comentada Normativa - ?· 4 Què és la pirotècnia Des del punt de vista legal, totes les condicions…

  • Published on
    21-Sep-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Transcript

  • PIROTCNIA RECREATIVA

    Normativacomentada

  • 2

    Edita: Administraci General de lEstat

    Generalitat de CatalunyaDepartament dInteriorAssociaci de Fabricants i Majoristes de Catalunya de Focs dArtifici

    1 Edici: Juny 2005

    Tiratge:3000 exemplars

    Assessoria Externa: Ramn Masdeu i P

    Comit de Validaci: Grup Multidisciplinar de Revetlles

    Direcci i Coordinaci:Jaume Guamis i TohaBernardino Basols i Sierra

    BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

    Pirotcnia recreativa : normativa comentadaI. Guamis i Toh, Jaume, dir. II. Basols i Sierra, Bernardino, dir. III. Espanya IV. Catalunya. Generalitat1. Pirotcnia Dret i legislaci Catalunya662.1(467.1)(094.46)

    Producci:Vanguard Grfic

    Depsit Legal:B-

  • 3

    Qu s la pirotcnia 4

    Qui pot vendre artificis pirotcnics 5

    Com sobt lautoritzaci de venda 6

    Quines han de ser les caracterstiques dels establiments 8

    Edats mnimes per adquirir productes pirotcnics 10

    Altra legislaci aplicable (llei 3/1998, de la generalitat) 1 1

    Consells destinats als consumidors 14

    Normativa aplicable a la celebraci despectacles 16

    ndex

  • 4

    Qu s la pirotcnia

    Des del punt de vista legal, totes les condicions tcniques i

    administratives que envolten la pirotcnia estan previstes en el text

    del vigent Reglament dexplosius, aprovat pel Reial decret 230/1998,

    de 16 de febrer (BOE nm. 61, de 12.03.1998, amb correcci

    derrades en el BOE nm. 157, de 02.07.1998). El Reglament

    especifica el segent:

    Una altra classificaci que afecta tamb els artificis pirotcnics s la que estableix el Reglament dexplosius quan defineix les anomenades divisions de risc, en les quals es classifiquen les diferents matries reglamentades dacord amb les seves caracterstiques i grau de perill en cas daccident. Aquesta classificaci tamb est relacionada amb les condicions de compatibilitat entre les matries pel que fa al transport i emmagatzematge, segons les directrius internacionals

    Els artificis pirotcnics sn objectes fabricats majoritriament de forma artesana, constituts generalment per un embolcall de paper, cartr o, en determinats casos, plstic, que cont al seu interior una quantitat determinada de matria pirotcnica, generalment deflagrants (art. 22). Sn matries pirotcniques aquelles matries o mescles de matries destinades a produir efectes calrics, lluminosos, sonors, gasosos o fumgens, o una combinaci daquests efectes, com a conseqncia de reaccions qumiques exotrmiques autosostingudes no detonants (art. 10.1.b). Els artificis pirotcnics estan classificats mitjanant la tipificaci segent (art. 23): - Classe I: Artificis pirotcnics que presenten un risc molt redut i que estan pensats per ser utilitzats en rees confinades, incls linterior dedificis dhabitatges. - Classe II: Artificis pirotcnics que presenten un risc redut i que estan pensats per ser utilitzats a laire lliure en rees confinades. - Classe III: Artificis pirotcnics que presenten un risc mitj i que estan pensats per ser utilitzats a laire lliure, en rees mplies i obertes. - Classe IV: Artificis pirotcnics que presenten un alt risc o estan sense determinar i que estan pensats per ser utilitzats nicament per professionals. - Classe V: Artificis pirotcnics dutilitzaci en agricultura i meteorologia. - Classe VI: Artificis pirotcnics dutilitzaci en ferrocarrils, transports terrestres i aeris i localitzaci de persones. - Classe VII: Artificis pirotcnics dutilitzaci en la marina. - Classe VIII: Artificis pirotcnics dutilitzaci en cinematografia, teatres i espectacles, per a efectes especials. La catalogaci i classificaci dels artificis pirotcnics en les diferents classes que shan enumerat s competncia del Ministeri dIndstria i Energia (art. 25).

  • 5

    (classificaci ONU), que han estat definides per la modificaci de larticle 10 del Reglamento de Explosivos introdut pel RD 277/2005 de 11 de mar,

    Larticle 13 del Reglament enumera i descriu les divisions de risc. Les que afecten la pirotcnia recreativa sn les segents:

    Pel que fa a la correlaci entre la classificaci de les matries que estableix el Reglament dexplosius espanyol i la classificaci ONU, veurem que a lapartat C. PIROTCNIA senumeren els artificis pirotcnics de les classes I i II com a inclosos en la divisi de risc 1.4, i els de la classe III com a inclosos en les divisions de risc 1.3 i 1.4.

    Qui pot vendre artificis pirotcnics

    Tots els materials que regula el Reglament dexplosius (RE) disposats per ser comercialitzats shan de guardar en dipsits autoritzats per les delegacions del Govern a les comunitats autnomes o b pel Ministeri directament, segons la capacitat autoritzada.

    Aquests dipsits reglamentaris poden ser industrials, comercials o de consum (art. 150).

    En el cas concret de la pirotcnia, els establiments destinats a la venda de productes pirotcnics poden ser autoritzats com a magatzems especials (art. 188 i 201.1), sempre que compleixin les condicions estructurals i demplaament que especifica la Instrucci tcnica

    Divisi 1.3: matries i objectes que presenten un risc dincendi, amb lleuger risc defectes de flama o de projecci, o dambds efectes, per sense risc dexplosi en massa, i: a) la seva combusti dna lloc a una radiaci trmica, en el seu cas. b) cremen uns a continuaci dels altres amb efectes mnims de flama o de projecci, o ambds efectes. Divisi 1.4: matries i objectes que noms presenten un petit risc en cas dignici o encepat. Divisi 1.6: objectes que contenen nicament substncies altament insensibles i que ofereixen una probabilitat molt escassa dencepat accidental o dexplosi en tota la massa.

    Larticle 154 del RE estableix que els dipsits comercials de pirotcnia, si superen els 10.000 kg nets de matria reglamentria, han de ser autoritzats de conformitat amb les disposicions del RD 230/1998 respecte a lestabliment de tallers, si es tracta de cartutxeria o artificis pirotcnics. Larticle 106.2 del RE estableix que els tallers (i, per tant, els dipsits comercials de pirotcnia, sigui quina sigui la seva capacitat) han de ser autoritzats pels delegats del Govern de la Comunitat Autnoma que correspongui.

  • 6

    complementria nm. 19 del Reglament dexplosius. La Instrucci preveu, bsicament, dos tipus destabliment: els locals tancats i les casetes que sinstallen en espais oberts, que poden ser pblics o privats.

    Aquests establiments poden emmagatzemar i vendre nicament artificis pirotcnics de les classes I, II i III. Els locals tancats estan limitats a una quantitat mxima de 50 kg de matria pirotcnica reglamentada neta de les classes II i III i illimitada de la classe I, i les casetes, a 30 kg de matria pirotcnica reglamentada de les classes II i III i illimitada de la classe I.

    La venda de productes pirotcnics en els establiments que shan citat requereix una autoritzaci administrativa, que emet, per delegaci de funcions, el subdelegat del Govern de la provncia que correspongui, un cop obtinguts els informes favorables que han daportar, a requeriment daquest organisme, lAjuntament, lrea Funcional dIndstria i Energia del Ministeri dIndstria i Energia i la Intervenci dArmes i Explosius de la Gurdia Civil.

    En la Comunitat Autnoma de Catalunya est previst, per als locals tancats respecte al carrer, que linforme de lAjuntament vagi acompanyat dun altre informe ems pels serveis demergncies que correspongui.

    Lautoritzaci governamental de venda serveix de base substancial per atorgar la preceptiva llicncia municipal per al desenvolupament de lactivitat. Linteressat ha de sollicitar directament aquesta llicncia a lAjuntament, o b aquest pot considerar-la com a sollicitada dacord amb la documentaci que rebi de la Subdelegaci del Govern.

    Lautoritzaci de venda, quan es refereix a una caseta installada en espai obert, t sempre una validesa mxima de 30 dies, compresos en el perode que linteressat solliciti. Els locals tancats poden ser autoritzats de forma indefinida, o b per un perode determinat, tamb a petici de linteressat.

    Com sobt lautoritzaci de venda

    El trmit per a lobtenci de lautoritzaci governativa de venda de productes pirotcnics sinicia amb la presentaci de la sollicitud per part de linteressat al Registre General de la Subdelegaci del Govern a la provncia corresponent, o b en qualsevol altre registre oficial, en els termes que assenyala larticle 38.4 de la Llei 30/92, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com.

    Aquesta sollicitud cont totes les dades personals de linteressat, com sn nom i cognoms, DNI, adrea i telfon, aix com la localitzaci concreta del punt on estar ubicat lestabliment (municipi, carrer, plaa, etc.) i nom i cognoms i DNI dels responsables de venda. Ha

  • 7

    danar acompanyada de quatre exemplars de les fotocpies del DNI del titular i dels responsables de venda, i duna memria tcnica redactada per un tcnic competent i visada pel collegi professional corresponent.

    En el cas dels locals ja autoritzats amb anterioritat, la memria tcnica pot ser substituda per una declaraci jurada del titular, dacord amb el que disposa el punt 1.6 de la Instrucci tcnica complementria nm. 19 del RD 230/1998 (Reglament dexplosius).

    En el cas de les casetes installades en espais oberts sha dadjuntar tamb el document acreditatiu que es disposa duna autoritzaci per dipositar diriament el material sobrant de la venda en un magatzem autoritzat.

    La documentaci anterior s tramesa per les subdelegacions del Govern a les altres administracions pbliques competents en la tramitaci que shan enumerat abans, s a dir, lrea Funcional dIndstria i Energia, lAjuntament afectat i la Intervenci dArmes i Explosius de la Gurdia Civil, les quals han demetre els seus informes, dacord amb les respectives competncies que els sn prpies.

    LAjuntament, en el cas dels locals, ha de trametre una cpia de lexpedient al servei de prevenci i extinci dincendis corresponent, el qual pot ser propi del municipi (com per exemple, en el cas de Barcelona), o b a la Direcci General dEmergncies i Seguretat Civil, de la Generalitat de Catalunya, per a la resta de municipis. Aquests dos organismes han de redactar un informe relatiu al compliment per part de lestabliment de les condicions de seguretat en matria de prevenci. LAjuntament ha dincloure aquest informe en linforme elaborat pels seus propis serveis tcnics, i desprs lha de trametre a la Subdelegaci del Govern.

    Quan la Subdelegaci del Govern t en poder seu els tres informes, i en el supsit que tots tres siguin favorables, ja pot emetre lautoritzaci de venda. Si algun dells cont alguna esmena a fer, ho ha de comunicar a linteressat i donar-li el termini legal necessari per tal que esmeni el defecte o defectes que assenyala linforme desfavorable. Una vegada feta la correcci, el titular de la sollicitud ho ha de comunicar a la Subdelegaci del Govern, la qual al seu torn ho ha de comunicar a lorganisme informant que lhagi detectat. Aquest, desprs de fer les comprovacions oportunes, ha de refer linforme i trametrel novament a la Subdelegaci del Govern.

    Queda molt clar que tota aquesta tramitaci s fora feixuga, a causa de la intervenci de diferents administracions. Per aix s molt interessant que cadascuna, des de la posici que li correspon i tenint present que aquesta activitat, a Catalunya, es desenvolupa en dates molt concretes, sigui tan diligent com sigui possible en la seva gesti, en compliment dels terminis legals que regula la Llei 30/1992 per emetre informes.

  • 8

    En qualsevol cas, i des dun punt de vista eminentment prctic, els informes haurien darribar a les subdelegacions del Govern abans del dia 15 de maig, tota vegada que cada any es tramiten un nombre molt important dexpedients destabliments, amb un mnim de tres informes per cada un dells, com a pas previ a poder emetre la Resoluci. La recepci dels informes ms enll del 15 de maig comporta que les resolucions no semeten amb la celeritat desitjable.

    Quines han de ser les caracterstiques dels establiments

    La Instrucci tcnica complementria (ITC) nm. 19 del Reglament dexplosius defineix les caracterstiques dels establiments amb el redactat segent: Locals permanents (segons larticle 2.1)

    Sentn per locals permanents per a la venda dartificis pirotcnics els locals de venda tancats respecte del carrer en els quals es realitza aquesta activitat i que poden formar part dun edifici en el qual es realitzen altres activitats, inclosa la dhabitatge hum, com tamb els que estan allats respecte daltres edificacions. tenen la consideraci de locals permanents els establiments que no estan tancats respecte del carrer. Els elements constructius que conformen la separaci dun local permanent respecte de dependncies o edificacions contiges han de complir les condicions exigides per als sectors dincendi RF-120. Si el local est connectat amb una altra dependncia del mateix establiment o aliena ha de disposar duna porta homologada com a RF-60. El local ha de disposar, com a mnim, de dues sortides situades al mateix nivell del local, que han de tenir una amplada lliure mnima de 80 cm i obrir cap a lexterior. Tots els locals permanents han de comptar amb un magatzem per guardar-hi els artificis pirotcnics que shi comercialitzin. Els elements constructius que tanquen aquest magatzem han de complir tamb les exigncies dels sectors dincendi RF-120 (*), i el magatzem ha destar dotat de portes daccs de tipus homologat com a RF-60, segons la norma UNE 23093. Laccs al magatzem sha de realitzar, preferentment, des del mateix local de venda. En cap cas sautoritzaran magatzems que, per accedir-hi, sigui necessari travessar dependncies destinades a habitatges. Si alguna porta dna a un vestbul dhabitatges o a un pati interior, a ms de ser RF-60, ha de disposar de molla de retorn; aquest vestbul o pati ha de tenir comunicaci directa amb el carrer o tenir una superfcie superior a 50 metres quadrats. En qualsevol cas, les portes dels locals i magatzems han dobrir en el sentit de la sortida. (*) Queden exclosos de la condici de resistncia al foc RF-120 els elements que constitueixen el tancament del local de venda respecte del carrer.

  • 9

    La resistncia al foc de 120 minuts prevista aqu pel legislador, tant pel que fa als locals de venda com als compartiments destinats a magatzem, est en consonncia amb el risc que comporten els artificis pirotcnics de les classes I, II i III, ateses les caracterstiques dels elements que shi integren, amb una crrega de foc molt inferior a, per exemple, un magatzem de papereria o un establiment de venda de pintures i dissolvents sense un lmit concret de capacitat. Cal tenir present que, en la majoria dels artificis pirotcnics daquestes classes, t ms poder calric lembolcall de paper o cartr que les matries o mescles pirotcniques que contenen.

    La resistncia al foc dels diversos elements constructius es detalla als annexos de la Norma bsica de ledificaci - Condicions de protecci contra els incendis (NBE-CPI.96).

    La installaci elctrica de lestabliment ha de ser estanca, de seguretat augmentada (IP.65 mnim) i no es poden utilitzar per a lenllumenat lmpades porttils que impliquin qualsevol tipus de combusti. En tots els casos, la installaci elctrica ha de complir amb els requisits derivats de laplicaci del vigent Reglament electrotcnic de baixa tensi. Els establiments han de comptar amb un mnim de dos extintors, els quals han de ser revisats cada any i timbrats cada 5 anys, operacions que ha de portar a terme una empresa competent, degudament autoritzada pel Departament dIndstria. En qualsevol cas, el nombre concret dextintors, aix com les seves caracterstiques, el fixar lAdministraci atorgant, dacord amb els informes formulats pel servei de prevenci competent en la matria. El conjunt de les installacions de lestabliment requereix linforme favorable de lrgan provincial de lrea dIndstria i Energia de la Delegaci del Govern, la qual pot imposar les mesures de seguretat complementries que, especficament, consideri convenients en cada cas. En la zona destinada a la venda, els productes pirotcnics shan de collocar en prestatges que han destar situats a una distncia mnima dun metre del mostrador. La resta del gnere disponible per a la venda ha de quedar dipositat al magatzem de lestabliment. poden ser exposats artificis pirotcnics carregats en aparadors o a labast del pblic. El nombre de compradors que poden estar simultniament a linterior de lestabliment no pot ser superior al de venedors, i en cap cas ha de ser superior a vuit ni a un per cada sis metres quadrats de superfcie til del local de venda. Per a un estricte compliment daquesta norma, el titular de lestabliment ha de disposar de personal propi que reguli lentrada dels clients. El nombre mxim de compradors i venedors figura a lautoritzaci i a linterior del local hi ha dhaver un o ms rtols que ho indiquin. En cap lloc de lestabliment est perms fumar o encendre flames o estufes dincandescncia, i shan dexhibir en llocs ben visibles rtols homologats que avisin daquesta prohibici.

  • 10

    Casetes installades en espais oberts (segons larticle 2.2)

    Edats mnimes per a la compra de productes pirotcnics

    El Reglament dexplosius no esmenta de forma concreta a partir de quines edats es poden comprar artificis pirotcnics daquestes classes.

    Per resoldre aquesta mancana, les diverses subdelegacions del Govern a Catalunya han concretat aquest aspecte mitjanant ordres internes, que indiquen que les persones majors de 18 anys poden adquirir qualsevol artifici dels inclosos en les classes I, II i III. Per als menors daquesta edat, cada Subdelegaci del Govern t fixats criteris diferents, els quals es preveuen en les resolucions dautoritzaci de venda.

    No obstant aix, lapartat 1.4 de la Instrucci tcnica complementria nm. 19 del Reglament dexplosius estableix la prohibici de vendre productes pirotcnics de qualsevol tipus a aquelles persones que estiguin sota els efectes de begudes alcohliques o substncies estupefaents ni, amb carcter general, a partir de la mitjanit.

    Lespai ocupat per la caseta pot ser pblic o privat. La caseta ha de reunir les caracterstiques que indiqui el delegat del Govern corresponent. El sostre de la caseta ha de ser lleuger i subjectat de tal manera que sigui la zona de menor resistncia en cas de projecci. El mostrador i la faana de venda han destar coberts per una visera volada duna amplada mnima de 60 cm. Els artificis pirotcnics disposats per a la venda shan de collocar en prestatges fora de labast del pblic. Els artificis shan de retirar de la caseta quan estigui tancada al pblic, i shan de dipositar en un magatzem autoritzat. Cada caseta ha de disposar de dos extintors dincendis de les caracterstiques que estableix el servei de prevenci competent. En llocs ben visibles shan de collocar rtols que indiquin la prohibici de fumar a les immediacions de la caseta. es pot encendre flames ni estufes dincandescncia. La installaci elctrica, si nhi ha, ha de ser estanca. poden ser utilitzades per al enllumenat lmpades porttils que impliquin qualsevol tipus de combusti. Les casetes han de guardar una distncia mnima de 20 metres respecte de qualsevol edificaci i de 100 metres de llocs que puguin representar un perill especial, com ara gasolineres o dipsits de gas. A les casetes noms sadmet la presncia simultnia de dos compradors i dos venedors. Aquests ltims han destar especialment autoritzats per la Delegaci del Govern corresponent.

  • 11

    Per tal dintentar reduir a uns nivells mnims els riscos daccidents derivats dun possible mal s dels artificis pirotcnics per part dels consumidors, la Generalitat de Catalunya, per mitj de la DIRECCI GENERAL DEMERGNCIES I SEGURETAT CIVIL, fomenta cada any una campanya de sensibilitzaci, la qual s difosa de forma molt mplia als ajuntaments i als ciutadans.

    Altre legislaci aplicable a la fabricaci, emmagatzematge i venda de productes pirotcnics, en general. (Llei 3/1998, de la Generalitat de Catalunya, dintervenci integral de lAdministraci ambiental)

    Tot i que el conjunt de les activitats relacionades amb la pirotcnia estan subjectes a les disposicions contingudes en el Reglament dexplosius i, per tant, amb una important dependncia dalguns dels organismes de lAdministraci central, no per aix sha de perdre de vista que no deixen de ser activitats de tipus industrial o comercial, amb productes que poden tenir una incidncia sobre el medi natural on estan ubicades, quan es donen unes situacions determinades.

    La Llei 3/1998 de la Generalitat de Catalunya, de 27 de febrer, de la intervenci integral de lAdministraci ambiental (IIAA) (DOGC nm. 2598, de 13 de mar), regula les condicions de desenvolupament de les activitats que poden incidir sobre el medi ambient i la salut pblica i les classifica en diferents annexos, segons el grau potencial dafecci del medi natural.

    Es dna la circumstncia, per, que en cap daquests annexos es fa esment explcit de les activitats vinculades a la pirotcnia.

    Cal, doncs, buscar dins de cada annex de la Llei 3/1998 i, dins daquests, dins dels diversos sectors o mbits industrials, comercials o de serveis continguts aquells apartats que, per la seva definici, ms savenen a les particularitats de cada una de les activitats que ens ocupen.

    Veiem, primer, la diferenciaci que el Reglament dexplosius fa entre les tres possibles activitats relacionades amb la pirotcnia, com sn:

    a) Fabricaci

    b) Emmagatzematge

    c) Venda al consumidor

    a) Pel que fa a la fabricaci, es pot portar a terme en una fbrica o en un taller. La diferncia entre luna i laltre rau en la capacitat de producci.

  • 12

    Les distncies de seguretat a mantenir respecte de les estructures venes ms properes sn les mateixes, tant en un cas com en laltre, i depenen, exclusivament, de la capacitat unitria demmagatzematge de matria reglamentada que tinguin autoritzada, entenent per capacitat unitria la quantitat mxima de matria reglamentada que pot tenir-se emmagatzemada en una qualsevol de les diverses naus que conformen el complex industrial, tant si s en forma de matries primeres, mescles pirotcniques o productes acabats. Les distncies de seguretat estan fixades a la ITC nm. 11 del Reglament dexplosius, la qual estableix que aquestes installacions han destar situades en llocs apartats dels nuclis habitats, generalment en zones rstiques. Els treballs que es fan en fbriques i tallers de pirotcnia consisteixen en lobtenci de mescles pirotcniques, que no sn altra cosa que el resultat de mesclar, en proporcions adequades, diverses substncies minerals o compostos qumics (matries primeres), generalment reduts a pols i per ells mateixos inerts, per tal que, confinats a linterior de cpsules predissenyades, produeixin en encendres efectes de soroll (tro) o de llum de colors diversos que conformen alhora figures tamb diverses, o ambds efectes conjuntament. Aquestes fbriques i tallers no poden tenir la consideraci dindstries qumiques, tota vegada que els metalls, minerals o compostos qumics utilitzats en la fabricaci no sn sotmesos a processos de combinaci, sin simplement de mescla.

    En el procs de fabricaci no es produeixen emanacions a latmosfera de cap tipus. No hi ha abocament de productes slids o lquids que puguin contaminar el sl o el subsl. La generaci de residus industrials es limita als envasos o embalatges que contenen les matries primeres utilitzades en la confecci de les mescles, normalment sacs de paper, tela, plstic, etc., els quals sn lliurats a gestors de residus autoritzats, dacord amb la seva naturalesa.

    A causa de les condicions que fixa el Reglament dexplosius sobre les distncies de seguretat i la necessitat demplaar aquest tipus dactivitat en sl no urb, lluny de poblacions i destructures viries, s obligat disposar dun sistema de depuraci de les aiges residuals sanitries que es generin, depuraci que sobt per mitjans orgnics, generalment amb la utilitzaci de foses sptiques.

    Segons aquestes consideracions, queda clar que estem parlant duna activitat que no est classificada en cap dels supsits detallats a lannex I del Reglament de la IIAA. Aix ens porta a considerar que, en tot cas, quedi classificada dins de lannex II.1, si b no shi detalla explcitament. I, a partir daquesta consideraci, aquesta activitat de fabricaci de productes pirotcnics podria assimilar-se a la descrita en lapartat 12.12 de lannex II.1, que comprn Lemmagatzematge o manipulaci de minerals, combustibles slids i altres materials pulverulents, i, per tant, estaria subjecta al rgim de llicncia ambiental.

  • 13

    b) En lactivitat de dipsit de productes pirotcnics en magatzems comercials no sefectua cap operaci de manipulaci de matries primeres ni productes intermedis.

    Lemmagatzematge s nicament una fase de la comercialitzaci dels artificis pirotcnics obtinguts en les fbriques i tallers nacionals, transferits daltres pasos de la Comunitat Europea, o b procedents dimportacions de pasos estrangers.

    Tampoc en el desenvolupament normal daquesta activitat no es produeix cap tipus dafecci del medi natural.

    Per les mateixes consideracions dobservaci obligada dunes distncies de seguretat, reglamentriament establertes, i atenent al mateix raonament que sha fet per a les fbriques i tallers, aquestes installacions subiquen tamb en llocs apartats. Les condicions de tractament de les possibles aiges residuals sanitries sn exactament les mateixes que les detallades per a les fbriques i tallers.

    Tamb aqu ens trobem amb una manca absoluta de definici daquesta activitat entre les que sespecifiquen als annexos del Reglament de la IIAA. Hi hem de buscar, doncs, la definici que sigui ms assimilable. Hi ha dos possibles apartats en els quals s possible classificar-la. Ambds estan inclosos en el Grup 12 Altres activitats, de lannex II.2: lapartat 12.10 Dipsit i emmagatzematge de productes perillosos, amb una capacitat superior a 50 m, i lapartat 12.19 Indstries i magatzems, amb una crrega de foc superior a 250.000 Mjoules. Per tant, aquesta activitat estaria subjecta tamb al rgim de llicncia ambiental. c) Lactivitat de venda al detall de productes pirotcnics est regulada per larticle 188 del Reglament dexplosius, que disposa el segent:

    A la prctica, en tot el territori catal s normal que tant les sollicituds com les autoritzacions de venda de productes pirotcnics es tramitin per les quantitats mximes que fixa la ITC nm. 19, s a dir, 50 kg de matria reglamentada continguda en els artificis de les classes II i III per als locals i 30 kg per a les casetes, i una quantitat illimitada dartificis de la classe I.

    En aquest tipus destabliments es fa una diferenciaci essencial, que consisteix en la possible condici de permanent en el cas dels locals

    Article 188. Els establiments de venda de productes pirotcnics poden emmagatzemar, amb lautoritzaci prvia del delegat del Govern a la Comunitat Autnoma, amb linforme de lrea dIndstria i Energia i de la Intervenci dArmes i Explosius de la Gurdia Civil, fins a 15 kg de matria reglamentada. Quan la quantitat de productes pirotcnics sigui tal que se superin els 15 kg de matria reglamentada, aquests productes shan demmagatzemar en locals que compleixin amb el que disposa la Instrucci tcnica complementria (ITC) nm. 19. Aquests local exigeixen, aix mateix, lautoritzaci del delegat del Govern, amb els informes previs indicats al pargraf anterior.

  • 14

    (aix vol dir que poden exercir lactivitat durant tot lany), o b la condici de temporal, cas que es dna obligatriament en el cas de les casetes, per a les quals est reglamentat que el termini mxim dautoritzaci sigui de un mes.

    De lexamen dels diferents annexos del Reglament de la Llei de la IIAA es pot deduir que, de la mateixa manera que sha dit dels emmagatzematges anteriors, hi ha dos apartats en els quals pot classificar-se aquesta activitat demmagatzematge especial i venda de productes pirotcnics, com sn el 12.10 Dipsit o emmagatzematge de productes perillosos amb una capacitat de fins a 50 m, i el 12.19 Indstries i magatzems amb una crrega de foc de fins a 250.000 Mjoules, corresponents ambds a lannex III. Aquesta activitat estaria subjecta, per tant, al rgim de comunicaci.

    De tota manera, caldria establir, per part de lAdministraci que hi tingui competncia, el rgim especial a aplicar a aquesta activitat en els casos de les casetes i els locals que sn destinats a desenvolupar-la nicament durant un termini curt (generalment un mes) i que, en els cas dels locals, la resta de lany sn destinats a altres activitats, tal com papereria, venda dobjectes de regal, lloguer o venda darticles de festa, etc. Aix origina que, en el cas que les administracions competents en matria dexplosius hi efectun una visita dinspecci, el personal inspector es trobi amb un establiment amb material totalment diferent del que motiva la seva actuaci, amb la prdua de temps consegent. Una possible soluci a aquest tema pot ser considerar lactivitat temporal de venda de pirotcnica com a subjecta a un rgim de llicncies excepcionals, sense inclusi en la Llei de la IIAA.

    Consells destinats als consumidors de productes pirotcnics sobre el seu s correcte i segur,sempre respectant les normes concretesque el fabricant inclou a letiqueta per a cada producte s una imprudncia molt gran portar artificis pirotcnics a les butxaques o a bosses agafades amb les mans o penjades del bra quan se nestan disparant daltres propis o aliens a les immediacions. Una encesa fortuta, per simpatia, pot provocar lesions que poden ser greus.

    No s convenient collocar cap part del cos davant o sobre dun artifici encs. Hi ha possibilitats que es produeixin cremades, lesions oculars o traumatismes.

    Els artificis dotats de metxa per a la seva iniciaci shan dencendre sempre per lextrem, amb la finalitat de poder tenir temps dapartar-sen. En el cas que la metxa estigui protegida amb una beina de paper, abans dencendre-la cal retirar aquesta

  • 15

    beina, perqu, en cas contrari, el foc correr amb gran velocitat, provocant el disparament immediat de lartifici.

    No sha de disparar mai cap coet volador tenint-lo agafat amb la m, perqu hi ha el perill segur de cremades si el tenim agafat per la canya o b de cremades i/o traumatismes si el tenim agafat per la cpsula i falls la mescla impulsora. Si no es disposa dun disparador especial dels diferents models existents al mercat, es pot utilitzar un ampolla de cava, procurant que la canya i la cpsula es mantinguin en una posici tan vertical com sigui possible. s molt perills intentar disparar un coet volador amb la canya trencada: pot anar en direccions inesperades i causar danys.

    No shan dintroduir trons de metxa dins dels forats de totxanes, ja que en explotar poden sortir-ne projectats incontroladament fragments en forma de metralla.

    Les candeles romanes que no tinguin un mnec especial no transmissor de la calor shan de fixar en un forat adequat o en un test amb terra o sorra que el mantinguin ben subjecte. Les cremades que poden produir poden ser molt importants.

    No sha de tallar el tro del final duna traca valenciana per utilitzar-lo independentment, ats que la detonaci pot provocar danys greus.

    Els artificis anomenats rodes shan de fixar molt b sobre un element resistent, amb la finalitat que no puguin desprendres i girar de forma incontrolada.

    Est rigorosament prohibit disparar coets, engegar globus o qualsevol altre artefacte que contingui foc, a distncia inferior a 500 metres de les zones boscoses, ats que es poden provocar incendis forestals.

    s convenient que els vens propers als llocs on sest utilitzant artificis pirotcnics prenguin la precauci dajustar o tancar les portes i finestres i treure la roba estesa dels terrats, amb la finalitat dimpedir lentrada fortuta dalgun producte pirotcnic, amb el consegent perill dincendi dins la casa.

    Quan sestiguin disparant artificis pirotcnics s convenient vigilar que a les proximitats no hi hagi cap lquid o producte inflamable (benzina, dissolvents, etc.), pel perill dincendi o, fins i tot, dexplosi que aix pot comportar.

    Cal vigilar de no llanar, de forma intencionada o no, cap petard contra alguna altra persona o animal, o contra vehicles estacionats. Els danys que es poden provocar poden ser greus.

    Tamb est rigorosament prohibit encendre fogueres en terrenys forestals i en un radi de 500 metres de zones boscoses. Les fogueres shan de situar a ms de 15 metres de les faanes de les cases i dels cotxes estacionats i mai sota de lnies elctriques o telefniques, o conduccions de gas visibles.

    Si es fa una foguera al carrer cal procurar que quedi un pas

  • 16

    obert suficient per als vehicles demergncies. Per tal de no malmetre el paviment, en el cas que sigui asfaltat, shaur de collocar entre aquest i la llenya un gruix suficient de terra o sorra que separi el foc del paviment.

    No sha dutilitzar mai cap tipus de combustible per obtenir un inici rpid de la foguera, ja que la deflagraci que es provocaria podria calar foc en els vestits, el cabell, etc. de les persones que estiguessin a prop.

    No shan de llanar a les fogueres bidons, llaunes, esprais, etc., ja que poden explotar, ni tampoc pneumtics o plstics, per la contaminaci de latmosfera que provoquen.

    Normativa aplicable a la realitzaci despectacles pirotcnics i correfocs

    Mentre lAdministraci competent no promulgui una ITC del vigent Reglament dexplosius que reguli la realitzaci dels espectacles pblics pirotcnics, per a tot lEstat espanyol segueix vigent lOrdre de 20 doctubre de 1988 del Ministeri de Relacions amb les Corts i de la Secretaria del Govern, modificada per una altra Ordre del mateix

    Article 1r. La present Ordre s aplicable a la utilitzaci dartificis pirotcnics aeris o dotats de mitjans de projecci de la crrega explosiva i en lorganitzaci i desenvolupament despectacles pblics de castells de focs artificials. Als efectes de la present Ordre, es consideren artificis pirotcnics els enginys o artefactes que contenen substncies explosives i/o pirotcniques destinades a produir un efecte llumins, calorfic, sonor, gass o fumigen, o una combinaci daquests efectes. No es consideren compresos en lmbit de la present Ordre els simples llanaments de coets, la realitzaci de salves amb bombes o altres utilitzacions dartificis pirotcnics que, per la seva petita entitat, no constitueixen espectacles pblics per ells mateixos. El que es disposa en la present Ordre sentn sens perjudici de lexercici de les competncies que corresponen a les administracions autonmiques i a les corporacions locals, per ra de la matria o dels llocs on es realitzin els espectacles. Article 2n. Els artificis pirotcnics als quals es refereix larticle anterior han destar classificats i catalogats, de conformitat amb el que disposa el Reglament dexplosius i amb el que estableix el Ministeri dIndstria i Energia.

    (Cal recordar que en la data de promulgaci daquesta Ordre ministerial estava vigent el Reglament dexplosius aprovat pel Reial decret 2114/1978).

  • 17

    Article 3r. A ms datendre al que es disposa amb carcter general en la present Ordre per als espectacles pblics de castells de focs dartifici, el muntatge i realitzaci dels que superin els 50 quilos de mescla explosiva noms es pot efectuar amb autoritzaci del Govern Civil de la provncia, amb linforme previ de la Direcci Provincial dIndstria i Energia. A tal efecte, sha de presentar en un dels citats rgans, amb cinc dies dantelaci com a mnim, la sollicitud corresponent, acompanyada del conjunt desquemes dels artificis a disparar. La totalitat dels esquemes ha de constituir lespectacle previst. La sollicitud ha de ser presentada per lentitat organitzadora de les festes o espectacles. Si els espectacles han de tenir lloc en vies o espais pblics, a la sollicitud sha dadjuntar el perms de lAjuntament o de lautoritat competent, per a la utilitzaci de les dites vies o espais, excepte en el cas que sigui lAjuntament o autoritat corresponent qui organitzi els espectacles. Tamb sha dadjuntar cpia de la plissa de lassegurana de responsabilitat civil que tingui subscrita lempresa realitzadora de lespectacle, que ha de cobrir entre 5 i 50 milions de pessetes, segons lentitat i caracterstiques de lespectacle. En la ressenya de cada un dels espectacles hi han de figurar les dades segents:a) Quilos dexplosiu o mescla explosiva, de cada conjunt dartificis, que constitueixen un efecte recreatiu homogeni i dunitats que formen el dit conjunt.b) Data, nmero de classificaci i catalogaci i fabricant de cada un dels artificis a disparar.c) Temps previst en segons per al disparament i efectes recreatius de cada secci o conjunt homogeni.d) Seqncia dinici de disparament entre seccions i ordre a seguir en els disparaments de cada secci.e) Tipus, forma i caracterstiques de la protecci disposada per tal devitar tota mena de lesions o danys a les persones i a les propietats, dacord amb el que preveu larticle 15.f) Lloc on shan de realitzar els disparaments, amb caracterstiques de lentorn perimetral, en un mnim de 300 metres, a comptar del lloc de disparament, i hores dinici i acabament previstes.g) Nom i cognoms o ra social i domicili de la persona o entitat de pirotcnia que ha de realitzar el disparament. La Direcci Provincial dIndstria i Energia ha de lliurar al Govern Civil la documentaci, amb el seu informe, dins les quaranta-vuit hores segents a la recepci de la sollicitud.

    (Cal aclarir que, actualment, els antics governs civils han estat substituts per les subdelegacions del Govern corresponents a cada provncia. Aix mateix, les anteriors direccions provincials dIndstria i Energia han estat substitudes per les rees funcionals dIndstria i Energia de les delegacions del Govern).

    Article 4t. LAjuntament del municipi on es realitzin els espectacles als quals es refereix aquesta Ordre ha de disposar el que convingui per tal que, amb anterioritat a linici

  • 18

    dels espectacles, selabori el corresponent pla dactuaci en emergncies, que ha de comprendre les mesures: de prevenci de riscos que puguin afectar les persones que intervenen en el seu desenvolupament o que els presencin i als bns; de seguretat i vigilncia de la zona presumptament afectada per un accident, aix com de protecci i socors urgent de les vctimes i devacuaci i assistncia sanitria daquestes. Article 5. Per participar en el muntatge, manipulaci i disparament dartificis pirotcnics amb finalitats recreatives, les persones encarregades han de ser professionals al servei dun taller de pirotcnia degudament legalitzat. Article 6. Tant aquestes persones com totes les altres que collaborin en el muntatge i manipulaci i disparament dels espectacles amb artificis pirotcnics han destar afiliades a la Seguretat Social, amb la prima dassegurana que lautoritat laboral disposi per ra del risc especfic. Article 7. Tots els productes pirotcnics que componen, en conjunt, lespectacle, com ara coets xiuladors, carcasses, traques, rodes, cadenes voladores, palmeres, fonts lluminoses, etc., shan de mantenir envasats i embalats abans de muntar-los, per tal de preservar-los de la humitat de lambient. Article 8. La illuminaci per al desembalatge i muntatge dels artificis ha de ser, preferentment, la solar. Es prohibeixen els sistemes dilluminaci amb flama nua. Article 9. En les manipulacions i muntatges que es portin a terme durant la nit o, en tot cas, amb ladequada llum solar directa, acomplint el que estableix larticle 8, sha de tenir cura: que la intensitat de la llum, lombra i la calor inadequades no dificultin les operacions, amb risc de producci o propagaci despurnes; devitar la producci de focus de calor per efectes propis o induts a causa de tempestes, corrents esttiques o errtiques. Article 10. En compliment de tot el que estableix el ttol IV del Reglament dexplosius, els embalatges i envasos dels artificis pirotcnics amb finalitats recreatives han de ser oberts amb mitjans que impossibilitin la producci despurnes o fregaments que puguin afectar els artificis. Article 11. Els artificis, metxes i iniciadors, abans del muntatge, han destar allunyats de possibles focus, susceptibles de provocar espurnes, flames o gasos calents. En la manipulaci i muntatge shan devitar els cops entre ells, aix com amb els iniciadors, que han de protegir-se de fregaments i xocs entre ells. Article 12. Lltima manipulaci que es realitzi abans del disparament ha de ser la del muntatge dels dispositius per a la ignici, amb o sense iniciador o inflamador, amb metxa lenta o circuit elctric. Article 13. Si la metxa est unida directament a lartifici, sense iniciador interposat, sha de subjectar mitjanant cord de fibra txtil, paper parafinat o similar. Article 14. Les connexions han destar allades amb cinta o connectadors, evitant, en tot moment, el contacte fortut dels conductors de disparament dels artificis amb el terra, canonades metlliques, etc. Article 15. Abans diniciar-se lespectacle, la persona o persones delegades per lentitat organitzadora de les festes o

  • 19

    espectacles, o els membres designats per lautoritat competent (Policia Nacional, Policia Municipal, etc.), que siguin designats a tal efecte, han de vigilar i comprovar els accessos al lloc i la situaci dels espectadors ms propers, aix com el muntatge, si cal, de les defenses establertes per a seguretat. Els espectadors, en tot cas, han de quedar-se fora de la lnia diniciaci i, a ser possible, fora dels llocs on, presumiblement, puguin caure els timons dels coets i carcasses, dacord amb el vent dominant. Per a cada espectacle sha destablir una zona de seguretat entre lrea de focs i lespai destinat als espectadors, vigilada i acotada per lautoritat competent, envoltada per tanques, cordes o sistema similar, determinada de manera que permeti en tot moment laccs dels mitjans de socors i assistncia en cas daccidents, lamplada de la qual ha de ser proposada i autoritzada segons la quantitat de productes pirotcnics a cremar, del tipus dartificis utilitzats i de les condicions del lloc. Article 16. La persona encarregada ha de revisar el muntatge de tots i cada un dels artificis, i comprovar si des de la seva installaci shan produt alteracions a causa de la humitat o sha danyat alguna unitat dels artificis que componen cada secci defectes homogenis. Ha de vigilar tot el que es refereix a ladequada posici respecte de la lnia diniciaci prevista, les condicions adequades de les metxes, inflamadors, conductors i aparells de connexi, aix com la resta de la installaci dels artificis, amb la seguretat interior adequada en el recinte acotat per al disparament i amb les necessries condicions de seguretat exigides en la present Ordre per a les persones i els bns. Article 17. Si el disparament es produeix mitjanant un aparell de connexi, lempresa installadora ha de tenir sempre a disposici del personal actuant un aparell ms un altre de recanvi. Els aparells de connexi han destar sempre en possessi directa del professional responsable o han de ser prou vigilats per ell mateix. Article 18. Un cop realitzat el muntatge dels artificis en el lloc del disparament, si hi ha tempesta, la persona encarregada ha de retardar lespectacle. Si es produeix pluja sha de disposar amb la mxima rapidesa de material impermeable per tapar tots aquells artefactes lembolcall exterior dels quals, en tot o en part, no s impermeable, per tal devitar possibles alteracions de les condicions propulsores per deflagraci dels artificis. La metxa lenta ha de tenir sempre coberta impermeable i ser resistent al desgast i amb secci interior uniforme. En acabar la pluja, abans de realitzar el disparament, sha de portar a terme una nova comprovaci de tots els artificis. Article 19. Es prohibeix totalment fumar o produir espurnes o flames nues per cap procediment o mitj durant la descrrega dartificis des del dipsit mbil durant el seu muntatge, desprs del muntatge i abans o desprs del disparament, mentre el professional responsable, acompanyat de persona o persones designades pels organitzadors o autoritat competent, no hagin comprovat que no ha quedat sense disparar alguna unitat de les distintes seccions. Qualsevol persona, per penetrar al recinte mentre es desenvolupen les operacions citades al pargraf anterior, ha de

  • 20

    portar sabates que no puguin produir espurnes i no pot dur ni mistos ni encenedor. Ning no pot penetrar en el dit recinte sense autoritzaci de lencarregat de lespectacle, excepte les autoritats o agents amb facultats dinspecci tcnica. Article 20. Les infraccions del que es disposa en la present Ordre constitueixen infraccions reglamentries als efectes de larticle 313 del vigent Reglament dexplosius.

    (En el nou Reglament dexplosius, que va entrar en vigor el mes de maig de 1998, el rgim sancionador est desenvolupat en el ttol IX i comprn els articles del 293 al 300).

    Es transcriu, a continuaci, el contingut del Decret 252/1999, de 31 dagost, de la Generalitat de Catalunya, pel qual es regulen les actuacions dels grups de foc en les celebracions populars i tradicionals (DOGC nm. 2974, de 14 de setembre de 1999).

    Per la Resoluci 452/V el Parlament de Catalunya va instar el Govern a regular lactivitat de les celebracions de tipus popular i tradicional en qu intervenen els anomenats grups de foc, que comporta la utilitzaci de productes pirotcnics, per tal de vetllar per la seguretat de totes les persones que participen en aquesta mena dactivitats festives. En compliment de lesmentada Resoluci, lelaboraci del Decret sha fet dacord amb els representants de diversos grups de foc darreu de Catalunya. De conformitat amb la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de lespectacle, les activitats recreatives i els establiments pblics, i amb la Llei 2/1993, de 5 de mar, de foment i protecci de la cultura popular i tradicional i de lassociacionisme cultural; Dacord amb el dictamen de la Comissi Jurdica Assessora, a proposta dels consellers de Governaci i de Cultura i dacord amb el Govern,

    Decreto: Article 1: Objecte:Lobjecte daquest Decret s regular les actuacions que realitzen o en les quals intervenen grups de foc i que constitueixen o formen part de celebracions de tipus popular i tradicional, amb lobjectiu de garantir la seguretat de les persones que hi actuen i dels espectadors, i tamb dels bns pblics i privats situats en els llocs on es realitzen les actuacions.

    Article 2 : Actuacions dels grups de foc :Sn actuacions prpies dels grups de foc les realitzades amb carcasses zoomrfiques, portades per una o diverses persones, des de les quals es disparen productes pirotcnics, o les de colles dactuants a peu que individualment empren productes pirotcnics.

  • 21

    Article 3: Autoritzaci de les actuacions: 3.1) Per a la realitzaci de qualsevol actuaci de grups de foc, cal que lorganitzador obtingui prviament: a) Llicncia municipal, dacord amb el que preveu la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de lespectacle, les activitats recreatives i els establiments pblics. En cas que lorganitzador sigui un ajuntament, lactuaci ha de ser aprovada per lrgan competent del mateix ajuntament. b) Autoritzaci per a la utilitzaci del material pirotcnic, dacord amb el que preveu el Reglament dexplosius. (*).. 3.2) Per a lautoritzaci de lactuaci dun grup de foc, cal que lorganitzador acrediti que t concertat un contracte dassegurana que cobreixi el risc de responsabilitat civil per danys a les persones, a les coses i a la via pblica i els seus elements. 3.3) La llicncia municipal per a lactuaci dun grup de foc ha dindicar les mesures de seguretat adients per evitar danys personals o materials. A lannex 1 daquest Decret sindiquen les mesures de seguretat bsiques, que poden ser completades o adaptades per lajuntament a les circumstncies de cada actuaci. 3.4) Abans de concedir la llicncia o daprovar lactuaci dun grup de foc, lajuntament ha de sollicitar informe als corresponents serveis de prevenci i extinci dincendis i de salvaments. Cal adjuntar a la sollicitud dinforme una descripci de lactuaci projectada i de les mesures de seguretat que shi pretn aplicar.

    (*) Sha dentendre que el compliment del que estableix el Reglament dexplosius, quan es tracta dun espectacle pblic del tipus correfoc, es refereix exclusivament a les condicions segents: a) Que els artificis pirotcnics utilitzats en lespectacle estiguin legalment catalogats i classificats tots ells dins les classes I, II i III. b) Que lautoritzaci de la Subdelegaci del Govern noms s preceptiva quan la quantitat de matria reglamentada neta a utilitzar superi els 50 kg.

    Article 4: Preparaci de les actuacions: 4.1) Lorganitzador duna actuaci dun grup de foc ha de: a) Comunicar lactuaci als vens. b) Senyalitzar lespai o recorregut de lactuaci. 4.2) Les comunicacions i senyalitzacions previstes a lapartat 4.1 shan de fer almenys 48 hores abans de lhora prevista per a linici de lactuaci i han dindicar els aspectes segents: a) Horari de lactuaci. b) Espai o recorregut on es realitzar lactuaci. c) Mesures de seguretat que shan aplicar, segons el que prevegi la llicncia. 4.3) Lajuntament que autoritzi una actuaci dun grup de foc ha de: a) Realitzar o supervisar que es realitzin les comunicacions i

  • senyalitzacions previstes a lapartat 4.1. b) Comprovar, abans de linici de lactuaci, que lespai o recorregut on es portar a terme est degudament condicionat, lliure de vehicles estacionats, de contenidors i daltres elements que puguin destorbar el desenvolupament de lactuaci o que puguin resultar-hi danyats. En cas que durant lactuaci sapagui lenllumenat pblic, sha de mantenir sempre un mnim dilluminaci encesa. c) Disposar els mitjans personals i materials necessaris per garantir lordre, la seguretat, la prevenci contra incendis i lassistncia sanitria durant la realitzaci de lactuaci. Per al compliment daquesta obligaci, lajuntament pot demanar el suport tcnic de la Direcci General dEmergncies i Seguretat Civil del Departament de Governaci.

    Article 5: Utilitzaci de material pirotcnic: 5.1) El material pirotcnic que utilitzen els grups de foc est en funci del tipus dactuaci que fan i de la celebraci de la qual aquesta forma part i, en tot cas, ha de respectar les normes contingudes en el Reglament dexplosius i en lautoritzaci dutilitzaci corresponent. 5.2) Els integrants dels grups de foc han dadoptar les mximes precaucions en la manipulaci del material pirotcnic per tal devitar danys personals, a ells mateixos o a terceres persones, o danys materials en bns pblics o privats. En tot cas, han de respectar les mesures de seguretat que sindiquen a lannex 2 daquest Decret. 5.3) Quan en les actuacions participin voluntriament i espontniament persones no integrants del grup de foc, el grup i els encarregats de la seguretat han de vetllar perqu aquestes persones no manipulin material pirotcnic i perqu segueixin les indicacions dels integrants del grup, especialment amb relaci al manteniment de les distncies de seguretat respecte dels actuants o dels portadors del material pirotcnic.

    Article 6: Rgim sancionador: 6.1) En cas dincompliment daquest Decret s daplicaci el rgim sancionador establert en la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de lespectacle, les activitats recreatives i els establiments pblics. 6.2) La realitzaci dactuacions de grups de foc sense lautoritzaci que preveu lapartat 3.1.b) i lincompliment dels termes de lautoritzaci estan subjectes al rgim sancionador que estableix la normativa sobre seguretat ciutadana i sobre explosius.

    Disposici final Aquest Decret entrar en vigor deu dies desprs de la publicaci al DOGC.

    22

Recommended

View more >