Estan exemptes de limpost, en les condicions i els requisits que sestableixen reglamentriament, les operacions segents:

    a) Els lliuraments de bns que sindiquen a continuaci:

    - Els destinats a ser utilitzats en els processos efectuats a lempara dels rgims duaners i fiscals de perfeccionament actiu i del rgim de transformaci duanera, aix com els que estan vinculats a aquests rgims.

    - Els que es troben vinculats al rgim dimportaci temporal amb exempci total dels drets dimportaci.

    - Els destinats a ser vinculats en un rgim de dipsit duaner i els que estan vinculats a aquest rgim.

    b) Les prestacions de serveis relacionades directament amb els lliuraments mencionats en el nmero anterior.

    c) Les prestacions de serveis relacionades directament amb les operacions i els bns segents:

    - Les importacions de bns que es vinculen al rgim de trnsit.

    - Les importacions de bns que es vinculen als rgims duaner i fiscal de perfeccionament actiu i al de transformaci sota control duaner.

    - Les importacions de bns que es vinculen al rgim dimportaci temporal amb exempci total.

    2. Els rgims mencionats en aquest article sn definits com a tals en la legislaci duanera. Lentrada i la permanncia de les mercaderies en aquests rgims sajusten a les normes i als requisits establerts en la legislaci esmentada.

    El rgim fiscal de perfeccionament actiu sautoritza respecte als bns que queden exclosos del rgim duaner de la mateixa denominaci, amb subjecci, pel que fa a la resta, a les mateixes normes que regulen el rgim duaner mencionat.

    3. Les exempcions establertes a lapartat primer sapliquen quan els bns a qu es refereixen romanen vinculats als rgims indicats.

    Article 18

    Importacions de bitllets de banc en curs legal

    Estan exemptes de limpost les importacions de bitllets i monedes de banc en curs legal i els ttols valors.

    Article 19

  • 24/377

    Importacions de bns personals per trasllat de la residncia habitual 1. Estan exemptes de limpost les importacions de bns personals pertanyents a persones fsiques que traslladen la seva residncia habitual des de lestranger a Andorra.

    2. Lexempci sha dajustar als requisits, a les exclusions i als supsits regulats per la normativa duanera.

    Article 20

    Concepte de bns personals A lefecte daquesta Llei, es consideren bns personals els destinats normalment a ls personal de la persona interessada o de les persones que conviuen amb ella o per les seves necessitats de la llar, sempre que, per la seva naturalesa i quantitat, no pugui presumir-sen lafectaci a una activitat empresarial o professional.

    No obstant el que disposa el pargraf anterior, constitueixen tamb bns personals els instruments porttils necessaris per a lexercici de la professi o lofici de limportador.

    Article 21

    Importacions de bns personals per causa dherncia 1. Estan exemptes de limpost les importacions de bns personals adquirits mortis causa quan lefectuen les persones fsiques que tenen la seva residncia en territori andorr.

    2. Lexempci nicament saplica respecte dels bns importats en el termini de dos anys a partir del moment que la persona interessada t la possessi dels bns adquirits, excepte causes excepcionals determinades reglamentriament.

    3. El que disposen els apartats anteriors saplica tamb a les importacions de bns personals adquirits mortis causa per entitats sense finalitats lucratives establertes en lmbit territorial de limpost.

    4. Queden exclosos de lexempci els articles segents:

    a) Els productes alcohlics compresos en els codis 22.03 a 22.08 del Sistema Harmonitzat de designaci i codificaci de mercaderies.

    b) El tabac en brut o manufacturat.

    Article 22

    Importacions de bns descs valor 1. Estan exemptes de limpost les importacions de bns el valor global dels quals no excedeixi els 22 euros.

    2. En el cas denviaments de mercaderies a un particular, quan els bns estan reservats a ls personal o familiar del destinatari tamb estan exempts en el moment de la importaci si el seu valor global no excedeix els 220 euros i sempre que shagin adquirit segons les condicions del mercat intern del pas de procedncia, que estiguin reservades a ls personal o familiar dels destinataris i que la naturalesa o la quantitat daquestes mercaderies no reflecteixi cap inters de carcter comercial.

    3. Sexceptuen del que disposen els apartats anteriors:

    a) Els productes alcohlics compresos als codis 22.03 a 22.08 del Sistema Harmonitzat de designaci i codificaci de mercaderies.

    b) El tabac en brut o manufacturat.

    c) Els perfums i les aiges de colnia.

    Article 23

    Importacions de bns en rgim de viatgers 1. Estan exemptes de limpost general indirecte les importacions de bns continguts en els equipatges personals dels viatgers procedents daltres pasos, amb les limitacions i els requisits que sindiquen a continuaci sempre que estiguin reservades a ls personal o familiar dels destinataris i que la naturalesa o la quantitat daquestes mercaderies no reflecteixi cap inters de carcter comercial:

    Que el valor global dels bns esmentats no excedeixi, per persona, els 300 euros o, tractant-se de viatgers menors de quinze anys dedat, els 150 euros.

    Quan el valor global excedeix les quantitats indicades, lexempci es concedeix fins al lmit de les quantitats mencionades, exclusivament per als bns que, importats separadament, shaguessin pogut beneficiar de lexempci.

    Per determinar els lmits dexempci assenyalats anteriorment no es computa el valor dels bns que sn objecte dimportaci temporal o de reimportaci derivada duna exportaci temporal prvia.

    2. A lefecte daquesta exempci, es consideren equipatges personals dels viatgers el conjunt dels equipatges que presenten a la duana en el moment de la seva arribada, aix com els que es presenten amb posterioritat, sempre que es justifiqui que al moment de la sortida han estat facturats a lempresa que els transporta com a equipatges acompanyats.

    No constitueixen equipatges personals els dipsits porttils que contenen carburants. No obstant aix, est exempta de limpost la importaci del carburant contingut en els dipsits esmentats quan la quantitat no excedeix els 10 litres per cada mitj de transport amb motor mecnic per circular per carretera.

    3. Sense perjudici del que estableix lapartat 1, estan exemptes de limpost les importacions de productes del tabac, alcohol i begudes alcohliques en les quantitats establertes a aquest efecte en la normativa duanera. El valor daquests bns no es computa per determinar els lmits de valor global assenyalats a lapartat primer precedent.

    Article 24

    Importacions de petits enviaments

  • 25/377

    1. Estan exemptes de limpost les importacions de petites trameses, procedents dun altre pas, que no constitueixin una expedici comercial i es remetin per un particular amb destinaci a un altre particular que es trobi en territori andorr.

    2. A aquest efecte, es consideren petits enviaments sense carcter comercial aquells en qu concorrin els requisits segents:

    a) Que simportin ocasionalment.

    b) Que comprenguin exclusivament bns ds personal del destinatari o de la seva famlia i que, per la seva naturalesa o quantitat, no es pugui presumir lafectaci a una activitat empresarial o professional.

    c) Que senvin pel remitent de forma gratuta.

    d) Que el valor global dels bns importats no excedeixi els 450 euros.

    3. Lexempci saplica tamb als productes del tabac, alcohol i begudes alcohliques fins a les quantitats que sindiquen a la normativa duanera.

    Si els bns compresos en aquest apartat excedissin les quantitats indicades, lexempci es concedeix fins al lmit de les quantitats mencionades.

    Article 25

    Importacions de bns amb motiu de ladquisici de la totalitat o part del patrimoni empresarial o professional 1. Estan exemptes de limpost les importacions de bns derivades de les adquisicions de bns mencionades en el primer pargraf de lapartat 1 de larticle 6.

    Queden excloses daquesta exempci els bns segents:

    a) Els mitjans de transport que no tenen el carcter dinstruments de producci o de serveis.

    b) Els queviures i les mercaderies de tota classe destinades al consum hum o a lalimentaci danimals.

    c) Els combustibles.

    2. Aquesta exempci est condicionada al compliment dels requisits segents:

    a) Que els bns importats hagin estat utilitzats per lempresa durant un perode mnim de 12 mesos abans de la transmissi.

    b) Que es destinin a la realitzaci duna activitat empresarial o professional en lmbit territorial de limpost.

    c) Que la importaci dels bns sefectu dins del termini de 12 mesos segents a la transmissi.

    Article 26

    Importacions de bns destinats a organismes caritatius o filantrpics

    1. Estan exemptes de limpost les importacions dels bns segents, que es realitzen per a entitats parapbliques o de dret pblic o per a organismes privats autoritzats, de carcter caritatiu o filantrpic:

    a) Els bns de primera necessitat, adquirits a ttol gratut, per ser distributs gratutament a persones necessitades.

    A aquest efecte, sentn per bns de primera necessitat els que sn indispensables per satisfer necessitats immediates de les persones, tals com els aliments, els medicaments, la roba de llit i la roba de vestir.

    b) Els bns de qualsevol classe que no constitueixen lobjecte duna activitat comercial, remesos per persones o entitats establertes fora dAndorra i destinats a les collectes de fons organitzades en el curs de manifestacions ocasionals de beneficncia a favor de persones necessitades.

    c) Els materials dequipament i doficina que no constitueixen lobjecte duna activitat comercial, remesos, a ttol gratut, per persones o entitats establertes fora dAndorra per a les necessitats de funcionament i realitzaci dels objectius caritatius i filantrpics que persegueixen els organismes o les entitats esmentats.

    2. Lexempci no sestn als bns segents:

    a) Els productes alcohlics compresos als codis 22.03 a 22.08 del Sistema Harmonitzat de designaci i codificaci de mercaderies.

    b) El tabac en brut o manufacturat.

    c) Els vehicles de motor diferents de les ambulncies.

    d) El caf i el te.

    Article 27

    Bns importats en benefici de persones amb minusvalidesa 1. Estan exemptes de limpost les importacions de bns concebuts especialment per a leducaci, locupaci o la promoci social de les persones fsiques o mentalment disminudes, efectuades per institucions o organismes degudament autoritzats que tenen per activitat principal leducaci o lassistncia a aquestes persones, quan es remeten gratutament i sense finalitat comercial a les institucions o als organismes mencionats.

    Lexempci sestn a les importacions dels recanvis, els elements i els accessoris dels bns esmentats o de les eines o els instruments utilitzats per al seu manteniment, control, calibratge o reparaci, quan simporten conjuntament amb els bns o sidentifica que els corresponen.

    2. Els bns importats amb exempci poden ser prestats, llogats o cedits, sense nim de lucre, per les entitats o els establiments beneficiaris a les persones mencionades a lapartat anterior, sense prdua del benefici de lexempci.

    Article 28

    Importacions de bns efectuades en el marc de determinades relacions internacionals Estan exemptes de limpost les importacions, desprovedes de carcter comercial, dels bns segents:

  • 26/377

    1. Les condecoracions concedides per les autoritats dun pas estranger a persones que tenen la residncia habitual a lmbit territorial de limpost.

    2. Les copes, les medalles i els objectes similars que tenen carcter essencialment simblic i sn concedits en un altre pas a persones que tenen la residncia habitual a lmbit territorial de limpost, en homenatge a lactivitat que tals persones han desenvolupat en les arts, les cincies, els esports o els serveis pblics o en reconeixement dels seus mrits amb motiu dun esdeveniment concret, sempre que els importin els mateixos interessats.

    3. Els bns compresos al nmero anterior quan sn oferts gratutament per autoritats o persones establertes a lestranger per ser lliurats, per les mateixes causes, a linterior del lmbit territorial de limpost.

    4. Les recompenses, els trofeus, els records de carcter simblic i descs valor destinats a ser distributs gratutament a persones que tenen la residncia habitual fora de lmbit territorial de limpost amb motiu de congressos, reunions de negoci o manifestacions similars de carcter internacional que tenen lloc en territori andorr.

    5. Els bns que, en concepte dobsequi i amb carcter ocasional:

    a) Importen persones que, tenint la residncia habitual a lmbit territorial de limpost, han realitzat una visita oficial a lestranger i han rebut tals obsequis de les autoritats daquest pas amb motiu de la visita esmentada.

    b) Importen persones que efectuen una visita oficial a lmbit territorial de limpost per lliurar-los com a regal a les autoritats daquest territori amb motiu de la dita visita.

    c) Senvien en concepte de regal a les autoritats, a les corporacions pbliques o a les agrupacions que exerceixen activitats dinters pblic a lmbit territorial de limpost per les autoritats, les corporacions o les agrupacions estrangeres digual naturalesa en mostra damistat o bona voluntat.

    El que disposa aquest nmero saplica sense perjudici de les disposicions relatives al rgim de viatgers.

    6. Els bns que normalment es poden considerar destinats a ser utilitzats o consumits durant la seva permanncia oficial a lmbit territorial de limpost pels caps destat estrangers, per qui els representi o per qui tinguin prerrogatives anlogues.

    Article 29

    Importacions de bns amb finalitat de promoci comercial 1. Estan exemptes de limpost les importacions dels bns segents:

    a) Les mostres de mercaderies sense valor comercial estimable. Lexempci daquest nmero saplica sense perjudici del que disposa la lletra d), punt i) segent.

    b) Els impresos de carcter publicitari, tals com catlegs, llistes de preus, instruccions ds i butlletins comercials.

    c) Els objectes de carcter publicitari que, no tenint valor comercial intrnsec, els provedors remeten gratutament als seus clients, sempre que no tinguin cap altra finalitat econmica diferent de la publicitria.

    d) Els bns que sesmenten a continuaci, destinats a una exposici o manifestaci similar:

    i) Les petites mostres representatives de mercaderies.

    Lexempci queda condicionada a la concurrncia dels requisits que sesmenten a continuaci:

    - Que siguin importades gratutament com a tals o que siguin obtingudes en la manifestaci a partir de les mercaderies importades a granel.

    - Que es distribueixin gratutament al pblic durant la manifestaci o lexposici per utilitzar-les o consumir-les.

    - Que siguin identificables com a mostres de carcter publicitari descs valor unitari.

    - Que no siguin susceptibles de ser comercialitzades i es presentin, en el seu cas, en envasos que continguin una quantitat de mercaderies inferior a la ms petita quantitat de la mercaderia oferta efectivament en el comer.

    - Tractant-se de mostres de productes alimentaris i begudes no condicionats en la forma indicada al gui anterior, que es consumeixin a lacte en la mateixa manifestaci.

    - Que el seu valor global i la seva quantitat estiguin en consonncia amb la naturalesa de lexposici o la manifestaci, el nombre de visitants i la importncia de la participaci de lexpositor.

    ii) Els que shan dutilitzar exclusivament en la realitzaci de demostracions o per permetre el funcionament de mquines o aparells presentats en les exposicions o manifestacions mencionades.

    Lexempci est condicionada als requisits segents:

    - Que els bns importats siguin consumits o destruts en el curs de la manifestaci o lexposici.

    - Que el seu valor global i la seva quantitat siguin proporcionats a la naturalesa de lexposici o la manifestaci, al nombre de visitants i a la importncia de la participaci de lexpositor.

    iii) Els materials descs valor, tals com les pintures, els vernissos, els papers pintats o similars, utilitzats per construir, installar o decorar els pavellons dels expositors i que sutilitzen amb aquesta finalitat.

    iv) Els impresos, els catlegs, els prospectes, les llistes de preus, els cartells, els calendaris, les fotografies no emmarcades o similars distributs gratutament amb finalitat exclusiva de publicitat dels bns objectes de lexposici o la manifestaci.

    Lexempci queda condicionada a la concurrncia dels requisits segents:

    - Que els bns importats es destinin exclusivament a ser distributs gratutament al pblic en el lloc de lexposici o la manifestaci.

    - Que, pel seu valor global i la seva quantitat, siguin proporcionats a la naturalesa de la manifestaci, al nombre de visitants i a la importncia de la participaci de lexpositor.

    2. Les exempcions establertes en la lletra d) de lapartat anterior no sapliquen a les begudes alcohliques, al tabac en brut o manufacturat, als combustibles ni als carburants.

  • 27/377

    3. A lefecte del que disposa aquesta Llei, sentn per exposicions o manifestacions similars les exposicions, les fires, els salons o els esdeveniments anlegs del comer, la indstria, lagricultura o lartesania, les organitzades principalment amb fins filantrpics, cientfics, tcnics, dartesania, artstics, educatius, culturals, esportius o religiosos o per al millor desenvolupament de les activitats sindicals, turstiques o de les relacions entre els pobles. Aix mateix, aquest concepte comprn les reunions de representants, dorganitzacions o grups internacionals i les cerimnies de carcter oficial o commemoratiu.

    No tenen aquesta consideraci les que sorganitzen amb carcter privat en magatzems o locals comercials utilitzats per a la venda de mercaderies.

    Article 30

    Importacions de bns per ser objecte dexmens, anlisis o proves 1. Estan exemptes de limpost les importacions de bns destinades a ser objecte dexmens, anlisis o proves per determinar-ne la composici, la qualitat o altres caracterstiques tcniques amb la finalitat dinformaci o dinvestigacions de carcter industrial o comercial.

    Sexclouen de lexempci els bns que sutilitzen en exmens, anlisis o proves que en si mateixos constitueixin operacions de promoci comercial.

    2. Lexempci noms comprn la quantitat dels bns mencionats estrictament necessria per a la realitzaci dels objectes indicats i queda condicionada al fet que els mateixos bns siguin totalment consumits o destruts en el curs de les operacions dinvestigaci.

    No obstant aix, lexempci sestn igualment als productes restants que resulten de les operacions esmentades si, amb autoritzaci de lAdministraci, sn destruts o convertits en bns sense valor comercial, abandonats a favor de lEstat andorr lliures de despeses o reexportats a un altre pas. En defecte daquesta autoritzaci, els productes mencionats queden subjectes al pagament de limpost en lestat en qu es trobin, amb referncia al moment en el qual sultimin les operacions dexamen, anlisi o prova.

    A aquest efecte, sentn per productes restants els que resulten dels exmens, les anlisis o les proves, o b les mercaderies importades amb la dita finalitat que no han estat efectivament utilitzades.

    3. Les autoritats competents estableixen el termini durant el qual shan de realitzar els exmens, les anlisis o les proves, aix com les formalitats administratives a acomplir amb vista a garantir ls de les mercaderies als efectes previstos.

    Article 31

    Importacions de bns destinats a organismes competents en matria de protecci de la propietat intellectual o industrial Estan exemptes de limpost les importacions de marques, models o dissenys, aix com dels expedients relatius a la sollicitud de drets de propietat intellectual o industrial destinats als organismes competents per tramitar-los.

    Article 32

    Importacions de documents amb carcter turstic Estan exemptes de limpost les importacions dels documents de carcter turstic segents:

    1. Els destinats a ser distributs gratutament amb finalitat de propaganda sobre viatges a llocs situats a Andorra, principalment per assistir a reunions o manifestacions que presenten carcter cultural, turstic, esportiu, religis o professional, sempre que no continguin ms dun 25 per 100 de publicitat comercial privada i que sigui evident la seva finalitat de propaganda de carcter general.

    2. Les llistes o els anuaris dhotels estrangers, aix com les guies de serveis de transport, explotats fora dAndorra i que han estat publicats per organismes oficials de turisme o amb el seu patrocini, sempre que es destinin a la distribuci gratuta i no continguin ms dun 25 per 100 de publicitat comercial privada.

    3. El material tcnic enviat als representats acreditats o als corresponsals designats per organismes oficials o nacionals de turisme que no es destinin a la seva distribuci, com anuaris, llistes dabonats de telfon o de tlex, llista dhotels, catlegs de fires, mostres de productes dartesania sense valor comercial estimable, documentaci sobre museus, universitats, estacions termals i altres institucions anlogues.

    Article 33

    Importacions de documents diversos Estan exemptes de limpost les importacions de diversos tipus de documentaci, fitxes, butlletins, registres sonors, microfilms i altres suports gravats en qualsevol suport fsic o digital llevat dels casos en qu, per les seves caracterstiques concretes, com antiguitat o singularitat, el document tingui un valor en si mateix.

    Article 34

    Importacions dobjectes de collecci o dart Estan exemptes de limpost les importacions dels objectes de collecci o dart de carcter educatiu, cientfic o cultural no destinats a la venda i importats per museus, galeries i altres establiments autoritzats per rebre aquests objectes amb exempci.

    Lexempci est condicionada al fet que els objectes simportin a ttol gratut o, si ho sn a ttol oners, que siguin lliurats per una persona o una entitat que no actu com a empresari o professional.

    Article 35

    Importacions de carburants i lubricants 1. Estan exemptes de limpost les importacions de carburants i lubricants continguts en els dipsits de vehicles autombils industrials i de turisme i en els contenidors ds especial que sintrodueixen a linterior de lmbit territorial de limpost, amb els requisits segents:

    a) El carburant contingut en els dipsits normals dels vehicles autombils de turisme i industrials.

  • 28/377

    b) El carburant contingut en els dipsits porttils dels vehicles de turisme noms es pot importar amb exempci fins al lmit de 10 litres.

    c) El carburant contingut en contenidors dusos especials noms es pot importar amb exempci fins al lmit de 200 litres.

    d) Els lubricants que es troben a bord dels vehicles en les quantitats que corresponen a les necessitats normals de funcionament dels dits vehicles durant el trajecte en curs.

    2. A lefecte daquest article, sentn per:

    a) Vehicle autombil industrial: Tot vehicle de motor capa de circular per carretera que, per les seves caracterstiques i el seu equipament, resulta apte i est destinat al transport, amb remuneraci o sense, de persones, amb capacitat superior a nou persones incls el conductor, o de mercaderies, aix com a altres usos industrials diferents del transport.

    b) Vehicle autombil de turisme: Tot vehicle de motor apte per circular per carretera no comprs en el concepte de vehicle autombil industrial.

    c) Contenidors dusos especials: Tot contenidor equipat amb dispositius especialment adaptats per als sistemes de refrigeraci, oxigenaci, allament trmic o altres de similars.

    d) Dipsits normals: Els dipsits, inclosos els de gas, incorporats duna manera fixa pel constructor en tots els vehicles de srie o en els contenidors dun mateix tipus i la disposici dels quals permeti la utilitzaci directa del carburant en la tracci del vehicle o, en el seu cas, el funcionament dels sistemes de refrigeraci o de qualsevol altre amb qu estigui equipat el vehicle o els contenidors dusos especials.

    3. Els carburants admesos amb exempci no poden ser utilitzats en vehicles diferents daquells en els quals shan importat ni extrets dels mateixos vehicles ni emmagatzemats, excepte en els casos en qu els vehicles mencionats sn objecte duna reparaci necessria, tampoc poden ser objecte duna cessi onerosa o gratuta per part del beneficiari de lexempci.

    Les quantitats que han estat utilitzades en condicions altres que les previstes per al benefici de lexempci queden subjectes a limpost.

    Article 36

    Importacions de bns en rgim diplomtic o consular Estan exemptes de limpost les importacions de bns en rgim diplomtic o consular que gaudeixen de lexempci dels drets dimportaci.

    Article 37

    Importacions de bns destinats a organismes internacionals o emparats en acords internacionals Estan exemptes de limpost les importacions de bns efectuades per organismes internacionals reconeguts per Andorra i les realitzades pels seus membres amb estatut diplomtic, amb els lmits i les condicions fixades en els convenis internacionals pels quals es creen aquests organismes.

    Tanmateix, sn de plena aplicaci les franqucies atorgades en el marc dels acords internacionals.

    Article 38

    Reimportacions de bns Estan exemptes de limpost les reimportacions de bns en el mateix estat en qu prviament es van exportar i que es realitzen per la persona que les ha exportat i es beneficia de lexempci dels drets a la importaci.

    Article 39

    Prestacions de serveis relacionats amb les importacions Estan exemptes de limpost les prestacions de serveis, la contraprestaci de les quals est inclosa a la base de tributaci de les importacions de bns, dacord amb el que estableix larticle 51.

    Article 40

    Exempcions en les importacions per evitar la doble imposici Estan exemptes de limpost les operacions segents:

    1. Les importacions de bns, el lliurament dels quals sentn realitzat en lmbit territorial de limpost, en virtut del que estableix lapartat 2, lletra b) de larticle 42.

    2. Les importacions temporals de bns amb exempci parcial dels drets dimportaci, quan sn cedits pel seu propietari mitjanant operacions subjectes i no exemptes de limpost en virtut del que preveu lapartat 2, lletra j), de larticle 43.

    3. Les importacions delectricitat.

    Article 41

    Altres exempcions Tamb estan exemptes de limpost, dacord amb les condicions i els lmits establerts per la normativa duanera, les importacions segents:

    1. Bns importats amb motiu dun casament.

    2. Els bns personals importats per motiu dun canvi de residncia o per moblar una residncia secundria.

    3. Equipament necessari destudis i altres objectes mobles dalumnes o estudiants.

    4. Animals de laboratori i substncies biolgiques o qumiques destinades a la recerca.

  • 29/377

    5. Substncies teraputiques dorigen hum i reactius per a la determinaci dels grups sanguinis i histolgics.

    6. Instruments i aparells destinats a la recerca mdica, a lestabliment de diagnstics o a la realitzaci de tractaments mdics.

    7. Substncies de referncia per controlar la qualitat dels medicaments.

    8. Productes farmacutics utilitzats amb motiu de manifestacions esportives internacionals.

    9. Materials accessoris destiba i de protecci de mercaderies durant el transport.

    10. Jaos, farratges i aliments destinats als animals durant el transport.

    11. Materials destinats a la construcci, al manteniment o a la decoraci de monuments commemoratius.

    Captol cinqu. Lloc de realitzaci del fet generador

    Article 42

    Lloc de realitzaci dels lliuraments de bns El lloc de realitzaci dels lliuraments de bns es determina segons les regles segents:

    1. Els lliuraments de bns que no sn objecte dexpedici o transport, sentenen realitzats dins del territori andorr quan els bns es posen a disposici de ladquirent en el dit territori.

    2. Tamb sentenen realitzats dins del territori andorr:

    a) Quan els bns sn expedits o transportats pel provedor, per ladquirent o per un tercer, sha de considerar que el lliurament sha realitzat en lmbit territorial de limpost quan lexpedici o el transport sinicia en el territori mencionat. No obstant aix, en el cas de bns objecte dimportaci, malgrat que el lloc dinici del transport estigui situat en un pas estranger, els lliuraments dels bns efectuats per limportador i, en el seu cas, pels successius adquirents sentenen realitzats en lmbit territorial de limpost.

    b) Els lliuraments de bns que han de ser objecte dinstallaci o muntatge abans de la seva posada a disposici, quan la installaci sultimi en el territori esmentat. Aquesta regla noms saplica quan la installaci o el muntatge implica la immobilitzaci dels bns lliurats i el seu cost excedeix el 15% del total de la contraprestaci corresponent al lliurament dels bns installats.

    c) Els lliuraments de bns immobles radicats en territori andorr.

    3. Els lliuraments delectricitat sentenen efectuats dins del territori andorr en els supsits que sesmenten a continuaci:

    a) Els efectuats a un empresari o a un professional revenedor, quan aquest empresari o professional t la seu de la seva activitat econmica o posseeix un establiment permanent o, en el seu defecte, el seu domicili en el citat territori.

    b) Qualsevol altre, quan ladquirent efectua ls o consum efectiu delectricitat en lmbit territorial de limpost.

    Article 43

    Lloc de realitzaci de les prestacions de serveis. Regles generals 1. Les prestacions de serveis sentenen realitzades al territori andorr en els casos que, exposats a continuaci i sense perjudici del que disposa lapartat 2 daquest article i larticle 44 daquesta Llei:

    a) Quan el destinatari s un empresari o professional que actua com a tal i t la seu de la seva activitat econmica o un establiment permanent o, en el seu defecte, t el seu domicili o residncia habitual a Andorra, sempre que es tracti de serveis que tenen per destinataris lesmentada seu, lestabliment permanent, el domicili o la residncia habitual.

    b) Quan el destinatari no s un empresari o professional actuant com a tal, els serveis prestats per un empresari o professional que t la seu de la seva activitat econmica o lestabliment permanent des del qual els presta o, en el seu defecte, el lloc del seu domicili o residncia habitual, es troba a Andorra.

    2. No sentenen realitzats en territori andorr, els serveis que senumeren a continuaci quan el seu destinatari no s un empresari o professional actuant com a tal i est establert o t el seu domicili o residncia habitual fora del Principat dAndorra, excepte que la utilitzaci o explotaci efectives dels serveis es produeixin en territori andorr:

    a) Les cessions i concessions de drets dautor, patents, llicncies, marques de fbrica o comercials i els altres drets de propietat intellectual o industrial, aix com altres drets similars.

    b) La cessi o concessi de fons de comer, dexclusives de compra o venda o del dret a exercir una activitat professional.

    c) Els de publicitat.

    d) Els dassessorament, auditoria, enginyeria, gabinet destudis, advocacia, consultors, experts comptables o fiscals i altres similars, a excepci dels relacionats amb bns immobles segons el disposat a larticle 44.

    e) Els de tractament de dades i el subministrament dinformacions, inclosos els procediments i experincies de carcter comercial.

    f) Els de traducci, correcci o composici de textos, aix com els cedits per intrprets.

    g) Els dassegurana, reassegurana i capitalitzaci.

    h) Els de cessi de personal.

    i) El doblatge de pellcules.

    j) Els arrendaments de bns mobles corporals, excepte els de mitjans de transport i els de contenidors.

    k) Les obligacions de no prestar, de manera total o parcialment, qualsevol dels serveis enunciats en aquest apartat.

    l) Els serveis prestats per via electrnica.

    m) Els serveis de telecomunicacions, de radiodifusi i de televisi.

    3. Segons la Llei, sentn per:

  • 30/377

    a) Seu de lactivitat econmica: lloc en el qual els empresaris o professionals centralitzen la gesti i lexercici habitual de la seva activitat empresarial o professional.

    b) Establiment permanent: lloc fix de negocis de qualsevol ndole, mitjanant el qual una persona fsica o una entitat no resident duu a terme tota o part de la seva activitat econmica.

    En particular, tenen aquesta consideraci:

    - les seus de direcci,

    - les sucursals,

    - les oficines,

    - les fbriques,

    - els tallers, els magatzems, les botigues i altres establiments similars,

    - les mines, les canteres, les explotacions agrcoles, forestals o pecuries, o qualsevol altre lloc dexploraci o extracci de recursos naturals, i

    - les obres de construcci, installaci o muntatge, la durada de les quals excedeix els dotze mesos.

    c) Serveis de telecomunicaci: aquells serveis que tenen per objecte la transmissi, emissi i recepci de senyals, textos, imatges i sons o informaci de qualsevol naturalesa, per fil, radi, mitjans ptics o altres mitjans electromagntics, incloent la cessi o concessi dun dret a ls de mitjans per a tal transmissi, emissi o recepci i, aix com, la provisi daccs a xarxes informtiques.

    d) Serveis prestats per via electrnica: aquells serveis que consisteixen en la transmissi enviada i rebuda ntegrament per mitj dequips de processament, inclosa la compressi numrica i larxivament de dades, i ntegrament tramesa, transportada i rebuda per cable, radi, sistema ptic o altres mitjans electrnics i, entre daltres, els segents:

    - El subministrament i allotjament de llocs informtics.

    - El manteniment a distncia de programes i dequips.

    - El subministrament de programes i la seva actualitzaci.

    - El subministrament dimatges, text, informaci i la posada a disposici de bases de dades.

    - El subministrament de msica, pellcules, jocs, inclosos els datzar o de diners, i demissions i manifestacions poltiques, culturals, artstiques, esportives, cientfiques o de lleure.

    - El subministrament densenyament a distncia.

    A aquests efectes, quan el prestador dun servei i el seu destinatari es comuniquen per correu electrnic, el servei per si mateix no t la consideraci de servei prestat per via electrnica.

    4. Tenen tamb la consideraci destablerts a lefecte daquesta Llei els empresaris o els professionals que optin voluntriament per la seva tributaci com a obligats tributaris establerts i aix ho sollicitin al Ministeri encarregat de les Finances dacord amb el procediment reglamentari que sestableixi.

    Article 44

    Lloc de realitzaci de les prestacions de serveis. Regles especials Sentenen prestats al territori andorr els serveis segents:

    1. Els relatius a bns immobles arrelats a lesmentat territori.

    Es consideren relatius a bns immobles, els serveis segents:

    a) Larrendament o cessi ds dels esmentats bns per qualsevol ttol, inclosa els habitatges moblats.

    b) Els relatius a la preparaci, coordinaci i realitzaci de les execucions dobra immobiliries.

    c) Els de carcter tcnic relatius a les esmentades execucions dobra, inclosos els prestats per arquitectes, arquitectes tcnics i enginyers.

    d) Els de gesti relatius a bns immobles o operacions immobiliries.

    e) Els de vigilncia o seguretat relatius a bns immobles.

    f) Els de lloguer de caixes de seguretat.

    g) La utilitzaci de vies de peatge.

    h) Els dallotjament en establiments dhostaleria, dacampada i balnearis.

    2. Els de transport de passatgers i de bns, per la part de trajecte que discorri per territori andorr, en els segents casos:

    a) En el transport de viatgers, qualsevol que sigui el destinatari del servei.

    b) En el transport de bns, quan el destinatari no sigui un empresari o professional actuant com a tal.

    3. Laccs a manifestacions culturals, artstiques, esportives, cientfiques, educatives, recreatives o similars, com fires o exposicions, i els serveis accessoris al mateix, sempre que el destinatari sigui un empresari o professional actuant com a tal i dites manifestacions tinguin lloc efectivament en el territori andorr.

    4. Els prestats per via electrnica des de la seu dactivitat, un establiment permanent o el lloc del domicili o residncia habitual dun empresari o professional que es troba fora dAndorra i el destinatari del qual no s un empresari o professional actuant com a tal, i es troba establert o t la seva residncia o domicili habitual en territori andorr.

    Dacord amb el que disposa aquest apartat, es presumeix que el destinatari del servei es troba establert o s resident en territori andorr quan sefectua el pagament de la contraprestaci del servei amb crrec a comptes oberts en establiments o entitats de crdit ubicades a lesmentat territori.

    5. Els de restaurant i ctering quan es presten materialment a Andorra.

  • 31/377

    6. Els de mediaci, en nom i per compte daltri, el destinatari dels quals no s un empresari o professional actuant com a tal, sempre que les operacions respecte de les quals sintervingui sentenguin realitzades a Andorra dacord amb el que disposa la Llei.

    7. Els que senuncien a continuaci, quan es presten materialment en territori andorr i el seu destinatari no s un empresari o professional actuant com a tal:

    a) Els serveis accessoris al transport com la crrega i descrrega, transbord, manipulaci i serveis similars.

    b) Els treballs i les execucions dobra realitzats sobre bns mobles corporals i els informes pericials, valoracions i dictmens relatius als esmentats bns.

    c) Els serveis relacionats amb manifestacions culturals, artstiques, esportives, cientfiques, educatives, recreatives, jocs datzar o similars, com fires o exposicions, incloent els serveis dorganitzaci i altres serveis accessoris.

    8. Els de telecomunicacions, de radiodifusi i de televisi, prestats des de la seu dactivitat o un establiment permanent o, en el seu defecte, el lloc del domicili o residncia habitual dun empresari o professional que es troba fora dAndorra i el destinatari del qual no s un empresari o professional actuant com a tal, sempre que aquest ltim es troba establert o t la seva residncia o domicili habitual en territori andorr i la utilitzaci o explotaci efectiva daquests serveis es realitza a lesmentat territori.

    Dacord amb el que disposa aquest apartat, es presumeix que el destinatari del servei es troba establert o s resident en territori andorr quan sefectua el pagament de la contraprestaci del servei amb crrec a comptes oberts en establiments o entitats de crdit ubicades a lesmentat territori.

    9. Els serveis darrendament de mitjans de transport en els segents casos:

    a) Els darrendament a curt termini quan els mitjans de transport es posin efectivament en possessi del destinatari en el territori andorr.

    b) Els darrendament a llarg termini quan el destinatari no tingui la condici dempresari o professional actuant com a tal sempre que es trobi establert o tingui el seu domicili o residencia habitual en el territori andorr.

    No obstant quan els arrendaments a llarg termini el destinatari dels quals no sigui un empresari o professional actuant com a tal tinguin per objecte embarcacions desbarjo, no sentendran prestats en el territori andorr.

    Als efectes del disposat en aquest apartat, sentendr per curt termini la tinena o ls continuat dels mitjans de transport durant un perode no superior a trenta dies i, en el cas dembarcacions, no superior a noranta dies.

    Captol sis. Meritaci de limpost

    Article 45

    Meritaci de limpost en els lliuraments de bns i en les prestacions de serveis 1. Limpost es merita:

    a) En els lliuraments de bns, quan t lloc la seva posada a disposici de ladquirent o, en el seu cas, quan sefectuen conforme la legislaci que els sigui aplicable.

    No obstant el que disposa lapartat anterior, en els lliuraments de bns efectuats en virtut de contractes de venda amb pacte de reserva de domini o qualsevol altra condici suspensiva, darrendament venda de bns o darrendament de bns amb pacte de reserva amb clusula de transferncia de la propietat vinculant per ambdues parts, limpost es merita quan els bns es posen en possessi de ladquirent.

    b) En les prestacions de serveis, quan es presten, executen o efectuen les operacions gravades. No obstant aix, tractant-se dexecucions dobra amb aportaci de materials, quan els bns es posen a disposici del propietari de lobra.

    c) En les transmissions de bns entre el comitent i comissionista efectuades en virtut de contractes de comissi de venda, quan lltim actu en nom propi, en el moment que el comissionista efectu lentrega dels bns respectius.

    d) Quan es tracti de lliuraments de bns efectuats en virtut de contractes pels quals una de les parts lliuri a laltra bns corporals, el valor dels quals sestimi en una quantitat certa, obligant-se qui els rep a procurar la seva venda dintre del termini i a retornar el valor estimat dels bns venuts i la resta dels no venuts, la meritaci dels lliuraments relatius als bns venuts es produir quan qui els rebi els posi a disposici de ladquirent.

    En les transmissions de bns entre comissionista i comitent efectuades en virtut de contractes de comissi de compra, quan el primer actu en nom propi, en el moment en el qual li siguin entregats al comissionista els bns que es refereixen.

    e) En els supsits dautoconsum, quan sefectuen les operacions gravades.

    f) En els arrendaments, en els subministraments i, en general, en les operacions de tracte successiu o continuat, quan resulta exigible la part del preu que comprn cada percepci.

    No obstant, quan no sha pactat preu o quan, havent-se pactat, no sha determinat el moment de la seva exigibilitat, o la mateixa exigibilitat sha establert amb una periodicitat superior a un any natural, la meritaci de limpost es produeix el 31 de desembre de cada any per la part proporcional corresponent al perode transcorregut des de linici de loperaci, o des de lanterior meritaci, fins a la data.

    Sexceptuen del que es disposa en aquest apartat les operacions a les quals es refereix lapartat 1, lletra a) pargraf segon, daquest article.

    2. Sense perjudici del que disposa lapartat anterior, en les operacions subjectes a gravamen que originin pagaments a compte anteriors a la realitzaci del fet generador, limpost es merita en el moment del cobrament anticipat, tant si s total o si s parcial, pels imports efectivament percebuts.

    Article 46

    Meritaci de limpost en les importacions

  • 32/377

    En les importacions de bns, la meritaci de limpost es produeix en el moment en qu t o hagus tingut lloc la meritaci dels drets a la importaci, dacord amb la legislaci duanera, independentment que aquestes importacions estiguin o no subjectes als drets a la importaci mencionats. La meritaci de limpost s independent del moment del seu pagament.

    Captol set. Base de tributaci

    Article 47

    Base de tributaci. Regla general 1. La base de tributaci de limpost est constituda per limport total de la contraprestaci de les operacions subjectes procedent del destinatari o de terceres persones.

    2. En particular, sinclouen en el concepte de contraprestaci:

    a) Les despeses de comissions, ports i transports, assegurances, primes per prestacions anticipades i qualsevol altre crdit efectiu a favor de qui realitza el lliurament o presta el servei, derivat de la prestaci principal o de les accessries.

    b) Els tributs i els gravmens de qualsevol classe que recauen sobre les mateixes operacions gravades, excepte el mateix impost general indirecte.

    c) Limport dels envasos i els embalatges, inclosos els susceptibles de devoluci, carregat als destinataris de loperaci, sigui quin sigui el concepte pel qual es percep aquest import.

    d) Limport dels deutes assumits pel destinatari de les operacions subjectes com a contraprestaci total o parcial de les mateixes operacions.

    3. Es considera que redueixen la base de tributaci de limpost els descomptes i les bonificacions respecte a un lliurament de bns o una prestaci de serveis quan es concedeixen prviament o simultniament al moment de la realitzaci de les dites operacions.

    El que disposa el pargraf anterior no s daplicaci quan les minoracions de preu constitueixen remuneracions daltres operacions.

    4. Es considera que no formen part de la base de tributaci de limpost:

    a) Les quantitats percebudes per ra dindemnitzacions, diferents de les previstes a lapartat anterior que, per la seva naturalesa i funci, no constitueixin contraprestaci o compensaci dels lliuraments de bns o prestacions de servei subjectes a limpost.

    b) Els suplerts, entenent com a tals les quantitats a percebre per atendre pagaments en nom i per compte de tercers que, en conseqncia, no constitueixen una contraprestaci dun lliurament de bns o una prestaci de serveis realitzat per lobligat tributari.

    5. Quan les quotes de limpost general indirecte que graven les operacions subjectes a aquest tribut no shan repercutit expressament a la factura, sentn que la contraprestaci no inclou aquestes quotes.

    Sexclouen del que disposa lapartat anterior els casos en qu la repercussi expressa de limpost no s obligatria.

    Article 48

    Base de tributaci. Regles especials 1. Quan la contraprestaci de les operacions no consisteix en diners, es considera base de tributaci el valor normal de mercat dels bns lliurats o serveis prestats.

    No obstant aix, si la contraprestaci consisteix parcialment en diners, es considera base de tributaci el resultat dafegir al valor de mercat de la part no dinerria de la contraprestaci, limport de la part dinerria de la contraprestaci, sempre que aquest resultat sigui superior al determinat per aplicaci del que disposa el pargraf anterior.

    2. Quan en una mateixa operaci i per un preu nic es lliurin bns o es prestin serveis de diversa naturalesa, inclosos els supsits de transmissi de la totalitat o duna part dun patrimoni empresarial, la base imposable corresponent a cada un dells es determina en proporci al valor de mercat dels bns lliurats o dels serveis prestats.

    El que disposa el pargraf anterior no saplica quan aquests bns o serveis constitueixen lobjecte de les prestacions accessries duna altra de principal subjecta a limpost.

    3. Als supsits dautoconsum represos a larticle 8, sn daplicaci les regles segents per a la determinaci de la base de tributaci:

    a) Si els bns es lliuren en el mateix estat en qu han estat adquirits sense haver estat sotmesos a cap procs de fabricaci, elaboraci o transformaci per part del mateix obligat tributari, o pel seu compte, la base de tributaci s la que shagus fixat en loperaci per la qual shaguessin adquirit tals bns.

    Tractant-se de bns importats, la base de tributaci s la que hauria prevalgut per la liquidaci de limpost en el moment de la importaci dels mateixos bns.

    b) Si els bns lliurats han estat sotmesos a processos delaboraci o transformaci per part del transmitent o pel seu compte, la base de tributaci s el cost dels bns o serveis utilitzats per lobligat tributari per a lobtenci dels dits bns, incloses les despeses de personal efectuades amb la mateixa finalitat.

    c) No obstant aix, si el valor dels bns lliurats ha estat alterat com a conseqncia de la seva utilitzaci, deteriorament, obsolescncia, envelliment o qualsevol altra causa, es considera base de tributaci el valor dels bns en el moment que sefectua el lliurament.

    4. En els casos dautoconsum de serveis, es considera base de tributaci el cost de la prestaci dels serveis, inclosa, en el seu cas, lamortitzaci dels bns cedits.

    5. La base de tributaci no pot ser inferior a la que resultaria daplicar el valor normal de mercat, excepte que limpost addicional que shagus hagut de repercutir fos plenament deduble per el destinatari de la operaci, en els segents supsits:

    a) Quan hi ha vinculaci entre les parts que intervenen en una operaci segons el que disposa la legislaci relativa a lImpost sobre Societats.

    b) Els lliuraments de bns i prestacions de serveis entre una empresa, grup dempreses o professionals i els seus empleats.

  • 33/377

    c) Els lliuraments de bns immobles.

    Als efectes daquesta llei sentn per valor normal de mercat el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurdics idntics o similars.

    En relaci als bns immobles la comprovaci de valors es realitzar dacord amb el que sestableix a aquests efectes la llei de lImpost sobre Transmissions Patrimonials Immobiliries de 29 de desembre del 2000.

    6. Quan la contraprestaci de les operacions sha fixat en una moneda o una divisa diferent de leuro saplica el tipus de canvi fixat per la Duana vigent en el moment de la meritaci de limpost.

    7. A la base de tributaci de les operacions a qu es refereixen els apartats anteriors, quan procedeixi, shan de contemplar addicionalment les regles establertes a larticle 46.

    Article 49

    Modificaci de la base de tributaci 1. La base de tributaci determinada dacord amb el que disposen els articles 47 i 48 anteriors es redueix en les quanties segents:

    a) Limport dels envasos i els embalatges susceptibles de reutilitzaci que han estat objecte de devoluci.

    b) Els descomptes i les bonificacions atorgats amb posterioritat al moment de loperaci.

    2. Quan per resoluci ferma, judicial o administrativa o dacord amb el dret o els usos de comer quedin sense efecte totalment o parcialment les operacions gravades o salteri el preu desprs del moment en el qual loperaci shagus efectuat, la base imposable es modifica en la quantia corresponent.

    3. La base de tributaci tamb es pot reduir quan els crdits corresponents a les quotes repercutides per les operacions gravades siguin totalment o parcialment incobrables.

    a) A aquest efecte, un crdit es considera totalment o parcial incobrable quan reuneix alguna de les condicions segents:

    - Que hagi transcorregut el termini de sis mesos des del venciment de lobligaci.

    - Que el deutor estigui declarat en situaci de suspensi de pagaments o fallida.

    - Que el deutor estigui processat pel delicte daixecament de bns.

    - Que les obligacions hagin estat reclamades judicialment o siguin objecte dun litigi judicial de la soluci del qual depengui el cobrament.

    b) No procedeix la modificaci de la base de tributaci en els casos segents:

    - Crdits que gaudeixen de garantia real, en la part garantida.

    - Crdits fianats per entitats de crdit o coberts per un contracte dassegurana de crdit o de cauci, en la part fianada o assegurada.

    - Crdits entre persones o entitats vinculades definides a larticle 48, apartat cinqu, llevat quan es compleixi la condici assenyalada a la lletra a) daquest article.

    - Crdits deguts o fianats per entitats parapbliques o entitats de dret pblic.

    - Crdits en qu el destinatari de les operacions no estigui establert al Principat dAndorra.

    c) En els supsits de pagament parcial anterior a la modificaci esmentada, sentn que lImpost general indirecte est incls a les quantitats percebudes i en la mateixa proporci que la part de contraprestaci satisfeta.

    d) En els supsits en els quals procedeixi modificar la base de tributaci per impagament shaur de reflectir lesmentada circumstncia en els llibres registres tant de lobligat tributari com del destinatari de loperaci quan es tracti dempresaris o professionals.

    4. Si limport de la contraprestaci no results conegut en el moment de la meritaci de limpost, lobligat tributari ha de fixar-lo provisionalment aplicant criteris fonamentats, sense perjudici de rectificar-lo quan aquest import sigui conegut.

    Article 50

    Determinaci de la base de tributaci 1. Amb carcter general, la base de tributaci sha de determinar a travs del rgim destimaci directa, sense ms excepcions que les establertes en aquesta Llei i a les normes reguladores del rgim destimaci indirecta de les bases de tributaci.

    2. Laplicaci del rgim destimaci indirecta comprn limport de les adquisicions de bns i serveis efectuats per lobligat tributari i limpost suportat corresponent a les mateixes adquisicions.

    Article 51

    Base de tributaci de les importacions 1. Regla general

    En les operacions dimportaci, la base de tributaci s la que resulti daddicionar els conceptes segents al valor a la Duana, quan no hi estiguin inclosos:

    a) Els tributs, els drets, les exaccions i els altres gravmens que es meritin fora de lmbit territorial de limpost, aix com els que es meritin amb motiu de la importaci, amb excepci del mateix impost general indirecte.

    b) Les despeses accessries, les de comissions, embalatges, transports i assegurances que es produeixin fins al lloc de destinaci dels bns a linterior del Principat dAndorra.

    2. Regles especials

    a) La base de tributaci de les reimportacions de bns exportats temporalment fora del territori andorr per ser objecte de treballs de reparaci, transformaci, adaptaci o treballs fets per encrrec s la contraprestaci dels treballs mencionats dacord amb les normes

  • 34/377

    referents al captol set. Tamb es comprenen en la base de tributaci els conceptes a qu es refereixen les lletres a) i b) de lapartat anterior quan no estiguin inclosos en la contraprestaci definida en el pargraf anterior.

    b) La base de tributaci en les importacions daplicacions informtiques estndards en srie i comercialitzades per ser usades s el resultat dafegir al valor corresponent al suport informtic el valor dels programes informtics incorporats.

    Les normes de modificaci de la base de tributaci de larticle 49 tamb sn daplicaci a la determinaci de la base de tributaci de les importacions.

    Captol vuit. Obligats tributaris

    Article 52

    Obligats tributaris en els lliuraments de bns i les prestacions de serveis 1. Sn obligats tributaris de limpost:

    a) Amb carcter general, els empresaris o els professionals que realitzen els lliuraments de bns o prestin els serveis subjectes a limpost.

    b) No obstant aix, sn obligats tributaris els empresaris o professionals per qui es realitzen les operacions subjectes a gravamen:

    - Quan els empresaris o els professionals que realitzen els lliuraments de bns o presten els serveis subjectes a limpost no estan establerts en lmbit territorial de limpost i els destinataris de les operacions realitzades sn empresaris o professionals establerts en territori andorr.

    - Quan tant lempresari o el professional que realitzi el lliurament de bns com el destinatari de loperaci no estiguin establerts en el territori andorr.

    2. Tenen la consideraci dobligats tributaris les societats civils, les comunitats de bns i altres entitats que, sense tenir personalitat jurdica, constitueixen una unitat econmica o un patrimoni separat, quan realitzen operacions subjectes a limpost. En aquests supsits responen del pagament de limpost de forma solidria, i per la totalitat del deute tributari, els socis, comuners, partcips o, en general, els titulars finals daquesta entitat.

    Article 53

    Obligats tributaris en les importacions Sn els obligats tributaris de limpost en les operacions dimportaci els que realitzen les importacions.

    A aquest efecte, es consideren importadors:

    1. Els destinataris dels bns importats, siguin adquirents, cessionaris o propietaris dels mateixos bns, o b consignataris que actuen en nom propi en la importaci dels bns esmentats amb independncia de la seva condici dobligat tributari en les altres operacions subjectes a limpost.

    2. Els viatgers pels bns que porten o transporten en arribar a Andorra.

    3. Els propietaris dels bns en els casos no previstos en els apartats 1 i 2 anteriors.

    Article 54

    Responsables de limpost 1. Sn responsables subsidiaris de lImpost els agents de Duanes que actuen en nom propi i per compte dels seus comitents.

    2. Sn responsables solidaris del deute tributari que correspongui satisfer a lobligat tributari els destinataris de les operacions que, mitjanant acci o omissi culposa o dolosa, eludeixen la repercussi correcta de limpost.

    A aquest efecte, la responsabilitat arriba a la sanci que pugui procedir.

    3. Les responsabilitats establertes a lapartat primer anterior no comprenen els deutes tributaris que es posin de manifest com a conseqncia dactuacions practicades fora dels recintes duaners.

    Article 55

    Trasllat de limpost 1. Els obligats tributaris han de traslladar o repercutir ntegrament limpost sobre aquells per als quals es realitza loperaci gravada, i aquests darrers queden obligats a suportar-lo sempre que el trasllat de limpost sajusti al que estableix la Llei.

    2. El trasllat de limpost sha defectuar mitjanant factura o document substitutiu, en les condicions i els requisits que sestableixen reglamentriament.

    A aquest efecte, la quota repercutida es consigna separadament de la base de tributaci, fins i tot en els casos de preus fixats administrativament, indicant el tipus de gravamen.

    3. El trasllat de limpost sha defectuar al moment de lexpedici i el lliurament de la factura o dels documents substitutius corresponents.

    4. El dret de trasllat de limpost sha dexercir dins del perode de prescripci tributria. No obstant aix, es perd el dret al trasllat de limpost quan hagi transcorregut un any des de la data de la meritaci sempre que el destinatari no sigui un empresari o professional.

    5. El destinatari de loperaci gravada per limpost no est obligat a suportar el trasllat de limpost amb anterioritat al moment de la meritaci daquest impost.

    6. En les importacions de bns, el trasllat de limpost es produeix mitjanant el corresponent document expedit per la Duana.

    Article 56

  • 35/377

    Rectificaci de les quotes impositives 1. Els obligats tributaris han defectuar la rectificaci de les quotes impositives traslladades quan limport de les quotes sha determinat incorrectament o es produeixen circumstncies que, segons el que disposa larticle 49, donen lloc a la modificaci de la base de tributaci.

    La rectificaci sha defectuar en el moment en qu sadverteixen les causes de la incorrecta determinaci de les quotes o es produeixen les circumstncies a les quals es refereix el mencionat article 49 daquesta Llei, sempre que no hagin transcorregut tres anys a partir del moment en qu sha meritat limpost corresponent a loperaci.

    2. La rectificaci de les quotes impositives traslladades sha de documentar dacord amb el que sestableixi reglamentriament.

    3. Quan la rectificaci de les quotes implica un augment de les inicialment repercutides i s conseqncia dun error fonamentat en dret o en les circumstncies previstes a larticle 49, lobligat tributari ha dincloure la diferncia en la declaraci liquidaci corresponent al perode en qu sha defectuar la rectificaci.

    4. Quan la rectificaci impliqui una minoraci de les quotes inicialment repercutides, lobligat tributari pot optar per qualsevol de les vies segents:

    a) Iniciar el procediment corresponent de devoluci dingressos indeguts.

    b) Regularitzar la situaci tributria a la declaraci liquidaci corresponent al perode en el qual shagi defectuar la rectificaci o en les posteriors fins al termini dun any a comptar del moment en qu shagus hagut de fer la rectificaci mencionada.

    Captol nov. Tipus de gravamen

    Article 57

    Tipus de gravamen general El tipus de gravamen general s dun 4,5% i sexigeix sempre que no es prevegi expressament laplicaci dun altre tipus de gravamen.

    Article 58

    Tipus de gravamen redut El tipus de gravamen redut s dun 1% i saplica noms a les operacions segents:

    1. Les classes impartides a ttol particular per persones fsiques sobre matries incloses en els plans destudis de qualsevol nivell i grau del sistema densenyament escolar o universitari.

    2. Els productes alimentaris (incloses les begudes, excepte per les begudes alcohliques) per al consum hum o animal, els animals vius, les llavors, les plantes i els ingredients normalment utilitzats en la preparaci de productes alimentaris; els productes utilitzats normalment com a complement o succedani de productes alimentaris.

    Sentn per begudes alcohliques tot lquid apte per al consum hum per ingesti que contingui alcohol etlic.

    3. Les aiges, fins i tot en estat slid, aptes per a lalimentaci humana o animal o per al reg.

    4. Els llibres, els diaris i les revistes que no continguin nicament i fonamentalment publicitat. Els elements complementaris que es lliuren conjuntament amb aquests bns mitjanant preu nic tributen al tipus de gravamen corresponent segons la naturalesa del b lliurat.

    Es comprenen en aquest apartat les execucions dobra que tinguin com a resultat immediat lobtenci dun llibre, un diari o una revista en plec o en continu, dun fotolit dels bns esmentats o que consisteixi en lenquadernaci dels mateixos bns.

    Sentn que els llibres, els diaris i les revistes contenen fonamentalment publicitat quan ms del 75 per 100 dels ingressos que proporcionen al seu editor sobtinguin per aquest concepte.

    Article 59

    Tipus de gravamen super redut El tipus de gravamen super redut s del 0% saplica noms a les operacions segents:

    1. Les prestacions de serveis hospitalaris o dassistncia sanitria i les que shi relacionen directament, efectuades per entitats parapbliques o de dret pblic.

    Es consideren prestacions de serveis directament relacionades amb les hospitalries i dassistncia sanitria les dalimentaci, allotjament, sala doperacions, subministrament de medicaments i material sanitari i altres danlegs prestats per les clniques, els laboratoris, les residncies i altres establiments hospitalaris i dassistncia sanitria. El tipus redut no sestn a les operacions segents:

    a) Els serveis mencionats anteriorment no prestats als malalts i als seus acompanyants.

    b) Els serveis veterinaris.

    c) Larrendament de bns realitzats per les entitats a qu es refereix aquest apartat.

    2. Lassistncia a persones fsiques efectuada per professionals de la salut amb conveni vigent amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, sempre que el destinatari hi estigui afiliat o en sigui beneficiari i que lacte estigui reemborsat, almenys parcialment.

    A efectes daquest impost tenen la condici de professionals de la salut els considerats com a tal en lordenament jurdic o reconeguts per lAdministraci general.

    3. Les prestacions de serveis dassistncia social i les altres que hi estan relacionades directament, realitzades en lexercici dels professionals socials, o per entitats parapbliques, entitats de dret pblic o altres organismes de carcter social reconeguts per lEstat, sempre que es tracti dactes efectuats per professionals en conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, detallades a continuaci:

    a) Protecci de la infncia i de la joventut.

  • 36/377

    b) Assistncia a la tercera edat.

    c) Educaci especial i assistncia a persones amb discapacitat.

    d) Acci social comunitria i familiar.

    e) Reinserci social i prevenci de la delinqncia.

    f) Assistncia a alcohlics i toxicmans.

    A efectes daquest impost tenen la condici de professionals socials els considerats com a tals en lordenament jurdic, o reconeguts per lAdministraci general.

    4. Leducaci de la infncia i de la joventut, la gurdia i la custdia dinfants, lensenyament escolar, universitari i de postgrau i la formaci i el reciclatge professional, realitzat per entitats parapbliques, per entitats de dret pblic o per entitats privades autoritzades per a lexercici daquestes activitats.

    El tipus redut sestn a les prestacions de serveis directament relacionades amb els serveis descrits anteriorment, realitzades per les mateixes empreses docents o educatives que presten els serveis mencionats o per entitats o associacions de carcter no lucratiu.

    5. Les prestacions de serveis directament relacionades amb la prctica de lesport o de leducaci fsica, facilitades a les persones que practiquen lesport o leducaci fsica per organismes sense nim de lucre com poden ser entitats de dret pblic o parapbliques, federacions esportives o associacions esportives federades.

    6. Les prestacions de serveis relacionades a continuaci quan sn efectuades per Administracions pbliques o parapbliques, entitats de dret pblic o entitats o establiments culturals o socials de carcter no lucratiu:

    a) Les prpies de biblioteques, arxius i centres de documentaci.

    b) Les visites a museus, galeries dart, pinacoteques, monuments, indrets histrics, jardins botnics, parcs zoolgics i parcs naturals i altres espais naturals protegits de caracterstiques similars.

    c) Les representacions teatrals, musicals, coreogrfiques, audiovisuals i cinematogrfiques.

    d) Lorganitzaci dexposicions i manifestacions similars dmbit educatiu, cultural o social.

    7. El transport de malalts o ferits en ambulncies o vehicles especialment adaptats per a aquest fi.

    8. Els arrendaments dedificis o de parts dels mateixos edificis destinats exclusivament a habitatges, inclosos els aparcaments i els annexos accessoris a aquests ltims i els mobles, arrendats conjuntament amb ells.

    9. El lliurament de medicaments reemborsables per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

    10. Les transmissions dhabitatges a les que hagus correspost laplicaci de la exempci contemplada en lapartat 11 de larticle 4 de lImpost sobre Transmissions Patrimonials Immobiliries, essent daplicaci els mateixos requisits i procediment.

    Article 60

    Tipus de gravamen incrementat El tipus de gravamen incrementat s dun 9,5% i saplica a les prestacions de serveis bancaris i financers.

    Captol des. Deduccions i devolucions

    Article 61

    Quotes tributries dedubles 1. Els obligats tributaris poden deduir les quotes de limpost que hagin suportat en la adquisici de bns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econmiques.

    2. En cap cas no procedeix la deducci de les quotes en una quantia superior a la que legalment correspongui ni abans que shaguessin meritat dacord amb el que sestableix segons aquesta Llei.

    Article 62

    Requisits subjectius de la deducci

    Poden fer s del dret a deduir els obligats tributaris de limpost que tinguin la condici dempresaris o professionals dacord amb el que estableix larticle 5 daquesta Llei.

    Article 63

    Limitacions del dret a deduir 1. Els empresaris o els professionals no poden deduir les quotes de limpost suportades o satisfetes per les adquisicions o importacions de bns o serveis que no safectin de manera exclusiva a la seva activitat empresarial o professional.

    2. Les quotes suportades per ladquisici, la importaci, el lloguer o la cessi ds per un altre ttol de bns dinversi que sutilitzin en tot o en part en el desenvolupament de lactivitat empresarial o professional es poden deduir dacord amb les regles segents:

    a) Quan es tracti de bns o serveis diferents dels compresos en les regles segents, en la mesura en qu aquests bns o serveis hagin de ser utilitzats previsiblement, dacord amb criteris fonamentats, en el desenvolupament de lactivitat empresarial o professional.

    b) Quan es tracti dautombils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors i motocicletes, es presumiran afectats al desenvolupament de lactivitat empresarial o professional en la proporci del 50%.

    No obstant aix, es presumeixen afectats al 100% al desenvolupament de lactivitat empresarial o professional els segents:

    - Autombils mixtos utilitzats en el transport de mercaderies.

  • 37/377

    - Els utilitzats en la prestaci de serveis de transport de viatgers mitjanant contraprestaci.

    - Els utilitzats en la prestaci de serveis densenyament de conductors o pilots mitjanant contraprestaci.

    - Els utilitzats per a la realitzaci de proves, demostracions o per a la promoci de vendes.

    - Els utilitzats en els desplaaments professionals dels representants o els comercials.

    - Els utilitzats en serveis de vigilncia.

    c) El grau dutilitzaci dels bns o els serveis previstos a lapartat 2, lletra a) daquest article lha dacreditar lobligat tributari per qualsevol mitj de prova adms en dret.

    En relaci amb els bns previstos a lapartat 2, lletra b), qui qestioni el grau dutilitzaci presumptament establert, ja sigui lobligat tributari o lAdministraci, ha dacreditar el grau efectiu dutilitzaci.

    3. El que disposa lapartat anterior tamb s daplicaci a les quotes suportades o satisfetes per ladquisici o la importaci dels bns i serveis segents directament relacionats amb els bns a qu es refereix aquest apartat:

    a) Accessoris i peces de recanvi.

    b) Combustibles, carburants i productes energtics necessaris per al seu funcionament.

    c) Serveis daparcament i utilitzaci de vies de peatge.

    d) Rehabilitaci, renovaci i reparaci dels mateixos bns.

    Article 64

    Exclusions del dret a deduir 1. No poden ser objecte de deducci, en cap proporci, les quotes suportades com a conseqncia de ladquisici, fins i tot per a lautoconsum, la importaci, larrendament, la reparaci, el manteniment o la utilitzaci dels bns i els serveis que sindiquen a continuaci i dels bns i els serveis accessoris o complementaris als mateixos bns i serveis:

    a) Joies, pedres precioses, perles naturals o cultivades i objectes elaborats totalment o parcialment amb or o plat.

    Als efectes daquest impost, es consideren pedres precioses: el diamant, el rob, el safir, la maragda, laiguamarina, lpal i la turquesa.

    b) Els aliments, les begudes i el tabac.

    c) Els espectacles i els serveis de carcter recreatiu.

    d) Els bns o els serveis destinats a atencions a clients, assalariats o terceres persones.

    No tenen aquesta consideraci:

    - Les mostres gratutes i els objectes publicitaris de poc valor definits a larticle 6, apartats 2 i 4.

    - Els bns destinats exclusivament a ser objecte de lliurament o cessi ds, directament o mitjanant transformaci, a ttol oners, que en un moment posterior a ladquisici es destinin a atencions a clients, assalariats o terceres persones.

    e) Els serveis de desplaament o viatges, hoteleria i restauraci, excepte quan siguin dedubles en limpost sobre societats i en limpost sobre la renda de les activitats econmiques.

    2. Sexceptuen del que disposa el pargraf anterior les quotes suportades com a conseqncia de les operacions mencionades relatives als bns i als serveis segents:

    a) Els bns que objectivament considerats siguin dexclusiva aplicaci industrial, comercial, agrria, clnica o cientfica.

    b) Els bns adquirits o els serveis rebuts destinats a ser objecte de lliurament o cessi ds a ttol oners directament o mitjanant transformaci per empresaris o professionals dedicats habitualment a la realitzaci daquelles operacions.

    Article 65

    Requisits formals de la deducci 1. nicament poden exercir el dret a la deducci els empresaris o els professionals que estiguin en possessi del document justificatiu del seu dret.

    A aquest efecte, nicament es consideren documents justificatius del dret a la deducci els segents:

    a) La factura original o document equivalent que documenti la repercussi de les quotes de limpost derivada dun lliurament de bns o duna prestaci de serveis subjecta a limpost sempre que aquesta factura o document equivalent compleixi els requisits establerts reglamentriament.

    b) En el cas dimportacions, el document administratiu nic o document equivalent degudament diligenciat, expedit per la Duana.

    c) La escriptura notarial que contingui tots els elements dinformaci exigits reglamentriament per a les factures.

    2. Els documents anteriors que no compleixin tots i cada un dels requisits establerts legalment i reglamentriament no justifiquen el dret a la deducci, excepte en cas que es produs la corresponent rectificaci daquests documents. Aix mateix, la quantia del dret a la deducci es limita a les quotes repercutides o satisfetes expressament i separadament consignades als documents esmentats a les lletres a) i b) de lapartat primer daquest article.

    El dret a la deducci de les quotes que es justifiqui mitjanant un document rectificatiu nicament pot efectuar-se en el perode impositiu en qu lempresari o el professional rebi aquest document o en el segent sempre que no hagi transcorregut el termini a qu fa referncia larticle 68, sense perjudici del que disposa lapartat segon de larticle 68.

    Article 66

    Naixement del dret a la deducci El dret a la deducci neix en el moment en qu es meriten les quotes dedubles.

  • 38/377

    Article 67

    Exercici del dret a la deducci 1. En les declaracions corresponents a cadascun dels perodes de liquidaci, els obligats tributaris poden deduir globalment limport total de les quotes dedubles de limport de les quotes de limpost meritades durant el mateix perode de liquidaci en lmbit territorial andorr com a conseqncia del lliuraments de bns o prestacions de serveis realitzades.

    2. Les deduccions han defectuar-se en funci de la destinaci previsible dels bns i els serveis adquirits, sense perjudici que es rectifiqui amb posterioritat si es modifiqus la destinaci previsible.

    No obstant aix, en els casos de destrucci o prdua dels bns adquirits o importats per causa no imputable a lobligat tributari degudament justificada, no s exigible la rectificaci mencionada.

    3. El dret a la deducci nicament pot exercir-se a la declaraci liquidaci relativa al perode de liquidaci en qu el seu titular hagi suportat les quotes dedubles o en les successives sempre que no hagus transcorregut el termini de tres anys comptats a partir del naixement daquest dret.

    4. Quan la quantia de les deduccions superi limport de les quotes meritades en el mateix perode de liquidaci, lexcs es pot compensar en les declaracions liquidacions posteriors sempre que no haguessin transcorregut tres anys comptats a partir de la presentaci de la liquidaci en la qual shagi originat lexcs mencionat.

    No obstant aix, lobligat tributari pot optar per la devoluci del crdit existent al seu favor quan resulti procedent la devoluci dacord amb el que disposen els articles 70, 71 i 72 de la Llei.

    5. Els que no realitzessin amb anterioritat activitats econmiques poden deduir les quotes que hagin suportat abans del moment en qu inicien lactivitat econmica en funci de lafectaci de dits bns o serveis a les activitats econmiques. En els casos de bns la vida til dels quals sigui superior a lany, lafectaci haur de venir modulada en funci del temps transcorregut des de la seva adquisici. Als efectes daquest impost, la vida til dels bns mobles sestableix en cinc anys i dels immobles en deu anys.

    Article 68

    Caducitat del dret a la deducci El dret a la deducci caduca quan el titular no lha exercitat en els terminis assenyalats a larticle 67.

    No obstant aix, en els casos en qu la procedncia del dret a deduir o la quantia de la deducci est pendent de la resoluci duna controvrsia en via administrativa o jurisdiccional, el dret a la deducci caduca quan han transcorregut tres anys des de la data en qu la resoluci esdev ferma.

    Article 69

    Rectificaci de deduccions 1. Els obligats tributaris, en cas que no hi hagi hagut requeriment previ, poden rectificar les deduccions practicades quan limport de les mateixes deduccions sha determinat incorrectament o limport de les quotes suportades ha estat objecte de rectificaci dacord amb el que disposa larticle 56.

    La rectificaci de les deduccions s obligatria quan implica una minoraci de limport inicialment dedut.

    2. La rectificaci de deduccions originada per la prvia rectificaci de limport de les quotes inicialment suportades sefectua de la manera segent:

    a) Quan la rectificaci determini un increment de limport de les quotes inicialment dedudes, pot efectuar-se a la declaraci corresponent al perode impositiu en qu lobligat tributari rebi el document justificatiu del dret a deduir en qu es rectifiquin les quotes inicialment repercutides, o b en les declaracions liquidacions segents, sempre que no hagin transcorregut tres anys des de la meritaci de loperaci o, si fos el cas, des de la data de la modificaci de la base de tributaci de loperaci.

    b) Quan la rectificaci determini una minoraci de limport de les quotes inicialment dedudes, i ats que la rectificaci es basa en un error fonamentat en dret o en les causes que estableix larticle 49 daquesta Llei, la rectificaci sha defectuar en la declaraci corresponent al perode impositiu en qu lobligat tributari rebi el document justificatiu del dret a deduir en qu es rectifiquen les quotes inicialment suportades. En qualsevol altre supsit, lobligat tributari ha de presentar una declaraci rectificativa del perode corresponent a la qual ser daplicaci el recrrec i els interessos legals pertinents.

    Article 70

    Supsits generals de devoluci 1. Els obligats tributaris que no han pogut efectuar les deduccions originades en un perode de liquidaci mitjanant el procediment previst a larticle 68 per excedir contnuament la quantia de les mateixes deduccions de les quotes meritades, tenen dret a sollicitar la devoluci de limport existent al seu favor a 31 de desembre de cada any a la declaraci liquidaci corresponent a lltim perode de liquidaci de lany mencionat.

    2. Reglamentriament es pot establir, amb referncia a determinats sectors o obligats tributaris, el dret a la devoluci de limport al seu favor existent en finalitzar cada perode de liquidaci.

    3. Els empresaris o els professionals que no tinguin dret a la devoluci de limpost dacord amb el que estableix lapartat segon de larticle 72 tenen el dret a la devoluci del saldo al seu favor seguint el procediment general de devoluci aplicable als empresaris o als professionals establerts en lmbit territorial de limpost.

    Article 71

    Devolucions a exportadors en rgim comercial 1. Els obligats tributaris que durant lany natural immediatament anterior o durant lany natural en curs hagin realitzat les operacions que sindiquen a lapartat segent per un import global superior a 100.000 euros tenen dret a la devoluci del saldo que tinguin al seu

  • 39/377

    favor existent al termini de cada perode de liquidaci fins al lmit resultant daplicar el tipus de gravamen general de limpost a limport total, en el perode corresponent, de les operacions mencionades.

    2. La devoluci descrita a lapartat anterior saplica a les operacions exemptes en virtut del que disposen els articles 14 i 15.

    3. Als efectes daquest article, sentn per import de les exportacions, els lliuraments i les prestacions de servei la suma total de les contraprestacions corresponents, inclosos els pagaments anticipats o, en el seu defecte, dels valors dels bns exportats o lliurats i dels serveis prestats.

    4. Els requisits i el procediment per executar el dret establert en aquest article es determinen reglamentriament.

    Article 72

    Devolucions a exportadors en rgim de viatgers La devoluci de les quotes suportades en les adquisicions de bns aplicable en rgim de viatgers regulat a larticle 14 sha dajustar al que es preveu reglamentriament.

    Article 73

    Rgim especial de devolucions a determinats empresaris o professionals no establerts a lmbit territorial de limpost 1. Els empresaris o els professionals no establerts al Principat dAndorra que compleixin els requisits previstos en els apartats segents poden exercir el dret a la devoluci de limpost general indirecte que hagin satisfet o que els hagi estat traslladat en aquest territori, dacord amb el que estableix aquest article.

    A aquest efecte, sassimilen als no establerts a lmbit territorial de limpost els empresaris o els professionals que, sent titulars dun establiment permanent situat a Andorra, no realitzin des daquest establiment lliuraments de bns ni prestacions de serveis.

    2. El present rgim especial de devoluci no s daplicaci als empresaris que hagin realitzat a Andorra, durant el perode a qu es refereix la sollicitud, lliuraments de bns o prestacions de serveis subjectes a aquest impost, exceptuant els segents:

    Lliuraments de bns i prestacions de serveis en els quals no siguin obligats tributaris de limpost.

    a) Lliuraments de bns exempts dacord amb el que estableix larticle 14.

    b) Els serveis de transport i els serveis accessoris als de transport exempts dacord amb el que estableixen els articles 14, 16, 17 i 39.

    3. Els empresaris o els professionals no establerts al Principat dAndorra que compleixin els requisits i sollicitin la devoluci de limpost general indirecte que hagin satisfet o que els hagi estat traslladat en aquest territori, han de nomenar, amb carcter previ a la seva sollicitud, un representant resident en territori andorr perqu pugui actuar com a interlocutor amb les autoritats administratives pertinents.

    4. Els empresaris o els professionals tenen el dret a la devoluci de limpost que hagin suportat durant el perode de temps a qu es refereix la sollicitud amb motiu de les adquisicions o les importacions de bns o serveis que hagin realitzat sempre que als Estats on estiguin establerts hi hagi reciprocitat de tracte a favor dels empresaris o els professionals establerts a Andorra.

    5. No sn dedubles les quotes que estarien excloses del dret a deducci dacord amb el que estableixen els articles 63 i 64.

    6. No sn admissibles les sollicituds de devolucions per un import inferior a la xifra de 220 euros.

    7. Les sollicituds de devolucions nicament poden fer referncia als perodes anual o trimestral immediatament anteriors.

    8. LAdministraci pot exigir als interessats els justificants necessaris per poder apreciar els fonaments i la correcta determinaci de les sollicituds de devoluci.

    9. Els procediments de sollicitud de les devolucions a qu es refereix aquest article es determinen reglamentriament.

    Captol onz. Rgim especial simplificat

    Article 74

    mbit subjectiu daplicaci 1. El rgim especial simplificat saplica amb carcter voluntari als empresaris o als professionals quan limport dels lliuraments de bns i prestacions de serveis realitzats no superin la xifra anual de 100.000 Euros. Als efectes de determinar limport anterior no es tenen en compte les transmissions de bns dinversi i sexclou, en el seu cas, limpost general indirecte. Limport es prorrateja en la part corresponent a lany natural en cas dinici dactivitat.

    2. Lobligat tributari que es vulgui acollir a aquest rgim ho ha de sollicitar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar lany anterior al que hagi de sortir efecte. Una vegada hagi optat per el rgim, sha de mantenir durant un termini mnim tres anys i per sollicitar-ne cal que renunci comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de la finalitzaci de lany anterior al que hagi de sorgir efecte.

    En cas de nous empresaris o entitats de nova creaci lopci dacolliment a aquest rgim sha de fer durant el mes segent al inici de les activitats.

    Article 75

    Contingut del rgim especial simplificat 1. La determinaci de la quota de liquidaci es realitza per la diferencia entre la suma de les quites repercutides en el perode de liquidaci i els percentatges estimatius d eles quites suportades que sindiquen a continuaci, segons el tipus dactivitat econmica que realitza, aplicats sobre la xifra dels ingressos. Dins la xifra dingressos no sinclouen el procedents de les transmissions dactius fixes afectes a lactivitat desenvolupada.

    2. Els percentatges de despeses son els segents:

  • 40/377

    a) En les realitzacions dactivitats comercials, les quotes suportades es quantifiquen amb el 3 per cent de la xifra dingressos.

    b) En la resta dactivitats les quotes suportades es quantifiquen amb el 1,5 per cent de la xifra dingressos.

    Captol dotz. Obligacions formals

    Article 76

    Obligacions formals dels obligats tributaris 1. Els obligats tributaris han de complir els requisits, els terminis i les condicions que es determinen reglamentriament per:

    a) Presentar declaracions relatives a linici, la modificaci i la finalitzaci de les activitats que determinen la subjecci a limpost.

    b) Sollicitar a lAdministraci el nmero de registre tributari, comunicar-lo i acreditar-lo en els supsits que sestableixen.

    c) Expedir i lliurar factures de totes les seves operacions, dacord amb el que es determina reglamentriament.

    d) Portar el Llibre registre de factures emeses, el Llibre registre de factures rebudes i, en el seu cas, el Llibre registre de bns dinversi, aix com altres registres especfics que sestableixen reglamentriament.

    e) Presentar peridicament o a requeriment de lAdministraci la informaci relativa a les seves operacions econmiques amb terceres persones.

    f) Presentar les declaracions liquidacions corresponents i ingressar limport de limpost que en resulti.

    g) Nomenar un representant, que sigui resident al Principat, a lefecte del compliment de les obligacions imposades en aquesta Llei, quan es tracti dobligats tributaris no establerts a Andorra.

    2. Lobligaci dexpedir i lliurar factures, per les operacions efectuades, pels empresaris o els professionals, la pot complir, dacord amb el que es disposa reglamentriament, el client dels empresaris o professionals mencionats o un tercer, els quals han dactuar, en tot cas, en nom i per compte dels dits empresaris o professionals.

    Quan lobligaci esmentada la compleixi un client de lempresari o el professional, s obligatori un acord previ entre ambdues parts, formalitzat per escrit. Tanmateix, sha destablir un procediment que acrediti lacceptaci per part de lempresari o del professional mencionat de cada una de les factures emeses en el seu nom i per compte propi o del client.

    3. Les factures expedides per lempresari o el professional, pel seu client o per un tercer, en nom i per compte de lempresari o del professional esmentat, poden ser transmeses per mitjans electrnics, sempre que el destinatari de les factures hagi donat el seu consentiment i els mitjans electrnics utilitzats en la transmissi garanteixin lautenticitat del seu origen i la integritat del seu contingut.

    Reglamentriament es determinen els requisits de la facturaci electrnica.

    4. El Ministeri encarregat de les finances, quan ho consideri necessari als efectes de qualsevol actuaci dirigida a la comprovaci de la situaci tributria de lempresari o del professional o de lobligat tributari, pot exigir una traducci al catal de les factures corresponents al lliurament de bns o prestacions de serveis efectuades en lmbit territorial de limpost, aix com de les rebudes pels empresaris o els professionals, o els obligats tributaris establerts a Andorra.

    Article 77

    Regles especials en matria de facturaci 1. Les factures rebudes, els justificants comptables i les cpies de les factures emeses han de conservar-se durant el termini de prescripci de limpost. La conservaci es pot dur a terme per mitjans electrnics. Aquesta obligaci la pot complir un tercer, que ha dactuar en nom i per compte de lobligat tributari.

    2. Reglamentriament poden establir-se frmules alternatives per al compliment de les obligacions de facturaci i de conservaci dels documents a qu es refereix lapartat primer daquest article, amb la finalitat devitar pertorbacions en el desenvolupament de les activitats econmiques.

    3. Quan lobligat tributari mantingui per mitjans electrnics les factures emeses o rebudes, ha de garantir al Ministeri encarregat de les Finances laccs complet a les factures mencionades. Lobligaci anterior s independent del lloc de conservaci.

    Article 78

    Liquidaci de limpost 1. Els obligats tributaris han de determinar en cada perode de liquidaci el deute tributari, minorant limpost general indirecte repercutible en el perode, per les quotes de limpost general indirecte suportat que tinguin el carcter de deduble.

    Quan limport net de la xifra anual de negocis pel conjunt dactivitats dutes a terme per lobligat tributari, lany immediatament anterior, sigui inferior a 250.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos de juliol i gener.

    Quan limport net de la xifra anual de negocis pel conjunt dactivitats dutes a terme per lobligat tributari, lany immediatament anterior, sigui inferior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos dabril, juliol, octubre i gener.

    En els altres casos, les declaracions-liquidacions es fan mensualment.

    Lingrs del deute tributari sha de dur a terme en el lloc, la forma i els models que sestableixen reglamentriament.

    2. En les importacions de bns, limpost es liquida en la forma prevista per la legislaci duanera corresponent.

    3. Reglamentriament es determinen les garanties i els procediments que resultin procedents per assegurar el compliment de les obligacions tributries corresponents.

    Article 79

    Liquidaci provisional dofici

  • 41/377

    1. Passats trenta dies des de la notificaci a lobligat tributari del requeriment del Ministeri encarregat de les Finances perqu efectu la declaraci liquidaci que no va realitzar en el termini reglamentari, el Ministeri encarregat de les Finances pot iniciar el procediment, excepte si en el perode indicat es repara lincompliment o es justifica degudament la inexistncia de lobligaci.

    2. La liquidaci provisional dofici es fa sobre la base de les dades, els antecedents, els signes, els ndexs, els mduls o altres elements de qu disposa el Ministeri encarregat de les Finances i que siguin rellevants a aquest efecte, ajustant-se al procediment que es determini reglamentriament.

    3. Les liquidacions provisionals regulades en aquest article, un cop notificades, sn executades immediatament, sense perjudici de les reclamacions que reglamentriament es determinin.

    4. Sense perjudici del que estableixen els apartats anteriors daquest article, el Ministeri encarregat de les Finances pot efectuar ulteriorment la comprovaci de la situaci fiscal dels obligats tributaris, practicant les liquidacions que procedeixin dacord amb la Llei de bases de lordenament tributari.

    Article 80

    Obligacions dels fedataris pblics Els fedataris pblics han de comunicar al Ministeri encarregat de les Finances latorgament de qualsevol acte o contracte que impliqui una transmissi de bns immobles o la constituci o cessi de drets reals en qu intervinguin sempre que el transmitent tingui la consideraci dempresari o professional als efectes daquest impost. El transmitent haur de demostrar la seva condici dempresari o professional als efectes daquest impost mitjanant un certificat ems pel Ministeri encarregat de les finances o la darrera declaraci liquidaci del IVA o el que sestipuli reglamentriament.

    La relaci ser presentada durant la primera quinzena de cada trimestre en la forma i dacord amb els models que reglamentriament es determinin, en tot cas la informaci mnima que shaur de comunicar s la segent:

    - Tipus de transacci.

    - Data de la transacci.

    - Identificaci i domicili de les parts intervinents.

    - Identificaci del b immoble objecte de la transacci.

    - Import de la transacci.

    - Impost meritat.

    Captol tretz. Infraccions i sancions

    Article 81

    Infraccions La regulaci de les infraccions en matria tributria relatives al contingut daquesta Llei es regeix en all que no sestableix en la present Llei, pel rgim dinfraccions i sancions establert en la secci tercera del captol III de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, aix com pel rgim dinfraccions i sancions establert en el ttol XII de la Llei 5/2004, del 14 dabril del Codi de Duana.

    Article 82

    Modalitats dinfraccions 1. Es consideren infraccions simples:

    a) Les autoliquidacions incompletes sense transcendncia en la liquidaci.

    b) Lincompliment de requeriments dinformaci i/o documentaci.

    c) Lincompliment de les obligacions a incloure informaci a la memria dels comptes anuals.

    d) Lincompliment de les obligacions en la facturaci.

    2. Es consideren infraccions de defraudaci:

    a) La no presentaci de lautoliquidaci, excepte quan els fets constatats sajustin a la tipificaci de la infracci de contraban prevista a larticle 249 de la Llei 5/2004, del 14 dabril del Codi de Duana.

    b) Les autoliquidacions incompletes amb transcendncia en la liquidaci.

    c) Les falses autoliquidacions.

    d) Lincompliment dels requisits formals en la confecci de les dades que es facilitin a la Duana en la declaraci normal o electrnica.

    e) Lincompliment de les obligacions en la facturaci quan produeixin defraudaci.

    Article 83

    Sancions 1. Les infraccions simples sn sancionades mitjanant una multa fixa dentre 150 euros i 3.000 euros.

    2. Les infraccions de defraudaci sn sancionades mitjanant una multa proporcional dentre el 50% i el 150% de la quota defraudada, sense que aquesta multa pugui ser inferior a 150 euros.

    3. Les sancions anteriors sestableixen seguint els criteris de graduaci establerts en la Llei de bases de lordenament tributari.

  • 42/377

    4. En els supsits dexistncia de dades manifestament incorrectes o intenci docultaci de dades en les declaracions que es presenten a la Duana, quan aquesta hagi atorgat el benefici dun procediment simplificat es retira el benefici del procediment simplificat i per tant lobligat tributari haur de presentar les liquidacions seguint el procediment normal.

    Disposici addicional primera

    Safegeix el pargraf segent a larticle 1, apartat 2 de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, del 29 de desembre del 2000 que queda redactat com segueix:

    No estan subjectes a aquest impost les transmissions patrimonials de bns immobles realitzades pels empresaris i els professionals en el marc de la seva activitat empresarial o professional quan estiguin subjectes o no subjectes a lImpost general indirecte.

    Disposici addicional segona

    Es modifica la lletra a) de lapartat 2 de larticle 10 de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, dimpostos especials que queda redactat de la forma segent:

    a) Qualsevol gravamen o tribut exigible per a la importaci, amb excepci del mateix impost i de limpost general indirecte.

    Disposici addicional tercera. Rgim especial de bns usats4

    1. Aplicaci del rgim

    a. Els obligats tributaris que es dediquin a la compravenda de bns usats es poden acollir al rgim especial regulat en aquest captol respecte a les entregues de bns usats que hagin adquirit a persones que no siguin empresries.

    b. Aquest rgim no s aplicable a les adquisicions de bns fetes a empresaris, siguin bns usats o no.

    c. A lefecte de laplicaci daquest rgim, sn bns usats els bns mobles la vida til dels quals sigui superior a un any, que hagin estat utilitzats per un tercer abans de ladquisici i siguin susceptibles duna nova utilitzaci.

    d. Sexclouen del concepte de bns usats:

    i) Els bns immobles.

    ii) Els residus industrials i, en general, els materials de recuperaci.

    iii) Els envasos i embalatges.

    iv) Lor, el plat i les pedres precioses.

    v) Els bns utilitzats, transformats o renovats per lobligat tributari.

    2. Base de tributaci i repercussi de la quota

    a. La base de tributaci de les entregues de bns a les quals saplica aquest rgim especial est constituda pel 10 per cent del preu de venda del b usat que lempresari subjecte a aquest rgim hagi pactat amb el client final.

    b. Lobligat tributari repercuteix dins el preu final de la transmissi del b usat limport de la quota tributria de lIGI que resulti daplicar el tipus de gravamen previst a la Llei a la base de tributaci que resulti daplicar la regla prevista en lapartat anterior.

    3. Obligacions i limitacions del dret a deduir les quotes suportades

    a. Els empresaris que optin per aquest rgim han dexpedir i lliurar la factura corresponent, on documentin les operacions a les quals sapliqui aquest rgim. No obstant aix, no s obligatori consignar separadament la quota de limpost, que sentn inclosa en el preu total de loperaci, excepte si ladquirent t la condici dempresari i t dret a la deducci de limpost.

    b. Els obligats tributaris acollits a aquest rgim no poden deduir les quotes suportades per les adquisicions dels bns adquirits sota aquest rgim.

    c. Els obligats tributaris que sacullin a aquest rgim ho han de sollicitar al ministeri encarregat de les finances amb carcter previ a ladquisici dels bns objecte de revenda. Aquesta opci obliga a aplicar aquest rgim per a totes les adquisicions que els obligats tributaris de limpost facin a persones que no siguin empresries. No saplica el rgim a partir del moment en qu lobligat tributari presenti la renncia corresponent.

    d. Els obligats tributaris que sacullin a aquest rgim han de portar un registre de les compres i les vendes que facin sota aquest rgim. Aquest registre ha de permetre identificar cada operaci feta individualment.

    e. Shabilita el ministeri encarregat de les finances per aprovar els formularis corresponents dopci i renncia al rgim previst en aquesta disposici.

    Disposici transitria

    Els impostos indirectes suportats per repercussi directa amb anterioritat a lentrada en vigor daquesta Llei que tinguin el carcter de dedubles en exercicis futurs dacord amb la seva normativa poden ser deduts de limpost general indirecte en el terminis i els requisits establerts en la normativa que deroga aquesta llei.

    4 Disposici afegida per la Llei 11/2013, de 13 de maig

  • 43/377

    Disposici derogatria

    Queda derogada qualsevol disposici de rang igual o inferior que es contradigui amb el que estableix aquesta Llei.

    En particular, a partir de la data dentrada en vigor daquesta Llei, queden derogades les disposicions legals segents:

    1. La Llei de limpost de mercaderies indirecte (IMI), del 26 de juny de 1991.

    2. La Llei del cnon sobre el consum delectricitat i telfon, del 5 dabril de 1994.

    3. La llei destabliment de la taxa per ra del servei de fe pblica notarial del 2 de maig del 2000.

    4. La Llei de limpost indirecte sobre la prestaci de serveis bancaris i de serveis financers, del 14 de maig del 2002.

    5. La Llei 17/2004, del 3 de novembre, de limpost indirecte sobre la prestaci de serveis empresarials i professionals.

    6. La Llei 18/2004, del 3 de novembre, de limpost indirecte sobre la producci interna.

    7. La Llei 19/2004, del 3 de novembre, de limpost indirecte sobre les activitats comercials.

    Disposici final primera

    La Llei de pressupost general pot actualitzar o adequar els tipus de gravamen establerts en aquesta Llei.

    Disposici final segona

    Sencomana el Govern la redacci i publicaci de les disposicions i reglaments necessaris per el desenvolupament i execuci daquesta llei en el termini de tres mesos des de la seva publicaci al Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Disposici final tercera

    Els obligats tributaris podran fer consultes al Ministeri encarregat de les Finances sobre laplicaci daquesta Llei. Les consultes han de ser contestades en un termini mxim de dos mesos a comptar des de la seva entrada al Ministeri. La resposta a la consulta ser vinculant per el Ministeri. En el cas de que el Ministeri no contesti en el termini indicat, saplicar el criteri de silenci administratiu positiu.

    Disposici final quarta

    Es delega al Ministeri encarregat de les Finances la gesti i recaptaci de limpost que regula aquesta llei.

    Disposici final cinquena

    Aquesta Llei entra en vigor el dia 1 de gener de 2013.

    Casa de la Vall, 21 de juny del 2012

    Vicen Mateu Zamora

    Sndic General

  • 44/377

    Reglament de limpost general indirecte (derrogat)

    Decret pel qual saprova el Reglament de limpost general indirecte

    Exposici de motius

    La Llei 11/2012, del 21 de juny del 2012, incorpora al nostre ordenament tributari el rgim jurdic de limpost general indirecte. Aquesta Llei respon a una fita fonamental en el procs de perfeccionament i reforma de la imposici indirecta andorrana.

    Lamplitud de lmbit daplicaci de limpost, que sestn a la generalitat de les activitats empresarials o professionals; la mateixa naturalesa del text legal; aix com determinades precisions reglamentries establertes a la Llei per desenvolupar certs procediments, regular les obligacions formals i establir els criteris que facilitin la interpretaci de les normes legals, han fet procedent que determinats aspectes es desenvolupin per la via reglamentria.

    El Reglament consta de 33 articles, en els quals satn a les remissions establertes a la Llei, mitjanant lordre que shi estableix: naturalesa i mbit de laplicaci de limpost, exempcions, lloc de realitzaci del fet generador, base imposable, devolucions, rgims especials, obligacions formals dels obligats tributaris i gesti de limpost.

    Amb relaci a la naturalesa i lmbit daplicaci de limpost, es delimita el cmput dels llindars per ser considerats empresaris o professionals i es regula lopci voluntria de ser considerat com a empresari o professional tot i no complir els requisits quantitatius establerts en larticle 5 de la Llei.

    Pel que fa a les exempcions, es delimiten alguns requisits per aplicar-ne en relaci amb les exportacions, les zones franques i els dipsits temporals, entre daltres.

    Amb relaci al lloc de realitzaci del fet generador, sha desenvolupat reglamentriament lexercici de lopci de tributaci com a obligats tributaris establerts al territori andorr per part dempresaris no establerts en aquest territori.

    Pel que fa referncia a la base de tributaci, es regula la forma en qu shan dinstrumentar les modificacions de la base de tributaci i el seu impacte en la quota traslladada.

    Amb relaci al tipus de gravamen, es determina lorganisme responsable del reconeixement del carcter cultural o social, aix com de determinar les entitats autoritzades en matria deducaci i ensenyament superior.

    Amb referncia a les devolucions, sestableix els terminis, els efectes, aix com la forma daplicaci que els obligats tributaris han dacomplir en relaci amb aquestes qestions.

    Tamb sintrodueixen preceptes reglamentaris en relaci amb el rgim especial simplificat.

    Es delimiten, a continuaci, les obligacions formals dels obligats tributaris en relaci amb els diversos llibres-registre.

    Saborden els preceptes relatius a la gesti de limpost, en relaci amb la liquidaci i recaptaci, i a les obligacions que han de complir els obligats tributaris no establerts.

    Finalment, sestableixen els requisits de les factures o els documents substitutius, i se nestableixen tres modalitats.

    Sestableixen igualment quatre disposicions transitries que regulen aspectes de determinats rgims especials.

    A ms a ms, el Reglament cont una disposici final que nestableix lentrada en vigor.

    A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessi del 24 doctubre del 2012, aprova aquest Reglament daplicaci de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de limpost general indirecte.

    Article nic

    Saprova el Reglament daplicaci de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de limpost general indirecte, que entrar en vigor lendem de ser publicat al Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Reglament

    daplicaci de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de limpost general indirecte

    Article 1. Llindar doperacions per ser considerat empresari o professional

    Article 2. Opci voluntria de ser considerat empresari o professional

    Article 3. Exempcions relatives a les exportacions

    Article 4. Exempcions relatives a les zones franques i els dipsits temporals

    Article 5. Exempcions relatives als rgims duaners i fiscals

    Article 6. Importacions de bns personals

    Article 7. Importacions de bns en ocasi de ladquisici de la totalitat o part del patrimoni empresarial o professional

    Article 8. Exempcions condicionades a una autoritzaci administrativa

    Article 9. Reimportacions de bns exempts de limpost

    Article 10. Prestacions de serveis relacionats amb les importacions

    Article 11. Exempcions en les importacions de bns per evitar la doble imposici

    Article 12. Consideraci destablerts a lefecte de la Llei de limpost general indirecte

    Article 13. Modificaci de la base de tributaci

    Article 14. Tipus de gravamen redut

    Article 15. Reconeixement de carcter cultural o social

    Article 16. Autoritzacions en matria deducaci i ensenyament superior

    Article 17. Devolucions a exportadors en rgim comercial

  • 45/377

    Article 18. Devolucions a determinats empresaris o professionals no establerts en el territori daplicaci de limpost

    Article 19. Contingut del rgim simplificat

    Article 20. Exclusi del rgim simplificat

    Article 21. Declaracions-liquidacions

    Article 22. Llibres registre de limpost general indirecte

    Article 23. Llibre registre de factures emeses

    Article 24. Llibre registre de factures rebudes

    Article 25. Terminis per a les anotacions registrals

    Article 26. Rectificaci de les anotacions comptables

    Article 27. Liquidaci de limpost. Normes generals

    Article 28. Obligacions dels fedataris pblics

    Article 29. Meritaci de limpost en les importacions

    Article 30. Recaptaci de limpost. Normes generals

    Article 31. Liquidaci de limpost en les importacions

    Article 32. Obligacions dels obligats tributaris no establerts

    Article 33. Requisits de les factures

    Disposicions transitries

    Disposici final

    Annex

    Article 1

    Llindar doperacions per ser considerat empresari o professional

    1. Dacord amb lestablert en larticle 5.4 de la Llei, els empresaris o professionals no tenen aquesta consideraci als efectes de lImpost quan limport dels lliuraments de bns o prestacions de serveis realitzats no supera la xifra anual de 40.000 euros.

    2. En el cas dactivitats agrcoles i ramaderes el llindar es xifra en 150.000 euros.

    3. Aquests llindars sn aplicables de forma conjunta per al global de les activitats realitzades pels empresaris o professionals. Aix, si el conjunt de les activitats, excloses les agrcoles i ramaderes, supera el llindar de 40.000 euros, ss empresari o professional per totes les activitats realitzades. Tanmateix, si els empresaris o professionals no superen el llindar anterior per superen la xifra de 150.000 euros un cop incloses les activitats agrcoles i ramaderes, tamb tenen la consideraci dempresaris o professionals per totes les activitats realitzades.

    4. En el perode de declaraci de liquidaci en qu es depassi el llindar referit en els apartats anteriors, lobligat tributari ha de regularitzar el tractament tributari de les operacions efectuades durant tot lany natural.

    Article 2

    Opci voluntria de ser considerat empresari o professional

    1. Els empresaris o professionals que no superin els llindars establerts en larticle 5 de la Llei i regulats en larticle precedent daquest Reglament poden optar per ser considerats com a tals a lefecte de limpost general indirecte.

    2. Lopci sha de comunicar al ministeri encarregat de les finances mitjanant lemplenament de la corresponent declaraci censal.

    3. Lopci produeix efectes lany natural segent a la sollicitud i s aplicable a totes les activitats realitzades de carcter empresarial o professional.

    4. Lopci tindr un perode mnim de vigncia dun any.

    5. Per sollicitar la baixa cal renunciar a la consideraci dempresari o professional comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de la finalitzaci de lany anterior a lany en qu hagi de tenir efecte.

    Article 3

    Exempcions relatives a les exportacions

    Primer. Les exempcions relatives a les exportacions fora del territori andorr estan condicionades al compliment dels requisits que sestableixen a continuaci:

    1. Lliuraments de bns exportats o enviats pel transmitent o per una tercera persona que actu en nom i per compte seu.

    En aquest casos lexempci est condicionada a la sortida efectiva dels bns del territori andorr, que sentn que sha produt quan aix ho estableixi la legislaci duanera.

    A lefecte de justificar lexempci, el transmitent ha de mantenir dins del termini de prescripci les cpies de les factures, els documents de transport i els documents duaners acreditatius de la sortida dels bns.

    2. Lliuraments de bns exportats per ladquirent no establert al territori daplicaci de limpost o per una tercera persona que actu en nom i per compte seu en els casos segents:

    A ) Lliuraments en rgim comercial.

    Quan els bns objecte dels lliuraments constitueixin una expedici comercial, lexempci queda condicionada al compliment dels requisits segents:

    I. Els establerts en el nmero anterior.

  • 46/377

    II. Lexportaci sha de materialitzar o produir en el termini de tres mesos segents a la seva posada a disposici, en qu ladquirent ha de presentar el corresponent document duaner dexportaci. Excepcionalment, per als treballs realitzats sobre bns mobles que sn exportats, el termini es pot prorrogar sis mesos segons el que disposa el punt IV del pargraf tercer del nmero 3 segent.

    En el document duaner tamb hi ha de constar el nom del provedor establert a Andorra a qui correspon la condici dexportador, amb el seu nmero didentificaci fiscal i la referncia a la factura emesa. Ladquirent ha de remetre al provedor una cpia del document mencionat diligenciada per la Duana de sortida.

    B) Lliuraments en rgim de viatgers.

    El compliment dels requisits establerts per la Llei de limpost, per a lexempci dels lliuraments mencionats sha dajustar a les normes segents:

    I. Lexempci noms saplica als bns que tinguin un valor unitari superior a 900 euros, impostos inclosos, i que estiguin documentats en la factura corresponent.

    II. La residncia habitual dels viatgers sha dacreditar mitjanant el passaport, el document didentitat o qualsevol altre mitj de prova adms en dret.

    III. El venedor ha dexpedir la factura corresponent, en la qual sha de consignar els bns adquirits i, separadament, limpost que correspongui.

    IV. Els bns han de sortir del territori andorr en el termini de tres mesos des de la data en qu shagi efectuat el lliurament.

    A aquest efecte, el viatger ha de presentar els bns a la Duana dexportaci, acompanyats de la sollicitud de reemborsament per exportaci que determini el ministeri encarregat de les finances. La Duana dexportaci acredita la sortida mitjanant la diligncia corresponent en la factura, i emet lavs de recepci de la sollicitud de reemborsament.

    V. Complementriament, el viatger ha dacreditar lefectiva presentaci dels bns a les autoritats duaneres de lestat dentrada dels bns, mitjanant laposici dun segell daquestes autoritats a la factura. El viatger ha de fer arribar la factura diligenciada per les autoritats duaneres de lestat dentrada al ministeri encarregat de les finances, en el termini mxim de 30 dies naturals a comptar de la sortida dels bns del territori andorr.

    Un cop complerts els requisits establerts en els punts anteriors, el ministeri encarregat de les finances ha de retornar limpost meritat, dacord amb el que estableixen els articles 14 i 72 de la Llei, mitjanant un xec o una transferncia al viatger o al seu representant prviament designat en la sollicitud de reemborsament.

    3. Treballs realitzats sobre bns mobles que sn exportats.

    Estan exempts els treballs realitzats sobre bns mobles adquirits o importats amb aquest objectiu i exportats fora del territori andorr per la persona que ha fet el treball o pel destinatari no establert en el territori daplicaci de limpost, o b per una altra persona que actu en nom i per compte de qualsevol daquests.

    Entre daltres, sentenen per treballs realitzats sobre bns mobles els de perfeccionament, transformaci, manteniment o reparaci dels bns, fins i tot mitjanant la incorporaci daltres bns de qualsevol origen i sense la necessitat que els bns es vinculin als rgims duaners compresos en larticle 17 de la Llei de limpost.

    Lexempci no sestn als treballs de reparaci o manteniment de mitjans de transport ds privat introduts en el rgim de trnsit o dimportaci temporal.

    Lexempci dels treballs queda condicionada al compliment dels requisits segents:

    I. Els establerts en lapartat nmero 2, complerts pel destinatari dels treballs no establert en el territori daplicaci de limpost o pel prestador, segons escaigui.

    II. Els bns han de ser adquirits o importats per persones no establertes al territori daplicaci de limpost o per qui actu en nom i per compte de les persones referides, amb lobjectiu dincorporar-hi determinats treballs.

    III. Els treballs shan de prestar per compte dels adquirents o importadors no establerts, a lefecte de limpost general indirecte, al territori daplicaci de limpost.

    IV. El prestador ha defectuar els treballs en el termini dels sis mesos segents a la recepci dels bns, i ha de remetre un acusament de recepci a ladquirent dels bns no establert al territori daplicaci de limpost o, si escau, del provedor.

    El termini establert en el pargraf anterior es pot prorrogar a sollicitud de linteressat pel temps necessari per efectuar els treballs. La sollicitud es presenta en el Departament de Duanes, que ho autoritza quan es justifiqui per la naturalesa dels treballs, i sentn concedida la prrroga quan lAdministraci no contesti en el termini dun mes a comptar de la presentaci de la sollicitud.

    V. Un cop finalitzats els treballs, els bns shan dexportar en el termini dun mes.

    Lexportaci lha defectuar el destinatari dels treballs o el prestador, que ha de fer constar en el document dexportaci la identificaci del provedor establert a Andorra i la referncia a la factura emesa pel mateix provedor.

    Tamb la pot efectuar una tercera persona en nom i per compte del prestador o del destinatari dels treballs.

    VI. El destinatari no establert o, en el seu cas, el prestador dels treballs han de remetre al provedor dels bns una cpia del document dexportaci diligenciada per la Duana de sortida en el perode de quinze dies.

    4. Lliurament de bns a organismes reconeguts per exportar-los posteriorment.

    Per aplicar aquesta exempci, correspon al ministeri encarregat de les finances el reconeixement oficial dels organismes que exerceixin les activitats humanitries, caritatives o educatives, a sollicitud dels mateixos organismes i amb linforme previ del departament ministerial corresponent en el qual sacrediti que els organismes mencionats actuen sense nim de lucre.

    En relaci amb aquests lliuraments, tamb s aplicable el que disposa el nmero 1 daquest apartat.

    Lexportaci dels bns fora dAndorra sha defectuar en el termini dels tres mesos segents a la data de ladquisici, i lorganisme autoritzat queda obligat a remetre al provedor una cpia dels documents de sortida en el termini de quinze dies a comptar de la data de lexportaci.

    5. Serveis relacionats directament amb les exportacions.

    A ) Sentenen directament relacionats amb les exportacions els serveis en els quals concorrin els requisits segents:

  • 47/377

    I. Que es prestin a qui faci les exportacions o els enviaments dels bns, als adquirents, als intermediaris que actun en nom i per compte dels primers o dels segons i als transitaris, consignataris o agents de duanes que actun per compte daquells.

    II. Que es duguin a terme en relaci amb les exportacions mencionades.

    III. Que es facin a partir del moment en qu els bns sexpedeixen directament amb dest a un punt situat fora dAndorra o b a un punt situat en una zona fronterera en qu sefectun les operacions dagregaci o consolidaci de les crregues per enviar-les immediatament fora dAndorra, encara que es facin escales intermdies en altres llocs.

    La condici a qu es refereix aquesta lletra no sexigeix en relaci amb els serveis darrendament dels mitjans de transport, embalatge i condicionament de la crrega, reconeixement de les mercaderies per compte dels adquirents i daltres anlogues en qu la realitzaci prvia sigui imprescindible per dur a terme lenviament.

    B) Les exempcions compreses en aquest nmero queden condicionades a la concurrncia dels requisits que es mencionen a continuaci:

    I. La sortida dels bns fora dAndorra sha desdevenir en el termini de tres mesos a comptar de la data de la prestaci del servei.

    II. La sortida dels bns es justifica amb la cpia del document duaner de sortida.

    III. Els documents que justifiquen la sortida dels bns han de ser remesos, si escau, al prestador dels serveis dins dels quinze dies segents a la data de la sortida dels bns.

    C) Entre els serveis compresos en aquest nmero sinclouen els segents: transport de bns; crrega, descrrega i conservaci; custdia, emmagatzemament i embalatge; lloguer dels mitjans de transport, els contenidors i els materials de protecci de les mercaderies, i daltres anlegs.

    Segon. Lincompliment dels requisits establerts en lapartat primer determina lobligaci per a lobligat tributari de liquidar i traslladar limpost al destinatari de les operacions efectuades.

    Article 4

    Exempcions relatives a les zones franques i els dipsits temporals

    1. Lexempci dels lliuraments de bns destinats a les zones franques o a ser collocats en situaci de dipsit temporal est condicionada al fet que els bns sintrodueixin o es colloquin en les rees o situacions indicades, cosa que sacredita en la forma com es determini per la legislaci duanera.

    El transport dels bns als llocs esmentats lha de fer el provedor, ladquirent o alg altre per compte de qualsevol dells.

    2. Els lliuraments dels bns que es trobin en les rees o situacions indicades en lapartat 1, aix com les prestacions de serveis relatives als mencionats bns, noms estan exempts si els bns, de conformitat amb la legislaci duanera, romanen en aquestes zones o en aquests dipsits francs o en situaci de dipsit temporal.

    Es considera complert aquest requisit quan els bns surten dels llocs indicats per introduir-se en daltres de la mateixa naturalesa.

    3. Els obligats tributaris noms poden aplicar les exempcions de les operacions relacionades amb les zones franques i els dipsits temporals si ladquirent dels bns o el destinatari dels serveis els entreguen una declaraci subscrita per ells, i validada per les autoritats duaneres, en qu quedi justificada la recepci dels bns i es posi de manifest el dest o la situaci dels mateixos bns que justifiqui lexempci corresponent.

    Article 5

    Exempcions relatives als rgims duaners i fiscals

    Primer. Per aplicar larticle 17 de la Llei de limpost i amb la reserva de les disposicions aplicables que segueixen, els procediments establerts per a la posada dels bns sota qualsevol dels rgims duaners segents sapliquen mutatis mutandi en relaci amb les exempcions de limpost general indirecte. Sense perjudici de les modalitats especfiques previstes en aquest apartat, les condicions datorgament, de garantia, de posada, de sojorn i de tancament dels bns en un dels mencionats rgims especials sn idntiques, mutatis mutandi, a les desenvolupades en els reglaments aplicables relatius als rgims duaners corresponents.

    Segon. Les exempcions en els lliuraments de bns i les prestacions de serveis relacionats amb els rgims compresos a larticle 17 de la Llei de limpost queden condicionades al compliment dels requisits segents:

    1. Que les operacions es refereixin als bns que es destinen a ser utilitzats en els processos efectuats a lempara dels rgims esmentats, dacord amb el que disposa la legislaci duanera.

    2. Que ladquirent dels bns o el destinatari dels serveis hagi comunicat al Departament de Duanes les operacions exemptes de les quals sigui destinatari, en un document normalitzat aprovat per aquest mateix Departament.

    Article 6

    Importacions de bns personals

    En relaci amb les exempcions relatives a les importacions de bns personals, sn aplicables les regles segents:

    1. Els terminis mnims de residncia habitual continuada fora del pas no es consideren interromputs si es produeix una absncia com a mxim de quaranta-cinc dies per motiu de vacances, turisme, negocis o malaltia.

    Lassistncia a una universitat o escola al territori daplicaci de limpost, per estudis, no determina el trasllat de la residncia habitual.

    2. Els interessats han de presentar en el moment de la importaci una relaci detallada dels bns per importar, el document acreditatiu de la baixa de la seva residncia habitual fora dAndorra i, si escau, una certificaci del perode de permanncia a la residncia anterior.

    Si linteressat s de nacionalitat estrangera tamb ha de presentar la targeta de residncia al territori andorr o el justificant de la seva sollicitud. En aquest ltim cas, se li concedeix, amb prestaci prvia de garanties, el termini dun any per aconseguir la residncia.

    3. La importaci dels bns es pot efectuar en una o en diverses vegades i per un o diversos despatxos duaners.

    4. En la importaci de bns per causa dherncia:

  • 48/377

    a. Lexempci noms saplica respecte dels bns importats en el termini de dos anys a partir del moment en qu linteressat hagi pres possessi dels bns adquirits, excepte causes excepcionals apreciades pel ministeri encarregat de les finances.

    b. Limportador ha dacreditar la seva adquisici mitjanant la corresponent escriptura pblica, atorgada davant dun notari, o per qualsevol altre mitj de prova adms en dret.

    Article 7

    Importacions de bns en ocasi de ladquisici de la totalitat o part del patrimoni empresarial o professional

    El carcter empresarial de lactivitat desenvolupada en origen, el perode dutilitzaci dels bns i la data dadquisici shan dacreditar per qualsevol mitj de prova adms en dret. En particular es considera vlida la certificaci emesa per ladministraci del pas corresponent.

    Article 8

    Exempcions condicionades a una autoritzaci administrativa

    Les autoritzacions administratives que condicionen les exempcions de les importacions de bns se solliciten davant del ministeri encarregat de les finances i tenen efecte respecte de les importacions la meritaci de les quals es produeixi a partir de la data de lacord corresponent o, si escau, de la data que shi indiqui.

    Lautoritzaci sentn revocada en el moment en qu es modifiquin les circumstncies que en van motivar la concessi o quan es produeixi un canvi en la normativa que vari les condicions que en van motivar latorgament.

    Article 9

    Reimportacions de bns exempts de limpost

    Lexempci de les reimportacions de bns est condicionada al compliment dels requisits segents:

    1. Que lexportaci no hagi estat conseqncia dun lliurament en el territori daplicaci de limpost.

    Sentn complert aquest requisit quan els bns, tot i haver estat objecte dun lliurament a linterior del pas, retornin per qualsevol de les causes segents:

    a. Haver estat rebutjats pel destinatari, per ser defectuosos o no ajustar-se a les condicions de lencrrec.

    b. Haver estat recuperats per lexportador, per falta de pagament o incompliment de les condicions del contracte per part del destinatari o adquirent dels bns.

    2. Que els bns shagin exportat prviament amb carcter temporal.

    3. Que la reimportaci dels bns lefectu la mateixa persona a qui lAdministraci en va autoritzar la sortida.

    4. Que els bns es reimportin en el mateix estat en qu van sortir sense sofrir cap altre demrit que el produt per ls autoritzat per lAdministraci.

    Sentn complert aquest requisit quan els bns exportats siguin objecte de treballs o reparacions realitzats fora del pas a ttol gratut, en virtut duna obligaci contractual o legal de garantia o com a conseqncia dun vici de fabricaci.

    5. Que la reimportaci es benefici, tamb, de lexempci dels drets a la importaci o no hi estigui subjecta.

    Article 10

    Prestacions de serveis relacionats amb les importacions

    Lexempci dels serveis relacionats amb les importacions a qu es refereix larticle 39 de la Llei de limpost sha de justificar amb la cpia del document duaner corresponent, diligenciada per la Duana.

    Els documents a qu es refereix aquest article han de ser remesos, quan sigui procedent, al prestador del servei, dintre del mes segent a la prestaci. Si no s el cas, el prestador del servei ha de liquidar i traslladar limpost que correspongui.

    Article 11

    Exempcions en les importacions de bns per evitar la doble imposici

    Laplicaci de les exempcions compreses en larticle 40 de la Llei de limpost est condicionada al fet que limportador acrediti davant la Duana la concurrncia dels requisits legals establerts per qualsevol mitj de prova adms en dret i, en particular, mitjanant el contracte relatiu a les operacions previstes en el precepte legal esmentat.

    La Duana pot exigir una garantia suficient fins que sacrediti el pagament de limpost corresponent als lliuraments de bns o les prestacions de serveis o la reexportaci dels bns compresos, respectivament, en els nmeros 1 i 2 de larticle 40 de la Llei de limpost.

    Article 12

    Consideraci destablerts a lefecte de la Llei de limpost general indirecte

    Lexercici voluntari de lopci de tributaci com un obligat tributari establert al territori daplicaci de limpost per part dempresaris o professionals no establerts, regulada a lapartat 4 de larticle 43 de la Llei de limpost general indirecte, sha de materialitzar mitjanant la presentaci duna sollicitud al ministeri encarregat de les finances.

    Article 13

    Modificaci de la base de tributaci

    En els casos a qu es refereixen els articles 49 i 56 de la Llei de limpost, lobligat tributari est obligat a emetre una nova factura o un document substitutiu en qu es rectifiqui o, si escau, sanulli la quota traslladada. Aquest document ha de ser rems al destinatari de les operacions.

  • 49/377

    Laugment o la disminuci de les quotes que sha de deduir el destinatari de loperaci estan condicionats a lexpedici i la remissi del document que rectifiqui lexpedit anteriorment.

    Article 14

    Tipus de gravamen redut

    Lannex 1 detalla els productes als quals s aplicable el tipus de gravamen redut dacord amb el que estableix larticle 58, apartats 2, 3 i 4 de la Llei.

    Article 15

    Reconeixement del carcter cultural o social

    A lefecte del que estableix larticle 59, apartat 6, de la Llei, les entitats o els establiments privats de carcter cultural o social han de sollicitar el reconeixement daquesta condici davant del ministeri encarregat dafers culturals i socials.

    El reconeixement del carcter cultural o social tindr efectes respecte de les operacions la meritaci de les quals es produeixi a partir de la data de sollicitud. La sollicitud sentn resolta favorablement si el ministeri encarregat dafers culturals i socials no la contesta en el termini dun mes.

    Leficcia daquest reconeixement est condicionada, a ms, a la subsistncia dels requisits que, segons el que disposa la normativa, hagin fonamentat el reconeixement del carcter cultural o social de les entitats o els establiments.

    Article 16

    Autoritzacions en matria deducaci i ensenyament superior

    Tenen la consideraci dentitats privades autoritzades, a les quals es refereix larticle 59, apartat 4 de la Llei de limpost, els centres educatius o densenyament superior reconeguts o autoritzats pel departament ministerial competent en aquestes matries.

    Article 17

    Devolucions a exportadors en rgim comercial

    Primer. Els obligats tributaris que, durant lany natural immediatament anterior, hagin fet operacions exemptes compreses en els articles 14 i 15 de la Llei per un import global superior a 100.000 euros, tenen el dret a la devoluci del saldo a favor que hi hagi al terme de cada perode de liquidaci fins al lmit resultant daplicar el tipus de gravamen general de limpost a limport total del perode mencionat de les operacions esmentades.

    Si les operacions indicades en el pargraf anterior van originar pagaments anticipats, es poden acollir igualment al dret a la devoluci regulat en aquest article, com a exportacions, lliuraments de bns o prestacions de serveis efectivament realitzats durant lany natural corresponent.

    Segon. Els obligats tributaris que superin, durant lany natural en curs, el lmit de les operacions indicades en lapartat anterior poden sollicitar la devoluci del saldo al seu favor en les condicions establertes en aquest apartat, a partir del perode de liquidaci, semestral, trimestral o mensual, en qu superin el lmit doperacions.

    Tercer. La devoluci del saldo es pot sollicitar en la declaraci de liquidaci corresponent al perode en qu se superi la xifra doperacions indicada i fins al lmit resultant daplicar el percentatge corresponent a limport de les operacions amb dret a la devoluci realitzades des de linici de lany natural a qu es refereixin.

    Article 18

    Devolucions a determinats empresaris o professionals no establerts en el territori daplicaci de limpost

    Lexercici del dret a la devoluci previst en larticle 73 de la Llei queda condicionat al compliment dels requisits segents:

    1. Lempresari o professional ha de sollicitar la devoluci de limpost en limprs subjecte a model oficial que saprovi pel ministeri encarregat de les finances, acompanyat dels documents segents:

    a. Declaraci subscrita per lempresari o el professional en la qual manifesti que no realitza, en el territori daplicaci de limpost, operacions diferents de les indicades en larticle 73.2 de la Llei.

    b. Comproms de lempresari o el professional de reemborsar al ministeri encarregat de les finances limport de les devolucions que resultin improcedents.

    2. Lempresari o el professional ha de mantenir a disposici del ministeri encarregat de les finances, durant el termini de prescripci de limpost, una certificaci emesa per les autoritats fiscals competents del pas de la seva seu dactivitat en la qual sacrediti que en aquell pas fa activitats empresarials o professionals subjectes a un tribut de caracterstiques similars.

    Es considera de caracterstiques similars a limpost general indirecte qualsevol impost indirecte amb una estructura impositiva similar a lestablerta a la Directiva comunitria en relaci amb lIVA.

    3. Els originals de les factures i altres documents justificatius del dret a la devoluci shan de mantenir a disposici del ministeri encarregat de les finances durant el termini de prescripci de limpost.

    4. Les sollicituds de devoluci poden referir-se a les quotes suportades durant un trimestre natural o en el curs dun any natural.

    El termini per a la presentaci de les sollicituds mencionades conclou al terme dels sis mesos segents a lany natural en qu shagin suportat les quotes a qu es refereixin les sollicituds.

    5. No sn admissibles les sollicituds de devolucions per un import global inferior a 220 euros.

    Segon. El ministeri encarregat de les finances s el competent per tramitar i resoldre les sollicituds de devoluci regulades en aquest article.

    Tercer. La decisi respecte a la sollicitud de devoluci sha dadoptar i sha de notificar a lempresari o el professional durant els tres mesos segents a la data de presentaci de la sollicitud. En aquest termini sha dordenar el pagament de limport de la devoluci, si escau.

  • 50/377

    Transcorregut el termini establert en lapartat anterior per notificar lacord adoptat sense que shagi ordenat el pagament de la devoluci per causa imputable al ministeri encarregat de les finances, sha daplicar a la quantitat pendent de devoluci linters legal a qu es refereix larticle 38 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre del 1996, des de lendem de la finalitzaci del termini esmentat i fins a la data dordenaci del pagament, sense que calgui que lobligat tributari ho reclami.

    Article 19

    Contingut del rgim simplificat

    Primer. La quota de liquidaci es calcula per la diferncia entre la suma de les quotes repercutides en el perode de liquidaci i els percentatges estimatius de les quotes suportades que sindiquen a continuaci, segons el tipus dactivitat econmica, aplicats sobre la xifra dingressos. Dins de la xifra dingressos no sinclouen els procedents de les transmissions dactius fixos afectes a lactivitat desenvolupada.

    Segon. Els percentatges de deducci sn els segents:

    a) En les activitats comercials, les quotes suportades es quantifiquen amb el 3 per cent de la xifra dingressos.

    b) En la resta dactivitats, les quotes suportades es quantifiquen amb l1,5 per cent de la xifra dingressos.

    Tercer. En un any natural complet noms pot ser aplicable el rgim simplificat o el rgim general per a totes les activitats.

    Quart. Lopci i la renncia per laplicaci del rgim shan de fer efectives mitjanant un escrit al ministeri encarregat de les finances.

    Cinqu. Excepcionalment, en cas dun incendi, una inundaci, una gran avaria dun equip industrial o altres circumstncies excepcionals, els interessats afectats poden demanar la renncia a aquest rgim, amb efecte immediat, en el termini dun mes a comptar de la data en qu es produeixin aquestes circumstncies, aportant les proves que es considerin oportunes.

    Article 20

    Exclusi del rgim simplificat

    Primer. Determina lexclusi del rgim simplificat haver superat en el perode de liquidaci el volum doperacions de 100.000 euros, segons el que estableix larticle 74 de la Llei de limpost.

    Segon. En un mateix any natural noms es pot aplicar el rgim ordinari o el simplificat. En conseqncia, aquesta causa dexclusi t efectes en relaci amb totes les transaccions realitzades dins lany natural, si b es regularitzen en la declaraci de liquidaci immediata posterior.

    Article 21

    Declaracions-liquidacions

    Els obligats tributaris acollits al rgim simplificat han de presentar les declaracions-liquidacions dacord amb les normes generals de liquidaci de limpost establertes a larticle 27 daquest Reglament.

    Article 22

    Llibres registre de limpost general indirecte

    1. Els empresaris o professionals i altres obligats tributaris de limpost general indirecte han de portar i conservar, amb carcter general i en els termes disposats en aquest Reglament, els llibres registre segents:

    a) Llibre registre de factures emeses

    b) Llibre registre de factures rebudes

    2. El que disposa lapartat anterior en relaci amb el llibre registre de factures rebudes no s aplicable al rgim especial simplificat.

    3. Els llibres registre no han de ser exclusivament per complir les obligacions formals de limpost general indirecte. Qualsevol llibre registre s vlid, sempre que sajusti als requisits mnims establerts.

    4. Qui sigui titular de diversos establiments situats dins del territori daplicaci de limpost pot dur a terme, en cadascun, els llibres de registre establerts en lapartat 1, en els quals ha danotar per separat les operacions efectuades des dels establiments, sempre que els assentaments resum es traslladin als corresponents llibres de registre generals, que shan de portar en el domicili fiscal de lobligat tributari.

    5. El ministeri encarregat de les finances pot autoritzar la substituci dels llibres de registre mencionats en lapartat 1 per un sistema de registre diferent, aix com la modificaci dels requisits exigits per a les anotacions registrals, sempre que responguin a lorganitzaci administrativa i comptable dels obligats tributaris i, al mateix temps, quedi garantida plenament la comprovaci de les seves obligacions tributries per limpost general indirecte. Les autoritzacions sn revocables en qualsevol moment.

    Article 23

    Llibre registre de factures emeses

    1. El llibre registre de factures emeses s el registre en qu sanoten de forma individualitzada i consecutiva tant les factures completes com les factures simplificades.

    2. En relaci amb les factures completes, el registre ha dincloure les dades segents:

    a) Nmero de factura

    b) Data demissi

    c) Nom i cognoms o ra social del destinatari

    d) Nmero de registre tributari del destinatari

    e) Base de tributaci o import de loperaci

    f) Tipus de gravamen

  • 51/377

    g) Quota tributria

    3. En relaci amb les factures simplificades, el registre ha dincloure les dades segents:

    a ) Nmero de factura

    b ) Data demissi

    c ) Base de tributaci o import de loperaci

    d ) Tipus de gravamen

    e ) Quota tributria

    4. En cas que una factura incorpori operacions subjectes a diferents tipus de gravamen, sha danotar individualment cadascuna daquestes operacions per tipus de gravamen.

    5. Les factures emeses quan lempresari o professional sigui lobligat tributari de serveis prestats per un empresari o professional no establert a Andorra, aix com les rectificatives, tamb han de ser objecte danotaci en el llibre registre de factures emeses.

    6. El llibre registre es pot portar, conservar i mantenir en format electrnic.

    Article 24

    Llibre registre de factures rebudes

    1. El llibre registre de factures rebudes s el document genric en qu sanoten, de forma individualitzada, totes les factures rebudes i els documents de la Duana, relatius als bns adquirits o importats, i als serveis rebuts en lexercici de lactivitat empresarial o professional.

    2. Lanotaci, una per una, de les factures o els documents equivalents ha dincloure les dades segents:

    a) Nmero de factura o de document equivalent

    b) Data de factura

    c) Nom i cognoms o ra social del provedor

    d) Nmero de registre tributari

    e) Base de tributaci o import de loperaci

    f) Tipus de gravamen

    g) Quota tributria

    3. En cas que una factura incorpori operacions subjectes a diversos tipus de gravamen, sha danotar individualment cadascuna daquestes operacions per tipus de gravamen.

    4. Igualment, shan danotar les factures a qu es refereix lapartat 5 de larticle anterior.

    5. El llibre registre es pot portar, conservar i mantenir en format electrnic.

    Article 25

    Terminis per a les anotacions registrals

    1. Les operacions que hagin de ser objecte danotaci registral han destar assentades en els corresponents llibres registre en el moment en qu finalitzi el termini legal per fer la liquidaci i el pagament de limpost en perode voluntari.

    2. Les factures rebudes shan danotar en el llibre registre corresponent dins del perode de liquidaci en qu se nefectu la deducci.

    Article 26

    Rectificaci de les anotacions comptables

    Quan els empresaris hagin incorregut en algun error material en efectuar les anotacions registrals a qu es refereixen els articles anteriors, les han de rectificar. Aquesta rectificaci sha defectuar en finalitzar el perode de liquidaci mitjanant una anotaci o un grup danotacions que permeti determinar, per cada perode de liquidaci, el corresponent impost meritat i suportat, una vegada practicada la rectificaci.

    Article 27

    Liquidaci de limpost. Normes generals

    1. Excepte el que sestableix en relaci amb les importacions, els obligats tributaris han de realitzar per si mateixos la determinaci del deute tributari mitjanant declaracions de liquidaci ajustades a les normes compreses en els apartats segents.

    Els empresaris i professionals han de presentar les declaracions-liquidacions peridiques a qu es refereixen els apartats 3 i 4 daquest article, aix com la declaraci resum anual prevista en lapartat 6. Extraordinriament, en els casos en qu no hi hagi quotes meritades ni es practiqui deducci de quotes suportades o satisfetes, es pot sollicitar al ministeri encarregat de les finances lexempci en la presentaci de les declaracions mencionades.

    2. Les declaracions-liquidacions shan de presentar directament a lrgan competent del ministeri encarregat de les finances o a les entitats collaboradores designades.

    3. El perode de liquidaci es determina en funci de la xifra anual de negocis:

    a) Quan limport net de la xifra anual de negocis pel conjunt dactivitats dutes a terme per lobligat tributari, lany immediatament anterior, sigui inferior a 250.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos de juliol i gener.

    b) Quan limport net de la xifra anual de negocis pel conjunt dactivitats dutes a terme per lobligat tributari, lany immediatament anterior, sigui inferior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos dabril, juliol, octubre i gener.

    c) En els altres casos, les declaracions-liquidacions es fan mensualment.

  • 52/377

    4. La declaraci-liquidaci ha dajustar-se al model que, per cada supsit, determini el ministeri encarregat de les finances i ha de presentar-se durant el mes segent al corresponent perode de liquidaci.

    5. La declaraci-liquidaci s nica per cada empresari o professional, sense perjudici del que estableixi el ministeri encarregat de les finances pel que fa a les caracterstiques dels rgims especials establerts en limpost.

    6. A ms de les declaracions-liquidacions a qu es refereix lapartat 4 daquest article, els obligats tributaris han de formular una declaraci resum anual que sha de ser presentar durant tot el mes de gener.

    Article 28

    Obligacions dels fedataris pblics

    Als efectes del que preveu larticle 80 de la Llei de limpost, i sense perjudici de qualsevol altre mitj de prova adms en dret, tamb es considera document acreditatiu de la condici dempresari o professional la cpia de la sollicitud presentada davant del Govern dAndorra per sollicitar lalta censal com a obligat tributari de limpost.

    En el supsit que per circumstncies concretes de lobligat tributari no sigui possible aportar cap dels documents previstos en larticle 80 de la Llei o el document previst en el pargraf anterior, tamb es considera un element acreditatiu de la condici dempresari la manifestaci expressa en lescriptura pblica daquesta circumstncia per part de lobligat tributari.

    Article 29

    Meritaci de limpost en les importacions

    1. Les mercaderies que abandonin les rees mencionades en larticle 16 o que es desvinculin dels rgims establerts en larticle 17, ambds de la Llei de limpost, es meriten de conformitat amb el que estableix larticle 46 de la Llei de limpost, sempre que la importaci daquestes mercaderies es produeixi de conformitat amb el que estableix larticle12.2 de la Llei de limpost.

    2. Les operacions assimilades a les importacions previstes a larticle 13 de la Llei de limpost es meriten de conformitat amb el que preveu larticle 45 de la Llei de limpost.

    Article 30

    Recaptaci de limpost. Normes generals

    Lingrs de les quotes resultants de les declaracions-liquidacions i la sollicitud de les devolucions a favor de lobligat tributari shan defectuar amb els impresos i en el lloc, la forma i els terminis que estableixi el ministeri encarregat de les finances.

    Article 31

    Liquidaci de limpost en les importacions

    1. Les operacions dimportaci shan de liquidar en la forma i els terminis previstos en la legislaci duanera, amb independncia que aquestes operacions dimportaci hagin de liquidar o no els drets a la importaci.

    Sentn incls en el pargraf anterior i, per tant, es liquiden de la mateixa forma les mercaderies que abandonin les rees mencionades en larticle 16 o que es desvinculin dels rgims establerts en larticle 17, ambds de la Llei de limpost.

    2. Les quotes de limpost meritades per fer operacions assimilades a les importacions previstes a larticle 13 de la Llei de limpost es liquiden en la forma prevista en lapartat anterior, i en el termini mxim de 15 dies a comptar de la meritaci.

    Article 32

    Obligacions dels obligats tributaris no establerts

    1. De conformitat amb el que preveu larticle 76.1.g de la Llei de limpost, i sense perjudici del que estableix lapartat 3 daquest article, els obligats tributaris no establerts al territori daplicaci de limpost estan obligats a nomenar i fer saber al ministeri encarregat de les finances, amb anterioritat a la realitzaci de les operacions subjectes, una persona fsica o jurdica amb domicili a Andorra perqu els representi en relaci amb el compliment de les obligacions establertes en la Llei de limpost i en aquest Reglament.

    2. Els obligats tributaris no establerts al territori daplicaci de limpost que realitzin exclusivament operacions exemptes previstes en els articles 16 i 17 de la Llei no han de complir les obligacions formals a qu es refereix larticle 76 de la Llei.

    3. El que disposa aquest article sentn sense perjudici del que estableix larticle 73.3 de la Llei de limpost.

    Article 33

    Requisits de les factures

    1. De conformitat amb el que preveuen els articles 55 i 76 de la Llei, lobligat tributari ha dexpedir i lliurar factures o documents substitutius per totes les seves operacions.

    2. Les factures o els documents substitutius poden ser de tres tipus:

    a ) Factures completes

    b ) Factures simplificades

    c ) Tiquets

    3. Els obligats tributaris, amb carcter general, han de documentar les seves transaccions mitjanant lexpedici duna factura simplificada. No obstant aix, han demetre una factura completa sempre que:

    a ) el destinatari de la transacci sigui empresari o professional.

    b ) el destinatari de la transacci ho solliciti.

    c ) es tracti doperacions exemptes dacord amb els articles 14 a 17 de la Llei.

    d ) es tracti doperacions no localitzades al territori andorr.

  • 53/377

    4. Els obligats tributaris poden documentar les seves transaccions mitjanant lexpedici de tiquets quan limport dels lliuraments de bns i de la prestaci de serveis no superi la xifra anual de 40.000 euros.

    5. Les factures completes han de contenir les dades i han de complir els requisits segents:

    a ) Nmero i, si escau, srie.

    b ) Data demissi.

    c ) Data de loperaci si es merita en un perode de liquidaci diferent del que correspon a la data demissi.

    d ) Noms i cognoms, ra o denominaci social completa de lemissor i el destinatari de loperaci.

    e ) Domicili de lobligat tributari i el destinatari de loperaci. Si disposen de diversos llocs fixos de negoci, cal indicar el lloc en qu sha dut a terme el lliurament de bns o la prestaci de serveis i, respectivament, el lloc de dest efectiu, sempre que aquesta referncia sigui rellevant per determinar el rgim de tributaci.

    f ) Nmero de registre tributari (NRT) assignat per lAdministraci andorrana o, si escau, el nmero didentificaci assignat pel pas de residncia de lempresari o el professional, tant de lemissor com del destinatari de loperaci.

    g ) Descripci de loperaci.

    h ) Base de tributaci, tipus de gravamen aplicat, quota de limpost repercutit i import total de loperaci.

    i ) En el supsit que loperaci no meriti limpost general indirecte, indicaci del precepte que empara la no-tributaci.

    6. Les factures simplificades han de contenir les dades i han de complir els requisits segents:

    a ) Nmero i, si escau, srie.

    b ) Data demissi.

    c ) Nom i cognoms, ra o denominaci social completa de lemissor.

    d ) Domicili de lobligat tributari. Si disposa de diversos llocs fixos de negoci, cal indicar el lloc en qu sha dut a terme el lliurament de bns o la prestaci de serveis i el lloc de dest efectiu, sempre que aquesta referncia sigui rellevant per determinar el rgim de tributaci.

    e ) Nmero de registre tributari (NRT) de lemissor assignat per lAdministraci andorrana o, si escau, el nmero didentificaci assignat pel pas de residncia de lempresari o el professional.

    f )Descripci de loperaci.

    g ) Tipus de gravamen aplicat o la indicaci IGI incls.

    h ) Import total de loperaci.

    7. Els tiquets han de contenir les dades i han de complir els requisits segents:

    a ) Nmero i, si escau, srie.

    b ) Data demissi.

    c ) Noms i cognoms, ra o denominaci social completa de lemissor.

    d ) Nmero de registre tributari (NRT) assignat per lAdministraci andorrana.

    e ) Tipus de gravamen aplicat o la indicaci IGI incls.

    f ) Import total de loperaci.

    8. En els supsits previstos per a lautoconsum de bns o de serveis, lempresari o el professional ha demetre un document, el destinatari del qual sigui ell mateix, amb els mateixos requisits que una factura.

    9. Les factures o els documents substitutius han de tenir una numeraci consecutiva i shan demetre en el moment de fer loperaci. No obstant aix, si el destinatari s empresari o professional, les factures shan demetre abans del dia 20 del mes segent.

    10. En el cas dexpedir una cpia duna factura cal esmentar aquesta condici en el document duplicat.

    Disposici transitria primera

    Rgim del perfeccionament actiu fiscal Sistema de la suspensi per determinaci objectiva

    Amb lentrada en vigor de limpost general indirecte, el rgim de perfeccionament actiu fiscal, sistema de la suspensi per determinaci objectiva, ha quedat derogat. Les persones que en el moment de lentrada en vigor de la Llei de limpost i daquest Reglament tinguin autoritzat el benefici del rgim del perfeccionament actiu han de tancar aquest rgim. En el termini de 7 dies naturals han de presentar una declaraci per atorgar un nou rgim fiscal a totes les mercaderies, els productes de base i els productes compensadors que estiguin sota el rgim de perfeccionament actiu fiscal, sistema de la suspensi per determinaci objectiva.

    La mercaderia o els productes que es posin al consum a comptar de l1 de gener del 2013, per posar fi al rgim del perfeccionament actiu, sistema de la suspensi per determinaci objectiva, estaran subjectes a limpost general indirecte.

    Les persones que tanquin el rgim de perfeccionament actiu fiscal, sistema de la suspensi per determinaci objectiva, tamb han de presentar les declaracions de regularitzaci corresponents per totes les mercaderies que hagin estat posades al mercat intern o reexportades durant el quart perode del 2012 amb efecte el 31 de desembre del 2012.

    Disposici transitria segona

    Devoluci parcial de lIMI

    Les operacions dexportaci amb devoluci parcial de limpost de mercaderies indirecte per a les quals sha produt el fet generador abans del 31 de desembre del 2012 o el mateix dia es regeixen, fins al tancament, per les disposicions previstes en el Reglament, del 10

  • 54/377

    de setembre del 2008, regulador de loperaci dexportaci amb devoluci parcial de limpost de mercaderies indirecte i de modificaci de larticle 27 del Reglament de limpost indirecte sobre la prestaci de serveis empresarials i professionals, de limpost indirecte sobre la producci interna i de limpost sobre les activitats comercials, del 3 de gener del 2007.

    Disposici transitria tercera

    Rgim de ladmissi temporal en exempci parcial

    Les operacions efectuades a lempara del rgim de ladmissi temporal en exempci parcial abans de l1 de gener del 2013 i que hagin generat un deute de limpost de mercaderies indirecte i de limpost dactivitats comercials fins al 31 de desembre del 2012 es regularitzaran dofici durant el mes de gener del 2013. El Departament de Duana notificar al subjecte afectat limport que liquidar i posteriorment practicar una liquidaci dofici. Aquesta liquidaci no posa fi al rgim de ladmissi temporal en exempci parcial, i a partir del gener del 2013 el rgim es regeix per les disposicions daquest Reglament fins a la data del tancament. La durada del temps destada sota el rgim es computa a partir de la data inicial de posada sota el rgim.

    Disposici transitria quarta

    Rgim de ladmissi temporal en exempci parcial. Mitjans de transport

    Els mitjans de transport no es beneficien del rgim de ladmissi temporal en exempci parcial a comptar de l1 de gener del 2013. Satorga un termini de 30 dies naturals per tancar el rgim dadmissi temporal en exempci parcial per als mitjans de transport que l1 de gener del 2013 no shagin posat al consum.

    Disposici final

    Entrada en vigor

    Aquest Reglament entra en vigor el dia 1 de gener del 2013.

    Cosa que es fa pblica per a coneixement general.

    Andorra la Vella, 24 doctubre del 2012

    Antoni Mart Petit

    Cap de Govern

    Annex 1. Tipus de gravamen redut

    Els productes de les partides relatives als captols, les posicions o les subposicions de la Nomenclatura general de productes represos en la taula segent es graven amb el tipus redut.

    CAPTOL POSICI / SUBPOSICI Queden excloses daquesta taula les partides segents

    01

    02

    03

    04

    (ex)05 0504

    06

    07

    08

    09

    10

    11

    12

    13

    (ex)15 (ex)1501 1501 10 10

  • 55/377

    1501 20 10

    (ex)1502 1502 10 101502 90 10

    (ex)1503 1503 00 111503 00 30

    1504 1506

    (ex)1507 1507 10 101507 90 10

    (ex)1508 1508 10 101508 90 10

    1509 1510

    (ex)1511 1511 10 101511 90 91

    (ex)1512 1512 11 101512 19 101512 21 101512 29 10

    (ex)1513 1513 11 101513 19 301513 21 101513 29 30

    (ex)1514 1514 11 101514 19 101514 91 101514 99 10

    (ex)1515 1515 19 101515 21 101515 29 101515 30 101515 50 111515 50 911515 90 211515 90 311515 90 401515 90 60

    (ex)1516 1516 20 101516 20 95

    1517

    16

    17

    18

    19

    20

    21

    (ex)22 2201 2202 - 2209

    23

    (ex)25 2501 Noms 2501 00 91

    (ex)49 4901 (ex)4902 Noms 4902 10 00B4902 90 00B

  • 56/377

    4903 4904 (ex)4905 Noms 4905 91 00

    Nota: (ex) equival a dir que noms part del captol o la posici afectada fan part daquesta taula.

  • 57/377

    Reglament de limpost general indirecte (derogat)

    Decret pel qual saprova la modificaci del Reglament de limpost general indirecte

    Exposici de motius

    El 23 de maig del 2013, el Consell General va aprovar la Llei 11/2013, de modificaci de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de limpost general indirecte.

    La Llei 11/2013, del 23 de maig del 2013, introdueix un rgim especial que regula les transmissions de bns usats amb la finalitat devitar les sobreimposicions que es produen amb el rgim general de lIGI. Aquest rgim especial regula les adquisicions de bns usats que puguin fer els empresaris a particulars o a persones que no siguin empresries.

    La disposici addicional tercera introdueix a la Llei 11/2012, del 21 de juny, de limpost general indirecte el rgim especial de bns usats i fixa les condicions daplicaci daquest rgim, la base de tributaci aix com les obligacions i limitacions del dret a deduir.

    El Reglament desenvolupa diversos punts del rgim especial de bns usats, com lobligaci dexpedir i de lliurar una factura per part del comprador, el contingut del registre de les compres i les vendes que es fan sota aquest rgim. Es modifica larticle 1 del Reglament del 24 doctubre del 2012 i safegeix larticle 34. Finalment, el Reglament preveu els formularis corresponents que shan dutilitzar per dur a terme les tramitacions i autoliquidacions corresponents.

    Per raons de seguretat jurdica, es publica ntegrament el Reglament amb la inclusi de totes les modificacions, excepte aquells formularis que no es modifiquen i que estan publicats en el Butllet Oficial del Principat dAndorra del 20 de juny del 2012.

    A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessi del 26 de juny del 2013, aprova aquesta modificaci del Reglament de limpost general indirecte.

    Article nic

    Saprova la modificaci del Reglament de limpost general indirecte, que entrar el mateix dia de ser publicada al Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Reglament de limpost general indirecte

    Article 1

    Llindar doperacions per ser considerat empresari o professional

    1. Dacord amb el que estableix larticle 5.4 de la Llei, els empresaris o professionals no tenen aquesta consideraci als efectes de limpost quan limport dels lliuraments de bns o prestacions de serveis realitzats no supera la xifra anual de 40.000 euros.

    2. En el cas dactivitats agrcoles i ramaderes el llindar es xifra en 150.000 euros.

    3. Aquests llindars sn aplicables de forma conjunta per al conjunt global de les activitats realitzades pels empresaris o professionals. Aix, si el conjunt de les activitats, excloses les agrcoles i ramaderes, supera el llindar de 40.000 euros, ss empresari o professional per totes les activitats realitzades. Tanmateix, si els empresaris o professionals no superen el llindar anterior per superen la xifra de 150.000 euros un cop incloses les activitats agrcoles i ramaderes, tamb tenen la consideraci dempresaris o professionals per a totes les activitats realitzades.

    4. En el perode de declaraci de liquidaci en qu es depassi el llindar descrit en els apartats anteriors, lobligat tributari ha de regularitzar el tractament tributari de les operacions efectuades durant tot lany natural, excepte les vendes que shagin acollit al rgim especial de bns usats.

    Article 2

    Opci voluntria de ser considerat empresari o professional

    1. Els empresaris o professionals que no superin els llindars establerts en larticle 5 de la Llei i regulats en larticle precedent daquest Reglament poden optar per ser considerats com a tals a lefecte de limpost general indirecte.

    2. Lopci sha de comunicar al ministeri encarregat de les finances mitjanant lemplenament de la corresponent declaraci censal.

    3. Lopci produeix efectes lany natural segent a la sollicitud i s aplicable a totes les activitats realitzades de carcter empresarial o professional.

    4. Lopci tindr un perode mnim de vigncia dun any.

    5. Per sollicitar la baixa cal renunciar a la consideraci dempresari o professional comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de la finalitzaci de lany anterior a lany en qu hagi de tenir efecte.

    Article 3

    Exempcions relatives a les exportacions

    Primer. Les exempcions relatives a les exportacions fora del territori andorr estan condicionades al compliment dels requisits que sestableixen a continuaci:

    1. Lliuraments de bns exportats o enviats pel transmitent o per una tercera persona que actu en nom i per compte seu.

    En aquest casos lexempci est condicionada a la sortida efectiva dels bns del territori andorr, que sentn que sha produt quan aix ho estableixi la legislaci duanera.

    A lefecte de justificar lexempci, el transmitent ha de mantenir dins del termini de prescripci les cpies de les factures, els documents de transport i els documents duaners acreditatius de la sortida dels bns.

    2. Lliuraments de bns exportats per ladquirent no establert al territori daplicaci de limpost o per una tercera persona que actu en nom i per compte seu en els casos segents:

    A ) Lliuraments en rgim comercial.

  • 58/377

    Quan els bns objecte dels lliuraments constitueixin una expedici comercial, lexempci queda condicionada al compliment dels requisits segents:

    I. Els establerts en el nmero anterior.

    II. Lexportaci sha de materialitzar o produir en el termini de tres mesos segents a la seva posada a disposici, en qu ladquirent ha de presentar el corresponent document duaner dexportaci. Excepcionalment, per als treballs realitzats sobre bns mobles que sn exportats, el termini es pot prorrogar sis mesos segons el que disposa el punt IV del pargraf tercer del nmero 3 segent.

    En el document duaner tamb hi ha de constar el nom del provedor establert a Andorra a qui correspon la condici dexportador, amb el seu nmero didentificaci fiscal i la referncia a la factura emesa. Ladquirent ha de remetre al provedor una cpia del document mencionat diligenciada per la Duana de sortida.

    B) Lliuraments en rgim de viatgers.

    El compliment dels requisits establerts per la Llei de limpost, per a lexempci dels lliuraments mencionats sha dajustar a les normes segents:

    I. Lexempci noms saplica als bns que tinguin un valor unitari superior a 900 euros, impostos inclosos, i que estiguin documentats en la factura corresponent.

    II. La residncia habitual dels viatgers sha dacreditar mitjanant el passaport, el document didentitat o qualsevol altre mitj de prova adms en dret.

    III. El venedor ha dexpedir la factura corresponent, en la qual sha de consignar els bns adquirits i, separadament, limpost que correspongui.

    IV. Els bns han de sortir del territori andorr en el termini de tres mesos des de la data en qu shagi efectuat el lliurament.

    A aquest efecte, el viatger ha de presentar els bns a la Duana dexportaci, acompanyats de la sollicitud de reemborsament per exportaci que determini el ministeri encarregat de les finances. La Duana dexportaci acredita la sortida mitjanant la diligncia corresponent en la factura, i emet lavs de recepci de la sollicitud de reemborsament.

    V. Complementriament, el viatger ha dacreditar lefectiva presentaci dels bns a les autoritats duaneres de lestat dentrada dels bns, mitjanant laposici dun segell daquestes autoritats a la factura. El viatger ha de fer arribar la factura diligenciada per les autoritats duaneres de lestat dentrada al ministeri encarregat de les finances, en el termini mxim de 30 dies naturals a comptar de la sortida dels bns del territori andorr.

    Un cop complerts els requisits establerts en els punts anteriors, el ministeri encarregat de les finances ha de retornar limpost meritat, dacord amb el que estableixen els articles 14 i 72 de la Llei, mitjanant un xec o una transferncia al viatger o al seu representant prviament designat en la sollicitud de reemborsament.

    3. Treballs realitzats sobre bns mobles que sn exportats.

    Estan exempts els treballs realitzats sobre bns mobles adquirits o importats amb aquest objectiu i exportats fora del territori andorr per la persona que ha fet el treball o pel destinatari no establert en el territori daplicaci de limpost, o b per una altra persona que actu en nom i per compte de qualsevol daquests.

    Entre daltres, sentenen per treballs realitzats sobre bns mobles els de perfeccionament, transformaci, manteniment o reparaci dels bns, fins i tot mitjanant la incorporaci daltres bns de qualsevol origen i sense la necessitat que els bns es vinculin als rgims duaners compresos en larticle 17 de la Llei de limpost.

    Lexempci no sestn als treballs de reparaci o manteniment de mitjans de transport ds privat introduts en el rgim de trnsit o dimportaci temporal.

    Lexempci dels treballs queda condicionada al compliment dels requisits segents:

    I. Els establerts en lapartat nmero 2, complerts pel destinatari dels treballs no establert en el territori daplicaci de limpost o pel prestador, segons escaigui.

    II. Els bns han de ser adquirits o importats per persones no establertes al territori daplicaci de limpost o per qui actu en nom i per compte de les persones referides, amb lobjectiu dincorporar-hi determinats treballs.

    III. Els treballs shan de prestar per compte dels adquirents o importadors no establerts, a lefecte de limpost general indirecte, al territori daplicaci de limpost.

    IV. El prestador ha defectuar els treballs en el termini dels sis mesos segents a la recepci dels bns, i ha de remetre un acusament de recepci a ladquirent dels bns no establert al territori daplicaci de limpost o, si escau, del provedor.

    El termini establert en el pargraf anterior es pot prorrogar a sollicitud de linteressat pel temps necessari per efectuar els treballs. La sollicitud es presenta en el Departament de Duanes, que ho autoritza quan es justifiqui per la naturalesa dels treballs, i sentn concedida la prrroga quan lAdministraci no contesti en el termini dun mes a comptar de la presentaci de la sollicitud.

    V. Un cop finalitzats els treballs, els bns shan dexportar en el termini dun mes.

    Lexportaci lha defectuar el destinatari dels treballs o el prestador, que ha de fer constar en el document dexportaci la identificaci del provedor establert a Andorra i la referncia a la factura emesa pel mateix provedor.

    Tamb la pot efectuar una tercera persona en nom i per compte del prestador o del destinatari dels treballs.

    VI. El destinatari no establert o, en el seu cas, el prestador dels treballs han de remetre al provedor dels bns una cpia del document dexportaci diligenciada per la Duana de sortida en el perode de quinze dies.

    4. Lliurament de bns a organismes reconeguts per exportar-los posteriorment.

    Per aplicar aquesta exempci, correspon al ministeri encarregat de les finances el reconeixement oficial dels organismes que exerceixin les activitats humanitries, caritatives o educatives, a sollicitud dels mateixos organismes i amb linforme previ del departament ministerial corresponent en el qual sacrediti que els organismes mencionats actuen sense nim de lucre.

    En relaci amb aquests lliuraments, tamb s aplicable el que disposa el nmero 1 daquest apartat.

    Lexportaci dels bns fora dAndorra sha defectuar en el termini dels tres mesos segents a la data de ladquisici, i lorganisme autoritzat queda obligat a remetre al provedor una cpia dels documents de sortida en el termini de quinze dies a comptar de la data de lexportaci.

  • 59/377

    5. Serveis relacionats directament amb les exportacions.

    A ) Sentenen directament relacionats amb les exportacions els serveis en els quals concorrin els requisits segents:

    I. Que es prestin a qui faci les exportacions o els enviaments dels bns, als adquirents, als intermediaris que actun en nom i per compte dels primers o dels segons i als transitaris, consignataris o agents de duanes que actun per compte daquells.

    II. Que es duguin a terme en relaci amb les exportacions mencionades.

    III. Que es facin a partir del moment en qu els bns sexpedeixen directament amb dest a un punt situat fora dAndorra o b a un punt situat en una zona fronterera en qu sefectun les operacions dagregaci o consolidaci de les crregues per enviar-les immediatament fora dAndorra, encara que es facin escales intermdies en altres llocs.

    La condici a qu es refereix aquesta lletra no sexigeix en relaci amb els serveis darrendament dels mitjans de transport, embalatge i condicionament de la crrega, reconeixement de les mercaderies per compte dels adquirents i daltres anlogues en qu la realitzaci prvia sigui imprescindible per dur a terme lenviament.

    B) Les exempcions compreses en aquest nmero queden condicionades a la concurrncia dels requisits que es mencionen a continuaci:

    I. La sortida dels bns fora dAndorra sha desdevenir en el termini de tres mesos a comptar de la data de la prestaci del servei.

    II. La sortida dels bns es justifica amb la cpia del document duaner de sortida.

    III. Els documents que justifiquen la sortida dels bns han de ser remesos, si escau, al prestador dels serveis dins dels quinze dies segents a la data de la sortida dels bns.

    C) Entre els serveis compresos en aquest nmero sinclouen els segents: transport de bns; crrega, descrrega i conservaci; custdia, emmagatzemament i embalatge; lloguer dels mitjans de transport, els contenidors i els materials de protecci de les mercaderies, i daltres anlegs.

    Segon. Lincompliment dels requisits establerts en lapartat primer determina lobligaci per a lobligat tributari de liquidar i traslladar limpost al destinatari de les operacions efectuades.

    Article 4

    Exempcions relatives a les zones franques i els dipsits temporals

    1. Lexempci dels lliuraments de bns destinats a les zones franques o a ser collocats en situaci de dipsit temporal est condicionada al fet que els bns sintrodueixin o es colloquin en les rees o situacions indicades, cosa que sacredita en la forma com es determini per la legislaci duanera.

    El transport dels bns als llocs esmentats lha de fer el provedor, ladquirent o alg altre per compte de qualsevol dells.

    2. Els lliuraments dels bns que es trobin en les rees o situacions indicades en lapartat 1, aix com les prestacions de serveis relatives als mencionats bns, noms estan exempts si els bns, de conformitat amb la legislaci duanera, romanen en aquestes zones o en aquests dipsits francs o en situaci de dipsit temporal.

    Es considera complert aquest requisit quan els bns surten dels llocs indicats per introduir-se en daltres de la mateixa naturalesa.

    3. Els obligats tributaris noms poden aplicar les exempcions de les operacions relacionades amb les zones franques i els dipsits temporals si ladquirent dels bns o el destinatari dels serveis els entreguen una declaraci subscrita per ells, i validada per les autoritats duaneres, en qu quedi justificada la recepci dels bns i es posi de manifest el dest o la situaci dels mateixos bns que justifiqui lexempci corresponent.

    Article 5

    Exempcions relatives als rgims duaners i fiscals

    Primer. Per aplicar larticle 17 de la Llei de limpost i amb la reserva de les disposicions aplicables que segueixen, els procediments establerts per a la posada dels bns sota qualsevol dels rgims duaners segents sapliquen mutatis mutandi en relaci amb les exempcions de limpost general indirecte.

    Sense perjudici de les modalitats especfiques previstes en aquest apartat, les condicions datorgament, de garantia, de posada, de sojorn i de tancament dels bns en un dels mencionats rgims especials sn idntiques, mutatis mutandi, a les desenvolupades en els reglaments aplicables relatius als rgims duaners corresponents.

    Segon. Les exempcions en els lliuraments de bns i les prestacions de serveis relacionats amb els rgims compresos a larticle 17 de la Llei de limpost queden condicionades al compliment dels requisits segents:

    1. Que les operacions es refereixin als bns que es destinen a ser utilitzats en els processos efectuats a lempara dels rgims esmentats, dacord amb el que disposa la legislaci duanera.

    2. Que ladquirent dels bns o el destinatari dels serveis hagi comunicat al Departament de Duanes les operacions exemptes de les quals sigui destinatari, en un document normalitzat aprovat per aquest mateix Departament.

    Article 6

    Importacions de bns personals

    En relaci amb les exempcions relatives a les importacions de bns personals, sn aplicables les regles segents:

    1. Els terminis mnims de residncia habitual continuada fora del pas no es consideren interromputs si es produeix una absncia com a mxim de quaranta-cinc dies per motiu de vacances, turisme, negocis o malaltia.

    Lassistncia a una universitat o escola al territori daplicaci de limpost, per estudis, no determina el trasllat de la residncia habitual.

    2. Els interessats han de presentar en el moment de la importaci una relaci detallada dels bns per importar, el document acreditatiu de la baixa de la seva residncia habitual fora dAndorra i, si escau, una certificaci del perode de permanncia a la residncia anterior.

    Si linteressat s de nacionalitat estrangera tamb ha de presentar la targeta de residncia al territori andorr o el justificant de la seva sollicitud. En aquest ltim cas, se li concedeix, amb prestaci prvia de garanties, el termini dun any per aconseguir la residncia.

  • 60/377

    3. La importaci dels bns es pot efectuar en una o en diverses vegades i per un o diversos despatxos duaners.

    4. En la importaci de bns per causa dherncia:

    a. Lexempci noms saplica respecte dels bns importats en el termini de dos anys a partir del moment en qu linteressat hagi pres possessi dels bns adquirits, excepte causes excepcionals apreciades pel ministeri encarregat de les finances.

    b. Limportador ha dacreditar la seva adquisici mitjanant la corresponent escriptura pblica, atorgada davant dun notari, o per qualsevol altre mitj de prova adms en dret.

    Article 7

    Importacions de bns en ocasi de ladquisici de la totalitat o part del patrimoni empresarial o professional

    El carcter empresarial de lactivitat desenvolupada en origen, el perode dutilitzaci dels bns i la data dadquisici shan dacreditar per qualsevol mitj de prova adms en dret. En particular es considera vlida la certificaci emesa per ladministraci del pas corresponent.

    Article 8

    Exempcions condicionades a una autoritzaci administrativa

    Les autoritzacions administratives que condicionen les exempcions de les importacions de bns se solliciten davant del ministeri encarregat de les finances i tenen efecte respecte de les importacions la meritaci de les quals es produeixi a partir de la data de lacord corresponent o, si escau, de la data que shi indiqui.

    Lautoritzaci sentn revocada en el moment en qu es modifiquin les circumstncies que en van motivar la concessi o quan es produeixi un canvi en la normativa que vari les condicions que en van motivar latorgament.

    Article 9

    Reimportacions de bns exempts de limpost

    Lexempci de les reimportacions de bns est condicionada al compliment dels requisits segents:

    1. Que lexportaci no hagi estat conseqncia dun lliurament en el territori daplicaci de limpost.

    Sentn complert aquest requisit quan els bns, tot i haver estat objecte dun lliurament a linterior del pas, retornin per qualsevol de les causes segents:

    a. Haver estat rebutjats pel destinatari, per ser defectuosos o no ajustar-se a les condicions de lencrrec.

    b. Haver estat recuperats per lexportador, per falta de pagament o incompliment de les condicions del contracte per part del destinatari o adquirent dels bns.

    2. Que els bns shagin exportat prviament amb carcter temporal.

    3. Que la reimportaci dels bns lefectu la mateixa persona a qui lAdministraci en va autoritzar la sortida.

    4. Que els bns es reimportin en el mateix estat en qu van sortir sense sofrir cap altre demrit que el produt per ls autoritzat per lAdministraci.

    Sentn complert aquest requisit quan els bns exportats siguin objecte de treballs o reparacions realitzats fora del pas a ttol gratut, en virtut duna obligaci contractual o legal de garantia o com a conseqncia dun vici de fabricaci.

    5. Que la reimportaci es benefici, tamb, de lexempci dels drets a la importaci o no hi estigui subjecta.

    Article 10

    Prestacions de serveis relacionats amb les importacions

    Lexempci dels serveis relacionats amb les importacions a qu es refereix larticle 39 de la Llei de limpost sha de justificar amb la cpia del document duaner corresponent, diligenciada per la Duana.

    Els documents a qu es refereix aquest article han de ser remesos, quan sigui procedent, al prestador del servei, dintre del mes segent a la prestaci. Si no s el cas, el prestador del servei ha de liquidar i traslladar limpost que correspongui.

    Article 11

    Exempcions en les importacions de bns per evitar la doble imposici

    Laplicaci de les exempcions compreses en larticle 40 de la Llei de limpost est condicionada al fet que limportador acrediti davant la Duana la concurrncia dels requisits legals establerts per qualsevol mitj de prova adms en dret i, en particular, mitjanant el contracte relatiu a les operacions previstes en el precepte legal esmentat.

    La Duana pot exigir una garantia suficient fins que sacrediti el pagament de limpost corresponent als lliuraments de bns o les prestacions de serveis o la reexportaci dels bns compresos, respectivament, en els nmeros 1 i 2 de larticle 40 de la Llei de limpost.

    Article 12

    Consideraci destablerts a lefecte de la Llei de limpost general indirecte

    Lexercici voluntari de lopci de tributaci com un obligat tributari establert al territori daplicaci de limpost per part dempresaris o professionals no establerts, regulada a lapartat 4 de larticle 43 de la Llei de limpost general indirecte, sha de materialitzar mitjanant la presentaci duna sollicitud al ministeri encarregat de les finances.

    Article 13

    Modificaci de la base de tributaci

  • 61/377

    En els casos a qu es refereixen els articles 49 i 56 de la Llei de limpost, lobligat tributari est obligat a emetre una nova factura o un document substitutiu en qu es rectifiqui o, si escau, sanulli la quota traslladada. Aquest document ha de ser rems al destinatari de les operacions.

    Laugment o la disminuci de les quotes que sha de deduir el destinatari de loperaci estan condicionats a lexpedici i la remissi del document que rectifiqui lexpedit anteriorment.

    Article 14

    Tipus de gravamen redut

    Lannex 1 detalla els productes als quals s aplicable el tipus de gravamen redut dacord amb el que estableix larticle 58, apartats 2, 3 i 4 de la Llei.

    Article 15

    Reconeixement del carcter cultural o social

    A lefecte del que estableix larticle 59, apartat 6, de la Llei, les entitats o els establiments privats de carcter cultural o social han de sollicitar el reconeixement daquesta condici davant del ministeri encarregat dafers culturals i socials.

    El reconeixement del carcter cultural o social tindr efectes respecte de les operacions la meritaci de les quals es produeixi a partir de la data de sollicitud. La sollicitud sentn resolta favorablement si el ministeri encarregat dafers culturals i socials no la contesta en el termini dun mes.

    Leficcia daquest reconeixement est condicionada, a ms, a la subsistncia dels requisits que, segons el que disposa la normativa, hagin fonamentat el reconeixement del carcter cultural o social de les entitats o els establiments.

    Article 16

    Autoritzacions en matria deducaci i ensenyament superior

    Tenen la consideraci dentitats privades autoritzades, a les quals es refereix larticle 59, apartat 4 de la Llei de limpost, els centres educatius o densenyament superior reconeguts o autoritzats pel departament ministerial competent en aquestes matries.

    Article 17

    Devolucions a exportadors en rgim comercial

    Primer. Els obligats tributaris que, durant lany natural immediatament anterior, hagin fet operacions exemptes compreses en els articles 14 i 15 de la Llei per un import global superior a 100.000 euros, tenen el dret a la devoluci del saldo a favor que hi hagi al terme de cada perode de liquidaci fins al lmit resultant daplicar el tipus de gravamen general de limpost a limport total del perode mencionat de les operacions esmentades.

    Si les operacions indicades en el pargraf anterior van originar pagaments anticipats, es poden acollir igualment al dret a la devoluci regulat en aquest article, com a exportacions, lliuraments de bns o prestacions de serveis efectivament realitzats durant lany natural corresponent.

    Segon. Els obligats tributaris que superin, durant lany natural en curs, el lmit de les operacions indicades en lapartat anterior poden sollicitar la devoluci del saldo al seu favor en les condicions establertes en aquest apartat, a partir del perode de liquidaci, semestral, trimestral o mensual, en qu superin el lmit doperacions.

    Tercer. La devoluci del saldo es pot sollicitar en la declaraci de liquidaci corresponent al perode en qu se superi la xifra doperacions indicada i fins al lmit resultant daplicar el percentatge corresponent a limport de les operacions amb dret a la devoluci realitzades des de linici de lany natural a qu es refereixin.

    Article 18

    Devolucions a determinats empresaris o professionals no establerts en el territori daplicaci de limpost

    Lexercici del dret a la devoluci previst en larticle 73 de la Llei queda condicionat al compliment dels requisits segents:

    1. Lempresari o professional ha de sollicitar la devoluci de limpost en limprs subjecte a model oficial que saprovi pel ministeri encarregat de les finances, acompanyat dels documents segents:

    a. Declaraci subscrita per lempresari o el professional en la qual manifesti que no realitza, en el territori daplicaci de limpost, operacions diferents de les indicades en larticle 73.2 de la Llei.

    b. Comproms de lempresari o el professional de reemborsar al ministeri encarregat de les finances limport de les devolucions que resultin improcedents.

    2. Lempresari o el professional ha de mantenir a disposici del ministeri encarregat de les finances, durant el termini de prescripci de limpost, una certificaci emesa per les autoritats fiscals competents del pas de la seva seu dactivitat en la qual sacrediti que en aquell pas fa activitats empresarials o professionals subjectes a un tribut de caracterstiques similars.

    Es considera de caracterstiques similars a limpost general indirecte qualsevol impost indirecte amb una estructura impositiva similar a lestablerta a la Directiva comunitria en relaci amb lIVA.

    3. Els originals de les factures i altres documents justificatius del dret a la devoluci shan de mantenir a disposici del ministeri encarregat de les finances durant el termini de prescripci de limpost.

    4. Les sollicituds de devoluci poden referir-se a les quotes suportades durant un trimestre natural o en el curs dun any natural.

    El termini per a la presentaci de les sollicituds mencionades conclou al terme dels sis mesos segents a lany natural en qu shagin suportat les quotes a qu es refereixin les sollicituds.

    5. No sn admissibles les sollicituds de devolucions per un import global inferior a 220 euros.

    Segon. El ministeri encarregat de les finances s el competent per tramitar i resoldre les sollicituds de devoluci regulades en aquest article.

  • 62/377

    Tercer. La decisi respecte a la sollicitud de devoluci sha dadoptar i sha de notificar a lempresari o el professional durant els tres mesos segents a la data de presentaci de la sollicitud. En aquest termini sha dordenar el pagament de limport de la devoluci, si escau.

    Transcorregut el termini establert en lapartat anterior per notificar lacord adoptat sense que shagi ordenat el pagament de la devoluci per causa imputable al ministeri encarregat de les finances, sha daplicar a la quantitat pendent de devoluci linters legal a qu es refereix larticle 38 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre del 1996, des de lendem de la finalitzaci del termini esmentat i fins a la data dordenaci del pagament, sense que calgui que lobligat tributari ho reclami.

    Article 19

    Contingut del rgim simplificat

    Primer. La quota de liquidaci es calcula per la diferncia entre la suma de les quotes repercutides en el perode de liquidaci i els percentatges estimatius de les quotes suportades que sindiquen a continuaci, segons el tipus dactivitat econmica, aplicats sobre la xifra dingressos. Dins de la xifra dingressos no sinclouen els procedents de les transmissions dactius fixos afectes a lactivitat desenvolupada.

    Segon. Els percentatges de deducci sn els segents:

    a) En les activitats comercials, les quotes suportades es quantifiquen amb el 3 per cent de la xifra dingressos.

    b) En la resta dactivitats, les quotes suportades es quantifiquen amb l1,5 per cent de la xifra dingressos.

    Tercer. En un any natural complet noms pot ser aplicable el rgim simplificat o el rgim general per a totes les activitats.

    Quart. Lopci i la renncia per laplicaci del rgim shan de fer efectives mitjanant un escrit al ministeri encarregat de les finances.

    Cinqu. Excepcionalment, en cas dun incendi, una inundaci, una gran avaria dun equip industrial o altres circumstncies excepcionals, els interessats afectats poden demanar la renncia a aquest rgim, amb efecte immediat, en el termini dun mes a comptar de la data en qu es produeixin aquestes circumstncies, aportant les proves que es considerin oportunes.

    Article 20

    Exclusi del rgim simplificat

    Primer. Determina lexclusi del rgim simplificat haver superat en el perode de liquidaci el volum doperacions de 100.000 euros, segons el que estableix larticle 74 de la Llei de limpost.

    Segon. En un mateix any natural noms es pot aplicar el rgim ordinari o el simplificat. En conseqncia, aquesta causa dexclusi t efectes en relaci amb totes les transaccions realitzades dins lany natural, si b es regularitzen en la declaraci de liquidaci immediata posterior.

    Article 21

    Declaracions-liquidacions

    Els obligats tributaris acollits al rgim simplificat han de presentar les declaracions-liquidacions dacord amb les normes generals de liquidaci de limpost establertes a larticle 27 daquest Reglament.

    Article 22

    Llibres registre de limpost general indirecte

    1. Els empresaris o professionals i altres obligats tributaris de limpost general indirecte han de portar i conservar, amb carcter general i en els termes disposats en aquest Reglament, els llibres registre segents:

    a) Llibre registre de factures emeses

    b) Llibre registre de factures rebudes

    2. El que disposa lapartat anterior en relaci amb el llibre registre de factures rebudes no s aplicable al rgim especial simplificat.

    3. Els llibres registre no han de ser exclusivament per complir les obligacions formals de limpost general indirecte. Qualsevol llibre registre s vlid, sempre que sajusti als requisits mnims establerts.

    4. Qui sigui titular de diversos establiments situats dins del territori daplicaci de limpost pot dur a terme, en cadascun, els llibres de registre establerts en lapartat 1, en els quals ha danotar per separat les operacions efectuades des dels establiments, sempre que els assentaments resum es traslladin als corresponents llibres de registre generals, que shan de portar en el domicili fiscal de lobligat tributari.

    5. El ministeri encarregat de les finances pot autoritzar la substituci dels llibres de registre mencionats en lapartat 1 per un sistema de registre diferent, aix com la modificaci dels requisits exigits per a les anotacions registrals, sempre que responguin a lorganitzaci administrativa i comptable dels obligats tributaris i, al mateix temps, quedi garantida plenament la comprovaci de les seves obligacions tributries per limpost general indirecte. Les autoritzacions sn revocables en qualsevol moment.

    Article 23

    Llibre registre de factures emeses

    1. El llibre registre de factures emeses s el registre en qu sanoten de forma individualitzada i consecutiva tant les factures completes com les factures simplificades.

    2. En relaci amb les factures completes, el registre ha dincloure les dades segents:

    a) Nmero de factura

    b) Data demissi

    c) Nom i cognoms o ra social del destinatari

    d) Nmero de registre tributari del destinatari

  • 63/377

    e) Base de tributaci o import de loperaci

    f) Tipus de gravamen

    g) Quota tributria

    3. En relaci amb les factures simplificades, el registre ha dincloure les dades segents:

    a ) Nmero de factura

    b ) Data demissi

    c ) Base de tributaci o import de loperaci

    d ) Tipus de gravamen

    e ) Quota tributria

    4. En cas que una factura incorpori operacions subjectes a diferents tipus de gravamen, sha danotar individualment cadascuna daquestes operacions per tipus de gravamen.

    5. Les factures emeses quan lempresari o professional sigui lobligat tributari de serveis prestats per un empresari o professional no establert a Andorra, aix com les rectificatives, tamb han de ser objecte danotaci en el llibre registre de factures emeses.

    6. El llibre registre es pot portar, conservar i mantenir en format electrnic.

    Article 24

    Llibre registre de factures rebudes

    1. El llibre registre de factures rebudes s el document genric en qu sanoten, de forma individualitzada, totes les factures rebudes i els documents de la Duana, relatius als bns adquirits o importats, i als serveis rebuts en lexercici de lactivitat empresarial o professional.

    2. Lanotaci, una per una, de les factures o els documents equivalents ha dincloure les dades segents:

    a) Nmero de factura o de document equivalent

    b) Data de factura

    c) Nom i cognoms o ra social del provedor

    d) Nmero de registre tributari

    e) Base de tributaci o import de loperaci

    f) Tipus de gravamen

    g) Quota tributria

    3. En cas que una factura incorpori operacions subjectes a diversos tipus de gravamen, sha danotar individualment cadascuna daquestes operacions per tipus de gravamen.

    4. Igualment, shan danotar les factures a qu es refereix lapartat 5 de larticle anterior.

    5. El llibre registre es pot portar, conservar i mantenir en format electrnic.

    Article 25

    Terminis per a les anotacions registrals

    1. Les operacions que hagin de ser objecte danotaci registral han destar assentades en els corresponents llibres registre en el moment en qu finalitzi el termini legal per fer la liquidaci i el pagament de limpost en perode voluntari.

    2. Les factures rebudes shan danotar en el llibre registre corresponent dins del perode de liquidaci en qu se nefectu la deducci.

    Article 26

    Rectificaci de les anotacions comptables

    Quan els empresaris hagin incorregut en algun error material en efectuar les anotacions registrals a qu es refereixen els articles anteriors, les han de rectificar. Aquesta rectificaci sha defectuar en finalitzar el perode de liquidaci mitjanant una anotaci o un grup danotacions que permeti determinar, per cada perode de liquidaci, el corresponent impost meritat i suportat, una vegada practicada la rectificaci.

    Article 27

    Liquidaci de limpost. Normes generals

    1. Excepte el que sestableix en relaci amb les importacions, els obligats tributaris han de realitzar per si mateixos la determinaci del deute tributari mitjanant declaracions de liquidaci ajustades a les normes compreses en els apartats segents.

    Els empresaris i professionals han de presentar les declaracions-liquidacions peridiques a qu es refereixen els apartats 3 i 4 daquest article, aix com la declaraci resum anual prevista en lapartat 6. Extraordinriament, en els casos en qu no hi hagi quotes meritades ni es practiqui deducci de quotes suportades o satisfetes, es pot sollicitar al ministeri encarregat de les finances lexempci en la presentaci de les declaracions mencionades.

    2. Les declaracions-liquidacions shan de presentar directament a lrgan competent del ministeri encarregat de les finances o a les entitats collaboradores designades.

    3. El perode de liquidaci es determina en funci de la xifra anual de negocis:

    a) Quan limport net de la xifra anual de negocis pel conjunt dactivitats dutes a terme per lobligat tributari, lany immediatament anterior, sigui inferior a 250.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos de juliol i gener.

  • 64/377

    b) Quan limport net de la xifra anual de negocis pel conjunt dactivitats dutes a terme per lobligat tributari, lany immediatament anterior, sigui inferior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos dabril, juliol, octubre i gener.

    c) En els altres casos, les declaracions-liquidacions es fan mensualment.

    4. La declaraci-liquidaci ha dajustar-se al model que, per cada supsit, determini el ministeri encarregat de les finances i ha de presentar-se durant el mes segent al corresponent perode de liquidaci.

    5. La declaraci-liquidaci s nica per cada empresari o professional, sense perjudici del que estableixi el ministeri encarregat de les finances pel que fa a les caracterstiques dels rgims especials establerts en limpost.

    6. A ms de les declaracions-liquidacions a qu es refereix lapartat 4 daquest article, els obligats tributaris han de formular una declaraci resum anual que sha de ser presentar durant tot el mes de gener.

    Article 28

    Obligacions dels fedataris pblics

    Als efectes del que preveu larticle 80 de la Llei de limpost, i sense perjudici de qualsevol altre mitj de prova adms en dret, tamb es considera document acreditatiu de la condici dempresari o professional la cpia de la sollicitud presentada davant del Govern dAndorra per sollicitar lalta censal com a obligat tributari de limpost.

    En el supsit que per circumstncies concretes de lobligat tributari no sigui possible aportar cap dels documents previstos en larticle 80 de la Llei o el document previst en el pargraf anterior, tamb es considera un element acreditatiu de la condici dempresari la manifestaci expressa en lescriptura pblica daquesta circumstncia per part de lobligat tributari.

    Article 29

    Meritaci de limpost en les importacions

    1. Les mercaderies que abandonin les rees mencionades en larticle 16 o que es desvinculin dels rgims establerts en larticle 17, ambds de la Llei de limpost, es meriten de conformitat amb el que estableix larticle 46 de la Llei de limpost, sempre que la importaci daquestes mercaderies es produeixi de conformitat amb el que estableix larticle12.2 de la Llei de limpost.

    2. Les operacions assimilades a les importacions previstes a larticle 13 de la Llei de limpost es meriten de conformitat amb el que preveu larticle 45 de la Llei de limpost.

    Article 30

    Recaptaci de limpost. Normes generals

    Lingrs de les quotes resultants de les declaracions-liquidacions i la sollicitud de les devolucions a favor de lobligat tributari shan defectuar amb els impresos i en el lloc, la forma i els terminis que estableixi el ministeri encarregat de les finances.

    Article 31

    Liquidaci de limpost en les importacions

    1. Les operacions dimportaci shan de liquidar en la forma i els terminis previstos en la legislaci duanera, amb independncia que aquestes operacions dimportaci hagin de liquidar o no els drets a la importaci.

    Sentn incls en el pargraf anterior i, per tant, es liquiden de la mateixa forma les mercaderies que abandonin les rees mencionades en larticle 16 o que es desvinculin dels rgims establerts en larticle 17, ambds de la Llei de limpost.

    2. Les quotes de limpost meritades per fer operacions assimilades a les importacions previstes a larticle 13 de la Llei de limpost es liquiden en la forma prevista en lapartat anterior, i en el termini mxim de 15 dies a comptar de la meritaci.

    Article 32

    Obligacions dels obligats tributaris no establerts

    1. De conformitat amb el que preveu larticle 76.1.g de la Llei de limpost, i sense perjudici del que estableix lapartat 3 daquest article, els obligats tributaris no establerts al territori daplicaci de limpost estan obligats a nomenar i fer saber al ministeri encarregat de les finances, amb anterioritat a la realitzaci de les operacions subjectes, una persona fsica o jurdica amb domicili a Andorra perqu els representi en relaci amb el compliment de les obligacions establertes en la Llei de limpost i en aquest Reglament.

    2. Els obligats tributaris no establerts al territori daplicaci de limpost que realitzin exclusivament operacions exemptes previstes en els articles 16 i 17 de la Llei no han de complir les obligacions formals a qu es refereix larticle 76 de la Llei.

    3. El que disposa aquest article sentn sense perjudici del que estableix larticle 73.3 de la Llei de limpost.

    Article 33

    Requisits de les factures

    1. De conformitat amb el que preveuen els articles 55 i 76 de la Llei, lobligat tributari ha dexpedir i lliurar factures o documents substitutius per totes les seves operacions.

    2. Les factures o els documents substitutius poden ser de tres tipus:

    a ) Factures completes

    b ) Factures simplificades

    c ) Tiquets

    3. Els obligats tributaris, amb carcter general, han de documentar les seves transaccions mitjanant lexpedici duna factura simplificada. No obstant aix, han demetre una factura completa sempre que:

    a ) el destinatari de la transacci sigui empresari o professional.

    b ) el destinatari de la transacci ho solliciti.

  • 65/377

    c ) es tracti doperacions exemptes dacord amb els articles 14 a 17 de la Llei.

    d ) es tracti doperacions no localitzades al territori andorr.

    4. Els obligats tributaris poden documentar les seves transaccions mitjanant lexpedici de tiquets quan limport dels lliuraments de bns i de la prestaci de serveis no superi la xifra anual de 40.000 euros.

    5. Les factures completes han de contenir les dades i han de complir els requisits segents:

    a ) Nmero i, si escau, srie.

    b ) Data demissi.

    c ) Data de loperaci si es merita en un perode de liquidaci diferent del que correspon a la data demissi

    d ) Noms i cognoms, ra o denominaci social completa de lemissor i el destinatari de loperaci.

    e ) Domicili de lobligat tributari i el destinatari de loperaci. Si disposen de diversos llocs fixos de negoci, cal indicar el lloc en qu sha dut a terme el lliurament de bns o la prestaci de serveis i, respectivament, el lloc de dest efectiu, sempre que aquesta referncia sigui rellevant per determinar el rgim de tributaci.

    f ) Nmero de registre tributari (NRT) assignat per lAdministraci andorrana o, si escau, el nmero didentificaci assignat pel pas de residncia de lempresari o el professional, tant de lemissor com del destinatari de loperaci.

    g ) Descripci de loperaci.

    h ) Base de tributaci, tipus de gravamen aplicat, quota de limpost repercutit i import total de loperaci.

    i ) En el supsit que loperaci no meriti limpost general indirecte, indicaci del precepte que empara la no-tributaci.

    6. Les factures simplificades han de contenir les dades i han de complir els requisits segents:

    a ) Nmero i, si escau, srie.

    b ) Data demissi.

    c ) Nom i cognoms, ra o denominaci social completa de lemissor.

    d ) Domicili de lobligat tributari. Si disposa de diversos llocs fixos de negoci, cal indicar el lloc en qu sha dut a terme el lliurament de bns o la prestaci de serveis i el lloc de dest efectiu, sempre que aquesta referncia sigui rellevant per determinar el rgim de tributaci.

    e ) Nmero de registre tributari (NRT) de lemissor assignat per lAdministraci andorrana o, si escau, el nmero didentificaci assignat pel pas de residncia de lempresari o el professional.

    f )Descripci de loperaci.

    g ) Tipus de gravamen aplicat o la indicaci IGI incls.

    h ) Import total de loperaci.

    7. Els tiquets han de contenir les dades i han de complir els requisits segents:

    a ) Nmero i, si escau, srie.

    b ) Data demissi.

    c ) Noms i cognoms, ra o denominaci social completa de lemissor.

    d ) Nmero de registre tributari (NRT) assignat per lAdministraci andorrana.

    e ) Tipus de gravamen aplicat o la indicaci IGI incls.

    f ) Import total de loperaci.

    8. En els supsits previstos per a lautoconsum de bns o de serveis, lempresari o el professional ha demetre un document, el destinatari del qual sigui ell mateix, amb els mateixos requisits que una factura.

    9. Les factures o els documents substitutius han de tenir una numeraci consecutiva i shan demetre en el moment de fer loperaci. No obstant aix, si el destinatari s empresari o professional, les factures shan demetre abans del dia 20 del mes segent.

    10. En el cas dexpedir una cpia duna factura cal esmentar aquesta condici en el document duplicat.

    Article 34

    Rgim especial de bns usats

    1. Laplicaci del rgim especial de bns usats lhan de sollicitar els obligats tributaris al ministeri encarregat de les finances a travs de la declaraci censal corresponent.

    2. De conformitat amb el que estableix larticle 1, apartat 1.d, de la Llei 11/2013, del 23 de maig, de modificaci de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de limpost general indirecte, sexclouen del concepte de bns usats:

    a) Els bns immobles.

    b) Els residus industrials i, en general, els materials de recuperaci.

    c) Els envasos i embalatges.

    d) Lor, el plat i les pedres precioses.

    e) Els bns utilitzats, transformats o renovats per lobligat tributari. Es consideren operacions de renovaci, les operacions que tenen per finalitat el manteniment de les caracterstiques originals dels bns quan el seu cost s superior al preu dadquisici dels mateixos.

    3. Els obligats tributaris que es beneficin daquest rgim especial han de lliurar un document que acrediti ladquisici del b usat i a aquest efecte han de lliurar una factura completa per compte de la persona que ven el b usat.

  • 66/377

    4. Els obligats tributaris que optin per aquest rgim han de portar un registre de les compres i les vendes que facin sota aquest rgim, a ms a ms dels registres previstos a larticle 22 daquest Reglament. Aquest registre ha de permetre identificar cada operaci feta individualment i ha de contenir la informaci segent:

    - Descripci del b.

    - Nmero de factura dadquisici del b.

    - Preu de compra.

    - Nmero de factura de venda.

    - Preu de venda.

    - Base de tributaci de la venda.

    - Quota dIGI repercutit.

    5. Els obligats tributaris acollits al rgim especial de bns usats han de presentar les declaracions-liquidacions dacord amb les normes generals de liquidaci de limpost establertes en larticle 27 daquest Reglament mitjanant els formularis 900 o 910 i 990, segons escaigui.

    Disposici addicional

    Els models publicats en el Butllet oficial del 20 de juny del 2012 sn vigents:

    001-C Declaraci censal Dades bancries

    001-J Declaraci censal Consolidaci dempresari a lefecte de lIGI

    001-K Declaraci censal Rgim simplificat de limpost general indirecte

    001-L Declaraci censal Nomenament del representant fiscal

    001-M Declaraci censal Revocaci del representant fiscal

    002-A Sollicitud del nmero de registre dentitats no-residents fiscals

    980-A Devoluci a viatgers

    980-B Devoluci no-residents

    980-C Devoluci en el marc diplomtic

    Es modifica el formulari de la declaraci censal (sactualitza el formulari 001 i es crea el formulari 001N). Els formularis 900, 910 i 990 tamb es modifiquen per adaptar-los al rgim especial de bns usats. Aquests formularis sadjunten com a annex 2.

    Disposici transitria primera.

    Rgim del perfeccionament actiu fiscal Sistema de la suspensi per determinaci objectiva

    Amb lentrada en vigor de limpost general indirecte, el rgim de perfeccionament actiu fiscal, sistema de la suspensi per determinaci objectiva, ha quedat derogat. Les persones que en el moment de lentrada en vigor de la Llei de limpost i daquest Reglament tinguin autoritzat el benefici del rgim del perfeccionament actiu han de tancar aquest rgim. En el termini de 7 dies naturals han de presentar una declaraci per atorgar un nou rgim fiscal a totes les mercaderies, els productes de base i els productes compensadors que estiguin sota el rgim de perfeccionament actiu fiscal, sistema de la suspensi per determinaci objectiva.

    La mercaderia o els productes que es posin al consum a comptar de l1 de gener del 2013, per posar fi al rgim del perfeccionament actiu, sistema de la suspensi per determinaci objectiva, estaran subjectes a limpost general indirecte.

    Les persones que tanquin el rgim de perfeccionament actiu fiscal, sistema de la suspensi per determinaci objectiva, tamb han de presentar les declaracions de regularitzaci corresponents per totes les mercaderies que hagin estat posades al mercat intern o reexportades durant el quart perode del 2012 amb efecte el 31 de desembre del 2012.

    Disposici transitria segona.

    Devoluci parcial de lIMI

    Les operacions dexportaci amb devoluci parcial de limpost de mercaderies indirecte per a les quals sha produt el fet generador abans del 31 de desembre del 2012 o el mateix dia es regeixen, fins al tancament, per les disposicions previstes en el Reglament, del 10 de setembre del 2008, regulador de loperaci dexportaci amb devoluci parcial de limpost de mercaderies indirecte i de modificaci de larticle 27 del Reglament de limpost indirecte sobre la prestaci de serveis empresarials i professionals, de limpost indirecte sobre la producci interna i de limpost sobre les activitats comercials, del 3 de gener del 2007.

    Disposici transitria tercera.

    Rgim de ladmissi temporal en exempci parcial

    Les operacions efectuades a lempara del rgim de ladmissi temporal en exempci parcial abans de l1 de gener del 2013 i que hagin generat un deute de limpost de mercaderies indirecte i de limpost dactivitats comercials fins al 31 de desembre del 2012 es regularitzaran dofici durant el mes de gener del 2013. El Departament de Duana notificar al subjecte afectat limport que liquidar i posteriorment practicar una liquidaci dofici. Aquesta liquidaci no posa fi al rgim de ladmissi temporal en exempci parcial, i a partir del gener del 2013 el rgim es regeix per les disposicions daquest Reglament fins a la data del tancament. La durada del temps destada sota el rgim es computa a partir de la data inicial de posada sota el rgim.

    Disposici transitria quarta.

  • 67/377

    Rgim de ladmissi temporal en exempci parcial. Mitjans de transport

    Els mitjans de transport no es beneficien del rgim de ladmissi temporal en exempci parcial a comptar de l1 de gener del 2013. Satorga un termini de 30 dies naturals per tancar el rgim dadmissi temporal en exempci parcial per als mitjans de transport que l1 de gener del 2013 no shagin posat al consum.

    Cosa que es fa pblica per a coneixement general.

    Andorra la Vella, 26 de juny del 2013

    Antoni Mart Petit

    Cap de Govern

    Annex 1.

    Tipus de gravamen redut

    Els productes de les partides relatives als captols, les posicions o les subposicions de la Nomenclatura general de productes represos en la taula segent es graven amb el tipus redut.

    CAPTOL POSICI / SUBPOSICI Queden excloses daquesta taula les partides segents

    01

    02

    03

    04

    (ex)05 0504

    06

    07

    08

    09

    10

    11

    12

    13

    (ex)15 (ex)1501 1501 10 10

    1501 20 10

    (ex)1502 1502 10 10

    1502 90 10

    (ex)1503 1503 00 11

    1503 00 30

    1504

    1506

    (ex)1507 1507 10 10

    1507 90 10

    (ex)1508 1508 10 10

    1508 90 10

    1509

    1510

    (ex)1511 1511 10 10

    1511 90 91

    (ex)1512 1512 11 10

    1512 19 10

    1512 21 10

  • 68/377

    1512 29 10

    (ex)1513 1513 11 10

    1513 19 30

    1513 21 10

    1513 29 30

    (ex)1514 1514 11 10

    1514 19 10

    1514 91 10

    1514 99 10

    (ex)1515 1515 19 10

    1515 21 10

    1515 29 10

    1515 30 10

    1515 50 11

    1515 50 91

    1515 90 21

    1515 90 31

    1515 90 40

    1515 90 60

    1517

    16

    17

    18

    19

    20

    21

    (ex)22 2201 2202 - 2209

    23

    (ex)25 2501

    Noms

    2501 00 10 A

    2501 00 91

    (ex)49 4901

    (ex)4902

    Noms

    4902 10 00B

    4902 90 00B

    4903

    4904

    (ex)4905

    Noms 4905 91 00

    Nota: (ex) equival a dir que noms part del captol o la posici afectada fan part daquesta taula.

    Annex 2. Formularis

  • 69/377

  • 70/377

    Reglament de limpost general indirecte

    Decret pel qual saprova el Reglament de limpost general indirecte

    Exposici de motius

    El 3 de juny del 2014, el Consell General va aprovar la Llei 10/2014, de modificaci de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de limpost general indirecte, modificada per la Llei 29/2012, del 18 doctubre i per la Llei 11/2013, del 23 de maig.

    La Llei 10/2014, del 3 de juny, modifica els aspectes de la Llei 11/2012, del 21 de juny, que ho requerien i al mateix temps incorpora daltres que permeten una millor gesti i aplicaci prctica de limpost.

    Aquest Reglament incorpora les modificacions introdudes en la Llei 10/2014, del 3 de juny, dentre les que en destaca les segents.

    Larticle 2 del Reglament de limpost general indirecte introdueix el fet que lopci voluntria per ser considerat empresari o professional shagi de mantenir durant un termini mnim de tres anys.

    Larticle 16 regula laplicaci del tipus de gravamen especial relatiu a la compra i venda de bns dobjectes dart, de collecci o dantiguitat.

    Pel que fa a les devolucions relatives al comer de productes farmacutics es preveu que els empresaris o els professionals del sector farmacutic puguin optar a la devoluci del saldo existent al seu favor al termini de cada perode de liquidaci.

    Amb la finalitat dhomogenetzar determinats procediments delevaci a pblic de les operacions relacionades amb bns immobles, sestableixen una srie dobligacions, tant per als obligats tributaris com per als fedataris pblics, que es concreten en el fet que els obligats tributaris han dingressar limpost repercutit de forma simultnia a latorgament de lescriptura pblica.

    En relaci al rgim especial de bns usats sintrodueix un nou apartat que exclou del rgim aquells bns que hagin obtingut exempci a la importaci o amb un tipus a la importaci del 0%.

    I finalment els articles 40 i 41 del Reglament estableixen les formalitats del rgim especial de lor dinversi i del rgim especial del sector financer.

    Per tal de garantir la seguretat jurdica saprova novament el Reglament daplicaci de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de limpost general indirecte.

    A proposta del ministre de Finances i Funci Pblica, el Govern, en la sessi del 2 de juliol del 2014, aprova aquest Decret amb el contingut segent:

    Article nic

    Saprova el Reglament daplicaci de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de limpost general indirecte, que entrar en vigor el mateix dia que es publiqui al Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Reglament daplicaci de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de limpost general indirecte

    Article 1

    Llindar doperacions per ser considerat empresari o professional

    1. Dacord amb lestablert en larticle 5.4 de la Llei, els empresaris o professionals no tenen aquesta consideraci als efectes de lImpost quan limport dels lliuraments de bns o prestacions de serveis realitzats no supera la xifra anual de 40.000 euros.

    2. En el cas dactivitats agrcoles i ramaderes el llindar es xifra en 150.000 euros.

    3. Aquests llindars sn aplicables de forma conjunta per al global de les activitats realitzades pels empresaris o professionals. Aix, si el conjunt de les activitats, excloses les agrcoles i ramaderes, supera el llindar de 40.000 euros, ss empresari o professional per totes les activitats realitzades. Tanmateix, si els empresaris o professionals no superen el llindar anterior per superen la xifra de 150.000 euros un cop incloses les activitats agrcoles i ramaderes, tamb tenen la consideraci dempresaris o professionals per totes les activitats realitzades.

    4. En el perode de declaraci de liquidaci en qu es depassi el llindar referit en els apartats anteriors, lobligat tributari ha de regularitzar el tractament tributari de les operacions efectuades durant tot lany natural.

    Article 2

    Opci voluntria de ser considerat empresari o professional

    1. Els empresaris o professionals que no superin els llindars establerts en larticle 5 de la Llei i regulats en larticle precedent daquest Reglament poden optar per ser considerats com a tals a lefecte de limpost general indirecte.

    2. Lopci sha de comunicar al ministeri encarregat de les finances mitjanant lemplenament de la declaraci censal.

    3. Lopci produeix efectes lany de la sollicitud i s aplicable a totes les activitats realitzades de carcter empresarial o professional.

    4. Lopci tindr un perode mnim de vigncia de tres anys.

    5. Per sollicitar la baixa cal renunciar a la consideraci dempresari o professional comunicant-ho al ministeri encarregat de les finances abans de la finalitzaci de lany anterior a lany en qu hagi de tenir efecte.

    Article 3

    Exempcions relatives a les exportacions

    Primer. Les exempcions relatives a les exportacions fora del territori andorr estan condicionades al compliment dels requisits que sestableixen a continuaci:

    1. Lliuraments de bns exportats o enviats pel transmitent o per una tercera persona que actu en nom i per compte seu.

  • 71/377

    En aquest casos lexempci est condicionada a la sortida efectiva dels bns del territori andorr, que sentn que sha produt quan aix ho estableixi la legislaci duanera.

    A lefecte de justificar lexempci, el transmitent ha de mantenir dins del termini de prescripci les cpies de les factures, els documents de transport i els documents duaners acreditatius de la sortida dels bns.

    2. Lliuraments de bns exportats per ladquirent no establert al territori daplicaci de limpost o per una tercera persona que actu en nom i per compte seu en els casos segents:

    A ) Lliuraments en rgim comercial.

    Quan els bns objecte dels lliuraments constitueixin una expedici comercial, lexempci queda condicionada al compliment dels requisits segents:

    I. Els establerts en el nmero anterior.

    II. Lexportaci sha de materialitzar o produir en el termini de tres mesos segents a la seva posada a disposici, en qu ladquirent ha de presentar el corresponent document duaner dexportaci. Excepcionalment, per als treballs realitzats sobre bns mobles que sn exportats, el termini es pot prorrogar sis mesos segons el que disposa el punt IV del pargraf tercer del nmero 3 segent.

    En el document duaner tamb hi ha de constar el nom del provedor establert a Andorra a qui correspon la condici dexportador, amb el seu nmero didentificaci fiscal i la referncia a la factura emesa. Ladquirent ha de remetre al provedor una cpia del document mencionat diligenciada per la Duana de sortida.

    B) Lliuraments en rgim de viatgers.

    El compliment dels requisits establerts per la Llei de limpost, per a lexempci dels lliuraments mencionats sha dajustar a les normes segents:

    I. Lexempci noms saplica als bns que tinguin un valor unitari superior a 900 euros, impostos inclosos, i que estiguin documentats en la factura corresponent.

    II. La residncia habitual dels viatgers sha dacreditar mitjanant el passaport, el document didentitat o qualsevol altre mitj de prova adms en dret.

    III. El venedor ha dexpedir la factura corresponent, en la qual sha de consignar els bns adquirits i, separadament, limpost que correspongui.

    IV. Els bns han de sortir del territori andorr en el termini de tres mesos des de la data en qu shagi efectuat el lliurament.

    A aquest efecte, el viatger ha de presentar els bns a la Duana dexportaci, acompanyats de la sollicitud de reemborsament per exportaci que determini el ministeri encarregat de les finances. La Duana dexportaci acredita la sortida mitjanant la diligncia corresponent en la factura, i emet lavs de recepci de la sollicitud de reemborsament.

    V. Complementriament, el viatger ha dacreditar lefectiva presentaci dels bns a les autoritats duaneres de lestat dentrada dels bns, mitjanant laposici dun segell daquestes autoritats a la factura. El viatger ha de fer arribar la factura diligenciada per les autoritats duaneres de lestat dentrada al ministeri encarregat de les finances, en el termini mxim de 30 dies naturals a comptar de la sortida dels bns del territori andorr.

    Un cop complerts els requisits establerts en els punts anteriors, el ministeri encarregat de les finances ha de retornar limpost meritat, dacord amb el que estableixen els articles 14 i 72 de la Llei, mitjanant un xec o una transferncia al viatger o al seu representant prviament designat en la sollicitud de reemborsament.

    3. Treballs realitzats sobre bns mobles que sn exportats.

    Estan exempts els treballs realitzats sobre bns mobles adquirits o importats amb aquest objectiu i exportats fora del territori andorr per la persona que ha fet el treball o pel destinatari no establert en el territori daplicaci de limpost, o b per una altra persona que actu en nom i per compte de qualsevol daquests.

    Entre daltres, sentenen per treballs realitzats sobre bns mobles els de perfeccionament, transformaci, manteniment o reparaci dels bns, fins i tot mitjanant la incorporaci daltres bns de qualsevol origen i sense la necessitat que els bns es vinculin als rgims duaners compresos en larticle 17 de la Llei de limpost.

    Lexempci no sestn als treballs de reparaci o manteniment de mitjans de transport ds privat introduts en el rgim de trnsit o dimportaci temporal.

    Lexempci dels treballs queda condicionada al compliment dels requisits segents:

    I. Els establerts en lapartat nmero 2, complerts pel destinatari dels treballs no establert en el territori daplicaci de limpost o pel prestador, segons escaigui.

    II. Els bns han de ser adquirits o importats per persones no establertes al territori daplicaci de limpost o per qui actu en nom i per compte de les persones referides, amb lobjectiu dincorporar-hi determinats treballs.

    III. Els treballs shan de prestar per compte dels adquirents o importadors no establerts, a lefecte de limpost general indirecte, al territori daplicaci de limpost.

    IV. El prestador ha defectuar els treballs en el termini dels sis mesos segents a la recepci dels bns, i ha de remetre un acusament de recepci a ladquirent dels bns no establert al territori daplicaci de limpost o, si escau, del provedor.

    El termini establert en el pargraf anterior es pot prorrogar a sollicitud de linteressat pel temps necessari per efectuar els treballs. La sollicitud es presenta a la Duana, que ho autoritza quan es justifiqui per la naturalesa dels treballs, i sentn concedida la prrroga quan lAdministraci no contesti en el termini dun mes a comptar de la presentaci de la sollicitud.

    V. Un cop finalitzats els treballs, els bns shan dexportar en el termini dun mes.

    Lexportaci lha defectuar el destinatari dels treballs o el prestador, que ha de fer constar en el document dexportaci la identificaci del provedor establert a Andorra i la referncia a la factura emesa pel mateix provedor.

    Tamb la pot efectuar una tercera persona en nom i per compte del prestador o del destinatari dels treballs.

    VI. El destinatari no establert o, en el seu cas, el prestador dels treballs han de remetre al provedor dels bns una cpia del document dexportaci diligenciada per la Duana de sortida en el perode de quinze dies.

  • 72/377

    4. Lliurament de bns a organismes reconeguts per exportar-los posteriorment.

    Per aplicar aquesta exempci, correspon al ministeri encarregat de les finances el reconeixement oficial dels organismes que exerceixin les activitats humanitries, caritatives o educatives, a sollicitud dels mateixos organismes i amb linforme previ del departament ministerial corresponent en el qual sacrediti que els organismes mencionats actuen sense nim de lucre.

    En relaci amb aquests lliuraments, tamb s aplicable el que disposa el nmero 1 daquest apartat.

    Lexportaci dels bns fora dAndorra sha defectuar en el termini dels tres mesos segents a la data de ladquisici, i lorganisme autoritzat queda obligat a remetre al provedor una cpia dels documents de sortida en el termini de quinze dies a comptar de la data de lexportaci.

    5. Serveis relacionats directament amb les exportacions.

    A ) Sentenen directament relacionats amb les exportacions els serveis en els quals concorrin els requisits segents:

    I. Que es prestin a qui faci les exportacions o els enviaments dels bns, als adquirents, als intermediaris que actun en nom i per compte dels primers o dels segons i als transitaris, consignataris o agents de duanes que actun per compte daquells.

    II. Que es duguin a terme en relaci amb les exportacions mencionades.

    III. Que es facin a partir del moment en qu els bns sexpedeixen directament amb dest a un punt situat fora dAndorra o b a un punt situat en una zona fronterera en qu sefectun les operacions dagregaci o consolidaci de les crregues per enviar-les immediatament fora dAndorra, encara que es facin escales intermdies en altres llocs.

    La condici a qu es refereix aquesta lletra no sexigeix en relaci amb els serveis darrendament dels mitjans de transport, embalatge i condicionament de la crrega, reconeixement de les mercaderies per compte dels adquirents i daltres anlogues en qu la realitzaci prvia sigui imprescindible per dur a terme lenviament.

    B) Les exempcions compreses en aquest nmero queden condicionades a la concurrncia dels requisits que es mencionen a continuaci:

    I. La sortida dels bns fora dAndorra sha desdevenir en el termini de tres mesos a comptar de la data de la prestaci del servei.

    II. La sortida dels bns es justifica amb la cpia del document duaner de sortida.

    III. Els documents que justifiquen la sortida dels bns han de ser remesos, si escau, al prestador dels serveis dins dels quinze dies segents a la data de la sortida dels bns.

    C) Entre els serveis compresos en aquest nmero sinclouen els segents: transport de bns; crrega, descrrega i conservaci; custdia, emmagatzemament i embalatge; lloguer dels mitjans de transport, els contenidors i els materials de protecci de les mercaderies, i daltres anlegs.

    Segon. Lincompliment dels requisits establerts en lapartat 1 determina lobligaci per a lobligat tributari de liquidar i traslladar limpost al destinatari de les operacions efectuades.

    Article 4

    Exempcions relatives a les zones franques i els dipsits temporals

    1. Lexempci dels lliuraments de bns destinats a les zones franques o a ser collocats en situaci de dipsit temporal est condicionada al fet que els bns sintrodueixin o es colloquin en les rees o situacions indicades, cosa que sacredita en la forma com es determini per la legislaci duanera.

    El transport dels bns als llocs esmentats lha de fer el provedor, ladquirent o alg altre per compte de qualsevol dells.

    2. Els lliuraments dels bns que es trobin en les rees o situacions indicades en lapartat 1, aix com les prestacions de serveis relatives als mencionats bns, noms estan exempts si els bns, de conformitat amb la legislaci duanera, romanen en aquestes zones o en aquests dipsits francs o en situaci de dipsit temporal.

    Es considera complert aquest requisit quan els bns surten dels llocs indicats per introduir-se en daltres de la mateixa naturalesa.

    3. Els obligats tributaris noms poden aplicar les exempcions de les operacions relacionades amb les zones franques i els dipsits temporals si ladquirent dels bns o el destinatari dels serveis els entreguen una declaraci subscrita per ells, i validada per les autoritats duaneres, en qu quedi justificada la recepci dels bns i es posi de manifest el dest o la situaci dels mateixos bns que justifiqui lexempci corresponent.

    Article 5

    Exempcions relatives als rgims duaners i fiscals

    1. Per aplicar larticle 17 de la Llei de limpost i amb la reserva de les disposicions aplicables que segueixen, els procediments establerts per a la posada dels bns sota qualsevol dels rgims duaners segents sapliquen mutatis mutandi en relaci amb les exempcions de limpost general indirecte. Sense perjudici de les modalitats especfiques previstes en aquest apartat, les condicions datorgament, de garantia, de posada, de sojorn i de tancament dels bns en un dels mencionats rgims especials sn idntiques, mutatis mutandi, a les desenvolupades en els reglaments aplicables relatius als rgims duaners corresponents.

    2. Les exempcions en els lliuraments de bns i les prestacions de serveis relacionats amb els rgims compresos a larticle 17 de la Llei de limpost queden condicionades al compliment dels requisits segents:

    a) Que les operacions es refereixin als bns que es destinen a ser utilitzats en els processos efectuats a lempara dels rgims esmentats, dacord amb el que disposa la legislaci duanera.

    b) Que ladquirent dels bns o el destinatari dels serveis hagi comunicat a la Duana les operacions exemptes de les quals sigui destinatari, en un document normalitzat aprovat per la Duana.

    Article 6

    Importacions de bns personals

    En relaci amb les exempcions relatives a les importacions de bns personals, sn aplicables les regles segents:

  • 73/377

    1. Els terminis mnims de residncia habitual continuada fora del pas no es consideren interromputs si es produeix una absncia com a mxim de quaranta-cinc dies per motiu de vacances, turisme, negocis o malaltia.

    Lassistncia a una universitat o escola al territori daplicaci de limpost, per estudis, no determina el trasllat de la residncia habitual.

    2. Els interessats han de presentar en el moment de la importaci una relaci detallada dels bns per importar, el document acreditatiu de la baixa de la seva residncia habitual fora dAndorra i, si escau, una certificaci del perode de permanncia a la residncia anterior.

    Si linteressat s de nacionalitat estrangera tamb ha de presentar la targeta de residncia al territori andorr o el justificant de la seva sollicitud. En aquest ltim cas, se li concedeix, amb prestaci prvia de garanties, el termini dun any per aconseguir la residncia.

    3. La importaci dels bns es pot efectuar en una o en diverses vegades i per un o diversos despatxos duaners.

    4. En la importaci de bns per causa dherncia:

    a) Lexempci noms saplica respecte dels bns importats en el termini de dos anys a partir del moment en qu linteressat hagi pres possessi dels bns adquirits, excepte causes excepcionals apreciades pel ministeri encarregat de les finances.

    b) Limportador ha dacreditar la seva adquisici mitjanant la corresponent escriptura pblica, atorgada davant dun notari, o per qualsevol altre mitj de prova adms en dret.

    Article 7

    Importacions de bns en ocasi de ladquisici de la totalitat o part del patrimoni empresarial o professional

    El carcter empresarial de lactivitat desenvolupada en origen, el perode dutilitzaci dels bns i la data dadquisici shan dacreditar per qualsevol mitj de prova adms en dret. En particular es considera vlida la certificaci emesa per ladministraci del pas corresponent.

    Article 8

    Exempcions condicionades a una autoritzaci administrativa

    Les autoritzacions administratives que condicionen les exempcions de les importacions de bns se solliciten davant del ministeri encarregat de les finances i tenen efecte respecte de les importacions la meritaci de les quals es produeixi a partir de la data de lacord corresponent o, si escau, de la data que shi indiqui.

    Lautoritzaci sentn revocada en el moment en qu es modifiquin les circumstncies que en van motivar la concessi o quan es produeixi un canvi en la normativa que vari les condicions que en van motivar latorgament.

    Article 9

    Reimportacions de bns exempts de limpost

    Lexempci de les reimportacions de bns est condicionada al compliment dels requisits segents:

    1. Que lexportaci no hagi estat conseqncia dun lliurament en el territori daplicaci de limpost.

    Sentn complert aquest requisit quan els bns, tot i haver estat objecte dun lliurament a linterior del pas, retornin per qualsevol de les causes segents:

    a) Haver estat rebutjats pel destinatari, per ser defectuosos o no ajustar-se a les condicions de lencrrec.

    b) Haver estat recuperats per lexportador, per falta de pagament o incompliment de les condicions del contracte per part del destinatari o adquirent dels bns.

    2. Que els bns shagin exportat prviament amb carcter temporal.

    3. Que la reimportaci dels bns lefectu la mateixa persona a qui lAdministraci en va autoritzar la sortida.

    4. Que els bns es reimportin en el mateix estat en qu van sortir sense sofrir cap altre demrit que el produt per ls autoritzat per lAdministraci.

    Sentn complert aquest requisit quan els bns exportats siguin objecte de treballs o reparacions realitzats fora del pas a ttol gratut, en virtut duna obligaci contractual o legal de garantia o com a conseqncia dun vici de fabricaci.

    5. Que la reimportaci es benefici, tamb, de lexempci dels drets a la importaci o no hi estigui subjecta.

    Article 10

    Prestacions de serveis relacionats amb les importacions

    Lexempci dels serveis relacionats amb les importacions a qu es refereix larticle 39 de la Llei de limpost sha de justificar amb lanotaci del nmero del document duaner corresponent, al llibre de factures emeses, com a dada addicional a les previstes a larticle 27 apartat 2.

    Article 11

    Exempcions en les importacions de bns per evitar la doble imposici

    Laplicaci de les exempcions compreses en larticle 40 de la Llei de limpost est condicionada al fet que limportador acrediti davant la Duana la concurrncia dels requisits legals establerts per qualsevol mitj de prova adms en dret i, en particular, mitjanant el contracte relatiu a les operacions previstes en el precepte legal esmentat.

    La Duana pot exigir una garantia suficient fins que sacrediti el pagament de limpost corresponent als lliuraments de bns o les prestacions de serveis o la reexportaci dels bns compresos, respectivament, en els nmeros 1 i 2 de larticle 40 de la Llei de limpost.

    Article 12

    Consideraci destablerts a lefecte de la Llei de limpost general indirecte

  • 74/377

    Lexercici voluntari de lopci de tributaci com un obligat tributari establert al territori daplicaci de limpost per part dempresaris o professionals no establerts, regulada a lapartat 4 de larticle 43 de la Llei de limpost general indirecte, sha de materialitzar mitjanant la presentaci duna sollicitud al ministeri encarregat de les finances.

    Article 13

    Definici de suplert

    Pel que fa a laplicaci de larticle 47. 4 b) de la Llei de limpost, els suplerts han de complir les condicions segents:

    a) Que siguin sumes pagades en nom i per compte del client, documentades en factures emeses a nom del client.

    b) Que el pagament de les sumes esmentades shagi fet en virtut de mandat exprs, verbal o escrit, del mateix client per compte de qui sactu.

    La justificaci de la quantia efectiva daquestes despeses es realitza pels mitjans de prova admissibles en dret.

    Article 14

    Modificaci de la base de tributaci

    En els casos a qu es refereixen els articles 49 i 56 de la Llei de limpost, lobligat tributari est obligat a emetre una nova factura o un document substitutiu en qu es rectifiqui o, si escau, sanulli la quota traslladada. Aquest document ha de ser rems al destinatari de les operacions.

    Laugment o la disminuci de les quotes que sha de deduir el destinatari de loperaci estan condicionats a lexpedici i la remissi del document que rectifiqui lexpedit anteriorment.

    Article 15

    Tipus de gravamen redut

    Lannex 1 detalla els productes als quals s aplicable el tipus de gravamen redut dacord amb el que estableix larticle 58, apartats 1, 2 i 3 de la Llei.

    Article 16

    Obres dart

    La compravenda de bns dobjectes dart, de collecci o dantiguitat compresos en el captol 97 de la nomenclatura general de productes tindran el tipus de gravamen especial del 2,5%, dacord amb el que estableix larticle 60 bis, apartat 5 de la Llei.

    Article 17

    Reconeixement del carcter cultural o social

    A lefecte del que estableix larticle 59, apartat 6, de la Llei, les entitats o els establiments privats de carcter cultural o social han de sollicitar el reconeixement daquesta condici davant del ministeri encarregat dafers culturals i socials.

    El reconeixement del carcter cultural o social tindr efectes respecte de les operacions la meritaci de les quals es produeixi a partir de la data de sollicitud. La sollicitud sentn resolta favorablement si el ministeri encarregat dafers culturals i socials no la contesta en el termini dun mes.

    Leficcia daquest reconeixement est condicionada, a ms, a la subsistncia dels requisits que, segons el que disposa la normativa, hagin fonamentat el reconeixement del carcter cultural o social de les entitats o els establiments.

    Article 18

    Autoritzacions en matria deducaci i ensenyament superior

    Tenen la consideraci dentitats privades autoritzades, a les quals es refereix larticle 59, apartat 4 de la Llei de limpost, els centres educatius o densenyament superior reconeguts o autoritzats pel departament ministerial competent en aquestes matries.

    Article 19

    Devolucions a exportadors en rgim comercial

    1. Els obligats tributaris que, durant lany natural immediatament anterior, hagin fet operacions exemptes compreses en els articles 14 i 15 de la Llei per un import global superior a 100.000 euros, tenen el dret a la devoluci del saldo a favor que hi hagi al terme de cada perode de liquidaci fins al lmit resultant daplicar el tipus de gravamen general de limpost a limport total del perode mencionat de les operacions esmentades.

    Si les operacions indicades en el pargraf anterior van originar pagaments anticipats, es poden acollir igualment al dret a la devoluci regulat en aquest article, com a exportacions, lliuraments de bns o prestacions de serveis efectivament realitzats durant lany natural corresponent.

    2. Els obligats tributaris que superin, durant lany natural en curs, el lmit de les operacions indicades en lapartat anterior poden sollicitar la devoluci del saldo al seu favor en les condicions establertes en aquest apartat, a partir del perode de liquidaci, semestral, trimestral o mensual, en qu superin el lmit doperacions.

    3. La devoluci del saldo es pot sollicitar en la declaraci-liquidaci corresponent al perode en qu se superi la xifra doperacions indicada i fins al lmit resultant daplicar el percentatge corresponent a limport de les operacions amb dret a la devoluci realitzades des de linici de lany natural a qu es refereixin.

    Article 20

    Devoluci cessament de lactivitat empresarial

  • 75/377

    Els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones fsiques, o b per dissoluci i liquidaci de la societat, en el cas de persones jurdiques, podran sollicitar la devoluci del saldo a favor seu en el moment de la finalitzaci de lactivitat.

    Pel que fa als obligats tributaris a ttol individual, podran sollicitar la referida devoluci en el moment en qu hagin presentat la sollicitud de baixa del negoci davant lAdministraci, o b la sollicitud de baixa en el Registre dObligats Tributaris, i sempre que hagin liquidat o desafectat tots els bns afectes a la seva activitat empresarial. En el cas de persones jurdiques, la podran sollicitar en el moment en qu shagi inscrit la dissoluci de la societat en el Registre de Societats Mercantils, shagi dut a terme dissoluci de la societat i sempre que nhagin liquidat tots els bns.

    A la declaraci-liquidaci corresponent al perode de finalitzaci de lactivitat lobligat tributari haur dindicar la data de cessament de lactivitat empresarial i adjuntar el balan final de liquidaci.

    Article 21

    Devolucions relatives al comer de productes farmacutics

    Els obligats tributaris que tinguin com a activitat principal el comer de productes farmacutics dins del territori andorr, i que en totes les declaracions presentades per cadascun dels perodes de liquidaci de lany natural immediatament anterior, la quantia de les deduccions hagi superat limport de les quotes meritades, tenen dret a la devoluci del saldo existent que tinguin a favor seu a la finalitzaci de cada perode de liquidaci, dacord amb el que preveu larticle 71 bis de la Llei.

    Els obligats tributaris que optin per sollicitar la devoluci del saldo al seu favor al termini de cada perode de liquidaci hauran de presentar la declaraci censal corresponent, que tindr efecte a partir del perode de presentaci i fins que es renunci mitjanant declaraci censal a lopci indicada.

    Article 22

    Devolucions a determinats empresaris o professionals no establerts en el territori daplicaci de limpost

    1. Lexercici del dret a la devoluci previst en larticle 73 de la Llei queda condicionat al compliment dels requisits segents:

    a) Lempresari o professional ha de sollicitar la devoluci de limpost en limprs subjecte a model oficial que saprovi pel ministeri encarregat de les finances, acompanyat dels documents segents:

    i. Declaraci subscrita per lempresari o el professional en la qual manifesti que no realitza, en el territori daplicaci de limpost, operacions diferents de les indicades en larticle 73.2 de la Llei.

    ii. Comproms de lempresari o el professional de reemborsar al ministeri encarregat de les finances limport de les devolucions que resultin improcedents.

    b) Lempresari o el professional ha de mantenir a disposici del ministeri encarregat de les finances, durant el termini de prescripci de limpost, una certificaci emesa per les autoritats fiscals competents del pas de la seva seu dactivitat en la qual sacrediti que en aquell pas fa activitats empresarials o professionals subjectes a un tribut de caracterstiques similars.

    Es considera de caracterstiques similars a limpost general indirecte qualsevol impost indirecte amb una estructura impositiva similar a lestablerta a la Directiva comunitria en relaci amb lIVA.

    c) Els originals de les factures i altres documents justificatius del dret a la devoluci shan de mantenir a disposici del ministeri encarregat de les finances durant el termini de prescripci de limpost.

    d) Les sollicituds de devoluci poden referir-se a les quotes suportades durant un trimestre natural o en el curs dun any natural.

    El termini per a la presentaci de les sollicituds mencionades conclou al terme dels sis mesos segents a lany natural en qu shagin suportat les quotes a qu es refereixin les sollicituds.

    e) No sn admissibles les sollicituds de devolucions per un import global inferior a 220 euros.

    2. El ministeri encarregat de les finances s el competent per tramitar i resoldre les sollicituds de devoluci regulades en aquest article.

    3. La decisi respecte a la sollicitud de devoluci sha dadoptar i sha de notificar a lempresari o el professional durant els tres mesos segents a la data de presentaci de la sollicitud. En aquest termini sha dordenar el pagament de limport de la devoluci, si escau.

    Transcorregut el termini establert en lapartat anterior per notificar lacord adoptat sense que shagi ordenat el pagament de la devoluci per causa imputable al ministeri encarregat de les finances, sha daplicar a la quantitat pendent de devoluci linters legal a qu es refereix larticle 38 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre del 1996, des de lendem de la finalitzaci del termini esmentat i fins a la data dordenaci del pagament, sense que calgui que lobligat tributari ho reclami.

    Article 23

    Contingut del rgim simplificat

    1. La quota de liquidaci es calcula per la diferncia entre la suma de les quotes repercutides en el perode de liquidaci i els percentatges estimatius de les quotes suportades que sindiquen a continuaci, segons el tipus dactivitat econmica, aplicats sobre la xifra dingressos. Dins de la xifra dingressos no sinclouen els procedents de les transmissions dactius fixos afectes a lactivitat desenvolupada.

    2. Els percentatges de deducci sn els segents:

    a) En les activitats comercials, les quotes suportades es quantifiquen amb el 3 per cent de la xifra dingressos.

    b) En la resta dactivitats, les quotes suportades es quantifiquen amb l1,5 per cent de la xifra dingressos.

    3. En un any natural complet noms pot ser aplicable el rgim simplificat o el rgim general per a totes les activitats.

    4. Lopci i la renncia per laplicaci del rgim shan de fer efectives mitjanant un escrit al ministeri encarregat de les finances.

    5. Excepcionalment, en cas dun incendi, una inundaci, una gran avaria dun equip industrial o altres circumstncies excepcionals, els interessats afectats poden demanar la renncia a aquest rgim, amb efecte immediat, en el termini dun mes a comptar de la data en qu es produeixin aquestes circumstncies, aportant les proves que es considerin oportunes.

  • 76/377

    Article 24

    Exclusi del rgim simplificat

    1. Determina lexclusi del rgim simplificat haver superat en el perode de liquidaci el volum doperacions de 100.000 euros, segons el que estableix larticle 74 de la Llei de limpost.

    2. En un mateix any natural noms es pot aplicar el rgim ordinari o el simplificat. En conseqncia, aquesta causa dexclusi t efectes en relaci amb totes les transaccions realitzades dins lany natural, si b es regularitzen en la declaraci-liquidaci immediata posterior.

    Article 25

    Declaracions-liquidacions

    Els obligats tributaris acollits al rgim simplificat han de presentar les declaracions-liquidacions dacord amb les normes generals de liquidaci de limpost establertes a larticle 31 daquest Reglament.

    Article 26

    Llibres registre de limpost general indirecte

    1. Els empresaris o professionals i altres obligats tributaris de limpost general indirecte han de portar i conservar, amb carcter general i en els termes disposats en aquest Reglament, els llibres registre segents:

    a) Llibre registre de factures emeses

    b) Llibre registre de factures rebudes

    2. El que disposa lapartat anterior en relaci amb el llibre registre de factures rebudes no s aplicable al rgim especial simplificat.

    3. Els llibres registre no han de ser exclusivament per complir les obligacions formals de limpost general indirecte. Qualsevol llibre registre s vlid, sempre que sajusti als requisits mnims establerts.

    4. Qui sigui titular de diversos establiments situats dins del territori daplicaci de limpost pot dur a terme, en cadascun, els llibres de registre establerts en lapartat 1, en els quals ha danotar per separat les operacions efectuades des dels establiments, sempre que els assentaments resum es traslladin als corresponents llibres de registre generals, que shan de portar en el domicili fiscal de lobligat tributari.

    5. El ministeri encarregat de les finances pot autoritzar la substituci dels llibres de registre mencionats en lapartat 1 per un sistema de registre diferent, aix com la modificaci dels requisits exigits per a les anotacions registrals, sempre que responguin a lorganitzaci administrativa i comptable dels obligats tributaris i, al mateix temps, quedi garantida plenament la comprovaci de les seves obligacions tributries per limpost general indirecte. Les autoritzacions sn revocables en qualsevol moment.

    Article 27

    Llibre registre de factures emeses

    1. El llibre registre de factures emeses s el registre en qu sanoten de forma individualitzada i consecutiva tant les factures completes com les factures simplificades.

    2. En relaci amb les factures completes, el registre ha dincloure les dades segents:

    a) Nmero de factura

    b) Data demissi

    c) Nom i cognoms o ra social del destinatari

    d) Nmero de registre tributari del destinatari

    e) Base de tributaci o import de loperaci

    f) Tipus de gravamen

    g) Quota tributria

    3. En relaci amb les factures simplificades, el registre ha dincloure les dades segents:

    a ) Nmero de factura

    b ) Data demissi

    c ) Base de tributaci o import de loperaci

    d ) Tipus de gravamen

    e ) Quota tributria

    4. En cas que una factura incorpori operacions subjectes a diferents tipus de gravamen, sha danotar individualment cadascuna daquestes operacions per tipus de gravamen.

    5. Les factures emeses quan lempresari o professional sigui lobligat tributari de serveis prestats per un empresari o professional no establert a Andorra, aix com les rectificatives, tamb han de ser objecte danotaci en el llibre registre de factures emeses.

    6. El llibre registre es pot portar, conservar i mantenir en format electrnic.

    7. En aquells casos que els empresaris facturin menys de 100.000 euros anuals, podran fer anotacions resum diries sempre que es compleixin simultniament els requisits segents:

    a) Que en els documents expedits no sigui perceptiva la identificaci del destinatari.

    b) Que les operacions documentades sigui aplicable el mateix tipus impositiu.

    En els assentaments resum sha de fer constar la segent informaci:

    - Data

  • 77/377

    - Base de tributaci global

    - Tipus de gravamen

    - Quota global de les factures o documents substitutius numerats correlativament i amb la mateixa data dexpedici.

    - Els nmeros inicial i final de les factures o documents substitutius.

    8. En el cas de mquines expenedores els empresaris poden expedir una factura per limport de la recaptaci de cada maquina, amb una periodicitat mxima mensual.

    Article 28

    Llibre registre de factures rebudes

    1. El llibre registre de factures rebudes s el document genric en qu sanoten, de forma individualitzada, totes les factures rebudes i els documents de la Duana, relatius als bns adquirits o importats, i als serveis rebuts en lexercici de lactivitat empresarial o professional.

    2. Lanotaci, una per una, de les factures o els documents equivalents ha dincloure les dades segents:

    a) Nmero de factura o de document equivalent

    b) Data de factura

    c) Nom i cognoms o ra social del provedor

    d) Nmero de registre tributari

    e) Base de tributaci o import de loperaci

    f) Tipus de gravamen

    g) Quota tributria

    3. En cas que una factura incorpori operacions subjectes a diversos tipus de gravamen, sha danotar individualment cadascuna daquestes operacions per tipus de gravamen.

    4. Igualment, shan danotar les factures a qu es refereix lapartat 5 de larticle anterior.

    5. El llibre registre es pot portar, conservar i mantenir en format electrnic.

    Article 29

    Terminis per a les anotacions registrals

    1. Les operacions que hagin de ser objecte danotaci registral han destar assentades en els corresponents llibres registre en el moment en qu finalitzi el termini legal per fer la liquidaci i el pagament de limpost en perode voluntari.

    2. Les factures rebudes shan danotar en el llibre registre corresponent dins del perode de liquidaci en qu se nefectu la deducci.

    Article 30

    Rectificaci de les anotacions comptables

    Quan els empresaris hagin incorregut en algun error material en efectuar les anotacions registrals a qu es refereixen els articles anteriors, les han de rectificar. Aquesta rectificaci sha defectuar en finalitzar el perode de liquidaci mitjanant una anotaci o un grup danotacions que permeti determinar, per cada perode de liquidaci, el corresponent impost meritat i suportat, una vegada practicada la rectificaci.

    Article 31

    Normes generals de liquidaci de limpost

    1. Excepte el que sestableix en relaci amb les importacions, els obligats tributaris han de realitzar per si mateixos la determinaci del deute tributari mitjanant declaracions de liquidaci ajustades a les normes compreses en els apartats segents.

    Els empresaris i professionals han de presentar les declaracions-liquidacions peridiques a qu es refereixen els apartats 3 i 4 daquest article. Extraordinriament, en els casos en qu no hi hagi quotes meritades ni es practiqui deducci de quotes suportades o satisfetes, es pot sollicitar al ministeri encarregat de les finances lexempci en la presentaci de les declaracions mencionades.

    2. Les declaracions-liquidacions shan de presentar directament a lrgan competent del ministeri encarregat de les finances o a les entitats collaboradores designades.

    3. El perode de liquidaci es determina en funci de la xifra anual de negocis:

    a) Quan limport net de la xifra anual de negocis pel conjunt dactivitats dutes a terme per lobligat tributari, lany immediatament anterior, sigui inferior a 250.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos de juliol i gener.

    b) Quan limport net de la xifra anual de negocis pel conjunt dactivitats dutes a terme per lobligat tributari, lany immediatament anterior, sigui inferior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos dabril, juliol, octubre i gener.

    c) Quan limport net de la xifra anual de negocis pel conjunt dactivitats dutes a terme per lobligat tributari, lany immediatament anterior, sigui superior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions, es fan mensualment.

    d) Quan lexercici anterior tingui una durada inferior a 12 mesos es prorrateja en la part corresponent a lany natural i saplica el que preveuen les lletres anteriors.

    4. En cas dinici dactivitat, les declaracions-liquidacions es fan els mesos dabril, juliol, octubre i gener, llevat que hi sigui aplicable el rgim especial simplificat. En aquest cas les declaracions es farien els mesos de juliol i gener.

    5. Els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones fsiques, o b per dissoluci i liquidaci de la societat, en el cas de persones jurdiques, han dingressar el saldo a favor de lAdministraci tributria en el moment que presentin la declaraci.

  • 78/377

    Pel que fa als obligats tributaris a ttol individual, han defectuar lingrs corresponent en el moment en qu presentin la sollicitud de baixa del negoci davant lAdministraci, o b la sollicitud de baixa en el Registre dObligats Tributaris, i sempre que hagin liquidat o desafectat tots els bns afectes a la seva activitat empresarial. En el cas de persones jurdiques, han defectuar lingrs corresponent abans dinscriure la dissoluci de la societat en el Registre de Societats Mercantils i de dissoldre la societat, i sempre que nhagin liquidat tots els bns.

    6. La declaraci-liquidaci ha dajustar-se al model que, per cada supsit, determini el ministeri encarregat de les finances i ha de presentar-se, excepte en els supsits previstos en lapartat anterior, durant el mes segent al perode de liquidaci corresponent.

    7. La declaraci-liquidaci s nica per cada empresari o professional, sense perjudici del que estableixi el ministeri encarregat de les finances pel que fa a les caracterstiques dels rgims especials establerts en limpost.

    Article 32

    Transmissions immobiliries i obligacions dels transmitents i dels fedataris pblics

    1. En virtut del supsit previst a larticle 78.1 de la Llei de limpost, en el cas de transmissi de bns immobles o de constituci o cessi de drets reals sobre els mateixos bns efectuada davant de fedatari pblic, els obligats tributaris han dingressar limpost repercutit de forma simultnia a latorgament de lescriptura pblica, i si els actes sobre bns immobles indicats anteriorment es formalitzen mitjanant contracte privat, els obligats tributaris han de liquidar o acreditar la liquidaci de limpost per tal de poder efectuar lelevaci a pblic del contracte corresponent.

    Lobligat tributari ha dautoliquidar limpost derivat de la transmissi immobiliria mitjanant el model que aprovi el ministeri encarregat de les finances i ha de lliurar al fedatari pblic limpost repercutit de forma simultnia a latorgament de lescriptura pblica. Aix mateix lobligat tributari ha dincloure aquesta quantitat, que prviament ha liquidat, com a quota repercutida a la declaraci-liquidaci de limpost corresponent al perode en que sha efectuat la transmissi i deduir el seu import.

    Una cpia del document acreditatiu de la liquidaci sha dincorporar a la matriu de linstrument notarial.

    Els fedataris pblics han de percebre limport de les liquidacions efectuades pels obligats tributaris i efectuar lingrs a la caixa central del Govern del total de quotes cobrades durant el trimestre natural anterior dins dels quinze primers dies del trimestre segent.

    El cobrament de limpost per part del fedatari pblic ha defectuar-se de forma separada i independent de la factura emesa pel mateix fedatari.

    2. Segons el que preveu larticle 80 de la Llei, els fedataris pblics han de comunicar al ministeri encarregat de les finances latorgament de qualsevol acte o contracte que impliqui una transmissi de bns immobles o la constituci o cessi de drets reals en qu intervinguin, sempre que el transmitent tingui la consideraci dempresari o professional a lefecte daquest impost.

    El fedatari pblic ha de presentar una declaraci relativa al conjunt de les transmissions indicades en qu hagi intervingut durant el trimestre natural anterior, dins dels quinze primers dies del trimestre segent.

    En la declaraci hi ha de constar, agrupada per mesos naturals, la informaci segent:

    a. Tipus de transacci.

    b. Identificaci i domicili de les parts intervinents.

    c. El nmero de liquidaci.

    d. El b o dret objecte de la transmissi, constituci o cessi amb detall de: parrquia, poble, carrer i nmero on est situat el b immoble.

    e. Limport de la transmissi del b o dret o limport de la contraprestaci de la constituci o cessi del dret real.

    f. La data de la transmissi, constituci cessi del b o dret.

    g. La base de tributaci de limpost.

    h. El tipus de gravamen corresponent.

    i. La quota tributria resultant.

    3. Als efectes del que preveu larticle 80 de la Llei de limpost, i sense perjudici de qualsevol altre mitj de prova adms en dret, tamb es considera document acreditatiu de la condici dempresari o professional la cpia de la sollicitud presentada davant del Govern dAndorra per sollicitar lalta censal com a obligat tributari.

    Article 33

    Meritaci de limpost en les importacions

    1. Les mercaderies que abandonin les rees mencionades en larticle 16 o que es desvinculin dels rgims establerts en larticle 17, ambds de la Llei de limpost, es meriten de conformitat amb el que estableix larticle 46 de la Llei de limpost, sempre que la importaci daquestes mercaderies es produeixi de conformitat amb el que estableix larticle 12.2 de la Llei de limpost.

    2. Les operacions assimilades a les importacions previstes a larticle 13 de la Llei de limpost es meriten de conformitat amb el que preveu larticle 45 de la Llei de limpost.

    Article 34

    Normes generals de la gesti i recaptaci de limpost

    1. Lingrs de les quotes resultants de les declaracions-liquidacions i la sollicitud de les devolucions a favor de lobligat tributari shan defectuar amb els formularis, el lloc i la forma que estableixi el ministeri encarregat de les finances.

    Els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones fsiques, o b per dissoluci i liquidaci de la societat, en el cas de persones jurdiques, podran sollicitar la devoluci del saldo al seu favor, en el moment que presentin la declaraci.

    2. Els models de declaraci censal saproven per ordre del ministre encarregat de les finances.

    Article 35

  • 79/377

    Liquidaci de limpost en les importacions

    1. Les operacions dimportaci shan de liquidar en la forma i els terminis previstos en la legislaci duanera, amb independncia que aquestes operacions dimportaci hagin de liquidar o no els drets a la importaci.

    Sentn incls en el pargraf anterior i, per tant, es liquiden de la mateixa forma les mercaderies que abandonin les rees mencionades en larticle 16 o que es desvinculin dels rgims establerts en larticle 17, ambds de la Llei de limpost.

    2. Les quotes de limpost meritades per fer operacions assimilades a les importacions previstes a larticle 13 de la Llei de limpost es liquiden en la forma prevista en lapartat anterior, i en el termini mxim de 15 dies a comptar de la meritaci.

    Article 36

    Obligacions dels obligats tributaris no establerts

    1. De conformitat amb el que preveu larticle 76.1.g de la Llei de limpost, i sense perjudici del que estableix lapartat 3 daquest article, els obligats tributaris no establerts al territori daplicaci de limpost estan obligats a nomenar i fer saber al ministeri encarregat de les finances, amb anterioritat a la realitzaci de les operacions subjectes, una persona fsica o jurdica amb domicili a Andorra perqu els representi en relaci amb el compliment de les obligacions establertes en la Llei de limpost i en aquest Reglament.

    2. Els obligats tributaris no establerts al territori daplicaci de limpost que realitzin exclusivament operacions exemptes previstes en els articles 16 i 17 de la Llei no han de complir les obligacions formals a qu es refereix larticle 76 de la Llei.

    3. El que disposa aquest article sentn sense perjudici del que estableix larticle 73.3 de la Llei de limpost.

    Article 37

    Requisits de les factures

    1. De conformitat amb el que preveuen els articles 55 i 76 de la Llei, lobligat tributari ha dexpedir i lliurar factures o documents substitutius per totes les seves operacions.

    2. Les factures o els documents substitutius poden ser de tres tipus:

    a) Factures completes

    b) Factures simplificades

    c) Tiquets

    3. Els obligats tributaris, amb carcter general, han de documentar les seves transaccions mitjanant lexpedici duna factura simplificada. No obstant aix, han demetre una factura completa sempre que:

    a) el destinatari de la transacci sigui empresari o professional;

    b) el destinatari de la transacci ho solliciti;

    c) es tracti doperacions exemptes dacord amb els articles 14 a 17 de la Llei de limpost.

    d) es tracti doperacions no localitzades al territori andorr.

    4. Els obligats tributaris poden documentar les seves transaccions mitjanant lexpedici de tiquets quan limport dels lliuraments de bns i de la prestaci de serveis no superi la xifra anual de 40.000 euros.

    5. Les factures completes han de contenir les dades segents:

    a) Nmero i, si escau, srie.

    b) Data demissi.

    c) Data de loperaci si es merita en un perode de liquidaci diferent del que correspon a la data demissi.

    d) Noms i cognoms, ra o denominaci social completa de lemissor i el destinatari de loperaci.

    e) Domicili de lobligat tributari i el destinatari de loperaci. Si disposen de diversos llocs fixos de negoci, cal indicar el lloc en qu sha dut a terme el lliurament de bns o la prestaci de serveis i, respectivament, el lloc de dest efectiu, sempre que aquesta referncia sigui rellevant per determinar el rgim de tributaci.

    f) Nmero de registre tributari (NRT) assignat per lAdministraci andorrana o, si escau, el nmero didentificaci assignat pel pas de residncia de lempresari o el professional, tant de lemissor com del destinatari de loperaci.

    g) Descripci de loperaci.

    h) Base de tributaci, tipus de gravamen aplicat, quota de limpost repercutit i import total de loperaci.

    i) En el supsit que loperaci no meriti limpost general indirecte, indicaci del precepte que empara la no-tributaci.

    6. Les factures simplificades han de contenir les dades segents:

    a) Nmero i, si escau, srie.

    b) Data demissi.

    c) Nom i cognoms, ra o denominaci social completa de lemissor.

    d) Domicili de lobligat tributari. Si disposa de diversos llocs fixos de negoci, cal indicar el lloc en qu sha dut a terme el lliurament de bns o la prestaci de serveis i el lloc de dest efectiu, sempre que aquesta referncia sigui rellevant per determinar el rgim de tributaci.

    e) Nmero de registre tributari (NRT) de lemissor assignat per lAdministraci andorrana o, si escau, el nmero didentificaci assignat pel pas de residncia de lempresari o el professional.

    f) Descripci de loperaci.

    g) Tipus de gravamen aplicat o la indicaci IGI incls.

    h) Import total de loperaci.

  • 80/377

    7. Els tiquets han de contenir les dades segents:

    a) Nmero i, si escau, srie.

    b) Data demissi.

    c) Noms i cognoms, ra o denominaci social completa de lemissor.

    d) Nmero de registre tributari (NRT) assignat per lAdministraci andorrana.

    e) Tipus de gravamen aplicat o la indicaci IGI incls.

    f) Import total de loperaci.

    8. En els supsits previstos per a lautoconsum de bns o de serveis, lempresari o el professional ha demetre un document, el destinatari del qual sigui ell mateix, amb els mateixos requisits que una factura.

    9. Les factures o els documents substitutius han de tenir una numeraci consecutiva i shan demetre en el moment de fer loperaci. No obstant aix, si el destinatari s empresari o professional, les factures shan demetre abans del dia 20 del mes segent.

    10. En el cas dexpedir una cpia duna factura cal esmentar aquesta condici en el document duplicat.

    Article 38

    Entitats sense personalitat jurdica que no actun com empresaris o professionals

    1. Quan no actun en qualitat dempresaris o professionals, les entitats sense personalitat jurdica previstes a larticle 52 apartat 2 de la Llei, que disposin de Nmero de Registre Tributari assignat per lAdministraci andorrana i compleixin les obligacions de registre dels articles 27 i 28, poden confeccionar amb una periodicitat trimestral, semestral o anual, segons el criteri de cada entitat, una relaci desglossada que reprengui lIGI associat a les despeses traslladades als membres de dites entitats que tinguin la condici dempresaris o professionals. La relaci tant sols pot contenir despeses subjectes a lIGI que lentitat hagi traslladat als membres, i que no siguin ni total ni parcialment dedubles per lentitat.

    2. La relaci ha dincloure:

    a) Nmero de relaci, correlativa dintre de cada any.

    b) Data demissi de la relaci.

    c) Ra social de lemissor de la relaci.

    d) Nmero de registre tributari de lemissor de la relaci

    3. Per a cada factura inclosa en la relaci ha de constar:

    a) Nmero i, si escau, srie de la factura.

    b) Data demissi de la factura.

    c) Noms i cognoms, ra o denominaci social completa de lemissor de la factura.

    d) Nmero de registre tributari (NRT) assignat per lAdministraci andorrana o, si escau, el nmero didentificaci assignat pel pas de residncia de lemissor de la factura.

    e) Base de tributaci, tipus de gravamen i quota tributria.

    4. En relaci als membres de les entitats, que tinguin la condici dempresari o professional que sinclouen en la relaci, ha de constar:

    a) Noms i cognoms, ra o denominaci social completa.

    b) Nmero de registre tributari (NRT).

    c) Coeficient de participaci a lentitat.

    d) Base de tributaci, tipus de gravamen aplicat o aplicats i quota de limpost que es trasllada.

    5. La relaci es considera document equivalent a la factura completa pel que fa a laplicaci de larticle 65 de la Llei, i li s aplicable la obligaci de registre prevista a larticle 28 del Reglament.

    6. Les entitats han de lliurar cpia daquesta relaci als membres que tinguin la condici dempresaris o professionals i conservar la relaci i les factures que la suporten, durant quatre anys, tenint-les a disposici de qualsevol acci comprovadora de lAdministraci.

    Article 39

    Rgim especial de bns usats

    1. Laplicaci del rgim especial de bns usats lhan de sollicitar els obligats tributaris al ministeri encarregat de les finances a travs de la declaraci censal corresponent.

    2. De conformitat amb el que estableix lapartat 1.d de la disposici addicional tercera de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de limpost general indirecte, sexclouen del concepte de bns usats:

    a) Els bns immobles.

    b) Els residus industrials i, en general, els materials de recuperaci.

    c) Els envasos i embalatges.

    d) Lor, el plat i les pedres precioses.

    e) Els bns utilitzats, transformats o renovats per lobligat tributari. Es consideren operacions de renovaci, les operacions que tenen per finalitat el manteniment de les caracterstiques originals dels bns quan el seu cost s superior al preu dadquisici.

    f) Els bns que hagin obtingut exempci a la importaci o amb un tipus impositiu de la importaci del 0%.

    3. Els obligats tributaris que es beneficin daquest rgim especial han de lliurar un document que acrediti ladquisici del b usat i a aquest efecte han de lliurar una factura completa per compte de la persona que ven el b usat.

  • 81/377

    4. Els obligats tributaris que optin per aquest rgim han de portar un registre de les compres i les vendes que facin sota aquest rgim, a ms a ms dels registres previstos a larticle 26 daquest Reglament. Aquest registre ha de permetre identificar cada operaci feta individualment i ha de contenir la informaci segent:

    a) Descripci del b.

    b) Nmero de factura dadquisici del b.

    c) Preu de compra.

    d) Nmero de factura de venda.

    e) Preu de venda.

    f) Base de tributaci de la venda.

    g) Quota dIGI repercutit.

    5. Els obligats tributaris acollits al rgim especial de bns usats han de presentar les declaracions-liquidacions dacord amb les normes generals de liquidaci de limpost establertes en larticle 31 daquest Reglament mitjanant els formularis 900 o 910, segons escaigui.

    Article 40

    Rgim especial dor dinversi

    1. Els empresaris o professionals que facin operacions que tinguin per objecte lor dinversi, shan de donar dalta abans de fer operacions a lempara del rgim especial,mitjanant el formulari que estableixi el ministeri encarregat de les finances.

    2. Els operadors dor dinversi han de portar un registre de factures rebudes i factures emeses on sidentifiquin totes les transaccions en operacions dor dinversi seguint els requisits registrals dels articles 27 i 28 del Reglament, amb lobligaci didentificar el client de dites operacions. Aix mateix, han de conservar les dades del registre com a mnim cinc anys.

    Article 41

    Rgim especial del sector financer

    1. Els obligats tributaris que han daplicar aquest rgim dacord amb el que estableix la disposici addicional cinquena, shan de donar dalta abans de realitzar les operacions previstes a lapartat 1 de la Disposici addicional cinquena de la Llei de limpost, mitjanant el formulari que estableixi el ministeri encarregat de les finances.

    2. Els obligats tributaris, independentment del seu perode de liquidaci, han de presentar durant tot el mes de gener una declaraci de regularitzaci de lany anterior per tal de regularitzar les seves quotes suportades anuals dedudes fins al lmit establert en la disposici addicional cinquena, mitjanant el formulari que estableixi el Ministeri encarregat de les finances.

    Disposici transitria. Aplicaci dels rgims especials dor dinversi i del sector financer per lany 2014

    1. Els empresaris o professionals que en el transcurs del primer semestre de lany 2014 hagin dut a terme operacions vinculades als rgims especials dor dinversi o del sector financer, han dacomplir les obligacions dalta censal previstes als articles 40 i 41 abans de l1 de setembre del 2014.

    2. En la declaraci de regularitzaci anyal que han de presentar durant el mes de gener del 2015, els empresaris o professionals que hagin doperar sota el rgim especial del sector financer, noms han de declarar i regularitzar les operacions del segon semestre de lany 2014.

    Disposici derogatria

    Es deroga el Reglament daplicaci de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de limpost general indirecte, del 24 doctubre del 2012, modificat pels Decrets del 14 dabril del 2013, del 26 de juny del 2013 i del 27 de novembre del 2013 de modificaci del Reglament de limpost general indirecte.

    Disposici final primera

    Es modifica el Decret del 18 de desembre del 2013 de modificaci del Decret pel qual es comunica la nomenclatura General de Productes per tenir en compte el rgim especial de lor dinversi subjecte a un tipus de gravamen del 0% i afegir les subposicions segents a la Nomenclatura General de Productes (NGP) aplicable al Principat dAndorra:

    (ex)* Captol 71

    7108 Or, incls lor platinat, en brut, semillavorat o en pols:

    7108 13 10 Barres, filferro i perfils de secci massissa; xapes, fulles i bandes despessor superior a 0,15 mm, sense incloure-hi el suport

    7108 13 10 A que sacullen al rgim especial de lor dinversi de lImpost General Indirecte

    7108 13 10 B altres

    7108 13 80 Altres

    7108 13 80 A que sacullen al rgim especial de lor dinversi de lImpost General Indirecte

    7108 13 80 B altres

    7118 Monedes

  • 82/377

    7118 90 00 Les altres

    7118 90 00 A que sacullen al rgim especial de lor dinversi de lImpost General Indirecte

    7118 90 00 B altres

    Nota: (ex) equival a dir que noms part del captol o la posici afectada formen part daquesta taula

    Disposici final segona

    Aquest Reglament entra en vigor el mateix dia que es publiqui al Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Cosa que es fa pblica per a coneixement general.

    Andorra la Vella, 2 de juliol del 2014

    Antoni Mart Petit

    Annex 1. Tipus de gravamen redut

    Els productes de les partides relatives als captols, les posicions o les subposicions de la Nomenclatura General de Productes represos en la taula segent es graven amb el tipus redut.

    Captol Posici / Subposici Queden excloses daquesta taula les partides segents

    01

    02

    03

    04

    (ex)05 0504

    06

    07

    08

    09

    10

    11

    12

    13

    (ex)15 (ex)1501 1501 10 101501 20 10

    (ex)1502 1502 10 101502 90 10

    (ex)1503 1503 00 111503 00 30

    1504 1506

    (ex)1507 1507 10 101507 90 10

    (ex)1508 1508 10 101508 90 10

    1509 1510

    (ex)1511 1511 10 101511 90 91

    (ex)1512 1512 11 101512 19 101512 21 10

  • 83/377

    1512 29 10

    (ex)1513 1513 11 101513 19 301513 21 101513 29 30

    (ex)1514 1514 11 101514 19 101514 91 101514 99 10

    (ex)1515 1515 19 101515 21 101515 29 101515 30 101515 50 111515 50 911515 90 211515 90 311515 90 401515 90 60

    (ex)1516 1516 20 101516 20 95

    1517

    16

    17

    18

    19

    20

    21

    (ex)22 2201-2202-2209

    23

    (ex)25 2501 Noms 2501 00 91

    Nota: (ex) equival a dir que noms part del captol o la posici afectada formen part daquesta taula.

  • 84/377

    LLEI DE LIMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS IMMOBILIRIES

    Ats que el Consell General en la seva sessi del dia 29 de desembre del 2000 ha aprovat la segent:

    llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries

    Exposici de motius

    El nivell de desenvolupament econmic del Principat i la voluntat dincrementar i potenciar al mxim leconomia andorrana exigeixen i, alhora, estan condicionats per la millora de les infrastructures del Principat. Les millores i les innovacions esmentades sn dutes a terme mitjanant inversions finanades de forma exclusiva pel sector pblic.

    La necessitat de finanar les inversions esmentades ha impulsat la creaci duna figura impositiva que recaigui sobre els que reverteixen, principalment, aquestes inversions. Aquest nou impost s un tribut de naturalesa indirecta, que grava determinades transmissions de bns immobles i fa recaure la crrega tributria en els adquirents daquests bns.

    Aquesta Llei introdueix un model de corresponsabilitat fiscal en virtut del qual coexisteixen dues quotes tributries: lestatal i la comunal. Amb lobjectiu de garantir el principi de la reserva de Llei que exigeix larticle 27 de la Constituci i les potestats atribudes als comuns per larticle 80.2 de la Constituci i larticle 9 de la Llei Qualificada de delimitaci de competncies dels comuns, aquesta Llei estableix uns tipus mxims i mnims. El com que opti per establir el tribut sobre les transmissions patrimonials immobiliries a inscriure al cadastre comunal haur de regular en les seves respectives ordinacions pressupostries el tipus de gravamen aplicable a les transmissions que tinguin lloc dins les seves demarcacions territorials, i en els termes que preveu aquesta Llei, sense que aquest tipus de gravamen pugui ser inferior al lmit mnim ni superior al mxim establerts en aquesta Llei. La gesti del tribut sefectua de forma compartida entre el Govern i els comuns, cadascun per la part de deute tributari que li correspon. Tanmateix i als efectes de simplificar el sistema de gesti, es preveu que els comuns puguin delegar al Govern, mitjanant el corresponent Conveni, la competncia de la gesti comunal del tribut.

    La Llei que regula aquest impost es desenvolupa a travs de vint articles, distributs en quatre captols. El captol primer, que consta de dos articles, estableix les definicions generals de limpost.

    El captol segon, amb un total de nou articles, desenvolupa el cos i el contingut bsic daquesta figura impositiva.

    El captol tercer es dedica a les normes de gesti de limpost. I lltim captol es destina a la regulaci especfica del rgim dinfraccions i sancions relatiu a aquest tribut. A tot aix safegeixen tres disposicions addicionals, una disposici transitria i dues disposicions finals.

    Captol I. Definicions generals

    Article 15

    Naturalesa jurdica

    1. El present impost sobre transmissions patrimonials immobiliries s un impost de naturalesa indirecta que grava les transmissions patrimonials oneroses i les transmissions patrimonials lucratives inter vivos de bns immobles, aix com la constituci i la cessi de drets reals sobre els bns immobles, en els termes descrits en la present Llei.

    2. Limpost sexigeix segons la veritable naturalesa jurdica de lacte o contracte, amb independncia de la denominaci que les parts li hagin donat.

    No estan subjectes a aquest impost les transmissions patrimonials de bns immobles realitzades pels empresaris i els professionals en el marc de la seva activitat empresarial o professional quan estiguin subjectes o no subjectes a lImpost general indirecte.

    3. Als efectes daquest impost, tamb es consideren bns immobles les installacions de qualsevol tipus establertes amb carcter permanent, que no siguin transportables per la seva forma de construcci i encara que el terreny sobre el qual es trobin situades no pertanyi al propietari dels bns immobles.

    Article 2

    mbit territorial

    1. Aquest impost saplica a totes les transmissions de bns immobles i a les constitucions i les cessions de drets reals sobre aquests bns immobles quan estiguin situats en territori del Principat dAndorra.

    2. Als efectes de laplicaci del gravamen comunal corresponent caldr atenir-se a la parrquia on estigui situat limmoble.

    Captol II. Fet generador, base de tributaci, tipus de gravamen i quota tributria

    Article 36

    5 Modificat per la Llei 11/2012 sobre lImpost General Indirecte 6 Redactat segons llei 7/2006

  • 85/377

    Fet generador

    1. Sn transmissions patrimonials subjectes a aquest impost les transmissions, a ttol oners o a ttol lucratiu inter vivos, de tota classe de bns immobles aix com la constituci i la cessi de drets reals sobre els bns immobles.

    2. Sn tamb actes subjectes a aquesta Llei:

    a) La transmissi daccions o de participacions de societats mercantils, aix com la constituci o cessi de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50 per cent de lactiu de les dites societats estigui compost per bns immobles o drets reals sobre els mateixos i que, com a resultat de la transmissi daccions o de participacions, o de la constituci o cessi de drets reals sobre les mateixes, ladquirent tingui ms duna cinquena part del capital de la societat o dels seus drets de vot

    Redaccio anterior a) La transmissi daccions o de participacions de societats mercantils, aix com la constituci o cessi de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el cinquanta per cent de lactiu de les dites societats estigui compost per bns immobles o drets reals sobre els bns immobles.

    b) Les transmissions o adjudicacions de bns immobles realitzades com a conseqncia de qualsevol resoluci judicial o administrativa.

    c) Les insolutumdacions de bns immobles i les adjudicacions dels mateixos bns per a pagament de deutes.

    d) Els expedients de domini i les actes de notorietat als quals la Llei atribueixi lefecte de reconixer la propietat de bns immobles a una persona, a menys que sacrediti haver pagat limpost amb anterioritat.

    e) Els reconeixements de domini a favor duna persona determinada, amb la mateixa excepci que preveu lapartat anterior.

    f) Les concessions administratives que impliquin la utilitzaci privativa de bns immobles.

    g) Lampliaci posterior del contingut de drets reals constituts, que sha de liquidar sempre que impliqui per al seu titular un increment patrimonial, el qual serveix de base per a lexigncia del tribut.

    3. Als efectes daquesta Llei, es consideren tamb subjectes a limpost els contractes de promesa i els contractes dopci quan tinguin per objecte un b immoble o drets sobre els bns immobles.

    4. Als efectes daquesta Llei, en les promeses de compravenda on sestipuli el pagament dun preu superior al 20 per cent del preu total que shagi pactat, es liquidar la totalitat de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries com si es tracts de la transmissi de limmoble amb independncia del moment en qu tingui lloc la formalitzaci posterior de la compravenda. En el moment de la formalitzaci del contracte definitiu de compravenda saportar el document que acrediti la liquidaci daquest impost .

    Redacci anterior 4. Als efectes daquesta Llei, es consideren actes translatius, i per tant subjectes a aquest impost, els contractes preparatoris, promeses o opcions, on sestipuli el pagament dun preu superior al vint per cent del preu total que shagi pactat per a la compravenda, o aquells que es facin per temps indefinit o per un termini superior a cinc anys, amb independncia del moment en qu tingui lloc lentrega de la possessi. En el moment de la formalitzaci del contracte definitiu de compravenda derivat daquestes promeses o opcions no es practica liquidaci, sempre que inicialment shagin liquidat efectivament per aquest impost. Si sacredita la resoluci del contracte abans dexpirar el dit termini de cinc anys, pot tenir lloc la devoluci de la suma ingressada, entenent per aquesta la diferncia entre la suma inicialment satisfeta i la que shauria dhaver liquidat per ra del contracte preparatori, en els termes que regula larticle 17 daquesta Llei pel procediment de devoluci dels ingressos indeguts i sempre que se solliciti abans del venciment del perode de prescripci de limpost.

    5. Als efectes daquesta Llei, es considera que els contractes de permuta comporten lexistncia de dues transmissions.

    6. Als efectes daquest impost les resolucions o anullacions de contractes per voluntat de les parts tenen la consideraci de nova transmissi. En les compravendes a carta de grcia o amb pacte de retrovenda, lexercici del dret de lluir i quitar o la retrocessi de les compravendes tenen tamb la consideraci de nova transmissi.

    Article 47

    Exempcions

    Resten exemptes de limpost:

    1. Les transmissions de bns immobles i les constitucions i cessions de drets reals sobre els mateixos bns, realitzades a favor del Consell General, del Govern, dels comuns, dels quarts, de les entitats parapbliques o de dret pblic, aix com les realitzades a favor dels coprnceps en qualitat de caps de lEstat.

    Sn entitats parapbliques o de dret pblic les definides en larticle 3 de la Llei general de les finances pbliques.

    2. Les transmissions de bns immobles i les constitucions i cessions de drets reals sobre els mateixos bns realitzades a favor de lEsglsia.

    3. Les transmissions de bns immobles i les constitucions i cessions de drets realitzades pels cnjuges a la comunitat conjugal, les que realitzi qualsevol dels cnjuges a favor de laltre en el marc de la modificaci de la comunitat conjugal i, en general, les adjudicacions de bns i drets que es realitzin en el marc de la dissoluci i liquidaci del rgim econmic del matrimoni.

    4. Les constitucions o cessions de drets reals de garantia.

    5. Les transmissions a ttol gratut de bns immobles aix com les constitucions o cessions de drets reals sobre els mateixos, realitzades entre cnjuges, entre persones que integrin les unions estables de parella regulades a la Llei 4/2005, de 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella, o les realitzades entre persones fsiques que tinguin un grau de parentiu per consanguinitat o adopci en lnia descendent, ascendent i/o collateral fins a tercer grau.

    6. Les transmissions a ttol gratut daccions i/o de participacions de societats en qu ms del 50 per cent de lactiu estigui compost per bns immobles o drets reals sobre els mateixos, realitzades entre cnjuges, entre persones que integrin les unions estables de parella regulades a la Llei 4/2005, de 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella, o les realitzades entre persones fsiques que tinguin un grau de parentiu per consanguinitat o adopci en lnia descendent, ascendent i/o collateral fins a tercer grau.

    7 Article modificat per larticle nic de la llei 6/2004 de modificaci puntual de la llei de lITP i la llei 7/2006

  • 86/377

    7. Les aportacions de bns immobles o de drets reals sobre els mateixos a societats en qu tots els accionistes tinguin entre ells un parentiu per consanguinitat o adopci en lnia descendent, ascendent i/o collateral fins al tercer grau o siguin cnjuges o siguin persones que integrin les unions estables de parella regulades a la Llei 4/2005, de 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella.

    8.1. Les transmissions a ttol gratut de bns immobles entre societats en qu tots els seus membres tinguin entre ells un parentiu per consanguinitat o adopci en lnia descendent, ascendent i/o collateral fins al tercer grau o siguin cnjuges o integrin les unions estables de parella regulades a la Llei 4/2005, de 21 de febrer.

    8.2. Les aportacions de bns immobles o de drets reals sobre els mateixos bns realitzades a societats del mateix grup.

    Als efectes daquesta Llei, formen part dun mateix grup les societats que participen en altres societats en un percentatge superior al 50 per cent del seu capital social o dels seus drets de vot.

    9. Les transmissions lucratives de bns immobles i tamb les constitucions o cessions lucratives de drets reals sobre els mateixos bns realitzades a favor dentitats sense nim de lucre o a favor dassociacions a qu fa referncia la Llei qualificada dassociacions, del 29 de desembre del 2000, sempre que aquestes associacions estiguin inscrites en el Registre dAssociacions.

    10. Les transmissions que efectun els administrats per a la reparcellaci dels terrenys de la seva propietat que hagin quedat continguts en una unitat dactuaci definida en els plans durbanisme parroquials, en aplicaci de les disposicions de la Llei general dordenaci del territori i urbanisme i dels reglaments que la desenvolupin.

    11. Les transmissions, oneroses o lucratives, de bns immobles realitzades a favor de persones fsiques, sempre que concorrin les condicions segents:

    a) Que ladquirent tingui la nacionalitat andorrana amb residncia efectiva al Principat dAndorra, o b si s estranger que acrediti un perode mnim de residncia legal, permanent i continuada al Principat dAndorra de 5 anys.

    b) Que el b immoble sigui la primera adquisici dhabitatge i que hagi de constituir lhabitatge habitual i permanent de ladquirent. Sinclou dins el concepte dhabitatge el b immoble que constitueix lhabitatge habitual i permanent, els aparcaments, els trasters i els annexos accessoris a aquests ltims, si sadquireixen de forma conjunta.

    Es considera primera adquisici dhabitatge la primera transmissi dhabitatge en favor de ladquirent.

    Es considera habitatge habitual i permanent el que serveix principalment de residncia permanent i habitual de ladquirent i del conjunt de persones que hi conviuen, independentment de si hi ha una relaci de parentiu o no, en un perode superior a sis mesos i un dia per any natural.

    Lhabitatge ha de ser lhabitatge habitual i permanent durant un perode mnim de 4 anys a comptar des del moment de locupaci.

    En cas dincompliment del perode de 4 anys a qu fa referncia el pargraf anterior, lobligat tributari ha dingressar el deute tributari derivat de la transmissi, inclosos els interessos de demora corresponents. A aquests efectes la prescripci de limpost es computa a partir de la data en qu es produeixi lincompliment. Ladquirent ha docupar lhabitatge en un termini mxim de 6 mesos posteriors a la seva adquisici.

    c) Que ladquirent tingui uns ingressos anuals derivats dun salari, un treball per compte propi, una pensi o altres rendes que no superin dues vegades i mitja el salari mnim mensual anualitzat, o b que la totalitat dels ingressos anuals, pels mateixos conceptes, de totes les persones que adquireixen lhabitatge no superi quatre vegades el salari mnim mensual anualitzat.

    d) Que el valor de lhabitatge no superi els 360.000 euros.

    e) Que ladquirent no tingui deutes pendents de pagament amb lAdministraci general.

    Ladquirent ha de sollicitar lexempci a lAdministraci i ha de complir les condicions formals i els procediments que es determinin reglamentriament.

    f) En el cas que ladquirent o qualsevol familiar o persona a crrec que hi convisqui sofreixi una discapacitat, segons el que estableix larticle 4 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat del 17 doctubre de 2002, els valors consignats en els apartats c) i d) sincrementen en un 20 per 100.

    Redaccio anterior 1. Resten exemptes de limpost les transmissions i constitucions de drets reals de bns immobles realitzades en favor dels coprnceps en qualitat de cap de lEstat, el Consell General, el Govern, els comuns i els quarts, aix com aquelles que sefectun pels administrats per a la reparcellaci dels terrenys de la seva propietat que hagin quedat continguts en una unitat dactuaci definida en els plans durbanisme parroquials, tot en aplicaci de les disposicions de la Llei general dordenaci del territori i urbanisme i dels reglaments que la desenvolupin. Redaccio inicial 1. Resten exemptes de limpost les transmissions i constitucions de drets reals de bns immobles realitzades a favor del Consell General, el Govern, els comuns i els quarts. 2. Resten exemptes de limpost les transmissions de bns i drets realitzades pels cnjuges a la comunitat conjugal, les que realitzi qualsevol dels cnjuges a favor de laltre en el marc de la modificaci de la comunitat conjugal i, en general, les adjudicacions de bns i drets que es realitzin en el marc de la dissoluci i liquidaci del rgim econmic del matrimoni. 3. Resten exemptes de limpost les constitucions o cessions de drets reals de garantia. 4. Resten exemptes: a) Les donacions de bns immobles i les transmissions o constitucions de drets reals sobre els bns immobles realitzades entre cnjuges o persones fsiques que tinguin un parentiu per consanguinitat en lnia descendent, ascendent i/o collateral fins a tercer grau. b) Les donacions daccions de societats en qu ms del cinquanta per cent de lactiu estigui compost per bns immobles o drets reals sobre els mateixos bns, realitzades entre consorts o persones fsiques que tinguin un parentiu per consanguinitat en lnia descendent, ascendent i/o collateral fins a tercer grau. c) Les donacions de bns immobles entre societats o les aportacions de bns immobles a societats en qu tots els seus accionistes tinguin entre ells un parentiu per consanguinitat en lnia descendent, ascendent i/o collateral fins a tercer grau o siguin cnjuges, i que com a resultat de la transmissi o aportaci ms del cinquanta per cent de lactiu estigui compost per bns immobles o drets reals sobre els bns immobles.

    Article 58

    8 Redactat segons llei 7/2006

  • 87/377

    Meritament

    1. Limpost es merita en el moment de la transmissi, la constituci o la cessi dels bns o drets que en sn objecte, segons correspongui.

    2. En qualsevol transmissi de bns, constituci o cessi dels drets reals, lefectivitat de la qual es trobi suspesa per lexistncia duna condici o termini, limpost no es merita fins al seu compliment, sense perjudici del que disposa larticle 13 daquesta Llei.

    No s aix en el cas de les condicions resolutries, en qu limpost es merita en el moment de la transmissi.

    3. No obstant el que disposen els apartats anteriors, per a les promeses a qu es refereix lapartat 4 de larticle 3 daquesta Llei, limpost es merita en el moment de la formalitzaci de la promesa. La formalitzaci posterior de la transmissi definitiva no merita impost.

    Redaccio anterior No obstant el que disposen els apartats anteriors, per als actes a qu es refereix lapartat 4 de larticle 3 daquesta Llei, limpost es merita en el moment de la formalitzaci de lacte. La formalitzaci posterior de la transmissi definitiva no merita impost.

    Article 6

    Obligat tributari

    1. Als efectes daquest impost, sn obligats tributaris els adquirents dels bns o drets objecte de la transmissi, o aquells a favor dels quals es constitueixi o cedeixi un dret real.

    2. En els expedients de domini i les actes de notorietat als quals la Llei atribueixi lefecte de reconixer la propietat de bns immobles a una persona, s obligat tributari la persona que els promogui.

    3. En els reconeixements de domini a favor duna persona determinada, aquesta persona s lobligat tributari.

    4. En les concessions administratives, s obligat tributari el concessionari.

    5. Lobligat tributari ha de satisfer limpost amb independncia de les estipulacions establertes per les parts.

    Article 79

    Base de tributaci

    1. La base de tributaci est constituda pel valor real dels bns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix.

    2. nicament minoren la base de tributaci les crregues que disminueixin el valor real dels bns, per mai els deutes, encara que estiguin garantits per penyora o hipoteca.

    3. Als efectes daquesta Llei, la constituci o cessi de drets reals dusdefruit es valora de la forma segent

    Redactat anterior Als efectes daquesta Llei, la transmissi de drets reals es valora de la forma segent:

    a) Si lusdefruit s temporal, en el 2 per 100 sobre el valor total del b per cada perode dun any, sense que pugui excedir el lmit del 70 per 100. En el cas que lusdefruit tingui una durada inferior a un any es valora en el 2 per 100 sobre el valor total del b.

    b) Si lusdefruit s vitalici, en el 70 per 100 sobre el valor total del b quan lusufructuari t menys de 20 anys; aquest percentatge es minora en un 1 per 100 per cada any que lusufructuari tingui de ms, amb el lmit mnim del 10 per 100 del valor total del b.

    4. El valor de la nua propietat es determina per la diferncia entre el valor de lusdefruit i el valor total del b.

    5. El dret ds i el dhabitaci es liquiden com si es tracts dun usdefruit.

    6. Lusdefruit constitut a favor duna persona jurdica per temps indeterminat o per un termini superior a trenta anys, es considera fiscalment com una transmissi de plena propietat, subjecta a condici resolutria.

    7. En el cas de promeses de venda o opcions de compra a qu es refereix lapartat 3 de larticle 3, la base de tributaci est constituda pel preu consignat per la promesa o opci, amb un mnim del 10 per cent del valor del b. En el cas de promeses de compravenda a qu es refereix lapartat 4 de larticle 3, la base de tributaci est constituda pel valor real del b en aquest moment.

    Redactat anterior En el cas de promeses de venda o opcions de compra que no tinguin la consideraci de transmissi de bns segons aquesta Llei, la base imposable s el preu consignat per la promesa o opci, amb un mnim del deu per cent del valor del b.

    8. En el cas de concessions administratives, la base de tributaci es determina per les regles segents:

    a) Si lAdministraci fixa una quantitat total en concepte de preu o cnon que hagi de satisfer el concessionari, la base s aquesta quantitat.

    b) Quan no sigui aplicable la regla anterior, el valor declarat pels interessats, sense perjudici del dret de lAdministraci en matria de comprovaci de valors.

    9. Als efectes de liquidaci de limpost, quan es tracti de transmissions a ttol gratut o de transmissions a ttol oners sense intervenci de preu, les parts han de fer constar a lescriptura o al document de liquidaci el valor que atribueixen als bns objecte de la transmissi.

    10. En el cas de transmissions daccions o de participacions de societats mercantils, previstes en la lletra a) de lapartat 2 de larticle 3, la base de tributaci s la proporci del capital que representen les accions o participacions o els drets de vot que sostenten com a resultat de la transmissi que constitueix el fet generador, aplicat al total del valor real de les accions o participacions de la societat.

    En el cas de constitucions o cessions de drets reals sobre aquestes accions o participacions, la base de tributaci s el resultat daplicar les regles previstes en el pargraf anterior, tenint en compte el valor del dret sobre les accions o participacions dacord amb lestablert en els apartats 3 i 4.

    Article 8

    9 Redactat segons llei 7/2006

  • 88/377

    Tipus de gravamen

    1. El tipus de gravamen estatal s de l1,25 per 100.

    2. Si els comuns estableixen un tribut sobre les transmissions patrimonials immobiliries a inscriure al cadastre comunal, el tipus de gravamen comunal ser el que estableixin les seves ordinacions, que no podr ser inferior al 0,50 per 100 ni superior a l1,25 per 100.

    Article 910

    Tipus de gravamen

    Sestableixen els tipus de gravamen segents, en funci dels anys en qu el b immoble hagi estat en propietat de lobligat tributari:

    a) Un tipus del 15% fins a un any.

    b) Un tipus del 14% entre un any i un dia i 2 anys.

    c) Un tipus del 13% entre 2 anys i un dia i 3 anys.

    d) Un tipus del 12% entre 3 anys i un dia i 4 anys.

    e) Un tipus del 10% entre 4 anys i un dia i 5 anys.

    f) Un tipus del 8% entre 5 anys i un dia i 6 anys.

    g) Un tipus del 6% entre 6 anys i un dia i 7 anys.

    h) Un tipus del 4% entre 7 anys i un dia i 8 anys.

    i) Un tipus del 2% entre 8 anys i un dia i 9 anys.

    j) Un tipus de l1% entre 9 anys i 1 dia i 10 anys.

    k) Un tipus del 0% a partir de 10 anys.

    El nombre danys es determina, i sajusta per excs, de data a data en qu limmoble o el dret hagi estat propietat de lobligat tributari. A aquest efecte, les inversions computen amb la mateixa antiguitat que limmoble.

    Article 9 Quota tributria 1. La quota tributria estatal es determina aplicant a la base de tributaci el tipus de gravamen estatal de limpost. 2. La quota tributria comunal es determina aplicant a la base de tributaci el tipus de gravamen comunal de limpost.

    Article 10

    Garantia de pagament

    Els bns o drets transmesos responen, qualsevol que en sigui el possedor, del deute tributari que sorigini per aquest impost, a menys que el possedor sigui un tercer protegit per la fe pblica o es justifiqui ladquisici dels bns de bona fe i amb ttol just.

    Article 11

    Prescripci

    1. Aquest impost prescriu en el termini que estableix la Llei de bases de lordenament tributari.

    2. La prescripci es comena a comptar des de la data en qu es formalitzi lescriptura pblica notarial o, si es tracta de documents privats, des del moment en qu el document sigui presentat a liquidaci.

    Captol III. Gesti i liquidaci

    Article 12

    Competncia

    1. La competncia per a la gesti i liquidaci de limpost per la part del deute tributari que correspon al Govern s exercitada pel ministeri encarregat de les finances.

    2. La competncia per a la gesti i liquidaci de limpost per la part del deute tributari que correspon als comuns s exercitada per cada com. A aquest efecte els comuns han daprovar per ordinaci les respectives normes de gesti i liquidaci de limpost per la part del deute tributari corresponent a la quota comunal.

    3. Tanmateix, els comuns poden subscriure un Conveni amb el Govern, en virtut del qual la gesti i la liquidaci de la part del deute tributari de limpost que correspon als comuns es delega al Govern en els segents termes:

    3.1. El Govern recapta la totalitat dels ingressos que generi limpost i abona als comuns la part que els correspongui mitjanant liquidacions que comprenen totes les transmissions meritades en un trimestre natural, i que es fan efectives en el termini dels trenta dies segents a lltim dia del trimestre natural anterior.

    3.2. Llevat pacte en contrari, el pagament es fa mitjanant transferncia bancria al compte que prviament hagi indicat el com.

    3.3. En el mateix termini de trenta dies establert a lapartat 3.1 anterior, el Govern ha de remetre a cada com una comunicaci detallada en qu sespecifiquin el detall de les transmissions realitzades, el nombre total de liquidacions efectuades i la suma total recaptada per ra de limpost.

    4. Als efectes de lestablert en lapartat anterior, el sistema de gesti i liquidaci de limpost determinat en els articles 13 i 15 daquesta Llei s daplicaci per la part del deute tributari corresponent al Govern. En els casos en qu shagi subscrit el Conveni amb els

    10 Modificat per la llei 18/2001de l01 de desembre

  • 89/377

    comuns, lesmentat sistema de gesti i liquidaci de limpost tamb s daplicaci per la part del deute tributari corresponent als comuns que subscriguin el citat Conveni.

    Article 13

    Liquidaci de limpost

    1. En el supsit que la transmissi dun b o dret o la constituci dun dret real es formalitzi a travs de contracte privat, lobligat tributari ha dautoliquidar limpost, presentant-lo i ingressant-ne limport a loficina liquidadora del ministeri encarregat de les finances, en un termini de trenta dies a comptar des de la data del contracte privat.

    En el supsit duna elevaci posterior a pblic daquest contracte privat, la liquidaci de limpost sha de justificar en el moment de lelevaci a pblic del contracte.

    2. En cas que la transmissi dun b o dret o la constituci dun dret real siguin atorgades a travs descriptura pblica, lobligat tributari ha de liquidar limpost de forma simultnia a latorgament de lescriptura pblica, havent el fedatari pblic de complir les obligacions de larticle 15 daquesta Llei.

    3. En les transmissions subjectes a condicions suspensives en les quals es requereixi la intervenci posterior del fedatari pblic per a lefectivitat de la transmissi, la liquidaci de limpost sha defectuar simultniament a la seva intervenci. En les altres transmissions subjectes a condicions suspensives el compliment de les quals no requereixi la intervenci posterior del fedatari pblic, limpost sha de liquidar com si la condici suspensiva no exists, sense perjudici de la devoluci de limpost quan sacrediti lincompliment de la condici esmentada. En aquest cas, s aplicable el previst a larticle 17 daquesta Llei sobre el retorn de limpost. La consumaci de la transmissi amb el compliment de la condici, no dna lloc a nova liquidaci.

    4. Shan de determinar reglamentriament els terminis, els models, les formes de declaraci i dingrs tributari, i les formes de justificaci del pagament de limpost.

    Article 14

    Comprovaci de valors

    1. LAdministraci pot comprovar el valor real dels bns o drets transmesos.

    Per tal dobtenir aquest valor real, lAdministraci ha dutilitzar un sistema de valoraci basat en una taxaci pericial, suficientment motivada, dels bns objecte de la transmissi. En qualsevol cas, lobligat tributari pot promoure la taxaci pericial contradictria prevista a la Llei de bases de lordenament tributari.

    2. En la transmissi efectuada mitjanant contracte privat, lAdministraci notifica el resultat de la comprovaci del valor directament a lobligat tributari, en els termes que sestableixin.

    3. En la transmissi efectuada a travs descriptura pblica, lAdministraci notifica el resultat de la comprovaci del valor al fedatari pblic que va autoritzar lescriptura esmentada en els termes que sestableixin, per tal que aquest requereixi lobligat tributari i li notifiqui el contingut de la comprovaci.

    Article 15

    Obligacions dels fedataris pblics

    1. Els fedataris pblics no poden autoritzar cap escriptura pblica de transmissi de bns immobles, o de constituci o cessi de drets reals sobre els mateixos bns efectuada mitjanant contracte privat, ni poden protocollitzar documents privats on es reflecteixin aquestes transmissions de bns immobles o drets sobre els mateixos bns, si els obligats tributaris no acrediten prviament o simultniament la liquidaci i, si escau, lingrs efectiu de limpost, o que sn daplicaci els supsits de no subjecci previstos en aquesta Llei.

    2. Quan es tracti dactes subjectes a limpost en qu no hi hagi intervenci de preu, la liquidaci es practica prenent per base el valor real dels bns declarat pel mateix obligat tributari, que sha de consignar a lescriptura.

    3. Els fedataris pblics han de percebre limport de la liquidaci efectuada per lobligat tributari i efectuar-ne lingrs al ministeri encarregat de les finances, dins els terminis i sota els models que reglamentriament es determinin.

    4. Els fedataris pblics han dadjuntar a la matriu de lescriptura una cpia de la liquidaci de limpost.

    5. Els fedataris pblics han de presentar davant del servei competent del ministeri encarregat de les finances, durant la primera quinzena de cada trimestre, la relaci o ndex comprensiu de tots els actes subjectes a limpost que hagin autoritzat i de les liquidacions que hagin percebut en el trimestre natural immediatament anterior, en la forma i sota els models que reglamentriament es determinin.

    6. El ministeri encarregat de les finances ha de requerir el fedatari pblic per tal que notifiqui a lobligat tributari la liquidaci resultant de la comprovaci de valors en els termes que reglamentriament sestableixin.

    7. Els fedataris pblics, en el procediment de comprovaci de valors i a requeriment previ del ministeri encarregat de les finances, estan obligats a identificar lobligat tributari en el supsit que aquest no hagi satisfet la liquidaci resultant daquest procediment en els termes que reglamentriament sestableixin.

    Article 16

    Obligacions registrals

    1. Els notaris han de comunicar al Registre Administratiu de Bns Immobles latorgament de qualsevol acte o contracte que impliqui una transmissi patrimonial immobiliria o la constituci o cessi de drets reals en qu intervinguin, a fi que es procedeixi a la seva inscripci.

    2. Shan de determinar reglamentriament la forma i el procediment per dur a terme la inscripci.

    Article 17

    Devoluci per ingressos indeguts

  • 90/377

    1. LAdministraci ha de retornar limport ingressat, pel procediment de devoluci dingressos indeguts, en aquells casos en qu limpost es liquidi amb anterioritat al seu meritament, si en un termini de noranta dies desprs defectuar la liquidaci lobligat tributari certifica que no sha produt la transmissi, sempre que no hagi finalitzat el perode de prescripci de limpost. A aquest efecte, sha de presentar la declaraci original del pagament de limpost, en els models i les formes que sestableixin reglamentriament.

    2. Quan es declari o es reconegui judicialment o administrativament la nullitat o la resoluci dun contracte, el contribuent t dret a la devoluci del que va satisfer com a quota a lAdministraci, sempre que reclami la devoluci abans de finalitzar el perode de prescripci de limpost.

    Captol IV. Infraccions i sancions

    Article 1811

    Infraccions i sancions

    1. Les infraccions tributries derivades del que disposa aquesta Llei es regeixen pel rgim dinfraccions i sancions establert al captol III, secci tercera de la Llei de bases de lordenament tributari.

    2. Als efectes daquesta Llei sn infraccions de defraudaci les segents:

    a) Deixar dingressar totalment o parcialment el deute tributari resultant de limpost, sigui per no presentar declaracions o la manca de liquidaci o b sigui perqu, havent-ho fet, sometin dades, elements o quantitats necessaris per determinar les bases o quotes tributries.

    b) Gaudir o obtenir indegudament exempcions o devolucions de limpost.

    c) Tota acci o omissi dobrar si porta perjudici econmic per a lAdministraci.

    d) Realitzar la transmissi dun b o dun dret declarant un valor que, comprovat per lAdministraci, en resulti una diferncia que superi el 50% del valor declarat del b immoble edificat o del dret real sobre el mateix o el 100% quan es tracti de terrenys no edificats.

    3. Als efectes daquesta Llei sn infraccions simples lincompliment de qualsevol obligaci o deure tributari derivat de la gesti de limpost quan no constitueixi infracci de defraudaci.

    Article 1912

    Determinaci de les sancions

    1. Les infraccions simples se sancionen amb una multa no inferior a 500 euros ni superior a 3.000 euros.

    2. Les infraccions de defraudaci se sancionen amb multa pecuniria consistent en el 25 per 100 del deute tributari resultant, ms els interessos de demora corresponents.

    Redacci anterior 1. Les infraccions simples se sancionen amb una multa no inferior a 50.000 pessetes ni superior a 250.000 pessetes. 2. Les infraccions de defraudaci se sancionen amb multa pecuniria del 25 per 100 del deute tributari resultant, ms els interessos de demora corresponents.

    Article 20

    Notificacions i recursos de les infraccions

    1. Prviament a lacte dimposici duna sanci, sha de notificar a la persona interessada la proposta de resoluci amb indicaci dels fets imputats, el precepte infringit i la quantia de la multa. La persona interessada disposa dun termini de tretze dies hbils per allegar tot all que consideri oport per a la seva defensa.

    2. Transcorregut el termini dallegacions, lrgan competent de lAdministraci dicta la resoluci que correspongui, que es pot recrrer en els termes establerts per la Llei de bases de lordenament tributari.

    3. En qualsevol cas, i per tal que lacte administratiu quedi en suspens, amb la interposici del recurs sha de dipositar una fiana que, a judici de lautoritat competent, sigui suficient per garantir el pagament del deute tributari.

    4. En el cas de les transmissions patrimonials realitzades a travs descriptura pblica, el fedatari pblic a requeriment de lAdministraci ha de notificar a lobligat tributari qualsevol sanci que recaigui contra ell. Si en el termini que es fixi lobligat tributari no fa efectiu el pagament de la sanci, el fedatari pblic que autoritza lescriptura pblica ha de comunicar a lAdministraci les dades personals del contribuent.

    Disposicions addicionals

    Primera

    La potestat tributria reconeguda als comuns per larticle 9.5 de la Llei qualificada de delimitaci de competncies dels comuns en relaci amb les transmissions immobiliries a inscriure en el cadastre comunal, s exercida pels comuns dacord amb les disposicions establertes en aquesta Llei.

    Segona13

    11 Redactat segons llei 7/2006 12 Redactat segons llei 7/2006

  • 91/377

    La Llei del pressupost general pot actualitzar els valors i adequar els criteris de lexempci establerts a lapartat 11 de larticle 4, aix com modificar el tipus de gravamen i limport de les sancions establerts per aquesta Llei.

    Redaccio anterior La Llei del pressupost general pot actualitzar o adequar el tipus de gravamen i limport de les sancions establerts per aquesta Llei.

    Tercera

    Es crea el Registre Administratiu de Bns Immobles, adscrit a la Cambra de Notaris, on shan dinscriure els actes i contractes pels quals es transmeti la propietat de bns immobles o es constitueixin o cedeixin drets reals sobre els bns immobles.

    Aquest Registre ha de garantir la confidencialitat de les dades corresponents a les persones fsiques o jurdiques que hi apareguin com a titulars dels drets inscrits.

    Disposici transitria

    nica

    Als efectes de laplicaci daquest impost la data de transmissi de bns o drets es determina segons el que disposa larticle 11.2 daquesta Llei. Tanmateix, els contractes corresponents a transmissions de bns o drets que recaiguin sobre bns immobles realitzats abans de lentrada en vigor daquesta Llei i que no shagin formalitzat en escriptura pblica es poden elevar a pblics en el termini dun any a comptar des de lentrada en vigor daquesta Llei sense que sexigeixi el pagament de limpost, quan sacrediti al ministeri encarregat de les finances la possessi del b immoble o dret sobre el b immoble amb anterioritat a lentrada en vigor daquesta Llei, mitjanant la presentaci dels documents administratius relacionats amb el b immoble de qu es tracti, emesos a nom del propietari. Sha destablir reglamentriament el procediment administratiu aplicable.

    Els actes i contractes que dacord amb el pargraf anterior sacrediti que han estat formalitzats amb anterioritat a lentrada en vigor daquesta Llei shan de regir per la normativa i disposicions aplicables i vigents en el moment en qu es van efectuar les operacions esmentades.

    Disposicions finals

    Primera

    Sautoritza el Govern perqu desenvolupi reglamentriament aquesta Llei.

    Segona

    Aquesta Llei entra en vigor al cap de quinze dies de ser publicada al Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Casa de la Vall, 29 de desembre del 2000

    Francesc Areny Casal

    Sndic General

    Nosaltres els coprnceps la sancionem i promulguem i nordenem la publicaci en el Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Jacques Chirac Joan Marti Alanis

    President de la Repblica Francesa Bisbe dUrgell

    Coprncep dAndorra Coprncep dAndorra

    13 Redactat segons llei 7/2006

  • 92/377

    Reglament de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries

    Exposici de motius

    Lentrada en vigor de la Llei 7/2006, del 21 de juny, de modificaci de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries aporta canvis que fan necessari el desenvolupament reglamentari de determinats aspectes previstos a la modificaci de llei, aix com la inclusi de lexempci que afecta certes adquisicions dhabitatge que hagi de constituir la primera residncia de persones amb una renda limitada i que compleixin les condicions establertes a la Llei.

    Amb aquesta finalitat, i per raons de seguretat jurdica, es publica ntegrament el Reglament amb la inclusi de totes les modificacions i es deroga el Reglament vigent.

    A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessi del 26 de juliol,

    Decreta

    Article nic

    Saprova el Reglament de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, que entrar en vigor lendem de ser publicat al Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Disposici derogatria

    Queda derogat el Reglament sobre limpost de transmissions patrimonials immobiliries, de 7 de febrer del 2001, publicat al Butllet Oficial del Principat dAndorra nm. 17, any 13, del 14 de febrer del 2001.

    Reglament de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries

    Captol I. Definicions generals

    Article 1

    mbit daplicaci del Reglament

    Aquest Reglament estableix i desenvolupa laplicaci de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, aprovada en data 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 7/2006, del 21 de juny, de modificaci de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries pel que fa a la part del deute tributari corresponent al Govern, aix com la corresponent als comuns que hagin delegat en el Govern mitjanant conveni la gesti i liquidaci de la part del deute que els correspon.

    Article 2

    Definicions i normes especials

    En les transmissions de participacions socials o accions dentitats mercantils, i tamb en la constituci o la cessi de drets reals sobre aquestes participacions socials o accions, per determinar el percentatge que els bns immobles o drets reals sobre els mateixos bns representa sobre el total de lactiu, cal atenir-se al que es desprengui dels estats financers de la societat establerts dacord amb els principis de les normes internacionals de comptabilitat i segons el que manifestin els intervinents en la transmissi, sense perjudici de la comprovaci administrativa posterior dels fets.

    Article 3

    Exempcions

    1. En els supsits previstos en els apartats 1 a 10, ambds inclosos, de larticle 4 de la Llei de limpost de transmissions patrimonials immobiliries, relatiu a les exempcions de limpost, s necessari presentar la documentaci que es determina a continuaci, juntament amb la liquidaci provisional de limpost, per poder fer valer les circumstncies que donen lloc a lexempci:

    a) Per a lexempci prevista a larticle 4.3 de la Llei, la documentaci acreditativa de la constituci, modificaci, dissoluci o liquidaci del rgim matrimonial dels cnjuges.

    b) Per a lexempci prevista a larticle 4.4 de la Llei, la documentaci pblica acreditativa de lexistncia dun dret real de garantia.

    c) Per a les exempcions previstes als apartats 5, 6, 7 i 8.1 de larticle 4 de la Llei, una acreditaci suficient del grau de parentiu, del matrimoni o de la uni estable de parella.

    d) Per a lexempci prevista a lapartat 8.2 de larticle 4 de la Llei, la documentaci pblica acreditativa de la pertinena de societats a un mateix grup.

    e) Per a lexempci prevista a larticle 4.9 de la Llei, la documentaci pblica acreditativa de la personalitat jurdica de les entitats sense nim de lucre i la inscripci de les associacions al Registre dAssociacions.

    2. Per a lexempci prevista a lapartat 11 de larticle 4 de la Llei, la persona sollicitant ha de presentar al Servei de Trmits la sollicitud en el format oficial corresponent que es presenta a lannex, degudament omplerta i acompanyada de la documentaci segent:

    a) Fotocpia del passaport o del document nacional didentitat de la persona que sollicita lexempci.

    b) Les persones estrangeres han de presentar el certificat dinscripci expedit pel Servei dImmigraci que acrediti el temps de residncia, el tipus dautoritzaci i de validesa al Principat.

    c) Certificat de residncia expedit pel Com.

  • 93/377

    d) Declaraci jurada davant notari dels adquirents que el b immoble sigui la primera adquisici dhabitatge i que constituir lhabitatge habitual i permanent i que no reben altres ingressos que els declarats.

    e) Taxaci pericial del b immoble pel qual es demana lexempci.

    f) Per a la persona o persones adquirents assalariades, lextracte de punts de vellesa ems per la Caixa Andorrana de Seguretat Social dels 12 mesos anteriors a la presentaci de la sollicitud.

    g) Per a la persona o persones adquirents no assalariades, els justificants dingressos i certificacions bancries que acreditin els moviments de comptes bancaris dels 12 mesos anteriors a la presentaci de la sollicitud.

    h) Per a les persones amb discapacitat, certificaci expedida pel ministeri competent, segons la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat.

    i) Posteriorment a ladquisici del b immoble, i en el termini dun mes a comptar del termini establert a larticle 4.11.b de la Llei, la persona o persones adquirents han de presentar a lAdministraci el certificat de convivncia expedit pel Com que acrediti la data dinscripci en ladrea corresponent al b immoble adquirit, que ha obtingut lexempci i cpia simple de lescriptura pblica.

    j) Anualment, en el termini dun mes a comptar de la data docupaci la persona o persones adquirents han de presentar a lAdministraci el certificat de residncia expedit pel Com i els rebuts delectricitat, telfon i/o aigua que demostrin que lhabitatge s lhabitatge habitual i permanent dacord amb la Llei.

    k) LAdministraci es reserva el dret de demanar qualsevol informaci o documentaci complementria tant per a latorgament, com per al control de lexempci.

    Article 4

    Competencia

    1. El sistema de gesti i liquidaci establert en aquest Reglament s aplicable a la part del deute tributari de limpost que correspon al Govern.

    2. No obstant lestablert a lapartat anterior, aquest Reglament tamb s aplicable a la part del deute tributari de limpost que correspon als comuns que nhagin delegat la gesti i liquidaci al Govern mitjanant conveni, en els termes establerts a larticle 12 de la Llei de limpost.

    Captol II. Liquidaci de limpost

    Article 5

    Responsables de la gesti, la liquidaci i la recaptaci de limpost

    1. La gesti, la liquidaci i la recaptaci de limpost de transmissions patrimonials immobiliries les realitza el departament encarregat dels tributs quan la transmissi sefectua a travs de contracte privat.

    2. La gesti i la recaptaci de limpost de transmissions patrimonials immobiliries les realitza el fedatari pblic quan la transmissi sefectua a travs dinstrument pblic o mitjanant subhasta pblica.

    3. Les liquidacions realitzades pels obligats tributaris es consideren provisionals.

    Article 6

    Procediment de liquidaci davant de lAdministraci

    1. En virtut del supsit previst a larticle 13.1 de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, en cas de formalitzaci duna transmissi en contracte privat, lobligat tributari ha dautoliquidar limpost, presentar la declaraci corresponent i ingressar-ne limport derivat al Ministeri de Finances. Aquesta liquidaci t carcter provisional.

    Lobligat tributari ha de presentar davant del Ministeri de Finances el document habilitat per liquidar limpost de transmissions patrimonials formalitzat oportunament, i ingressar-ne limport resultant en el termini de trenta dies a comptar de la data del contracte privat.

    2. En el document corresponent a la liquidaci provisional de limpost hi ha de constar:

    a) La identificaci de la persona adquirent del b o del dret, o de la persona a favor de la qual es constitueixi el dret.

    b) La identificaci de la persona transmissora del b o de la persona cedent del dret.

    c) La identificaci del b o el dret transms, que ha dincloure el domicili o la situaci de la finca, la zona i la parrquia, i la superfcie.

    d) Limport de la transmissi del b o el dret, o el valor atribut per la constituci del dret real.

    e) La data de la transmissi del b, o de la constituci, transmissi o cessi dun dret real.

    f) La base de tributaci de limpost.

    g) El tipus de gravamen corresponent.

    h) Quota tributria resultant.

    i) El motiu de lexempci.

    El model oficial habilitat s el que sadjunta a aquest Reglament com a annex 1.

    3.Juntament amb el document habilitat per a la liquidaci de limpost, sha daportar:

    a) El document original del contracte privat i una cpia del mateix document.

    b) Una cpia del document identificatiu de lobligat tributari.

    4. Si concorren les exempcions establertes a larticle 4 de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, shan dadjuntar a la declaraci de limpost els documents referits a larticle 3 daquest Reglament.

  • 94/377

    5. Una vegada presentada aquesta documentaci davant de loficina liquidadora del Ministeri de Finances, lAdministraci visa loriginal del contracte, i nadjunta una cpia al document dautoliquidaci.

    6. Als efectes de justificar el pagament de limpost, per elevar a pblic un contracte privat s necessari presentar el document original del contracte visat per lAdministraci general.

    Article 7

    Procediment de liquidaci davant del fedatari pblic

    1. En virtut del supsit previst a larticle 13.2 de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, en cas de formalitzar una transmissi en escriptura pblica o mitjanant subhasta pblica, lobligat tributari ha dautoliquidar limpost, simultniament a latorgament de lescriptura pblica o de la subhasta pblica, presentar la declaraci corresponent i ingressar-ne limport derivat al fedatari pblic. Aquesta liquidaci t carcter provisional.

    2. En el document corresponent a la liquidaci provisional de limpost hi ha de constar:

    a) La identificaci de la persona adquirent del b o del dret, o de la persona a favor de la qual es constitueixi el dret.

    b) La identificaci de la persona transmissora del b o de la persona cedent del dret.

    c) La identificaci del b o el dret transms, que ha dincloure el domicili o la situaci de la finca, la zona i la parrquia, i la superfcie.

    d) Limport de la transmissi del b o el dret, o el valor atribut per la constituci o cessi del dret real.

    e) La data de la transmissi del b, o de la constituci, transmissi o cessi dun dret real.

    f) La base de tributaci de limpost.

    g) El tipus de gravamen corresponent.

    h) La quota tributria resultant.

    i) El motiu de lexempci.

    El model oficial habilitat s el que sadjunta a aquest Reglament com a annex 1.

    3. En virtut de larticle 15 de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, el fedatari pblic ha de percebre limport de la liquidaci efectuada per lobligat tributari de forma simultnia a latorgament de lescriptura pblica o de la subhasta pblica i efectuar-ne lingrs al Ministeri de Finances.

    4. Si concorren les exempcions establertes a larticle 4, excepte lexempci establerta a lapartat 11 de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, el fedatari pblic ha de verificar i donar fe del compliment dels requisits que sestableixen per a lexempci de limpost. Aix mateix, en el supsit previst a lapartat 11 de larticle 4 de la Llei, el fedatari pblic ha dadjuntar a la declaraci de limpost la resoluci que atorga lexempci.

    5. En latorgament de lescriptura pblica o de la subhasta pblica, el fedatari pblic ha dadjuntar a la matriu una cpia del document de liquidaci i de la resoluci que atorga lexempci de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries.

    Article 8

    Obligacions dels fedataris pblics respecte a la gesti de limpost

    1. El fedatari pblic no pot autoritzar lelevaci a pblic de cap transmissi de bns immobles, ni cap constituci o cessi de drets reals sobre aquests bns, sense que es realitzi simultniament la liquidaci de limpost, excepte en el cas previst a lapartat segent daquest article.

    2. El fedatari pblic no pot autoritzar lelevaci a pblic de cap transmissi de bns immobles, ni cap constituci o cessi de drets reals sobre aquests bns realitzada mitjanant contracte privat, si els obligats tributaris no acrediten prviament la liquidaci i lingrs efectiu de limpost al Ministeri de Finances en els termes previstos a larticle 6 daquest Reglament.

    El document acreditatiu de la liquidaci sha dincorporar a la matriu de linstrument notarial.

    3. El fedatari pblic ha dingressar a la caixa central del Govern el total de quotes cobrades durant el trimestre natural anterior, dins dels quinze primers dies del trimestre segent.

    4. El fedatari pblic ha de presentar una declaraci relativa al conjunt de transmissions en qu hagi intervingut durant el trimestre natural anterior, dins dels quinze primers dies del trimestre segent.

    5. En la declaraci hi ha de constar, agrupada per mesos naturals, la informaci segent:

    a) El nmero de liquidaci provisional.

    b) El b o dret objecte de la transmissi, constituci o cessi amb detall de: parrquia, poble, carrer i nmero on est situat el b immoble, i la superfcie del b immoble.

    c) Limport de la transmissi del b o dret o el valor atribut per a la constituci o cessi del dret real.

    d) La data de la transmissi, constituci o cessi del b o dret.

    e) La base de tributaci de limpost.

    f) El tipus de gravamen corresponent.

    g) La quota tributria resultant.

    h) El motiu de lexempci.

    6. El cobrament de limpost per part del fedatari pblic ha defectuar-se de forma separada i independent de la factura emesa pel mateix fedatari.

    7. El fedatari pblic garanteix la confidencialitat de les parts que intervenen en les operacions subjectes, excepte quan aquesta informaci s sollicitada per lAdministraci en els casos establerts en la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries i en la forma establerta a larticle 10 daquest Reglament i el que es preveu en lapartat segent.

  • 95/377

    8. Dacord amb el que disposa larticle 20 de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, el fedatari pblic ha de comunicar a lAdministraci la identificaci i les dades personals del contribuent si, en el termini dun mes des de la data de notificaci al fedatari pblic de la imposici duna sanci de lAdministraci, lobligat tributari no fa efectiu el pagament de la sanci que se li ha imposat.

    Article 9

    Comunicaci als comuns de les liquidacions efectuades corresponents a cada parrquia

    El detall de transmissions que el Govern ha de comunicar a cada Com dacord amb el que determina lapartat 3.3 de larticle 12 de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials, desglossat per mesos i en relaci amb les operacions subjectes corresponents a immobles situats a la seva parrquia, ha de contenir les dades segents:

    a) El nmero de liquidaci provisional.

    b) El b o dret objecte de la transmissi, constituci o cessi amb detall del poble, el carrer i el nmero on est situat el b immoble, i la superfcie del b immoble.

    c) Limport de la transmissi del b o dret o el valor atribut per la constituci o cessi del dret real.

    d) La data de la transmissi, constituci o cessi del b o dret.

    e) La base de tributaci de limpost.

    f) El tipus de gravamen corresponent.

    g) La quota tributria resultant.

    h) El motiu de lexempci.

    Captol III. Comprovaci de valors

    Article 10

    Comprovaci de valors

    1. LAdministraci pot comprovar mitjanant valoraci pericial el valor real dels bns o els drets transmesos o el valor de la seva constituci, excepte en el cas que la transmissi es faci efectiva mitjanant subhasta pblica.

    2. Per a la comprovaci de valors, lAdministraci t en compte la situaci i lestat real dels bns.

    3. El termini perqu lAdministraci pugui comprovar valors s de tres anys des de la presentaci de la declaraci provisional. Transcorregut aquest termini, si no hi ha notificaci en sentit contrari, es considera vlid el valor declarat per lobligat tributari.

    No obstant aix, per a les transmissions que sacullin a lexempci prevista a lapartat 11 de larticle 4, la comprovaci de valors es realitza abans datorgar lexempci.

    Article 11

    Procediment per a la comprovaci de valors

    1. LAdministraci inicia el procediment de comprovaci de valors de les transmissions efectuades tenint en compte el valor real dels bns o els drets transmesos.

    2. Si no sobserva cap diferncia entre el valor declarat per lobligat tributari i el valor resultant de la valoraci administrativa efectuada, la liquidaci provisional esdev definitiva.

    3. Si es constata una diferncia de valors entre el valor declarat i el valor resultant de la valoraci, lAdministraci ha de notificar el procediment de comprovaci de valor a lobligat tributari o al fedatari pblic, segons el cas.

    4. LAdministraci efectua el procediment de comprovaci de valors mitjanant valoraci pericial del b en qesti, tal com sestableix a larticle 12 del present Reglament.

    5. Si es constata una diferncia de valors, lAdministraci notifica el resultat de la comprovaci de valors a lobligat tributari quan la transmissi shagi realitzat a travs de contracte privat, o al fedatari pblic quan la transmissi shagi efectuat a travs descriptura pblica, i li lliura:

    a) Lacte administratiu on sexpressi la valoraci derivada de comprovaci de valors efectuada, degudament motivada, al qual sadjunta cpia de la taxaci pericial efectuada.

    b) La liquidaci complementria corresponent derivada de la comprovaci de valors efectuada.

    6. En les transmissions realitzades a travs descriptura pblica, el fedatari pblic ha de notificar el resultat de la comprovaci de valors realitzada per lAdministraci a lobligat tributari.

    7. Si al cap dun mes des de la data de la notificaci de lAdministraci al fedatari pblic, lobligat tributari no ha efectuat lingrs de la liquidaci complementria resultant, el fedatari pblic ha de notificar a lAdministraci la identificaci i les dades personals de lobligat tributari, i adjuntar una cpia del document de liquidaci (annex 1), a lefecte que lAdministraci notifiqui directament el resultat de la comprovaci de valors a lobligat tributari.

    Article 12

    Procediment de taxaci pericial

    1. LAdministraci designa un perit, i posa a la seva disposici la documentaci necessria per efectuar un dictamen pericial en un termini de 30 dies.

    2. El resultat del peritatge es posa a disposici de lobligat tributari o del fedatari pblic perqu el faci arribar a lobligat tributari, segons el cas.

  • 96/377

    3. Lobligat tributari t un termini de 13 dies des de la data de la notificaci realitzada per lAdministraci per manifestar-hi la seva oposici, sollicitant la taxaci pericial contradictria al Ministeri de Finances; si no ho fa sentn que est conforme amb el resultat de la taxaci. La taxaci pericial contradictria va a compte de lobligat tributari i sha de presentar en un termini dun mes a comptar de la data dacceptaci de la sollicitud.

    4. El procediment de la taxaci pericial contradictria es realitza nicament entre lAdministraci i lobligat tributari.

    5. LAdministraci ha de resoldre motivadament sobre el valor resultant, fonamentant el valor definitiu del b o el dret transms, notificant la confirmaci de la liquidaci inicial o girant una liquidaci complementria amb el valor diferencial ms els interessos de demora que sen derivin de conformitat amb la Llei de bases de lordenament tributari.

    6. Contra aquesta resoluci, el contribuent pot interposar el recurs potestatiu.

    En el moment dinterposar el recurs, lobligat tributari ha de presentar una garantia suficient en forma de fiana que garanteixi limport de la quota tributria resultant del valor declarat per lAdministraci.

    Captol IV. Procediment de devoluci dingressos indeguts

    Article 13

    Procediment de devoluci dingressos indeguts

    1. LAdministraci ha de retornar els ingressos indeguts dels contribuents en els casos segents:

    a) En el cas de les transmissions efectuades a travs de contracte privat, si en el termini de 90 dies des de la data de presentaci de la liquidaci provisional lobligat tributari certifica que no sha produt la transmissi presentant:

    i) una declaraci signada pel venedor i pel comprador conforme no sha efectuat la transmissi;

    ii) una cpia de la liquidaci provisional.

    b) Quan es declara o es reconeix judicialment la nullitat o la resoluci dun contracte, el contribuent t dret a la devoluci de limport que va satisfer com a quota a lAdministraci, sempre que reclami la devoluci abans de finalitzar el perode de prescripci de limpost.

    2. Les quantitats retornades als obligats tributaris per part de lAdministraci general durant un trimestre natural segons el procediment descrit que corresponguin a la quota tributria comunal aplicada podran ser dedudes de limport que sha dabonar als comuns en la liquidaci corresponent a les transmissions meritades en el mateix trimestre natural dacord amb el que disposa larticle 12.3 de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries. En aquest cas, a la comunicaci que sha de remetre a cada com shi ha dafegir una comunicaci corresponent a la totalitat doperacions per les quals shagi retornat lingrs efectuat indegudament segons el detall que determina larticle 9 daquest Reglament.

    Disposici addicional

    Dacord amb el que estableix la disposici addicional tercera de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, el Registre Administratiu de Bns Immobles t com a objecte controlar les transmissions de bns immobles i les constitucions o cessions de drets reals sobre aquests bns immobles que sefectun dins el territori del Principat dAndorra.

    El Registre Administratiu de Bns Immobles recull, per cada transmissi realitzada a travs descriptura pblica, la descripci del b o el dret inscrit, juntament amb el domicili, o la situaci de la finca, el poble i la parrquia on es troba situat el b, aix com la data de transmissi i el nmero de protocol notarial, i tots els elements que els fedataris pblics creguin convenients per identificar els bns immobles.

    Totes les transmissions inscrites en el Registre Administratiu de Bns Immobles generen un nmero identificador del b immoble.

    Disposici transitria

    Els obligats tributaris que hagin liquidat limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries entre lentrada en vigor de la Llei 7/2006, del 21 de juny, de modificaci de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries i lentrada en vigor del present Reglament poden sollicitar lexempci davant del ministeri encarregat de les finances seguint el procediment establert a larticle 3.2 del Reglament, adjuntant lescriptura pblica de la transmissi.

    En el cas que es resolgui favorablement la demanda, el Ministeri procedir al retorn de limpost en el termini de dos mesos segents a la notificaci de la resoluci.

    Cosa que es fa pblica per a coneixement general

    Andorra la Vella, 26 de juliol del 2006

    Albert Pintat Santolria

    Cap de Govern

    Annex 1

    El model oficial (model 100) de liquidaci de limpost est integrat per tres exemplars:

  • 97/377

    Exemplar 1: sha dadjuntar al contracte privat o a lescriptura pblica corresponent al comprador.

    Exemplar 2: queda a disposici del comprador.

    Exemplar 3: queda a disposici del Ministeri de Finances o del fedatari pblic, segons correspongui.

    Annex 2

    Sollicitud dexempci de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries dacord amb larticle 4.11 de la Llei 7/2006, del 21 de juny, de modificaci de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries.

  • 98/377

    Reglament sobre limpost de transmissions patrimonials immobiliries (DERROGAT)14

    Per tal de donar compliment a all que disposa la Llei del Govern, de data 15 de desembre del 2000, sordena la publicaci de Reglament sobre limpost de transmissions patrimonials immobiliries. Cosa que es fa pblica per a coneixement general.

    Andorra la Vella, 7 de febrer del 2001

    Exposici de motius

    Lentrada en vigor de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries de 29 de desembre del 2000 ha posat de manifest la necessitat de procedir al desenvolupament de determinats aspectes regulats en la Llei mitjanant aquest Reglament, per tal daconseguir una gesti correcta del tribut esmentat.

    Aquest Reglament desenvolupa el sistema de gesti i liquidaci de limpost establert a la Llei que s aplicable a la part de quota tributria corresponent al Govern. Tanmateix, dacord amb el que sespecifica a lapartat 3 de larticle 12 de la Llei, es preveu que aquest Reglament tamb sigui daplicaci per la part de deute tributari que correspongui a aquells comuns que, mitjanant conveni, hagin delegat al Govern la gesti i liquidaci de la part del deute tributari de limpost que els correspon.

    Lobjectiu daquest Reglament s regular i desenvolupar determinats aspectes previstos a la Llei, i en concret el captol III, relatiu a la gesti, la liquidaci i la recaptaci de limpost. Especialment, el Reglament regula la delegaci de la recaptaci de limpost a travs de fedatari pblic en els casos en qu es produeixi la intervenci del notari en la transmissi dun b, o la constituci, la transmissi o la modificaci dun dret real, i tamb el procediment a partir del qual els mateixos obligats tributaris hauran de liquidar limpost en els casos en qu la transmissi es realitzi mitjanant contracte privat. Aix mateix es desenvolupa el procediment que cal seguir en els casos en qu lAdministraci procedeixi a una comprovaci dels valors dels bns objecte de limpost declarats per lobligat tributari.

    Tenint en compte la prctica habitual de la transmissi de bns o la constituci, la transmissi o la cessi de drets reals sobre els mateixos bns mitjanant contracte privat, i atesa lexistncia de determinades obligacions amb condicions resolutries, es regulen els supsits i el procediment que sha de seguir en els casos de devoluci per part de lAdministraci dels ingressos indeguts, quan shagi efectuat la liquidaci provisional de limpost sense que sen produeixi el fet generador.

    El Reglament tamb estableix les obligacions de comunicaci corresponents als notaris respecte al total doperacions en les quals hagin intervingut, aix com el conjunt dinformaci que ha de ser subministrada per part del Govern a cada com en relaci amb les operacions subjectes a limpost que estiguin relacionades amb immobles situats a la seva parrquia.

    Aquest Reglament cont 14 articles distributs en quatre captols, una disposici addicional, una disposici transitria i una disposici final. La disposici addicional desenvolupa el contingut de la disposici addicional tercera de la Llei relativa a la creaci del Registre Administratiu de Bns Immobles. La disposici transitria estableix el procediment administratiu aplicable per acreditar la no subjecci a limpost de les operacions realitzades abans de lentrada en vigor de la Llei, sempre complint el termini establert a la disposici transitria daquesta ltima. La disposici final determina lentrada en vigor del present Reglament.

    Captol I. Definicions generals

    Article 1

    mbit daplicaci del reglament

    Aquest Reglament estableix i desenvolupa laplicaci de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, aprovada en data 29 de desembre del 2000, pel que fa a la part del deute tributari corresponent al Govern, aix com la corresponent als comuns que hagin delegat en el Govern mitjanant conveni la gesti i liquidaci de la part del deute que els correspon.

    Article 2

    Definicions i normes especials

    En les transmissions de participacions socials o accions dentitats mercantils, i tamb en la constituci o la cessi de drets reals sobre aquestes participacions socials o accions, per tal de determinar el percentatge que els bns immobles o drets reals sobre els mateixos bns representa sobre el total de lactiu, cal atenir-se al que es desprengui dels estats financers de la societat establerts dacord amb els principis de les normes internacionals de comptabilitat i segons manifestin els intervinents en la transmissi, sense perjudici de la comprovaci administrativa posterior dels fets.

    Article 3

    Exempcions

    En els supsits previstos a larticle 4 de la Llei de limpost de transmissions patrimonials immobiliries, relatiu a les exempcions de limpost, s necessari presentar la documentaci que es determina a continuaci, juntament amb la liquidaci provisional de limpost, per poder fer valer les circumstncies que donen lloc a lexempci:

    a) Per a lexempci prevista a larticle 4.2 de la Llei, la documentaci acreditativa de la constituci, modificaci, dissoluci o liquidaci del rgim matrimonial dels cnjuges.

    b) Per a lexempci prevista a larticle 4.3 de la Llei, la documentaci pblica acreditativa de lexistncia dun dret real de garantia.

    14 Derrogat pel Reglament sobre lImpost de Transmissions Patrimonials de 26/07/2006

  • 99/377

    c) Per a les exempcions previstes a larticle 4.4. de la Llei, una acreditaci suficient del grau de parentiu.

    Article 4

    Competncia

    1. El sistema de gesti i liquidaci establert en aquest Reglament s daplicaci a la part del deute tributari de limpost que correspon al Govern.

    2. No obstant lestablert a lapartat anterior, aquest Reglament tamb s daplicaci a la part del deute tributari de limpost que correspon als comuns que nhagin delegat la gesti i liquidaci al Govern mitjanant conveni, en els termes establerts a larticle 12 de la Llei de limpost.

    Captol II. Liquidaci de limpost

    Article 5

    Responsables de la gesti, la liquidaci i la recaptaci de limpost

    1. La gesti, la liquidaci i la recaptaci de limpost de transmissions patrimonials immobiliries les realitza loficina liquidadora del Ministeri de Finances quan la transmissi sefectua a travs de contracte privat o mitjanant subhasta pblica.

    2. La gesti i recaptaci de limpost de transmissions patrimonials immobiliries les realitza el fedatari pblic quan la transmissi sefectua a travs dinstrument pblic.

    3. Les liquidacions realitzades pels obligats tributaris es consideren provisionals.

    Article 6

    Procediment de liquidaci davant de lAdministraci

    1. En virtut del supsit previst a larticle 13.1 de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, en cas de formalitzaci duna transmissi en contracte privat, lobligat tributari ha dautoliquidar limpost, presentar la declaraci corresponent i ingressar-ne limport derivat al Ministeri de Finances.

    Aquesta liquidaci t carcter provisional.

    Lobligat tributari ha de presentar davant del Ministeri de Finances el document habilitat per liquidar limpost de transmissions patrimonials formalitzat oportunament, i ingressar-ne limport resultant en el termini de trenta dies a comptar de la data del contracte privat.

    2. En el document corresponent a la liquidaci provisional de limpost hi ha de constar:

    a) La identificaci de la persona adquirent del b o del dret, o de la persona a favor de la qual es constitueixi el dret.

    b) La identificaci de la persona transmisora del b o de la persona cedent del dret.

    c) La identificaci del b o el pret transms, que ha dincloure el domicili o la situaci de la finca, la zona i la parrquia, i la superfcie.

    d) Limport de la transmissi del b o el dret, o el valor atribut per la constituci del dret real.

    e) La data de la transmissi del b, o de la constituci, transmissi o cessi dun dret real.

    f) La base de tributaci de limpost.

    g) El tipus de gravamen corresponent.

    h) La quota tributria resultant.

    El model oficial habilitat s el que sadjunta a aquest Reglament com a annex.

    3. Juntament amb el document habilitat per a la liquidaci de limpost, sha daportar:

    a) El document original del contracte privat i una cpia del mateix document.

    b) Una cpia del document identificatiu de lobligat tributari

    4. Si concorren les exempcions establertes a larticle 4 de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, shan dadjuntar a la declaraci de limpost els documents referits a larticle 3 daquest Reglament.

    5. Una vegada presentada aquesta documentaci davant de loficina liquidadora del Ministeri de Finances, lAdministraci visa loriginal del contracte, i nadjunta una cpia al document dautoliquidaci.

    6. Als efectes de justificar el pagament de limpost, per elevar a pblic un contracte privat s necessari presentar el document original del contracte visat per lAdministraci general.

    Article 7

    Procediment de liquidaci davant del fedatari pblic

    1. En virtut del supsit previst a larticle 13.2 de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, en cas de formalitzar una transmissi en escriptura pblica, lobligat tributari ha dautoliquidar limpost, simultniament a latorgament de lescriptura pblica, presentar la declaraci corresponent i ingressar-ne limport derivat al fedatari pblic. Aquesta liquidaci t carcter provisional.

    2. En el document corresponent a la liquidaci provisional de limpost hi ha de constar:

    a) La identificaci de la persona adquirent del b o del dret, o de la persona a favor de la qual es constitueixi el dret.

    b) La identificaci de la persona transmissora del b o de la persona cedent del dret.

    c) La identificaci del b o el dret transms, que ha dincloure el domicili o la situaci de la finca, la zona i la parrquia, i la superfcie.

  • 100/377

    d) Limport de la transmissi del b o el dret, o el valor atribut per la constituci o cessi del dret real.

    e) La data de la transmissi del b, o de la constituci, transmissi o cessi dun dret real.

    f) La base de tributaci de limpost.

    g) El tipus de gravamen corresponent.

    h) La quota tributria resultant.

    El model oficial habilitat s el que sadjunta a aquest Reglament com a annex.

    3. En virtut de larticle 15 de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, el fedatari pblic ha de percebre limport de la liquidaci efectuada per lobligat tributari de forma simultnia a latorgament de lescriptura pblica i efectuar-ne lingrs al Ministeri de Finances.

    4. Si concorren les exempcions establertes a larticle 4 de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, el fedatari pblic ha de verificar i donar fe del compliment dels requisits que sestableixen per a lexempci de limpost. Aix mateix, en el supsit previst a la disposici transitria de la Llei, el fedatari pblic ha dadjuntar a la declaraci de limpost la documentaci determinada a la disposici transitria daquest Reglament.

    5. En latorgament de lescriptura pblica, el fedatari pblic ha dadjuntar a la matriu una cpia del document de liquidaci de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries.

    Article 8

    Obligacions dels fedataris pblics respecte a la gesti de limpost

    1. El fedatari pblic no pot autoritzar lelevaci a pblic de cap transmissi de bns immobles, ni cap constituci o cessi de drets reals sobre aquests bns, sense que es realitzi simultniament la liquidaci de limpost, excepte en el cas previst a lapartat segent daquest article.

    2. El fedatari pblic no pot autoritzar lelevaci a pblic de cap transmissi de bns immobles, ni cap constituci o cessi de drets reals sobre aquests bns realitzada mitjanant contracte privat o subhasta, si els obligats tributaris no acrediten prviament la liquidaci i lingrs efectiu de limpost al Ministeri de Finances en els termes previstos a larticle 6 daquest Reglament.

    El document acreditatiu de la liquidaci sha dincorporar a la matriu de linstrument notarial.

    3. El fedatari pblic ha dingressar a la caixa central del Govern el total de quotes cobrades durant el trimestre natural anterior, dins dels quinze primers dies del trimestre segent.

    4. El fedatari pblic ha de presentar una declaraci relativa al conjunt de transmissions en qu hagi intervingut durant el trimestre natural anterior, dins dels quinze primers dies del trimestre segent.

    5. En la declaraci hi ha de constar, agrupada per mesos naturals, la informaci segent:

    a) El nmero de liquidaci provisional.

    b) El b o dret objecte de la transmissi, constituci o cessi amb detall de: parrquia, poble, carrer i nmero on est situat el b immoble, i la superfcie del b immoble.

    c) Limport de la transmissi del b o dret o el valor atribut per la constituci o cessi del dret real.

    d) La data de la transmissi, constituci o cessi del b o dret.

    e) La base de tributaci de limpost.

    f) El tipus de gravamen corresponent.

    g) La quota tributria resultant.

    6. El cobrament de limpost per part del fedatari pblic ha defectuar-se de forma separada i independent de la factura emesa pel mateix fedatari.

    7. El fedatari pblic garanteix la confidencialitat de les parts que intervenen en les operacions subjectes, excepte quan aquesta informaci s sollicitada per lAdministraci en els casos establerts en la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries i en la forma establerta a larticle 11 daquest Reglament i el que es preveu en lapartat segent.

    8. Dacord amb el que disposa larticle 20 de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, el fedatari pblic ha de comunicar a lAdministraci la identificaci i les dades personals del contribuent si, en el termini dun mes des de la data de notificaci al fedatari pblic de la imposici duna sanci de lAdministraci, lobligat tributari no fa efectiu el pagament de la sanci que li ha estat imposada.

    Article 9

    Transmissi a travs de subhasta mitjanant acta dadjudicaci

    En el cas que la transmissi es faci efectiva mitjanant subhasta pblica, la gesti i la recaptaci de limpost es realitza seguint el procediment segent:

    a) Quan shagi efectuat ladjudicaci definitiva, lobligat tributari, s a dir ladquirent, ha de liquidar limpost en un termini dun mes a comptar de la data de notificaci de lacta dadjudicaci, i efectuar-ne lingrs al Ministeri de Finances, dacord amb larticle 6 del present Reglament.

    b) El batlle ha de notificar el resultat de la subhasta al Ministeri de Finances en un termini de 5 dies a comptar de la data que consti en lacta dadjudicaci.

    c) Si es vol elevar a pblic la transmissi efectuada, sha de presentar davant del fedatari pblic el document dautoliquidaci de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries.

    Article 10

    Comunicaci als comuns de les liquidacions efectuades corresponents a cada parrquia

  • 101/377

    El detall de transmissions que el Govern ha de comunicar a cada Com dacord amb el que determina lapartat 3.3 de larticle 12 de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials, desglossat per mesos i en relaci amb les operacions subjectes corresponents a immobles situats a la seva parrquia, ha de contenir les dades segents:

    a) El nmero de liquidaci provisional.

    b) El b o dret objecte de la transmissi, constituci o cessi amb detall de:

    el poble, carrer i nmero on est situat el b immoble, i la superfcie del b immoble.

    c) Limport de la transmissi del b o dret o el valor atribut per la constituci o cessi del dret real.

    d) La data de la transmissi, constituci o cessi del b o dret.

    e) La base de tributaci de limpost.

    f) El tipus de gravamen corresponent.

    g) La quota tributria resultant.

    Captol III. Comprovaci de valors

    Article 11

    Comprovaci de valors

    1. LAdministraci pot comprovar mitjanant valoraci pericial el valor real dels bns o els drets transmesos o el valor de la seva constituci.

    2. Per a la comprovaci de valors, lAdministraci t en compte la situaci i lestat real dels bns.

    3. El termini perqu lAdministraci pugui comprovar valors s dun any des de la presentaci de la declaraci provisional, transcorregut el qual, si no hi ha notificaci en sentit contrari, es considera vlid el valor declarat per lobligat tributari.

    Article 12

    Procediment per a la comprovaci de valors

    1. LAdministraci inicia el procediment de comprovaci de valors de les transmissions efectuades tenint en compte el valor real dels bns o els drets transmesos.

    2. Si no sobserva cap diferncia entre el valor declarat per lobligat tributari i el valor resultant de la valoraci administrativa efectuada, la liquidaci provisional esdev definitiva.

    3. Si es constata una diferncia de valors entre el valor declarat i el valor resultant de la valoraci, lAdministraci ha de notificar el procediment de comprovaci de valor a lobligat tributari o al fedatari pblic, segons el cas.

    4. LAdministraci efectua el procediment de comprovaci de valors mitjanant valoraci pericial del b en qesti, tal com sestableix a larticle 13 del present Reglament.

    5. Si es constata una diferncia de valors, lAdministraci notifica el resultat de la comprovaci de valors a lobligat tributari quan la transmissi shagi realitzat a travs de contracte privat, o al fedatari pblic quan la transmissi shagi efectuat a travs descriptura pblica, i la hi lliura:

    a) Lacte administratiu on sexpressi la valoraci derivada de comprovaci de valors efectuada, degudament motivada, al qual sadjunta cpia de la taxaci pericial efectuada.

    b) La liquidaci complementria corresponent derivada de la comprovaci de valors efectuada.

    6. En les transmissions realitzades a travs descriptura pblica, el fedatari pblic ha de notificar el resultat de la comprovaci de valors realitzada per lAdministraci a lobligat tributari.

    7. Si al cap dun termini dun mes des de la data de la notificaci de lAdministraci al fedatari pblic, lobligat tributari no ha efectuat lingrs de la liquidaci complementria resultant, el fedatari pblic ha de notificar a lAdministraci la identificaci i les dades personals de lobligat tributari, adjuntant una cpia del document de liquidaci (annex), a lefecte que lAdministraci notifiqui directament el resultat de la comprovaci de valors a lobligat tributari.

    Article 13

    Procediment de taxaci pericial

    1. LAdministraci designa un prit, i posa a la seva disposici la documentaci necessria per efectuar un dictamen pericial en un termini de 15 dies.

    2. El resultat del peritatge es posa a disposici de lobligat tributari o del fedatari pblic perqu el faci arribar a lobligat tributari, segons el cas.

    3. Lobligat tributari t un termini de 13 dies des de la data de la notificaci realitzada per lAdministraci per manifestar-hi la seva oposici, sollicitant la taxaci pericial contradictria al Ministeri de Finances; si no ho fa sentn que est conforme amb el resultat de la taxaci.

    La taxaci pericial contradictria va a compte de lobligat tributari i sha de presentar en un termini dun mes a comptar de la data dacceptaci de la sollicitud.

    4. El procediment de la taxaci pericial contradictria es realitza nicament entre lAdministraci i lobligat tributari.

    5. LAdministraci ha de resoldre motivadament sobre el valor resultant, fonamentant el valor definitiu del b o el dret transms, notificant la confirmaci de la liquidaci inicial o girant una liquidaci complementria amb el valor diferencial ms els interessos de demora que sen derivin de conformitat amb la Llei de bases de lordenament tributari.

    6. Contra aquesta resoluci, el contribuent pot interposar el recurs potestatiu.

  • 102/377

    En el moment dinterposar el recurs, lobligat tributari ha de presentar una garantia suficient en forma de fiana que garanteixi limport de la quota tributria resultant del valor declarat per lAdministraci.

    Captol IV. Procediment de devoluci dingressos indeguts

    Article 14

    Procediment de devoluci dingressos indeguts

    1. LAdministraci ha de retornar els ingressos indeguts dels contribuents en els casos segents:

    a) En el cas de les transmissions efectuades a travs de contracte privat, si en el termini de 90 dies des de la data de presentaci de la liquidaci provisional lobligat tributari certifica que no sha produt la transmissi presentant:

    i) una declaraci signada pel venedor i pel comprador conforme no sha efectuat la transmissi

    ii) una cpia de la liquidaci provisional

    b) Quan es declara o es reconeix judicialment la nullitat o la resoluci dun contracte, el contribuent t dret a la devoluci de limport que va satisfer com a quota a lAdministraci, sempre que reclami la devoluci abans de finalitzar el perode de prescripci de limpost.

    2. Les quantitats retornades als obligats tributaris per part de lAdministraci general durant un trimestre natural segons el procediment descrit que corresponguin a la quota tributria comunal aplicada podran ser dedudes de limport que sha dabonar als comuns en la liquidaci corresponent a les transmissions meritades en el mateix trimestre natural dacord amb el que disposa larticle 12.3 de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries. En aquest cas, a la comunicaci que sha de remetre a cada com shi ha dafegir una comunicaci corresponent a la totalitat doperacions per les quals shagi retornat lingrs efectuat indegudament segons el detall que determina larticle 10 daquest Reglament.

    Disposici addicional

    Dacord amb lestablert a la disposici addicional tercera de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, el Registre Administratiu de Bns Immobles t com a objecte controlar les transmissions de bns immobles i les constitucions o cessions de drets reals sobre aquests que sefectun dins el territori del Principat dAndorra.

    El Registre Administratiu de Bns Immobles recull, per cada transmissi realitzada a travs descriptura pblica, la descripci del b o el dret inscrit, juntament amb el domicili, o la situaci de la finca, el poble i la parrquia on es troba situat el b, aix com la data de transmissi i el nmero de protocol notarial, i tots els elements que els fedataris pblics creguin convenients per identificar els bns immobles.

    Totes les transmissions inscrites en el Registre Administratiu de Bns Immobles generen un nmero identificador del b immoble.

    Disposici transitria

    Les transmissions de bns immobles, i tamb les cessions o les constitucions de drets reals realitzades abans de lentrada en vigor de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, es poden elevar a pblic en el termini dun any a comptar de lentrada en vigor de la Llei, sense pagar limpost si sacredita al Ministeri de Finances la possessi del b immoble o del dret sobre el b immoble abans de lentrada en vigor de la Llei, mitjanant la presentaci davant del mateix Ministeri de Finances dels documents relacionats amb el b immoble de qu es tracti emesos a nom del propietari que en justifiquin la titularitat.

    En aquest cas, el Ministeri de Finances emet un certificat de no subjecci de limpost de transmissions patrimonials immobiliries que sha de presentar davant del fedatari pblic.

    Disposici final

    Aquest Reglament entra en vigor lendem de ser publicat al Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Andorra la Vella, 7 de febrer del 2001

    Annex

    El model oficial (model 100) de liquidaci de limpost est integrat per tres exemplars:

    Exemplar 1: sha dadjuntar al contracte privat o lescriptura pblica corresponent al comprador.

    Exemplar 2: queda a disposici del comprador.

    Exemplar 3: queda a disposici del Ministeri de Finances o del fedatari pblic, segons correspongui.

  • 103/377

    LLEI 21/2006, DEL 14 DE DESEMBRE, DE LIMPOST SOBRE LES PLUSVLUES EN LES TRANSMISSIONS PATRIMONIALS IMMOBILIRIES

    Ats que el Consell General en la seva sessi del dia 14 de desembre del 2006 ha aprovat la segent:

    llei 21/2006, del 14 de desembre, de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries

    Exposici de motius

    Lactivitat duta a terme pel sector pblic andorr quant a inversi en matria dinfraestructures, i quant a la realitzaci de determinades actuacions destinades a augmentar loferta i la qualitat dels serveis pblics, t un efecte positiu sobre el valor de la propietat dels bns immobles situats en els llocs on sefectua la inversi o despesa de carcter pblic esmentat.

    Aix, doncs, els propietaris dels bns immobles resulten els principals beneficiats de lactuaci del sector pblic, ja que gaudeixen de forma directa dun augment del valor daquests bns immobles com a resultat de les actuacions esmentades. Lobjectiu daquest impost s precisament distribuir la crrega impositiva de la manera ms eficient i equitativa possible, fent que el benefici que fa el propietari dels bns immobles en la transmissi daquests mateixos bns resulti gravada.

    Per altra banda, limpost grava ms les plusvlues de carcter marcadament especulatiu que es produeixen en el sector immobiliari i que sn generades en un curt termini de temps. Aix, limpost pretn produir un efecte desincentivador de lespeculaci en el sector, pel fet que aquestes plusvlues resulten subjectes a un tipus impositius proporcionalment ms elevats, de manera que es redueixi lespiral alcista de preus provocada per aquestes situacions despeculaci.

    Limpost configura com a obligat tributari el propietari del b immoble que es transmet, que s qui es beneficia efectivament de lefecte daquest increment del valor, ja que pot exigir un import ms elevat per la transacci efectuada.

    Aquesta circumstncia justifica el fet que lAdministraci, ats que s la que ha collaborat en laugment del valor del b, pugui tamb participar en el benefici real que el propietari del b obt en el moment de la transmissi, amb lobjecte de destinar aquests fons a noves inversions que permetin la generaci de noves revaloritzacions i es contribueixi aix a augmentar el nivell del valor global del patrimoni del Principat.

    Per tant, la finalitat ltima que persegueix aquest impost s que lAdministraci pblica andorrana obtingui nous recursos a travs de la participaci en la plusvlua obtinguda pels propietaris dels bns que sn transmesos, amb motiu de la collaboraci directa o indirecta de lEstat a travs dinversions pbliques en infraestructures, ja sigui en ampliacions o millores ja sigui en construccions, per poder continuar la seva activitat inversora en aquest mbit.

    En aquest sentit, aquesta Llei estableix un sistema directe per determinar la base de tributaci, i que s la diferncia entre el valor dels bns transmesos i el valor dadquisici. Tanmateix, per quantificar el valor dadquisici sintrodueixen certes normes que permeten incrementar aquest import valorant les millores que shagin fet, sempre que es compti amb els permisos i les llicncies corresponents que nacrediten la veracitat.

    Per altra banda, conv assenyalar que el gravamen que aquesta Llei regula s regressiu amb el temps: es preveu gravar menys les plusvlues generades a llarg termini i ms les que shagin generat a curt termini. En altres paraules, es pretn gravar ms les plusvlues especulatives. s per aix que el tipus de gravamen es minora correlativament amb el temps en qu shagi mantingut la titularitat, fins a arribar a una tributaci nulla quan la plusvlua sha generat en un perode superior als dotze anys.

    A la vegada, i per motius de neutralitat impositiva, aquesta Llei preveu unes exempcions similars a les que sapliquen en el cas de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, en la mesura que els correspongui, ateses les diferncies entre els fets imposables. Per tal dafavorir el sector productiu andorr, tamb tenen exempci les plusvlues dhabitatges en el cas de reinversi al Principat dAndorra, amb una srie de condicions.

    Quant al sistema de gesti, es preveu aplicar un mecanisme similar al que regeix en lactualitat limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, i delegar en els fedataris pblics que intervenen en les transmissions la gesti daquest impost, si b es preveu tamb un sistema de liquidaci en el cas de les transmissions que sinstrumentin a travs dels contractes privats.

    Aquesta Llei es compon de 20 articles dividits en quatre captols, dues disposicions addicionals, una de transitria i dues de finals, i entra en vigor lendem de ser publicada.

    Captol I. Disposicions generals

    Article 1

    Naturalesa jurdica

    1. Limpost sobre plusvlues immobiliries s un tribut de naturalesa directa que grava lincrement del valor dels bns immobles que es posi de manifest per les transmissions, oneroses o lucratives, "inter vivos" de bns immobles, aix com per les constitucions o cessions de drets reals sobre aquests mateixos bns, en els termes descrits en la present Llei.

    2. Limpost sexigeix segons la veritable naturalesa jurdica de lacte o contracte, amb independncia de la denominaci que les parts li donin.

    3. Als efectes de limpost, es consideren bns immobles les installacions de qualsevol tipus establertes amb carcter permanent, que no siguin transportables per la seva forma de construcci i encara que el terreny sobre el qual es trobin situades no pertanyi al propietari dels bns immobles.

    Article 2

    mbit territorial

  • 104/377

    Aquest impost saplica a totes les transmissions de bns immobles situats al territori del Principat dAndorra, i a les constitucions o cessions de drets reals sobre aquests bns immobles, exercitables en el mateix territori.

    Captol II. Elements essencials de limpost

    Article 31516

    Fet generador

    1. Estan subjectes a aquest impost les plusvlues que es posin de manifest en les transmissions patrimonials, oneroses o lucratives "inter vivos", de tota classe de bns immobles, aix com en la constituci o en la cessi de drets reals sobre els bns immobles.

    2. Sn tamb subjectes a limpost les plusvlues que es posin de manifest en els actes segents:

    a) La transmissi daccions o de participacions de societats mercantils, aix com la constituci o cessi de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de lactiu de les dites societats estigui compost per bns immobles o drets reals sobre aquests mateixos bns, i que com a resultat de la transmissi daccions o de participacions, o de la constituci o cessi de drets reals sobre aquestes mateixes accions o participacions, ladquirent tingui ms duna cinquena part del capital de la societat o dels seus drets de vot.

    b) Les transmissions o adjudicacions de bns immobles efectuades com a conseqncia de qualsevol resoluci judicial o administrativa.

    c) Les adjudicacions de bns immobles o drets sobre els mateixos en o per a pagament de deutes.

    3. Als efectes daquesta Llei, en les promeses de compravenda on sestipuli el pagament dun preu superior al vint per cent del preu total que shagi pactat es liquidar com si es tracts de la transmissi de limmoble amb independncia del moment en qu tingui lloc la formalitzaci posterior de la compravenda.

    En el moment de formalitzaci del contracte definitiu de compravenda saportar el document que acrediti la liquidaci de limpost.

    Suprimit per la llei 18/2011, per la disposici addicional primera 4. No estan subjectes les transmissions, cessions o constitucions de drets reals que tinguin per objecte bns immobles el ttol adquisitiu documentat en instrument pblic dels quals sigui anterior a deu anys.

    Article 4

    Exempcions

    Resten exemptes de limpost:

    1. Les plusvlues derivades de les transmissions de bns immobles i tamb les procedents de constitucions i cessions de drets reals sobre els mateixos bns, realitzades pel Consell General, pel Govern, pels comuns, pels quarts, per les entitats parapbliques o de dret pblic, aix com les efectuades pels coprnceps en qualitat de caps de lEstat.

    Als efectes daquesta Llei sn entitats parapbliques o de dret pblic les definides en larticle 3 de la Llei general de finances pbliques.

    2. Les plusvlues derivades de les transmissions de bns immobles aix com les procedents de constitucions i cessions de drets reals sobre els mateixos realitzades per lesglsia.

    3. Les plusvlues derivades de les transmissions de bns immobles i les constitucions i cessions de drets reals realitzades pels cnjuges a la comunitat conjugal, les que efectu qualsevol dels cnjuges a favor de laltre en el marc de la modificaci de la comunitat conjugal i, en general, les derivades de les adjudicacions de bns i drets que es realitzin en el marc de la dissoluci i liquidaci del rgim econmic del matrimoni.

    4. Les plusvlues derivades de les transmissions a ttol gratut de bns immobles aix com les procedents de constitucions o cessions de drets reals sobre els mateixos bns, realitzades entre cnjuges, entre persones que integrin les unions estables de parella, regulades a la Llei 4/2005 qualificada de les unions estables de parella, del 21 de febrer, o les realitzades entre persones fsiques que tinguin un grau de parentiu per consanguinitat o adopci en lnia descendent, ascendent o collateral fins a tercer grau.

    5. Les plusvlues derivades de les transmissions a ttol gratut daccions i/o de participacions de societats en qu ms del 50% de lactiu estigui compost per bns immobles o drets reals sobre els mateixos bns, realitzades entre cnjuges, entre persones que integrin les unions estables de parella regulades a la Llei 4/2005 qualificada de les unions estables de parella, del 21 de febrer, o les realitzades entre persones fsiques que tinguin un grau de parentiu per consanguinitat o adopci en lnia descendent, ascendent o collateral fins a tercer grau.

    6. Les plusvlues derivades de les aportacions de bns immobles o de drets reals sobre els mateixos realitzades per persones fsiques a societats en qu tots els accionistes i les persones fsiques que aporten els esmentats bns o drets reals sobre els mateixos, tinguin entre ells un parentiu per consanguinitat o adopci en lnia descendent, ascendent i/o collateral fins a tercer grau o siguin cnjuges o siguin persones que integrin les unions estables de parella, regulades a la Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella.

    7. Les plusvlues derivades de les transmissions a ttol gratut de bns immobles entre societats en qu tots els seus socis tinguin entre ells un parentiu per consanguinitat o adopci en lnia descendent, ascendent i/o collateral fins a tercer grau o siguin cnjuges o siguin persones que integrin les unions estables de parella, regulades a la Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella.

    8. Les plusvlues derivades de les aportacions de bns immobles o drets reals sobre els mateixos bns realitzades a societats que pertanyin al mateix grup.

    15 Modificat per la 19/2008, de modificaci de la Llei de Plusvlues Immobiliries 16 Modificat per la Llei 18/2011, que suprimeix lapartat 4 de larticle

  • 105/377

    Als efectes daquesta Llei, formen part dun mateix grup les societats que participin en altres societats en un percentatge superior al 50% del seu capital social o dels seus drets de vot.

    9. Les plusvlues derivades de les transmissions que sefectun pels administrats per a la reparcellaci dels terrenys de la seva propietat que hagin quedat continguts en una unitat dactuaci definida en els plans durbanisme parroquials, en aplicaci de les disposicions de la Llei general dordenaci del territori i urbanisme i dels reglaments que la desenvolupin.

    10. Les plusvlues derivades de les transmissions oneroses de bns immobles, que hagin constitut lhabitatge habitual i permanent de lobligat tributari realitzades per persones fsiques, sempre i quan concorrin les condicions segents:

    a) Que el transmetent tingui la nacionalitat andorrana amb residncia efectiva al Principat dAndorra, o b sigui estranger i acrediti un perode mnim de residncia legal, permanent i continuada al Principat dAndorra de cinc anys.

    b) Que el transmetent reinverteixi limport percebut per la venda en ladquisici dun nou habitatge habitual i permanent al Principat dAndorra.

    Sinclou dins el concepte dhabitatge, el b immoble que constitueix lhabitatge habitual i permanent, els aparcaments, els trasters i els annexos accessoris a aquests ltims si aquests sadquireixen de forma conjunta.

    Es considera habitatge habitual i permanent el que serveix principalment de residncia permanent i habitual de ladquirent en un perode superior a 6 mesos i 1 dia per any natural i que lhabitatge sigui lhabitatge habitual i permanent durant un perode mnim de quatre anys continuats.

    El termini per fer la reinversi s dun any, a comptar des del moment de la transmissi de lhabitatge. En cas dincompliment daquests perodes, lobligat tributari ha dingressar el deute tributari derivat de limpost inicialment exonerat per motiu de lexempci, aix com els corresponents interessos de demora, en els terminis que sestableixin reglamentriament. A aquests efectes la prescripci de limpost es computa a partir de la data en qu es produeix dit incompliment.

    c) Que el transmetent no tingui deutes pendents de pagament amb lAdministraci general.

    El transmetent ha de sollicitar lexempci a lAdministraci i ha de complir amb les condicions formals i els procediments que es determinin reglamentriament.

    11. En els supsits dexempci que es regulen en els apartats 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8, el transmetent haur dingressar la quota tributaria corresponent cas que ladquirent, alieni de forma onerosa o lucrativa el b en un termini inferior a tres anys.

    No transcorregut aquest termini, lobligat tributari ha dingressar el deute tributari derivat de limpost inicialment exonerat per motiu de lexempci, aix com els corresponents interessos de demora, en els terminis que sestableixin reglamentriament. A aquests efectes la prescripci de limpost es computa a partir de la data en qu es produeix dit incompliment.

    Article 5

    Meritament

    1. Limpost es merita en el moment de la transmissi, la constituci o la cessi dels bns o drets que en sn objecte de gravamen, segons correspongui.

    2. En qualsevol transmissi de bns, constituci o cessi dels drets reals, lefectivitat de la qual es trobi suspesa per lexistncia duna condici suspensiva, limpost no es merita fins al seu compliment, sense perjudici del que disposa en lapartat 3 de larticle 13. No s aix en el cas de les condicions resolutries, en qu limpost es merita en el moment de la transmissi.

    3. No obstant el que disposen els apartats anteriors, per als actes a qu es refereix lapartat 3 de larticle 3, limpost es merita en el moment de la formalitzaci de la promesa de compravenda.

    Article 617

    Obligat tributari

    1. A lefecte daquest impost, sn obligats tributaris les persones fsiques i les entitats no subjectes a limpost sobre societats o a limpost sobre la renda de les activitats econmiques o a limpost sobre la renda dels no-residents fiscals que transmeten els bns immobles o drets reals sobre els mateixos bns.

    Redacci anterior 1. Als efectes daquest impost, sn obligats tributaris les persones fsiques o jurdiques que transmeten els bns immobles o drets reals sobre els mateixos bns.

    2. Lobligat tributari ha de satisfer limpost amb independncia de les estipulacions establertes per les parts.

    Article 7

    Retenci als no residents

    En el cas que el transmetent del b immoble o del dret no sigui resident a Andorra, ladquirent del b immoble o dret ha de practicar una retenci del 5% sobre el valor total de la transmissi i ingressar-lo com si es tracts de la quota tributria de limpost.

    Lingrs daquesta retenci es regula segons els termes previstos en els articles 13 i 15.

    A aquests efectes, ladquirent t la consideraci dobligat tributari pel concepte de la retenci practicada.

    Article 818

    Base de tributaci

    1. La base de tributaci est constituda per la diferncia positiva entre el valor real dels bns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix, i el seu valor dadquisici. Sobre aquesta diferncia positiva es practica una reducci del 20%.

    Redactat anterior

    17 Modificat lapartat 1 per la Llei 95/2010 sobre limpost de societats 18 Modificat lapartat 1 i 3 per la Llei 95/2010 sobre limpost de societats

  • 106/377

    1. La base de tributaci est constituda per la diferncia positiva entre el valor real dels bns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix, i el seu valor dadquisici.

    2. En les transmissions, oneroses o lucratives, el valor real dels bns transmesos o del dret que se cedeix es determina dacord amb el que disposa la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries, del 29 de desembre del 2000.

    3. El valor dadquisici es determina pel valor que shagi consignat en el document que acrediti ladquisici. En el cas que aquest valor hagi estat objecte de comprovaci per part de lAdministraci, es pren com a valor dadquisici el resultant de la comprovaci.

    4. Al valor dadquisici saddiciona limport de les inversions o millores realitzades en el b objecte de la transmissi. Aquestes inversions i millores efectuades han destar en termes de la legislaci urbanstica degudament legalitzades i shan de justificar documentalment a travs de factures emeses per empresaris o professionals establerts a Andorra, en els termes que es determinin reglamentriament.

    5. Deixat sense contingut.

    Redacci anterior 5. El valor dadquisici sactualitza en funci duns coeficients calculats dacord amb el que preveu la disposici addicional primera.

    6. Quan ladquisici shagi fet a ttol lucratiu, el valor de compra el constitueix el valor real dels bns en el moment de ladquisici.

    7. Als efectes de la liquidaci de limpost, quan es tracti de transmissions a ttol gratut o de transmissions a ttol oners sense intervenci de preu, les parts han de fer constar a lescriptura o al document de liquidaci el valor que atribueixen als bns objecte de la transmissi.

    8. En el cas previst en lapartat 3 de larticle 3, la base de tributaci es determina aplicant les regles previstes en aquest article al valor del b immoble o dels drets reals sobre el mateix en el moment de formalitzar-se la promesa de compravenda.

    Article 919

    Tipus de gravamen

    Sestableix un tipus de gravamen nic del 10%.

    Redactat segons la Llei 19/2008, de modificaci de la llei de Plusvlues Immobiliries Sestableixen els tipus de gravamen segents, en funci dels anys en qu el b immoble hagi estat en propietat de lobligat tributari: a) Un tipus del 15% fins a un any. b) Un tipus del 14% entre un any i un dia i fins a 2 anys. c) Un tipus del 13% entre 2 anys i un dia i fins a 3 anys. d) Un tipus del 12% entre 3 anys i un dia i fins a 4 anys. e) Un tipus del 10% entre 4 anys i un dia i fins a 5 anys. f) Un tipus del 8% entre 5 anys i un dia i fins a 6 anys. g) Un tipus del 6% entre 6 anys i un dia i fins a 7 anys. h) Un tipus del 4% entre 7 anys i un dia i fins a 8 anys. i) Un tipus del 2% entre 8 anys i un dia i fins a 9 anys. j) Un tipus de l1% entre 9 anys i 1 dia i fins a 10 anys. El nombre danys es determina de data a data, ajustant-lo per excs, en qu limmoble o dret hagi estat propietat de lobligat tributari. A aquests efectes, les inversions computen amb la mateixa antiguitat que limmoble. Redactat inicial Sestableixen els tipus de gravamen segents, en funci dels anys en qu el b immoble hagi estat en propietat de lobligat tributari: a) Un tipus del 15% fins a un any. b) Un tipus del 13% entre un any i un dia i fins a 2 anys. c) Un tipus del 10% entre 2 anys i un dia i fins a 3 anys. d) Un tipus del 9% entre 3 anys i un dia i fins a 4 anys. e) Un tipus del 8% entre 4 anys i un dia i fins a 5 anys. f) Un tipus del 7% entre 5 anys i un dia i fins a 6 anys. g) Un tipus del 6% entre 6 anys i un dia i fins a 7 anys. h) Un tipus del 5% entre 7 anys i un dia i fins a 8 anys. i) Un tipus del 4% entre 8 anys i un dia i fins a 9 anys. j) Un tipus del 3% entre 9 anys i 1 dia i fins a 10 anys. k) Un tipus del 2% entre 10 anys i 1 dia i fins a 11 anys. l) Un tipus de l1% entre 11 anys i 1 dia i fins a 12 anys. m) Un tipus del 0% ms de 12 anys. El nombre danys es determina de data a data, ajustant-lo per excs, en qu limmoble o dret hagi estat propietat de lobligat tributari. A aquests efectes, les inversions computen amb la mateixa antiguitat que limmoble.

    Article 10

    Quota tributria

    1. La quota tributria es determina aplicant a la base de tributaci el tipus de gravamen de limpost.

    2. La retenci prevista a larticle 7 t la consideraci de quota tributria.

    Article 11

    Prescripci

    1. Aquest impost prescriu en el termini que estableix la Llei de bases de lordenament tributari.

    19 Modificat per la Llei 95/2010 sobre limpost de societats

  • 107/377

    2. La prescripci es comena a comptar des de la data en qu es formalitzi lescriptura pblica notarial o, si es tracta de documents privats, des del moment en qu el document sigui presentat a liquidaci.

    3. En cas dincompliment dels requisits previstos per a la reinversi en habitatge habitual, la prescripci comena a comptar des del moment en qu finalitza el termini dels dos anys perqu lhabitatge es consideri habitual i permanent.

    Captol III. Gesti i liquidaci de limpost

    Article 12

    Gesti de limpost

    La gesti i la recaptaci de limpost corresponen al ministeri encarregat de les finances.

    Article 13

    Liquidaci de limpost

    1. En el supsit que la transmissi dun b immoble o que la constituci o cessi dun dret real sobre aquest b es formalitzi a travs de contracte privat, lobligat tributari ha dautoliquidar limpost, presentant-lo i ingressant-ne limport al ministeri encarregat de les finances en un termini de trenta dies a comptar des de la data del contracte privat.

    En el supsit duna elevaci posterior a pblic daquest contracte privat, la liquidaci de limpost sha de justificar en el moment de lelevaci a pblic del contracte.

    2. En el cas que la transmissi dun b immoble o que la constituci o cessi dun dret real sobre el mateix b sigui atorgada a travs descriptura pblica, lobligat tributari ha de liquidar limpost de forma simultnia a latorgament de lescriptura pblica, i el fedatari pblic ha de complir les obligacions de larticle 15.

    3. En les transmissions subjectes a condicions suspensives en les quals es requereixi la intervenci posterior del fedatari pblic per a lefectivitat de la transmissi, la liquidaci de limpost sha defectuar simultniament a la seva intervenci.

    En les altres transmissions subjectes a condicions suspensives el compliment de les quals no requereixi la intervenci posterior del fedatari pblic, limpost sha de liquidar com si la condici suspensiva no exists, sense perjudici de la devoluci de limpost quan sacrediti lincompliment de la condici esmentada. En aquest cas, s aplicable el que preveu larticle 17 sobre el retorn de limpost.

    La consumaci de la transmissi amb el compliment de la condici no dna lloc a una nova liquidaci.

    4. En el supsit que en la transmissi dun b immoble o que la constituci o cessi dun dret real sobre el mateix b el transmetent no sigui resident a Andorra, lobligat tributari no resident ha dautoliquidar limpost, presentar-lo i ingressar la quota tributria en els mateixos terminis previstos en els apartats 1 i 2.

    En lautoliquidaci, la quota tributria resultant sha de minorar en limport de la retenci practicada segons els termes establerts en larticle 7. Si limport retingut s superior a limport de la quota tributria resultant, el ministeri encarregat de les finances retornar limport excedit en un termini mxim de sis mesos segons les condicions formals i els procediments que es determinin reglamentriament.

    Ladquirent obligat tributari ha dingressar la retenci practicada, segons els termes establerts en larticle 7, en els terminis previstos en els apartats 1 i 2.

    5. Shan de determinar reglamentriament els terminis, els models, les formes de declaraci i dingrs de limpost, i les formes de justificaci del seu pagament.

    Article 14

    Comprovaci de valors

    1. LAdministraci pot comprovar el valor real dels bns o drets transmesos i tamb el seu valor dadquisici durant el termini de dos anys i a comptar de la data de la transmissi o promesa de les definides a lapartat 3 de larticle 3. Per tal dobtenir aquest valor real, lAdministraci ha dutilitzar un sistema de valoraci basat en una taxaci pericial, suficientment motivada, dels bns objecte de la transmissi. En qualsevol cas, lobligat tributari pot promoure la taxaci pericial contradictria prevista a la Llei de bases de lordenament tributari.

    2. En la transmissi efectuada mitjanant contracte privat, lAdministraci notifica el resultat de la comprovaci del valor directament a lobligat tributari, en els termes que sestableixin reglamentriament.

    3. En la transmissi efectuada a travs descriptura pblica, lAdministraci notifica el resultat de la comprovaci del valor al fedatari pblic que va autoritzar lescriptura esmentada en els termes que sestableixin reglamentriament, per tal que aquest requereixi lobligat tributari i li notifiqui el contingut de la comprovaci.

    Article 15

    Obligacions dels fedataris pblics

    1. Els fedataris pblics no poden autoritzar cap escriptura pblica de transmissi de bns immobles, o de constituci o cessi de drets reals sobre els mateixos bns efectuada mitjanant contracte privat, ni poden protocollitzar documents privats on es reflecteixin aquestes transmissions de bns immobles o drets sobre els mateixos bns, si els obligats tributaris no acrediten prviament o simultniament la liquidaci i, si escau, lingrs efectiu de limpost, o que sn daplicaci els supsits de no subjecci previstos en aquesta Llei.

    2. Quan es tracti dactes subjectes a limpost en qu no hi hagi intervenci de preu, la liquidaci es practica prenent per base lincrement del valor real dels bns declarat pel mateix obligat tributari, que sha de consignar a lescriptura.

    3. Els fedataris pblics han de percebre limport de la liquidaci efectuada per lobligat tributari i efectuar-ne lingrs al ministeri encarregat de les finances, dins els terminis i sota els models que reglamentriament es determinin.

    4. Els fedataris pblics han dadjuntar a la matriu de lescriptura una cpia de la liquidaci de limpost.

  • 108/377

    5. Els fedataris pblics han de presentar davant del ministeri encarregat de les finances, durant la primera quinzena de cada trimestre, la relaci o ndex comprensiu de tots els actes subjectes a limpost que hagin autoritzat i de les liquidacions que hagin percebut en el trimestre natural immediatament anterior, en la forma i sota els models que reglamentriament es determinin.

    6. El ministeri encarregat de les finances ha de requerir el fedatari pblic per tal que notifiqui a lobligat tributari la liquidaci resultant de la comprovaci de valors en els termes que reglamentriament sestableixin.

    7. Els fedataris pblics, en el procediment de comprovaci de valors i a requeriment previ del ministeri encarregat de les finances, estan obligats a identificar lobligat tributari en el supsit que aquest no hagi satisfet la liquidaci resultant daquest procediment en els termes que reglamentriament sestableixin.

    Article 16

    Obligacions registrals

    1. Els notaris han de comunicar al Registre Administratiu de Bns Immobles adscrit a la Cambra de Notaris latorgament de qualsevol acte o contracte que impliqui una transmissi patrimonial immobiliria o la constituci o cessi de drets reals en qu intervinguin, a fi que es procedeixi a la seva inscripci.

    2. Reglamentriament es determinen la forma i el procediment per dur a terme la inscripci.

    Article 17

    Devoluci per ingressos indeguts

    1. LAdministraci ha de retornar limpost ingressat, pel procediment de devoluci dingressos indeguts, en aquells casos en qu limpost es liquidi amb anterioritat al seu meritament, si en un termini de noranta dies desprs defectuar la liquidaci lobligat tributari certifica que no sha produt la transmissi, sempre que no hagi finalitzat el perode de prescripci de limpost.

    A aquest efecte, sha de presentar la declaraci original del pagament de limpost, en els models i formes que sestableixin reglamentriament.

    2. Quan la retenci prevista a larticle 7 sigui superior al deute tributari, lAdministraci ha de retornar aquesta diferncia als obligats tributaris en la forma i els terminis previstos en el Reglament, i sempre que es reclami la devoluci abans del perode de prescripci de limpost.

    Captol IV. Infraccions i sancions

    Article 18

    Infraccions i sancions

    1. Les infraccions tributries derivades del que disposa aquesta Llei es regeixen pel rgim dinfraccions i sancions establert al captol III, secci tercera de la Llei de bases de lordenament tributari.

    2. Als efectes daquesta Llei s infracci de defraudaci:

    a) Deixar dingressar totalment o parcialment el deute tributari resultant de limpost, sigui per no presentar declaracions o per manca de liquidaci, sigui perqu, havent-ho fet, sometin o es falsegin dades, elements o quantitats necessries per determinar les bases o quotes tributries.

    b) Gaudir o obtenir indegudament exempcions o devolucions de limpost.

    c) Deixar dingressar les diferncies de valor que es produeixin entre el valor declarat i el valor real, comprovat per lAdministraci, quan aquesta diferncia superi el 50% del valor real del b immoble edificat o del dret real sobre el mateix o el 100% quan es tracti de terrenys no edificats o dret real sobre el mateix.

    d) Tota acci o omissi dobrar si porta perjudici econmic per a lAdministraci.

    3. Als efectes daquesta Llei s infracci simple lincompliment de qualsevol obligaci o deure tributari derivat de la gesti de limpost quan no constitueixi infracci de defraudaci.

    Article 19

    Determinaci de les sancions

    1. Les infraccions simples se sancionen amb una multa no inferior a 500 euros ni superior a 3.000 euros.

    2. Les infraccions de defraudaci se sancionen amb multa pecuniria del 25% del deute tributari, ms els interessos de demora corresponents.

    Article 20

    Notificacions i recursos de les infraccions

    1. Prviament a lacte dimposici duna sanci, sha de notificar a la persona interessada la proposta de resoluci amb indicaci dels fets imputats, el precepte infringit i la quantia de la multa. La persona interessada disposa dun termini de tretze dies hbils per allegar tot all que consideri oport per a la seva defensa.

    2. Transcorregut el termini dallegacions, lrgan competent de lAdministraci dicta la resoluci que correspongui, que es pot recrrer en els termes establerts per la Llei de bases de lordenament tributari.

    3. En qualsevol cas, i per tal que lacte administratiu quedi en suspens, amb la interposici del recurs sha de dipositar una fiana que, a judici de lautoritat competent, sigui suficient per garantir el pagament del deute tributari.

    4. En el cas de les transmissions patrimonials realitzades a travs descriptura pblica, el fedatari pblic, a requeriment de lAdministraci, ha de notificar a lobligat tributari qualsevol sanci que recaigui contra ell. Si en el termini que es fixi lobligat tributari

  • 109/377

    no fa efectiu el pagament de la sanci, el fedatari pblic que autoritza lescriptura pblica ha de comunicar a lAdministraci les dades personals del contribuent.

    Disposici addicional primera20 21

    El valor dadquisici previst a lapartat 5 de larticle 8 sha dactualitzar multiplicant-lo pels coeficients dactualitzaci segents, determinats en funci dels anys en qu el b immoble hagi estat en propietat de lobligat tributari:

    a) 1,00 per a lany 2012

    b) 1,03 per a lany 2011

    c) 1,04 per a lany 2010

    d) 1,04 per a lany 2009

    e) 1,06 per a lany 2008

    f) 1,10 per a lany 2007

    g) 1,13 per a lany 2006

    h) 1,16 per a lany 2005

    i) 1,20 per a lany 2004

    j) 1,22 per a lany 2003

    Rdactat anterior El valor dadquisici previst a lapartat 5 de larticle 8 sactualitza multiplicant-lo pels coeficients dactualitzaci segents, determinats en funci dels anys en qu el b immoble hagi estat en propietat de lobligat tributari: a) 1,03 per lany 2007 b) 1,06 per lany 2006 c) 1,09 per lany 2005 d) 1,12 per lany 2004 e) 1,16 per lany 2003 f) 1,19 per lany 2002 g) 1,23 per lany 2001 h) 1,27 per lany 2000 i) 1,30 per lany 1999 j) 1,34 per lany 1998. Redactat anterior El valor dadquisici previst a lapartat 5 de larticle 8 sactualitza multiplicant-lo pels coeficients dactualitzaci segents, determinats en funci dels anys en qu el b immoble hagi estat en propietat de lobligat tributari: a) 1,03 per lany 2005 b) 1,06 per lany 2004 c) 1,09 per lany 2003 d) 1,12 per lany 2002 e) 1,16 per lany 2001 f) 1,19 per lany 2000 g) 1,23 per lany 1999 h) 1,27 per lany 1998 i) 1,30 per lany 1997 j) 1,34 per lany 1996 k) 1,38 per lany 1995 l) 1,43 per lany 1994

    Disposici addicional segona

    La Llei del pressupost general pot actualitzar o adequar els percentatges i els coeficients dactualitzaci utilitzats en el clcul de la base de tributaci, el tipus de gravamen i limport de les sancions establerts en aquesta Llei.

    Disposici transitria nica

    En el cas de transmissions realitzades a travs de contracte privat, abans de lentrada en vigor daquesta Llei, lobligat tributari ha de liquidar aquest impost en el termini de 30 dies a comptar des de lentrada en vigor daquesta Llei.

    Una vegada venut aquest termini es considera com a data de transmissi el moment de la liquidaci.

    Disposici final primera

    20 Modificat per la llei 19/2008, de modificaci de la Llei de Plusvlues Immobiliries 21 Modificat per la llei 35/2012, del 13 de desembre, del pressupost per a lexercici del 2013.

  • 110/377

    Sautoritza el Govern perqu desenvolupi reglamentriament aquesta Llei.

    Disposici final segona

    Aquesta Llei entra en vigor lendem de ser publicada al Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Casa de la Vall, 14 de desembre del 2006

    Joan Gabriel i Estany

    Sndic General

  • 111/377

    Reglament de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries

    Exposici de motius

    Lentrada en vigor de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, fa necessari regular el desenvolupament quant a la gesti i aplicaci daquesta figura impositiva, objectiu daquest Reglament.

    Aquest Reglament estableix, en primer lloc, definicions prvies que sn necessries per a la correcta gesti del tribut, i regula, tamb, el sistema de sollicituds que ha de fer lobligat tributari en relaci amb laplicaci de les exempcions que recull la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, introduint-hi els mecanismes de control que en garanteixin una aplicaci satisfactria. En concret, es regula el sistema del pagament de limpost en els casos en qu la reinversi de lhabitatge habitual no es realitzi en forma i termini, aix com en els casos de transmissions de bns o drets que hagin estat objecte dexempci i shagin transms de nou abans dels transcurs del perode mnim que exigeix la Llei.

    En segon lloc, i dacord amb el que determina la Llei, es delega la competncia en la gesti i liquidaci de limpost al ministeri encarregat de les finances.

    Per altra banda, la llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries determina la base de tributaci per un sistema directe, per la diferncia entre el valor real de la transmissi i el valor dadquisici actualitzat pels coeficients que preveu la disposici addicional de la Llei reguladora de limpost. No obstant aix, en cas que lobligat tributari hagi fet millores que, dacord amb el que determina la Llei, permetin augmentar el valor dadquisici pel clcul de la base de tributaci, shauran dacreditar les inversions, obres o millores, juntament amb els permisos dobres pertinents al ministeri encarregat de les finances, perqu el ministeri lliuri un certificat amb el valor dadquisici actualitzat, que haur de ser acreditat en la gesti de limpost.

    El Reglament tamb regula la retenci aplicable sobre el valor de transmissi quan lobligat tributari s no resident al territori andorr, i habilita un mecanisme de devoluci en cas que limpost del no resident sigui inferior a la retenci practicada. En aquest cas, lexcs de limpost sha de retornar en un termini mxim de sis mesos, a comptar de la sollicitud de devoluci dingressos indeguts.

    Aquest tribut segueix el mateix sistema de gesti que el que preveu limpost sobre transmissions patrimonials immobiliries. En aquest sentit, el Reglament preveu que el pagament de limpost es faci al ministeri encarregat de les finances en cas que la transmissi es formalitzi amb contracte privat, i en cas que la transmissi es faci amb escriptura pblica, limpost es liquida al fedatari pblic que interv lacte.

    Aquest Reglament es compon de 14 articles, agrupats en cinc captols, i duna disposici addicional.

    A proposta del ministre de Presidncia i Finances i de la ministra dHabitatge, Ensenyament Superior i Recerca, el Govern, en la sessi del dia 17 de gener del 2007, aprova el Reglament de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries.

    Article nic

    Saprova el Reglament de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, que entrar en vigor el mateix dia de ser publicat al Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Reglament de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries

    Captol I. Definicions generals

    Article 1

    mbit daplicaci del Reglament

    Aquest Reglament desenvolupa la Llei, 21/2006, del 14 de desembre, de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, aix com la seva gesti.

    Article 2

    Definicions i normes especials

    1. En les transmissions de participacions socials o accions dentitats mercantils, i tamb en la constituci o la cessi de drets reals sobre aquestes participacions socials o accions, per determinar el percentatge que els bns immobles o drets reals sobre els mateixos bns representa sobre el total de lactiu, cal atenir-se al que es desprengui dels estats financers de la societat establerts dacord amb els principis de comptabilitat vigents al Principat dAndorra o, per defecte, amb els de les normes internacionals de comptabilitat i segons el que manifestin els intervinents en la transmissi, sense perjudici de la comprovaci administrativa posterior dels fets.

    2. Als efectes del que preveu larticle 7 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, sn persones no residents a Andorra les persones jurdiques domiciliades a lestranger, incloses les entitats pbliques de sobirania estrangera, i les persones fsiques andorranes o estrangeres que no siguin residents a Andorra o les persones residents amb autoritzaci de residncia igual o inferior a un any.

    Als efectes daquest impost, es presumeix, llevat de prova en sentit contrari, que les persones fsiques de nacionalitat andorrana tenen la residncia al Principat dAndorra. Als mateixos efectes es presumeix que les persones fsiques de nacionalitat estrangera no sn residents al Principat dAndorra.

    Article 3

    Exempcions

  • 112/377

    1. En els supsits previstos en els apartats 3 a 9, ambds inclosos, de larticle 4 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, relatiu a les exempcions de limpost, s necessari presentar la documentaci que es determina a continuaci, juntament amb la liquidaci provisional de limpost, per poder fer valer les circumstncies que donen lloc a lexempci:

    a) Per a lexempci prevista a lapartat 3 de larticle 4 de la Llei, la documentaci acreditativa de la constituci, modificaci, dissoluci o liquidaci del rgim matrimonial dels cnjuges.

    b) Per a les exempcions previstes als apartats 4, 5, 6 i 7 de larticle 4 de la Llei, una acreditaci suficient del grau de parentiu, del matrimoni o de la uni estable de parella.

    c) Per a lexempci prevista a lapartat 8 de larticle 4 de la Llei, la documentaci pblica acreditativa de la pertinena de les societats actuants a un mateix grup.

    d) Per a lexempci prevista a lapartat 9 de larticle 4 de la Llei, la documentaci acreditativa de la reparcellaci en concret i de la unitat dactuaci urbanstica definida en el pla durbanisme corresponent.

    2. Per a lexempci prevista a lapartat 10 de larticle 4 de la Llei, la persona o persones transmissores han de presentar al Servei de Trmits la sollicitud en el format oficial corresponent que es presenta a lannex 1, degudament emplenada i acompanyada de la documentaci segent:

    a) Fotocpia del passaport o del document nacional didentitat de la persona o persones que transmeten i solliciten lexempci.

    b) Les persones estrangeres han de presentar el certificat dinscripci expedit pel Servei dImmigraci que acrediti el temps de residncia, el tipus dautoritzaci i de validesa al Principat.

    c) Certificat de residncia expedit pel Com que acrediti el temps de residncia en lhabitatge objecte de la transmissi dels transmissors.

    d) Document pblic i fotocpia del mateix document, que acrediti la data i limport de ladquisici de lhabitatge objecte de la transmissi.

    e) Taxaci pericial del b immoble per al qual es demana lexempci.

    f) Si escau, els documents que acreditin les inversions o millores realitzades en el b objecte de la transmissi, dacord amb el que disposa lapartat 9 de larticle 7.

    g) Declaraci jurada dels transmissors que en el termini mxim dun any, a comptar del moment de la transmissi de lhabitatge, reinvertiran limport percebut per la venda en ladquisici dun nou habitatge habitual i permanent al Principat dAndorra.

    h) En el termini dun mes, a comptar del moment de la transmissi, la persona a favor de la qual shagi acordat lexempci, ha de presentar a lAdministraci una cpia simple de lescriptura de transmissi de lhabitatge objecte de lexempci.

    i) En el termini dun mes a comptar del moment en qu es realitza la reinversi referida a lapartat g) anterior, la persona a favor de la qual shagi acordat lexempci ha de presentar a lAdministraci una cpia de lescriptura dadquisici del nou habitatge habitual i permanent.

    j) En el termini de sis mesos a comptar del moment en qu es fa la reinversi, el certificat de residncia expedit pel Com.

    k) Un cop a lany, i fins que hagin transcorregut els anys que la Llei exigeix perqu lhabitatge sigui considerat habitual i permanent, la persona o persones a les quals sha acordat lexempci han de presentar a lAdministraci el certificat de residncia expedit pel Com, aix com els rebuts delectricitat, telfon i/o aigua de lhabitatge que demostrin que lhabitatge s lhabitual i permanent.

    l) LAdministraci es reserva el dret de demanar qualsevol informaci o documentaci complementria tant per a latorgament com per al control de lexempci.

    En cap cas no s daplicaci aquesta exempci per a les transmissions oneroses de lhabitatge habitual i permanent si no ha estat acordada favorablement amb anterioritat a la formalitzaci en document pblic o privat de la transmissi.

    En els casos en qu sacordi lexempci, la transmissi sha de formalitzar en el termini mxim de 3 mesos a comptar de la data de la resoluci en qu sacorda lexempci. Transcorregut aquest termini, les persones interessades han de presentar una nova sollicitud dexempci.

    En cas que ladquisici del nou habitatge tingui lloc, com a mxim, sis mesos abans de la transmissi del b objecte de laplicaci daquesta exempci, lobligat tributari ha de sollicitar laplicaci daquesta exempci en el moment de la transmissi del b objecte de laplicaci de lexempci, ha dacomplir tots els requisits assenyalats, i acompanyar-hi, a ms a ms, una cpia de lescriptura de ladquisici del nou habitatge dins el termini de sis mesos esmentat anteriorment.

    En cas que la reinversi no es faci per la totalitat, noms queda exonerada de tributaci la part proporcional de la plusvlua que es correspon amb limport de la reinversi feta.

    3. Per a laplicaci de les exempcions previstes als apartats 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 de larticle 4 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, i dacord amb el que preveu lapartat 11 del mateix article 4 de la Llei, els obligats tributaris han de sollicitar al ministeri encarregat de les finances un certificat daplicaci de lexempci. Amb aquest fi, lobligat tributari ha de presentar un comproms de pagament del deute tributari corresponent a aquest impost, en cas que ladquirent realitzs la transmissi del b en el termini inferior a tres anys. El notari que autoritzi la transmissi exempta ha de protocollitzar a lescriptura de transmissi una cpia del certificat perqu hi hagi constncia de la possible existncia del deute tributari.

    Si en el termini inferior a tres anys es proceds a la transmissi de limmoble, el notari que autoritzi aquesta transmissi nha dinformar el ministeri encarregat de les finances.

    Article 4

    Competncia

    La gesti i liquidaci de limpost correspon al Govern, que les delega al ministeri encarregat de les finances.

    Captol II. Liquidaci de limpost

  • 113/377

    Article 5

    Responsables de la gesti, la liquidaci i la recaptaci de limpost

    1. La gesti, la liquidaci i la recaptaci de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries les realitza el departament encarregat dels tributs, del ministeri encarregat de les finances, quan la transmissi sefectua a travs de contracte privat.

    2. La gesti i la recaptaci de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries les realitza el fedatari pblic quan la transmissi sefectua a travs dinstrument pblic o per formalitzaci duna subhasta pblica.

    Article 6

    Acreditaci del valor dadquisici davant de lAdministraci

    1. Quan lobligat tributari hagi dacreditar obres de millores o inversions que augmentin el valor dadquisici, dacord amb el que preveu lapartat 4 de larticle 8 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, ha de justificar davant el ministeri encarregat de les finances limport de les inversions o millores realitzades i que augmentin el valor dadquisici del b o dret objecte de gravamen, aportant la documentaci segent:

    a) Autoritzaci de les obres realitzades dacord amb la legislaci urbanstica.

    b) Factures acreditatives de les obres autoritzades.

    c) Documents acreditatius del pagament de les factures.

    2. En el cas de noves promocions immobiliries, els obligats tributaris han dacreditar limport de les obres fetes i aportar la documentaci relativa als aspectes segents:

    a) Llicncia urbanstica.

    b) Projecte executiu.

    c) Relaci amb el detall dels costos de lobra.

    d) Escriptura de divisi en propietat horitzontal, on consti lassignaci del coeficient del sl que correspon a cada entitat construda.

    3. En ambds casos anteriors, lAdministraci nha de procedir a la comprovaci i ha demetre un certificat del valor dadquisici actualitzat que ha dincloure limport de les inversions i millores realitzades, dacord amb el que preveu lapartat 4 de larticle 8 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries. En el cas de les promocions immobiliries, sha demetre un certificat per cada entitat construda.

    Article 7

    Procediment de liquidaci davant de lAdministraci

    1. Dacord amb el que disposa lapartat 1 de larticle 13 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, en el cas de transmissions formalitzades en contracte privat lobligat tributari ha dautoliquidar limpost, presentant lautoliquidaci corresponent, dacord amb el model que sadjunta en lannex 2, i ingressar-ne limport que en resulti al ministeri encarregat de les finances.

    2. El termini mxim per fer aquesta liquidaci s de trenta dies a comptar de la data del contracte privat.

    En el document corresponent a la liquidaci provisional de limpost hi ha de constar:

    a) La identificaci del transmissor del b o del dret.

    b) La identificaci de ladquirent del b o del dret.

    c) La identificaci del b o dret que es transmet o cedeix, que ha dincloure el domicili o la situaci de la finca, la zona i la parrquia, i la superfcie.

    d) El valor del b o del dret objecte de gravamen.

    e) La data de la transmissi del b, o de la constituci, transmissi o cessi del dret objecte de gravamen.

    f) El valor dadquisici del b o dret.

    g) Comprovaci del valor dadquisici, si escau.

    h) La data dadquisici del b o dret.

    i) El valor de les inversions i millores realitzades en el mateix b, si s el cas

    j) La data de realitzaci de les inversions i millores realitzades, si s el cas.

    k) El coeficient dactualitzaci del valor dadquisici.

    l) El coeficient dactualitzaci de les inversions i millores realitzades.

    m) La base de tributaci de limpost.

    n) El tipus de gravamen corresponent.

    o) La quota tributria resultant.

    p) El motiu de lexempci, si s el cas.

    3. Juntament amb el model de liquidaci de limpost, sha daportar:

    a) El document original del contracte privat i una cpia del mateix document.

    b) Una cpia del document identificatiu de lobligat tributari.

    c) Una cpia del document identificatiu de ladquirent.

    4. Si concorren alguna de les exempcions previstes en els apartats 2 a 9, ambds inclosos, de larticle 4 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, shan dadjuntar a lautoliquidaci de limpost els documents a qu es refereix larticle 3.

  • 114/377

    5. Una vegada presentada aquesta documentaci al departament encarregat dels tributs del ministeri encarregat de les finances, lAdministraci visa loriginal del contracte i hi adjunta una cpia de lautoliquidaci.

    6. Als efectes de justificar el pagament de limpost, per elevar a pblic un contracte privat s necessari presentar el document original del contracte visat per lAdministraci general, aix com els documents de laplicaci de lexempci, si s el cas.

    7. En el cas de les transmissions subjectes a limpost fetes per persones no residents, amb document privat, ladquirent del b o dret ha de declarar i ingressar la retenci que regula larticle 7 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries amb el model dautoliquidaci que sadjunta en lannex 3, en els mateixos termes i terminis que els previstos per a les altres transmissions. Ladquirent del b o dret ha de lliurar una cpia de lautoliquidaci al transmissor no resident. La persona no resident ha dautoliquidar limpost corresponent, en els mateixos termes, models i terminis que els previstos en els apartats anteriors, deduint de la quota final de limpost limport de la retenci practicada.

    8. En els casos de promeses de compravenda a qu es refereix lapartat 3 de larticle 3 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, shan de liquidar en el moment de la seva formalitzaci com si es tracts duna transmissi definitiva. En el moment de formalitzar la venda posterior, es presenta a liquidaci el document acompanyant-hi una cpia de lautoliquidaci originalment presentada.

    9. En els casos en qu es vulguin acreditar inversions i millores realitzades en el b objecte de la transmissi, lobligat tributari ha de presentar el certificat acreditatiu del valor dadquisici actualitzat a qu es refereix larticle 6.

    Article 8

    Procediment de liquidaci davant del fedatari pblic

    1. Dacord amb el que disposa lapartat 2 de larticle 13 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, en cas de formalitzar una transmissi en escriptura pblica o en subhasta pblica, lobligat tributari ha dautoliquidar limpost, simultniament a latorgament de lescriptura pblica o de la formalitzaci de la subhasta pblica, presentar la declaraci corresponent, dacord amb el model que sadjunta en lannex 2, i ingressar-ne limport derivat al fedatari pblic. Aquesta liquidaci t carcter provisional.

    2. En el document corresponent a la liquidaci provisional de limpost hi ha de constar:

    a) La identificaci del transmissor del b o del dret.

    b) La identificaci de ladquirent del b o del dret.

    c) La identificaci del b o dret que es transmet o cedeix, que ha dincloure el domicili o la situaci de la finca, la zona i la parrquia, i la superfcie.

    d) El valor del b o del dret objecte de gravamen.

    e) La data de la transmissi del b, o de la constituci, transmissi o cessi del dret objecte de gravamen.

    f) El valor dadquisici del b o dret.

    g) La comprovaci del valor dadquisici, si escau.

    h) La data dadquisici del b o dret.

    i) El valor de les inversions i millores realitzades en el mateix b.

    j) La data de realitzaci de les inversions i millores realitzades.

    k) El coeficient dactualitzaci del valor dadquisici.

    l) El coeficient dactualitzaci de les inversions i millores realitzades.

    m) La base de tributaci de limpost.

    n) El tipus de gravamen corresponent.

    o) La quota tributria resultant.

    p) El motiu de lexempci, si s el cas.

    3. En virtut del que disposa larticle 15 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, el fedatari pblic ha de percebre limport de la liquidaci efectuada per lobligat tributari de forma simultnia a latorgament de lescriptura pblica o de la formalitzaci de la subhasta pblica i efectuar-ne lingrs al ministeri encarregat de les finances.

    4. Si concorren alguna de les exempcions previstes a larticle 4, excepte lestablerta a lapartat 10 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, el fedatari pblic ha de verificar el compliment dels requisits que sestableixen per a lexempci de limpost. Aix mateix, ha de protocollitzar el certificat ems pel ministeri encarregat de les finances daplicaci de lexempci a qu es refereix lapartat 3 de larticle 3.

    5. En cas que concorri lexempci prevista a lapartat 10 de larticle 4 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, el fedatari pblic ha de verificar que el ttol acreditatiu de la propietat del b que es transmet correspon amb el presentat en la sollicitud dexempci i indicat en la resoluci, que limport de la transmissi s igual o inferior al pres com a referncia per al clcul de lexempci que sindica en la resoluci i que la transmissi es realitzi en el termini de 3 mesos segents a latorgament de lexempci. En latorgament de lescriptura pblica el fedatari pblic ha dadjuntar a la matriu una cpia del document de liquidaci i de la resoluci que atorga lexempci de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries.

    6. En el cas de les transmissions subjectes a limpost fetes per persones no residents, en escriptura pblica, ladquirent del b o dret ha de declarar i ingressar la retenci que regula larticle 7 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, amb el model dautoliquidaci que sadjunta en lannex 3, de forma simultnia a latorgament de lescriptura pblica, en els mateixos termes i terminis que els previstos per a les altres transmissions. Ladquirent del b o dret ha de lliurar una cpia de lautoliquidaci al transmissor no resident. La persona no resident ha dautoliquidar limpost corresponent, en els mateixos termes, models i terminis que els previstos en els apartats anteriors, deduint de la quota final de limpost limport de la retenci practicada.

    7. En els casos de promeses de compravenda a qu es refereix lapartat 3 de larticle 3, shan de liquidar en el moment de la seva formalitzaci en escriptura pblica com si es tracts duna transmissi definitiva. En el moment de formalitzar la venda posterior, sacompanya a la liquidaci una cpia de lautoliquidaci originalment presentada.

  • 115/377

    Article 9

    Obligacions dels fedataris pblics respecte a la gesti de limpost

    1. El fedatari pblic no pot autoritzar cap escriptura pblica de transmissi de bns immobles, o de constituci o cessi de drets reals sobre els mateixos bns efectuada mitjanant contracte privat, ni pot protocollaritzar documents privats on es reflecteixin aquestes transmissions de bns immobles o drets sobre els mateixos bns,, sense que es realitzi simultniament la liquidaci de limpost, excepte en el cas previst a lapartat 2.

    2. El fedatari pblic no pot autoritzar cap escriptura pblica de transmissi de bns immobles, o de constituci o cessi de drets reals sobre els mateixos bns efectuada mitjanant contracte privat, ni pot protocollaritzar documents privats on es reflecteixin aquestes transmissions de bns immobles o drets sobre els mateixos bns si els obligats tributaris no acrediten prviament la liquidaci i lingrs efectiu de limpost al ministeri encarregat de les finances en els termes previstos a larticle 6.

    El document acreditatiu de la liquidaci sha dincorporar a la matriu de linstrument notarial.

    3. El fedatari pblic ha dingressar a la caixa central del Govern el total de quotes cobrades durant el trimestre natural anterior, dins dels quinze primers dies del trimestre segent.

    4. El fedatari pblic ha de presentar una declaraci relativa al conjunt de transmissions en qu hagi intervingut durant el trimestre natural anterior, dins dels quinze primers dies del trimestre segent.

    5. En la declaraci hi ha de constar, agrupada per mesos naturals, la informaci segent:

    a) El nmero de liquidaci provisional.

    b) El b o dret objecte de la transmissi, constituci o cessi, amb detall de: parrquia, poble, carrer i nmero on est situat el b immoble, i la superfcie del b immoble.

    c) Limport de les bases de tributaci objecte de gravamen.

    d) La data de la transmissi, constituci o cessi del b o dret.

    e) El valor dadquisici del b o dret objecte de la transmissi.

    f) La data dadquisici del b o dret objecte de la transmissi.

    g) La base de tributaci de limpost.

    h) El tipus de gravamen corresponent.

    i) La quota tributria resultant.

    j) El motiu de lexempci.

    6. El cobrament de limpost per part del fedatari pblic ha defectuar-se de forma separada i independent de la factura emesa pel mateix fedatari.

    7. El fedatari pblic garanteix la confidencialitat de les parts que intervenen en les operacions subjectes a limpost, excepte quan aquesta informaci s sollicitada per lAdministraci en els casos establerts en la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, en la forma establerta a larticle 11 i dacord amb el que preveu lapartat 8.

    8. Dacord amb el que disposa larticle 14 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, el fedatari pblic ha de comunicar a lAdministraci la identificaci i les dades personals de lobligat tributari si, en el termini dun mes des de la data de notificaci al fedatari pblic de la imposici duna sanci de lAdministraci, lobligat tributari no fa efectiu el pagament de la sanci que se li ha imposat.

    Captol III. Comprovaci de valors

    Article 10

    Comprovaci de valors

    1. LAdministraci pot comprovar mitjanant valoraci pericial el valor real dels bns o dels drets transmesos aix com el valor dadquisici del mateixos bns o drets.

    2. El termini perqu lAdministraci pugui comprovar valors s de dos anys des de la presentaci de la declaraci provisional. Transcorregut aquest termini, si no hi ha notificaci en sentit contrari, es considera vlid el valor declarat per lobligat tributari.

    Article 11

    Procediment per a la comprovaci de valors

    1. LAdministraci inicia el procediment de comprovaci de valors de les transmissions efectuades tenint en compte el valor real dels bns o els drets declarats als efectes de limpost.

    LAdministraci efectua el procediment de comprovaci de valors mitjanant valoraci pericial del b en qesti, tal com sestableix a larticle 12.

    2. Si no sobserva cap diferncia entre el valor declarat per lobligat tributari i el valor resultant de la valoraci administrativa efectuada, la liquidaci provisional esdev definitiva.

    3. Si es constata una diferncia de valors, lAdministraci notifica el resultat de la comprovaci de valors a lobligat tributari quan la transmissi shagi realitzat a travs de contracte privat, o al fedatari pblic quan la transmissi shagi efectuat a travs descriptura pblica, i li lliura:

    a) Lacte administratiu en qu sexpressi la valoraci derivada de comprovaci de valors efectuada, degudament motivada, al qual sadjunta una cpia de la taxaci pericial efectuada.

    b) La liquidaci complementria corresponent derivada de la comprovaci de valors efectuada.

  • 116/377

    4. En les transmissions realitzades a travs descriptura pblica, el fedatari pblic ha de notificar el resultat de la comprovaci de valors realitzada per lAdministraci a lobligat tributari, en el termini de set dies hbils a comptar des de la seva recepci.

    5. Si al cap dun mes des de la data de la notificaci de lAdministraci al fedatari pblic, lobligat tributari no ha efectuat lingrs de la liquidaci complementria resultant, el fedatari pblic ha de notificar a lAdministraci la identificaci i les dades personals de lobligat tributari, i adjuntar una cpia del document de liquidaci, a lefecte que lAdministraci notifiqui directament el resultat de la comprovaci de valors a lobligat tributari.

    Article 12

    Procediment de taxaci pericial

    1. LAdministraci designa un perit, i posa a la seva disposici la documentaci necessria per efectuar un dictamen pericial en un termini de 30 dies.

    2. El resultat del peritatge es posa a disposici de lobligat tributari o del fedatari pblic perqu el faci arribar a lobligat tributari, segons el cas.

    3. Lobligat tributari t un termini de 13 dies hbils des de la data de la notificaci realitzada per lAdministraci per manifestar-hi la seva oposici i sollicitar la taxaci pericial contradictria al ministeri encarregat de les finances; si no ho fa, sentn que est conforme amb el resultat de la taxaci.

    La taxaci pericial contradictria va a compte de lobligat tributari i sha de presentar en un termini dun mes a comptar de la data dacceptaci de la sollicitud.

    4. El procediment de la taxaci pericial contradictria es realitza nicament entre lAdministraci i lobligat tributari.

    5. LAdministraci ha de resoldre motivadament sobre el valor resultant, fonamentant el valor definitiu del b o el dret transms, i ha de notificar la confirmaci de la liquidaci inicial o girar una liquidaci complementria amb el valor diferencial ms els interessos de demora que sen derivin de conformitat amb la Llei de bases de lordenament tributari.

    6. Contra aquesta resoluci, el contribuent pot interposar el recurs potestatiu. En el moment dinterposar el recurs, lobligat tributari ha de presentar una garantia suficient en forma de fiana que garanteixi limport de la quota tributria resultant del valor declarat per lAdministraci.

    Captol IV. Procediment de devoluci dingressos indeguts

    Article 13

    Procediment de devoluci dingressos indeguts

    LAdministraci ha de retornar els ingressos indeguts dels contribuents en els casos segents:

    a) Quan limpost shagi liquidat amb anterioritat al seu meritament, si en un termini de noranta dies desprs defectuar la liquidaci lobligat tributari certifica que no sha produt la transmissi, sempre que no hagi finalitzat el perode de prescripci de limpost. A aquest efecte, sha de presentar la declaraci de la liquidaci de lannex 2.

    b) Quan es declari o es reconegui judicialment o administrativament la nullitat o la resoluci dun contracte, el contribuent t dret a la devoluci del que va satisfer com a quota a lAdministraci, sempre que reclami la devoluci abans de finalitzar el perode de prescripci de limpost.

    c) En el cas de transmissions realitzades per persones no residents, per limport dexcs de la retenci practicada respecte a la quota tributria que es derivi de limpost. El ministeri encarregat de les finances ha de retornar limport excedit en un termini mxim de sis mesos a comptar de la data de la sollicitud de devoluci dingressos indeguts..

    Captol V. Incompliment dels beneficis tributaris

    Article 14

    Liquidaci en el cas dincompliment de les condicions per gaudir de les exempcions

    1. En cas que lobligat tributari shagi beneficiat de lexempci prevista a lapartat 10 de larticle 4 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, i no hagi fet la reinversi de limport de la venda en el termini establert, o b no mantingui la reinversi i lhabitatge com a habitatge habitual i permanent durant el termini establert, ha de fer una autoliquidaci de limpost amb el model general dautoliquidaci, i ingressar limport corresponent a la quota tributria ms els interessos de demora corresponents. Aquesta autoliquidaci ha de presentar-se al ministeri encarregat de les finances.

    2. En els casos previstos a lapartat 11 de larticle 4, lobligat tributari ha dautoliquidar limpost que no es va ingressar per motiu de lexempci aplicada i hi ha dafegir els interessos de demora corresponents.

    Disposici addicional

    Els coeficients dactualitzaci previstos a la disposici addicional de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries sapliquen al valor dadquisici del b o dret, segons la data en qu shagi adquirit o constitut. En el cas dexistncia dinversions o de millores que puguin augmentar el valor dadquisici, dacord amb el que disposa lapartat 4 de larticle 8 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, saplica el coeficient que correspon a cada millora, tenint en compte la data en qu shagi realitzat o produt.

    El tipus de gravamen aplicable, que regula larticle 9 de la Llei de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, ser el que correspon al moment de ladquisici del b immoble o el dret daquesta naturalesa objecte de gravamen.

  • 117/377

    Cosa que es fa pblica per a coneixement general.

    Andorra la Vella, 17 de gener del 2007

    Albert Pintat Santolria

    Cap de Govern

    Annex 1

    Sollicitud dexempci de limpost sobre les plusvlues (dacord amb larticle 4.10)

    Annex 2

    Model (model 600) dautoliquidaci de limpost que sha de presentar davant el ministeri encarregat de les finances:

    Aquest model est integrat per tres exemplars:

    Exemplar 1: sha dadjuntar al contracte privat o a lescriptura pblica corresponent al comprador.

    Exemplar 2: queda a disposici del comprador.

    Exemplar 3: queda a disposici del ministeri encarregat de les finances o del fedatari pblic, segons correspongui.

    Annex 3

    El model (model 610) dautoliquidaci de limpost que cal presentar al ministeri encarregat de les finances. (Retenci als no residents dacord amb larticle 7 de la Llei):

    Aquest model est integrat per tres exemplars:

    Exemplar 1: sha dadjuntar al contracte privat o a lescriptura pblica corresponent al comprador.

    Exemplar 2: queda a disposici del comprador.

    Exemplar 3: queda a disposici del ministeri encarregat de les finances o del fedatari pblic, segons correspongui.

  • 118/377

    LLEI 95/2010, DEL 29 DE DESEMBRE, DE LIMPOST SOBRE SOCIETATS

    Ats que el Consell General en la seva sessi del dia 29 de desembre del 2010 ha aprovat la segent:

    llei 95/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre societats

    Exposici de motius

    I Justificaci de la creaci de limpost sobre societats

    La finalitat de la Llei de limpost sobre societats que es presenta s regular i implantar aquesta figura tributria. Aquesta creaci enllaa i encaixa perfectament amb lorientaci del Principat dAndorra en els nostres dies com a centre de prestaci de serveis internacionals. Lobertura cap a lexterior de leconomia andorrana juntament amb la modernitzaci del sistema fiscal i una distribuci ms equitativa de les crregues tributries sn les raons principals que fonamenten aquesta iniciativa legislativa.

    La introducci daquest impost aix com la conseqent conclusi de convenis per a leliminaci de la doble imposici internacional constitueixen dos elements dun binomi que s clau en la conformaci de lanomenada infraestructura juridicoeconmica del Principat dAndorra, en la mesura que permetr que els seus ciutadans i empresaris puguin competir en condicions adequades en lactual escenari de globalitzaci econmica. Al mateix temps, el binomi impost sobre societats/convenis per a leliminaci de la doble imposici pretn erigir-se en leix sobre el qual giri latracci dinversi estrangera cap al Principat.

    Noms la introducci dun impost sobre societats homologable al daltres pasos permetr al Principat dAndorra signar convenis per eliminar la doble imposici amb altres estats, com a instrument de poltica tributria i compliment amb els estndards definits internacionalment i, especialment, en el context de lOrganitzaci de Cooperaci i Desenvolupament Econmic (OCDE), per tamb com a mitj per facilitar la sortida a lestranger de les seves empreses i latracci dinversi estrangera al territori del Principat. En aquest mateix sentit, limpost sobre societats s el complement de les reformes mercantils i financeres que shan emprs els ltims temps amb la finalitat dalinear lordenament jurdic del Principat amb el propi dels pasos ms avanats.

    Per altra banda, la introducci duna fiscalitat directa sobre els beneficis salinea de forma clara amb el principi constitucional de distribuci equitativa de les crregues fiscals. Alhora, la implantaci de les figures tributries vigents als estats membres de la Uni Europea suposa la supressi de taxes i altres figures impositives que deixen de tenir sentit amb la modernitzaci del marc tributari; aix doncs, aquesta Llei deroga la Llei de la taxa sobre el Registre de Titulars dActivitats Econmiques, del 20 de desembre de 1995.

    II Principis rectors de limpost sobre societats

    A lhora de configurar limpost sobre societats, shan pres en consideraci una srie de principis que ninspiren la regulaci, a saber: els principis de coordinaci i compatibilitat internacional, transparncia i simplicitat normativa i competitivitat.

    Els principis de coordinaci i compatibilitat internacional shan pres en consideraci a lefecte de modelar limpost atenent les tendncies prevalents i els models impositius vigents als estats membres de la Uni Europea i als pasos membres de lOCDE, sense desconixer les orientacions seguides per altres pasos. En aquest sentit, es pot afirmar que limpost sobre societats regulat en aquesta Llei s ortodox, perfectament compatible i homologable amb el que sexigeix als principals pasos de lentorn europeu i lOCDE. Al mateix temps, i encara que shagi buscat que els pasos del nostre entorn reconeguin en limpost sobre societats del Principat dAndorra una figura anloga a la que ells tenen en els seus ordenaments, sha procurat articular una normativa de les ms avanades, dotant les nostres empreses de solucions i instruments operatius que noms trobaran als estats ms desenvolupats, com, per exemple, acords previs en matria de preus de transferncia en lnia amb els impulsats per les directrius de lOCDE i pel mateix Frum Europeu de Preus de Transferncia.

    A lhora darticular les normes de limpost, sha tractat de portar fins a les ltimes conseqncies el principi de transparncia, el qual exigeix que les normes impositives siguin clares i intelligibles, de manera que la seva aplicaci pugui efectuar-se amb la mxima seguretat jurdica per als subjectes passius. Sha fugit intencionadament de les solucions especialment complexes que hom pot trobar en molts ordenaments, amb la finalitat de permetre que les persones jurdiques del Principat dAndorra puguin aplicar un impost que no els causi problemes per la seva complexitat normativa.

    El principi de competitivitat s una altra de les pedres angulars del model dimpost sobre societats. Aix significa triar lopci ms adequada a la realitat i el context econmic andorr entre les opcions impositives que ofereixen els pasos del nostre entorn europeu i de lOCDE. No cal dir que la competitivitat de limpost andorr no contradiu de cap manera la compatibilitat internacional daquest tribut, ja que limpost pren com a model els que han perms a diversos estats de la Uni Europea i de lOCDE un creixement econmic ms gran sobre la base de no sobrecarregar les seves empreses amb tipus impositius alts.

    III Aspectes fonamentals de limpost sobre societats

    Limpost sobre societats t carcter sinttic, de manera que sotmet a gravamen de forma unitria tota la renda obtinguda per les persones jurdiques residents fiscals en territori andorr que duen a terme una activitat econmica. El carcter sinttic de limpost en simplifica laplicaci per part dels subjectes passius i permet una adequaci ms gran daquest tribut amb el principi de neutralitat.

    Limpost sotmet a imposici la renda mundial obtinguda pels subjectes passius, s a dir, per les persones jurdiques, de manera que les empreses que no hagin adoptat forma societria queden fora de lmbit daplicaci daquest impost. Noms les entitats qualificades com a residents fiscals al Principat dAndorra queden subjectes a limpost sobre societats.

    En matria de base de tributaci sha optat per un model dacord amb el qual aquesta base de tributaci es calcula partint del resultat comptable, per introduint al mateix temps certes correccions o ajustos fiscals extracomptables. Aquest model de conformitat

  • 119/377

    parcial amb el resultat comptable sempra en un bon nombre de pasos de lentorn europeu i t com a principals avantatges la simplicitat, la consistncia i lharmonitzaci ms grans entre els comptes mercantils i la base de tributaci fiscal.

    Limpost tamb cont alguna de les principals clusules antiabs establertes a escala internacional, com per exemple la regla de valoraci de les operacions entre persones vinculades. Tamb aqu sha adoptat el principi de plena competncia elaborat per lOCDE seguint les directrius de lOCDE de preus de transferncia i empreses multinacionals, les quals han demprar-se a efectes interpretatius.

    La regulaci dels mecanismes per a leliminaci de la doble imposici internacional i econmica sinspira en els models europeus ms desenvolupats, en lnia amb el principi de compatibilitat internacional que inspira limpost. Tamb shan incorporat aqu disposicions per evitar ls abusiu daquests mecanismes deliminaci de la doble imposici.

    Formalment la Llei sestructura en 66 articles, dues disposicions addicionals, quatre disposicions transitries, una disposici derogatria i set disposicions finals.

    Captol I. Naturalesa i mbit daplicaci de limpost

    Article 1

    Naturalesa

    1. Limpost sobre societats s un tribut de carcter directe i naturalesa personal que grava la renda de les persones jurdiques dacord amb les normes daquesta Llei.

    2. Lexacci de limpost corresponent als obligats tributaris no-residents fiscals en territori andorr sefectua dacord amb la llei que regula limpost sobre la renda dels no-residents fiscals.

    Article 2

    mbit daplicaci espacial

    Limpost sobre societats saplica en tot el territori del Principat dAndorra.

    Article 3

    Tractats i convenis

    El que estableix aquesta Llei sentn sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de lordenament intern.

    Captol II. El fet generador

    Article 4

    Fet generador

    Constitueix el fet generador lobtenci de renda, sigui quina sigui la seva font o origen, per part de lobligat tributari, amb independncia del lloc on shagi produt i sigui quina sigui la residncia fiscal del pagador.

    Article 5

    Presumpci de rendes

    Les cessions de bns i drets en les diverses modalitats es presumeixen retribudes pel seu valor normal de mercat, llevat de prova en contrari.

    Captol III. Els obligats tributaris

    Article 6

    Obligats tributaris

    1. Sn obligats tributaris de limpost, quan tinguin la seva residncia en territori andorr:

    a) Les persones jurdiques.

    b) Les institucions dinversi collectiva incloses en lmbit daplicaci de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulaci dels organismes dinversi collectiva de dret andorr.

    c) Entitats pbliques i parapbliques i de dret pblic.

    2. Els obligats tributaris daquest impost es designen abreujadament i indistintament per les denominacions societats o entitats al llarg daquesta Llei.

    3. Les rendes corresponents a les societats civils, herncies jacents, comunitats de bns i totes aquelles entitats o patrimonis autnoms regulats en el segon pargraf de la lletra a) de lapartat A) de larticle 15 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, simputen als seus socis, hereus, comuners o partcips segons les normes o pactes aplicables en cada cas o a parts iguals en defecte daquests, integrant-se en limpost quan aquests siguin persones jurdiques.

  • 120/377

    Article 7 22

    Residncia fiscal i domicili fiscal

    1. Es consideren residents fiscals en territori andorr les entitats en les quals es doni algun dels requisits segents:

    a) Que shagin constitut conforme a les lleis del Principat dAndorra.

    b) Que tinguin el seu domicili social al Principat dAndorra.

    c) Que tinguin la seva seu de direcci efectiva en territori del Principat dAndorra. A aquest efecte, sentn que una entitat t la seva seu de direcci efectiva en territori del Principat quan hi radiquin o shi exerceixin la direcci general i el control de la producci del conjunt de les seves activitats o negocis.

    d) Que hagin traslladat la seva residncia al Principat dAndorra, des del moment en qu shagi perfeccionat el trasllat del seu domicili a Andorra, dacord amb el que determina la legislaci mercantil.

    Redactat anteriort d) Que hagin traslladat la seva residncia al Principat dAndorra, des del primer exercici social que finalitzi posteriorment al trasllat.

    2. El domicili fiscal dels obligats tributaris residents fiscals en territori del Principat dAndorra s el derivat de laplicaci de les regles a aquest efecte que regula larticle 23 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    Article 8 23

    Exempcions

    1. Estan totalment exempts de limpost:

    a) El Consell General

    b) El Govern

    c) Els comuns

    d) La Caixa Andorrana de la Seguretat Social

    2. Estan parcialment exempts de limpost:

    a) Les fundacions sense nim de lucre

    b) Les associacions sense nim de lucre regulades per la Llei qualificada dassociacions, del 29 de desembre del 2000

    c) LEsglsia catlica i altres confessions

    d) Els collegis professionals

    e) Les federacions amb finalitats no lucratives

    f) Les confederacions amb finalitats no lucratives

    g) Les unions amb finalitats no lucratives

    h) Els sindicats

    i) Els partits poltics

    j) Els consorcis

    k) Les escoles, els instituts i les escoles de formaci professional de carcter pblic

    l) Les universitats de carcter pblic

    m) Altres entitats culturals o socials de carcter no lucratiu

    n) Les mtues daccidents de treball i malalties professionals

    o) Els quarts

    p) La Cambra de Comer, Indstria i Serveis

    3. En relaci amb les entitats a qu es refereix lapartat 2, noms estan exemptes daquest impost les rendes segents:

    a) Les que procedeixen de la realitzaci dactivitats que en constitueixen lobjecte social o la finalitat especfica, dacord amb la seva legislaci especfica.

    b) Les derivades dadquisicions i de transmissions a ttol lucratiu, sempre que les unes i les altres es facin en compliment del seu objecte o de la seva finalitat especfica, dacord amb la legislaci prpia.

    c) Les que es posin de manifest en la transmissi onerosa de bns afectes a la realitzaci de lobjecte o la finalitat especfica quan el total del producte obtingut es destini a noves inversions relacionades amb aquest objecte o finalitat especfica.

    Les noves inversions shan de fer dins el termini comprs entre lany anterior a la data del lliurament o de la posada a disposici de lelement patrimonial i els tres anys segents, i sha de mantenir en el patrimoni de lentitat durant quatre anys, llevat que la seva vida til conforme al mtode damortitzaci que regula larticle 10 sigui inferior.

    En cas que la inversi no es faci dins el termini assenyalat, la part de quota de tributaci corresponent a la renda obtinguda sintegra, a ms dels interessos de demora, conjuntament amb la quota corresponent al perode impositiu en qu va vncer el termini establert per dur a terme la inversi. La transmissi daquests elements abans de la fi del termini esmentat determina la integraci en la base de tributaci de la part de renda no gravada, llevat que limport obtingut sigui objecte duna nova reinversi.

    4. Lexempci que regulen els apartats 2 i 3 no arriba als rendiments dexplotacions econmiques, ni a les rendes derivades del patrimoni, ni a les rendes obtingudes en transmissions diferents de les que assenyalen expressament els apartats esmentats. No obstant

    22Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desembre 23 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

  • 121/377

    aix, els obligats tributaris a qu es refereix lapartat 2 estan totalment exempts de tributaci per aquest impost quan els seus ingressos resultants dactivitats accessries no emparades per lexempci que preveu aquest precepte siguin inferiors a 10.000 euros anuals.

    Article 8 Exempcions 1. Estan totalment exempts de limpost: a) El Consell General. b) El Govern. c) Els comuns. 2. Estan parcialment exempts de limpost: a) Les fundacions sense nim de lucre. b) Les associacions sense nim de lucre regulades per la Llei qualificada dassociacions, del 29 de desembre del 2000. c) LEsglsia Catlica i altres confessions. d) Els collegis professionals. e) Les federacions amb finalitats no lucratives. f) Les confederacions amb finalitats no lucratives. g) Les unions amb finalitats no lucratives. h) Els sindicats. i) Els partits poltics. j) Els consorcis. k) Les escoles, els instituts i les escoles de formaci professional de carcter pblic. l) Les universitats de carcter pblic. m) Altres entitats culturals o socials de carcter no lucratiu. n) La Seguretat Social i les mtues daccidents de treball i malalties professionals. o) Els quarts. 3. En relaci amb les entitats a qu es refereix lapartat 2, noms estan exemptes daquest impost les rendes segents: a) Les que procedeixen de la realitzaci dactivitats que constitueixen el seu objecte social o la seva finalitat especfica, dacord amb la seva legislaci especfica. b) Les derivades dadquisicions i de transmissions a ttol lucratiu, sempre que les unes i les altres es realitzin en compliment del seu objecte o la seva finalitat especfica, dacord amb la seva legislaci prpia. c) Les que es posin de manifest en la transmissi onerosa de bns afectes a la realitzaci de lobjecte o la finalitat especfica quan el total del producte obtingut es destini a noves inversions relacionades amb aquest objecte o finalitat especfica. Les noves inversions shan de realitzar dins el termini comprs entre lany anterior a la data del lliurament o de la posada a disposici de lelement patrimonial i els tres anys segents, i sha de mantenir en el patrimoni de lentitat durant quatre anys, llevat que la seva vida til conforme al mtode damortitzaci que regula larticle 10 sigui inferior. En cas que la inversi no es faci dins el termini assenyalat, la part de quota de tributaci corresponent a la renda obtinguda sintegra, a ms dels interessos de demora, conjuntament amb la quota corresponent al perode impositiu en qu va vncer el termini establert per dur a terme la inversi. La transmissi daquests elements abans de la fi del termini esmentat determina la integraci en la base de tributaci de la part de renda no gravada, llevat que limport obtingut sigui objecte duna nova reinversi. 4. Lexempci que regulen els apartats 2 i 3 no arriba als rendiments dexplotacions econmiques, ni a les rendes derivades del patrimoni, ni a les rendes obtingudes en transmissions, diferents de les que assenyalen expressament els apartats esmentats. No obstant aix, els obligats tributaris a qu es refereix lapartat 2 estan totalment exempts de tributaci per aquest impost quan els seus ingressos resultants dactivitats accessries no emparades per lexempci que preveu aquest precepte siguin inferiors a 10.000 euros anuals.

    Captol IV. La base de tributaci

    Article 9

    Concepte i determinaci de la base de tributaci

    1. La base de tributaci est constituda per limport de la renda en el perode impositiu.

    2. La base de tributaci es determina pel mtode de determinaci directa, pel sistema de determinaci objectiva en els cassos previstos en aquesta Llei i, subsidiriament, pel mtode de determinaci indirecta, dacord amb el que disposa, en aquest ltim cas, larticle 29 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    3. En el mtode de determinaci directa, la base de tributaci es calcula corregint el resultat comptable, determinat dacord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb laplicaci dels preceptes que estableix el captol IV daquesta Llei.

    4. En el sistema de determinaci objectiva, la base de tributaci es calcula aplicant les regles que estableix larticle 24 bis daquesta Llei.24

    4. Lestimaci directa de la base de tributaci admet una modalitat simplificada que saplica de manera voluntria quan limport net de la xifra anual de negoci pel conjunt dactivitats dutes a terme per lobligat tributari el perode impositiu immediatament anterior sigui inferior a limport previst pel rgim simplificat de comptabilitat de la Disposici addicional de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i que queda establert en larticle 14.

    Article 10

    Correccions de valor: amortitzacions

    1. Sn dedubles les quantitats que, en concepte damortitzaci de lintangible, tangible i inversions immobiliries, corresponguin a la depreciaci efectiva que tinguin els diversos elements per funcionament, s, gaudi o obsolescncia.

    24 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

  • 122/377

    Es considera que la depreciaci s efectiva quan sigui el resultat daplicar els coeficients damortitzaci lineal que es deriven de la taula prevista en lAnnex I.

    2. s deduble el preu dadquisici originari de lintangible corresponent a fons de comer, amb el lmit anual mxim de la cinquena part del seu import, sempre que es compleixin els requisits segents:

    a) Que shagi posat de manifest en virtut duna adquisici a ttol oners.

    b) Que lentitat adquirent no tingui una relaci de vinculaci, en els termes que defineix larticle 16, amb la persona o entitat transmitent.

    c) Que shagi dotat una reserva indisponible, almenys, per limport fiscalment deduble, en els termes que estableix la legislaci comptable. Posat cas que no es pugui dotar aquesta reserva, la deducci est condicionada al fet que aquesta reserva es doti a crrec dels primers beneficis dexercicis segents.

    3. Quan es compleixin els requisits que preveuen les lletres a) i b) de lapartat anterior, seran dedubles, amb el lmit anual mxim de la cinquena part del seu import, les dotacions per a lamortitzaci de lintangible amb vida til indefinida. Aquesta deducci no est condicionada a la seva imputaci comptable en el compte de prdues i guanys.

    4. En els casos en qu el valor comptable dels bns o drets objecte damortitzaci difereixi del seu valor fiscal, aquest ltim s rellevant a tots els efectes propis daquesta Llei. Per valor fiscal sentn el valor dadquisici del b o dret disminut en limport de lamortitzaci deduda a efectes fiscals i, si escau, per les correccions de valor realitzades, tenint en compte les regles de valoraci que estableix larticle 15.

    Article 11

    Correccions de valor: prdues per deterioraci del valor dels elements patrimonials

    1. Sn dedubles fiscalment les prdues per deterioraci de valor que preveu la normativa comptable amb les condicions assenyalades, en el seu cas, en el punts segents daquest article.

    2. Les prdues per deterioraci dels crdits derivades de les possibles insolvncies dels deutors, quan en el moment de la meritaci de limpost es doni alguna de les circumstncies segents:

    a) Que hagi transcorregut el termini de sis mesos des del venciment de lobligaci.

    b) Que el deutor estigui declarat en situaci de suspensi de pagaments o fallida.

    c) Que el deutor estigui processat pel delicte daixecament de bns.

    d) Que les obligacions hagin estat reclamades judicialment o siguin objecte dun litigi judicial de la soluci del qual depengui el cobrament.

    Les prdues respecte dels crdits que sesmenten tot seguit noms sn dedubles si sn objecte dun procediment judicial que versi sobre la seva existncia o quantia:

    - Els que deuen les entitats de dret pblic o sn fianats per aquestes entitats.

    - Els fianats per entitats de crdit.

    - Els garantits mitjanant drets reals, pacte de reserva de domini i dret de retenci, excepte en els casos de prdua o depreciaci de la garantia.

    - Els garantits mitjanant un contracte dassegurana de crdit o cauci.

    - Els que hagin estat objecte de renovaci o prrroga expressa.

    No sn dedubles les prdues per a la cobertura del risc derivat de les possibles insolvncies de persones o entitats vinculades amb el creditor en els termes que preveu larticle 16, llevat del cas dinsolvncia declarada judicialment.

    3. Sn dedubles les prdues per deteriorament dels valors representatius de la participaci dentitats que no cotitzin en un mercat regulat que es produeixin per la diferncia entre el valor dels fons propis en linici i el tancament de lexercici, i shan de tenir en compte les aportacions o devolucions daportacions que shi realitzin. Per determinar la diferncia a qu es refereix el pargraf anterior, es prenen els valors en el tancament de lexercici, sempre que es reculli en els balanos formulats o aprovats per lrgan competent.

    En el cas dels valors representatius de la participaci en el capital dentitats que cotitzin en un mercat regulat, la deducci en concepte de prdues per deterioraci es computa per la diferncia en el valor de cotitzaci en linici i el tancament de lexercici, dacord amb el que preveu la normativa comptable.

    4. Sn dedubles les prdues per deteriorament de valors representatius de deute admesos a cotitzaci en mercats regulats, amb el lmit de la prdua global, computades les variacions del valor positives i negatives, patides en el perode impositiu pel conjunt daquests valors possets per lobligat tributari admesos a cotitzaci en aquests mercats.

    Article 12 25

    Provisions

    1. Les provisions de passiu que preveu la normativa comptable o especfica del sector sn dedubles fiscalment. No obstant aix, no sn dedubles les relatives a retribucions a llarg termini al personal, llevat que es tracti de contribucions per retribucions al personal en els termes que preveu la normativa comptable. No obstant aix, sn dedubles les contribucions dels promotors de sistemes de previsi social, sempre que es compleixin els requisits segents:

    - Que siguin imputades especficament a les persones a qui es vinculin les prestacions.

    - Que es transmeti de forma irrevocable el dret a la percepci de les prestacions futures.

    - Que estigui externalitzat en el sentit que es transmeti la titularitat i la gesti dels recursos en qu consisteixin aquestes contribucions.

    25Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

  • 123/377

    2. Les despeses que, dacord amb lapartat anterior, no hagin resultat fiscalment dedubles sintegren en la base de tributaci del perode impositiu en qu saplica la provisi a la seva finalitat.

    3. Les despeses inherents als riscos derivats de garanties de reparaci i revisi sn dedubles fins a limport necessari per determinar un saldo de provisi no superior al resultat daplicar a les vendes amb garanties vives a la conclusi del perode impositiu el percentatge determinat per la proporci entre les despeses efectuades per fer front a les garanties derivades del perode impositiu i els dos anteriors en relaci amb les vendes amb garanties efectuades en els mateixos perodes impositius.

    4. En conseqncia, es suprimeix el segon pargraf de lapartat 4 de larticle 19 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre societats.

    Article 12 Provisions 1. Les provisions de passiu que preveu la normativa comptable o especfica del sector sn dedubles fiscalment. No obstant aix, no sn dedubles les despeses segents: a) Les relatives a retribucions a llarg termini al personal, llevat que es tracti de contribucions per retribucions al personal en els termes que preveu la normativa comptable. No obstant aix, sn dedubles les contribucions dels promotors de sistemes de previsi social, sempre que es compleixin els requisits segents: - Que siguin imputades especficament a les persones a qui es vinculin les prestacions. - Que es transmeti de forma irrevocable el dret a la percepci de les prestacions futures. - Que estigui externalitzat en el sentit que es transmeti la titularitat i la gesti dels recursos en qu consisteixin aquestes contribucions. b) Les concernents als costos de compliment de contractes que excedeixin els beneficis econmics que se nespera rebre. c) Les derivades de reestructuracions, excepte si es refereixen a obligacions legals o contractuals i no merament tcites. d) Les relatives al risc de devolucions de vendes. e) Les de personal que es corresponguin amb pagaments basats en instruments de patrimoni, utilitzades com a frmula de retribuci als empleats, tant si se satisf en efectiu o mitjanant el lliurament daquests instruments. 2. Les despeses que, dacord amb lapartat anterior, no hagin resultat fiscalment dedubles sintegren en la base de tributaci del perode impositiu en qu saplica la provisi a la seva finalitat. 3. Les despeses inherents als riscos derivats de garanties de reparaci i revisi sn dedubles fins a limport necessari per determinar un saldo de provisi no superior al resultat daplicar a les vendes amb garanties vives a la conclusi del perode impositiu el percentatge determinat per la proporci entre les despeses realitzades per fer front a les garanties derivades del perode impositiu i els dos anteriors en relaci a les vendes amb garanties realitzades en els mateixos perodes impositius.

    Article 13

    Despeses no dedubles

    1. No sn dedubles de la base de tributaci les partides segents:

    a) Les que representin una retribuci del patrimoni net. Queden assimilades a aquestes els pagaments efectuats als partcips no gestors en els contractes de comptes en participaci.

    b) Les derivades de la comptabilitzaci de limpost sobre societats. Tampoc tenen la consideraci dingressos els procedents daquesta comptabilitzaci.

    c) Les quotes de tributaci que, en el seu cas, lobligat tributari hagi satisfet per limpost comunal sobre els rendiments arrendataris, per limpost comunal de radicaci dactivitats comercials, empresarials i professionals, i per limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries.

    d) Les multes i sancions penals i administratives, i el recrrec de constrenyiment que regula la lletra c) de lapartat 3 de larticle 33 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    e) Les prdues del joc.

    f) Els donatius i les liberalitats. No sentenen compreses en aquest pargraf les despeses per relacions pbliques amb clients o provedors ni les que, dacord amb els usos i costums, sefectun respecte al personal de lempresa ni les realitzades per promocionar, directament o indirectament, la venda de bns i la prestaci de serveis, ni les que estiguin correlacionades amb els ingressos. En tot cas, aquestes despeses dedubles fiscalment no poden superar l1% de la base de tributaci positiva mitjana de lexercici corresponent i dels dos exercicis anteriors. En qualsevol cas, no es consideraran donatius ni liberalitats, les realitzades a entitats sense nim de lucre que estiguin inscrites en el corresponent Registre oficial.

    g) No obstant el previst en la lletra f), els donatius efectuats pels obligats tributaris a entitats reconegudes com a entitats sense nim de lucre sn dedubles per la determinaci de la base de tributaci fins a un mxim del 10% del resultat comptable.

    2. Les remuneracions a consellers i administradors vinculades especficament a lacompliment daquests crrecs noms sn dedubles quan siguin previstes en els estatuts de la societat, i tenen pel perceptor la consideraci de rendes subjectes a limpost sobre societats o a limpost sobre les activitats econmiques, segons si es tracta duna persona jurdica o de persones fsiques, segons el cas. 26

    2. Les remuneracions a consellers i administradors vinculades especficament a lacompliment daquests crrecs, noms sn dedubles en la mesura que compensin despeses de viatge i assistncia a juntes de la societat o del consell dadministraci, amb els lmits que sestableixin reglamentriament. Aquesta restricci no afecta els sous i salaris o contraprestacions per serveis prestats pagats a administradors o consellers residents fiscals al Principat dAndorra en la mesura que aquests quedin inclosos dins el sistema de Seguretat Social del Principat o, en el cas dadministradors o consellers no-residents fiscals, si els pagaments estan subjectes per limpost sobre la renda dels no-residents fiscals. Se suprimeix larticle 14 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre societats.27

    Article 14 Determinaci de la base de tributaci en la modalitat simplificada La determinaci de la base de tributaci en la modalitat simplificada es realitza dacord amb el model previst en lAnnex II. El Govern establir reglamentriament les condicions, els terminis i altres aspectes formals relatius a la determinaci de la base de tributaci en la modalitat simplificada.

    26 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desembre 27 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

  • 124/377

    Article 15

    Regles de valoraci

    1. Els elements patrimonials es valoren segons el preu dadquisici o el cost de producci, determinat dacord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat.28 1. Els elements patrimonials es valoren al preu dadquisici o cost de producci, determinat dacord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat.

    Dacord amb el que disposa larticle 56, limport de les revaloracions comptables no sha dintegrar en la base de tributaci, excepte quan es duguin a terme en virtut de normes legals o reglamentries que obliguin a inclouren limport en el compte de prdues i guanys. Limport de la revaloraci no integrada en la base de tributaci no determina un valor superior, a efectes fiscals, dels elements revalorats.

    2. Es valoren pel seu valor normal de mercat els elements patrimonials segents:

    a) Els transmesos o adquirits a ttol lucratiu.

    b) Els aportats a entitats i els valors rebuts en contraprestaci.

    c) Els transmesos als socis per causa de dissoluci, separaci daquests socis, reducci del capital amb devoluci daportacions, repartiment de la prima demissi i distribuci de beneficis.

    d) Els transmesos en virtut de fusi, absorci i escissi total o parcial.

    e) Els adquirits per permuta.

    f) Els adquirits per canvi o conversi.

    Sentn per valor normal del mercat el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurdics idntics o similars.

    3. En els casos que preveuen les lletres a), b), c) i d) de lapartat anterior, lentitat transmissora integra en la seva base de tributaci la diferncia entre el valor normal de mercat dels elements transmesos i el seu valor a efectes comptables o fiscals, si aquest valor s diferent daquell.

    En els casos que preveuen les lletres e) i f) de lapartat anterior, les entitats integren en la base de tributaci la diferncia entre el valor normal del mercat dels elements adquirits i el valor comptable o fiscal dels lliurats.

    En ladquisici a ttol lucratiu, lentitat adquirent integra en la seva base de tributaci el valor normal de mercat de lelement patrimonial adquirit.

    La integraci en la base de tributaci de les rendes a qu es refereix aquest article sha defectuar en el perode impositiu en qu es realitzin les operacions de les quals deriven aquestes rendes.

    A lefecte del que preveu aquest apartat, no sentenen com a adquisicions a ttol lucratiu les subvencions.

    4. En la reducci de capital amb devoluci daportacions sintegra en la base de tributaci de les entitats que siguin socis o partceps lexcs del valor normal de mercat dels elements rebuts sobre el valor comptable o fiscal de la participaci.

    La mateixa regla saplica en el cas de distribuci de la prima demissi daccions o participacions.

    5. En la distribuci de beneficis sha dintegrar en la base de tributaci de les entitats que siguin socis o partceps el valor normal de mercat dels elements rebuts.

    6. En la dissoluci dentitats i separaci de les entitats que siguin socis o partceps sintegra en la base de tributaci daquests socis o partceps la diferncia entre el valor normal de mercat dels elements rebuts i el valor comptable o fiscal de la participaci anullada.

    7. En la fusi, absorci o escissi total o parcial sintegra en la base de tributaci dels socis persones jurdiques la diferncia entre el valor normal del mercat de la participaci rebuda i el valor comptable o fiscal de la participaci anullada.

    8. La reducci de capital la finalitat de la qual sigui diferent de la devoluci daportacions no determina per a les entitats que siguin socis o partcips rendes, positives o negatives, integrables en la base de tributaci.

    Article 16

    Operacions vinculades

    1. Es considera que hi ha vinculaci quan unes mateixes persones o entitats participen directament o indirectament en la direcci, el control o el capital de dues entitats. En tot cas, es consideren persones o entitats vinculades les segents:

    a) Una entitat i els seus socis o partcips.

    b) Una entitat i els seus consellers o administradors de fet o de dret.

    c) Una entitat i els cnjuges o persones unides per relacions de parentiu, en lnia directa o collateral, per consanguinitat fins al tercer grau dels socis o partcips, consellers o administradors.

    d) Una entitat i una altra entitat participada per la primera indirectament, almenys, en el 25 per cent del capital social o del patrimoni net.

    e) Dues entitats que pertanyin a un grup.

    f) Dues entitats en les quals els mateixos socis o partcips o els seus cnjuges, o persones unides per relacions de parentiu, en lnia directa o collateral, per consanguinitat fins al tercer grau, participin, directament o indirectament, almenys, en el 25 per cent del capital social o del patrimoni net.

    g) Una entitat resident fiscal en territori andorr i els seus establiments permanents a lestranger.

    h) Una entitat no-resident fiscal en territori andorr i els seus establiments permanents en el territori esmentat.

    28 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

  • 125/377

    2. En els casos en qu la vinculaci es defineixi segons la relaci socis o partcips-entitat, la participaci ha de ser igual o superior al 15 per cent, o al 3 per cent si es tracta de valors admesos a negociaci en un mercat secundari.

    Aix mateix, hi ha grup, a lefecte daquest article, quan una societat posseeixi, directament o indirectament, el control duna altra o daltres. En particular, es presumeix que hi ha control quan una societat, que es qualifica com a dominant, es trobi en una relaci amb una altra societat, que es qualifica com a dependent, quan posseeixi la majoria dels drets de vot.

    3. Les operacions realitzades entre persones o entitats vinculades es valoren pel seu valor normal de mercat. Sentn per valor normal de mercat el que haurien convingut persones o entitats independents en condicions de lliure competncia.

    4. El ministeri encarregat de les finances pot comprovar que les operacions realitzades entre persones o entitats vinculades shan valorat pel seu valor normal de mercat i practicar, en el seu cas, les correccions valoratives oportunes respecte de les operacions subjectes a aquest impost, a limpost sobre la renda dactivitats econmiques i a limpost sobre la renda dels no-residents fiscals. El ministeri encarregat de les finances queda vinculat pel nou valor respecte la resta de persones o entitats vinculades.

    La valoraci administrativa no pot generar per aquest impost ni, en el seu cas, per limpost sobre la renda dactivitats econmiques o per limpost sobre la renda dels no-residents fiscals duna renda superior a lefectivament derivada de loperaci per al conjunt de les persones o entitats que lhaguessin realitzat.

    5. Per determinar el valor normal de mercat saplica qualsevol dels mtodes segents: a) Mtode del preu lliure comparable, pel qual es compara el preu del b o servei en una operaci entre persones o entitats vinculades amb el preu dun b o servei idntic o de caracterstiques similars en una operaci entre persones o entitats independents en situacions equiparables. b) Mtode del cost incrementat, pel qual safegeix al valor dadquisici o cost de producci del b o servei el marge habitual en operacions idntiques o similars amb persones o entitats independents o, en el seu defecte, el marge que persones o entitats independents apliquen a operacions equiparables. c) Mtode del preu de revenda, pel qual es sostrau del preu de venda dun b o servei el marge que aplica el propi revenedor en operacions idntiques o similars amb persones o entitats independents o, en el seu defecte, el marge que persones o entitats independents apliquen a operacions equiparables. 29

    5. Els obligats tributaris que realitzin operacions vinculades poden sollicitar al ministeri encarregat de les finances la seva assistncia a lefecte de la determinaci i la fixaci del valor normal de mercat de les seves operacions vinculades amb carcter previ a la seva realitzaci. Aquesta sollicitud sha dacompanyar duna proposta de valoraci fonamentada en el valor de mercat amb una descripci dels fets i les circumstncies de les operacions de qu es tracti i una descripci del mtode proposat.

    El ministeri encarregat de les finances pot establir acords previs de valoraci amb administracions tributries daltres pasos en el marc de convenis de doble imposici, a lefecte de determinar conjuntament el valor normal de mercat de les operacions de lobligat tributari.

    Lacord de valoraci a qu sarriba entre lobligat tributari i el ministeri encarregat de les finances t efectes respecte de les operacions realitzades amb posterioritat a la data en qu saprovi, i t validesa durant els perodes impositius que es concretin en lacord. Aix mateix, en lacord es pot establir que els seus efectes arribin a les operacions del perode impositiu en curs, aix com a les operacions realitzades en perodes impositius anteriors, sempre que no hagin estat objecte de regularitzaci per part del ministeri encarregat de les finances.

    En el cas de variaci significativa de les circumstncies econmiques existents en el moment de laprovaci de lacord entre el ministeri encarregat de les finances i lobligat tributari, lacord esmentat ha de ser modificat de com acord per adequar-lo a les noves circumstncies econmiques o, en cas que no sarribi a un acord, ha de ser cancellat. La informaci subministrada en el marc daquest procediment no pot ser utilitzada per a fins diferents dels que preveu aquest apartat per part del ministeri encarregat de les finances.

    Reglamentriament shan de desenvolupar els principis establerts en relaci amb els acords previs de valoraci, especialment les normes relatives a la presentaci de les propostes i els contactes preliminars, larticulaci dels acords, la comprovaci administrativa de la seva correcta aplicaci, la prrroga, la modificaci, la cancellaci i la revocaci daquests acords.

    El ministeri encarregat de les finances ha de notificar a lobligat tributari sollicitant la seva decisi dacceptar o rebutjar la posada en marxa o laplicaci del procediment que estableix aquest precepte en un termini no superior a sis mesos, a comptar de la data en qu la sollicitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data desmena a requeriment daquest ministeri. Si transcorre aquest termini sense haver-se produt una resoluci expressa, la sollicitud, quan hagi estat acompanyada duna proposta raonada de valoraci, sentn estimada.

    6. Sense perjudici del que preveuen els apartats anteriors, les despeses financeres incorregudes per entitats residents fiscals corresponents a operacions realitzades, directament o indirectament, amb persones fsiques residents fiscals vinculades o amb persones o entitats no-residents fiscals vinculades no tenen la consideraci de despeses dedubles fiscalment, excepte si lobligat tributari prova que aquest finanament sha acordat en condicions equiparables a les de mercat entre parts independents.

    Article 17

    Regles de valoraci: canvis de residncia, transferncia dactius a establiments permanents situats a lestranger, operacions realitzades amb o per persones o entitats residents fiscals en territoris amb una tributaci substancialment inferior a la del Principat dAndorra i quantitats subjectes a retenci

    1. Sintegra en la base de tributaci la diferncia entre el valor normal de mercat i el valor comptable o fiscal, segons que correspongui, dels elements patrimonials segents:

    a) Els que siguin propietat duna entitat resident fiscal en territori del Principat dAndorra que trasllada la seva residncia fora del pas, excepte si aquests elements patrimonials queden afectats a un establiment permanent situat en territori del Principat de lentitat esmentada. En aquest cas, els elements patrimonials conserven el valor fiscal originari que tinguin en la seu de lentitat que transfereix la seva residncia a lestranger.

    b) Els que siguin propietat duna entitat resident fiscal en territori del Principat dAndorra que trasllada la seva seu de direcci efectiva fora del Principat i, dacord amb un tractat internacional, pugui ser considerada resident fiscal en laltre Estat contractant, excepte si aquests elements patrimonials queden afectats a un establiment permanent de lentitat esmentada situat en territori del Principat

    29 Se suprimeix lapartat 5 de larticle 16 i en conseqncia els apartats 6 i 7 es numeren una altra vegada amb els nmeros 5 i 6, respectivament

  • 126/377

    dAndorra. En aquest ltim cas, els elements patrimonials conserven el valor fiscal originari que tinguin en la seu de lentitat que transfereix la seva seu de direcci efectiva a lestranger.

    c) En els casos que preveuen les lletres a) i b), all on la societat que trasllada la seva residncia o la seva seu de direcci efectiva fora del Principat dAndorra hagi adquirit prviament la residncia fiscal andorrana per trasllat des dun altre Estat diferent del Principat dAndorra, la renda que sha dintegrar en la base de tributaci s la diferncia entre el valor de mercat dels elements patrimonials que formin part de limmobilitzat de la societat en el moment dadquirir la residncia fiscal al Principat dAndorra i el seu valor en el moment en qu es produeixi la circumstncia que descriuen les lletres a) i b).

    La mateixa regla saplica en relaci amb les transmissions delements patrimonials posteriorment a ladquisici de la residncia fiscal al Principat dAndorra per entitats que hagin traslladat la seva residncia al Principat.

    Tant en un cas com en laltre, les amortitzacions i les correccions valoratives, a lefecte daquest impost, es realitzen, quan corresponguin, sobre el valor de mercat que tingui lelement patrimonial en el moment dadquisici de la residncia andorrana. Aquest valor es presumeix que s lindicat en la primera comptabilitat elaborada dacord amb les normes del Principat dAndorra i presentada a lefecte del trasllat de la residncia o la seu de direcci efectiva al Principat dAndorra. En el cas de les amortitzacions, es t en compte la vida til, determinada dacord amb la legislaci del Principat dAndorra, de lelement patrimonial des de la seva posada en funcionament per part de lempresa.

    La prova del valor de mercat en aquestes situacions correspon a lentitat en la qual es donen les circumstncies que preveuen les lletres a) i b) o que transmet lelement patrimonial.

    d) Els transmesos a un establiment permanent situat a lestranger quan aquest element hagi estat prviament afecte a la casa central duna societat resident fiscal al Principat dAndorra. Quan, amb carcter previ a la transmissi, lelement patrimonial hagi estat transferit al Principat dAndorra des de lestranger, la renda que sha dintegrar en la base de tributaci s la diferncia entre el valor de mercat del b o dret en el moment de la seva posada en funcionament al Principat dAndorra, descomptades les amortitzacions que corresponguin, i el valor de mercat en el moment de la seva transmissi.

    En els casos de transferncies delements patrimonials que formin part de limmobilitzat de la societat resident fiscal al Principat dAndorra des de la casa matriu situada al Principat cap a lestabliment permanent situat a lestranger, la integraci de la renda en la base de tributaci pot diferir-se fins al moment en qu lelement patrimonial sigui transferit a tercers no vinculats, amb la presentaci prvia de les garanties oportunes davant el ministeri encarregat de les finances. Lentitat resident fiscal ha dinformar cada any a la memria dels comptes anuals de lafectaci dels elements patrimonials a lestabliment permanent situat a lestranger fins al moment en qu lelement patrimonial sigui transferit a tercers no vinculats. En aquest ltim cas, lobligat tributari no t dret a aplicar els mtodes deliminaci de la doble imposici que regulen larticle 21 o larticle 43 per les rendes generades durant el perode de temps en qu el b o dret va estar afecte a activitats de lobligat tributari al Principat dAndorra amb carcter previ a la seva transmissi a lestabliment permanent situat a lestranger.

    Es considera, a aquest efecte, que una entitat andorrana opera mitjanant un establiment permanent a lestranger quan, dacord amb la legislaci daquest pas o territori, es consideri que existeix aquest establiment permanent i aquesta definici sigui similar a la definici daquest concepte en limpost sobre la renda dels no-residents fiscals.

    2. Les operacions que sefectun amb persones o entitats residents en pasos o territoris que apliquin una tributaci inferior en un 50 per cent a la que correspondria aplicant limpost sobre societats del Principat dAndorra es valoren pel seu valor normal de mercat. 30

    2. No sintegren en la base de tributaci les rendes que es posin de manifest en ocasi del pagament dels deutes tributaris en la forma que preveu larticle 36 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural del Principat dAndorra.

    Article 18

    Efectes de la substituci del valor comptable pel valor normal de mercat

    Quan un element patrimonial o un servei hagin estat valorats a efectes fiscals pel valor normal de mercat, dacord amb les regles que estableixen els articles 15 al 17, lentitat adquirent daquell element patrimonial o servei integra en la seva base de tributaci, amb signe negatiu o positiu, segons correspongui, la diferncia entre aquest valor i el valor dadquisici, de la manera segent:

    a) Si es tracta delements patrimonials integrants de lactiu corrent, en el perode impositiu en qu aquests elements patrimonials motivin la meritaci dun ingrs.

    b) Si es tracta delements patrimonials no amortitzables integrants de limmobilitzat tangible, intangible o de les inversions immobiliries, en el perode impositiu en qu aquests elements patrimonials es transmetin. Si es tracta delements patrimonials amortitzables integrants de limmobilitzat tangible, intangible o de les inversions immobiliries, en els perodes impositius que restin de vida til, aplicant a la diferncia esmentada el mtode damortitzaci utilitzat respecte dels elements esmentats.

    c) Si es tracta de serveis, en el perode impositiu en qu es rebin, excepte si el seu import sha dincorporar a un element patrimonial, cas en qu cal atenir-se al que preveuen les lletres anteriors.

    Article 19

    Imputaci temporal. Inscripci comptable dingressos i despeses

    1. Els ingressos i les despeses simputen en el perode impositiu en qu es meritin, dacord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat, atenent el corrent real de bns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independncia del moment en qu es produeixi el corrent monetari o financer, respectant ladequada correlaci entre els uns i els altres.

    2. No sn fiscalment dedubles les despeses que no shagin imputat comptablement en el compte de prdues i guanys o en un compte de reserves si aix ho estableix una norma legal o reglamentria, llevat dels casos en qu aquesta Llei prevegi expressament incentius o despeses amb efectes fiscals que no hagin de quedar reflectits comptablement, sense perjudici de la necessitat desmentar lincentiu especfic en la memria de lentitat.

    Els ingressos i les despeses imputats comptablement en el compte de prdues i guanys o en un compte de reserves en un perode impositiu diferent daquell en qu pertoqui la seva imputaci temporal, dacord amb el que preveuen els apartats anteriors, simputen

    30 Se suprimeix lapartat 2 de larticle 17 i, en conseqncia lapartat 3 passa a tenir el nmero 2.

  • 127/377

    en el perode impositiu que correspongui dacord amb el que estableixen els apartats esmentats. No obstant aix, si es tracta de despeses imputades comptablement en aquests comptes en un perode impositiu posterior a aquell en qu pertoqui la seva imputaci temporal o dingressos imputats en el compte de prdues i guanys en un perode impositiu anterior, la imputaci temporal dels uns i dels altres sefectua en el perode impositiu en qu shagi realitzat la imputaci comptable, sempre que no en derivi una tributaci inferior a la que hauria correspost per aplicaci de les normes dimputaci temporal que preveuen els apartats anteriors.

    3. En el cas doperacions a terminis o amb preu ajornat, les rendes sentenen obtingudes proporcionalment a mesura que sefectun els cobraments corresponents, llevat que lentitat decideixi aplicar el criteri de la meritaci.

    Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat les vendes i les execucions dobra el preu de les quals es percebi, totalment o parcialment, mitjanant pagaments successius o mitjanant un sol pagament, sempre que el perode transcorregut entre el lliurament i el venciment de lltim o nic termini sigui superior a lany.

    En cas que es produeixi lends, el descompte o el cobrament anticipat dels imports ajornats, sentn obtinguda, en aquell moment, la renda pendent dimputaci.

    El que preveu aquest apartat saplica sigui quina sigui la manera com shagin comptabilitzat els ingressos i les despeses corresponents a les rendes afectades.

    4. Les despeses per provisions i fons interns per a la cobertura de contingncies en matria de previsi social que funcionin com a plans de pensions, per a la cobertura de les contingncies de jubilaci, mort o invalidesa, sn imputables en el perode impositiu en qu sabonin les prestacions. La mateixa regla saplica respecte de les contribucions per a la cobertura de contingncies anlogues a la dels plans de pensions que no hagin resultat dedubles.

    Aix mateix, les despeses de personal liquidades mitjanant el lliurament dinstruments de patrimoni a qu es refereix la lletra e) de lapartat 1 de larticle 12 sn dedubles en el perode impositiu en qu es lliurin aquests instruments.

    5. La recuperaci de valor dels elements patrimonials que hagin estat objecte duna correcci de valor simputa en el perode impositiu en qu shagi produt aquesta recuperaci, ja sigui en lentitat que va practicar la correcci o en una altra que hi estigui vinculada. La mateixa regla saplica en el cas de prdues derivades de la transmissi delements patrimonials de limmobilitzat tangible, intangible i de les inversions immobiliries que hagin estat adquirits novament dins els sis mesos segents a la data en qu es van transmetre o de prdues derivades delements patrimonials que hagin estat transmesos a una societat vinculada.

    El valor fiscal resultant de laplicaci daquestes regles s el que a tots els efectes hagi de tenir-se en compte en limpost sobre societats, corresponent a lentitat que va efectuar lajust sobre el valor comptable de lelement patrimonial.

    Les regles relatives a la recuperaci de valor sapliquen tant en relaci amb elements patrimonials adquirits abans de lentrada en vigor daquesta norma com a elements patrimonials adquirits amb posterioritat a aquesta data.

    6. En qualsevol cas, les rendes derivades de les adquisicions delements patrimonials a ttol lucratiu, tant en metllic com en espcie, simputen en el perode impositiu en qu les rendes es produeixin, sense perjudici del que preveu lltim pargraf de lapartat 3 de larticle 15. 31 6. Quan seliminin provisions, perqu no shan aplicat a la seva finalitat, sense abonament a un compte dingressos de lexercici, el seu import sintegra en la base de tributaci de lentitat que les hagi dotat, en la mesura en qu aquesta dotaci shagi considerat despesa deduble.

    Article 20

    Eliminaci de la doble imposici econmica interna i internacional sobre participacions en beneficis daltres entitats a travs del mtode dexempci

    1. Els dividends o les participacions en beneficis procedents dentitats residents o no-residents fiscals al Principat dAndorra, aix com les rendes obtingudes de la transmissi duna participaci o procedents de la dissoluci duna entitat participada o de la separaci com a soci, estan totalment exempts dimposici, sempre que es compleixin els requisits segents:

    a) Que lentitat participada no-resident fiscal estigui subjecta, sense possibilitat dexempci, a un impost sobre la renda de caracterstiques similars a limpost sobre societats del Principat dAndorra en els termes que preveu lapartat 3 de larticle 43.

    Si lentitat participada directament no est subjecta a un impost de caracterstiques similars, per s ho est lentitat filial participada per aquesta, el requisit sentn complert pel que fa a les rendes procedents de lentitat no subjecta que, al seu torn, procedeixin de la filial de segon grau que compleixi el requisit de subjecci a un impost de caracterstiques similars.

    En el cas dentitats residents fiscals al Principat dAndorra, aquesta exempci saplica si lentitat participada est subjecta i no exempta a aquest impost.

    En el cas de participacions en beneficis, laplicaci daquest requisit est referida al perode impositiu en el qual sobtinguin els beneficis que es reparteixen o en els quals es participa, mentre que en relaci amb les rendes procedents de la transmissi de la participaci o liquidaci de la societat, sexigeix el compliment del requisit en tots els perodes de tinena de la participaci.

    b) Que el percentatge de participaci, directa o indirecta, en el capital, els fons propis, el patrimoni net o els drets de vot de lentitat resident o no-resident fiscal sigui igual o superior al 5 per cent.

    La participaci corresponent sha de posseir de manera ininterrompuda durant lany anterior al dia en qu sigui exigible el benefici que es distribueixi o, si no nhi ha, sha de mantenir posteriorment durant el temps necessari per completar aquest perode. En el cas de rendes derivades de la transmissi de la participaci, el termini dun any es computa fins al moment de transmissi de la participaci o liquidaci de la societat. Per al cmput del termini esmentat, sha de tenir en compte el perode en qu la participaci hagi estat posseda ininterrompudament per persones vinculades en el sentit de larticle 16.

    2. En relaci amb les participacions a qu es refereix lapartat anterior, sn aplicables les limitacions segents:

    a) En el cas de participacions en entitats residents o no-residents fiscals, les despeses vinculades a participacions que generen rendes exemptes no sn dedubles.

    b) Quan lobligat tributari hagus practicat alguna correcci de valor deduble fiscalment sobre participacions transmeses, lexempci es limita a lexcs de la renda obtinguda en la transmissi sobre limport de la correcci.

    31 Se suprimeix lapartat 6 de larticle 19 i, en conseqncia, lapartat 7 passa a tenir el nmero 6.

  • 128/377

    c) No sn dedubles les correccions de valor motivades per les distribucions de beneficis realitzades per les entitats participades.

    3. La prova que es donen les circumstncies per aplicar les exempcions que estableix aquest article recau sempre en lobligat tributari que invoqui el dret a aplicar-la.

    Article 21

    Eliminaci de la doble imposici internacional sobre els beneficis atribubles a establiments permanents situats a lestranger 32Estan exemptes les rendes obtingudes a lestranger a travs dun establiment permanent situat fora del territori del Principat dAndorra quan aquest establiment permanent hagi estat sotms a imposici per un gravamen de caracterstiques similars a aquest impost.

    2. Quan en anteriors perodes impositius lestabliment permanent hagi obtingut rendes negatives netes que shagin integrat en la base de tributaci de lentitat, lexempci que preveu aquest article noms saplica a les rendes positives obtingudes amb posterioritat a partir del moment en qu superin la quantia daquestes rendes negatives. Si lestabliment permanent s transformat en una filial i es van integrar rendes negatives obtingudes pel primer en la base de tributaci de lentitat resident fiscal al Principat dAndorra, el rgim de lapartat 1 de larticle 20 no s aplicat per lentitat andorrana fins que limport dels beneficis distributs o els guanys derivats de la transmissi de la participaci superi les rendes negatives netes procedents de lanterior establiment permanent i integrades en la base de tributaci daquella entitat filial. Aix mateix, les prdues de lestabliment permanent transformat en filial i integrades en la base de tributaci i que no hagin estat compensades amb rendes positives incloses en la base de tributaci de lentitat resident fiscal al Principat dAndorra generen un ajust positiu en lexercici si es produeix alguna de les circumstncies segents: a) Les accions o participacions de lentitat que anteriorment era un establiment permanent sn transmeses a entitats vinculades o a altres establiments permanents situats a lestranger. b) Lactivitat principal generadora de rendes de la filial i que va motivar la integraci de prdues en la base de lentitat resident fiscal al Principat dAndorra quan es tractava dun establiment permanent s transmesa a una entitat vinculada. 3. A aquest efecte, es considera que una entitat opera mitjanant un establiment permanent a lestranger quan, dacord amb la legislaci daquell territori, es consideri que aquest establiment permanent existeix i aquesta definici sigui similar a la definici daquest concepte en la llei que reguli limpost sobre la renda dels no-residents fiscals.

    Article 22

    Compensaci de bases de tributaci negatives

    Les bases de tributaci negatives poden compensar les bases de tributaci positives dels perodes impositius que concloguin en els deu anys posteriors.

    Captol V. Rgims especials de determinaci de la base de tributaci

    Article 23

    Rgim especial de societats que realitzen explotaci internacional dintangibles o intervenen en el comer internacional

    1. Els obligats tributaris poden beneficiar-se duna reducci del 80 per cent de la base de tributaci corresponent als ingressos que resultin de les concessions o autoritzacions ds, cessions o llicncies de drets, transmissions dactius, bns o drets, o prestacions de serveis esmentats a continuaci:

    a) De qualsevol concessi o autoritzaci ds o cessi o llicncia de drets sobre patents, dissenys, models i dibuixos industrials, marques, noms de domini i altres signes distintius de lempresa, aix com sobre altres drets de propietat industrial.

    b) De qualsevol concessi o autoritzaci ds o cessi o llicncia de drets sobre plnols, frmules o procediments secrets, de drets sobre informacions relatives a experincies industrials, comercials o cientfiques, incloses les tcniques i els mtodes de comercialitzaci empresarial, o la concessi ds dequips industrials, comercials o cientfics.

    c) De qualsevol concessi o autoritzaci ds o cessi o llicncia de drets dautor sobre obres literries, artstiques o cientfiques, incloses les produccions audiovisuals i els programes, les aplicacions i els sistemes informtics, aix com de drets connexos als drets dautor. Lactivitat dexplotaci de drets dimatge noms pot beneficiar-se de laplicaci daquest rgim quan sigui desenvolupada per entitats lactivitat principal de les quals sigui la gesti professional dels drets dimatge de persones fsiques no vinculades, en el sentit de lapartat 4 de larticle 16, i lactivitat es desenvolupi amb els mitjans materials i personals adequats per dur-la a terme.

    d) De la transmissi dels bns i drets a qu es refereixen les lletres a), b) i c) anteriors.

    e) A aquest efecte, sassimila a la prestaci de serveis que es beneficia de la reducci que preveu aquest article lactivitat de compravenda internacional de mercaderies i de comissionista, agent o intermediari en general en compravendes internacionals de mercaderies i qualsevol altre tipus de bns, inclosos els immobles, situats fora de territori andorr. Sentn per compravenda internacional de mercaderies la que es refereix a bns o productes que estiguin fora del territori del Principat dAndorra, i no hagin estat enviats fora daquest territori a fi de beneficiar-se daquest rgim, i salienin a favor de no-residents fiscals al Principat dAndorra que els emprin per a les finalitats del seu negoci o actun com a consumidors finals.

    2. Laplicaci de la reducci de la base de tributaci que estableix lapartat anterior est subjecta al compliment dels condicionants segents:

    a) En els casos relatius a actius intangibles que esmenta la lletra a) de lapartat 1, lobligat tributari ha dexplotar lactiu de qu es tracti en nom propi en el marc de la seva activitat econmica.

    b) Que lobligat tributari disposi en territori andorr per realitzar les activitats que esmenta lapartat 1 duna persona contractada almenys a mitja jornada i dun local destinat exclusivament duna superfcie mnima de 20m2.

    c) Que el cessionari dels drets ds o el prestatari dels serveis utilitzi aquests drets o prestacions en el desenvolupament de qualsevol tipus dactivitat econmica i que els resultats daquesta utilitzaci no es materialitzin en el lliurament de bns o la prestaci de serveis

    32 Se suprimeixen els apartats 2 i 3 de larticle 21 en conseqncia, lapartat 1 queda sense numeraci.

  • 129/377

    per part del cessionari que generin despeses fiscalment dedubles en lentitat cedent o prestadora, sempre que, en aquest ltim cas, aquesta entitat estigui vinculada amb el cessionari o prestatari.

    d) Que el cessionari del dret o el prestatari dels serveis no sigui una entitat o persona fsica resident fiscal al Principat dAndorra i el dret o servei no sigui utilitzat directament al Principat. Tampoc no s daplicaci aquest rgim quan el dret cedit o el servei prestat estigui efectivament vinculat amb lactivitat realitzada per una persona o entitat no-resident fiscal que opera a Andorra a travs dun establiment permanent.

    3. Laplicaci daquest rgim ha de ser sollicitada per lobligat tributari al ministeri encarregat de les finances a travs dun escrit en qu sidentifiquin els sectors dactivitat als quals saplicar i es fonamenti la concurrncia dels condicionants que estableixen els apartats anteriors. El ministeri encarregat de les finances, dacord amb el procediment que sestableixi reglamentriament, aprova o denega aquesta sollicitud. La resoluci que posi fi al procediment dautoritzaci per a laplicaci daquest rgim ha de notificar-se en un termini no superior a sis mesos, a comptar de la data en qu la sollicitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data desmena daquesta sollicitud a requeriment del ministeri encarregat de les finances. Si transcorre aquest termini sense que shagi produt una resoluci expressa, la sollicitud pot entendres desestimada. El rgim produeix efectes des del mateix perode impositiu en qu es va presentar la sollicitud.

    Un cop concedida lautoritzaci inicial, lobligat tributari que pretengui aplicar-la en perodes impositius posteriors ha de comunicar aquesta circumstncia a lrgan competent del ministeri encarregat de les finances, all on es produeixi un canvi substantiu de les circumstncies en relaci amb les que estableix lautoritzaci inicial. Aquesta comunicaci ha de contenir una identificaci dels sectors dactivitat als quals saplicar aquest rgim i la justificaci de la concurrncia dels condicionants per a laplicaci daquest rgim. El ministeri encarregat de les finances ha dautoritzar laplicaci del rgim especial a les noves activitats dacord amb un procediment idntic al que regula el pargraf anterior.

    Lautoritzaci inicial, igual que les extensions posteriors del rgim a altres sectors, que pugui concedir el ministeri encarregat de les finances sentn sense perjudici de la comprovaci administrativa de la concurrncia dels requisits daplicaci daquest rgim.

    Article 24

    Rgim especial de societats de gesti i inversi financera intragrup

    1. Les societats de gesti i inversi financera que regula aquest precepte gaudeixen duna reducci del 80 per cent de la base de tributaci. A lefecte daquest precepte, sentn per societats de gesti i inversi financera les societats residents fiscals al Principat dAndorra lactivitat de les quals consisteixi en lobtenci de prstecs dentitats vinculades o de tercers que, juntament amb el seu capital social, siguin utilitzats en la realitzaci de prstecs a entitats vinculades no-residents fiscals en el sentit definit per larticle 16. Igualment, les societats de gesti i inversi financera poden realitzar les activitats segents:

    a) Gesti i inversi de la tresoreria prpia o dentitats vinculades no-residents fiscals.

    b) Serveis de facturatge, lsing i gesti de cobraments i pagaments amb altres entitats vinculades no-residents fiscals.

    c) Cobertura de riscos de tipus de canvi del grup.

    d) Emissions dobligacions, participacions preferents i altres instruments que serveixin per captar recursos per al grup en els mercats de capitals internacionals, amb lautoritzaci prvia de lrgan regulador del Principat dAndorra.

    e) Funcions complementries a les anteriors i vinculades a lestratgia financera del grup societari com, per exemple, lelaboraci dels pressupostos de les diferents societats no-residents fiscals al Principat dAndorra i del grup, la direcci financera del grup societari, el desenvolupament de programes globals dinversi, els estudis de rendibilitat dinversions del grup o estudis de mercat.

    2. Les societats de gesti i inversi financera no poden realitzar cap altre tipus dactivitat diferent daquelles a les quals sapliqui el rgim especial o diferent de lactivitat duna societat de tinena de participacions estrangeres a les quals sapliqui el rgim de larticle 20.

    3. La societat de gesti i inversi financera ha de tenir un capital social mnim de 250.000 euros i disposar en territori andorr per realitzar les seves activitats duna persona contractada al menys a mitja jornada i dun local destinat exclusivament duna superfcie mnima de 20m2. La concessi del rgim especial de societat de gesti i inversi financera est condicionada a la presentaci de la sollicitud corresponent al ministeri encarregat de les finances, el qual, en vista de les circumstncies concretes del grup societari i amb la determinaci prvia, si aix ho estima oport, de les condicions que ha de complir la societat de gesti i inversi financera a fi de garantir-ne la solvncia, pot acceptar o denegar laplicaci daquest rgim amb efecte des del moment de presentaci de la sollicitud. El procediment daplicaci daquest rgim especial es determina reglamentriament.

    Article 24 bis 33

    Rgim especial de determinaci objectiva de la base de tributaci

    1. Els obligats tributaris en els que la seva xifra de negocis en lexercici immediatament anterior dels quals no superi els 300.000 euros, es poden acollir al rgim especial previst en aquest article.

    2. No obstant el que es preveu en lapartat anterior, per als casos dobligats tributaris que desenvolupin activitats professionals, la xifra de negocis al qual es refereix lapartat anterior, perqu es puguin acollir a aquest rgim especial, s de 150.000 euros.

    3. En el cas de que lexercici anterior tingui una durada inferior a 12 mesos, pel cmput dels lmits esmentats, sha de tenir en compte la xifra de negocis corresponent fins a complir el perode dels 12 mesos.

    4. Lopci dacollir-se a aquest rgim de determinaci objectiva s voluntria, per en cas de fer-ho, aquest rgim ser obligatori per la totalitat dactivitats econmiques que realitzi lobligat tributari. Lobligat tributari que es vulgui acollir a aquest rgim ho ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar lany anterior en el que hagi de tenir efecte, en els termes que es determinin reglamentriament. Una vegada hagi optat per aquest rgim, shi ha de mantenir durant un termini mnim de tres anys, i per sortir-ne cal que hi renunci a travs duna comunicaci al ministeri encarregat de les finances abans de la finalitzaci de lany anterior al qual hagi de tenir efecte. En el cas dentitats de nova creaci, lopci dacollir-se a aquest rgim sha de fer durant el mes segent a la inscripci al Registre de Societats. Pel primer any daplicaci daquesta Llei, el termini per optar per aquest rgim s de dos mesos a comptar des de lentrada en vigor daquesta Llei.

    33 Afegit per la llei 17/2011 de l01 de desembre

  • 130/377

    5. La determinaci de la base de tributaci en la modalitat de determinaci objectiva es fa per la suma del rendiment net de lactivitat i el resultat, positiu o negatiu, dels resultats extraordinaris que sobtinguin per la transmissi dels actius fixos a lactivitat.

    6. El rendiment net de lactivitat es calcula per la diferncia entre els ingressos que en procedeixen de la mateixa, computats dacord amb les regles que estableix limpost sobre societats, i els percentatges estimatius de les despeses que sindiquen a continuaci, segons el tipus dactivitat econmica que sefectua, aplicats sobre la xifra dels ingressos de lactivitat. Dins la xifra dingressos no sinclouen els procedents de les transmissions dactius fixos afectes a lactivitat desenvolupada, que saddicionen al resultat del rendiment net de lactivitat.

    7. Els percentatges de despeses aplicables sn els segents:

    a) Quan es tracti dactivitats estrictament comercials, les despeses dedubles es quantifiquen en el 80 per cent de la xifra dingressos.

    b) Quan es tracti de retribucions als administradors o membres dels rgans dadministraci, les despeses dedubles es quantifiquen en el 2 per cent de la xifra de les retribucions.

    c) En la resta dactivitats les despeses dedubles es quantifiquen en el 40 per cent de la xifra dingressos.

    A aquests efectes sn activitats estrictament comercials aquelles que consisteixin en el lliurament de bns sense que aquests hagin estat objecte de transformaci prvia.

    8. En el cas que lobligat tributari desenvolupi diverses activitats, el clcul es fa activitat per activitat i sintegren en una sola liquidaci per part de cada obligat tributari.

    9. Sintegren a la base de tributaci daquest rgim, les adquisicions de bns o drets afectes a lactivitat, adquirits a ttol lucratiu.

    Article 25 34

    Rgim especial de consolidaci tributria

    1. Els obligats tributaris que revesteixin la forma de societats annimes o limitades andorranes que formin part dun grup tributari, poden tributar sota el rgim previst en aquest article.

    2. Formen part dun grup tributari totes les societats que participin en altres societats en un grau igual o superior al 75 per cent del seu capital o dels drets de vot. El grup tributari est format tant per les entitats participants com per les participades, sempre que totes siguin obligats tributaris daquest impost. La participaci esmentada sha de mantenir de forma ininterrompuda durant tot el perode impositiu. El grau de participaci que sostenti pot ser de forma directa o indirecta. La participaci indirecta ser la que resulti de multiplicar els percentatges de participaci.

    3. No poden formar part dun grup tributari:

    a) les entitats exemptes a les quals es refereix larticle 8 de la Llei;

    b) les entitats que quan es tanqui el perode impositiu estiguin en situaci de suspensi de pagaments o fallida, o el seu patrimoni net sigui negatiu; i

    c) les societats participades, la participaci de les quals saconsegueixi a travs duna altra societat que no compleixi els requisits establerts per formar part del grup tributari.

    d) les societats que hagin optat per laplicaci dalgun altre rgim especial dels previstos en els articles 23, 24 i 24 bis daquesta Llei.

    4. Les societats que hagin dintegrar un grup tributari ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de linici de lexercici, cosa que han dacordar per junta de socis totes i cadascuna de les societats afectades. La societat dominant ha de comunicar els acords al ministeri encarregat de les finances abans de linici del perode impositiu en qu sigui aplicable aquest rgim i les variacions posteriors en la composici del grup.

    5. Les societats participades del grup tributari han de presentar la seva declaraci individual, i han de determinar la seva base de tributaci i les deduccions aplicables, sense haver-ne dingressar la quota resultant.

    6. La societat participant determina la seva base de tributaci dacord amb les regles previstes en aquest ttol de la Llei, de manera que ha dintegrar en la seva base de tributaci les bases de tributaci de cada una de les entitats participades que integrin el grup tributari, i ha de practicar les eliminacions corresponents per les operacions internes realitzades entre les societats del grup, dacord amb el que preveu la normativa comptable per la formulaci dels comptes anuals consolidats i la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris. Les eliminacions practicades shan dintegrar a la base de tributaci quan les operacions siguin fetes amb terceres persones, en els termes que preveu la norma comptable en matria de consolidaci.

    7. Les bases de tributaci negatives del grup tributari sn compensables respecte de les positives del grup que es generin durant els deu anys segents.

    8. Les bases de tributaci negatives pendents de compensaci generades per les societats participades abans que sintegrin en el grup tributari, noms es poden compensar per bases de tributaci positives de la mateixa entitat.

    9. La quota de tributaci del grup tributari es minora en limport de les deduccions que preveu el captol VIII a les quals tinguin dret cada societat que integra el grup tributari. Els requisits establerts per aplicar les deduccions esmentades es refereixen al grup tributari. Les deduccions de qualsevol societat pendents daplicaci en el moment que shagin dincloure en el grup tributari es poden deduir de la quota de tributaci del grup tributari amb el lmit que correspongui a la societat esmentada en el rgim individual de tributaci.

    10. El perode impositiu de totes les societats del grup ha de coincidir amb el de la societat dominant.

    11. La societat dominant ha de formular, a efectes fiscals, el balan i el compte de prdues i guanys consolidats, amb laplicaci del mtode dintegraci global a totes les societats que integren el grup tributari. Els comptes anuals consolidats es refereixen a la mateixa data de tancament i perode que els comptes anuals de la societat dominant, de manera que les societats dependents han de tancar el seu exercici social en la data en qu ho faci la societat dominant. En aquest sentit, lentitat dominant ha dadjuntar a la liquidaci de limpost la informaci segent:

    a) Les eliminacions practicades en perodes impositius anteriors pendents dincorporaci i les eliminacions practicades en el perode impositiu degudament justificades en la seva procedncia i quantitat.

    34 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

  • 131/377

    b) Les incorporacions fetes en el perode impositiu, igualment justificades en la seva procedncia i quantitat.

    c) Les diferncies, degudament explicades, que hi pugui haver entre les eliminacions i les incorporacions realitzades a lefecte de determinar la base de tributaci del grup fiscal i les realitzades a lefecte de lelaboraci dels comptes anuals consolidats.

    12. Lobligaci de fer els pagaments a compte del grup tributari recau en la societat participant.

    13. A partir de lexercici que shagi optat per aquest rgim, totes les societats integrants del grup queden obligades fins al moment que es renunci a la seva aplicaci.

    14. Una vegada shagi exercit lopci, el grup tributari queda vinculat a aquest rgim de manera indefinida durant els perodes impositius segents, mentre no es compleixin els motius dexclusi regulats en aquest article i mentre no es renunci a la seva aplicaci a travs del corresponent procediment determinat reglamentriament, que sha dexercir, si escau, en el termini de tres mesos a comptar de la finalitzaci de lltim perode impositiu en qu sha aplicat.

    15. El grup tributari sextingeix quan la societat participant perdi el carcter esmentat.

    16. En el cas que el rgim de consolidaci tributria i el grup tributari sextingeixin, respecte a les eliminacions pendents dincorporaci, les bases de tributaci negatives del grup tributari i les deduccions en la quota pendents de compensaci, cal procedir de la manera segent:

    a) Les eliminacions pendents dincorporaci sintegren en la base de tributaci del grup tributari en lltim perode impositiu en qu sigui aplicable el rgim de consolidaci tributria.

    b) Les societats que integrin el grup tributari en el perode impositiu en qu es produeixi la prdua o lextinci daquest rgim han dassumir el dret a la compensaci de les bases de tributaci negatives del grup tributari pendents de compensar, en la part que hagin contribut a la seva formaci.

    La compensaci es fa amb les bases de tributaci positives que es determinin en rgim individual de tributaci.

    c) Les societats que integrin el grup tributari en el perode impositiu en qu es produeixi la prdua o lextinci daquest rgim han dassumir el dret a la compensaci de les deduccions de la quota del grup tributari pendents de compensaci, en la part en qu hagin contribut a la seva formaci.

    17. El que disposen els apartats anteriors s aplicable quan alguna o algunes de les societats que integren el grup tributari hi deixin de pertnyer.

    18. Les societats del grup tributari responen solidriament del pagament del deute tributari, excepte pel que fa a les sancions.

    Article 25 Definici del grup fiscal 1. Els obligats tributaris que revesteixin la forma de societats annimes o limitades andorranes i que formin part dun grup fiscal, poden tributar sota el rgim previst en aquest article. 2. Formen part dun grup fiscal totes aquelles societats que participin en altres societats, tant si s de forma directa o indirecta, en un grau igual o superior al 75 per cent del seu capital o dels drets de vot. El grup fiscal est format tant per les entitats dominants com per les depenents, sempre que totes siguin obligats tributaris daquest impost. Lesmentada participaci sha de mantenir de forma ininterrompuda durant tot el perode impositiu. La participaci indirecta ser la que resulti de multiplicar els percentatges de participaci. 3. No poden formar part dun grup fiscal: a) Les entitats exemptes a les que es refereix larticle 8. b) Les entitats que al tancament del perode impositiu estiguin en situaci de suspensi de pagaments o fallida, o el seu patrimoni net sigui negatiu. c) Les societats dependents la participaci de les quals saconsegueixi a travs duna altra societat que no compleixi els requisits establerts per formar part del grup fiscal. 4. El grup fiscal sextingeix quan la societat dominant perdi el carcter esmentat. 5. La participaci indirecta ser la que resulti de multiplicar els percentatges de participaci.

    Article 26 35

    Rgim especial damortitzaci per a noves inversions

    Les adquisicions de bns i drets destinats a lactivitat econmica, realitzades a partir de lentrada en vigor daquesta Llei poden amortitzar-se a efectes tributaris, en funci duns nous coeficients damortitzaci lineal resultants de multiplicar per 2,5 els coeficients previstos als quals fa referncia larticle 10 daquesta Llei.

    Article 26 Aplicaci del rgim de consolidaci fiscal 1. El rgim de consolidaci fiscal saplica quan aix ho acordin totes i cadascuna de les societats que hagin dintegrar el grup fiscal i tamb consolidin els seus comptes comptables. 2. Els acords als quals es refereix lapartat anterior els ha dadoptar la junta daccionistes o lrgan equivalent, en qualsevol data del perode impositiu immediat anterior al qual sigui aplicable el rgim de consolidaci fiscal. 3. Les societats que dara endavant sintegrin en el grup fiscal han de complir les obligacions a qu es refereixen els apartats anteriors, dins un termini que finalitza el dia en qu conclogui el primer perode impositiu en qu hagin de tributar en el rgim de consolidaci fiscal. 4. La falta dels acords a qu es refereixen els apartats 1 i 2 determina la impossibilitat daplicar el rgim de consolidaci fiscal. 5 . Exercida lopci, el grup fiscal queda vinculat a aquest rgim de manera indefinida durant els perodes impositius segents, mentre no es compleixin els motius dexclusi regulats a larticle anterior i mentre no es renunci a la seva aplicaci a travs del corresponent procediment determinat reglamentriament, que sha dexercir, si sescau, en el termini de tres mesos a comptar de la finalitzaci de lltim perode impositiu de la seva aplicaci. 6. La societat dominant ha de comunicar els acords esmentats a lapartat 1 al ministeri encarregat de les finances abans de linici del perode impositiu en qu sigui aplicable aquest rgim i les posteriors variacions en la composici del grup.

    Article 27 36

    35 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember 36 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember

  • 132/377

    Derogat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

    Determinaci de la base de tributaci del grup fiscal 1. La base de tributaci del grup fiscal es determina dacord amb el reglament que estableix les normes per a la formulaci dels comptes anuals consolidats, tenint en compte les normes internacionals de comptabilitat previst en la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris. 2. Les bases de tributaci negatives de qualsevol societat pendents de compensar en el moment de la seva integraci en el grup fiscal es poden compensar en la base de tributaci daquest.

    Article 28 37

    Derogat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

    Obligat tributari 1. El grup fiscal t la consideraci dobligat tributari. 2. La societat dominant t la representaci del grup fiscal i est subjecta al compliment de les obligacions tributries materials i formals que derivin del rgim de consolidaci fiscal. 3. La societat dominant i les societats dependents tamb estan subjectes a les obligacions tributries que derivin del rgim de tributaci individual, amb lexcepci del pagament del deute tributari. 4. Les actuacions administratives de comprovaci o recerca realitzades davant la societat dominant o davant qualsevol entitat del grup fiscal, amb el coneixement formal de la societat dominant, interrompen el termini de prescripci de limpost sobre societats que afecta el grup fiscal esmentat.

    Article 29 38

    Derogat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

    Perode impositiu El perode impositiu de totes les societats del grup ha de coincidir amb el de la societat dominant.

    Article 30 39

    Derogat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

    Quota de tributaci del grup fiscal Sentn per quota de tributaci del grup fiscal la quantitat resultant daplicar a la base de tributaci del grup fiscal, determinada segons larticle 27, el tipus general de gravamen.

    Article 31 40

    Derogat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

    Deduccions i bonificacions de la quota de tributaci del grup fiscal 1. La quota de tributaci del grup fiscal es minora en limport de les deduccions que preveu el captol VIII. Els requisits establerts per a laplicaci de les esmentades deduccions es refereixen al grup fiscal. 2. Les deduccions de qualsevol societat pendents daplicaci en el moment de la seva inclusi en el grup fiscal es poden deduir en la quota de tributaci del grup fiscal amb el lmit que hagi correspost a la societat esmentada en el rgim individual de tributaci.

    Article 32 41

    Derogat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

    El pagament a compte del grup fiscal 1. Els pagaments a compte del grup fiscal es calculen aplicant el tipus general de gravamen sobre la base de tributaci corresponent del grup fiscal. 2. Lobligaci de fer el pagament a compte del grup fiscal recau en la societat dominant.

    Article 33 42

    Derogat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

    Responsabilitats tributries derivades de laplicaci del rgim de consolidaci fiscal Les societats del grup fiscal responen solidriament del pagament del deute tributari, excloses les sancions.

    Article 34 43

    Derogat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

    Obligacions dinformaci 1. La societat dominant ha de formular, a efectes fiscals, el balan i el compte de prdues i guanys consolidats, amb laplicaci del mtode dintegraci global a totes les societats que integren el grup fiscal. 2. Els comptes anuals consolidats es refereixen a la mateixa data de tancament i perode que els comptes anuals de la societat dominant, de manera que les societats dependents han de tancar el seu exercici social en la data en qu ho faci la societat dominant. 3. Als documents a qu es refereix lapartat 1, shi adjunta la informaci segent: a) Les eliminacions practicades en perodes impositius anteriors pendents dincorporaci. b) Les eliminacions practicades en el perode impositiu degudament justificades en la seva procedncia i quantia. c) Les incorporacions realitzades en el perode impositiu, igualment justificades en la seva procedncia i quantia.

    37 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember 38 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember 39 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember 40 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember 41 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember 42 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember 43 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember

  • 133/377

    d) Les diferncies, degudament explicades, que puguin existir entre les eliminacions i les incorporacions realitzades a lefecte de determinar la base de tributaci del grup fiscal i les realitzades a lefecte de lelaboraci dels documents a qu es refereix lapartat 1.

    Article 35 44

    Derogat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

    Causes determinants de la prdua del rgim de consolidaci fiscal 1. El rgim de consolidaci fiscal es perd per les causes segents: a) La concurrncia en alguna o algunes de les societats integrants del grup fiscal dalguna de les circumstncies que, dacord amb el que sestableix a la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, determinen laplicaci del mtode destimaci indirecta. b) Lincompliment de les obligacions dinformaci a qu es refereix larticle anterior. 2. La prdua del rgim de consolidaci fiscal es produeix amb efectes del perode impositiu en qu es doni alguna o algunes de les causes a qu es refereix lapartat anterior, de manera que les societats integrants del grup fiscal han de tributar pel rgim individual en el perode esmentat.

    Article 36 45

    Derogat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

    Efectes de la prdua del rgim de consolidaci fiscal i de lextinci del grup fiscal 1. En el cas que hi hagi, en el perode impositiu en qu es produeixi la prdua del rgim de consolidaci fiscal o lextinci del grup fiscal, eliminacions pendents dincorporaci, bases de tributaci negatives del grup fiscal o deduccions en la quota pendents de compensaci, cal procedir de la manera segent: a) Les eliminacions pendents dincorporaci han dintegrar en la base de tributaci del grup fiscal corresponent a lltim perode impositiu en qu sigui aplicable el rgim de consolidaci fiscal. b) Les societats que integrin el grup fiscal en el perode impositiu en qu es produeixi la prdua o lextinci daquest rgim han dassumir el dret a la compensaci de les bases de tributaci negatives del grup fiscal pendents de compensar, en la proporci que hagin contribut a la seva formaci. La compensaci es realitza amb les bases de tributaci positives que es determinin en rgim individual de tributaci. c) Les societats que integrin el grup fiscal en el perode impositiu en qu es produeixi la prdua o lextinci daquest rgim han dassumir el dret a la compensaci pendent de les deduccions de la quota del grup fiscal, en la proporci en qu hagin contribut a la seva formaci. 2. Les societats que integrin el grup fiscal en el perode impositiu en qu es produeixi la prdua o lextinci daquest rgim han dassumir el dret a la deducci dels pagaments a compte que hagi realitzat el grup fiscal, en la proporci en qu hagin contribut a aquests pagaments. 3. El que disposen els apartats anteriors s aplicable quan alguna o algunes de les societats que integren el grup fiscal hi deixin de pertnyer.

    Article 37 46

    Derogat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

    Declaraci i autoliquidaci del grup fiscal 1. La societat dominant est obligada, en el moment de presentar la declaraci del grup fiscal, a liquidar el deute tributari corresponent a aquest i a ingressar-lo en el lloc, la forma i els terminis que determini el ministeri encarregat de les finances. La societat dominant ha de complir les mateixes obligacions respecte dels pagaments a compte. 2. La declaraci del grup fiscal sha de presentar dins el termini corresponent a la declaraci en rgim de tributaci individual de la societat dominant. 3. Les declaracions complementries que shagin de practicar en cas dextinci del grup fiscal, prdua del rgim de consolidaci fiscal o separaci de societats del grup fiscal, shan de presentar dins els vint-i-cinc dies naturals segents als sis mesos posteriors al dia en qu es van produir les causes determinants de lextinci, prdua o separaci.

    Article 38 47

    Rgim especial de societats de tinena de participacions en societats estrangeres

    1. Els obligats tributaris que tinguin la forma de societat annima o limitada i que tinguin per objecte exclusiu la gesti i la tinena de participacions en societats estrangeres poden sollicitar laplicaci daquest rgim especial.

    2. Els valors o les participacions representatius de la participaci en el capital de lentitat de tinena de valors estrangers han de ser nominatius.

    3. Les societats que sacullin a aquest rgim obtenen una exempci en la base de tributaci dels dividends que percebin de les participacions en altres societats i dels resultats que obtinguin de la seva transmissi.

    En aquest sentit la societat ha didentificar en la memria dels seus comptes anyals el detall de la cartera que t, i ha didentificar les participacions en les societats que tingui o hagi mantingut en lexercici, el seu valor patrimonial i els dividends o les reserves que percebi en lexercici.

    4. Els beneficis distributs amb crrec a les rendes exemptes estan exempts de limpost de societats del soci quan es tracti duna societat andorrana.

    5. Les societats de tinena de participacions en societats estrangeres han de presentar una declaraci de limpost, encara que no shagi de satisfer cap deute tributari.

    Redactat anterior Article 38 Rgim especial de societats de tinena de valors 1. A lefecte daquest rgim especial, sentn per societats de tinena de valors les societats lobjecte social de les quals comprengui lactivitat de gesti i administraci de valors representatius dels fons propis. La societat de tinena de valors ha de tenir un capital social mnim de 120.000 euros. Els valors o les participacions representatius de la participaci en el capital de lentitat de tinena de valors estrangers han de ser nominatius.

    44 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember 45 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember 46 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember 47 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember

  • 134/377

    2. Els dividends o les participacions en beneficis dentitats no-residents a Andorra, aix com les rendes derivades de la transmissi de la participaci corresponent, poden gaudir de lexempci per evitar la doble imposici econmica internacional sempre que es compleixin els segents requisits: a) Que el percentatge de participaci, directa o indirecta, en el capital o en els fons propis de lentitat no-resident sigui, almenys, del tres per cent. La participaci corresponent sha de posseir de manera ininterrompuda durant lany anterior al dia en qu sigui exigible el benefici que es distribueixi o, si no nhi ha, sha de mantenir posteriorment durant el temps necessari per completar el termini esmentat. b) Que lentitat participada hagi estat gravada per un impost estranger de naturalesa idntica o anloga a aquest impost, segons el disposat a larticle 43, en lexercici en qu shagin obtingut els beneficis que es reparteixen o en els quals es participa. 3. Els beneficis distributs amb crrec a les rendes exemptes a qu es refereix lapartat anterior reben el segent tractament: a) Quan el perceptor sigui una entitat o persona fsica no-resident, el benefici distribut no sentn obtingut a Andorra. b) Quan el perceptor sigui una entitat resident o un establiment permanent, el benefici distribut estar exempt de tributaci. 4. Les rendes obtingudes en la transmissi de la participaci en una societat de tinena de valors estrangers reben el segent tractament: a) Quan el perceptor sigui una entitat o persona fsica no-resident no sentn obtinguda a Andorra la renda que es correspongui amb les reserves dotades amb crrec a les rendes exemptes a qu es refereix lapartat 2. b) Quan el perceptor sigui una entitat subjecta a aquest impost o un establiment permanent situat a Andorra la renda que es correspongui amb les reserves dotades amb crrec a les rendes exemptes a qu es refereix lapartat 2 estar exempta. 5. La concessi del rgim especial de societat de tinena de valors estrangers est condicionada a la presentaci de la sollicitud corresponent al ministeri encarregat de les finances. El procediment daplicaci daquest rgim especial es determina reglamentriament. La societat ha didentificar en la memria dels seus comptes anuals el detall de la cartera que posseeix, identificant les participacions en les societats que tingui o hagi mantingut en lexercici, el valor patrimonial de les mateixes i els dividends o reserves que percebi en lexercici.

    Captol VI. Perode impositiu i meritaci

    Article 39

    Perode impositiu

    1. El perode impositiu coincideix amb lexercici econmic de lentitat.

    2. En tot cas, el perode impositiu ha de concloure:

    a) Quan lentitat sextingeixi, en el moment en qu sen produeixi la cancellaci registral.

    b) Quan tingui lloc un canvi de residncia de lentitat resident fiscal en territori andorr a lestranger, en el moment en qu el trasllat sinscrigui al Registre de Societats.

    c) Quan es produeixi la transformaci de la forma jurdica de lentitat i aix determini la no-subjecci a aquest impost de lentitat resultant, en el moment de la inscripci de la transformaci al Registre de Societats. Per determinar la base de tributaci corresponent a aquest perode impositiu sentn que lentitat sha dissolt amb els efectes que estableix lapartat 3 de larticle 15.

    d) Quan es produeixi la transformaci de la forma jurdica de lentitat i aix determini la modificaci del seu tipus de gravamen, en el moment de la inscripci de la transformaci al Registre de Societats.

    3. El perode impositiu no pot excedir de dotze mesos. En el cas que lexercici social sigui superior, el perode finalitza en el moment de concloure els dotze mesos.

    Article 39 Perode impositiu 1. El perode impositiu coincideix amb lexercici econmic de lentitat. 2. En qualsevol cas, el perode impositiu ha de concloure: a) Quan lentitat sextingeixi. b) Quan tingui lloc un canvi de residncia de lentitat resident fiscal en territori andorr a lestranger. c) Quan es produeixi la transformaci de la forma jurdica de lentitat i aix determini la no-subjecci a aquest impost de lentitat resultant. Per tal de determinar la base de tributaci corresponent a aquest perode impositiu sentn que lentitat sha dissolt amb els efectes que estableix lapartat 3 de larticle 15. d) Quan es produeixi la transformaci de la forma jurdica de lentitat i aix determini la modificaci del seu tipus de gravamen. 3. El perode impositiu no excedeix els 12 mesos.

    Article 40

    Meritaci de limpost

    Limpost es merita lltim dia del perode impositiu.

    Captol VII. Tipus de gravamen i quota de tributaci

    Article 41

    Tipus de gravamen

    1. El tipus general de gravamen per als obligats tributaris daquest impost s del 10 per cent.

    2. El tipus de gravamen aplicable a les institucions dinversi collectiva regulades per la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulaci dels organismes dinversi collectiva de dret andorr, a exclusi de les societats gestores, que estan sotmeses al rgim general, s del 0 per cent.

    Article 42

    Quota de tributaci

    Sentn per quota de tributaci la quantitat resultant daplicar a la base de tributaci, determinada dacord amb els articles anteriors, el tipus de gravamen.

  • 135/377

    Captol vuit. Quota de liquidaci: deducci per eliminar la doble imposici interna i internacional i deducci per creaci de llocs de treball i per inversions48

    Captol VIII. Quota de liquidaci i deducci per eliminar la doble imposici interna i internacional

    Article 43 49

    Quota de liquidaci i deducci per eliminar la doble imposici interna i internacional

    1. La quota de liquidaci s el resultat de restar a la quota de tributaci la deducci per doble imposici interna i internacional regulada per aquest article i la deducci per inversions i creaci de llocs de treball que regula larticle segent. La quota de liquidaci no pot ser negativa i com a mnim es consigna limport zero.

    2. La quota de tributaci es minora amb limport de les quotes de tributaci satisfetes per lobligat tributari per limpost comunal sobre els rendiments arrendataris, per limpost comunal sobre la radicaci dactivitats comercials, empresarials i professionals, i per limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, corresponents a rendes que shagin integrat en la base de tributaci daquest impost.

    3. Quan en la base de tributaci de lobligat tributari sintegrin rendes obtingudes i gravades a lestranger, es dedueix de la quota de tributaci la menor de les dues quantitats segents:

    a) Limport efectiu satisfet a lestranger per ra de gravamen de caracterstiques similars a aquest impost que hagi sotms a imposici lobligat tributari.

    b) Limport de la quota de tributaci que correspondria pagar al Principat dAndorra per les rendes esmentades si shaguessin obtingut en territori andorr.

    A lefecte del clcul daquest import, la base de tributaci corresponent a la renda estrangera es determina dacord amb la normativa daquest impost, i sn nicament imputables a aquesta base de tributaci les despeses especficament connectades amb la generaci de la renda esmentada.

    4. Limport de limpost satisfet a lestranger sinclou en la renda dacord amb el que preveu lapartat anterior i, igualment, forma part de la base de tributaci, encara que no sigui plenament deduble.

    5. Quan lobligat tributari hagi obtingut en el perode impositiu diverses rendes de lestranger, la deducci es calcula conjuntament per a totes.

    6. Les quantitats no dedudes per insuficincia de quota de tributaci es poden deduir en els tres perodes impositius que concloguin posteriorment.

    A aquest efecte, lobligat tributari ha dacreditar la procedncia i la quantitat de la deducci que pretengui efectuar mitjanant lexhibici dels suports documentals oportuns, sigui quin sigui el perode en qu es va originar el dret a la deducci.

    7. Sense perjudici del que preveuen els apartats anteriors daquest article, quan en perodes impositius anteriors lobligat tributari hagi obtingut rendes negatives netes a travs dun establiment permanent a lestranger que shagin integrat en la base de tributaci de lentitat, la deducci a qu es refereix lapartat 3 noms saplica posteriorment respecte de les rendes obtingudes per a lestabliment permanent esmentat a partir del moment en qu se superi la quantitat daquestes rendes negatives.

    8. El rgim que preveu aquest article no es pot aplicar en relaci amb els beneficis o els guanys derivats dinstitucions dinversi collectiva a qu es refereix la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulaci dels organismes dinversi collectiva de dret andorr o dentitats no-residents fiscals de carcter anleg a les regulades per la Llei esmentada

    Article 43 Quota de liquidaci i deducci per eliminar la doble imposici interna i internacional 1. La quota de liquidaci s el resultat de restar a la quota de tributaci la deducci per doble imposici interna i internacional regulada per aquest article. 2. La quota de tributaci es minora amb limport de les quotes de tributaci satisfetes per lobligat tributari per limpost comunal sobre els rendiments arrendataris, per limpost comunal sobre la radicaci dactivitats comercials, empresarials i professionals, i per limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, corresponents a rendes que shagin integrat en la base de tributaci daquest impost. 3. Quan en la base de tributaci de lobligat tributari sintegrin rendes obtingudes i gravades a lestranger, es dedueix de la quota de tributaci la menor de les dues quantitats segents: a) Limport efectiu satisfet a lestranger per ra de gravamen de caracterstiques similars a aquest impost que hagi sotms a imposici lobligat tributari. A lefecte destablir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les caracterstiques essencials de limpost estranger, aix com si la finalitat principal daquest impost rau en la imposici de la renda obtinguda per lobligat tributari. No es dedueixen els impostos no pagats en virtut dexempci, bonificaci o qualsevol altre incentiu fiscal concedit a lestranger, llevat que sestableixi una altra cosa en un conveni per evitar la doble imposici que sigui aplicable. Es considera que limpost estranger s de caracterstiques similars a limpost sobre societats del Principat dAndorra sempre que estigui cobert per un conveni de doble imposici que sigui aplicable. Si s daplicaci un conveni per evitar la doble imposici, la deducci no pot excedir limpost que correspongui segons aquell conveni. b) Limport de la quota de tributaci que al Principat dAndorra correspondria pagar per les rendes esmentades si shaguessin obtingut en territori andorr. A lefecte del clcul daquest import, la base de tributaci corresponent a la renda estrangera es determina dacord amb la normativa daquest impost, i sn nicament imputables a aquesta base de tributaci les despeses especficament connectades amb la generaci de la renda esmentada. 4. Limport de limpost satisfet a lestranger sinclou en la renda a lefecte que preveu lapartat anterior i, igualment, forma part de la base de tributaci, encara que no sigui plenament deduble. 5. Quan lobligat tributari hagi obtingut en el perode impositiu diverses rendes de lestranger, la deducci es calcula conjuntament per a totes.

    48 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desembre 49 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

  • 136/377

    6. Les quantitats no dedudes per insuficincia de quota de tributaci poden deduir-se en els perodes impositius que concloguin posteriorment. A aquest efecte, lobligat tributari ha dacreditar la procedncia i la quantia de la deducci que pretengui, mitjanant lexhibici dels suports documentals oportuns, sigui quin sigui el perode en qu es va originar el dret a la deducci. 7. Quan el resultat de laplicaci del lmit de la deducci que preveu lapartat 3 condueixi a laplicaci del que preveu la seva lletra b), lexcs dimpostos estrangers resultant de la diferncia entre la quantia derivada daplicar aquest lmit i la que es deriva del que estableix la lletra a) pot ser traslladat i dedut en els perodes impositius que concloguin posteriorment a lefecte del clcul daquesta deducci, sempre amb el lmit del que preveu la lletra b) de lapartat 3. 8. Sense perjudici del que preveuen els apartats anteriors daquest article, quan en anteriors perodes impositius lobligat tributari hagi obtingut rendes negatives netes a travs dun establiment permanent a lestranger que shagin integrat en la base de tributaci de lentitat, la deducci a qu es refereix lapartat 3 noms saplica posteriorment respecte de les rendes obtingudes per lestabliment permanent esmentat a partir del moment en qu se superi la quantia daquestes rendes negatives. 9. El rgim que preveu aquest article no pot ser aplicat en relaci amb els beneficis o guanys derivats dinstitucions dinversi collectiva a qu es refereix la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulaci dels organismes dinversi collectiva de dret andorr o dentitats no-residents fiscals de carcter anleg a les regulades per la Llei esmentada.

    Article 44 50

    Deducci per creaci de llocs de treball i per inversions

    1. Els obligats tributaris poden minorar de la quota de tributaci les quantitats segents:

    a) El resultat de multiplicar la quantitat fixa de 3.000 euros per persona dincrement mitj de plantilla fixa anyal que tingui lobligat tributari. A aquest efecte noms es computen els contractes laborals formalitzats a Andorra i subjectes a la legislaci laboral andorrana. Per la determinaci de lincrement mitj de plantilla, es calcula la plantilla mitjana prorratejant el nombre de persones pels dies de lany que estan contractades en relaci laboral per lobligat tributari, i es compara amb la plantilla mitjana de lany anterior, determinada de la mateixa forma. Aquest increment mitj de plantilla sha de mantenir durant lany posterior a comptar del tancament de lexercici. En el cas que no es compleixi aquest increment mitj de plantilla, lobligat tributari ha dingressar limport de la deducci aplicada, juntament amb els interessos de demora.

    b) El resultat daplicar el 5 per cent a limport de les noves inversions fetes a Andorra dactius fixos afectes a lactivitat empresarial. Aquests actius shan de mantenir durant un mnim de cinc anys des del moment en qu sadquireixin. En el cas que no es compleixi amb el manteniment de les inversions durant el perode mnim de cinc anys, lobligat tributari ha dingressar limport de la deducci aplicada, juntament amb els interessos de demora.

    c) Les deduccions previstes en aquest article, no aplicades per insuficincia de quota, es poden deduir de la quota de tributaci dels tres exercicis posteriors

    Article 44 Tractament per a noves inversions Les amortitzacions corresponents a bns i drets destinats a lactivitat econmica, adquirits a partir de lentrada en vigor daquesta Llei sn dedubles en funci duns nous coeficients damortitzaci lineal resultants de multiplicar per 1,4 els coeficients previstos a larticle 10.

    Captol IX. Pagaments a compte

    Article 45 51

    El pagament a compte

    1. Al mes de setembre els obligats tributaris han defectuar un pagament a compte de la liquidaci corresponent al perode impositiu que estigui en curs l1 de setembre.

    2. El pagament a compte es calcula aplicant el percentatge del 50 per cent sobre la quota de liquidaci de lexercici immediatament anterior. En el cas que el perode anterior tingui una durada inferior a dotze mesos, el pagament a compte es fa tenint en compte la part proporcional de la quota de liquidaci de perodes anteriors fins a completar un perode de dotze mesos.

    3. El pagament a compte t la consideraci de deute tributari dacord amb larticle 33 de la Llei de bases de lordenament tributari

    Article 45 El pagament a compte 1. En els mesos de juny i desembre, els obligats tributaris han defectuar pagaments a compte de la liquidaci corresponent al perode impositiu que estigui en curs el darrer dia dels mesos indicats. 2. Els pagaments a compte es calculen aplicant el percentatge del 50% sobre la quota de liquidaci de lexercici immediatament anterior. En el cas que el perode anterior tingui una durada inferior als 12 mesos, el pagament a compte es far tenint en compte la part proporcional de la quota de liquidaci de perodes anteriors fins a completar un perode de dotze mesos. 3. El pagament a compte t la consideraci de deute tributari a lefecte de larticle 33 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    Article 46

    Deducci del pagament a compte i quota diferencial

    El pagament a compte es dedueix de la quota de liquidaci per obtenir la quota diferencial. Quan, per efecte del pagament a compte, la quota diferencial sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances, ha de retornar lexcs.

    Captol X. Gesti i liquidaci

    50 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember 51 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember

  • 137/377

    Article 47

    Registre tributari

    1. Els obligats tributaris de limpost sobre societats han de disposar dun nmero de registre tributari (en endavant NRT), que han de sollicitar, en el cas que ja no el posseeixen com a obligats tributaris dels impostos indirectes. Aquest nmero s nic per a tots els tributs estatals. La sollicitud sha de formalitzar mitjanant el model normalitzat establert pel Govern.

    2. El ministeri encarregat de les finances ha de portar un registre tributari en qu shan dinscriure les entitats que siguin obligats tributaris daquest impost.

    3. Reglamentriament es desenvolupen les formes, terminis i documentaci a presentar per lobtenci del NRT aix com els procediments de gesti del limpost.

    Article 48

    Baixa provisional en el Registre tributari

    1. El ministeri encarregat de les finances ha de dictar, amb laudincia prvia dels interessats, acords de baixa provisional en els casos segents:

    a) Quan els dbits de lentitat relatius a aquest impost envers el ministeri encarregat de les finances siguin declarats incobrables per insolvncia provada de lobligat tributari en el sentit que preveu larticle 44 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    b) Quan, estant-hi obligada per aquesta Llei, lentitat no hagi presentat les declaracions tributries corresponents durant dos perodes impositius consecutius.

    2. Lacord de baixa provisional no eximeix lentitat afectada de cap de les obligacions tributries que li puguin incumbir dacord amb aquesta Llei.

    Article 49

    Expedient de baixa provisional per fallida

    1. Quan els dbits de lentitat relatius a aquest impost envers el ministeri encarregat de les finances hagin estat declarats incobrables per insolvncia provada de lobligat tributari en el sentit que preveu larticle 44 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, el ministeri encarregat de les finances ha diniciar un expedient de baixa provisional en el registre tributari de limpost sobre societats, en qu nanunci lobertura per escrit a lentitat afectada amb ladvertiment que si no satisf els seus deutes tributaris pendents de pagament dins el termini de trenta dies, causar baixa provisional en el registre esmentat.

    2. Un cop transcorreguts dos mesos des de la data de notificaci de la comunicaci a qu es refereix lapartat anterior, el ministeri encarregat de les finances, si escau, ha de declarar amb carcter provisional la baixa en el Registre tributari.

    3. A efectes de donar publicitat a aquesta baixa amb carcter provisional del Registre tributari, es far la corresponent publicaci al Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Article 50

    Expedient de baixa provisional per falta de presentaci de declaracions

    1. Quan, estant-hi obligada per aquesta Llei, una entitat no hagi presentat les declaracions tributries corresponents durant dos exercicis consecutius, el ministeri encarregat de les finances ha de requerir a lobligat tributari la presentaci de les declaracions omeses en el termini dun mes, i advertir-lo que, si no ho fa, ser donat de baixa del Registre tributari.

    2. Si transcorre el termini fixat en lapartat anterior sense que shagin presentat les declaracions reclamades, es practicar dofici la baixa del Registre tributari, sense perjudici de les actuacions de comprovaci i investigaci que es considerin oportunes.

    3. A efectes de donar publicitat a aquesta baixa amb carcter provisional del Registre tributari, es far la corresponent publicaci al Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Article 51

    Notificaci als registres pblics de la baixa provisional

    1. Un cop acordada la baixa provisional duna entitat dacord amb el que disposa aquesta Llei, el ministeri encarregat de les finances lha de notificar al Registre de Societats Mercantils per manament, en el qual sha dinserir literalment la resoluci recaiguda, la seva data, la denominaci o ra social de lentitat i el seu domicili fiscal.

    2. Un cop rebuda la notificaci, el Registre de Societats Mercantils ha destendre en el full obert a lentitat una nota marginal, en qu sha de fer constar que, si durant la seva vigncia es presenta algun document per a la seva inscripci, aquesta inscripci no podr realitzar-se fins que no es donin les circumstncies a qu es refereix larticle segent.

    Article 52

    Cancellaci de la nota marginal

    La cancellaci de la nota marginal inscrita en el Registre de Societats Mercantils exigeix lacord previ del ministeri encarregat de les finances que nhagi disposat la prctica, adoptat dofici o a petici de lentitat interessada, un cop que aquesta entitat hagi demostrat estar al corrent en el compliment de les seves obligacions tributries en relaci amb aquest impost.

    Article 53

    Obligaci de collaboraci

    Els notaris han de remetre via telemtica al ministeri encarregat de les finances una relaci de les entitats la constituci, lestabliment, la modificaci o lextinci de les quals hagin autoritzat durant el trimestre natural immediatament anterior.

    Article 54

  • 138/377

    Obligacions comptables. Facultats del ministeri encarregat de les finances

    1. Els obligats tributaris daquest impost han de portar la seva comptabilitat dacord amb el que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris o amb all que estableixen les normes per les quals es regeixen.

    2. El ministeri encarregat de les finances pot realitzar-ne la comprovaci i la recerca mitjanant lexamen de la comptabilitat, llibres, correspondncia, documentaci i justificants concernents als negocis de lobligat tributari, inclosos els programes de comptabilitat i els arxius i suports magntics. El ministeri encarregat de les finances pot analitzar directament la documentaci i els altres elements a qu es refereix el pargraf anterior, i pot prendre nota per mitj dels seus agents dels apunts comptables que es considerin necessaris i obtenir una cpia a crrec seu, fins i tot en suports magntics, de qualsevol de les dades o documents a qu es refereix aquest apartat.

    3. Les entitats dominants dels grups de societats de larticle 34 de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris estan obligades, a requeriment del ministeri encarregat de les finances formulat en el curs del procediment de comprovaci, a facilitar el compte de prdues i guanys i el balan de les entitats pertanyents al grup que no siguin residents fiscals en territori del Principat dAndorra. Tamb han de facilitar els justificants i altres antecedents relatius a aquesta documentaci comptable quan puguin tenir transcendncia en relaci amb aquest impost.

    Article 55

    Bns i drets no comptabilitzats o no declarats: presumpci dobtenci de rendes

    1. Es presumeix que han estat adquirits a crrec de renda no declarada els elements patrimonials la titularitat dels quals correspongui a lobligat tributari i no estiguin registrats en els seus llibres de comptabilitat.

    La presumpci tamb s procedent en el cas docultaci parcial del valor dadquisici.

    2. Es presumeix que els elements patrimonials no registrats en comptabilitat sn propietat de lobligat tributari quan aquest nexerceix la possessi.

    3. Es presumeix que limport de la renda no declarada s el valor dadquisici dels bns o drets no registrats en llibres de comptabilitat, minorat en limport dels deutes efectius contrets per finanar aquesta adquisici, aix mateix no comptabilitzats. En cap cas limport net no pot ser negatiu.

    La quantia del valor dadquisici es prova a travs dels documents justificatius daquesta adquisici o, si no s possible, sestima que el valor dadquisici coincideix amb el valor real o de mercat del b o dret en lexercici al qual sigui imputable la renda dacord amb el que preveu lapartat 5.

    4. Es presumeix lexistncia de rendes no declarades quan hagin estat registrats deutes inexistents en els llibres de comptabilitat de lobligat tributari.

    5. Limport de la renda conseqncia de les presumpcions que contenen els apartats anteriors simputa al perode impositiu ms antic dentre els no prescrits, llevat que lobligat tributari provi que correspon a un altre o daltres.

    6. El valor dels elements patrimonials a qu es refereix lapartat 1, quan hagi estat incorporat a la base de tributaci, s vlid a tots els efectes fiscals.

    Article 56 52

    Revaloracions comptables voluntries

    Les revaloracions comptables no tenen efectes fiscals independentment de la data en qu shagin dut o es varen dur a terme. En el cas que lobligat tributari realitzi revaloracions comptables ha de mencionar en la memria limport daquestes revaloracions, els elements afectats i el perode o els perodes impositius en qu es van practicar. Aquestes mencions shan de fer en totes i cadascuna de les memries corresponents als exercicis en qu els elements revalorats estiguin en el patrimoni de lobligat tributari. Les revaloritzacions comptables realitzades pels obligats tributaris, shan dajustar de la base de tributaci dacord amb lestablert en aquesta Llei.

    En el cas dimmobles o accions o participacions socials, adquirits per lobligat tributari abans de la data dentrada en aplicaci de la present Llei, no sadmet cap revaloraci del valor dadquisici, i a efectes fiscals, aquest ser el consignat en el seu ttol notarial dadquisici. En el supsit que en el ttol notarial dadquisici no sestableixi el valor dels bns o drets esmentats, lobligat tributari ha dacreditar el valor de mercat dels bns o drets en el moment en el que els va adquirir. Per qualsevol altre element patrimonial adquirit per lobligat tributari abans de la data dentrada en aplicaci de la present Llei, es valora segons el preu dadquisici o el cost de producci, determinat dacord a les regles de valoraci establertes en aquesta Llei.

    El Ministeri de Finances pot comprovar, mitjanant valoraci pericial, el valor real dels elements patrimonials.

    Article 56 Revaloracions comptables voluntries Les revaloracions comptables limport de les quals no shagi incls en la base de tributaci daquest impost no tenen efectes fiscals. Lobligat tributari ha de mencionar en la memria limport daquestes revaloracions, els elements afectats i el perode o els perodes impositius en qu es van practicar. Aquestes mencions shan de fer en totes i cadascuna de les memries corresponents als exercicis en qu els elements revalorats estiguin en el patrimoni de lobligat tributari. Sassimilen a aquest tipus de revaloracions les realitzades entre el moment dadmissi a trmit i publicaci en el Butllet Oficial del Consell General del Projecte de llei de limpost sobre societats i el dentrada en vigor i aplicaci per a lobligat tributari de la Llei, quan es produeixi la transmissi del b o dret revalorat en el termini de cinc anys des de lentrada en vigor de la Llei. En el cas dimmobles adquirits anteriorment a laplicaci de lobligaci de dipositar comptes anuals en el Registre de Societats Mercantils, no se nadmet cap revaloraci del valor dadquisici que, a tots els efectes daquesta Llei, s el consignat en lescriptura pblica dadquisici de limmoble.

    Article 57

    Declaracions

    1. Els obligats tributaris han de presentar i subscriure una declaraci per aquest impost en el lloc, el termini i la forma que es determini reglamentriament.

    52 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desembre

  • 139/377

    2. Els obligats tributaris a qu es refereix lapartat 2 de larticle 8 han de declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.

    Article 58

    Autoliquidaci i ingrs del deute tributari

    1. Els obligats tributaris, en el moment de presentar la seva declaraci, han de determinar el deute tributari corresponent i ingressar-lo en el lloc i en la forma que es determini reglamentriament.

    2. El pagament del deute tributari es pot efectuar mitjanant el lliurament de bns integrants del patrimoni cultural del Principat dAndorra en la forma que preveu larticle 36 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural dAndorra.

    3. El dret a gaudir dexempcions, deduccions o qualsevol incentiu fiscal en la base de tributaci o en la quota de tributaci est condicionat al compliment dels requisits que exigeix la normativa aplicable.

    Llevat que especficament sestableixi una altra cosa, quan posteriorment a laplicaci de lexempci, la deducci o lincentiu fiscal es produeixi la prdua del dret a gaudir daquest incentiu, lobligat tributari ha dingressar juntament amb la quota del perode impositiu en qu tingui lloc lincompliment dels requisits o les condicions la quota de tributaci o la quantitat deduda corresponent a lexempci, la deducci o lincentiu aplicat en perodes anteriors, a ms dels interessos que siguin exigibles dacord amb la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    Article 59

    Liquidaci provisional

    El ministeri encarregat de les finances pot girar la liquidaci provisional que escaigui dacord amb el que disposen els articles 54 i 55 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, sense perjudici de les posteriors comprovacions que puguin realitzar els rgans daquest ministeri.

    Article 60

    Devoluci dofici

    1. Quan, dacord amb larticle 46, la quota diferencial sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances, si escau, ha de practicar la liquidaci provisional dins els tres mesos segents al terme del termini establert per a la presentaci de la declaraci.

    Quan la declaraci shagi presentat fora de termini, els tres mesos a qu es refereix el pargraf anterior es computen des de la data de la seva presentaci.

    2. Quan la quota diferencial resultant de lautoliquidaci o, si sescau, de la liquidaci provisional sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances ha de tornar dofici aquesta quota, sense perjudici de la prctica de les ulteriors liquidacions, provisionals o definitives, que escaiguin.

    3. Si la liquidaci provisional no sha practicat en el termini que estableix lapartat 1, el ministeri encarregat de les finances ha de tornar dofici la quota diferencial negativa resultant de lautoliquidaci, sense perjudici de la prctica de les liquidacions provisionals o definitives ulteriors que puguin ser procedents.

    4. Si transcorre el termini que estableix lapartat 1 sense que shagi ordenat el pagament de la devoluci per causa imputable al ministeri encarregat de les finances, sha daplicar a la quantitat pendent de devoluci linters legal a qu es refereix larticle 38 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, des de lendem de la finalitzaci del termini esmentat i fins a la data dordenaci del seu pagament, sense que calgui que lobligat tributari ho reclami.

    5. Reglamentriament es determina el procediment i la forma de pagament per a la realitzaci de la devoluci dofici a qu es refereix aquest article.

    Article 61

    Facultats del ministeri encarregat de les finances per determinar la base de tributaci

    A lefecte de determinar la base de tributaci, el ministeri encarregat de les finances ha daplicar les normes previstes en aquesta Llei.

    Captol XI. Infraccions i sancions

    Article 62

    Infraccions

    La regulaci de les infraccions en matria tributria relatives al contingut daquesta Llei es regeix en all que no sestableix en la present Llei, pel rgim dinfraccions i sancions establert en la secci tercera del captol III de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    Article 63

    Modalitats dinfraccions

    1. Es consideren infraccions simples:

    a) Les autoliquidacions incompletes sense transcendncia en la liquidaci.

    b) Lincompliment de requeriments dinformaci i/o documentaci.

    c) Lincompliment de les obligacions a incloure informaci a la memria dels comptes anuals.

    2. Es consideren infraccions de defraudaci:

    a) La no-presentaci de lautoliquidaci.

  • 140/377

    b) Les autoliquidacions incompletes amb transcendncia en la liquidaci.

    c) Les falses autoliquidacions.

    Article 64

    Sancions

    1. Les infraccions simples sn sancionades mitjanant una multa fixa dentre 150 euros i 3.000 euros.

    2. Les infraccions de defraudaci sn sancionades mitjanant una multa proporcional dentre el 50% i el 150% de la quota defraudada.

    3. Les sancions anteriors sestableixen seguint els criteris de graduaci establerts en la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    Article 65

    Notificacions i recursos de les infraccions

    1. Prviament a lacte dimposici duna sanci, sha de notificar a la persona interessada la proposta de resoluci amb indicaci dels fets imputats, el precepte infringit i la quantia de la multa. La persona interessada disposa dun termini de tretze dies hbils per allegar tot all que consideri oport per a la seva defensa.

    2. Transcorregut el termini dallegacions, lrgan competent dicta la resoluci que correspongui, contra la qual es pot recrrer en els termes establerts en larticle 72 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    3. En qualsevol cas, i perqu lacte administratiu quedi en suspens, amb la interposici del recurs sha daportar una garantia suficient, ja sigui hipotecria o b un aval o fiana duna entitat bancria andorrana que garanteixi limport total del deute tributari.

    Captol XII. Ordre jurisdiccional

    Article 66

    Jurisdicci competent

    La jurisdicci administrativa, amb lexhauriment previ de la via administrativa en matria tributria, s lnica competent per dirimir les controvrsies de fet i dret que se suscitin entre el ministeri encarregat de les finances i els obligats tributaris en relaci amb qualsevol de les qestions a qu es refereix aquesta Llei.

    Disposici addicional primera. Reducci pel primer any daplicaci de la Llei

    El primer any daplicaci de limpost els obligats tributaris gaudeixen duna reducci del 50% de la quota de liquidaci.

    Disposici addicional segona. Beneficis fiscals per la creaci de petites empreses durant els tres primers anys 1. Per als obligats tributaris daquest impost que es constitueixin com nous empresaris duna nova activitat empresarial o professional i que tinguin uns ingressos inferiors a 100.000 euros, el tipus de gravamen aplicable durant els 3 primers anys dactivitat s:

    a) El 5% per la part de la base de tributaci compresa entre 0 i 50.000 euros.

    b) El 10% per la base de tributaci restant.

    2. Aquesta bonificaci fiscal no es podr aplicar als obligats tributaris que realitzin o hagin realitzat algun tipus dactivitat, tant de forma directa com a travs duna societat.

    3. Reglamentriament es determinen les formes, terminis i documentaci necessria per acollir-se a aquests beneficis fiscals.

    Disposici transitria primera. Prdues generades anteriorment a lentrada en vigor daquesta Llei53

    Es deroga per la llei 17/2011 de l01 de desembre

    Quan abans de lentrada en vigor daquesta Llei una entitat hagi experimentat un resultat comptable negatiu, a partir dels exercicis comptables iniciats amb posterioritat a l1 de gener de 2010, determinat dacord amb el Pla general de comptabilitat i lapartat 3 de larticle 9, aquestes prdues es poden compensar amb bases de tributaci positives obtingudes amb posterioritat en els termes que preveu larticle 22.

    53 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember

  • 141/377

    Disposici transitria segona. Valor de limmobilitzat tangible, intangible o inversions immobiliries en funcionament prviament a aquest impost

    Els elements de limmobilitzat tangible, intangible o inversions immobiliries en funcionament en la data daplicaci efectiva daquesta Llei (incls el fons de comer o els actius immaterials de vida til indefinida) noms poden amortitzar-se, dacord amb el mtode que admet lapartat 1 de larticle 10, sobre la base del valor que tinguin en aquesta data, llevat que comptablement aquests elements ja shagin amortitzat completament en aquell moment.

    Aquest valor sobt deduint del valor dadquisici lamortitzaci lineal que correspongui als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de lelement i la data de producci defectes daquesta Llei. En relaci amb aquests elements, correspon al contribuent la crrega de provar fefaentment la data dadquisici o posada en funcionament daquests elements, el preu o cost dadquisici de lelement patrimonial aix com lamortitzaci i les correccions valoratives realitzades comptablement amb anterioritat a la data daplicaci efectiva daquesta Llei; la falta de prova daquests aspectes determina la impossibilitat damortitzar aquests elements desprs de laplicaci efectiva de la Llei. En el cas de fons de comer o actius immaterials de vida til indefinida, la dotaci de lamortitzaci, limitada als exercicis posteriors a lentrada en vigor daquesta Llei, est condicionada a la prova per part de lobligat tributari que es donaven els requisits que defineix aquest precepte en lexercici en qu es van adquirir.

    Disposici transitria tercera. Base de tributaci durant el primer any daplicaci de limpost 54

    Es deroga per la llei 17/2011 de l01 de desembre

    Si el perode impositiu no coincideixi amb lany natural, la base de tributaci corresponent al primer perode impositiu es calcula dacord amb les normes que preveu aquesta Llei, per ponderant-la per la proporci entre els mesos transcorreguts durant 2012 sobre el total de mesos del seu exercici econmic.

    Disposici transitria quarta. Pagament a compte durant el primer any daplicaci de limpost55

    Durant el primer any daplicaci de limpost sexigeix el pagament que es determina amb laplicaci del tipus del 2,5 per cent sobre el resultat comptable de lany anterior al del perode impositiu, determinat segons les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.

    No obstant aix, per als obligats tributaris acollits al rgim especial de determinaci objectiva, els pagaments a compte pel primer any daplicaci es determinen aplicant sobre la xifra dingressos ordinaris de lactivitat els percentatges segents:

    a) quan es tracti dactivitats comercials, el 0,5 per cent;

    b) quan es tracti de retribucions als administradors o membres dels rgans dadministraci, el 2,45 per cent;

    c) en la resta dactivitats, l1,5 per cent.

    Durant el primer any daplicaci de limpost, noms sexigeix el pagament a compte del mes de juny previst en larticle 45. Aquest es calcula aplicant el tipus de gravamen previst en larticle 41, sobre la base del 75% del resultat net comptable de lany anterior al del perode impositiu, determinat segons les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.

    Disposici derogatria. Taxa sobre el Registre de Titulars dActivitats Econmiques 56

    Es deroga per la llei 17/2011 de l01 de desembre

    Es deroga la Llei de la taxa sobre el Registre de Titulars dActivitats Econmiques, del 20 de desembre de 1995.

    Disposici final primera. Modificaci de la Llei de bases de lordenament tributari

    El Govern ha de presentar en el termini dun any a lentrada en vigor daquesta Llei, un Projecte de llei de modificaci de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, que adapti i actualitzi els procediments de liquidaci, gesti i control dels tributs en relaci a les exigncies i necessitats daquesta Llei.

    54 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember 55 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desembre 56 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember

  • 142/377

    Disposici final segona. Impost sobre plusvlues immobiliries 57

    Es deroga per la llei 17/2011 de l01 de desembre

    1. Lapartat 1 de larticle 6 de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de limpost sobre les plusvlues i les transmissions patrimonials immobiliries queda redactat de la forma segent: 1. A lefecte daquest impost, sn obligats tributaris les persones fsiques i les entitats no subjectes a limpost sobre societats o a limpost sobre la renda de les activitats econmiques o a limpost sobre la renda dels no-residents fiscals que transmeten els bns immobles o drets reals sobre els mateixos bns.. 2. Lapartat 1 de larticle 8 de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de limpost sobre les plusvlues i les transmissions patrimonials immobiliries queda redactat de la forma segent: 1. La base de tributaci est constituda per la diferncia positiva entre el valor real dels bns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix, i el seu valor dadquisici. Sobre aquesta diferncia positiva es practica una reducci del 20%.. 3. Lapartat 5 de larticle 8 de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de limpost sobre les plusvlues i les transmissions patrimonials immobiliries queda sense contingut. 4. Larticle 9 de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de limpost sobre les plusvlues i les transmissions patrimonials immobiliries queda redactat de la forma segent: Sestableix un tipus de gravamen nic del 10%..

    Disposici final tercera. Llei de creaci de la Cambra de Comer, Indstria i Serveis 58

    Es deroga per la llei 17/2011 de l01 de desembre

    El primer apartat punt a) de larticle 14, Llei de creaci de la Cambra de Comer, Indstria i Serveis dAndorra, de 3 de setembre de 1993 queda redactat de la forma segent: a) Les quotes que obligatriament han de satisfer cada any els electors de la Cambra, en la quantia resultant daplicar lalquota que es determini en la Llei del Pressupost General sobre limpost sobre societats i sobre limpost sobre la renda de les activitats econmiques. El meritament de la quota sestablir en la mateixa Llei del Pressupost General. Les regles de la prescripci seran les aplicables en la legislaci sobre les finances pbliques de lEstat. Tots els electors que, durant la totalitat o part dun exercici econmic tinguin inscrit el seu nom una o ms activitats comercials, industrials o de serveis en el cens de la Cambra de Comer estan obligats a pagar la quota.

    Disposici final quarta. Actualitzaci dels imports

    La Llei del Pressupost General pot actualitzar els tipus de gravamen o els lmits quantitatius que estableix aquesta Llei, sense que aix no pugui implicar modificacions substancials de limpost que regula.

    Disposici final cinquena. Habilitaci normativa

    1. Sencomana al Govern la redacci de les disposicions i dels reglaments necessaris pel desenvolupament i lexecuci daquesta Llei en el termini de sis mesos des de la seva entrada en vigor.

    2. Els models de declaraci daquest impost i els dels seus pagaments a compte sn fixats per reglament, el qual ha destablir, a ms de la forma, el lloc i els terminis per presentar-los, els supsits i les condicions de la seva presentaci per mitjans telemtics.

    3. Es delega al ministeri encarregat de les finances la gesti i recaptaci de limpost que regula aquesta Llei.

    4. Durant els sis primers mesos daplicaci de limpost, els obligats tributaris podran realitzar consultes relatives exclusivament a la interpretaci de larticulat de la Llei que hauran de ser contestades pel ministeri encarregat de les finances i que tindran carcter vinculant. El Govern establir reglamentriament els termes i labast en qu es podran efectuar aquestes consultes.

    Disposici final sisena. Aplicaci de limpost 59

    Es deroga per la llei 17/2011 de l01 de desembre

    Aquesta Llei s aplicable als perodes impositius que sinicin a partir del primer dia natural de lexercici immediatament posterior a la publicaci al Butllet Oficial del Principat dAndorra duna llei de limpost sobre el valor afegit que substitueixi limpost de mercaderies indirecte, limpost indirecte sobre les prestacions de serveis empresarials i professionals, limpost indirecte sobre la producci interna, i limpost indirecte sobre les activitats comercials, i per a les rendes meritades a partir daquesta data.

    Disposici final setena. Entrada en vigor

    57 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember 58 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember 59 Modificat per la llei 17/2011 de l01 de desember

  • 143/377

    Aquesta Llei entra en vigor lendem de ser publicada al Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Casa de la Vall, 29 de desembre del 2010

    Josep Dallers Codina

    Sndic General

    Nosaltres els coprnceps la sancionem i promulguem i nordenem la publicaci en el Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Nicolas Sarkozy Joan Enric Vives Siclia

    President de la Bisbe dUrgell

    Repblica Francesa

    Coprncep dAndorra Coprncep dAndorra

    Annex I

    Els coeficients damortitzaci lineal sobtenen a partir dels segents perodes damortitzaci:

    Element a amortitzar Perode damortitzaci (anys)

    Edificis i altres construccions Entre 30 i 40

    Installacions tcniques Entre 8 i 12

    Maquinria Entre 6 i 8

    Utillatge i altres installacions Entre 3 i 5

    Mobiliari Entre 4 i 6

    Equip informtic Entre 2 i 5

    Elements de transport Entre 5 i 8

  • 144/377

    Reglament de limpost sobre societats i de limpost sobre la renda de les activitats econmiques.

    Decret del 13-06-2012 pel qual saprova el Reglament de limpost sobre societats i de limpost sobre la renda de les activitats econmiques.

    Decret pel qual saprova el Reglament de limpost sobre societats i de limpost sobre la renda de les activitats econmiques

    Exposici de motius

    El 29 de desembre del 2010 el Consell General va aprovar la Llei 95/2010, de limpost sobre societats, i la Llei 96/2010, de limpost sobre la renda de les activitats econmiques. Posteriorment, l1 de desembre del 2011, el Consell General va aprovar les lleis 17/2011 i 19/2011, de modificaci de les lleis de limpost sobre societats i de limpost sobre la renda de les activitats econmiques, respectivament. Aix, aquestes normes configuren la regulaci de la imposici directa que recau sobre les rendes de les activitats econmiques que obtenen les persones residents a Andorra.

    Aquest Reglament regula en un sol text el desplegament per aplicar aquests dos impostos, dacord amb el mandat que estableix la disposici final cinquena de la Llei de limpost sobre societats i la disposici final tercera de la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques.

    Aix, aquest Reglament preveu, entre daltres, tots els aspectes relatius a lexercici de les opcions previstes dins els rgims especials de determinaci de la base de tributaci, els procediments declaratius, les formes de liquidaci, les modalitats de pagament, tots els aspectes relacionats amb les devolucions, aix com els mecanismes de control de limpost adequats.

    Aquest Reglament es compon de 42 articles dividits en quatre ttols, una disposici addicional, una disposici transitria i una disposici final.

    En el primer ttol es regulen els aspectes generals i comuns dels dos impostos, i es destaca el rgim datribuci aplicable a les rendes econmiques que obtenen les entitats que no tenen personalitat jurdica.

    En el ttol segon, que cont dotze captols, shi inclouen les regles aplicables en lmbit de limpost sobre societats, es destaca el rgim de les entitats exemptes, i es determinen les obligacions daquestes entitats; tamb shi preveuen les regles dimputaci temporal dels ingressos i despeses, el rgim doperacions vinculades i obligacions que comporten, aix com les formes, les opcions i els requisits per a lexercici de les opcions per als diversos rgims especials de determinaci de la base de tributaci.

    El ttol tercer regula els aspectes relacionats amb limpost sobre la renda de les activitats econmiques i desenvolupa lexercici per a les opcions que la Llei de limpost estableix. bviament, i tal com passa a la Llei, aquest ttol es remet en alguns aspectes, com ara els criteris dimputaci temporal i les operacions vinculades, al que estableix el ttol segon per aplicar-ho.

    Per acabar, el ttol quart regula els procediments de gesti i declaraci, que sn comuns als dos impostos.

    A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessi del 13 de juny del 2012, aprova aquest Reglament daplicaci de la Llei 95/2010, de limpost sobre societats, i de la Llei 96/2010, de limpost sobre la renda de les activitats econmiques.

    Article nic

    Saprova el Reglament daplicaci de la Llei 95/2010, de limpost sobre societats, i de la Llei 96/2010, de limpost sobre la renda de les activitats econmiques, que entrar en vigor lendem de ser publicat al Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Reglament daplicaci de la Llei 95/2010, de limpost sobre societats, i de la Llei 96/2010, de limpost sobre la renda de les activitats econmiques

    Ttol I. Disposicions generals aplicables a limpost sobre societats i a limpost sobre la renda de les activitats econmiques

    Captol primer. mbit daplicaci, obligats tributaris i entitats en rgim datribuci de rendes

    Article 1

    mbit daplicaci

    1. Aquest Reglament regula el desplegament de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de lImpost sobre societats i de la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de lImpost sobre la renda de les activitats econmiques per la seva aplicaci desenvolupa les obligacions formals que han dacomplir els obligats tributaris daquests tributs, aix com el sistema de gesti, de liquidaci i de control dels Impostos esmentats.

    2. El compliment de les obligacions establertes en aquest Reglament sentn sense perjudici de les establertes en les lleis esmentades i altres disposicions que resultin aplicables.

    Article 2

    Obligats tributaris

    1. Respecte a limpost sobre societats, sn obligats tributaris quan tenen la residncia en territori andorr:

    a) Les persones jurdiques.

    b) Les institucions dinversi collectiva incloses en lmbit daplicaci de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulaci dels organismes dinversi collectiva de dret andorr.

    c) Entitats pbliques, parapbliques i de dret pblic.

    Els obligats tributaris daquest impost es designen abreujadament i indistintament amb les denominacions societats o entitats al llarg daquest Reglament.

  • 145/377

    2. Respecte a limpost sobre activitats econmiques, sn obligats tributaris les persones fsiques que tenen la residncia fiscal en territori andorr i duen a terme una activitat econmica dacord amb el que determina larticle 5 de la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques.

    Article 3

    Entitats en rgim datribuci de rendes

    Les rendes obtingudes per les societats civils, herncies jacents, comunitats de bns i totes les entitats o els patrimonis autnoms regulats en el segon pargraf de la lletra a) de lapartat A) de larticle 15 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, corresponents a la realitzaci de les seves activitats econmiques, satribueixen als seus socis, hereus, comuners o partcips segons les normes o els pactes aplicables en cada cas o a parts iguals en defecte daquestes normes i aquests pactes, i sintegren en limpost sobre societats quan el soci, comuner o partcip sigui una persona jurdica, i a limpost sobre la renda de les activitats econmiques quan el soci, comuner o partcip sigui una persona fsica.

    Ttol II. Impost sobre societats

    Captol primer. Entitats exemptes

    Article 4

    Rgim de les entitats exemptes de limpost sobre societats

    Les entitats totalment exemptes a qu es refereix larticle 8.1 de la Llei de limpost sobre societats disposen duna exempci automtica. No han de presentar la declaraci de limpost ni shan de donar dalta al Registre Tributari.

    Article 5

    Entitats parcialment exemptes

    1. Les entitats parcialment exemptes a qu es refereix larticle 8.2 de la Llei de limpost shan de donar dalta al Registre Tributari de limpost sobre societats i portar la comptabilitat dacord amb el Pla general de comptabilitat dAndorra. En cas que aquestes entitats no resultin obligades a portar comptabilitat, han de portar un registre dingressos i despeses on han danotar mensualment les partides dingressos i despeses corresponents.

    Els ingressos i les despeses shan de registrar seguint el principi de meritaci que es preveu en la Llei de limpost. Aix implica que la imputaci dingressos i despeses sha de fer en funci del corrent real de bns i serveis que els mateixos bns i serveis representin i amb independncia del momemt en qu sen produeix el cobrament i el pagament.

    2. Lexempci afecta noms les rendes derivades del compliment del seu objecte social o finalitat especfica, incloses les derivades dels elements transmesos i afectes al dit compliment. No obstant aix, els obligats tributaris a qu es refereix lapartat 2 de larticle 8 de la Llei de limpost estan totalment exempts de tributaci per aquest impost quan els seus ingressos resultants dactivitats accessries no emparades per lexempci que preveu aquest precepte siguin inferiors a 10.000 euros anuals.

    3. Aquestes entitats han de presentar la declaraci de limpost per les rendes exemptes i les no exemptes.

    4. Per aplicar lexempci parcial prevista en aquest article, lentitat ha de comunicar al Ministeri de Finances la seva opci pel rgim referit mitjanant la declaraci censal corresponent.

    5. Les entitats parcialment exemptes han delaborar una memria econmica que contingui la informaci segent:

    a) Identificaci de les rendes exemptes i no exemptes de limpost sobre societats amb indicaci dels ingressos i les despeses de cadascuna.

    b) Identificaci dels ingressos, les despeses i les inversions corresponents a cada projecte o activitat realitzada per lentitat per al compliment dels seus fins estatutaris o del seu objecte. Les despeses de cada projecte es classifiquen per categories, tals com despeses de personal, despeses per serveis exteriors o compres de material.

    c) Especificaci i forma de clcul de les rendes i els ingressos que deriven del compliment del seu objecte social, aix com la descripci del seu dest.

    d) Retribucions, dinerries o amb espcie, satisfetes per lentitat als seus patrons, representants o membres de lrgan de govern, tant en concepte de reembors de les despeses que els hagi ocasionat lacompliment de la seva funci, com en concepte de remuneraci pels serveis prestats a lentitat.

    e) Percentatge de participaci que posseeix lentitat en societats mercantils, incloent-hi la identificaci de lentitat, la denominaci social i el nmero de registre tributari (NRT).

    f) Retribucions percebudes pels administradors que representin lentitat en les societats mercantils en qu participi, amb indicaci de les quantitats que hagin sigut objecte de reintegrament.

    g) Convenis de collaboraci empresarial en activitats dinters general subscrits per lentitat, amb la identificaci del collaborador que hi participi i amb la indicaci de les quantitats rebudes.

    h) Indicaci de les activitats prioritries de mecenatge que desenvolupi lentitat, si escau.

    i) Indicaci de la previsi estatutria relativa al dest del patrimoni de lentitat en cas de dissoluci, i en cas que la dissoluci hagi tingut lloc en lexercici, del dest donat al referit patrimoni.

    6. Lentitat ha de presentar la memria econmica al Ministeri de Finances en el moment de presentar la declaraci de limpost.

    Captol segon. Imputaci temporal. Inscripci comptable dingressos i despeses

  • 146/377

    Article 6

    Conceptes generals

    1. En termes generals, els ingressos i les despeses simputen en el perode impositiu en qu es meritin, dacord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat, atenent el corrent real de bns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independncia del moment en qu es produeixi el corrent monetari o financer, i respectant ladequada correlaci entre els uns i els altres.

    2. Les despeses que no shagin imputat comptablement en el compte de prdues i guanys o en un compte de reserves si aix ho estableix una norma legal o reglamentria, dacord amb el que sestableix en lapartat 2 de larticle 19 de la Llei de limpost sobre societats, no sn fiscalment dedubles, llevat dels casos en qu la Llei de limpost de societats prevegi expressament incentius o despeses amb efectes fiscals que no hagin de quedar reflectits comptablement, sense perjudici de la necessitat desmentar lincentiu especfic en la memria de lentitat.

    3. En el cas doperacions a terminis o amb preu ajornat, les rendes sentenen obtingudes proporcionalment a mesura que sefectun els cobraments corresponents, llevat que lentitat decideixi aplicar el criteri de la meritaci.

    Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat les vendes i les execucions dobra el preu de les quals es percebi, totalment o parcialment, mitjanant pagaments successius o mitjanant un sol pagament, sempre que el perode transcorregut entre el lliurament i el venciment de lltim o lnic termini sigui superior a lany.

    4. En cas que sutilitzi un criteri dimputaci temporal diferent del de la meritaci, els obligats tributaris ho han dincloure de forma detallada en la memria en el moment de formular els comptes anuals de lexercici.

    Captol tercer. Rgim doperacions vinculades

    Article 7

    Operacions vinculades: aspectes generals

    1. Quan els obligats tributaris efectuen operacions amb persones o entitats vinculades a ells, els sn aplicables les disposicions de larticle 16 de la Llei de limpost sobre societats.

    2. Les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades es valoren pel seu valor normal de mercat, dacord amb el que disposa lapartat 3 de larticle 16 de la Llei de limpost sobre societats.

    3. El ministeri encarregat de les finances pot comprovar que les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades shan valorat pel seu valor normal de mercat i pot fer, si escau, les correccions valoratives oportunes respecte de les operacions subjectes a aquest impost. El ministeri encarregat de les finances queda vinculat pel nou valor respecte a la resta de persones o entitats vinculades.

    La valoraci administrativa no pot generar per aquest impost una renda superior a la derivada de loperaci per al conjunt de les persones o entitats que lhagin efectuat.

    4. Lobligat tributari ha de facilitar al ministeri encarregat de les finances tota la documentaci necessria del grup relativa a les operacions vinculades, als contractes i altres dades que permetin determinar el valor normal de mercat.

    5. En el cas de retribucions de carcter laboral que tinguin el seu origen en persones vinculades, sentn que el seu valor de mercat es correspon amb la base per a la qual aquesta retribuci cotitza al rgim de la CASS.

    Article 8

    Sollicitud dassistncia per a la determinaci del valor de mercat

    1. Els obligats tributaris que efectun operacions vinculades poden sollicitar al ministeri encarregat de les finances la seva assistncia per determinar i fixar el valor normal de mercat daquestes operacions abans que es duguin a terme. Aquesta sollicitud ha dincorporar una proposta de valoraci fonamentada en el valor de mercat, amb una descripci dels fets i les circumstncies de les operacions de qu es tracti.

    2. La sollicitud de valoraci ha de reflectir que totes les persones que hi tenen vinculaci sn coneixedores daquesta sollicitud i laccepten.

    3. En el cas que hi hagi un grup, la sollicitud ha danar acompanyada de la documentaci que identifiqui el grup al qual pertanyi lobligat tributari i de la documentaci relativa a lobligat tributari.

    a) La documentaci relativa al grup al qual pertanyi lobligat tributari consisteix en:

    Una descripci de lestructura organitzativa, jurdica i operativa del grup.

    Una identificaci de les entitats que formen part del grup que efectuen operacions vinculades i que afecten les operacions fetes per lobligat tributari.

    Una descripci de la naturalesa, la importncia i els fluxos de les operacions vinculades entre les entitats de grup quan afecten les operacions fetes per lobligat tributari, juntament amb els canvis relatius a perodes impositius o a liquidacions anteriors.

    Una descripci de les funcions exercides i dels riscos assumits per les entitats del grup quan afecten les operacions fetes per lobligat tributari.

    Una relaci de la titularitat de les patents, les marques, els noms comercials i altres actius intangibles quan afecten les operacions efectuades per lobligat tributari, aix com limport de les contraprestacions derivades de la seva utilitzaci.

    Una descripci de la poltica del grup en relaci amb els preus de transferncia que inclogui el mtode o els mtodes de fixaci dels preus adoptats pel grup i que en justifiqui ladequaci al principi de lliure competncia.

    Una relaci dels acords de repartiment de costos i els contractes de prestaci de serveis entre entitats del grup quan afecten les operacions efectuades per lobligat tributari.

    Una relaci dels acords previs de valoraci o els procediments amistosos celebrats o en curs relatius a les entitats del grup quan afecten les operacions efectuades per lobligat tributari.

    La memria del grup o, si no nhi ha, un informe anual equivalent.

  • 147/377

    b) La documentaci relativa a lobligat tributari ha de contenir:

    Noms, cognoms, ra social o denominaci completa, domicili fiscal, NRT de lobligat tributari, si escau, i de les entitats amb les quals efectua les operacions, i una descripci detallada de la naturalesa, les caracterstiques i els imports de les operacions.

    Una explicaci relativa al mtode de valoraci escollit, els motius, laplicaci i el valor que en resulta.

    Criteris de repartiment de les despeses en concepte de serveis prestats conjuntament a favor de les entitats o les persones vinculades i, si escau, els corresponents acords de repartiment de despeses.

    Qualsevol informaci rellevant que lobligat tributari hagi requerit per determinar el valor de les operacions vinculades.

    4. El ministeri encarregat de les finances analitza la sollicitud i la proposta de valoraci i demana, si escau, aclariments o informaci complementria. El ministeri encarregat de les finances pot acordar no admetre a trmit la proposta, en especial quan:

    a) La proposta de valoraci manqui de fonament per determinar el valor de mercat;

    b) Ja shagin desestimat propostes de valoraci substancialment iguals a la proposta formulada;

    c) Qualsevol altra circumstncia que generi dubtes quant a la determinaci del valor.

    Tota denegaci ha destar degudament motivada.

    5. En un termini no superior a sis mesos a comptar de la data en qu la sollicitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data desmena a requeriment daquest ministeri, el ministeri encarregat de les finances ha de notificar a lobligat tributari la decisi dacceptar o de rebutjar la posada en marxa o laplicaci del procediment que proposa. Si transcorre aquest termini sense que shagi produt una resoluci expressa, la sollicitud, quan shagi acompanyat duna proposta raonada de valoraci, sentn estimada.

    Article 9

    Resoluci de la sollicitud

    El ministeri encarregat de les finances, mitjanant una resoluci, pot decidir:

    a) Aprovar la proposta de valoraci.

    b) Aprovar una proposta de valoraci que difereix de la proposta inicialment proposada amb lacceptaci prvia de lobligat tributari.

    c) Desestimar la proposta de valoraci formulada per lobligat tributari.

    Article 10

    Acord previ de valoraci

    1. Lacord previ de valoraci es formalitza en un document que inclou:

    a) Lloc i data de formalitzaci.

    b) Nom, cognoms o ra social, domicili fiscal i nmero de registre tributari, si escau, de lobligat tributari al qual es refereix la proposta.

    c) Conformitat de lobligat tributari amb el contingut de lacord.

    d) Descripci de les operacions a les quals es refereix la proposta.

    e) Elements essencials del mtode de valoraci.

    f) Perodes impositius o de liquidaci als quals saplica lacord i la data dentrada en vigor de lacord.

    2. El ministeri encarregat de les finances i lobligat tributari han daplicar el que resulti de la proposta aprovada. En tot cas el ministeri encarregat de les finances pot comprovar la correcta aplicaci de la proposta i, en cas contrari, ha de regularitzar la situaci tributria de lobligat tributari.

    Article 11

    Informaci sobre laplicaci de lacord previ de valoraci

    Lobligat tributari ha de presentar, juntament amb la declaraci de limpost, un escrit relatiu a laplicaci de lacord previ de valoraci aprovat que indiqui:

    a) Les operacions efectuades en el perode impositiu o de liquidaci a qu es refereix la declaraci i a les quals s aplicable lacord previ.

    b) Els preus o els valors de les operacions en aplicaci de lacord previ de valoraci.

    c) La descripci, si escau, de les variacions de les circumstncies econmiques com a resultat de laplicaci del mtode de valoraci a qu es refereix lacord previ.

    d) Les operacions efectuades en el perode impositiu o de liquidaci similars a les quals fa referncia lacord previ, els preus que shan aplicat.

    Article 12

    Modificaci de lacord previ de valoraci

    1. Quan es doni una variaci de les circumstncies econmiques establertes en lacord previ de valoraci, es pot modificar lacord per adequar-lo a les noves circumstncies econmiques. Aquest procediment es pot iniciar dofici o a instncia duna part i sha de presentar una justificaci de la variaci de les circumstncies econmiques i la proposta de modificaci que sigui procedent.

    2. El ministeri encarregat de les finances, desprs danalitzar la documentaci, dicta una resoluci motivada per estimar o no la proposta de modificaci.

  • 148/377

    Captol quart. Rgim de determinaci directa

    Article 13

    Base de tributaci

    1. La base de tributaci en el mtode de determinaci directa es determina dacord amb el que disposa larticle 9 de la Llei de limpost sobre societats.

    2. El resultat comptable es corregeix, en el seu cas, mitjanant laplicaci dels principis i els criteris de qualificaci, valoraci i imputaci temporal recollits en els preceptes de la Llei de limpost sobre societats que donen lloc a la prctica dajustos extracomptables.

    3. Els ajustos extracomptables, positius o negatius, poden ser permanents o temporals segons reverteixin o no en perodes impositius posteriors. La informaci corresponent a cada ajust extracomptable, permanent o temporal, sha dincloure de forma detallada en la memria en el moment de formular els comptes anuals de lexercici.

    Article 14

    Correccions de valor: Normes comunes damortitzaci delements patrimonials de limmobilitzat tangible i intangible

    Es considera que la depreciaci dels elements patrimonials de limmobilitzat material i intangible s efectiva quan sigui el resultat daplicar els coeficients damortitzaci lineal que es deriven de la taula prevista a lannex I de la Llei de limpost sobre societats.

    1. s amortitzable el preu dadquisici o cost de producci, excls, en el seu cas, el valor residual.

    2. Quan es tracti dedificacions, no s amortitzable la part del preu dadquisici corresponent al valor del sl.

    3. Lamortitzaci es practica element per element. Tanmateix, quan es tracti delements patrimonials de naturalesa anloga o sotmesos a un similar grau dutilitzaci, lamortitzaci es pot fer sobre el conjunt daquests elements, sempre que en tot moment pugui conixer-se la part de lamortitzaci acumulada corresponent a cada element patrimonial.

    4. Les installacions tcniques poden constituir un nic element susceptible damortitzaci. Es consideren installacions tcniques les unitats complexes ds especialitzat en el procs productiu que comprenen edificacions, maquinria, material, peces o elements, inclosos els sistemes informtics que, fins i tot sent separables per la seva naturalesa, estan lligats de forma definitiva per al seu funcionament i sotmesos al mateix ritme damortitzaci, aix com els recanvis vlids exclusivament per a aquest tipus dinstallacions.

    5. Els elements patrimonials de limmobilitzat material comencen a amortitzar-se des de la seva posada en condicions de funcionament i els de limmobilitzat intangible des del moment en qu estiguin en condicions de produir ingressos.

    6. Els elements patrimonials de limmobilitzat material han damortitzar-se dins del perode de la seva vida til, s a dir, el perode en qu, segons el mtode damortitzaci adoptat, ha de quedar totalment cobert el seu valor, excls el valor residual. Tractant-se delements patrimonials de limmobilitzat intangible, la seva vida til s el perode durant el qual sespera, raonablement, que produeixin ingressos.

    7. Les marques, els drets de trasps i els elements patrimonials de limmobilitzat intangible que no tinguessin una data certa dextinci, shan damortitzar dacord amb el que preveu lapartat 3 de larticle 10 de la Llei de limpost sobre societats.

    8. El preu dadquisici originari de les aplicacions informtiques es dedueix amb el lmit anual mxim duna cinquena part del seu import.

    9. Quan les renovacions, ampliacions o millores dels elements patrimonials de limmobilitzat material sincorporin al dit immobilitzat, limport dels mateixos elements samortitza durant els perodes impositius que restin per completar la vida til dels referits elements patrimonials. A aquest efecte, simputar a cada perode impositiu el resultat daplicar a limpost de les renovacions, ampliacions o millores el coeficient resultant de dividir lamortitzaci comptabilitzada de lelement patrimonial practicada en cada perode impositiu, en la mesura en qu es correspongui amb la depreciaci efectiva, entre el valor comptable que aquest element patrimonial tenia a linici del perode impositiu en el qual es van realitzar les operacions de renovaci, ampliaci o millora.

    10. Quan les operacions esmentades en lapartat anterior determinin un allargament de la vida til estimada de lactiu, aquest allargament sha de tenir en compte a lefecte de lamortitzaci de lelement patrimonial i de limport de la renovaci, ampliaci o millora.

    Article 15

    Correccions de valor: prdues per deterioraci del valor dels elements patrimonials

    1. Les prdues per deterioraci dels crdits derivades de les possibles insolvncies dels deutors sn dedubles quan en el moment de la meritaci de limpost es doni alguna de les circumstncies segents:

    a) Que hagi transcorregut el termini de sis mesos des del venciment de lobligaci.

    b) Que el deutor estigui declarat en situaci de suspensi de pagaments o fallida.

    c) Que el deutor estigui processat pel delicte daixecament de bns.

    d) Que les obligacions hagin estat reclamades judicialment o siguin objecte dun litigi judicial de la soluci del qual depengui el cobrament.

    Les prdues respecte dels crdits que sesmenten tot seguit noms sn dedubles si sn objecte dun procediment judicial que versi sobre la seva existncia o quantia:

    - Els que deuen les entitats de dret pblic o sn fianats per aquestes entitats.

    - Els fianats per entitats de crdit.

    - Els garantits mitjanant drets reals, pacte de reserva de domini i dret de retenci, excepte en els casos de prdua o depreciaci de la garantia.

    - Els garantits mitjanant un contracte dassegurana de crdit o cauci.

    - Els que hagin estat objecte de renovaci o prrroga expressa.

  • 149/377

    No sn dedubles les prdues per a la cobertura del risc derivat de les possibles insolvncies de persones o entitats vinculades al creditor en els termes que preveu larticle 16, llevat del cas dinsolvncia declarada judicialment.

    2. No sn dedubles les dotacions basades en estimacions globals ni genriques dinsolvncies de clients i deutors.

    3. El criteri disposat en els apartats 3 i 4 de larticle 11 de la Llei de limpost sobre societats s igualment aplicable a les participacions de societats que tinguin el carcter de vinculades dacord amb larticle 16 de la Llei esmentada.

    Article 16

    Provisions

    Les entitats de nova creaci tamb poden deduir les dotacions relatives a les despeses inherents als riscos derivats de garanties de reparaci i revisi. En aquest cas el percentatge es determina atenent les despeses i vendes realitzades en els perodes impositius que haguessin transcorregut.

    Article 17

    Eliminaci de la doble imposici econmica interna i internacional sobre participacions en beneficis daltres entitats a travs del mtode dexempci

    Els obligats tributaris han de presentar, conjuntament amb la seva declaraci per limpost de societats dels exercicis en els quals practiquin lexempci prevista en larticle 20 de la Llei de limpost sobre societats, la informaci segent en relaci amb lentitat directament participada:

    - Identificaci i percentatge de participaci.

    - Descripci de les activitats de la participada.

    - Valor i data dadquisici de les participacions, aix com el valor teric daquestes participacions en els fons propis daltres entitats, referit tant a linici de lexercici com al tancament de lentitat que participa.

    - Una prova que els dividends corresponen a rendes que han estat efectivament subjectes a un impost equivalent. Es consideren prova els comptes anyals de lentitat participada, juntament amb la declaraci i la liquidaci que per limpost equivalent shagi fet en el territori de la filial.

    Article 18

    Base de tributaci en les entitats parcialment exemptes

    1. Les entitats parcialment exemptes noms han dincloure en la seva base de tributaci les rendes derivades de les explotacions econmiques no exemptes.

    2. No tenen la consideraci de despeses dedubles, a part de les previstes en larticle 13 de la Llei de limpost sobre societats, les segents:

    a) Les despeses imputables, exclusivament, a lobtenci de rendes exemptes.

    Tractant-se de despeses imputables parcialment a rendes no exemptes, s deduble la part de les mateixes despeses en la proporci que representin els ingressos obtinguts en les explotacions econmiques no exemptes respecte dels ingressos totals de lentitat.

    b) Les quantitats que constitueixin una aplicaci de les rendes; en concret, els excedents procedents doperacions econmiques el dest dels quals sigui el sosteniment de les activitats exemptes.

    Captol cinqu. Rgim especial de determinaci objectiva

    Article 19

    Base de tributaci

    1. Els obligats tributaris en qu la xifra de negocis en lexercici immediatament anterior no superi els 300.000 euros es poden acollir al rgim especial previst en aquest article.

    2. No obstant el que es preveu en lapartat anterior, per als casos dobligats tributaris que desenvolupin activitats professionals, perqu es puguin acollir a aquest rgim especial, la xifra de negocis a qu es refereix lapartat anterior s de 150.000 euros.

    3. Sentn per activitat professional lexercici duna professi per a la qual es requereixi estar en possessi duna titulaci universitria.

    4. En cas que lobligat tributari exerceixi simultniament activitats econmiques i activitats professionals, el lmit quantitatiu per a laplicaci daquest rgim especial s de 300.000 euros.

    5. En el cas de societats civils, herncies jacents, comunitats de bns i totes les entitats o patrimonis autnoms regulats en el segon pargraf de la lletra a) de lapartat A) de larticle 15 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, els socis de les quals optin pel rgim especial de determinaci objectiva, els lmits quantitatius establerts en aquest captol fan referncia a cada un dels socis, hereus, comuners o partcips, respectivament.

    6. Els obligats tributaris que vulguin acollir-se a aquest rgim ho han de comunicar al Ministeri de Finances un mes abans de linici de lexercici fiscal en qu hagi de tenir efecte, mitjanant la declaraci censal corresponent.

    7. En el cas dentitats de nova creaci, lopci dacollir-se a aquest rgim sha de fer durant el mes segent a la inscripci al Registre de Societats.

    8. La base de tributaci en la modalitat de determinaci objectiva es determina dacord amb el que estableix larticle 24.bis de la Llei de limpost sobre societats. En cas que lobligat tributari desenvolupi diverses activitats, el clcul es fa activitat per activitat, i la suma dels rendiments nets de les activitats sintegra en una sola liquidaci.

    9. Lobligat tributari queda excls del rgim especial de determinaci de la base de tributaci quan no es compleixi el que disposa lapartat 1 daquest article. La exclusi t efectes des de linici de lany immediatament posterior a aquell en qu es produeixi aquesta circumstancia. Lexclusi suposa la inclusi al rgim destimaci directa de la base de tributaci.

  • 150/377

    Captol sis. Rgim especial de consolidaci tributria

    Article 20

    Aplicaci i obligacions de comunicaci de les entitats acollides al rgim de consolidaci tributria

    1. Lexercici de lopci pel rgim de consolidaci tributria sha de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de linici del perode impositiu en qu aquest rgim sigui daplicaci.

    La comunicaci ha dincloure les dades segents:

    - Identificaci de les societats que integren el grup.

    - Cpia dels acords pels quals les societats del grup han optat pel rgim de consolidaci tributria.

    - Relaci del percentatge de participaci directa o indirecta mantinguda per la societat participant respecte a totes i cada una de les societats que integren el grup tributari i la data dadquisici de les participacions respectives.

    2. El ministeri encarregat de les finances ha de comunicar a la societat participant el nmero del grup tributari atorgat.

    3. Aix mateix, quan es produeixin variacions en la composici del grup tributari, la societat participant ho ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances i ha didentificar les societats que shi hagin integrat i les que nhagin estat excloses. La comunicaci de la variaci del grup sha de dur a terme abans de linici del perode impositiu en qu causi efecte.

    4. La renncia a laplicaci del rgim de consolidaci tributria sha de fer a travs de la declaraci censal corresponent, en el termini de tres mesos a comptar de la finalitzaci de lltim perode impositiu en qu sha aplicat.

    Article 21

    Obligacions tributries de les societats que integren el grup tributari

    1. Tant la societat participant com les societats participades del grup tributari han de presentar la seva declaraci individual, i han de determinar la seva base de tributaci i les deduccions aplicables, sense haver-ne dingressar la quota resultant.

    2. A ms dels que disposa lapartat anterior, la societat participant del grup tributari ha de presentar la declaraci consolidada del grup tributari ingressant,, el deute tributari, si escau.

    3. Lobligaci de fer els pagaments a compte del grup tributari recau en la societat participant.

    Article 22

    Determinaci de la base de tributaci i de la quota de tributaci

    1. La base de tributaci del grup tributari es determina de la manera segent:

    a) Integraci en la base de tributaci de la societat participant de les bases de tributaci de cada una de les entitats participades que integrin el grup tributari.

    b) Eliminacions, en la societat participant, corresponents a les operacions internes realitzades entre les societats del grup tributari.

    c) Integraci de les eliminacions practicades en exercicis anteriors quan les operacions es realitzin davant de terceres persones.

    d) Compensaci de les bases de tributaci negatives del grup tributari, quan limport de la suma dels pargrafs anteriors fos positiu, aix com de les bases de tributaci negatives pendents de compensaci generades per les societats abans que sintegrin en el grup tributari. Aquestes ltimes noms es poden compensar per bases de tributaci positives de la mateixa entitat.

    2. La quota de tributaci resulta daplicar el tipus de gravamen a la base de tributaci del grup tributari.

    Article 23

    Deduccions de la quota de tributaci del grup tributari

    1. La quota de tributaci del grup tributari es minora en limport de les deduccions que preveu el captol vuit de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre societats.

    Els requisits establerts per aplicar les deduccions esmentades es refereixen tant a cada una de les societats que integren el grup tributari com al grup en si mateix.

    2. Les deduccions de qualsevol societat pendents daplicaci en el moment que shagin dincloure en el grup tributari es poden deduir de la quota de tributaci del grup tributari amb el lmit que correspongui a la societat esmentada en el rgim individual de tributaci.

    Article 24

    Obligacions dinformaci

    1. La societat participant ha de formular, a efectes fiscals, el balan i el compte de prdues i guanys consolidats, amb laplicaci del mtode dintegraci global a totes les societats que integren el grup tributari.

    2. Els comptes anuals consolidats es refereixen a la mateixa data de tancament i perode que els comptes anuals de la societat participant, de manera que les societats participades han de tancar el seu exercici social en la data en qu ho faci la societat participant. En aquest sentit, lentitat participant ha dadjuntar a la liquidaci de limpost la informaci segent:

    a) Les eliminacions practicades en perodes impositius anteriors pendents dincorporaci i les eliminacions practicades en el perode impositiu degudament justificades en la seva procedncia i quantitat.

    b) Les incorporacions fetes en el perode impositiu, igualment justificades pel que fa a procedncia i quantitat.

    c) Les diferncies, degudament explicades, que hi pugui haver entre les eliminacions i les incorporacions realitzades a lefecte de determinar la base de tributaci del grup tributari i les realitzades a lefecte de lelaboraci dels comptes anuals consolidats.

    Article 25

  • 151/377

    Prdua i extinci del rgim de consolidaci tributria: Causes i efectes

    1. El grup tributari sextingeix quan la societat participant perdi el carcter esmentat.

    2. El rgim de consolidaci tributria es perd per les causes segents:

    a) La concurrncia en alguna o algunes de les societats integrants del grup tributari dalguna de les circumstncies que, dacord amb el que estableix larticle 29 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, determinen laplicaci del mtode destimaci indirecta.

    b) Lincompliment de les obligacions a qu es refereix larticle anterior.

    3. La prdua del rgim de consolidaci tributria es produeix amb efectes del perode impositiu en qu concorri alguna o algunes de les causes a qu es refereix lapartat anterior. Les societats integrants del grup tributari passen a tributar pel rgim individual en el perode esmentat.

    4. En el supsit que existissin eliminacions pendents dincorporaci, bases de tributaci negatives del grup tributari o deduccions en la quota pendents de compensaci en el perode impositiu en qu es produeixi la prdua del rgim de consolidaci tributria o lextinci del grup tributari, cal procedir de la manera segent:

    a) Les eliminacions pendents dincorporaci sintegren en la base de tributaci del grup tributari en lltim perode impositiu en qu sigui aplicable el rgim de consolidaci tributria.

    b) Les societats que integrin el grup tributari en el perode impositiu en qu es produeixi la prdua o lextinci daquest rgim han dassumir el dret a la compensaci de les bases de tributaci negatives del grup tributari pendents de compensar, en la part que hagin contribut a la seva formaci.

    La compensaci es fa amb les bases de tributaci positives que es determinin en rgim individual de tributaci.

    c) Les societats que integrin el grup tributari en el perode impositiu en qu es produeixi la prdua o lextinci daquest rgim han dassumir el dret a la compensaci de les deduccions de la quota del grup tributari pendents de compensaci, en la part en qu hagin contribut a la seva formaci.

    Captol set. Rgim especial de societats que realitzen explotaci internacional dintangibles o intervenen en el comer internacional

    Article 26

    Rgim especial de societats que realitzen explotaci internacional dintangibles o intervenen en el comer internacional

    1. Laplicaci del rgim especial de societats que realitzen explotaci internacional dintangibles o intervenen en el comer internacional lha de sollicitar lobligat tributari al ministeri encarregat de les finances a travs de la declaraci censal corresponent, en qu shan identificar els sectors dactivitat als quals saplicar i sha de fonamentar la concurrncia dels condicionaments previstos en larticle 23.2 de la Llei de limpost sobre societats.

    2. El ministeri encarregat de les finances aprova o denega aquesta sollicitud en un termini no superior a sis mesos a comptar de lentrada de la sollicitud al registre del ministeri. Si transcorre aquest termini sense que shagi produt una resoluci expressa, la sollicitud pot entendres desestimada. El rgim produeix efectes des del mateix perode impositiu en qu es va presentar la sollicitud.

    3. Contra la denegaci de la sollicitud o la desestimaci per haver transcorregut el termini establert en lapartat anterior es pot interposar recurs davant el Govern.

    4. Un cop concedida lautoritzaci inicial, lobligat tributari que pretengui aplicar-la en perodes impositius posteriors ha de comunicar aquesta circumstncia a lrgan competent del ministeri encarregat de les finances, all on es produeixi un canvi substantiu de les circumstncies en relaci amb les que estableix lautoritzaci inicial. Aquesta comunicaci ha de contenir una identificaci dels sectors dactivitat als quals saplicar aquest rgim i la justificaci de la concurrncia dels condicionants per a laplicaci daquest rgim. El ministeri encarregat de les finances ha dautoritzar laplicaci del rgim especial a les noves activitats dacord amb un procediment idntic al que regula el punt 2 daquest article.

    5. Els obligats tributaris que es beneficin daquest rgim especial han de detallar a la memria, en el moment de formular els comptes anuals, els ingressos subjectes a aquesta reducci i diferenciar-los de la resta dels seus ingressos.

    Captol vuit. Rgim especial de societats de gesti i inversi financera intragrup

    Article 27

    Rgim especial de societats de gesti i inversi financera intragrup

    1. La concessi del rgim especial de societat de gesti i inversi financera est condicionada a la presentaci de la sollicitud al ministeri encarregat de les finances, el qual pot acceptar o denegar la sollicitud amb efecte des de la presentaci de la declaraci censal corresponent.

    2. El ministeri encarregat de les finances aprova o denega aquesta sollicitud en un termini no superior a sis mesos a comptar de lentrada de la sollicitud al registre del Ministeri. Si transcorre aquest termini sense que shagi produt una resoluci expressa, la sollicitud pot entendres desestimada. El rgim produeix efectes des del mateix perode impositiu en qu es va presentar la sollicitud.

    3. Contra la denegaci de la sollicitud o la desestimaci per haver transcorregut el termini establert en lapartat anterior es pot interposar un recurs davant el Govern.

    4. Un cop concedida lautoritzaci inicial, lobligat tributari que pretengui aplicar-la en perodes impositius posteriors ha de comunicar aquesta circumstncia a lrgan competent del ministeri encarregat de les finances en els casos en qu es produeixi un canvi substantiu de les circumstncies en relaci amb les que estableix lautoritzaci inicial. Aquesta comunicaci ha de contenir una identificaci dels sectors dactivitat als quals saplicar aquest rgim i la justificaci de la concurrncia dels condicionants per a laplicaci daquest rgim. El ministeri encarregat de les finances ha dautoritzar laplicaci del rgim especial a les noves activitats dacord amb un procediment idntic al que regula el punt 2 daquest article.

  • 152/377

    Captol nov. Rgim especial damortitzaci per a noves inversions

    Article 28

    Rgim especial damortitzaci per a noves inversions

    1. Els obligats tributaris que adquireixin bns i drets destinats a lactivitat econmica poden aplicar automticament aquest rgim especial damortitzaci per a noves inversions, que consisteix a amortitzar en funci els coeficients damortitzaci lineal resultants de multiplicar per 2,5 els coeficients de larticle 10 de la Llei de limpost sobre societats.

    2. Laplicaci del rgim dna lloc a ajustos extracomptables com a conseqncia de les diferncies entre lamortitzaci comptable i lamortitzaci fiscalment deduble. Els ajustos extracomptables shauran dincloure de forma detallada en la memria en el moment de formular els comptes anuals de lexercici.

    Captol des. Rgim especial de societats de tinena de participacions en societats estrangeres

    Article 29

    Rgim especial de societats de tinena de participacions en societats estrangeres

    1. Els obligats tributaris que vulguin gaudir de lexempci prevista en larticle 38 de la Llei de limpost sobre societats han de sollicitar al ministeri encarregat de les finances a travs de la declaraci censal corresponent laplicaci del rgim especial de societats de tinena de participacions en societats estrangeres

    2. Els obligats tributaris que sacullin a aquest rgim especial han didentificar a la memria dels comptes anuals els conceptes segents:

    - Detall de les participacions en les societats que tingui o hagi mantingut en lexercici.

    - Valor patrimonial de la cartera posseda.

    - Dividends o reserves que percebi en lexercici.

    3. El rgim saplica al perode impositiu que finalitzi amb posterioritat a lautoritzaci del ministeri encarregat de les finances, i els successius que concloguin abans de comunicar al Ministeri la renncia al rgim.

    Captol onz. Deducci per creaci de llocs de treball i per inversions

    Article 30

    Deducci per creaci de llocs de treball i per inversions

    1. Pel calcular la deducci per creaci de llocs de treball es computen exclusivament els treballadors amb contracte formalitzat a Andorra que desenvolupin una jornada completa en els termes que disposa la normativa laboral andorrana, i que estiguin donats dalta al rgim general de la CASS.

    2. Per determinar lincrement mitj de plantilla, es calcula la plantilla mitjana prorratejant el nombre de persones pels dies de lany que estan contractades per lobligat tributari durant el perode impositiu, i es compara amb la plantilla mitjana del perode impositiu immediatament interior, determinada de la mateixa forma.

    Per al clcul es computen les persones empleades tenint en compte la jornada contractada en relaci amb la jornada completa. En contractes de treball en qu la jornada sigui inferior a la jornada completa sha de determinar lequivalncia daquell contracte respecte dun altre a jornada completa.

    3. Aquest increment mitj de plantilla sha de mantenir durant lany posterior a comptar del tancament de lexercici. En cas que no es compleixi aquest increment mitj de plantilla, lobligat tributari ha dingressar limport de la deducci aplicada, juntament amb els interessos de demora.

    4. El clcul de la deducci per creaci de llocs de treball sha dincloure en la memria en el moment de formular els comptes anuals de lexercici.

    5. En el cas daplicar la deducci per noves inversions fetes a Andorra dactius fixos afectes a lactivitat empresarial, lobligat tributari ha dinformar en la memria del detall de les inversions esmentades i del seu manteniment en els termes que estableix la Llei de limpost. En el cas que no es compleixi el manteniment de les inversions durant el perode mnim de cinc anys, lobligat tributari ha dingressar limport de la deducci aplicada, juntament amb els interessos de demora.

    6. Les deduccions previstes en aquest article, no aplicades per insuficincia de quota, es poden deduir de la quota de tributaci dels tres exercicis posteriors.

    Captol dotz. Beneficis fiscals per la creaci de petites empreses durant els tres primers anys

    Article 31

    Beneficis fiscals per la creaci de petites empreses durant els tres primers anys

    1. Els obligats tributaris de limpost sobre societats que es constitueixin com a nous empresaris duna activitat empresarial o professional i que tinguin uns ingressos inferiors a 100.000 euros poden aplicar-se durant els 3 primers anys dactivitat el tipus redut establert a la disposici addicional segona de la Llei de limpost sobre societats.

    2. Els obligats tributaris que vulguin acollir-se a aquest benefici fiscal poden optar en el moment de presentar la declaraci de limpost sobre societats.

  • 153/377

    Ttol III. Impost sobre la renda de les activitats econmiques

    Captol primer. Aspectes generals

    Article 32

    Definicions

    1. Sn activitats econmiques les que impliquen lordenaci per compte propi de factors de producci materials i humans o dalgun daquests factors de producci, amb la finalitat dintervenir en la producci o la distribuci de bns o en la prestaci de serveis.

    2. Lactivitat darrendament de bns immobles noms t la consideraci dactivitat econmica quan les rendes brutes dels lloguers que obt lobligat tributari, sigui quin sigui el lloc de situaci del b o dret sobre el b immoble, superin la xifra de 40.000 euros a lany per la totalitat dels immobles que llogui lobligat tributari.

    3. Lactivitat de compravenda dimmobles en nom propi noms t la consideraci dactivitat econmica a partir del moment en qu es facin ms de cinc transmissions de bns immobles durant el perode impositiu, independentment on es trobin situats aquest bns immobles.

    4. Tamb es consideren activitats econmiques les retribucions que obtenen les persones fsiques pel fet de ser administradors o membres dels rgans dadministraci de societats mercantils o daltres entitats.

    Article 33

    Operacions vinculades

    La valoraci de les operacions entre parts vinculades es regir pel que estableix larticle 15 de la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques i pel captol tercer daquest Reglament.

    Captol segon. Rgims de determinaci de la base de tributaci

    Article 34

    Rgim de determinaci directa

    La determinaci de la renda de les activitats econmiques en la modalitat destimaci directa es fa dacord amb les normes de limpost sobre societats i el captol quart del ttol II daquest Reglament, sense perjudici de les normes especials establertes en lapartat 2 de larticle 12 de la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques.

    Article 35

    Rgim especial de determinaci objectiva

    1. Els obligats tributaris amb una xifra de negocis en lexercici immediatament anterior que no superi els 300.000 euros es poden acollir al rgim especial de determinaci objectiva previst en aquest article.

    2. No obstant el que es preveu en lapartat anterior, per als casos dobligats tributaris que desenvolupin activitats professionals, la xifra de negocis a qu es refereix lapartat anterior s de 150.000 euros en cas que vulguin acollir-se a aquest rgim especial.

    3. Sentn per activitat professional lexercici duna professi per a la qual es requereixi estar en possessi duna titulaci universitria.

    4. En cas que lobligat tributari exerceixi simultniament activitats econmiques i activitats professionals, el lmit quantitatiu per a laplicaci daquest rgim especial s de 300.000 euros.

    5. En el cas de societats civils, herncies jacents, comunitats de bns i totes les entitats o patrimonis autnoms regulats en el segon pargraf de la lletra a) de lapartat A) de larticle 15 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, en qu els socis optin pel rgim especial de determinaci objectiva, els lmits quantitatius establerts en aquest article fan referncia a cada un dels socis, hereus, comuners o partcips, respectivament.

    6. Els obligats tributaris que vulguin acollir-se a aquest rgim ho han de comunicar al Ministeri de Finances abans de finalitzar lany anterior en qu hagi de tenir efecte a travs de la declaraci censal corresponent.

    7. En el cas dinici dactivitat, lopci dacollir-se a aquest rgim sha de fer, en el cas de professionals liberals, durant el mes segent a la inscripci al Registre de Professionals Liberals, i en el cas dobertura de negoci, durant el mes segent a la inscripci al Registre de Comer.

    8. La base de tributaci en la modalitat de determinaci objectiva es determina dacord a el que estableix larticle 13 de la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques, tenint en compte que, en cas que lobligat tributari desenvolupi diverses activitats, el clcul es fa activitat per activitat, i sintegra en una sola liquidaci.

    9. Lobligat tributari queda excls del rgim especial de determinaci de la base de tributaci quan no es compleixi el que disposa lapartat 1 daquest article. La exclusi t efectes des de linici de lany immediatament posterior a aquell en qu es produeixi aquesta circumstancia. Lexclusi suposa la inclusi al rgim destimaci directa de la base de tributaci.

    Captol tercer. Deducci per creaci de llocs de treball i inversions

    Article 36

    Deducci per creaci de llocs de treball i inversions

  • 154/377

    1. Per calcular la deducci per creaci de llocs de treball es computen exclusivament els treballadors amb contracte formalitzat a Andorra que desenvolupin una jornada completa en els termes que disposa la normativa laboral andorrana, i que estiguin donats dalta al rgim general de la CASS

    2. Per determinar lincrement mitj de plantilla, es calcula la plantilla mitjana prorratejant el nombre de persones pels dies de lany que estan contractades per lobligat tributari durant el perode impositiu, i es compara amb la plantilla mitjana del perode impositiu immediatament interior, determinada de la mateixa forma.

    Per al clcul es computen les persones empleades tenint en compte la jornada contractada en relaci amb la jornada completa. En contractes de treball en qu la jornada sigui inferior a la jornada completa, sha de determinar lequivalncia daquell contracte respecte dun altre a jornada completa.

    3. Aquest increment mitj de plantilla sha de mantenir durant lany posterior a comptar del tancament de lexercici. En cas que no es compleixi aquest increment mitj de plantilla, lobligat tributari ha dingressar limport de la deducci aplicada, juntament amb els interessos de demora.

    4. El clcul de la deducci per creaci de llocs de treball sha dincloure en la memria en el moment de formular els comptes anuals de lexercici.

    5. En el cas daplicar la deducci per noves inversions fetes a Andorra dactius fixos afectes a lactivitat empresarial, lobligat tributari ha dinformar en la memria del detall de les inversions esmentades i del seu manteniment en els termes que estableix la Llei de limpost. En el cas que no es compleixi el manteniment de les inversions durant el perode mnim de cinc anys, lobligat tributari ha dingressar limport de la deducci aplicada, juntament amb els interessos de demora.

    6. Les deduccions previstes en aquest article, no aplicades per insuficincia de quota, es poden deduir de la quota de tributaci dels tres exercicis posteriors.

    Ttol IV. Gesti de limpost sobre societats i limpost sobre la renda de les activitats econmiques

    Captol primer. Pagaments a compte

    Article 37

    Pagaments a compte

    1. Durant el mes de setembre els obligats tributaris han defectuar un pagament a compte de la liquidaci corresponent al perode impositiu que estigui en curs el primer dia daquest perode.

    2. El pagament a compte es calcula aplicant el percentatge del 50% sobre la quota de liquidaci de lexercici immediatament anterior.

    3. Els obligats tributaris no han defectuar el pagament a compte durant el primer exercici de lactivitat.

    4. La declaraci del pagament a compte es fa mitjanant el model corresponent aprovat pel Ministeri de Finances.

    Captol segon. Gesti de limpost

    Article 38

    Obligaci de registre NRT

    1. Els obligats tributaris han de donar-se dalta al Registre Tributari i han de disposar dun nmero de registre tributari (en endavant, NRT), que han de sollicitar a travs duna declaraci censal. Aquest nmero s nic per a tots els tributs estatals. La sollicitud sha de formalitzar a travs de la declaraci censal corresponent.

    2. El ministeri encarregat de les finances ha de portar un registre tributari en qu shan dinscriure les entitats i les persones fsiques que siguin obligats tributaris daquests impostos.

    3. Les societats civils, herncies jacents, comunitats de bns i totes les entitats o patrimonis autnoms regulats en el segon pargraf de la lletra a) de lapartat A) de larticle 15 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, shan de donar dalta al rgim dentitats mitjanant el model corresponent aprovat pel ministeri encarregat de les finances

    En el moment de sollicitar lalta en el Registre tributari aquestes entitats han daportar el document privat o pblic, segons el cas, que acrediti la seva constituci.

    Article 39

    Declaraci, autoliquidaci i ingrs del deute tributari

    1. Els obligats tributaris estan obligats a presentar i subscriure la declaraci per aquests impostos en el termini dels 30 dies naturals segents als sis mesos posteriors a la conclusi del perode impositiu, mitjanant el model corresponent aprovat pel ministeri encarregat de les finances.

    2. Els obligats tributaris a qu es refereix lapartat 2 de larticle 8 de la Llei de limpost sobre societats han de declarar la totalitat de les seves rendes, exemptes i no exemptes.

    3. En el moment de presentar la declaraci els obligats tributaris han de determinar el deute tributari corresponent.

    Article 40

    Devoluci dofici

  • 155/377

    1. Les devolucions dofici a qu es refereix larticle 60 de la Llei de limpost sobre societats i larticle 33 de la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques, respectivament, es fan mitjanant transferncia bancria o xec nominatiu en favor de lobligat tributari

    2. Els obligats tributaris a qu es refereix lapartat 2 de larticle 8 de la Llei de limpost sobre societats han de presentar declaraci per aquest impost per obtenir la devoluci.

    Article 41

    Mitjans de pagament

    1. Els obligats tributaris han dingressar, en el seu cas, limport de la quota de liquidaci i del pagament a compte utilitzant qualsevol dels procediments segents:

    a) Pagament en efectiu fins a un import de 15.000 euros.

    b) Targeta de crdit.

    c) Domiciliaci bancria.

    d) Xec nominatiu a favor del Govern dAndorra.

    e) Transferncia nominativa a favor del Govern dAndorra, presentant una cpia del document acreditatiu de la transferncia juntament amb les declaracions de limpost.

    2. En cas de pagament per domiciliaci bancria, la manca de pagament comporta laugment del deute tributari amb limport de les despeses de retorn.

    Article 42

    Obligacions dels fedataris pblics

    1. El fedatari pblic ha de remetre per la via telemtica al ministeri encarregat de les finances una relaci de les entitats, els obligats tributaris de limpost sobre societats, la constituci, lestabliment, la modificaci o lextinci de les quals hagi autoritzat durant el trimestre natural immediatament anterior.

    2. Els titulars del Registre de Comer i Indstria, els titulars del Registre de Professions Liberals i els titulars del Registre dAssociacions han de remetre al ministeri encarregat de les finances, per la via telemtica, la informaci en relaci amb les persones fsiques i entitats subjectes a limpost sobre la renda de les activitats econmiques, la constituci, lestabliment, la modificaci o lextinci referent a les modificacions que es produeixen en aquests registres durant el trimestre natural immediatament anterior. La mateixa obligaci incumbeix els notaris pel que fa a les escriptures i altres documents que autoritzin la constituci, la modificaci, la transformaci o lextinci de tota classe dentitats.

    3. La relaci a qu es refereixen els apartats anteriors sha de presentar dins dels quinze primers dies del trimestre segent.

    4. En la declaraci hi ha de constar, agrupada per mesos naturals, la informaci segent:

    a) Dades identificatives de lentitat o persones fsiques.

    b) Objecte del document.

    c) Data del document.

    Disposici addicional

    Saproven els models segents, que sacompanyen com a annex en aquest Reglament:

    001 Declaraci censal

    001-A Declaraci censal - Nmero de registre tributari (NRT)

    001-B Declaraci censal Domicilis

    001-C Declaraci censal Dades bancries

    001-D Declaraci censal - Explotaci dintangibles o comer internacional

    001-E Declaraci censal - Gesti i inversi financera intragrup

    001-F Declaraci censal - Determinaci objectiva de la base de tributaci

    001-G Declaraci censal - Consolidaci tributria

    001-H Declaraci censal - Tinena de participacions en societats estrangeres

    001-I Declaraci censal - Entitats parcialment exemptes

    810-A Pagament a compte any 2012

    820 Sollicitud de modificaci de pagament a compte

    El Govern en el termini de 60 dies aprovar i publicar els models segents:

    800 Declaraci de limpost sobre societats / la renda dactivitats econmiques / la renda dels no-residents (establiments permanents)

  • 156/377

    800-A Annexos que acompanyen el formulari 800 per la liquidaci de limpost (model normal)

    800-B Annexos que acompanyen el formulari 800 per la liquidaci de limpost (model simplificat)

    800-C Annexos que acompanyen el formulari 800 per la liquidaci de limpost per les societat que sacollen al rgim especial de consolidaci tributria

    800-D Annex per determinar la base de tributaci de limpost pels obligats tributaris que sacullen al rgim de determinaci directa

    800-E Annex per determinar la base de tributaci de limpost pels obligats tributaris que sacullen al rgim especial de determinaci objectiva

    800-F Annex que acompanya el formulari 800 pels obligats tributaris que sacullen al rgim especial de societats que realitzen explotaci internacional dintangibles o intervenen en el comer internacional

    800-G Annex per determinar la base de tributaci pels obligats tributaris que sacullen el rgim especial de societats de tinena de participacions en societats estrangeres

    800-H Annex que acompanya el formulari 800 per la liquidaci de limpost per les societats parcialment exemptes

    800-I Annexos que acompanyen el formulari 800 per la liquidaci de limpost per les societat que sacollen al rgim especial de consolidaci tributria

    800-J Annex que acompanya el formulari 800 per les altres activitats econmiques subjectes a lIAE

    Disposici transitria.

    Obligacions formals per al primer any daplicaci de la Llei de limpost sobre societats i la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques

    El compliment de les obligacions formals a qu es refereixen la Llei de limpost sobre societats, la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques i aquest Reglament, pel que fa al primer any daplicaci, sha de dur a terme abans del 31 de juliol del 2012.

    Disposici final.

    Entrada en vigor

    Aquest Reglament entra en vigor lendem de ser publicat al Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Cosa que es fa pblica per a coneixement general.

    Andorra la Vella, 13 de juny el 2012

    Antoni Mart Petit

    Cap de Govern

  • 157/377

    LLEI 96/2010, DEL 29 DE DESEMBRE, DE LIMPOST SOBRE LA RENDA DE LES ACTIVITATS ECONMIQUES

    Ats que el Consell General en la seva sessi del dia 29 de desembre del 2010 ha aprovat la segent:

    llei 96/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda de les activitats econmiques

    Exposici de motius

    I Justificaci de la creaci de limpost sobre la renda de les activitats econmiques

    La implantaci a Andorra de limpost sobre societats exigeix que es regulin tamb els beneficis obtinguts per residents quan aquests no hagin adoptat, per la realitzaci de les seves activitats, forma societria. Es tracta aix devitar un tractament fiscal discriminatori entre els rendiments obtinguts per persones jurdiques i els obtinguts per persones fsiques.

    Limpost sestructura dacord amb els estndards definits internacionalment i, especialment, en el context de lOrganitzaci de Cooperaci i Desenvolupament Econmic (OCDE) per facilitar la positiva resoluci de les futures negociacions per signar convenis per evitar la doble imposici.

    La modernitzaci del marc fiscal amb la introducci de les figures tributries vigents als estats membres de la Uni Europea suposa la supressi de taxes i altres figures impositives que deixen de tenir sentit; aix, la derogaci, que estableix la Llei de limpost sobre societats, de la Llei de la taxa sobre el Registre de Titulars dActivitats Econmiques, del 20 de desembre de 1995, beneficia tamb els obligats tributaris daquesta Llei.

    II Principis rectors de limpost sobre la renda de les activitats econmiques

    Larticulat de la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques segueix els principis rectors de limpost sobre societats; tanmateix existeixen especificitats en la seva estructuraci que exigeixen per a una major claredat legislativa un text independent.

    A lhora darticular les normes de limpost, sha tractat de portar fins a les ltimes conseqncies el principi de transparncia, el qual exigeix que les normes impositives siguin clares i intelligibles, de manera que la seva aplicaci pugui efectuar-se amb la mxima seguretat jurdica per als subjectes passius. Sha fugit intencionadament de les solucions especialment complexes que hom pot trobar en molts ordenaments, amb la finalitat de permetre que les persones fsiques que exerceixen una activitat econmica al Principat dAndorra puguin aplicar un impost que no els causi problemes per la seva complexitat normativa.

    III Aspectes fonamentals de limpost sobre la renda de les activitats econmiques

    Limpost sobre la renda de les activitats econmiques t carcter sinttic, de manera que sotmet a gravamen de forma unitria tota la renda obtinguda per les persones fsiques residents fiscals en territori andorr que duen a terme una activitat econmica. El carcter sinttic de limpost en simplifica laplicaci per part dels subjectes passius i permet una adequaci ms gran daquest tribut amb el principi de neutralitat.

    En matria de base de tributaci es dna la possibilitat defectuar una estimaci simplificada de les despeses a deduir per simplificar la gesti de limpost per part dels obligats tributaris.

    La regulaci dels mecanismes per a leliminaci de la doble imposici internacional i econmica sinspira en els models europeus ms desenvolupats, en lnia amb el principi de compatibilitat internacional que inspira limpost. Tamb shan incorporat aqu disposicions per evitar ls abusiu daquests mecanismes deliminaci de la doble imposici.

    Formalment la Llei sestructura en 39 articles, dues disposicions addicionals, una disposici transitria i cinc disposicions finals.

    Captol I. Naturalesa i mbit daplicaci de limpost

    Article 1

    Naturalesa

    Limpost sobre les activitats econmiques s un tribut de carcter directe i naturalesa personal que grava, en els termes que estableix aquesta Llei, la renda derivada de la realitzaci de les activitats econmiques de les persones fsiques residents a Andorra.

    Article 2

    mbit daplicaci espacial

    Limpost sobre la renda de les activitats econmiques saplica en tot el territori del Principat dAndorra.

    Article 3

    Tractats i convenis

  • 158/377

    El que estableix aquesta Llei sentn sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de lordenament intern.

    Captol II. El fet generador

    Article 4

    Fet generador

    Constitueix el fet generador lobtenci de renda procedent de la realitzaci dactivitats econmiques per part de lobligat tributari, amb independncia del lloc on shagi produt i sigui quina sigui la residncia fiscal del pagador.

    Article 5 60

    Activitats econmiques

    1. Sn activitats econmiques les que impliquen lordenaci per compte propi de factors de producci materials i humans o dalgun daquests factors de producci, amb la finalitat dintervenir en la producci o la distribuci de bns o en la prestaci de serveis.

    2. Lactivitat darrendament de bns immobles noms t la consideraci dactivitat econmica quan les rendes brutes dels lloguers superin la xifra de 40.000 euros a lany per la totalitat dels immobles que llogui lobligat tributari.

    3. Lactivitat de compravenda dimmobles en nom propi noms t la consideraci dactivitat econmica a partir del moment en qu es facin ms de cinc transmissions de bns immobles durant el perode impositiu.

    4. Tamb es consideren activitats econmiques les retribucions que obtenen les persones fsiques per ser administradors o membres dels rgans dadministraci de societats mercantils o daltres entitats.

    Article 5 Activitats econmiques 1. Sn activitats econmiques les que impliquen lordenaci per compte propi de factors de producci materials i humans o dalgun daquests factors de producci, amb la finalitat dintervenir en la producci o distribuci de bns o realitzaci de serveis. 2. Les activitats darrendament i de compravenda dimmobles tenen la consideraci dactivitat econmica i, dacord amb larticle 16, la seva base de tributaci es redueix amb un mnim exempt de 40.000 euros per determinar la base de liquidaci.

    Article 6

    Presumpci de rendes

    Les cessions de bns i drets en les diverses modalitats es presumeixen retribudes pel seu valor normal de mercat, llevat de prova en contrari.

    Captol III. Els obligats tributaris

    Article 7

    Obligats tributaris

    1. Sn obligats tributaris de limpost les persones fsiques que tinguin la seva residncia fiscal en territori andorr i duguin a terme una activitat econmica dacord amb la definici de larticle 5.

    2. Les rendes corresponents a la realitzaci dactivitats econmiques per les societats civils, herncies jacents, comunitats de bns i totes aquelles entitats o patrimonis autnoms regulats en el segon pargraf de la lletra a) de lapartat A) de larticle 15 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, simputen als seus socis, hereus, comuners o partcips segons les normes o pactes aplicables en cada cas o a parts iguals en defecte daquests, integrant-se en aquest impost quan aquests siguin persones fsiques.

    Article 8

    Residncia fiscal i domicili fiscal

    1. Es consideren residents fiscals en territori andorr les persones fsiques en les quals es doni qualsevol de les circumstncies segents:

    a) Que romangui ms de 183 dies, durant lany natural, en el territori andorr. Per determinar aquest perode en territori andorr es computen les absncies espordiques, excepte que lobligat tributari acrediti la seva residncia fiscal en un altre pas.

    b) Que radiqui a Andorra el nucli principal o la base de les seves activitats o els seus interessos econmics, de manera directa o indirecta.

    2. Es presumeix, llevat de prova en contrari, que lobligat tributari t residncia fiscal a Andorra quan, dacord amb els criteris de lapartat anterior, sigui resident fiscal a Andorra el cnjuge no separat legalment i els fills menors dedat.

    3. Es presumeix, llevat de prova en contrari, que lobligat tributari t residncia fiscal a Andorra quan posseeixi la nacionalitat andorrana o un perms de residncia concedit per les autoritats andorranes competents. De la mateixa manera, es presumeix la condici de no-residents fiscals a Andorra a les persones fsiques que presenten un passaport o un document oficial didentitat expedit per autoritats estrangeres o en sn titulars, llevat que acreditin la residncia fiscal a Andorra, dacord amb els criteris anteriors, valent-se de qualsevol mitj adms en dret.

    60 Modificat per la llei 19/2011 de l01 de desembre

  • 159/377

    4. No es consideren residents fiscals a Andorra els treballadors que diriament es desplacen al territori daquest pas des dEspanya o Frana i que han estat contractats per empreses residents fiscals a Andorra o establiments permanents de societats estrangeres a Andorra.

    5. Les persones de nacionalitat andorrana, aix com el cnjuge no separat legalment i els fills menors dedat, que tinguin la seva residncia habitual a lestranger per la seva condici de membres de missions diplomtiques o de representacions en organismes internacionals es consideren residents fiscals a Andorra.

    6. El domicili fiscal dels obligats tributaris residents fiscals en territori del Principat dAndorra s el derivat de laplicaci de les regles a aquest efecte que regula larticle 23 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    Article 9

    Individualitzaci de rendes

    1. La renda es considera obtinguda per aquells que realitzin de forma habitual, personal i directa lordenaci dels mitjans de producci i recursos humans destinats a lactivitat.

    2. Es presumeix que compleixen aquests requisits els titulars de les activitats econmiques, llevat de prova en contrari.

    Captol IV. La base de tributaci

    Article 10

    Concepte de base de tributaci

    La base de tributaci est constituda per limport de la renda de totes les activitats econmiques de lobligat tributari en el perode impositiu.

    Article 11 61

    Determinaci de la base de tributaci

    1. La base de tributaci es determina pel mtode de determinaci directa, pel sistema de determinaci objectiva i, subsidiriament, pel mtode de determinaci indirecta, dacord amb el que disposa, en aquest ltim cas, larticle 29 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    2. En el mtode de determinaci directa, la base de tributaci es calcula segons el que preveu larticle 12 daquesta Llei.

    3. En el sistema de determinaci objectiva, la base de tributaci es calcula aplicant les regles que estableix larticle 13 daquesta Llei.

    Article 11 Determinaci de la base de tributaci 1. La base de tributaci es determina pel mtode de determinaci directa, pel sistema de determinaci objectiva i, subsidiriament, pel mtode de determinaci indirecta, dacord amb el que disposa, en aquest ltim cas, larticle 29 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996. 2. Lestimaci directa de la base de tributaci admet una modalitat simplificada que saplica de manera voluntria quan limport net de la xifra anual de negoci pel conjunt dactivitats dutes a terme per lobligat tributari el perode impositiu immediatament anterior sigui inferior a limport previst pel rgim simplificat de comptabilitat de la disposici addicional de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i que queda establert en larticle 13.

    Article 12

    Normes per a la determinaci de la renda en el rgim de determinaci directa

    1. La determinaci de la renda de les activitats econmiques en la modalitat destimaci directa es fa dacord amb les normes de limpost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei 62

    1. La determinaci de la renda de les activitats econmiques en la modalitat destimaci directa general es realitza dacord amb les normes de limpost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.

    2. En matria de deducci de despeses, es tenen en compte les segents regles:

    a) Sn dedubles les amortitzacions en relaci amb bns i drets destinats a lactivitat econmica realitzades dacord amb larticle 10 de la Llei de limpost sobre societats. No poden ser objecte de deducci de la base de tributaci les amortitzacions, correccions de valor o provisions que es puguin realitzar sobre bns o drets que es considerin no destinats a lactivitat econmica.

    b) No sn dedubles les contribucions de lempresari o professional a plans de pensions o instruments de previsi social que compleixin una funci anloga.

    c) No sn dedubles les quotes de tributaci que, en el seu cas, lobligat tributari hagi satisfet per limpost comunal sobre els rendiments arrendataris, per limpost comunal de radicaci dactivitats comercials, empresarials i professionals, i per limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries.

    d) Quan sigui degudament acreditat, amb loport contracte laboral i lafiliaci corresponent a la Seguretat Social, que el cnjuge o els fills de lobligat tributari treballen habitualment i amb continutat en les activitats econmiques desenvolupades per aquest obligat, es dedueixen per a la determinaci de la renda les retribucions estipulades amb cadascun dells, sempre que no siguin superiors a les de mercat corresponents a la seva qualificaci professional i treball acomplert.

    e) Quan el cnjuge o els fills de lobligat tributari realitzin cessions de bns o drets, acreditades mitjanant els contractes corresponents, que serveixin a lobjecte de lactivitat econmica de qu es tracti, es dedueix, per a la determinaci de la renda del

    61 Modificat per la llei 19/2011 de l01 de desembre 62 Modificat per la llei 19/2011 de l01 de desembre

  • 160/377

    titular de lactivitat, la contraprestaci estipulada, sempre que no excedeixi el valor de mercat. La crrega de la prova daquest valor de mercat correspon a lempresari o professional, i la deducci es denega en cas que no sigui possible acreditar-lo.

    Article 13 63

    Rgim especial de determinaci objectiva de la base de tributaci

    1. Els obligats tributaris en els que la seva xifra de negocis en lexercici immediatament anterior no superi els 300.000 euros, es poden acollir al rgim especial previst en aquest article.

    2. No obstant el que es preveu en lapartat anterior, per als casos dobligats tributaris que desenvolupin activitats professionals, la xifra de negocis al qual es refereix lapartat anterior, perqu es puguin acollir a aquest rgim especial, s de 150.000 euros.

    3. En el cas de que lexercici anterior tingui una durada inferior a 12 mesos, pel cmput dels lmits esmentats, sha de tenir en compte la xifra de negocis corresponent fins a complir el perode dels 12 mesos.

    4. Lopci dacollir-se a aquest rgim de determinaci objectiva s voluntria, per en cas de fer-ho, aquest rgim ser obligatori per la totalitat dactivitats econmiques que realitzi lobligat tributari. Lobligat tributari que es vulgui acollir a aquest rgim ho ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar lany anterior al que hagi de tenir efecte, en els termes que es determinin reglamentriament. Una vegada hagi optat per aquest rgim, shi ha de mantenir durant un termini mnim de tres anys, i per sortir-ne cal que hi renunci a travs duna comunicaci al ministeri encarregat de les finances abans de la finalitzaci de lany anterior al qual hagi de tenir efecte. En el cas dinici dactivitat, lopci dacollir-se a aquest rgim sha de fer durant el mes segent a la data dinici dactivitat. Pel primer any daplicaci daquesta llei, el termini per optar per aquest rgim s de dos mesos a comptar des de lentrada en vigor daquesta Llei.

    5. La determinaci de la base de tributaci en la modalitat de determinaci objectiva es fa per la suma del rendiment net de lactivitat i el resultat, positiu o negatiu, dels resultats extraordinaris que sobtinguin per la transmissi dels actius fixos a lactivitat.

    6. El rendiment net de lactivitat es calcula per la diferncia entre els ingressos que en procedeixen de la mateixa, computats dacord amb les regles que estableix limpost sobre societats, i els percentatges estimatius de les despeses que sindiquen a continuaci, segons el tipus dactivitat econmica que sefectua, aplicats sobre la xifra dels ingressos de lactivitat. Dins la xifra dingressos no sinclouen els procedents de les transmissions dactius fixos afectes a lactivitat desenvolupada, que saddicionen al resultat del rendiment net de lactivitat.

    7. Els percentatges de despeses aplicables sn els segents:

    a) Quan es tracti dactivitats estrictament comercials, les despeses dedubles es quantifiquen en el 80 per cent de la xifra dingressos.

    b) Quan es tracti de retribucions als administradors o membres dels rgans dadministraci, les despeses dedubles es quantifiquen en el 2 per cent de la xifra de les retribucions.

    c) En la resta dactivitats les despeses dedubles es quantifiquen en el 40 per cent de la xifra dingressos.

    A aquests efectes sn activitats estrictament comercials aquelles que consisteixin en el lliurament de bns sense que aquests hagin estat objecte de transformaci prvia.

    8. En el cas que lobligat tributari desenvolupi diverses activitats, el clcul es fa activitat per activitat i sintegren en una sola liquidaci per part de cada obligat tributari.

    9. Sintegren a la base de tributaci daquest rgim, les adquisicions de bns o drets afectes a lactivitat, adquirits a ttol lucratiu

    Article 13 Determinaci de la base de tributaci en la modalitat simplificada La determinaci de la base de tributaci en la modalitat simplificada es realitza dacord amb el model previst en lAnnex I. El Govern establir reglamentriament les condicions, els terminis i altres aspectes formals relatius a la determinaci de la base de tributaci en la modalitat simplificada. Article 14 Bns i drets destinats a una activitat econmica 1. Es consideren bns i drets destinats a una activitat econmica els segents: a) Els bns immobles en qu duu a terme la seva activitat el contribuent. b) Els bns destinats als serveis econmics i socioculturals del personal al servei de lactivitat. No es consideren destinats els bns desplai i esbarjo o, en general, ds particular del titular de lactivitat econmica. c) Qualsevol altre element patrimonial que sigui necessari per a lobtenci dels rendiments de lactivitat econmica. En cap cas no tenen aquesta consideraci els actius representatius de la participaci en fons propis o el patrimoni net duna entitat i de la cessi de capitals a tercers. d) Quan es tracti delements patrimonials que serveixin noms parcialment a lobjecte de lactivitat econmica, lafectaci sentn limitada a la part daquests elements patrimonials que realment sutilitzi en lactivitat de qu es tracti. En cap cas no sn susceptibles dafectaci parcial elements patrimonials indivisibles. 2. Lafectaci o desafectaci de bns i drets a una activitat econmica que segueixin formant part del patrimoni de lobligat tributari no genera rendes positives ni negatives a efectes impositius. Excepte en el cas que la desafectaci es produeixi per motiu de cessament de lactivitat, si la transmissi a terceres persones es produeix abans de transcorreguts tres anys, es considera que la desafectaci dels bns o drets genera rendes positives o negatives a efectes impositius.

    Article 15

    Valoraci de les operacions

    1. La valoraci de les operacions entre els obligats tributaris subjectes a aquest impost i altres persones fsiques o entitats vinculades es realitza pel seu valor normal de mercat, en els termes que preveu larticle 16 de la Llei de limpost sobre societats.

    2. En tot cas, es valoren dacord amb el seu valor normal de mercat els bns o serveis que els obligats tributaris cedeixin o prestin a tercers no vinculats de forma gratuta o destinin a ls o consum propi.

    63 Modificat per la llei 19/2011 de l01 de desembre

  • 161/377

    Igualment, quan hi hagi una contraprestaci i aquesta contraprestaci sigui notriament inferior al valor normal en el mercat dels bns i serveis, es prendr aquest darrer com a criteri de valoraci.

    Article 16

    La base de liquidaci: Reducci de la base de tributaci

    1. La base de tributaci es redueix amb un mnim exempt de 40.000 euros per determinar la base de liquidaci.

    2. La base de liquidaci no pot ser negativa.

    Article 17

    Bases de tributaci negatives

    Les bases de tributaci negatives que hagin estat objecte de liquidaci o autoliquidaci poden compensar les bases de tributaci positives del mateix obligat tributari que es generin en els propers deu anys.

    Captol V. Perode impositiu, meritaci i imputaci temporal

    Article 18

    Perode impositiu

    1. El perode impositiu coincideix amb lany natural.

    2. El perode impositiu s inferior a lany natural si es produeix la defunci de lobligat tributari en un dia diferent al 31 de desembre.

    Article 19

    Meritaci

    Limpost es merita lltim dia del perode impositiu.

    Article 20 64

    Imputaci temporal

    Els ingressos i despeses que determinen la renda a incloure en la base de tributaci en la modalitat de determinaci directa i en la modalitat de determinaci objectiva simputen dacord amb la normativa del Pla general de comptabilitat.

    Article 20 Imputaci temporal Els ingressos i despeses que determinen la renda a incloure en la base de tributaci en la modalitat destimaci directa general i simplificada simputen dacord amb la normativa del Pla general de comptabilitat.

    Captol VI. Tipus de gravamen i quota ntegra

    Article 21

    Tipus de gravamen

    El tipus de gravamen aplicable sobre la base de liquidaci s el 10 per cent.

    Article 22

    Quota de tributaci

    La quota de tributaci s la quantitat resultant daplicar a la base de liquidaci el tipus de gravamen.

    Captol VII. Quota de liquidaci i deducci per eliminar la doble imposici nacional i internacional

    Article 23 65

    Quota de liquidaci i deducci per eliminar la doble imposici interna i internacional

    1. La quota de liquidaci s el resultat de restar a la quota de tributaci la deducci per doble imposici interna i internacional regulada per aquest article i la deducci per inversions i creaci de llocs de treball que regula larticle segent. La quota de liquidaci no pot ser negativa i com a mnim es consigna limport zero.

    2. La quota de tributaci es minora amb limport de les quotes de tributaci satisfetes per lobligat tributari per limpost comunal sobre els rendiments arrendataris, per limpost comunal sobre la radicaci dactivitats comercials, empresarials i professionals, i per limpost

    64 Modificat per la llei 19/2011 de l01 de desembre 65 Modificat per la llei 19/2011 de l01 de desembre

  • 162/377

    sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, corresponents a rendes que shagin integrat en la base de tributaci daquest impost.

    3. Quan en la base de tributaci de lobligat tributari sintegrin rendes obtingudes i gravades a lestranger, es dedueix de la quota de tributaci la menor de les dues quantitats segents:

    a) Limport efectiu satisfet a lestranger per ra de gravamen de caracterstiques similars a aquest impost que hagi sotms a imposici lobligat tributari.

    b) Limport de la quota de tributaci que correspondria pagar al Principat dAndorra per les rendes esmentades si shaguessin obtingut en territori andorr.

    A lefecte del clcul daquest import, la base de tributaci corresponent a la renda estrangera es determina dacord amb la normativa daquest impost, i sn nicament imputables a aquesta base de tributaci les despeses especficament connectades amb la generaci de la renda esmentada.

    4. Limport de limpost satisfet a lestranger sinclou en la renda dacord amb el que preveu lapartat anterior i, igualment, forma part de la base de tributaci, encara que no sigui plenament deduble.

    5. Quan lobligat tributari hagi obtingut en el perode impositiu diverses rendes de lestranger, la deducci es calcula conjuntament per a totes.

    6. Les quantitats no dedudes per insuficincia de quota de tributaci es poden deduir en els tres perodes impositius que concloguin posteriorment.

    A aquest efecte, lobligat tributari ha dacreditar la procedncia i la quantitat de la deducci que pretengui efectuar mitjanant lexhibici dels suports documentals oportuns, sigui quin sigui el perode en qu es va originar el dret a la deducci.

    7. Sense perjudici del que preveuen els apartats anteriors daquest article, quan en perodes impositius anteriors lobligat tributari hagi obtingut rendes negatives netes a travs dun establiment permanent a lestranger que shagin integrat en la base de tributaci de lentitat, la deducci a qu es refereix lapartat 3 noms saplica posteriorment respecte de les rendes obtingudes per a lestabliment permanent esmentat a partir del moment en qu se superi la quantitat daquestes rendes negatives.

    8. El rgim que preveu aquest article no es pot aplicar en relaci amb els beneficis o els guanys derivats dinstitucions dinversi collectiva a qu es refereix la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulaci dels organismes dinversi collectiva de dret andorr o dentitats no-residents fiscals de carcter anleg a les regulades per la Llei esmentada.

    Article 23 Quota de liquidaci i deducci per eliminar la doble imposici nacional i internacional 1. La quota de liquidaci s el resultat de restar a la quota de tributaci les deduccions per doble imposici nacional i internacional regulades per aquest article. 2. La quota de tributaci es minora amb limport de les quotes de tributaci satisfetes per lobligat tributari per limpost comunal sobre els rendiments arrendataris, per limpost comunal sobre la radicaci dactivitats comercials, empresarials i professionals, i per limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, corresponents a rendes que shagin integrat en la base de tributaci daquest impost. 3. Quan en la base de tributaci de lobligat tributari sintegrin rendes obtingudes i gravades a lestranger, es dedueix de la quota de tributaci la menor de les dues quantitats segents: a) Limport efectiu satisfet a lestranger per ra dun impost de caracterstiques similars a aquest impost o a limpost sobre la renda de no-residents fiscals sobre aquestes rendes. A lefecte destablir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les caracterstiques essencials de limpost estranger, aix com si la finalitat principal daquest impost rau en la imposici de la renda obtinguda per lobligat tributari. No es dedueixen els impostos no pagats en virtut dexempci, bonificaci o qualsevol altre incentiu fiscal concedit a lestranger, llevat que sestableixi una altra cosa en un conveni per evitar la doble imposici que sigui aplicable. b) Limport de la quota de liquidaci que al Principat dAndorra correspondria pagar per les rendes esmentades si shaguessin obtingut en territori andorr. A lefecte del clcul daquest import, la base de liquidaci corresponent a la renda estrangera es determina dacord amb la normativa daquest impost, i sn nicament imputables a aquesta base les despeses especficament connectades amb la generaci de la renda esmentada i el mnim personal i familiar en la part que li correspongui.

    Article 24. 66

    educci per creaci de llocs de treball i per inversions

    1. Els obligats tributaris poden minorar de la quota de tributaci les quantitats segents:

    a) El resultat de multiplicar la quantitat fixa de 3.000 euros per persona dincrement mitj de plantilla fixa anyal que tingui lobligat tributari. A aquest efecte noms es computen els contractes laborals formalitzats a Andorra i subjectes a la legislaci laboral andorrana. Per la determinaci de lincrement mitj de plantilla, es calcula la plantilla mitjana prorratejant el nombre de persones pels dies de lany que estan contractades en relaci laboral per lobligat tributari, i es compara amb la plantilla mitjana de lany anterior, determinada de la mateixa forma. Aquest increment mitj de plantilla sha de mantenir durant lany posterior a comptar del tancament de lexercici. En el cas que no es compleixi aquest increment mitj de plantilla, lobligat tributari ha dingressar limport de la deducci aplicada, juntament amb els interessos de demora.

    b) El resultat daplicar el 5 per cent a limport de les noves inversions fetes a Andorra dactius fixos afectes a lactivitat empresarial. Aquests actius shan de mantenir durant un mnim de cinc anys des del moment en qu sadquireixin. En el cas que no es compleixi amb el manteniment de les inversions durant el perode mnim de cinc anys, lobligat tributari ha dingressar limport de la deducci aplicada, juntament amb els interessos de demora.

    c) Les deduccions previstes en aquest article, no aplicades per insuficincia de quota, es poden deduir de la quota de tributaci dels tres exercicis posteriors

    Article 24 Tractament per a noves inversions

    66 Modificat per la llei 19/2011 de l01 de desembre

  • 163/377

    Les amortitzacions corresponents a bns i drets destinats a lactivitat econmica, adquirits a partir de lentrada en vigor daquesta Llei sn dedubles en funci duns nous coeficients damortitzaci lineal resultants de multiplicar per 1,4 els coeficients previstos a larticle 10 de la Llei de limpost de societats.

    Captol VIII. Pagaments a compte

    Article 25 67

    Pagament a compte

    1. El mes de setembre els obligats tributaris han defectuar un pagament a compte de la liquidaci corresponent al perode impositiu que estigui en curs el primer de setembre.

    2. El pagament a compte es calcula aplicant el percentatge del 50 per cent sobre la quota de liquidaci de lexercici immediatament anterior. En el cas que el perode anterior tingui una durada inferior als dotze mesos, el pagament a compte es far tenint en compte la part proporcional de la quota de liquidaci de perodes anteriors fins a completar un perode de dotze mesos.

    3. El pagament a compte t la consideraci de deute tributari segons el que estableix larticle 33 de la Llei de bases de lordenament tributari

    Article 25 El pagament a compte 1. En els mesos de juny i desembre, els obligats tributaris han defectuar pagaments a compte de la liquidaci corresponent al perode impositiu que estigui en curs el darrer dia dels mesos indicats. 2. Els pagaments a compte es calculen aplicant el percentatge del 50% sobre la quota de liquidaci de lexercici immediatament anterior. En el cas de que el perode anterior tingui una durada inferior als 12 mesos, el pagament a compte es far tenint en compte la part proporcional de la quota de liquidaci de perodes anteriors fins a completar un perode de dotze mesos. 3. El pagament a compte t la consideraci de deute tributari a lefecte de larticle 33 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    Article 26

    Deducci del pagament a compte i quota diferencial

    El pagament a compte es dedueix de la quota de liquidaci per obtenir la quota diferencial. Quan, per efecte del pagament a compte, la quota diferencial sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances, ha de retornar lexcs.

    Captol IX. Gesti i liquidaci

    Article 27

    Registre tributari

    1. Els obligats tributaris de limpost sobre la renda de les activitats econmiques han de disposar dun nmero de registre tributari (en endavant NRT), que han de sollicitar, en el cas que ja no el posseeixen com a obligats tributaris dels impostos indirectes. Aquest nmero s nic per a tots els tributs estatals. La sollicitud sha de formalitzar mitjanant el model normalitzat establert pel Govern.

    2. El ministeri encarregat de les finances ha de portar un registre tributari en qu shan dinscriure les persones fsiques i entitats sense personalitat jurdica prpia que siguin obligats tributaris daquest impost.

    3. Reglamentriament es desenvolupen les formes, terminis i documentaci a presentar per lobtenci del NRT aix com els procediments de gesti del limpost.

    Article 28

    Baixa provisional en el Registre tributari

    Les persones o entitats que deixin de realitzar una activitat econmica han de presentar al ministeri encarregat de les finances una sollicitud de baixa en el Registre tributari dins el termini dun mes, a comptar de la data de finalitzaci de la seva activitat.

    Article 29

    Obligaci de collaboraci

    Els titulars del Registre de comer i indstria, els titulars del Registre de professions liberals, i els titulars del Registre dassociacions han de remetre al ministeri encarregat de les finances, via telemtica, la informaci en relaci de les persones fsiques i entitats, la constituci, lestabliment, la modificaci o lextinci referent a les modificacions que es produeixen a aquest registre, segons el que es determini reglamentriament.

    La mateixa obligaci incumbeix els notaris pel que fa a les escriptures i altres documents que autoritzin la constituci, la modificaci, la transformaci o lextinci de tota classe dentitats.

    Article 30

    Declaracions

    Els obligats tributaris han de presentar i subscriure una declaraci per aquest impost en el lloc, el termini i la forma que es determini reglamentriament.

    67 Modificat per la llei 19/2011 de l01 de desembre

  • 164/377

    Article 31

    Autoliquidaci i ingrs del deute tributari

    1. Els obligats tributaris, en el moment de presentar la seva declaraci, han de determinar el deute corresponent i ingressar-lo en el lloc i la forma que es determini reglamentriament.

    2. El pagament del deute tributari es pot efectuar mitjanant el lliurament de bns integrants del patrimoni cultural del Principat dAndorra en la forma que preveu larticle 36 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural dAndorra.

    Article 32

    Liquidaci provisional

    El ministeri encarregat de les finances pot girar la liquidaci provisional que escaigui dacord amb el que disposen els articles 54 i 55 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, sense perjudici de les posteriors comprovacions que puguin realitzar els rgans daquest ministeri.

    Article 33

    Devoluci dofici

    1. Quan, dacord amb larticle 26, la quota diferencial resultant de lautoliquidaci sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances, si escau, ha de practicar la liquidaci provisional dins els tres mesos segents al terme del termini establert per a la presentaci de la declaraci.

    Quan la declaraci shagi presentat fora de termini, els tres mesos a qu es refereix el pargraf anterior es computen des de la data de la seva presentaci.

    2. Quan la quota diferencial resultant de lautoliquidaci o, si sescau, de la liquidaci provisional sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances ha de tornar dofici aquesta quota, sense perjudici de la prctica de les ulteriors liquidacions, provisionals o definitives, que escaiguin.

    3. Si la liquidaci provisional no sha practicat en el termini que estableix lapartat 1, el ministeri encarregat de les finances ha de tornar dofici la quota diferencial negativa resultant de lautoliquidaci, sense perjudici de la prctica de les liquidacions provisionals o definitives ulteriors que puguin ser procedents.

    4. Si transcorre el termini que estableix lapartat 1 sense que shagi ordenat el pagament de la devoluci per causa imputable al ministeri encarregat de les finances, sha daplicar a la quantitat pendent de devoluci linters legal a qu es refereix larticle 38 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, des de lendem de la finalitzaci del termini esmentat i fins a la data dordenaci del seu pagament, sense que calgui que lobligat tributari ho reclami.

    5. Reglamentriament es determina el procediment i la forma de pagament per a la realitzaci de la devoluci dofici a qu es refereix aquest article.

    Article 34

    Facultats del ministeri encarregat de les finances per determinar la base de tributaci

    A lefecte de determinar la base de tributaci, el ministeri encarregat de les finances ha daplicar les normes a qu es refereix larticle 11.

    Captol X. Infraccions i sancions

    Article 35

    Infraccions

    La regulaci de les infraccions en matria tributria relatives al contingut daquesta Llei es regeix en all que no sestableix en la present Llei, pel rgim dinfraccions i sancions establert en la secci tercera del captol III de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    Article 36

    Modalitats dinfraccions

    1. Es consideren infraccions simples:

    a) Les autoliquidacions incompletes sense transcendncia en la liquidaci.

    b) Lincompliment de requeriments dinformaci i/o documentaci.

    2. Es consideren infraccions de defraudaci:

    a) La no-presentaci de lautoliquidaci.

    b) Les autoliquidacions incompletes amb transcendncia en la liquidaci.

    c) Les falses autoliquidacions.

    Article 37

    Sancions

    1. Les infraccions simples sn sancionades mitjanant una multa fixa dentre 150 euros i 3.000 euros.

    2. Les infraccions de defraudaci sn sancionades mitjanant una multa proporcional dentre el 50% i el 150% de la quota defraudada.

  • 165/377

    3. Les sancions anteriors sestableixen seguint els criteris de graduaci establerts en la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    Article 38

    Notificacions i recursos de les infraccions

    1. Prviament a lacte dimposici duna sanci, sha de notificar a la persona interessada la proposta de resoluci amb indicaci dels fets imputats, el precepte infringit i la quantia de la multa. La persona interessada disposa dun termini de tretze dies hbils per allegar tot all que consideri oport per a la seva defensa.

    2. Transcorregut el termini dallegacions, lrgan competent dicta la resoluci que correspongui, contra la qual es pot recrrer en els termes establerts en larticle 72 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    3. En qualsevol cas, i perqu lacte administratiu quedi en suspens, amb la interposici del recurs sha daportar una garantia suficient, ja sigui hipotecria o b un aval o fiana duna entitat bancria andorrana que garanteixi limport total del deute tributari.

    Captol XI. Ordre jurisdiccional

    Article 39

    Jurisdicci competent

    La jurisdicci administrativa, amb lexhauriment previ de la via administrativa en matria tributria, s lnica competent per dirimir les controvrsies de fet i dret que se suscitin entre el ministeri encarregat de les finances i els obligats tributaris en relaci amb qualsevol de les qestions a qu es refereix aquesta Llei.

    Disposici addicional primera. Reducci pel primer any daplicaci de la Llei

    El primer any daplicaci de limpost els obligats tributaris gaudeixen duna reducci del 50% de la quota de liquidaci.

    Disposici addicional segona. Beneficis fiscals per la creaci de petites empreses durant els tres primers anys

    1. Per als obligats tributaris daquest impost que es constitueixin com nous empresaris duna nova activitat empresarial o professional i que tinguin uns ingressos inferiors a 100.000 euros, el tipus de gravamen aplicable durant els 3 primers anys dactivitat s:

    a) El 5% per la part de la base de tributaci compresa entre 0 i 50.000 euros.

    b) El 10% per la base de tributaci restant.

    2. Aquesta bonificaci fiscal no es podr aplicar als obligats tributaris que realitzin o hagin realitzat algun tipus dactivitat, tant de forma directa com a travs duna societat.

    3. Reglamentriament es determinen les formes, terminis i documentaci necessria per acollir-se a aquests beneficis fiscals.

    Disposici transitria. Pagament a compte durant el primer any daplicaci de limpost 68

    Durant el primer any daplicaci de limpost, sexigeix el pagament que es determina aplicant el tipus del 2,5 per cent sobre el resultat comptable de lany anterior al del perode impositiu, determinat segons les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.

    No obstant aix, els obligats tributaris acollits al rgim especial de determinaci objectiva han de determinar els pagaments a compte pel primer any daplicaci aplicant sobre la xifra dingressos ordinaris de lactivitat els percentatges segents:

    a) Quan es tracti dactivitats comercials, el 0,5 per cent.

    b) Quan es tracti de retribucions als administradors o membres dels rgans dadministraci, el 2,45 per cent.

    c) En la resta dactivitats, l1,5 per cent.

    Disposici transitria. Pagament a compte durant el primer any daplicaci de limpost Durant el primer any daplicaci de limpost, noms sexigeix el pagament a compte del mes de juny previst en larticle 25. Aquest es calcula aplicant el tipus de gravamen previst en larticle 21, sobre la base del 75% del resultat net comptable de lany anterior al del perode impositiu, determinat segons les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.

    68 Modificat per la llei 19/2011 de l01 de desembre

  • 166/377

    Disposici final primera. Modificaci de la Llei de bases de lordenament tributari

    El Govern ha de presentar en el termini dun any a lentrada en vigor daquesta Llei, un Projecte de llei de modificaci de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, que adapti i actualitzi els procediments de liquidaci, gesti i control dels tributs en relaci a les exigncies i necessitats daquesta Llei.

    Disposici final segona. Actualitzaci dels imports

    La Llei del Pressupost General pot actualitzar els tipus de gravamen o els lmits quantitatius que estableix aquesta Llei, sense que aix no pugui implicar modificacions substancials de limpost que regula.

    Disposici final tercera. Habilitaci normativa

    1. Sencomana al Govern la redacci de les disposicions i dels reglaments necessaris pel desenvolupament i lexecuci daquesta Llei en el termini de sis mesos des de la seva entrada en vigor.

    2. Els models de declaraci daquest impost i els dels seus pagaments a compte sn fixats per reglament, el qual ha destablir, a ms de la forma, el lloc i els terminis per presentar-los, els supsits i les condicions de la seva presentaci per mitjans telemtics.

    3. Es delega al ministeri encarregat de les finances la gesti i recaptaci de limpost que regula aquesta Llei.

    4. Durant els sis primers mesos daplicaci de limpost, els obligats tributaris podran realitzar consultes relatives exclusivament a la interpretaci de larticulat de la Llei que hauran de ser contestades pel ministeri encarregat de les finances i que tindran carcter vinculant. El Govern establir reglamentriament els termes i labast en qu es podran efectuar aquestes consultes.

    Es deroga la disposici final quarta69

    Disposici final quarta. Aplicaci de limpost Aquesta Llei s aplicable als perodes impositius que sinicin a partir del primer dia natural de lexercici immediatament posterior a la publicaci al Butllet Oficial del Principat dAndorra duna llei de limpost sobre el valor afegit que substitueixi limpost de mercaderies indirecte, limpost indirecte sobre les prestacions de serveis empresarials i professionals, limpost indirecte sobre la producci interna, i limpost indirecte sobre les activitats comercials, i per a les rendes meritades a partir daquesta data.

    Disposici final cinquena. Entrada en vigor

    Aquesta Llei entra en vigor lendem de ser publicada al Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Casa de la Vall, 29 de desembre del 2010

    Josep Dallers Codina

    Sndic General

    Nosaltres els coprnceps la sancionem i promulguem i nordenem la publicaci en el Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Joan Enric Vives Siclia Nicolas Sarkozy

    Bisbe dUrgell President de la

    Repblica Francesa

    Coprncep dAndorra Coprncep dAndorra

    69 Modificat per la llei 19/2011 de l01 de desembre

  • 167/377

    LLEI 94/2010, DEL 29 DE DESEMBRE, DE LIMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO-RESIDENTS FISCALS

    Ats que el Consell General en la seva sessi del dia 29 de desembre del 2010 ha aprovat la segent:

    llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals

    Exposici de motius

    I Justificaci de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals

    La creaci de limpost sobre societats, aix com la submissi de la renda dels empresaris i els professionals individuals a un impost sobre les activitats econmiques de les persones fsiques, configuren un panorama en el qual les rendes derivades de lexercici dactivitats econmiques, amb forma individual o societria suporten algun tipus dimpost directe.

    En aquest marc normatiu, cal una norma que, per raons digualtat i justcia tributria, cre un impost similar per a les rendes dactivitats econmiques desenvolupades a Andorra per persones fsiques o entitats no-residents fiscals i per a les rendes del treball percebudes per persones fsiques no-residents fiscals. Ats que les persones fsiques no-residents fiscals a Andorra no estan subjectes, en principi, al rgim de seguretat social del Principat, ni tampoc no estan compreses en lmbit subjectiu daplicaci dels impostos sobre societats i sobre activitats econmiques de persones fsiques, sha destablir un impost sobre la renda dels no-residents fiscals que gravi totes les rendes derivades de lexercici dactivitats econmiques o laborals que aquests subjectes obtinguin de font andorrana. Lgicament, la inexistncia de tributaci per a les persones fsiques residents fiscals de les rendes del capital determina que tamb els no-residents fiscals persones fsiques quedin extramurs de limpost all on obtinguin rendes daquesta naturalesa. No s aquest el cas de les entitats en general, ja que la configuraci de limpost sobre societats com un impost sinttic que grava la renda total de la societat determina que limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, quan lobligat tributari sigui una entitat no-resident fiscal, recaigui sobre totes les rendes de font andorrana obtingudes per lentitat no-resident fiscal. En definitiva, en ser els principis digualtat i capacitat econmica les pedres angulars del nostre ordenament tributari, limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, pretn simplement ser un complement que permeti aconseguir un grau important de simetria en matria tributria respecte a la imposici que recau sobre els subjectes, persones fsiques o entitats, residents fiscals a Andorra i gravar de manera substancialment igualitria els residents i els no-residents fiscals.

    A ms, limpost sobre la renda dels no-residents fiscals persegueix una finalitat anloga amb limpost sobre societats i es justifica per les mateixes raons que aquest impost: es tracta, en definitiva, de situar Andorra en el context internacional com un pas amb un ordenament ortodox, homologable i equiparable amb el dels pasos del seu entorn, la Uni Europea i lOCDE, i que entn que la signatura de convenis per a leliminaci de la doble imposici s clau per al desenvolupament de la seva economia. En aquest sentit, limpost segueix les grans lnies de la imposici sobre els no-residents dels pasos ms avanats, encara que no perd de vista la finalitat de limpost sobre societats de crear un entorn competitiu que faciliti latracci dinversions al Principat dAndorra. Alhora, pretn ser una de les peces essencials del nostre sistema tributari que permeti establir una xarxa de convenis per eliminar la doble imposici.

    II Principis rectors i configuraci de limpost

    La complementarietat daquest impost respecte de limpost sobre societats determina que els principis rectors daquest impost -coordinaci i compatibilitat internacional, transparncia i simplicitat normativa i competitivitat- hagin guiat lelaboraci daquesta norma.

    Cal subratllar, no obstant aix, que limpost sobre la renda dels no-residents fiscals posseeix singularitats importants respecte a la imposici societria que en justifiquen la regulaci en una llei separada.

    III Aspectes fonamentals de la Llei

    Atesa la peculiaritat de lordenament del Principat, resulta essencial en aquesta Llei de donar una definici clara dels obligats tributaris de limpost. A ms de lobligat tributari, es regulen altres figures com ara els responsables, retenidors i representants dels obligats tributaris, sobre els quals pivota la gesti de limpost, especialment en la modalitat de contribuents no-residents fiscals sense establiment permanent.

    Per vincular una renda al territori del Principat, la Llei utilitza dues tipologies dels punts de connexi. Duna banda, sutilitza el concepte internacionalment acceptat destabliment permanent, que dna lloc a una de les modalitats de limpost. De laltra, es defineixen els punts de connexi especfics dels tipus de rendes que el no-resident fiscal pot obtenir en el territori del Principat dAndorra.

    Tant en un cas com en laltre, els tipus impositius sn, per imperatiu del principi de neutralitat i no-discriminaci, idntics als definits per a les societats residents fiscals a Andorra. A ms, aquesta s una condici essencial per a la positiva resoluci de les futures negociacions de convenis per evitar la doble imposici tenint en compte el contingut de larticle 24 del model de conveni de lOCDE.

    Formalment la Llei sestructura en 41 articles, una disposici transitria i cinc disposicions finals.

    Captol I. Naturalesa i mbit daplicaci de limpost

  • 168/377

    Article 1 70

    Naturalesa i objecte

    Limpost sobre la renda dels no-residents fiscals s un tribut de carcter directe que grava, en els termes que estableix aquesta Llei, la renda obtinguda en el territori del Principat dAndorra per les persones fsiques o jurdiques no residents fiscals en aquest territori

    Limpost sobre la renda dels no-residents fiscals s un tribut de carcter directe i naturalesa personal que grava, en els termes que estableix aquesta Llei, la renda obtinguda en el territori del Principat dAndorra per les persones fsiques o jurdiques no-residents fiscals en aquest.

    Article 2

    mbit daplicaci

    Aquest impost saplica en tot el territori del Principat dAndorra.

    Article 3

    Tractats i convenis

    El que estableix aquesta Llei sentn sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de lordenament intern.

    Captol II. Els obligats tributaris

    Article 4 71

    Obligats tributaris

    Sn obligats tributaris daquest impost les persones fsiques i les persones jurdiques no residents fiscals al Principat dAndorra que obtinguin rendes que, dacord amb aquesta Llei, es consideren generades en aquest territori.

    A aquest efecte, es consideren residents fiscals al Principat dAndorra les persones jurdiques definides a larticle 7 de la Llei de limpost sobre societats, i les persones fsiques definides a larticle 8 de la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques

    Sn obligats tributaris daquest impost les persones fsiques i les persones jurdiques no-residents fiscals al Principat dAndorra, que obtinguin rendes en aquest territori. A aquests efectes, es consideren residents fiscals al Principat dAndorra, les persones jurdiques definides a larticle 7 de la Llei de limpost sobre societats, i les persones fsiques definides a larticle 8 de la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques.

    Article 5 72

    Responsables

    1. Responen solidriament del deute tributari corresponent als rendiments que hagin satisfet o a les rendes dels bns o els drets el dipsit o la gesti dels quals tinguin encomanat, respectivament:

    a) el pagador dels rendiments meritats en favor dels obligats tributaris que operin sense mediaci destabliment permanent, o

    b) el dipositari, el mandatari o el gestor dels bns o dels drets dels obligats tributaris que operin sense mediaci destabliment permanent.

    Aquesta responsabilitat no existir quan es tingui lobligaci de retenir i ingressar al compte a qu es refereix larticle 34, sense perjudici de les responsabilitats que derivin de la condici de retenidor.

    2. No sentn que una persona o una entitat satisf un rendiment quan es limita a efectuar una simple mediaci de pagament. Sentn per simple mediaci de pagament labonament duna quantitat per compte i ordre dun tercer.

    3. No obstant el que preveu lapartat anterior, sn responsables solidries les persones que gestionin lloguers o drets sobre bns immobles la propietat dels quals sigui de persones no-residents fiscals. Aquesta responsabilitat es limita als lloguers o a les contraprestacions pels drets que gestionen.

    4. En el cas del pagador de rendiments meritats sense mediaci destabliment permanent pels obligats tributaris no-residents fiscals, les actuacions del ministeri encarregat de les finances es poden entendre directament amb el responsable, al qual s exigible el deute tributari. El mateix procediment resulta daplicaci en el cas del dipositari, el mandatari o el gestor de bns o drets dels obligats tributaris no-residents fiscals, no destinats a un establiment permanent.

    5. Responen solidriament de lingrs dels deutes tributaris corresponents als establiments permanents dels obligats tributaris no-residents fiscals les persones que, dacord amb el que estableix larticle 6, siguin els seus representants.

    6. Quan la falta dingrs del deute tributari de lobligat tributari no-resident fiscal sigui imputable a accions o omissions de les persones a les quals aquest precepte considera responsables, el seu comportament pot ser objecte de les sancions corresponents, de manera que es pot exigir al responsable, juntament amb el deute tributari corresponent al no-resident fiscal, la sanci que correspongui.

    7. Lexigncia de responsabilitat prevista en aquest article requereix un acte administratiu previ de declaraci dincompliment de lobligat tributari, que ha de ser notificat en la forma que preveu larticle 55 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996

    1. Responen solidriament del deute tributari corresponent als rendiments que hagi satisfet o a les rendes dels bns o els drets, el dipsit o la gesti dels quals tingui encomanat, respectivament: a) el pagador dels rendiments meritats en favor dels obligats tributaris que operin sense mediaci destabliment permanent, o;

    70 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre 71 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre 72 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre

  • 169/377

    b) el dipositari, el mandatari o el gestor dels bns o dels drets dels obligats tributaris que operin sense mediaci destabliment permanent. 2. No sentn que una persona o una entitat satisf un rendiment quan es limita a efectuar una simple mediaci de pagament. Sentn per simple mediaci de pagament labonament duna quantitat per compte i ordre dun tercer. 3. En el cas del pagador de rendiments meritats sense mediaci destabliment permanent pels obligats tributaris no-residents fiscals, les actuacions del ministeri encarregat de les finances poden entendres directament amb el responsable, al qual s exigible el deute tributari. El mateix procediment resulta daplicaci en el cas del dipositari, el mandatari o el gestor de bns o drets dels obligats tributaris no-residents fiscals, no destinats a un establiment permanent. 4. Responen solidriament de lingrs dels deutes tributaris corresponents als establiments permanents dels obligats tributaris no-residents fiscals les persones que, dacord amb el que estableix larticle 6, siguin els seus representants. 5. Quan la falta dingrs del deute tributari de lobligat tributari no-resident fiscal sigui imputable a accions o omissions de les persones a les quals aquest precepte considera responsables, el seu comportament pot ser objecte de les sancions corresponents, podent exigir-se al responsable, juntament al deute tributari corresponent al no-resident fiscal, la sanci que correspongui.

    Article 6 73

    Representants dels obligats tributaris no-residents fiscals

    1. Els obligats tributaris no residents fiscals estan obligats a nomenar una persona fsica o jurdica amb residncia a Andorra, perqu els representi davant el ministeri encarregat de les finances en relaci amb les seves obligacions per aquest impost quan obtinguin rendes mitjanant establiment permanent o quan, atesa la quantia o les caracterstiques de la renda obtinguda en el territori andorr per lobligat tributari, ho requereixi aix el ministeri encarregat de les finances.

    2. Lobligat tributari no resident fiscal, o el seu representant, estan obligats a comunicar al ministeri encarregat de les finances el nomenament, degudament acreditat, en el termini dun mes a partir de la data daquest nomenament. Quan sigui a requeriment del ministeri encarregat de les finances, el nomenament sha de fer i comunicar en el termini dun mes a partir de la notificaci daquesta obligaci. La comunicaci sha dacompanyar de lacceptaci expressa del representant.

    3. En el cas dincompliment de lobligaci de nomenament que estableix lapartat anterior, el ministeri encarregat de les finances pot considerar representant de lestabliment permanent qui figuri com a tal en el Registre de Societats Mercantils o, si no nhi ha, els que estiguin facultats per contractar en nom de lobligat tributari no resident fiscal

    1. Els obligats tributaris no-residents fiscals estan obligats a nomenar, abans de la fi del termini de declaraci de la renda obtinguda a Andorra, una persona fsica o jurdica amb residncia a Andorra, perqu els representi davant el ministeri encarregat de les finances en relaci amb les seves obligacions per aquest impost quan, atesa la quantia o les caracterstiques de la renda obtinguda en el territori andorr per lobligat tributari, ho requereixi aix el ministeri encarregat de les finances. 2. Lobligat tributari no-resident fiscal, o el seu representant, estan obligats a comunicar al ministeri encarregat de les finances el nomenament, degudament acreditat, en el termini dun mes a partir de la data daquest nomenament. La comunicaci sha dacompanyar de lacceptaci expressa del representant. 3. En el cas dincompliment de lobligaci de nomenament que estableix lapartat anterior, el ministeri encarregat de les finances pot considerar representant de lestabliment permanent qui figuri com a tal en el Registre de Societats Mercantils o, si no nhi ha, els qui estiguin facultats per contractar en nom de lobligat tributari no-resident fiscal.

    Article 7

    Domicili fiscal

    1. Els obligats tributaris no-residents fiscals en el territori andorr tenen el seu domicili fiscal, a lefecte del compliment de les seves obligacions tributries, a Andorra:

    a) Quan operin a Andorra a travs dun establiment permanent, al lloc on radiqui la gesti administrativa efectiva i la direcci de lempresa en el territori andorr.

    b) Quan obtinguin rendes derivades de bns immobles, en el domicili fiscal del representant i, si no nhi ha, al lloc de situaci de limmoble corresponent.

    c) En els casos restants, en el domicili fiscal del representant o, si no nhi ha, en el del retenidor o el del responsable solidari.

    2. Quan no shagus designat representant, les notificacions practicades en el domicili fiscal del responsable solidari i del retenidor tenen el mateix valor i produeixen efectes iguals que si shaguessin practicat directament a lobligat tributari. La mateixa validesa, a falta de designaci de representant per persones o entitats no-residents fiscals i a falta de responsable solidari, tenen les notificacions que es puguin practicar en qualsevol dels immobles de la seva titularitat.

    3. Qualsevol canvi de domicili fiscal per part de lobligat tributari no-resident fiscal ha de ser comunicat al ministeri encarregat de les finances, dacord amb el que preveu larticle 23 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    Captol III. Rendes sotmeses a gravamen i formes de subjecci

    Article 8 74

    Fet generador

    1. Constitueix el fet generador lobtenci de rendes, dinerries o en espcie, en el territori dAndorra, per part dels obligats tributaris daquest impost, de conformitat amb el que sestableix als articles segents.

    2. No estan subjectes a aquest impost els interessos i altres rendiments obtinguts per la cessi a tercers de capitals propis a qu es refereix lAcord entre el Principat dAndorra i la Comunitat Europea relatiu a lestabliment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matria de fiscalitat dels rendiments de lestalvi en forma de pagaments dinteressos, aprovat per la Llei 11/2005, del 13 de juny.

    73 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre 74 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre

  • 170/377

    3. Tampoc no estan subjectes a aquest impost els guanys de capital derivats de la transmissi de bns immobles o drets sobre aquests bns per part de persones no residents fiscals que actun sense mediaci destabliment permanent, sempre que estiguin subjectes a limpost regulat per la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries.

    4. Es presumeixen retribudes, llevat de prova en contrari, les prestacions o les cessions de bns, drets i serveis susceptibles de generar rendes subjectes a aquest impost.

    1. Constitueix el fet generador lobtenci de rendes, dinerries o en espcie, en el territori dAndorra, per part dels obligats tributaris daquest impost, de conformitat amb el que sestableix als articles segents. 2. No estan subjectes a aquest impost els rendiments del capital mobiliari definits en larticle 13 quan siguin obtinguts per persones fsiques no-residents fiscals a Andorra. 3. No estan subjectes a aquest impost els interessos i altres rendiments obtinguts per la cessi a tercers de capitals propis a qu es refereix lAcord entre el Principat dAndorra i la Comunitat Europea relatiu a lestabliment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matria de fiscalitat dels rendiments de lestalvi en forma de pagaments dinteressos, aprovat per la Llei 11/2005, del 13 de juny. 4. Tampoc estan subjectes a aquest impost els guanys de capital derivats de la transmissi de bns immobles o drets sobre els mateixos fetes per persones no-residents fiscals que actun sense mediaci destabliment permanent, sempre que estiguin subjectes a limpost regulat per la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries. 5. Es presumeixen retribudes, llevat de prova en contrari, les prestacions o les cessions de bns, drets i serveis susceptibles de generar rendes subjectes a aquest impost.

    Article 9

    Rendes obtingudes en territori andorr

    1. Es consideren rendes obtingudes en territori andorr les provinents dactivitats desenvolupades dins del territori esmentat, les que procedeixin de bns situats a Andorra o les que provinguin de drets exercitables o utilitzables al Principat.

    2. En particular, es consideren rendes obtingudes en el territori andorr totes aquelles que siguin satisfetes per persones jurdiques residents a Andorra, o per persones fsiques, que siguin empresaris o professionals residents a Andorra; excepte que les rendes corresponguin a drets o prestacions contractades, realitzades i utilitzades fora del territori andorr.

    Article 10

    Regles de tributaci

    Els obligats tributaris daquest impost seguiran les segents regles de tributaci:

    1. Quan la renda sobtingui mitjanant un establiment permanent a Andorra, tributar per la totalitat de la renda atribuble a lestabliment permanent, amb independncia del lloc dobtenci de la mateixa.

    2. Quan la renda sobtingui sense establiment permanent a Andorra, tributar de forma individual i separada per cadascuna de les rendes que sobtenen.

    Article 11

    Rendes atribubles a un establiment permanent

    1. Sentn obtinguda a Andorra la renda dactivitats econmiques quan aquesta renda resulti atribuble a un establiment permanent ubicat a Andorra.

    2. Sentn que una persona fsica o una entitat no-resident fiscal opera mitjanant establiment permanent en el territori andorr quan, per qualsevol ttol, disposi en aquest territori, de manera continuada o habitual, dun lloc fix de negocis de qualsevol ndole, mitjanant el qual lentitat duu a terme tota o part de la seva activitat. En particular, sentn que constitueixen establiment permanent:

    a) les seus de direcci,

    b) les sucursals,

    c) les oficines,

    d) les fbriques,

    e) els tallers, els magatzems, les botigues i altres establiments similars,

    f) les mines, les canteres, les explotacions agrcoles, forestals o pecuries, o qualsevol altre lloc dexploraci o extracci de recursos naturals, i

    g) les obres de construcci, installaci o muntatge, la durada de les quals excedeixi els dotze mesos.

    3. No obstant les disposicions de lapartat anterior, es considera que lexpressi establiment permanent no inclou:

    a) la utilitzaci dinstallacions amb lnica finalitat demmagatzemar, exposar o lliurar bns o mercaderies que pertanyen a lempresa;

    b) el manteniment dun dipsit de bns o mercaderies que pertanyen a lempresa amb lnica finalitat demmagatzemar-les, exposar-les o lliurar-les;

    c) el manteniment dun dipsit de bns o mercaderies que pertanyen a lempresa amb lnica finalitat que siguin transformades per una altra empresa;

    d) el manteniment dun lloc fix de negocis amb lnica finalitat de comprar bns o mercaderies o de recollir informaci per a lempresa;

    e) el manteniment dun lloc fix de negocis amb lnica finalitat de realitzar per a lempresa qualsevol altra activitat de carcter auxiliar o preparatori;

    f) el manteniment dun lloc fix de negocis amb lnica finalitat de realitzar qualsevol combinaci de les activitats esmentades en les lletres anteriors, a condici que el conjunt de lactivitat del lloc fix de negocis que resulti daquesta combinaci conservi el seu carcter auxiliar o preparatori.

  • 171/377

    4. No obstant el disposat en els apartats anteriors, quan una persona diferent dun agent independent actu per compte duna empresa i ostenti i exerceixi habitualment a Andorra poders que la facultin per concloure contractes en nom de lempresa, es considerar que aquesta empresa t un establiment permanent en aquest territori.

    5. No es considera que una empresa t un establiment permanent a Andorra, pel simple fet que realitzi les seves activitats dins el territori andorr per mitj dun corredor, un comissionista general o qualsevol altre agent independent, sempre que les esmentades persones actun dins del marc ordinari de la seva activitat.

    6. El fet que una societat resident fiscal en un Estat tercer controli o sigui controlada per una societat resident dAndorra o que realitzi activitats empresarials en territori andorr (ja sigui per mitj destabliment permanent o daltra manera), no converteix per si sol a qualsevol daquestes societats en establiment permanent de laltra.

    7. Les rendes procedents de lloguers o de cessions ds de bns immobles no sentenen obtingudes mitjanant establiment permanent i tributen de forma separada dacord amb les regles previstes en el captol V daquesta Llei75

    7. Quan la persona fsica o lentitat no-resident fiscal no operi a travs dun establiment permanent, la renda es considera obtinguda en el territori andorr en els casos segents, sempre que la renda no pogus ser inclosa en algun altre tipus de renda establerta en aquest captol:

    a) quan es tracti de prestacions de serveis utilitzades en el territori andorr, en particular les referides a la realitzaci destudis, projectes, assistncia tcnica o suport a la gesti. Sentenen utilitzades en el territori andorr les que serveixin a activitats econmiques efectuades en el territori andorr o es refereixin a bns situats en aquest territori. Quan aquestes prestacions serveixin parcialment a activitats econmiques realitzades en el territori andorr, es consideren obtingudes a Andorra noms per la part que serveixi a lactivitat desenvolupada a Andorra;

    b) quan derivin, directament o indirectament, de lactuaci en el territori andorr dartistes i esportistes, o de qualsevol altra activitat relacionada amb aquesta actuaci, encara que siguin percebudes per una persona o una entitat diferent de lartista o lesportista.

    Article 12

    Rendes del treball

    1. Els rendiments del treball es consideren rendes obtingudes en el territori andorr quan derivin, directament o indirectament, duna activitat personal desenvolupada en aquest territori.

    Tenen la qualificaci de rendiments del treball totes les contraprestacions o utilitats, sigui quina sigui la seva denominaci o naturalesa, dinerries o en espcie, que derivin, directament o indirectament, del treball personal o la relaci laboral i no tinguin el carcter de rendiments dactivitats econmiques. En particular, tenen aquesta consideraci els sous i els salaris, les remuneracions en concepte de despeses de representaci, les beques i les opcions sobre accions concedides en el marc duna relaci laboral.

    2. Tamb tenen la consideraci de rendes derivades del treball les pensions i altres prestacions similars, quan derivin duna ocupaci prestada en territori andorr o quan siguin satisfetes per una persona o entitat resident fiscal en el territori andorr o per un establiment permanent situat en aquest territori. Es consideren pensions les remuneracions pbliques o privades satisfetes per ra duna ocupaci anterior, amb independncia que siguin percebudes pel mateix treballador o per una altra persona.76

    2. Tamb tenen la consideraci de rendes derivades del treball les segents: a) Les pensions i altres prestacions similars, quan derivin duna ocupaci prestada en territori andorr o quan siguin satisfetes per una persona o entitat resident fiscal en el territori andorr o per un establiment permanent situat en aquest territori. Es consideren pensions les remuneracions pbliques o privades satisfetes per ra duna ocupaci anterior, amb independncia que siguin percebudes pel mateix treballador o per una altra persona. b) Les retribucions dels administradors i els membres dels consells dadministraci, de les juntes que tinguin carcter de consell dadministraci o drgans representatius duna entitat resident fiscal en el territori andorr.

    Article 13 77

    Rendes de capital mobiliari

    Es consideren rendes obtingudes en el territori andorr les rendes del capital mobiliari segents:

    a) Els dividends i altres rendiments derivats de la participaci en el patrimoni net dentitats residents fiscals a Andorra. En particular, el terme dividends, en el sentit daquest precepte, comprn les rendes de les accions, les accions o els bons de gaudiment, les participacions, les parts de fundador o altres drets, excepte els de crdit, que permetin participar en les utilitats duna entitat per la condici de soci, accionista, associat o partcip. Aquest concepte no comprn els guanys derivats de la venda daquests ttols valors.

    b) Els interessos, amb el significat que aquest terme adopta en larticle 6 de la Llei 11/2005, del 13 de juny, daplicaci de lAcord entre el Principat dAndorra i la Comunitat Europea relatiu a lestabliment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matria de fiscalitat dels rendiments de lestalvi en forma de pagament dinteressos, quan siguin pagats per persones o entitats residents fiscals a Andorra o quan retribueixin prestacions de capital utilitzades en el territori andorr.

    c) Els rendiments procedents doperacions de capitalitzaci i de contractes dassegurances de vida o invalidesa contractats amb institucions o entitats residents fiscals a Andorra.

    d) Les rendes derivades de participacions en qualsevol organisme dinversi collectiva regulat en la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulaci dels organismes dinversi collectiva de dret andorr. Aquest concepte comprn els guanys de capital derivats de la transmissi de les participacions en aquest tipus dorganisme.

    Es consideren rendes obtingudes en el territori andorr els rendiments de capital mobiliari segents: a) Els dividends i altres rendiments derivats de la participaci en el patrimoni net dentitats residents fiscals a Andorra. En particular, el terme dividends, en el sentit daquest precepte, comprn les rendes de les accions, les accions o els bons de gaudiment, les participacions, les parts de fundador o altres drets, excepte els de crdit, que permetin participar en les utilitats duna entitat per la condici de soci, accionista, associat o partcip.

    75 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre 76 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre 77 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre

  • 172/377

    b) Els interessos, amb el significat que aquest terme adopta en larticle 6 de la Llei 11/2005, del 13 de juny, daplicaci de lAcord entre el Principat dAndorra i la Comunitat Europea relatiu a lestabliment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matria de fiscalitat dels rendiments de lestalvi en forma de pagament dinteressos, quan siguin pagats per persones o entitats residents fiscals a Andorra o quan retribueixin prestacions de capital utilitzades en el territori andorr. c) Els rendiments procedents doperacions de capitalitzaci i de contractes dassegurances de vida o invalidesa celebrats amb institucions o entitats residents fiscals a Andorra. Sentenen incloses en aquest grup les prestacions pagades per fons de pensions o instruments de protecci social equivalent o les seves gestores a residents fiscals a Andorra, o per establiments permanents de gestores de fons i plans de pensions situats en el territori dAndorra. d) Les rendes derivades de participacions en fons dinversi, plans de pensions o instruments anlegs i contractes dassegurances quan el fons dinversi, de pensions o lentitat asseguradora siguin no-residents fiscals a Andorra i el dipositari, el gestor o ladministrador de les participacions esmentades i contractes o del cobrament de les prestacions sigui un resident fiscal a Andorra o un establiment permanent dun no-resident fiscal a Andorra, o la inversi es dugui a terme a travs de comptes corrents oberts a Andorra amb entitats residents o no-residents fiscals. e) Els cnons satisfets per persones o entitats residents fiscals en el territori andorr o per establiments permanents situats en aquest territori, o que sutilitzin en el territori andorr. Tenen la consideraci de cnons les quantitats de qualsevol classe pagades pels conceptes segents: - qualsevol concessi o autoritzaci ds o cessi o llicncia de drets sobre patents, dissenys, models i dibuixos industrials, marques, noms de domini i altres signes distintius de lempresa, com tamb sobre altres drets de propietat industrial; - qualsevol concessi o autoritzaci ds o cessi o llicncia de drets sobre plans, frmules o procediments secrets, de drets sobre informacions relatives a experincies industrials, comercials o cientfiques, incloses les tcniques i els mtodes de comercialitzaci empresarial, o la concessi ds dequips industrials, comercials o cientfics; - qualsevol concessi o autoritzaci ds o cessi o llicncia de drets dautor sobre obres literries, artstiques o cientfiques, incloses les produccions audiovisuals i els programes, les aplicacions i els sistemes informtics, aix com els drets vens als drets dautor; - els pagaments per la cessi de drets dimatge. f) Altres rendiments de capital mobiliari no esmentats en els apartats anteriors. A aquest efecte, tenen la consideraci de rendiments del capital les utilitats o les contraprestacions, qualsevol que sigui la seva denominaci o naturalesa, dinerries o en espcie, que provinguin, directament o indirectament, delements patrimonials, bns o drets, la titularitat dels quals correspongui a lobligat tributari i no es trobin destinats a activitats econmiques realitzades per aquest obligat tributari, o derivin, directament o indirectament, de bns mobles o drets situats en el territori andorr.

    Article 14 78

    Altres rendes

    1. Es consideren rendes obtingudes a Andorra els rendiments derivats, directament o indirectament, de bns immobles situats en el territori andorr o de drets relatius a aquests bns immobles.

    2. Tamb es consideren rendes obtingudes en territori andorr els cnons satisfets per persones o entitats residents fiscals en el territori andorr o per establiments permanents situats en aquest territori, o que sutilitzin en el territori andorr. Tenen la consideraci de cnons les quantitats de qualsevol classe pagades pels conceptes segents:

    - qualsevol concessi o autoritzaci ds o cessi o llicncia de drets sobre patents, dissenys, models i dibuixos industrials, marques, noms de domini i altres signes distintius de lempresa, com tamb sobre altres drets de propietat industrial;

    - qualsevol concessi o autoritzaci ds o cessi o llicncia de drets sobre plans, frmules o procediments secrets, de drets sobre informacions relatives a experincies industrials, comercials o cientfiques, incloses les tcniques i els mtodes de comercialitzaci empresarial, o la concessi ds dequips industrials, comercials o cientfics;

    - qualsevol concessi o autoritzaci ds o cessi o llicncia de drets dautor sobre obres literries, artstiques o cientfiques, incloses les produccions audiovisuals i els programes, les aplicacions i els sistemes informtics, aix com els drets vens dels drets dautor;

    - els pagaments per la cessi de drets dimatge.

    3. Tamb es consideren rendes obtingudes en territori andorr les utilitats o les contraprestacions, qualsevol que sigui la seva denominaci o naturalesa, dinerries o en espcie, que provinguin, directament o indirectament, delements patrimonials, bns o drets, la titularitat dels quals correspongui a lobligat tributari i que no estiguin destinats a activitats econmiques realitzades per aquest obligat tributari, o derivin, directament o indirectament, de bns mobles o drets situats en el territori andorr.

    4. Tamb es consideren rendes obtingudes en territori andorr els guanys patrimonials derivats de bns mobles situats a Andorra, de valors emesos per persones o entitats residents fiscals en el territori andorr o de drets que shagin de complir o sexercitin en el territori andorr. En concret sinclouen en aquest apartat els guanys de capital procedents de transmissions daccions o participacions en societats andorranes.

    5. Tamb es consideren rendes obtingudes en territori andorr les retribucions satisfetes a administradors o als membres dels rgans dadministraci dentitats andorranes.

    6. Tamb es consideren rendes obtingudes en territori andorr totes les altres rendes no definides en els articles anteriors que procedeixin de prestacions de serveis satisfets per persones jurdiques o persones fsiques, que siguin empresaris o professionals residents a Andorra, a excepci que les rendes corresponguin a drets o prestacions contractades, realitzades i utilitzades fora del territori andorr.

    7. No es consideren obtinguts en el territori andorr els rendiments segents:

    a) els satisfets per ra de compravendes internacionals de mercaderies, incloses les comissions de mediaci en aquestes compravendes, aix com les despeses accessries i connexes;

    b) els satisfets a persones o entitats no residents fiscals a Andorra per establiments permanents situats a lestranger, amb crrec a aquests establiments, quan les prestacions corresponents estiguin vinculades amb lactivitat de lestabliment permanent a lestranger

    1. Es consideren rendes obtingudes a Andorra els rendiments derivats, directament o indirectament, de bns immobles situats en el territori andorr o de drets relatius a aquests bns immobles. 2. Tamb es consideren rendes obtingudes en territori andorr els guanys patrimonials derivats de les variacions en el valor del patrimoni de lobligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteraci en la composici daquest valor del patrimoni, llevat que es qualifiquin en aquest captol com una renda dun altre tipus, en els supsits segents:

    78 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre

  • 173/377

    a) Quan es derivin de valors emesos per persones o entitats residents fiscals en el territori andorr, llevat dels emesos en mercats secundaris dEstats membres de la Uni Europea i de pasos membres de lOCDE. b) Quan es derivin daltres bns mobles, diferents dels valors, situats en el territori andorr o de drets que shagin de complir o sexercitin en el territori andorr. c) Quan procedeixin, directament o indirectament, de bns immobles situats en el territori andorr o de drets relatius a aquests bns. En particular, shi consideren inclosos: - els guanys patrimonials derivats de drets o participacions en una entitat, resident fiscal o no, lactiu de la qual estigui constitut principalment, de manera directa o indirecta, per bns immobles situats en el territori andorr; - els guanys patrimonials derivats de la transmissi de drets o participacions en una entitat, resident fiscal o no, que atribueixin al seu titular el dret de gaudiment sobre bns immobles situats en el territori andorr. d) Quan sincorporin al patrimoni de lobligat tributari no-resident fiscal bns situats en el territori andorr o drets que shagin de complir o sexercitin en aquest territori, encara que no derivin duna transmissi prvia, com els guanys en el joc. 3. Sestima que no hi ha alteraci en la composici del patrimoni en els casos segents: a) en els supsits de divisi de la cosa comuna; b) en la dissoluci de lassociaci de guanys, en lextinci del rgim econmic matrimonial de participaci o en lextinci del rgim econmic matrimonial de separaci de bns, quan per imposici legal o resoluci judicial es produeixin adjudicacions per causa diferent de la pensi compensatria entre cnjuges; c) en la dissoluci de comunitats de bns. En tot cas, els bns i els drets als quals sapliquin les lletres anteriors conserven el valor dadquisici originari, sense que la circumstncia que shi descriu nimpliqui una revaloraci. Aix mateix, es considera que no hi ha guany o prdua patrimonial en els supsits de reducci de capital. Quan la reducci de capital, sigui quina sigui la seva finalitat, doni lloc a lamortitzaci de valors o participacions, es consideren amortitzades les adquirides en primer lloc, i el seu valor dadquisici es distribueix proporcionalment entre la resta de valors homogenis que romanguin en el patrimoni del contribuent. Quan la reducci de capital no afecti de la mateixa manera tots els valors o les participacions propietat del contribuent, sentn referida a les adquirides en primer lloc. No obstant aix, quan la reducci de capital tingui per finalitat la devoluci daportacions, limport daquesta devoluci minora el valor dadquisici dels valors afectats, fins a la seva anullaci. Lexcs que pogus resultar t la consideraci de dividend. 4. No es consideren obtinguts en el territori andorr els rendiments segents: a) els satisfets per ra de compravendes internacionals de mercaderies, incloses les comissions de mediaci en aquestes compravendes, aix com les despeses accessries i connexes; b) els satisfets a persones o entitats no-residents fiscals a Andorra per establiments permanents situats a lestranger, amb crrec a aquests establiments, quan les prestacions corresponents estiguin vinculades amb lactivitat de lestabliment permanent a lestranger.

    Article 15 79

    Rendes exemptes

    Estan exemptes les rendes segents:

    a) En el cas de persones fsiques no-residents fiscals:

    - Els sous i els salaris percebuts per treballadors no-residents fiscals contractats per empreses residents o establertes al Principat dAndorra, als quals es refereix larticle 12, quan estiguin subjectes en la seva totalitat al rgim de la seguretat social del Principat dAndorra i mentre es mantinguin en aquest rgim.

    - Les pensions de tota mena satisfetes per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social.

    - Les prestacions satisfetes per entitats andorranes, que siguin conseqncia de plans de jubilaci o sistemes de previsi social que tinguin el seu origen en aportacions fetes amb crrec a rendes del treball o dactivitats empresarials o professionals realitzades a Andorra.

    - Les indemnitzacions com a conseqncia de responsabilitat civil per danys personals, en la quantia legal o judicialment reconeguda. El mateix tracte resulta aplicable a les indemnitzacions satisfetes per les administracions pbliques andorranes per danys personals com a conseqncia del funcionament dels serveis pblics.

    - Les indemnitzacions per acomiadament fet de forma indeguda, improcedent o injustificat del treballador, en la quantia establerta amb carcter obligatori en la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, en la seva normativa de desenvolupament o, si escau, en la normativa reguladora de lexecuci de sentncies.

    - Les prestacions reconegudes a lobligat tributari no-resident fiscal per la seguretat social dAndorra o per les entitats que la substitueixin com a conseqncia dincapacitat permanent absoluta o invalidesa greu.

    - Les beques pbliques percebudes per cursar estudis reglats, tant a Andorra com a lestranger, en tots els nivells i els graus del sistema educatiu amb els lmits que es determinin reglamentriament.

    - Els premis literaris, artstics o cientfics rellevants, amb les condicions que es determinin reglamentriament.

    - Els guanys de patrimoni que es posin de manifest per motiu duna transmissi lucrativa mortis causa.

    b) Totes les rendes del capital mobiliari a les quals es refereix larticle 13.

    c) Els guanys procedents de transmissions daccions, de participacions o de drets en el capital dentitats residents fiscals a Andorra, sempre que lobligat tributari no hagi tingut una participaci superior al 25 per cent del capital social o els seus drets de vot en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissi.

    d) Els guanys derivats de la transmissi de les accions o les participacions en organismes dinversi collectiva regulades en la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulaci dels organismes dinversi collectiva de dret andorr, amb exclusi de les gestores dentitats daquest tipus.

    e) Els premis que perceben persones fsiques no-residents que procedeixin del joc, sempre que estiguin subjectes a la imposici sobre el joc establerta a la Llei del joc del bingo, del 28 de novembre de 1996.

    79 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre

  • 174/377

    f) Les adquisicions a ttol lucratiu dels actius, ttols o valors als quals es refereix aquest article i tamb dels dipsits, comptes corrents i altres productes financers.

    g) Els rendiments derivats de la prestaci de serveis dinversi i de pagament, principals i auxiliars, a entitats operatives autoritzades del sistema financer andorr. A aquest efecte sn serveis dinversi i serveis auxiliars els que es defineixen a la Llei 13/2010, del 13 de maig, sobre el rgim jurdic de les entitats financeres dinversi i de les societats gestores dorganismes dinversi collectiva.

    h) Les rendes obtingudes en territori andorr derivades de les operacions financeres contemplades a lapartat 2 de la disposici addicional sisena de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de rgim jurdic de les entitats bancries i de rgim administratiu bsic de les entitats operatives del sistema financer, no contemplades en apartats anteriors

    Estan exemptes les rendes segents: a) En el cas de persones fsiques no-residents fiscals: - Els sous i els salaris percebuts per treballadors no-residents fiscals contractats per empreses residents o establertes al Principat dAndorra, als quals es refereix larticle 12, quan estiguin subjectes al rgim de seguretat social del Principat dAndorra i mentre es mantinguin en aquest rgim. - Les indemnitzacions com a conseqncia de responsabilitat civil per danys personals, en la quantia legal o judicialment reconeguda. El mateix tracte resulta aplicable a les indemnitzacions satisfetes per les administracions pbliques andorranes per danys personals com a conseqncia del funcionament dels serveis pblics. - Les indemnitzacions per acomiadament fet en forma indeguda, improcedent o injustificat del treballador, en la quantia establerta amb carcter obligatori en la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, en la seva normativa de desenvolupament o, si escau, en la normativa reguladora de lexecuci de sentncies, sense que pugui considerar-se com a tal lestablerta en virtut de conveni, pacte o contracte, en la quantia que excedeix dels imports obligatoris indicats. - Les prestacions reconegudes a lobligat tributari no-resident fiscal per la seguretat social dAndorra o per les entitats que la substitueixin com a conseqncia dincapacitat permanent absoluta o invalidesa greu. - Les beques pbliques percebudes per cursar estudis reglats, tant a Andorra com a lestranger, en tots els nivells i els graus del sistema educatiu amb els lmits que es determinin reglamentriament. - Els premis literaris, artstics o cientfics rellevants, amb les condicions que es determinin reglamentriament. b) Els rendiments del capital mobiliari als quals es refereix larticle 13 quan siguin percebuts per entitats no-residents fiscals. c) De les rendes obtingudes en les operacions de transmissi de la participaci dentitats residents fiscals a Andorra, de separaci del soci i de liquidaci de lentitat, la part de la renda que es correspongui amb les reserves dotades amb crrec a les rendes exemptes a qu es refereixen lapartat 1 de larticle 20 o larticle 21 de la Llei de limpost sobre societats. Tamb est exempta la renda obtinguda en la transmissi de la participaci de lentitat resident a Andorra que es correspongui amb diferncies de valor imputables a les participacions en entitats no-residents fiscals a Andorra que tingui lentitat, les participacions de la qual es transmeten i compleixin els requisits perqu sigui aplicada lexempci establerta en lapartat 1 de larticle 20 de la Llei de limpost sobre societats, o amb diferncies de valor imputables a actius o elements destinats a establiments permanents que lentitat resident a Andorra tingui a lestranger i en relaci amb els quals es pugui aplicar larticle 21 de la Llei de limpost sobre societats. d) Les rendes derivades de les accions o les participacions en institucions dinversi collectiva regulades en la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulaci dels organismes dinversi collectiva de dret andorr, amb exclusi de les gestores dentitats daquest tipus.

    Article 16 80

    Formes de subjecci i operacions vinculades

    1. Els obligats tributaris no residents fiscals que obtinguin rendes mitjanant un establiment permanent situat en el territori andorr tributen per la totalitat de la renda imputable a aquest establiment, sigui quin sigui el lloc de la seva obtenci, dacord amb el que disposa aquesta Llei i la Llei de limpost sobre societats.

    Els obligats tributaris no residents fiscals que obtinguin rendes sense mediaci destabliment permanent tributen de manera separada per cada meritaci total o parcial de renda sotmesa a gravamen, sense que sigui possible cap compensaci entre aquestes rendes, en els termes previstos en els articles 25 a 35.

    2. A les operacions realitzades per obligats tributaris no residents fiscals amb persones o entitats vinculades els sn daplicaci les disposicions de larticle 16 de la Llei de limpost sobre societats.

    A aquest efecte, es consideren persones o entitats vinculades les esmentades en lapartat 1 de larticle 16 de la Llei de limpost sobre societats. En tot cas, sentn que hi ha vinculaci entre un establiment permanent situat en el territori andorr amb la seva casa matriu, amb altres establiments permanents de la casa matriu esmentada i amb altres persones o entitats vinculades a la casa matriu o els seus establiments permanents, tant si estan situats en el territori andorr com a lestranger

    1. Els obligats tributaris no-residents fiscals que obtinguin rendes mitjanant un establiment permanent situat en el territori andorr tributen per la totalitat de la renda imputable a aquest establiment, sigui quin sigui el lloc de la seva obtenci, dacord amb el que disposen els articles 17 a 24. Els obligats tributaris no-residents fiscals que obtinguin rendes sense mediaci destabliment permanent tributen de manera separada per cada meritaci total o parcial de renda sotmesa a gravamen, sense que sigui possible cap compensaci entre aquestes rendes, en els termes previstos en els articles 25 a 35. 2. A les operacions realitzades per obligats tributaris no-residents fiscals amb persones o entitats vinculades a ells els sn daplicaci les disposicions de larticle 16 de la Llei de limpost sobre societats. A aquest efecte, es consideren persones o entitats vinculades les esmentades en lapartat 1 de larticle 16 de la Llei de limpost sobre societats. En qualsevol cas, sentn que hi ha vinculaci entre un establiment permanent situat en el territori andorr amb la seva casa matriu, amb altres establiments permanents de la casa matriu esmentada i amb altres persones o entitats vinculades a la casa matriu o els seus establiments permanents, tant si estan situats en el territori andorr com a lestranger.

    Captol IV. Rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals mitjanant un establiment permanent

    Article 17

    Rendes imputables als establiments permanents

    80 Modificat per l llei 18/2011 de l01 de desembre

  • 175/377

    1. Componen la renda imputable a lestabliment permanent els beneficis obtinguts per lobligat tributari no-resident fiscal a Andorra a travs dun establiment permanent situat en el territori andorr i, en particular, els segents:

    a) els rendiments de les activitats o les explotacions econmiques desenvolupades per lestabliment permanent esmentat;

    b) els rendiments derivats delements patrimonials destinats a lestabliment permanent;

    c) els guanys o les prdues patrimonials derivades dels elements patrimonials destinats a lestabliment permanent.

    Es consideren elements patrimonials a lestabliment permanent els definits segons larticle 14 de la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques.

    2. En els casos de reexportaci de bns o transferncia de bns i drets prviament importats o destinats pel mateix obligat tributari no-resident fiscal a un establiment permanent ubicat a Andorra, es considera:

    a) Que no sha produt cap alteraci patrimonial, sense perjudici del tractament aplicable als pagaments realitzats pel perode dutilitzaci, si es tracta delements dimmobilitzat importats temporalment.

    b) Que hi ha hagut alteraci patrimonial, si es tracta delements dimmobilitzat adquirits per utilitzar-los en les activitats desenvolupades per un establiment permanent. Lalteraci patrimonial gravable a Andorra per aquest impost s la diferncia entre el valor de mercat del b o el dret en el moment de la seva transmissi per lestabliment permanent i el valor de mercat de lelement patrimonial esmentat en el moment en qu es va afectar o es va posar en funcionament per lestabliment permanent a Andorra, descomptades, si escau, les amortitzacions corresponents i realitzades les correccions valoratives que siguin procedents.

    c) Que hi ha hagut rendiment, positiu o negatiu, duna activitat o explotaci econmica, si es tracta delements que tinguin la consideraci dexistncies. La renda imputable a lestabliment permanent, quan ladquisici o transmissi posterior tingui lloc amb la casa matriu de lestabliment permanent o amb parts vinculades en el sentit de larticle 16 de la Llei de limpost sobre societats, s la diferncia entre el valor de mercat del b o el dret adquirit i el seu valor de mercat en el moment de la transmissi.

    3. Es considera que hi ha hagut alteraci patrimonial en cas que lestabliment permanent cessi en la seva activitat a Andorra en relaci amb els bns i els drets que li sn destinats. A lefecte de quantificar la renda imputable a lestabliment permanent en aquest supsit, saplica la mateixa regla prevista en la lletra b) de lapartat anterior.

    Article 18

    Diversitat destabliments permanents

    Quan un contribuent disposi de diversos centres dactivitat en el territori andorr, es considera que aquests centres dactivitat constitueixen un nic establiment permanent.

    Article 19 81

    Determinaci de la base de tributaci

    La base de tributaci de lestabliment permanent es determina dacord amb les disposicions de la Llei de limpost sobre societats, sense perjudici del que disposen les lletres segents:

    a) Per a la determinaci de la base de tributaci no resulten dedubles els pagaments que lestabliment permanent efectu a la casa matriu o a algun dels seus establiments permanents o entitats vinculades en concepte de cnons, interessos, comissions, abonats en contraprestaci de serveis dassistncia tcnica o per ls o la cessi de bns o drets.

    No obstant el que sha disposat anteriorment, sn dedubles els interessos abonats pels establiments permanents de bancs estrangers a la seva casa matriu o a altres establiments permanents, per a la realitzaci de la seva activitat.

    b) Per a la determinaci de la base de tributaci, s deduble la part raonable de les despeses de direcci i generals dadministraci que corresponguin a lestabliment permanent, i que es corresponguin amb la utilitzaci de factors feta per lestabliment permanent, de manera que sn daplicaci les regles previstes a larticle 16 de la Llei de limpost sobre societats sobre operacions vinculades.

    1. La base de tributaci de lestabliment permanent es determina dacord amb les disposicions de la Llei de limpost sobre societats, sense perjudici del que disposen les lletres segents: a) Per a la determinaci de la base de tributaci no resulten dedubles els pagaments que lestabliment permanent efectu a la casa matriu o a algun dels seus establiments permanents o entitats vinculades en concepte de cnons, interessos, comissions, abonats en contraprestaci de serveis dassistncia tcnica o per ls o la cessi de bns o drets. No obstant el que sha disposat anteriorment, sn dedubles els interessos abonats pels establiments permanents de bancs estrangers a la seva casa matriu o a altres establiments permanents, per a la realitzaci de la seva activitat. b) Per a la determinaci de la base de tributaci s deduble la part raonable de les despeses de direcci i generals dadministraci que corresponguin a lestabliment permanent, sempre que es compleixin els requisits segents: - reflex en els estats comptables de lestabliment permanent; - constncia, mitjanant memria informativa presentada amb la declaraci, dels imports, els criteris i els mduls de repartiment; - racionalitat i continutat dels criteris dimputaci adoptats. Sentn complert el requisit de racionalitat dels criteris dimputaci quan aquests criteris es basin en la utilitzaci de factors feta per lestabliment permanent i en el cost total dels factors esmentats. En qualsevol cas, s aplicable larticle 16 de la Llei de limpost sobre societats sobre operacions vinculades. En els casos en qu no sigui possible utilitzar el criteri assenyalat en el pargraf anterior, la imputaci es pot fer atenent la relaci en qu es trobi alguna de les magnituds segents: - xifra de negoci; - costos i despeses directes; - inversi mitjana en elements dimmobilitzat intangible, tangible i en inversions immobiliries destinats a activitats o explotacions econmiques; - inversi mitjana total en elements destinats a activitats o explotacions econmiques. c) En cap cas no resulten imputables quantitats corresponents al cost dels capitals propis de lentitat destinats, directament o indirectament, a lestabliment permanent.

    81 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre

  • 176/377

    Article 20

    Tipus impositiu i quota de tributaci

    1. El tipus de gravamen per als obligats tributaris daquest impost, que operin mitjanant un establiment permanent, s del 10 per cent.

    2. La quota de tributaci s la quantitat resultant daplicar a la base de tributaci, determinada dacord amb els articles anteriors, el tipus de gravamen regulat en lapartat 1.

    3. De la quota de tributaci de limpost sapliquen les deduccions previstes als articles 43 i 45 de la Llei de limpost sobre societats per determinar la quota de liquidaci.

    4. De la quota de liquidaci es dedueixen els pagaments a compte regulats en larticle 24.

    5. Quan limport dels pagaments a compte efectivament realitzats durant lexercici superin la quantitat resultant de la quota de liquidaci el ministeri encarregat de les finances procedeix a retornar lexcs.

    Article 21

    Perode impositiu i meritaci

    1. El perode impositiu coincideix amb lexercici econmic declarat per lestabliment permanent, sense que pugui excedir els 12 mesos.

    Quan no se nhagus declarat un altre de diferent, el perode impositiu sentn referit a lany natural.

    La comunicaci del perode impositiu sha de formular en el moment en qu shagi de presentar la primera declaraci per aquest impost, i sentn subsistent per a perodes posteriors mentre no es modifiqui expressament.

    2. Sentn que el perode impositiu ha concls quan:

    a) lestabliment permanent cessa en la seva activitat,

    b) es duu a terme la desafectaci de la inversi efectuada en el seu moment respecte de lestabliment permanent,

    c) es produeixi la transmissi de lestabliment permanent a una altra persona fsica o entitat,

    d) hi hagi dissoluci i, si escau, liquidaci de lentitat titular de la casa matriu,

    e) quan mori el seu titular, en el cas destabliments permanents de persones fsiques.

    3. Limpost es merita lltim dia del perode impositiu.

    Article 22

    Declaraci

    La declaraci per aquest impost sha de presentar i subscriure en el lloc, el termini i la forma que es determini reglamentriament.

    Article 23

    Obligacions comptables, registrals i formals

    1. Els establiments permanents estan obligats a portar una comptabilitat separada, referida a les operacions que duguin a terme i als elements patrimonials que els estiguin destinats, tal com estableix la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.

    2. Estan, aix mateix, obligats al compliment de la resta dobligacions dndole comptable, registral o formal exigibles a les entitats residents fiscals en el territori andorr per les normes de la Llei de limpost sobre societats.

    3. El ministeri encarregat de les finances ha de crear un registre dentitats no-residents fiscals en el qual shan dinscriure les persones i les entitats que operin a Andorra a travs dun establiment permanent i shagin dinscriure igualment en el Registre de Societats Mercantils. Aquestes entitats estaran subjectes al mateix rgim que resulta daplicaci a les entitats residents fiscals dacord amb els articles 47 a 52 de la Llei de limpost sobre societats, en els termes i amb les adaptacions que resultin necessries atenent les caracterstiques daquestes entitats no-residents fiscals.

    Article 24 82

    Pagaments a compte dels establiments permanents

    Els obligats tributaris que actun mitjanant un establiment permanent estan sotmesos al pagament a compte que preveu la Llei de limpost sobre societats

    Pagaments a compte i obligaci de practicar la retenci per part dels establiments permanents Els obligats tributaris que actun mitjanant un establiment permanent estan sotmesos al pagament a compte que regulen els articles 45 i 46 de la Llei de limpost sobre societats.

    Captol V. Rendes obtingudes per obligats tributaris no-residents fiscals sense mediaci destabliment permanent

    Article 25 83

    Base de tributaci

    82 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre 83 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre

  • 177/377

    1. Amb carcter general, la base de tributaci de limpost corresponent als rendiments que obtinguin els obligats tributaris sense mediaci destabliment permanent est constituda per limport total de la renda meritada.

    2. La base de tributaci corresponent a les rendes del capital immobiliari es redueix un 20 per cent.

    3. La base de tributaci corresponent als rendiments derivats doperacions de reassegurana est constituda pels imports de les primes cedides, en reassegurana, al reassegurador no-resident fiscal.

    4. La base de tributaci corresponent als guanys de capital derivats de la transmissi de bns o drets situats en territori andorr es determina aplicant a cada alteraci patrimonial que es produeixi les normes previstes en els articles 26, 27 i 28.

    5. En cas de la transmissi dun b o dret que provingui duna adquisici a ttol lucratiu, es consigna com a valor dadquisici el valor normal de mercat de lelement adquirit en la data en qu shagi adquirit.

    6. En cas de la transmissi dun b o un dret a ttol lucratiu, es consigna com a valor de transmissi el valor de mercat del b o del dret al moment de la transmissi.

    Base de tributaci 1. Amb carcter general, la base de tributaci de limpost corresponent als rendiments que obtinguin els obligats tributaris sense mediaci destabliment permanent est constituda per limport total de la renda meritada. 2. La base de tributaci corresponent als rendiments derivats doperacions de reassegurana est constituda pels imports de les primes cedides, en reassegurana, al reassegurador no-resident fiscal. 3. La base de tributaci corresponent als guanys de capital derivats de la transmissi de bns o drets situats en territori andorr, es determina aplicant a cada alteraci patrimonial que es produeixi, les normes previstes en els articles 26, 27 i 28. 4. En cas de la transmissi dun b o dret que provingui duna adquisici a ttol lucratiu, es consigna com a valor dadquisici el valor normal de mercat de lelement adquirit. 5. En cas de la transmissi dun b o un dret a ttol lucratiu, es consigna com a valor de transmissi el valor de mercat del b o dret al moment de la transmissi.

    Article 26

    Norma general sobre limport dels guanys o les prdues patrimonials

    Limport dels guanys o les prdues patrimonials s:

    a) en el supsit de transmissi onerosa o lucrativa, la diferncia entre els valors dadquisici i transmissi dels elements patrimonials;

    b) en els altres supsits, el valor de mercat dels elements patrimonials o parts proporcionals, si escau.

    Article 27 84

    Normes de valoraci dels guanys patrimonials en les transmissions a ttol oners

    1. El valor dadquisici est format per la suma de:

    a) limport real pel qual shagi efectuat ladquisici esmentada;

    b) el cost de les inversions i les millores efectuades en els bns adquirits i les despeses i els tributs inherents a ladquisici, exclosos els interessos que hagi satisfet ladquirent.

    2. El valor de transmissi s limport real pel qual shagi efectuat lalienaci. Daquest valor shan de deduir les despeses i els tributs necessaris en la transmissi a qu es refereix la lletra b) de lapartat 1 quan resultin satisfets al transmitent. Per import real del valor dalienaci es pren lefectivament satisfet, sempre que no resulti inferior al valor normal de mercat, cas en el qual preval aquest valor.

    Normes de valoraci dels guanys patrimonials en les transmissions a ttol oners 1. El valor dadquisici est format per la suma de: a) limport real pel qual ladquisici esmentada shagus efectuat; b) el cost de les inversions i les millores efectuades en els bns adquirits i les despeses i els tributs inherents a ladquisici, exclosos els interessos que haguessin estat satisfets per ladquirent. 2. El valor de transmissi s limport real pel qual lalienaci shagus efectuat. Daquest valor shan de deduir les despeses i els tributs necessaris en la transmissi a qu es refereix la lletra b) de lapartat 1 quan resultin satisfets al transmitent. Per import real del valor dalienaci es pren lefectivament satisfet, sempre que no resulti inferior al valor normal de mercat, cas en el qual preval aquest valor. 3. En el cas de bns immobles, el guany patrimonial obtingut es redueix en un 20%.

    Article 28

    Normes especfiques de valoraci aplicables a guanys i prdues patrimonials

    1. Es considera que la transmissi de drets de subscripci preferent genera un guany patrimonial gravable per limport obtingut pel transmitent.

    2. Quan es tracti daccions parcialment alliberades, el seu valor dadquisici s limport realment satisfet pel contribuent. Quan es tracti daccions totalment alliberades, el valor dadquisici tant daquestes accions com daquelles de les quals procedeixin resulta de repartir el cost total entre el nombre de ttols, tant els antics com els alliberats que corresponguin.

    3. De les aportacions no dinerries a societats andorranes, quan el guany patrimonial estigui subjecte a tributaci a Andorra, el valor es determina per la diferncia entre el valor dadquisici dels bns o els drets aportats i la quantitat ms gran de les segents:

    a) El valor nominal de les accions o les participacions socials rebudes per laportaci o, si escau, la seva part corresponent. A aquest valor shi ha dafegir limport de les primes demissi.

    b) El valor de cotitzaci dels ttols rebuts el dia en qu es formalitzi laportaci o limmediatament anterior.

    c) El valor de mercat del b o el dret aportat.

    84 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre

  • 178/377

    El valor de transmissi calculat aix es t en compte per determinar el valor dadquisici dels ttols rebuts com a conseqncia de laportaci no dinerria.

    4. En els casos de separaci dels socis o dissoluci de societats andorranes, es considera guany o prdua patrimonial, sense perjudici de les corresponents a la societat, la diferncia entre el valor de la quota de liquidaci social o el valor de mercat dels bns rebuts i el valor dadquisici del ttol o participaci de capital que correspongui.

    5. En la permuta de bns o drets, incls el bescanvi de valors, el guany o la prdua patrimonial es determina per la diferncia entre el valor dadquisici del b o el dret que se cedeix i el ms alt dels dos segents:

    a) el valor de mercat del b o el dret lliurat;

    b) el valor de mercat del b o el dret que es rep a canvi.

    6. En les incorporacions de bns o drets que no derivin duna transmissi, es computa com a guany patrimonial el seu valor de mercat.

    7. Reglamentriament, es poden establir regles especfiques de concreci dels valors de transmissi o de transmissi delements patrimonials quan hi pugui haver dubtes sobre laplicaci de les regles generals regulades en aquesta Llei.

    Article 29 85

    Quota de tributaci

    La quota de tributaci sobt aplicant a la base de tributaci determinada de conformitat amb larticle 25 els tipus de gravamen segents:

    a) amb carcter general, el 10 per 100;

    b) quan es tracti de rendiments derivats doperacions de reassegurana, l1,5 per 100;

    c) quan es tracti de rendes satisfetes en concepte de cnon, el 5 per 100.

    Quota de tributaci La quota de tributaci sobt aplicant a la base de tributaci determinada de conformitat amb larticle 25 els tipus de gravamen segents: a) amb carcter general, el 10 per 100; b) quan es tracti de rendiments derivats doperacions de reassegurana, l1,5 per 100.

    Article 30 86

    Quota de liquidaci i deducci per eliminar la doble imposici interna

    La quota de liquidaci coincideix amb la quota de tributaci. No obstant, pels casos de transmissions de participacions socials o accions, subjectes efectivament a aquest Impost, que shagi liquidat lImpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries, la quota de liquidaci daquest impost, ser minorada per limport de la quota de liquidaci satisfeta per limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries.

    1. La quota de liquidaci s el resultat de restar a la quota de tributaci la deducci per doble imposici interna regulada per aquest article. 2. La quota de tributaci es minora amb limport de les quotes de tributaci satisfetes per lobligat tributari per limpost comunal sobre els rendiments arrendataris.

    Article 31 87 Suprimit

    Deduccions De la quota noms es dedueixen les retencions i els ingressos a compte que shaguessin practicat sobre les rendes de lobligat tributari no-resident fiscal.

    Article 32 88

    Meritaci

    1. Limpost es merita:

    a) Si es tracta de rendiments, quan resultin exigibles o en la data del cobrament si aquesta data s anterior.

    b) Si es tracta de guanys patrimonials, quan tingui lloc lalteraci patrimonial o la transmissi.

    c) En la resta de casos, quan siguin exigibles les rendes corresponents

    1. Limpost es merita: a) Si es tracta de rendiments, quan resultin exigibles o en la data del cobrament si aquesta fos anterior. b) Si es tracta de guanys patrimonials, quan tingui lloc lalteraci patrimonial o la transmissi. c) En la resta de casos, quan siguin exigibles les rendes corresponents. d) En el cas de rendes imputades al contribuent no-resident fiscal com a conseqncia de correccions valoratives fetes pel ministeri encarregat de les finances, la renda sentn meritada en la data en qu es va dur a terme el pagament; posteriorment s objecte dun ajustament en virtut de les potestats que satribueixen al ministeri encarregat de les finances. 2. En el cas de defunci del contribuent, totes les rendes pendents dimputaci sentenen exigibles en la data de la mort.

    Article 33 89

    Declaraci

    85 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre 86 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre 87 Es suprimeix, Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre 88 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre 89 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre

  • 179/377

    1. Els obligats tributaris no-residents fiscals que obtinguin rendes en el territori andorr sense mediaci destabliment permanent estan obligats a presentar declaraci, amb la determinaci i lingrs del deute tributari corresponent, per aquest impost en la forma, el lloc i els terminis que sestableixin reglamentriament.

    2. Tamb poden efectuar la declaraci i lingrs del deute els responsables solidaris definits en larticle 5.

    3. No sexigeix als obligats tributaris no-residents fiscals presentar la declaraci corresponent a les rendes respecte de les quals shagus practicat la retenci o shagus efectuat lingrs a compte a qu es refereixen els articles 34 i 35.

    4. No hi ha obligaci de declarar les rendes que estiguin exemptes en virtut del que disposen les lletres a), b), d), f) i h) de larticle 15 daquesta Llei.

    Declaraci 1. Els obligats tributaris no-residents fiscals que obtinguin rendes en el territori andorr sense mediaci destabliment permanent estan obligats a presentar declaraci, amb la determinaci i lingrs del deute tributari corresponent, per aquest impost en la forma, el lloc i els terminis que sestableixin reglamentriament. 2. Poden tamb efectuar la declaraci i lingrs del deute els responsables solidaris definits en larticle 5. 3. No sexigeix als obligats tributaris no-residents fiscals la presentaci de la declaraci corresponent a les rendes respecte de les quals shagus practicat la retenci o efectuat lingrs a compte, a qu es refereixen els articles 34 i 35. 4. Quan un obligat tributari no-resident fiscal consideri que una autoliquidaci ha perjudicat dalguna manera els seus interessos legtims, pot instar la rectificaci de la dita autoliquidaci dacord amb el procediment que es reguli reglamentriament.

    Article 34

    Persones i entitats amb obligaci de retenir i ingressar a compte

    1. Tenen la consideraci de retenidors les persones fsiques o les entitats a les quals aquest article imposa lobligaci dingressar al ministeri encarregat de les finances, amb motiu dels pagaments que facin als obligats tributaris definits en larticle 4.

    2. T la consideraci dobligat a practicar ingressos a compte la persona o lentitat que satisf rendes en espcie als obligats tributaris definits en larticle 4.

    3. Tenen la consideraci dobligats a fer pagaments a compte els obligats tributaris als quals larticle 24 imposa lobligaci dingressar quantitats a compte de lobligaci tributria principal de pagament de limpost amb anterioritat al moment en qu aquesta obligaci de pagament resulti exigible.

    4. Estan obligats a practicar la retenci i lingrs a compte respecte de les rendes subjectes a aquest impost que satisfacin o abonin:

    a) les entitats residents fiscals en el territori andorr, incloses les entitats o patrimonis autnoms regulats en el segon pargraf de la lletra a) de lapartat A) de larticle 15 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre del 1996;

    b) les persones fsiques residents fiscals en el territori andorr que realitzin activitats econmiques, dacord amb la definici que, a aquest efecte, utilitza la Llei de limpost sobre la renda de les activitats econmiques, respecte de les rendes que satisfacin o abonin en lexercici daquestes activitats;

    c) els obligats tributaris no-residents fiscals que operin mitjanant un establiment permanent o sense, quan paguin rendes gravades per aquest impost.

    5. En cap cas no estan obligades a practicar la retenci o lingrs a compte les missions diplomtiques o les oficines consulars a Andorra dEstats estrangers.

    Article 35 90

    Normes de retenci i dingrs a compte

    1. Els subjectes obligats a retenir han de retenir o ingressar a compte una quantitat equivalent a la que resulti daplicar les disposicions previstes en aquesta Llei per determinar el deute tributari corresponent als obligats tributaris no-residents fiscals sense establiment permanent.

    2. Els subjectes obligats a retenir o a ingressar a compte han dassumir lobligaci defectuar lingrs al ministeri encarregat de les finances, sense que lincompliment daquesta obligaci els en pugui excusar.

    3. No sha de practicar la retenci o lingrs a compte respecte de:

    a) les rendes que estiguin exemptes en virtut del que estableix larticle 15 o un conveni per evitar la doble imposici que hi resulti aplicable,

    b) les rendes satisfetes o abonades als obligats tributaris no-residents fiscals sense establiment permanent, quan sacrediti el pagament de limpost per part de lobligat tributari o el responsable solidari.

    4. El subjecte obligat a retenir i practicar ingressos a compte ha de presentar la declaraci i ha defectuar lingrs davant el ministeri encarregat de les finances en el lloc, la forma i els terminis que sestableixin, de les quantitats retingudes o els ingressos a compte fets, o la declaraci negativa quan escaigui. Aix mateix, ha de presentar un resum anual de les retencions i els ingressos a compte amb el contingut que es determini reglamentriament. No obstant aix, no hi ha obligaci de declarar les rendes que estiguin exemptes, en virtut del que disposen les lletres a), b), d), f) i h) de larticle 15 daquesta Llei.

    El subjecte obligat a retenir i a practicar ingressos a compte est obligat a conservar la documentaci corresponent i a expedir una certificaci acreditativa de les retencions o els ingressos a compte efectuats. Labast daquestes obligacions formals sha destablir reglamentriament

    1. Els subjectes obligats a retenir han de retenir o ingressar a compte una quantitat equivalent a la que resulti daplicar les disposicions previstes en aquesta Llei per determinar el deute tributari corresponent als obligats tributaris no-residents fiscals sense establiment permanent. Sense perjudici de lanterior, per al clcul de lingrs a compte saplica el que es disposi reglamentriament. 2. Els subjectes obligats a retenir o a ingressar a compte han dassumir lobligaci defectuar lingrs al ministeri encarregat de les finances, sense que lincompliment daquesta obligaci els en pugui excusar.

    90 Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre

  • 180/377

    3. No sha de practicar la retenci o lingrs a compte respecte de: a) les rendes que estiguin exemptes en virtut del que estableix larticle 15 o un conveni per evitar la doble imposici que resulti aplicable, sense perjudici de lobligaci de declarar; b) les rendes satisfetes o abonades als obligats tributaris no-residents fiscals sense establiment permanent, quan sacrediti el pagament de limpost o la procedncia dexempci; c) les rendes a qu es refereix larticle 24 de la Llei de limpost sobre societats. 4. El subjecte obligat a retenir i practicar ingressos a compte ha de presentar la declaraci i efectuar lingrs davant el ministeri encarregat de les finances en el lloc, la forma i els terminis que sestableixin, de les quantitats retingudes o els ingressos a compte fets, o la declaraci negativa quan no hagus procedit la seva prctica. Aix mateix, ha de presentar un resum anual de les retencions i els ingressos a compte amb el contingut que es determini reglamentriament. El subjecte obligat a retenir i a practicar ingressos a compte est obligat a conservar la documentaci corresponent i a expedir una certificaci acreditativa de les retencions o els ingressos a compte efectuats. Labast daquestes obligacions formals sha destablir reglamentriament. 5. Si es tracta de transmissions de bns immobles situats en el territori andorr realitzades per obligats tributaris no-residents fiscals que actuen sense establiment permanent, el notari que doni fe de loperaci o, si no escau, ladquirent, tingui o no tingui la condici dobligat a retenir dacord amb lapartat 1 de larticle anterior, est obligat a retenir i ingressar el 5 per 100, o a efectuar lingrs a compte corresponent, de la contraprestaci acordada, en concepte de pagament a compte de limpost corresponent a aquests bns immobles. Lobligaci de retenir establerta en aquest apartat saplica igualment en relaci amb les transmissions daccions o participacions socials dentitats en qu ms del 50 per 100 del valor daquestes accions procedeixi, de manera directa o indirecta, de propietat immobiliria situada en el territori andorr. Aix mateix, s daplicaci la referida obligaci de retenir en relaci amb la transmissi daccions de societats que haguessin dut a terme ampliacions de capital durant els dos anys anteriors a tal transmissi accionarial quan amb carcter previ a aquesta ampliaci de capital ms del 50 per 100 del valor daquestes accions procedia, de manera directa o indirecta, de propietat immobiliria situada en el territori andorr. No procedeix el pagament a compte a qu es refereix aquest apartat en els casos daportaci de bns immobles en la constituci o laugment de capitals de societats residents fiscals en el territori andorr. Sense perjudici de les sancions que poguessin correspondre per la infracci en qu shagus incorregut, si la retenci o lingrs a compte no shaguessin ingressat, els bns transmesos queden afectes al pagament de limport que resulti menor entre la retenci esmentada o lingrs a compte i limpost corresponent. En els casos de transmissions daccions de societats lactiu principal de les quals siguin immobles a Andorra, els immobles i les accions queden afectes al pagament de limpost corresponent a la transmissi daquestes ltimes.

    Article 36

    Devolucions

    1. Quan un obligat tributari no-resident fiscal hagi suportat una retenci improcedent o superior a la quota de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, pot sollicitar al ministeri encarregat de les finances la devoluci de lexcs sobre la quota tributria esmentada. Sentenen compresos en aquest supsit de devoluci els casos en qu la retenci practicada excedeix els lmits de tributaci en la font establerts per un conveni de doble imposici concls per Andorra.

    A aquest efecte, es practica lautoliquidaci de limpost en el model que determini el ministeri encarregat de les finances.

    2. El ministeri encarregat de les finances procedeix, si escau, a fer aquestes devolucions dictant la liquidaci provisional corresponent, sense perjudici de la prctica de les liquidacions ulteriors, provisionals o definitives, que siguin procedents. La liquidaci provisional que estableixi la procedncia de la devoluci sha de dictar en un termini no superior a tres mesos comptats a partir de la data de presentaci de la sollicitud de lobligat tributari.

    El ministeri encarregat de les finances torna a lobligat tributari en el termini dun mes, lexcs sobre la quota de tributaci que results exigible dacord amb el que disposa aquest article. Transcorregut aquest termini sense que shagi efectuat la devoluci de lexcs, lobligat tributari t dret a que se li aboni linters legal al qual es refereix larticle 38 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    3. A ms dels obligats tributaris no-residents fiscals, poden presentar les sollicituds de devoluci a qu es refereix lapartat 1 daquest article els responsables solidaris definits a larticle 6.

    4. El procediment i la forma de pagament per a les devolucions a qu es refereix aquest article es determinen reglamentriament.

    Captol VI. Infraccions i sancions

    Article 37

    Infraccions

    La regulaci de les infraccions en matria tributria relatives al contingut daquesta Llei es regeix en all que no sestableix en la present Llei, pel rgim dinfraccions i sancions establert en la secci tercera del captol III de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    Article 38

    Modalitats dinfraccions

    1. Es consideren infraccions simples de carcter lleu:

    a) les autoliquidacions incompletes sense transcendncia en la liquidaci;

    b) lincompliment de requeriments dinformaci i/o documentaci.

    2. Es considera infracci simple de carcter greu lincompliment de lobligaci a qu es refereix lapartat 1 de larticle 6.

    3. Es consideren infraccions de defraudaci:

    a) la no presentaci de lautoliquidaci;

    b) les autoliquidacions incompletes amb transcendncia en la liquidaci;

    c) les falses autoliquidacions.

  • 181/377

    Article 39

    Sancions

    1. Les infraccions simples de carcter lleu sn sancionades mitjanant una multa fixa dentre 150 euros i 3.000 euros.

    2. La infracci simple de carcter greu s sancionada mitjanant una multa fixa de 3.000 euros.

    3. Les infraccions de defraudaci sn sancionades mitjanant una multa proporcional dentre el 50% i el 150% de la quota defraudada.

    4. Les sancions sestableixen seguint els criteris de graduaci establerts en la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    Article 40

    Notificacions i recursos de les infraccions

    1. Prviament a lacte dimposici duna sanci, sha de notificar a la persona interessada la proposta de resoluci amb indicaci dels fets imputats, el precepte infringit i la quantia de la multa. La persona interessada disposa dun termini de tretze dies hbils per allegar tot all que consideri oport per a la seva defensa.

    2. Transcorregut el termini dallegacions, lrgan competent dicta la resoluci que correspongui, contra la qual es pot recrrer en els termes establerts en larticle 72 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

    3. En qualsevol cas, i perqu lacte administratiu quedi en suspens, amb la interposici del recurs sha daportar una garantia suficient, ja sigui hipotecria o b un aval o fiana duna entitat bancria andorrana que garanteixi limport total del deute tributari.

    Captol VII. Ordre jurisdiccional i competent

    Article 41

    Jurisdicci competent

    La jurisdicci administrativa, amb lexhauriment previ de la via administrativa en matria tributria, s lnica competent per dirimir les controvrsies de fet i dret que se suscitin entre el ministeri encarregat de les finances i els obligats tributaris en relaci amb qualsevol de les qestions a qu es refereix aquesta Llei.

    Disposici transitria. Base de tributaci en el cas de rendes obtingudes amb establiment permanent durant el primer any daplicaci de limpost 91

    En el cas de rendes obtingudes mitjanant establiment permanent, la base de tributaci corresponent al primer perode impositiu es calcula dacord amb les normes daquesta Llei, per ponderant-la per la proporci entre els mesos transcorreguts durant el 2011 sobre el total de mesos del seu exercici econmic.

    Disposici final primera. Modificaci de la Llei de bases de lordenament tributari

    El Govern ha de presentar en el termini dun any a lentrada en vigor daquesta Llei, un Projecte de llei de modificaci de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, que adapti i actualitzi els procediments de liquidaci, gesti i control dels tributs en relaci a les exigncies i necessitats daquesta Llei.

    Disposici final segona. Actualitzaci dels imports

    La Llei del Pressupost General pot actualitzar els tipus de gravamen o els lmits quantitatius que estableix aquesta Llei, sense que aix no pugui implicar modificacions substancials de limpost que regula.

    Disposici final tercera. Habilitaci normativa

    1. Sencomana al Govern la redacci de les disposicions i dels reglaments necessaris pel desenvolupament i lexecuci daquesta Llei en el termini de sis mesos des de la seva entrada en vigor.

    2. Els models de declaraci daquest impost i els dels seus pagaments a compte sn fixats per reglament, el qual ha destablir, a ms de la forma, el lloc i els terminis per presentar-los, els supsits i les condicions de la seva presentaci per mitjans telemtics.

    3. Es delega al ministeri encarregat de les finances la gesti i recaptaci de limpost que regula aquesta Llei.

    91 Se suprimeix la disposici transitria; Modificat per la llei 18/2011 de l01 de desembre

  • 182/377

    4. Durant els sis primers mesos daplicaci de limpost, els obligats tributaris podran realitzar consultes relatives exclusivament a la interpretaci de larticulat de la Llei que hauran de ser contestades pel ministeri encarregat de les finances i que tindran carcter vinculant. El Govern establir reglamentriament els termes i labast en que es podran efectuar aquestes consultes.

    Disposici final quarta. Aplicaci de limpost

    Aquesta Llei s aplicable a les rendes meritades a partir de l1 dabril de 2011.

    Disposici final cinquena. Entrada en vigor

    Aquesta Llei entra en vigor lendem de ser publicada al Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Casa de la Vall, 29 de desembre del 2010

    Josep Dallers Codina

    Sndic General

    Nosaltres els coprnceps la sancionem i promulguem i nordenem la publicaci en el Butllet Oficial del Principat dAndorra.

    Joan Enric Vives Siclia Nicolas Sarkozy

    Bisbe dUrgell President de la

    Repblica Francesa

    Coprncep dAndorra Coprncep dAndorra

  • 183/377

    Reglament de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals

    Decret del 25-01-2012 daprovaci del Reglament de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals.

    Exposici de motius

    Arran de la darrera modificaci de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, feta per la Llei 18/2011, de l1 de desembre, de modificaci de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, es fa necessari introduir diversos canvis i procedir aix a la modificaci del seu Reglament daplicaci, aprovat pel Govern en la sessi del 16 de mar del 2011.

    Aquest nou text s la recopilaci de totes les modificacions que shan efectuat a larticulat del Reglament daplicaci de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, integrant tots els articles que no shan modificat i procedint a la derogaci de lanterior per tal de garantir una major claredat i seguretat jurdica en laplicaci de limpost. Daquesta manera, sha considerat oport eliminar larticle 3 i modificar larticle 4 a fi dadaptar-los a larticle 6 de la Llei de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals; eliminar larticle 8 on sestablia el lmit de limport de les comissions, a fi dadaptar-lo a larticle 14 de la Llei de limpost; eliminar lapartat 4 de larticle 10 i, en conseqncia, adaptar larticle 11.3.B.b), tots dos articles referents als mtodes que cal utilitzar per determinar el valor normal de mercat; sadapta lapartat d) de larticle 14; sadapta lapartat 2 de larticle 15; quant a larticle 17, es precisa quin ser el model de declaraci de liquidaci per als establiments permanents; i a larticle 18, quin ser el model de declaraci de pagament a compte per als mateixos establiments; a larticle 20 selimina lapartat 2, ats que les transmissions de bns ja no estaran subjectes a aquest impost; a larticle 21 selimina lapartat 3, ja que es tracta de rendes exemptes sense obligaci declarativa; selimina tot larticle 23, ats que no hi haur lobligaci de retenir en la transmissi de bns immobles, ja que aquests darrers noms tributaran per limpost sobre les plusvlues en les transmissions patrimonials immobiliries; sadapta larticle 24 a larticle 20.4 de la Llei 18/2011, de l1 de desembre, de modificaci de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals; selimina lapartat c) de larticle 25 en congruncia amb larticle 21, apartat 3, de la Llei 18/2011, de l1 de desembre, de modificaci de la Llei 94/2010; a larticle 31 selimina la possibilitat de pagament mitjanant domiciliaci bancria; selimina tot el captol sis, referent a les consultes vinculants; selimina la disposici transitria i finalment sadapten els formularis 700, 710, 720 i 790.

    Aquest Reglament es compon de 34 articles, dividits en cinc captols, dotze formularis establerts segons el model aprovat pel Govern i una disposici derogatria.

    A proposta del ministre de Finances i Funci Pblica, el Govern, en la sessi del 25 de gener del 2012, aprova el Reglament de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals.

    Article nic

    Saprova el Reglament de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, que entra en vigor el mateix dia de la seva publicaci. Reglament de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals

    Captol primer. Disposicions generals

    Article 1

    mbit daplicaci

    1. Aquest Reglament regula el desplegament de la Llei de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals i desenvolupa les obligacions formals que han dacomplir els obligats tributaris i el sistema de gesti, de liquidaci i de control de limpost esmentat.

    2. El compliment de les obligacions establertes en aquest Reglament sentn sense perjudici de les establertes en les lleis esmentades i altres disposicions que resultin aplicables.

    Article 2

    Obligats tributaris

    Estan sotmeses a les obligacions establertes en aquest Reglament les persones fsiques, les persones jurdiques i totes les entitats que tinguin la condici dobligats tributaris, dacord amb el que estableix la Llei de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals.

    Article 3

    Designaci del representant fiscal

    1. Quan el ministeri encarregat de les finances ho requereixi, els obligats tributaris no-residents fiscals estan obligats a nomenar, en el termini establert a larticle 6, apartat 2 de la Llei de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, una persona fsica o jurdica amb residncia a Andorra perqu els representi davant del mateix ministeri en relaci amb les seves obligacions per aquest impost.

    Lobligat tributari o el seu representant han de presentar al ministeri encarregat de les finances el nomenament del representant en el termini dun mes a partir de la data daquest nomenament. El nomenament lha destablir per escrit lobligat tributari.

    2. En la designaci hi han de constar:

    a) els noms i les adreces de lobligat tributari no resident fiscal i del representant fiscal;

    b) lacceptaci del nomenament per part del representant fiscal;

    c) el comproms per part del representant de complir les formalitats i els deures tributaris relatius a limpost sobre la renda de no-residents fiscals, o que es puguin derivar daltres impostos dmbit estatal o comunal, si escau;

    d) la data a partir de la qual entra en vigor la representaci i, si escau, la durada de la mateixa.

    Sadjunta al document de designaci una cpia del passaport o el document didentitat del representant i del representat.

  • 184/377

    3. Lobligat tributari no resident o el seu representant ha de presentar el nomenament, segons el model que aprovi el Govern, davant del ministeri encarregat de les finances, que li notificar per escrit lacceptaci o el refs del nomenament.

    Article 4

    Revocaci del representant fiscal

    1. Lobligat tributari no resident fiscal pot substituir el representant nomenat, revocant la representaci donada, i nomenant un nou representant, dacord al procediment al que es refereix larticle anterior.

    2. El representant tamb pot renunciar unilateralment a exercir les funcions de representant. Ha de comunicar a lAdministraci la seva renncia desprs dhaver-ho comunicat a lobligat tributari. En aquest cas, lobligat tributari ha de nomenar un nou representant si continua obtenint rendes provinents dactivitats desenvolupades dins del territori andorr.

    3. La revocaci del representant fiscal es fa segons el model que aprovi el Govern, relatiu a la revocaci.

    4. En els casos de revocaci o renncia del representant o del representat, respectivament, sha de presentar la corresponent notificaci.

    Article 5

    Exempci de beques a lestudi i de formaci dinvestigadors

    1. Dacord amb el que estableix larticle 15 de la Llei de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, nestan exemptes les beques pbliques percebudes per cursar estudis reglats tant a Andorra com a lestranger, en tots els nivells i els graus del sistema educatiu, quan la concessi sajusti als principis de mrit i capacitat, de generalitat i de no-discriminaci en les condicions daccs i publicitat de la convocatria. En cap cas no nestan exemptes les ajudes per als estudis concebudes per una entitat pblica en les quals els destinataris siguin exclusivament o fonamentalment els seus treballadors, els cnjuges o parents seus, en lnia directa o collateral, consangunia o per afinitat fins al tercer grau incls.

    2. Limport de la beca exempt per cursar estudis reglats comprn els costos de matrcula, o les quantitats satisfetes per un concepte equivalent, per poder cursar els dits estudis, i dassegurana daccidents corporals i assistncia sanitria de la qual sigui beneficiari el becari i, si escau, el cnjuge i el fill del becari sempre que no tinguin cobertura de la seguretat social andorrana, aix com una dotaci econmica mxima, amb carcter general, de 3.000 euros anuals. Aquest darrer import selevar fins a un mxim de 15.000 euros anuals quan la dotaci econmica tingui per objecte compensar despeses de transport i allotjament per cursar els estudis reglats del sistema educatiu, fins al segon cicle universitari incls. Quan es tracti destudis a lestranger, aquest import s de 18.000 euros anuals.

    Si lobjecte de la beca s cursar estudis de tercer cicle, la dotaci econmica nest exempta fins a un import mxim de 18.000 euros anuals o de 21.600 euros anuals quan es tracta destudis a lestranger.

    Dacord amb el que sha indicat en els pargrafs anteriors, quan la duraci de la beca sigui inferior a un any natural, la quantia mxima exempta s la part proporcional que correspongui.

    En el supsit de beques per a investigaci, la dotaci econmica derivada del programa dajuda del qual sigui beneficiari lobligat tributari nest exempta. La beca per a investigaci ha de respondre a una convocatria prvia i ha de tenir com a objectiu contribuir a la difusi del coneixement, a la millora de processos, a la promoci diniciatives, a la promoci de la innovaci, i a reforar capacitats i activitats dinnovaci. Lexempci lha de declarar el ministeri encarregat de les finances amb una sollicitud prvia i amb laportaci de la documentaci pertinent per part de la persona o lentitat que convoca la beca dinvestigaci. La sollicitud sha defectuar amb carcter previ a la concessi de la beca per investigaci. La dotaci econmica nest exempta fins a un import mxim de 21.600 euros anuals.

    En el supsit de beques per cursar estudis de tercer cicle i beques per a investigaci, la dotaci econmica exempta inclou les ajudes complementries que tinguin per objecte compensar les despeses de locomoci, manutenci i estada derivades de lassistncia a conferncies i reunions cientfiques, aix com les estades temporals en universitats i centres dinvestigaci diferents als de la seva adscripci per completar, en ambds casos, la formaci investigadora del becari.

    Article 6

    Exempci de determinats premis literaris, artstics o cientfics

    1. Dacord amb lexempci prevista a larticle 15, apartat a) de la Llei de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, t la consideraci de premis literaris, artstics o cientfics rellevants la concessi de bns o drets a una o diverses persones, sense contraprestaci, en recompensa o reconeixement al valor de les obres literries, artstiques o cientfiques.

    2. El qui concedeix el premi no es pot encarregar de lexplotaci econmica de lobra o de les obres premiades ni estar-hi interessat. En particular, el premi no pot implicar ni exigir la cessi ni la limitaci dels drets de propietat sobre aquestes obres, inclosos els derivats de la propietat intellectual o industrial. No es considera incomplert aquest requisit per la mera divulgaci pblica de lobra, sense finalitat lucrativa i per un perode de temps no superior a sis mesos.

    No tenen la consideraci de premis exempts les beques, les ajudes i, en general, les quantitats destinades al finanament previ o simultani dobres o treballs relatius a les matries esmentades a lapartat 1 anterior.

    3. La convocatria ha de reunir els requisits segents:

    a) Tenir carcter nacional o internacional.

    b) No establir cap limitaci respecte als concursants per raons alienes a la mateixa essncia del premi.

    c) Que el seu anunci es publiqui al Butllet Oficial del Principat dAndorra. Els premis que es convoquin a lestranger o per organitzacions internacionals sols han de complir el requisit previst al segon gui anterior per accedir a lexempci.

    4. Lexempci lha de declarar el ministeri encarregat de les finances amb una sollicitud prvia.

    La declaraci anterior sha de sollicitar amb laportaci de la documentaci pertinent per part de la persona o lentitat que convoca el premi.

    La sollicitud sha defectuar amb carcter previ a la concessi del premi i abans de linici del perode reglamentari de declaraci de lexercici en el qual shagi obtingut.

  • 185/377

    Per a la resoluci de lexpedient es pot sollicitar un informe del departament competent per ra de la matria o, si escau, de lrgan encarregat.

    El termini mxim per notificar la resoluci del procediment s de sis mesos. Un cop transcorregut el termini sense que shagi notificat la resoluci expressa, la sollicitud sentn desestimada.

    La declaraci s vlida per a les convocatries successives sempre que no modifiquin els termes que shan pres en consideraci per concedir lexempci.

    En els supsits en qu les convocatries successives modifiquin els dits termes o sincompleixi qualsevol dels requisits exigits per a la seva aplicaci, el ministeri encarregat de les finances declara la prdua del dret a la seva aplicaci a partir del moment en qu es produeix la dita modificaci o incompliment.

    5. Quan el ministeri encarregat de les finances declara lexempci del premi, les persones a les quals fa referncia lapartat 4, amb la sollicitud prvia de la declaraci dexempci del premi, estan obligades a comunicar al ministeri esmentat, dintre del mes segent al de la concessi, la data del premi, el premi concebut i les dades identificatives dels que nhan resultat beneficiats.

    Article 7

    Valor normal de mercat

    Sentn per valor normal de mercat el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurdics idntics o similars.

    Article 8

    Operacions vinculades

    1. Quan els obligats tributaris no residents fiscals efectuen operacions amb persones o entitats vinculades a ells, els sn aplicables les disposicions de larticle 16 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre societats, modificada per la Llei 17/2011, de l1 de desembre, de limpost sobre societats, dara endavant Llei de limpost sobre societats.

    2. Les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades es valoren pel seu valor normal de mercat.

    3. El ministeri encarregat de les finances pot comprovar que les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades shan valorat pel seu valor normal de mercat i pot fer, si escau, les correccions valoratives oportunes respecte de les operacions subjectes a aquest impost. El ministeri encarregat de les finances queda vinculat pel nou valor respecte a la resta de persones o entitats vinculades.

    La valoraci administrativa no pot generar per aquest impost una renda superior a la derivada de loperaci per al conjunt de les persones o entitats que lhagin efectuat.

    4. Lobligat tributari ha de facilitar al ministeri encarregat de les finances tota la documentaci necessria del grup relativa a les operacions vinculades, als contractes i altres dades que permetin determinar el valor normal de mercat.

    Article 9

    Sollicitud

    1. Els obligats tributaris que efectun operacions vinculades poden sollicitar al ministeri encarregat de les finances la seva assistncia per determinar i fixar el valor normal de mercat daquestes operacions abans que es duguin a terme. Aquesta sollicitud ha dincorporar una proposta de valoraci fonamentada en el valor de mercat, amb una descripci dels fets i les circumstncies de les operacions de qu es tracti.

    2. La sollicitud de valoraci ha de reflectir que totes les persones que hi tenen vinculaci sn coneixedores daquesta sollicitud i laccepten.

    3. La sollicitud ha danar acompanyada de la documentaci del grup al qual pertanyi lobligat tributari i de la documentaci relativa a lobligat tributari.

    a) La documentaci relativa al grup al qual pertanyi lobligat tributari consisteix en:

    una descripci de lestructura organitzativa, jurdica i operativa del grup;

    una identificaci de les entitats que formen part del grup que efectuen operacions vinculades i que afecten les operacions fetes per lobligat tributari;

    una descripci de la naturalesa, la importncia i els fluxos de les operacions vinculades entre les entitats de grup quan afecten les operacions fetes per lobligat tributari, juntament amb els canvis relatius a perodes impositius o a liquidacions anteriors;

    una descripci de les funcions exercides i dels riscos assumits per les entitats del grup quan afecten les operacions fetes per lobligat tributari;

    una relaci de la titularitat de les patents, les marques, els noms comercials i altres actius intangibles quan afecten les operacions efectuades per lobligat tributari, aix com limport de les contraprestacions derivades de la seva utilitzaci;

    una descripci de la poltica del grup en relaci amb els preus de transferncia que inclogui el mtode o els mtodes de fixaci dels preus adoptats pel grup i que en justifiqui ladequaci al principi de lliure competncia;

    una relaci dels acords de repartiment de costos i els contractes de prestaci de serveis entre entitats del grup quan afecten les operacions efectuades per lobligat tributari;

    una relaci dels acords previs de valoraci o els procediments amistosos celebrats o en curs relatius a les entitats del grup quan afecten les operacions efectuades per lobligat tributari;

    la memria del grup o, si no nhi ha, un informe anual equivalent.

    b) La documentaci relativa a lobligat tributari ha de contenir:

    noms, cognoms, ra social o denominaci completa, domicili fiscal, NRT de lobligat tributari, si escau, i de les entitats amb les quals efectua les operacions, i una descripci detallada de la naturalesa, les caracterstiques i els imports de les operacions;

    una explicaci relativa al mtode de valoraci escollit, els motius, laplicaci i el valor que en resulta;

  • 186/377

    criteris de repartiment de les despeses en concepte de serveis prestats conjuntament a favor de les entitats o les persones vinculades i, si escau, els corresponents acords de repartiment de despeses;

    qualsevol informaci rellevant que lobligat tributari hagi requerit per determinar el valor de les operacions vinculades.

    4. El ministeri encarregat de les finances analitza la sollicitud i la proposta de valoraci i demana, si escau, aclariments o informaci complementria. El ministeri encarregat de les finances pot acordar no admetre a trmit la proposta, en especial quan:

    a) la proposta de valoraci manqui de fonament per determinar el valor de mercat;

    b) quan ja shagin desestimat propostes de valoraci substancialment iguals a la proposta formulada;

    c) qualsevol altra circumstncia que generi dubtes quant a la determinaci del valor.

    Tota denegaci ha destar degudament motivada.

    5. En un termini no superior a tres mesos a comptar de la data en qu la sollicitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data desmena a requeriment daquest ministeri, el ministeri encarregat de les finances ha de notificar a lobligat tributari la decisi dacceptar o de rebutjar la posada en marxa o laplicaci del procediment que proposa. Si transcorre aquest termini sense que shagi produt una resoluci expressa, la sollicitud, quan shagi acompanyat duna proposta raonada de valoraci, sentn estimada.

    Article 10

    Resoluci

    El ministeri encarregat de les finances, mitjanant una resoluci, pot decidir:

    a) aprovar la proposta de valoraci;

    b) aprovar una proposta de valoraci que difereix de la proposta inicialment proposada amb lacceptaci prvia de lobligat tributari;

    c) desestimar la proposta de valoraci formulada per lobligat tributari.

    Article 11

    Acord previ de valoraci

    1. Lacord previ de valoraci es formalitza en un document que inclou:

    a) lloc i data de formalitzaci;

    b) nom, cognoms o ra social, domicili fiscal i nmero de registre tributari, si escau, de lobligat tributari al qual es refereix la proposta;

    c) conformitat de lobligat tributari amb el contingut de lacord;

    d) descripci de les operacions a les quals es refereix la proposta;

    e) elements essencials del mtode de valoraci;

    f) perodes impositius o de liquidaci als quals saplica lacord i la data dentrada en vigor de lacord.

    2. El ministeri encarregat de les finances i lobligat tributari han daplicar el que resulti de la proposta aprovada. En tot cas el ministeri encarregat de les finances pot comprovar la correcta aplicaci de la proposta i, en cas contrari, ha de regularitzar la situaci tributria de lobligat tributari.

    Article 12

    Informaci sobre laplicaci de lacord previ de valoraci

    Lobligat tributari ha de presentar, juntament amb la declaraci de limpost, un escrit relatiu a laplicaci de lacord previ de valoraci aprovat que indiqui:

    a) les operacions efectuades en el perode impositiu o de liquidaci a qu es refereix la declaraci i a les quals s aplicable lacord previ;

    b) els preus o els valors de les operacions en aplicaci de lacord previ de valoraci;

    c) la descripci, si escau, de les variacions de les circumstncies econmiques com a resultat de laplicaci del mtode de valoraci a qu es refereix lacord previ;

    d) les operacions efectuades en el perode impositiu o de liquidaci similars a les quals fa referncia lacord previ, els preus que shan aplicat.

    Article 13

    Modificaci de lacord previ de valoraci

    1. Quan es doni una variaci de les circumstncies econmiques establertes en lacord previ de valoraci, es pot modificar lacord per adequar-lo a les noves circumstncies econmiques. Aquest procediment es pot iniciar dofici o a instncia duna part i sha de presentar una justificaci de la variaci de les circumstncies econmiques i la proposta de modificaci que sigui procedent.

    2. El ministeri encarregat de les finances, desprs danalitzar la documentaci, dicta una resoluci motivada per estimar o no la proposta de modificaci.

    Captol segon. Rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals mitjanant un establiment permanent

    Article 14

    Registre dEntitats No Residents Fiscals

  • 187/377

    1. Les persones i les entitats que operen a Andorra a travs dun establiment permanent shan dinscriure al Registre dEntitats No Residents Fiscals i al Registre de Societats Mercantils. La inscripci al Registre dEntitats No Residents Fiscals sha de formalitzar mitjanant la presentaci al ministeri encarregat de les finances de la sollicitud del nmero de registre dentitats no residents fiscals, segons el model que aprovi el Govern. La inscripci al Registre dEntitats No Residents Fiscals sha de formalitzar en el moment diniciar lactivitat.

    2. Juntament amb la sollicitud, sha de presentar la documentaci segent:

    a) en el cas de persones jurdiques, lescriptura de constituci, el document acreditatiu de la inscripci al Registre de Societats, lescriptura dapoderament o de crrec suficient i el document didentitat o el passaport de la persona que exerceix la representaci de la societat;

    b) el nomenament de representant fiscal amb lacceptaci expressa del representant.

    3. Les persones inscrites al Registre dEntitats No Residents Fiscals han de comunicar qualsevol modificaci de les dades que consten en la sollicitud del nmero de registre dentitats no residents fiscals.

    Article 15

    Declaraci

    1. Els establiments permanents estan obligats a presentar una declaraci i a ingressar el deute tributari corresponent. La declaraci de liquidaci que es presenta s la que es correspon al model establert a la Llei de limpost sobre societats, amb el termini mxim de presentaci de 30 dies naturals segents als sis mesos posteriors a la conclusi del perode impositiu.

    2. Tamb sentn concls el perode impositiu quan lestabliment permanent atura lactivitat, quan sha fet la desafectaci de la inversi efectuada al seu dia respecte de lestabliment permanent, quan es produeix la transmissi de lestabliment permanent a una altra persona fsica o entitat, quan la casa central trasllada la seva residncia al territori andorr o quan en mor el titular. El termini de presentaci s el que est establert amb carcter general per a les rendes obtingudes sense mediaci destabliment permanent des de la data en qu es produeix el supsit, sense que sen pugui autoritzar la baixa del Registre fins que no shagi presentat la dita declaraci.

    Article 16

    Pagament a compte

    1. Al mes de setembre els obligats tributaris han defectuar un pagament a compte de la liquidaci corresponent al perode impositiu que estigui en curs l1 de setembre.

    2. El pagament a compte es calcula aplicant el percentatge del 50% sobre la quota de liquidaci de lexercici immediatament anterior.

    En cas que el perode anterior tingui una durada inferior a 12 mesos, el pagament a compte es fa tenint en compte la part proporcional de la quota de liquidaci dels perodes anteriors fins a completar un perode de 12 mesos.

    3. El pagament a compte t la consideraci de deute tributari, dacord amb larticle 33 de la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre del 1996, i sestableix en la forma prevista per als pagaments a compte a la Llei de limpost sobre societats.

    Article 17

    Deducci del pagament a compte i quota diferencial

    El pagament a compte es dedueix de la quota de liquidaci per obtenir la quota diferencial. Quan, per efecte del pagament a compte, la quota diferencial sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances nha de retornar lexcs en el termini mxim de tres mesos.

    Captol tercer. Rendes obtingudes per obligats tributaris no residents fiscals sense mediaci destabliment permanent

    Article 18

    Declaraci

    1. Els obligats tributaris no residents fiscals que obtinguin rendes en territori andorr sense mediaci destabliment permanent estan obligats a presentar una declaraci amb la determinaci i lingrs del deute tributari corresponent a aquest impost, segons el model que aprovi el Govern, davant del ministeri encarregat de les finances durant el mes que segueix cada trimestre natural.

    2. A la declaraci shi han dadjuntar les factures o els documents equivalents corresponents a les rendes que shan satisfet aix com una relaci de les rendes subjectes a limpost de no-residents fiscals, segons el model que aprovi el Govern.

    3. Lobligat tributari no t lobligaci de presentar declaraci quan hi hagi obligaci de retenir i el subjecte obligat a retenir i fer ingressos a compte hagi presentat la declaraci i efectuat lingrs davant el ministeri encarregat de les finances en els terminis establerts en aquest reglament.

    Article 19

    Base per al clcul de lobligaci de retenci i dingrs a compte

    1. Amb carcter general, la base per al clcul de lobligaci de retenir o ingressar a compte es determina dacord amb el que disposa larticle 25 de la Llei de limpost sobre la renda dels no- residents fiscals.

    2. Quan la retenci sha de fer sobre els premis derivats de la participaci en jocs, concursos, rifes o combinacions aleatries, estiguin o no vinculats a loferta, la promoci o la venda de determinats bns, productes o serveis, limport dels premis constitueix la base per al clcul de la retenci.

  • 188/377

    Article 20 92

    Obligaci de retenci i dingrs a compte

    1. El retenidor o lobligat a ingressar a compte limpost sobre la renda dels no-residents fiscals ha de presentar com a mxim durant el mes que segueix cada trimestre natural, davant el ministeri encarregat de les finances, la declaraci de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte efectuats que corresponguin al trimestre natural immediatament anterior i ingressar-ne limport mitjanant la presentaci del model que aprovi el Govern. No obstant aix, les quantitats retingudes o els ingressos a compte efectuats en relaci a les rendes meritades lltim mes del trimestre natural es poden declarar en el perode de liquidaci del trimestre natural segent.

    2. El retenidor o lobligat a ingressar a compte ha de presentar, juntament amb lingrs a compte, una relaci de les retencions i els ingressos a compte efectuats, segons el model que aprovi el Govern, i tamb aquells per als quals shan satisfet les rendes respecte de les quals no sha fet cap retenci en virtut del que sestableix a larticle 35 de la Llei de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals.

    Les entitats domiciliades, residents o representades a Andorra, que paguen per compte daltri rendes subjectes a retenci o ingrs a compte o que sn dipositries o gestionen el cobrament de les rendes de valors, estan subjectes a les mateixes obligacions establertes als pargrafs anteriors.

    3. El ministeri encarregat de les finances pot sollicitar la presentaci dun resum anual de les retencions i els ingressos a compte efectuats, segons el model que aprovi el Govern, quan coincideixi el termini de presentaci de lingrs a compte del quart trimestre. Aquest resum ha dincloure, si escau, les dades relatives a les declaracions negatives que shagin presentat.

    Redacci anterior Article 20 Obligaci de retenci i dingrs a compte 1. El retenidor o lobligat a ingressar a compte limpost sobre la renda dels no-residents fiscals ha de presentar com a mxim durant el mes que segueix cada trimestre natural, davant el ministeri encarregat de les finances, la declaraci de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte efectuats que corresponguin al trimestre natural immediatament anterior i ingressar-ne limport mitjanant la presentaci del model que aprovi el Govern. 2. El retenidor o lobligat a ingressar a compte ha de presentar, juntament amb lingrs a compte, una relaci de les retencions i els ingressos a compte efectuats, segons el model que aprovi el Govern, i tamb aquells per als quals shan satisfet les rendes respecte de les quals no sha fet cap retenci en virtut del que sestableix a larticle 35 de la Llei de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals. Les entitats domiciliades, residents o representades a Andorra, que paguen per compte daltri rendes subjectes a retenci o ingrs a compte o que sn dipositries o gestionen el cobrament de les rendes de valors, estan subjectes a les mateixes obligacions establertes als pargrafs anteriors. 3. El ministeri encarregat de les finances pot sollicitar la presentaci dun resum anual de les retencions i els ingressos a compte efectuats, segons el model que aprovi el Govern, quan coincideixi el termini de presentaci de lingrs a compte del quart trimestre. Aquest resum ha dincloure, si escau, les dades relatives a les declaracions negatives que shagin presentat.

    Article 21

    Rendes exemptes o rendes que ja han tributat

    Quan en el termini previst a larticle anterior, noms shagin satisfet rendes del tipus exemptes o rendes que ja han tributat, lobligat a retenir est obligat a facilitar-ne informaci mitjanant una declaraci negativa. No hi ha obligaci de declarar les rendes que estiguin exemptes en virtut del que disposen les lletres a), b), d), f) i h) de larticle 15 de la Llei de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals. El procediment, els terminis i els formularis que sutilitzen per a la declaraci negativa sn els que estan establerts a larticle 20, apartat 1.

    Article 22

    Exempci de retenci o dingrs a compte

    De conformitat amb el que sestableix a larticle 35, apartat 3, de la Llei de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, no sha de fer la retenci o lingrs a compte quan:

    a) les rendes estan exemptes en virtut del que estableix larticle 15 de la Llei de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, o quan resulta aplicable un conveni per evitar la doble imposici, sense perjudici de lobligaci de declarar;

    b) les rendes han estat satisfetes o abonades pels obligats tributaris no residents fiscals sense establiment permanent, i sacredita el pagament de limpost o la procedncia dexempci mitjanant la presentaci del rebut corresponent.

    Article 23

    Altres modalitats

    El ministeri encarregat de les finances pot autoritzar altres procediments declaratius per a la presentaci de les declaracions o per efectuar lingrs a compte sempre que es garanteixi el compliment de la normativa tributria.

    Article 24

    Factura o certificaci acreditativa

    1. Lobligat tributari ha demetre una factura, un rebut o un document equivalent corresponent a la renda meritada i ha de precisar limport de la retenci que saplica.

    2. Quan la factura, el rebut o el document equivalent corresponent a la renda rebuda no precisa limport de la retenci que saplica, o quan lobligat tributari ho requereixi, el retenidor o lobligat a ingressar a compte ha dexpedir a favor de lobligat tributari una certificaci acreditativa de les retencions fetes, o dels ingressos a compte efectuats, que indiqui tamb les dades referents a lobligat tributari que shan dincloure a la relaci a qu fa referncia larticle 20. La certificaci acreditativa ha de seguir el model que aprovi el Govern.

    92 Article modificat pel decret de 12 de juny de 2013, publicat el 19/06/2013

  • 189/377

    Les entitats domiciliades, residents o representades a Andorra que paguin per compte daltri rendes subjectes a retenci o ingrs a compte o que sn dipositries o gestionen el cobrament de les rendes de valors, estan subjectes a les obligacions establertes en el pargraf anterior.

    3. Els pagadors han de comunicar als obligats tributaris la retenci o lingrs a compte fets durant els 30 primers dies naturals dels mesos dabril, juliol, octubre i gener respecte de les retencions o ingressos a compte del trimestre anterior.

    Captol quart. Devolucions

    Article 25

    Devoluci dofici

    En el supsit que limport del pagament a compte sigui superior a la quota de liquidaci del mateix perode de liquidaci, el ministeri encarregat de les finances ha defectuar la devoluci dofici de lexcs.

    Article 26

    Regularitzaci i devoluci dels ingressos indeguts

    1. Quan un obligat tributari ha suportat una retenci o un pagament a compte, o ha fet un ingrs superior a la quota de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, pot sollicitar al ministeri encarregat de les finances la devoluci de lexcs sobre la quota tributria esmentada. La sollicitud sha de formalitzar mitjanant la presentaci de la declaraci, segons el model que aprovi el Govern, o mitjanant la sollicitud de modificaci que sestableix segons el model que aprovi el Govern.

    2. El ministeri encarregat de les finances comprova les dades trameses i comunica per escrit a la persona sollicitant limport definitiu de la devoluci o, si escau, la denegaci de la devoluci, en el termini de tres mesos a comptar de la presentaci de la sollicitud. Quan el ministeri encarregat de les finances ha de retornar un import prviament abonat, fa efectiu lexcs sobre la quota de tributaci que resulti exigible.

    3. Tota decisi ha destar motivada, i en tot cas amb expressi dels recursos procedents.

    Captol cinqu. Gesti, recaptaci i control

    Article 27

    Declaracions, pagaments a compte i ingrs a compte

    Quan es presenti una declaraci, un pagament a compte o un ingrs a compte, lAdministraci accepta el document i retorna a ladministrat la cpia del dit document. El ministeri encarregat de les finances admet la documentaci presentada i lliura un rebut de lingrs fet, si escau.

    Article 28

    Mitjans de pagament

    Els obligats tributaris han dingressar, si escau, limport de la quota de liquidaci i del pagament a compte utilitzant qualsevol dels procediments segents:

    a) pagament en efectiu fins a un import de 15.000 euros,

    b) targeta de crdit,

    c) xec nominatiu a favor del Govern dAndorra,

    d) transferncia nominativa a favor del Govern dAndorra, amb la presentaci de la cpia del document acreditatiu de la transferncia juntament amb les declaracions de limpost.

    Article 29

    Gesti i control

    1. El Departament de Tributs i el Departament de Duana, o lentitat que els substitueixi, sencarreguen de gestionar i controlar limpost sobre la renda dels no-residents fiscals.

    2. Els obligats tributaris es poden dirigir indistintament davant del Departament de Tributs o davant del Departament de Duana, o de lentitat que els substitueixi, per efectuar totes les formalitats previstes.

    Article 30

    Carcter provisional de les dades

    El ministeri encarregat de les finances pot comprovar, en un termini de tres anys a comptar de la data en qu es fa efectiva la declaraci o la devoluci, la veracitat de les dades consignades, i exercir, si escau, les seves facultats per exigir el compliment dels deures tributaris.

    Article 31

    Liquidaci provisional dofici

    1. El ministeri encarregat de les finances ha de fer liquidacions provisionals dofici quan lobligat tributari incompleixi el deure de liquidar limpost o quan incompleixi el requeriment per a la presentaci de la declaraci i la liquidaci formulades.

    2. Les liquidacions provisionals dofici determinen els elements essencials que ordinriament han de contenir les liquidacions formulades pels obligats tributaris i tamb, si escau, les sancions procedents.

  • 190/377

    Article 32

    Procediment de la liquidaci provisional dofici

    1. Un cop transcorreguts trenta dies hbils des que es notifica a lobligat tributari el requeriment del ministeri encarregat de les finances perqu presenti la declaraci liquidaci que no shagi presentat en el termini reglamentari, es pot iniciar el procediment per fer la liquidaci provisional dofici, llevat que en el termini indicat es convalidi lincompliment o es justifiqui degudament la inexistncia de lobligaci.

    2. Una proposta de liquidaci provisional dofici es duu a terme dacord amb les dades, els antecedents, els elements, els signes, els ndexs o els mduls dels quals disposi el ministeri encarregat de les finances i es notifica a lobligat tributari afectat perqu en el termini improrrogable de deu dies efectu les allegacions que consideri oportunes.

    3. Desprs de rebre les allegacions de lobligat tributari o desprs de la caducitat del trmit esmentat, el ministeri encarregat de les finances resol lexpedient i el notifica a lobligat tributari.

    4. El ministeri encarregat de les finances fa la liquidaci provisional dofici.

    Article 33

    Efectes de la liquidaci provisional dofici

    1. Les liquidacions provisionals dofici sexecuten immediatament, sense perjudici dels recursos corresponents que shi puguin interposar en contra, dacord amb el que estableix la legislaci vigent.

    2. El ministeri encarregat de les finances pot comprovar ulteriorment la situaci tributria dels obligats tributaris i fer les liquidacions definitives que siguin procedents, dacord amb aquest Reglament.

    Article 34

    Execuci judicial

    En cas que les operacions establertes a lapartat anterior no permetin el cobrament total de limport degut, el ministeri encarregat de les finances pot demanar a la Batllia que executi el crdit contra els deutors subsidiaris o solidaris, i que faci, si escau, lembargament dels bns, de conformitat amb el que estableix la Llei de bases de lordenament tributari, del 19 de desembre del 1996.

    Disposici derogatria

    Queda derogat el Reglament daplicaci de la Llei 94/2010, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, del 29 de desembre del 2010.

  • 191/377

    Reglament daplicaci de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals. DERROGAT

    Exposici de motius

    El 29 de desembre del 2010 el Consell General va aprovar la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals. Aquesta Llei crea un impost sobre la renda de no-residents fiscals que grava totes les rendes derivades de lexercici dactivitats econmiques o laborals que aquests obtinguin de font andorrana. Preveu mesures i accions per reactivar leconomia andorrana. Aquesta Llei autoritza el Govern perqu desenvolupi reglamentriament tots els aspectes complementaris daquest impost per tal de regular de forma adequada la seva gesti.

    En aquest sentit, el Reglament recull, entre daltres, tots els aspectes relatius als procediments declaratius, les formes de liquidaci, les modalitats de pagament, tots els aspectes relacionats amb les devolucions, aix com els mecanismes de control de limpost adients.

    Tenint en compte les figures establertes per la Llei, aquest Reglament estableix i regula les obligacions que tenen cadascuna daquestes figures, tant pel que fa a lobligat tributari com pel que fa als retenidors, aix com als establiments permanents. Daltra banda tamb estableix el procediment per nomenar al representant fiscal.

    Finalment i dacord amb les disposicions de la Llei aquesta reglamentaci desenvolupa els termes i labast de les consultes vinculants que poden realitzar els obligat tributaris.

    Aquest Reglament es compon de 44 articles, dividits en sis captols, vuit formularis, establerts segons el model que aprovi el Govern i una disposici transitria.

    A proposta del ministre dEconomia i Finances, el Govern, en la sessi del 16 de mar del 2011, aprova el Reglament daplicaci de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals.

    Article nic

    Saprova el Reglament daplicaci de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, que entra en vigor l1 dabril del 2011.

    Reglament daplicaci de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals

    Captol primer. Disposicions generals

    Article 1

    mbit daplicaci

    1. Aquest Reglament regula el desplegament de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, i desenvolupa les obligacions formals que han dacomplir els obligats tributaris i el sistema de gesti, de liquidaci i de control de limpost esmentat.

    2. El compliment de les obligacions establertes en aquest Reglament sentn sense perjudici de les establertes en les lleis esmentades i altres disposicions que resultin aplicables.

    Article 2

    Obligats tributaris

    Estan sotmeses a les obligacions establertes en aquest Reglament les persones fsiques, les persones jurdiques i totes les entitats que tinguin la condici dobligats tributaris dacord amb el que estableix la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals.

    Article 3

    Representant fiscal

    Els obligats tributaris no-residents fiscals estan obligats a nomenar en el termini establert a larticle 6, apartat 1 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, una persona fsica o jurdica amb residncia a Andorra perqu els representi davant del ministeri encarregat de les finances en relaci amb les seves obligacions per aquest impost en els casos segents:

    - quan lobligat tributari no-resident fiscal actu mitjanant un establiment permanent,

    - quan el pagador dels rendiments meritats en favor dels obligats tributaris que operen sense mediaci destabliment permanent no sigui ni empresari ni professional, o

    - quan lobligat tributari tingui antecedents relatius al compliment de les exigncies tributries per haver coms infraccions reiterades a la normativa tributria en els tres anys anteriors.

    Article 4

    Designaci del representant fiscal

    1. Lobligat tributari o el seu representant han de presentar al ministeri encarregat de les finances el nomenament del representant. El nomenament lha destablir per escrit lobligat tributari. Quan lobligat tributari s una persona jurdica, la persona que efectua el

  • 192/377

    nomenament ha de tenir la capacitat per representar lempresa o la societat. De la mateixa manera, quan el representant sigui una empresa o una societat la persona nomenada ha de tenir capacitat per representar lempresa o la societat.

    2. En la designaci ha de constar:

    - els noms i les adreces de lobligat tributari no-resident fiscal i del representant fiscal,

    - lacceptaci per part del representant fiscal del nomenament,

    - el comproms per part del representant de complir les formalitats i els deures tributaris relatius a limpost sobre la renda de no-residents fiscals, o que es puguin derivar daltres impostos dmbit estatal o comunal, si escau

    - la data a partir de la qual entra en vigor la representaci i, si escau, la durada de validesa.

    Sadjunta al document de designaci una cpia del passaport o el document didentitat de les dues parts.

    3. El representant fiscal no ha dhaver estat sancionat per incompliments reiterats de la normativa tributria i ha de tenir un nmero de registre tributari.

    4. Lobligat tributari no-resident o el seu representant ha de presentar el nomenament, segons el model que aprovi el Govern, davant del ministeri encarregat de les finances, que li notificar per escrit lacceptaci o el refs del nomenament.

    Article 5

    Revocaci del representant fiscal

    1. Quan lobligat tributari no-resident fiscal desitgi substituir el representant nomenat, per a la revocaci s necessria, si continua obtenint rendes provinents dactivitats desenvolupades dins del territori andorr, la presentaci dun nou nomenament que designi la persona encarregada de representar-lo davant del ministeri encarregat de les finances en la qual han de constar les dades represes en larticle anterior i lacceptaci expressa per part del nou representant.

    2. El representant tamb pot renunciar unilateralment a exercir les funcions de representant. Ha de comunicar a lAdministraci la seva renncia desprs dhaver-ho comunicat a lobligat tributari. En aquest cas lobligat tributari ha de nomenar un nou representant si continua obtenint rendes provinents dactivitats desenvolupades dins del territori andorr.

    3. La revocaci del representant fiscal es realitza segons el model que aprovi el Govern, relatiu a la revocaci.

    Article 6

    Exempci de beques a lestudi i de formaci dinvestigadors

    1. Dacord amb el que estableix larticle 15, lletra a) de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, nestan exemptes les beques pbliques percebudes per cursar estudis reglats tant a Andorra com a lestranger, en tots els nivells i els graus del sistema educatiu, quan la concessi sajusti als principis de mrit i capacitat, de generalitat i no-discriminaci en les condicions daccs i publicitat de la convocatria. En cap cas no nestan exemptes les ajudes per als estudis concebudes per una entitat pblica en les quals els destinataris siguin exclusivament o fonamentalment els seus treballadors, els cnjuges o parents seus, en lnia directa o collateral, consangunia o per afinitat fins al tercer grau incls.

    2. Limport de la beca exempt per cursar estudis reglats comprn els costos de matrcula, o quantitats satisfetes per un concepte equivalent, per poder cursar els dits estudis, i dassegurana daccidents corporals i assistncia sanitria del que sigui beneficiari el becari i, si escau, el cnjuge i el fill del becari sempre que no tinguin cobertura de la seguretat social andorrana, aix com una dotaci econmica mxima, amb carcter general de 3.000 euros anuals. Aquest darrer import selevar fins a un mxim de 15.000 euros anuals quan la dotaci econmica tingui per objecte compensar despeses de transport i allotjament per cursar els estudis reglats del sistema educatiu, fins al segon cicle universitari incls. Quan es tracti destudis a lestranger, aquest import s de 18.000 euros anuals.

    Si lobjecte de la beca s cursar estudis de tercer cicle, la dotaci econmica est exempta fins a un import mxim de 18.000 euros anuals o de 21.600 euros anuals quan es tracta destudis a lestranger.

    Dacord amb el que sha indicat en els pargrafs anteriors, quan la duraci de la beca sigui inferior a un any natural, la quantia mxima exempta s la part proporcional que correspongui.

    En el supsit de beques per a investigaci, la dotaci econmica derivada del programa dajuda del qual sigui beneficiari lobligat tributari ns exempta. La beca per investigaci ha de respondre a una convocatria prvia i ha de tenir com a objectiu, contribuir a la difusi del coneixement, contribuir a la millora de processos, contribuir a la promoci diniciatives, contribuir a la promoci de la innovaci, contribuir a reforar capacitats i activitats dinnovaci. Lexempci lha de declarar el ministeri encarregat de les finances amb una sollicitud prvia i amb laportaci de la documentaci pertinent per part de la persona o lentitat que convoca la beca dinvestigaci. La sollicitud sha defectuar amb carcter previ a la concessi de la beca per investigaci. La dotaci econmica est exempta fins a un import mxim de 21.600 euros anuals

    En el supsit de beques per cursar estudis de tercer cicle i beques per a investigaci, la dotaci econmica exempta inclou les ajudes complementries que tinguin per objecte compensar les despeses de locomoci, manutenci i estada derivades de lassistncia a conferncies i reunions cientfiques, aix com les estades temporals en universitats i centres dinvestigaci diferents als de la seva adscripci per completar, en ambds casos, la formaci investigadora del becari.

    Article 7

    Exempci de determinats premis literaris, artstics o cientfics

    1. Dacord amb lexempci prevista a larticle 15, lletra a) de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals, t la consideraci de premis literaris, artstics o cientfics rellevants la concessi de bns o drets a una o diverses persones, sense contraprestaci, en recompensa o reconeixement al valor de les obres literries, artstiques o cientfiques.

    2. El que concedeix el premi no es pot encarregar de lexplotaci econmica de lobra o les obres premiades ni estar-hi interessat. En particular el premi no pot implicar ni exigir la cessi ni la limitaci dels drets de propietat sobre aquestes obres, inclosos els derivats de la propietat intellectual o industrial. No es considera incomplet aquest requisit per la mera divulgaci pblica de lobra, sense finalitat lucrativa i per un perode de temps no superior a sis mesos.

    No tenen la consideraci de premis exempts les beques, les ajudes i en general les quantitats destinades al finanament previ o simultani dobres o treballs relatius a les matries esmentades a lapartat 1 anterior.

  • 193/377

    3. La convocatria ha de reunir els requisits segents:

    - Tenir carcter nacional o internacional.

    - No establir cap limitaci respecte als concursants per raons alienes a la mateixa essncia del premi.

    - Que el seu anunci es publiqui al Butllet Oficial del Principat dAndorra. Els premis que es convoquin a lestranger o per organitzacions internacionals sols han de complir el requisit previst al segon gui anterior per accedir a lexempci.

    4. Lexempci lha de declarar el ministeri encarregat de les finances amb una sollicitud prvia.

    La declaraci anterior sha de sollicitar amb laportaci de la documentaci pertinent per part de la persona o lentitat que convoca el premi.

    La sollicitud sha defectuar amb carcter previ a la concessi del premi i abans de linici del perode reglamentari de declaraci de lexercici en el qual shagi obtingut.

    Per a la resoluci de lexpedient es pot sollicitar un informe del departament competent per ra de la matria o, si escau, de lrgan encarregat.

    El termini mxim per notificar la resoluci del procediment s de sis mesos. Transcorregut el termini sense que shagi notificat la resoluci expressa, la sollicitud sentn desestimada.

    La declaraci s vlida per a les convocatries successives sempre que no modifiquin els termes que shan pres en consideraci per concedir lexempci.

    En els supsits en qu les convocatries successives modifiquin els dits termes o sincompleixi qualsevol dels requisits exigits per a la seva aplicaci, el ministeri encarregat de les finances declara la prdua del dret a la seva aplicaci a partir del moment en qu es produeix la dita modificaci o incompliment.

    5. Quan el ministeri encarregat de les finances declara lexempci del premi, les persones a les quals fa referncia lapartat 4 amb la sollicitud prvia de la declaraci dexempci del premi, estan obligades a comunicar al ministeri esmentat, dintre del mes segent al de la concessi, la data del premi, el premi concebut i les dades identificatives dels que han resultat beneficiats.

    Article 8

    Comissions de mediaci, despeses accessries i connexes

    Dacord amb el que estableix larticle 14, apartat 4 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre la renda dels no-residents fiscals es consideren com a comissions de mediaci, despeses accessries i connexes, les despeses de mediaci, les despeses de ports i transports, assegurances i qualsevol altre import de naturalesa similar satisfet per ra de la compravenda internacional de mercaderies, sempre i quan el seu valor de mercat no superi un 10% de limport total de la contraprestaci, sense perjudici de la possible comprovaci administrativa que es realitzi sobre la valoraci de loperaci.

    Article 9

    Valor normal de mercat

    Sentn per valor normal de mercat el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurdics idntics o similars.

    Article 10

    Operacions vinculades

    1. Quan els obligats tributaris no-residents fiscals efectuen operacions amb persones o entitats vinculades a ells, els sn daplicaci les disposicions de larticle 16 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de limpost sobre societats.

    2. Les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades es valoren pel seu valor normal de mercat.

    3. El ministeri encarregat de les finances pot comprovar que les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades shan valorat pel seu valor normal de mercat i pot practicar, si escau, les correccions valoratives oportunes respecte de les operacions subjectes a aquest impost. El ministeri encarregat de les finances queda vinculat pel nou valor respecte a la resta de persones o entitats vinculades.

    La valoraci administrativa no pot generar per aquest impost una renda superior a la derivada de loperaci per al conjunt de les persones o entitats que lhagin efectuat.

    4. Per determinar el valor normal de mercat saplica qualsevol dels mtodes segents:

    a) Mtode del preu lliure comparable, pel qual es compara el preu del b o del servei en una operaci entre persones o entitats vinculades amb el preu dun b o un servei idntic o de caracterstiques similars en una operaci entre persones o entitats independents en situacions equiparables.

    b) Mtode del cost incrementat, pel qual safegeix al valor dadquisici o al cost de producci del b o del servei el marge habitual en operacions idntiques o similars amb persones o entitats independents o, si escau, el marge que persones o entitats independents apliquen a operacions equiparables.

    c) Mtode del preu de revenda, pel qual se sostrau del preu de venda dun b o dun servei el marge que aplica el mateix revenedor en operacions idntiques o similars amb persones o entitats independents o, si escau, el marge que persones o entitats independents apliquen a operacions equiparables.

    5. Lobligat tributari ha de facilitar al ministeri encarregat de les finances tota la documentaci necessria del grup, relativa a les operacions vinculades, als contractes i altres dades que permetin determinar el valor normal de mercat.

    Article 11

    Sollicitud

    1. Els obligats tributaris que efectun operacions vinculades poden sollicitar al ministeri encarregat de les finances la seva assistncia per determinar i fixar el valor normal de mercat daquestes operacions abans que es duguin a terme. Aquesta sollicitud ha

  • 194/377

    dincorporar una proposta de valoraci fonamentada en el valor de mercat, amb una descripci dels fets i les circumstncies de les operacions de qu es tracti, una descripci del mtode proposat i una anlisi que justifiqui que la forma daplicaci del mtode respecta el principi de lliure competncia.

    2. La sollicitud ha de reflectir que totes les persones que tenen vinculaci sn coneixedores i accepten la sollicitud de valoraci.

    3. La sollicitud ha danar acompanyada de la documentaci del grup al qual pertanyi lobligat tributari i de la documentaci relativa a lobligat tributari.

    A. La documentaci relativa al grup al qual pertanyi lobligat tributari consisteix en:

    a) una descripci de lestructura organitzativa, jurdica i operativa del grup,

    b) una identificaci de les entitats que formen part del grup que efectuen operacions vinculades i que afecten les operacions fetes per lobligat tributari,

    c) una descripci de la naturalesa, la importncia i els fluxos de les operacions vinculades entre les entitats de grup quan afecten les operacions fetes per lobligat tributari, juntament amb els canvis relatius a perodes impositius o a liquidacions anteriors,

    d) una descripci de les funcions exercides i dels riscos assumits per les entitats del grup quan afecten les operacions fetes per lobligat tributari,

    e) una relaci de la titularitat de les patents, les marques, els noms comercials i altres actius intangibles quan afecten les operacions efectuades per lobligat tributari, aix com limport de les contraprestacions derivades de la seva utilitzaci,

    f) una descripci de la poltica del grup en relaci amb els preus de transferncia que inclogui el mtode o els mtodes de fixaci dels preus adoptats pel grup i que en justifiqui ladequaci al principi de lliure competncia,

    g) una relaci dels acords de repartiment de costos i els contractes de prestaci de serveis entre entitats del grup quan afecten les operacions efectuades per lobligat tributari,

    h) una relaci dels acords previs de valoraci o els procediments amistosos celebrats o en curs relatius a les entitats del grup quan afecten les operacions efectuades per lobligat tributari, i

    i) la memria del grup o, si no nhi ha, un informe anual equivalent.

    B. La documentaci relativa a lobligat tributari ha de reprendre:

    a) Noms, cognoms, ra social o denominaci completa, domicili fiscal, NRT de lobligat tributari, si escau, i de les entitats amb les quals efectua les operacions, i una descripci detallada de la naturalesa, les caracterstiques i els imports de les operacions,

    b) una anlisi del valor de mercat en aplicaci dels mtodes proposats a larticle 10,

    c) una explicaci relativa al mtode de valoraci escollit, els motius, laplicaci i el valor que en resulta,

    d) criteris de repartiment de les despeses en concepte de serveis prestats conjuntament a favor de les entitats o les persones vinculades i, si escau, els corresponents acords de repartiment de despeses,

    e) qualsevol informaci rellevant que lobligat tributari hagi requerit per determinar el valor de les operacions vinculades.

    4. El ministeri encarregat de les finances analitza la sollicitud i la proposta de valoraci i demana, si escau, aclariments o informaci complementria. El ministeri encarregat de les finances pot acordar no admetre a trmit la proposta en especial quan:

    a) la proposta de valoraci manqui de fonament per determinar el valor de mercat,

    b) quan ja shagin desestimat propostes de valoraci substancialment iguals a la proposta formulada,

    c) qualsevol altra circumstncia que generi dubtes quant a la determinaci del valor.

    Tota denegaci ha destar degudament motivada.

    5. En un termini no superior a sis mesos a comptar de la data en qu la sollicitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data desmena a requeriment daquest ministeri, el ministeri encarregat de les finances ha de notificar a lobligat tributari la decisi dacceptar o de rebutjar la posada en marxa o laplicaci del procediment que proposa. Si transcorre aquest termini sense que shagi produt una resoluci expressa, la sollicitud, quan shagi acompanyat duna proposta raonada de valoraci, sentn estimada.

    Article 12

    Resoluci

    El ministeri encarregat de les finances, mitjanant una resoluci, decideix:

    - aprovar la proposta de valoraci,

    - aprovar una proposta de valoraci que difereix de la proposta inicialment proposada amb lacceptaci prvia de lobligat tributari, o

    - desestimar la proposta de valoraci