Biblioteques pbliques en entorns multiculturals. Recomanacions ...

  • Published on
    28-Jan-2017

  • View
    221

  • Download
    5

Transcript

  • Biblioteques pbliques en entorns multiculturals

    Recomanacions prctiques

    Document comunitatXBM

  • Diputaci de Barcelona Juny de 2015Edici i coordinaci: Gabinet de Premsa i Comunicaci de la Diputaci de BarcelonaDipsit legal: B 17490-2015

    Components del Grup de Treball de Multiculturalitat XBMEstel Torn Margarit. Biblioteca del Nord de SabadellMontse Llovera Montserrat. Biblioteca Districte 2 de Terrassa Cristina Amatriain Ruz. Biblioteca La Florida de lHospitalet de Llobregat Nria Silvestre Gus. Biblioteca Municipal de Manlleu Sylvia Sanz Moix. Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles Imma Sol Vilanova. Biblioteca Sant Pau - Santa Creu. Biblioteques de Barcelona Montse Alvrez Mass. Gerncia de Serveis de Biblioteques

    DinamitzadoraMontse Espuga Condal. Biblioteca Font de la Mina de Sant Adri de Bess

  • 3

    ndex

    Introducci i objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

    Coneixement de lentorn i cooperaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

    Collecci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

    Serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

    Recursos humans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

    Comunicaci i difusi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

    Bones prctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

    1. Activitats de foment a la lectura i la cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

    A lestiu, Barcelona tacull. Biblioteques de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

    Cinema per a la convivncia. Biblioteca La Florida de lHospitalet de Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

    Club dels deures. Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

    Club de lectura en veu alta Caadors de llibres. Biblioteca Font de la Mina de Sant Adri de Bess . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

    Contes en llengua materna. Biblioteca Municipal de Manlleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

    Exposici Les llenges que es parlen a Manlleu. Biblioteca Municipal de Manlleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

    Hort i cultura. Biblioteca del Nord de Sabadell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

    Taller de relaxaci i comunicaci. Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

    Taller de lectura fcil en catal. Biblioteca Municipal de Manlleu . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

    Voluntariat de lectura. Biblioteca Municipal de Manlleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

    2. Recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

    20 literatures. Guia de la diversitat literria a les Biblioteques de Barcelona . . . . 33

    La maleta de la Frede. Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles . . . . . . . . . . . . 34

    Ubicat xarxa. Terrassa. BCT Xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

    Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

  • 4

    Introducci i objectius

    Aquest document pretn ser una ajuda a les persones que treballen a la biblioteca pbli-ca fent especial esment a diferents aspectes relacionats amb la multiculturalitat.

    La idea s donar pautes, idees i experincies que puguin ser tils per:

    Conixer les particularitats i la diversitat de lentorn.

    Entendre la diversitat cultural com un punt fort de la biblioteca.

    Entendre el valor social que t avui la biblioteca pblica.

    Trobar noves frmules per adaptar les biblioteques a les diferents necessitats canviants dels usuaris.

    Millorar la convivncia a la biblioteca.

    Esdevenir un espai dacollida i cohesi social.

    En definitiva, seran eines per apropar-nos a la realitat canviant del nostre entorn, del pblic, de les caracterstiques especfiques de la nostra poblaci que la fan diferent de la pobla-ci vena.

    Entenem per multiculturalitat un entorn o una poblaci amb diferents cultures o tnies. A Catalunya, a ms, sha adoptat el model intercultural com a forma de gesti de la immi-graci. Aix representa apostar per una convivncia basada en el respecte a la diversitat cultural, alhora que facilita la integraci i la cohesi social. A les biblioteques, cada vega-da ms ens trobem amb el repte de donar servei a pblics multiculturals, per sovint la diversitat dorigen no s lnica realitat: existeix tot un ventall de situacions relacionades amb els diferents nivells socials, econmics i formatius que es barregen amb la multicul-turalitat. Conv no confondre el tractament de la realitat multicultural amb la mediaci de conflictes: tot i que en algun moment la diversitat genera conflictes, justament aquest document vol mostrar aspectes de la gesti bibliotecria que poden portar a donar valor a la convivncia de cultures.

    Sha volgut redactar un document breu i prctic, sense embolcall teric, perqu la multi-culturalitat a les biblioteques ha estat abastament descrita en literatura tcnica (UNESCO, IFLA, etc.): no s necessari repetir el que ja est consolidat. En canvi, sha prets donar una visi prctica, propera a la nostra realitat, daspectes i situacions quotidianes de la biblioteca pblica davui pel que fa als temes i dubtes que genera la multiculturalitat.

    Aqu es donen unes pautes que serveixen dorientaci per millorar i aprofitar al mxim els recursos humans, bibliogrfics, tecnolgics i econmics, partint de lexperincia dels nos-tres equips de treball. Aquestes aportacions es poden aplicar a qualsevol biblioteca, so-

  • Introducci i objectius 5

    bretot a les que tenen un perfil dusuari molt heterogeni, amb barreges culturals, tniques, socials, religioses i lingstiques molt marcades. Sabem que aquest pblic t unes neces-sitats i uns interessos que poden diferir duns equipaments a daltres i per aix recomanem adaptar les propostes a lespai i a lentorn de treball. Aix mateix, cal tenir en compte que ac-cions i activitats que han tingut molt dxit en un moment determinat deixen de tenir-ne perqu el pblic canvia: novament cal estar atents a aquests fluxos i innovar i oferir nous serveis.

    Com sempre, la millor recomanaci s no actuar sols, buscar biblioteques de referncia que ens ajudin a no caure en errors recurrents, conixer b el nostre entorn i les persones que hi viuen i relacionar-nos sempre amb els agents locals. En definitiva, procurar que tots els membres de lequip simpliquin en aquest treball de coneixement de lentorn i de de-tecci de necessitats. Les biblioteques sn i seran equipaments que aporten un gran valor cultural i social als municipis: una bona planificaci tcnica que tingui en compte tamb el valor de la multiculturalitat pot fer que siguin imprescindibles.

    Barcelona, gener de 2015

  • 6

    Coneixement de lentorn i cooperaci

    El punt de partida per elaborar les lnies de treball de la biblioteca s analitzar lentorn on treballem, i aix inclou identificar les diferents comunitats que van arrelant al nostre barri, poble o ciutat.

    Cada comunitat t caracterstiques prpies i s important conixer-les. Evidentment, s qesti de temps i dedicaci, per es fa necessari participar en taules de territorials i re-lacionar-se amb gent que treballa en lrea dinfluncia de la biblioteca, consultar dades estadstiques i informes, apropar-se a les entitats dacollida, etc.

    La biblioteca pblica ha de treballar en coordinaci amb els agents socials, educatius i culturals del territori als quals dna servei, per tal destablir aliances i complicitats, i dur a terme projectes que ajudin els diferents collectius a integrar-se a la comunitat.

    Per aix s tan important que les biblioteques facin un treball previ didentificar les entitats i associacions amb les quals tinguin interessos comuns, i siguin presents a les taules tcniques territorials creades amb objectius coincidents, ats que aquestes poden esde-venir elements cohesionadors de primer ordre ja que faciliten la participaci dels diversos collectius.

    Tamb cal conixer les lnies dactuaci dels altres serveis i equipaments municipals del barri o el districte amb els quals puguin establir complicitats en lmbit educatiu, social i cultural. No oblidem que som una baula ms de laprenentatge, per b que s un apre-nentatge invisible, no formal, que sorgeix de les activitats de la vida quotidiana relaciona-des amb la feina, la famlia i loci.

    Si el municipi t plans datenci a la diversitat, conv que la biblioteca hi tingui un paper actiu com a agent de referncia: ha de formar part de lanella dinstitucions locals que fan atenci a la diversitat.

    Ens interessa saber qui fa qu a la nostra zona dinfluncia i que ells spiguen qu fem nosaltres, per evitar duplicitats daccions i perqu ens tinguin presents a lhora delaborar els seus projectes i plans de futur.

    Tamb cal comptar amb les persones que poden collaborar de manera voluntria en accions puntuals que reverteixen en la construcci de la comunitat.

    Amb el coneixement de lentorn i cooperaci, tots els collectius que participen en un mateix projecte obtenen un benefici com.

  • Coneixement de lentorn i cooperaci 7

    Qu podem fer?

    Elaborar un mapa de les entitats i associacions del territori.

    Compartir els nostres projectes amb les entitats i associacions venals. Daquesta manera, aconseguirem que sels facin seus i hi participin amb illusi.

    Participar o proposar taules dacci territorial, especfiques o generals, amb la participaci dels diferents agents del territori, per compartir experincies, conixer-nos i establir accions conjuntes. Per exemple: consell municipal deducaci, oficina de catal (CPNL), coordinadora dentitats, taules de treball per a la diversitat o acollida, comissions per a la celebraci de Sant Jordi, organitzaci de la festa major, etc.

  • 8

    Collecci

    Les biblioteques de poblacions multiculturals han de reflectir en el seu fons documental la diversitat dorgens de la poblaci del seu entorn i han de saber donar resposta a les necessitats educatives i dintegraci especfiques que es plantegen.

    En el marc de la nostra poltica de collecci, s important dedicar un apartat a recollir els criteris de configuraci daquest fons tamb des duna visi multicultural, marcant priori-tats, per tamb coneixent les limitacions que ens podem trobar, ja que no sempre s factible configurar una collecci que respongui als criteris terics establerts.

    Proposem analitzar el fons multicultural a partir de diferents apartats:

    Documents en altres llenges

    Lobjectiu s donar resposta als interessos lectors i altres necessitats culturals dels nous ciutadans. Per tant, hem de tenir en compte diferents factors:

    Cal conixer la comunitat del nostre entorn, les minories principals, els costums cultu-rals de cada grup, les llenges ds parlades i escrites, els vincles amb els pasos dori-gen, el perfil dels nouvinguts (edat, sexe, aficions, nivell educatiu, etc.)

    s important documentar-se i conixer lexperincia en altres biblioteques amb comu-nitats similars.

    Podem temptejar la possibilitat de demanar fons a altres centres o a la CEPSE per fer exposicions, cessions temporals, etc.

    Adquirir fons si es valora til. Hi ha ms dificultats en funci de la llengua, ja que cadas-cuna requereix diferents procediments en relaci amb provedors, selecci o qualitat. Igualment com es fa en relaci amb les llenges europees, recomanem adquirir litera-tura, sobretot novella. Tamb s important tenir obres dautors daqu o reconeguts in-ternacionalment quan hi ha traducci.

    Valorar si cal adquirir documents per a infants. s important, sobretot, quan sn infants nascuts en un altre pas i han fet laprenentatge en la llengua daquell pas, quan s una cultura que valora mantenir la llengua familiar o tamb quan hi ha possibilitats de col-laborar amb escoles o casals, ja que hi compartim objectius formatius, etc.

    Es poden acceptar donacions de llibres en llenges estrangeres, per cal establir crite-ris didonetat i de qualitat.

  • Collecci 9

    Documents en diferents suports

    Els formats documentals en qu podem pensar sn diversos i canviants. Si fa uns anys les publicacions peridiques en llenges diverses varen tenir un paper important, actual-ment tenen ja poca rellevncia.

    Per a la creaci dun fons multicultural, cal tenir en compte els documents audiovisuals, ats que el seu llenguatge s ms universal i pot enriquir el conjunt de la collecci de la biblioteca:

    Fons musical. Tot i que actualment el suport fsic ja s un format en retrocs, encara es pot plantejar si val la pena tenir una secci important de msica dels pasos de proce-dncia de ciutadans de la nostra comunitat. Usuaris de tot arreu en poden gaudir.

    Cinema. En molts dels pasos dorigen dels immigrats a Catalunya hi ha una oferta im-portant de cinema. Per exemple, el cinema Bollywood gaudeix encara duna gran acceptaci, tant per a la gent dorigen del subcontinent indi com de pasos rabs.

    Quan puguem adquirir llibres electrnics, caldr preveure la possibilitat de facilitar lac-cs a llibres en altres llenges.

    Documents adaptats als diversos nivells de competncia lectora

    Laprenentatge duna nova llengua requereix textos que sadeqin als diversos nivells de competncia lectora. En aquest sentit, hi ha dos tipus de documents adaptats que poden ajudar a trobar el que necessita cada persona:

    De lectura graduada: sn textos que utilitzen un vocabulari limitat i un conjunt destruc-tures sintctiques restringides. Sorganitzen per nivells: bsic, elemental, intermedi, avan-at. Estan pensats per aconseguir una progressi en ladquisici de vocabulari i de for-mes gramaticals. Solen portar una llista de vocabulari explicat.

    Adaptats a la lectura fcil: sn textos pensats per afavorir una millor comprensi lecto-ra. No contenen figures literries simbliques (metfores, etc.), no utilitzen tcniques narratives com ara el flashback i usen un vocabulari de fcil comprensi. Tenen una ti-pografia i composici del text clara i esponjosa. Poden organitzar-se tamb per nivells. Sovint porten explicaci dalgunes paraules del text i activitats de comprensi lectora.

    Documents per a una bona acollida

    Lobjectiu daquesta part del fons s donar la informaci bsica sobre lentorn ciutad on sha establert la nova ciutadania, des de laprenentatge de les llenges del pas fins a trmits administratius, assumptes civils, normatives, costums culturals, etc.

    La part ms destacada i necessria s el fons per a laprenentatge de les llenges (ca-tal i castell). Actualment, els mtodes multimdia dautoaprenentatge sn els ms tils. Poder disposar de vocabularis bsics de la llengua catalana per oferir en donaci seria molt interessant. s important disposar dels llibres recomanats pels diferents centres formatius de la nostra zona.

    Mantenir actualitzats tots els documents que poden ser dinters, com per exemple: lleis destrangeria, dacollida, etc.

  • Collecci 10

    Documents per a la diversitat

    El nostre objectiu seria donar a conixer a la comunitat els orgens culturals dels nous conciutadans i considerar la diversitat cultural com un valor universal.

    bviament, la cultura bsica de referncia s la del pas, per cal enriquir-la i donar visi-bilitat a altres cultures donant especial rellevncia a les de les zones dorigen dels grups culturals del nostre entorn.

    On s ms fcil reflectir la multiculturalitat s en les seccions literries, per no podem oblidar altres camps com ara la creaci i lart, la msica i el cinema, aix com el folklore i les religions.

    Tractament de la collecci

    Les biblioteques que formen part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputaci de Barcelona tenen definits uns criteris propis en relaci amb la catalogaci del fons en llenges dalfabets no llatins. El tret ms destacat s la traducci del ttol, no la translite-raci. Per tal dunificar criteris i facilitar la creaci de fons multiculturals, des de Gerncia de Serveis de Biblioteques (GSB) es facilita la catalogaci del fons que adquireix cada biblioteca. Actualment, dos cops lany, des de la GSB, es fa un avs a totes les biblioteques interessades.

    Recursos electrnics

    Molts dels documents en suport fsic que considerem tils per dotar-nos duna collecci que doni resposta al repte duna societat multicultural tenen la seva equivalncia en lentorn digital. Cal estar atents als recursos que van sorgint. Sn especialment interessants els que fan referncia a laprenentatge de llenges, tant en format multimdia com en lnia. Tamb cal seguir levoluci del llibre electrnic i valorar la seva aportaci, com ja sha mencionat anteriorment.

    Recursos econmics

    Crear un fons datenci a la diversitat cultural, i especialment si es considera interessant disposar dun fons en altres llenges, requereix una dotaci econmica especfica, a banda de disposar de temps i recursos humans per portar-ho a terme, ja que en molts casos demana un esfor afegit i cal buscar camins fora del mercat habitual dadquisicions.

    Ubicaci

    Els documents en altres llenges, habitualment novelles, subiquen com els documents en llenges europees.

    En algunes biblioteques es va optar per fer un centre dinters del fons dacollida i crear una secci diferenciada. Des del Grup de Treball no donarem suport a aquesta opci, per cadasc pot valorar si ho considera necessari. Hi ha altres opcions com s crear algun distintiu per barrejar-lo amb la resta de fons i ubicar-lo on correspongui per signatura.

  • Collecci 11

    Qu podem fer?

    Contactar amb altres biblioteques per informar-nos i conixer experincies.

    Demanar lots de llibres en una llengua determinada a una altra biblioteca o a la CEPSE per exposar temporalment o prestar.

    Demanar les diferents publicacions gratutes i els materials dacollida que editen les administracions pbliques i entitats afins.

    Tenir identificades les persones que ens poden ajudar en la selecci i ladquisici del fons.

    Vetllar per un fons documental de diversitat cultural.

    Reforar la secci daprenentatge de catal i castell.

  • 12

    Serveis

    En relaci amb les comunitats immigrades, cal tenir en compte algunes necessitats espe-cfiques, per essencialment els serveis que ofereix la biblioteca sn serveis per a tota la ciutadania, entenent que alguns sn despecial inters per a persones amb dificultats econmiques, formatives o de caire social, entre les quals poden estar incloses les per-sones nouvingudes i els seus familiars.

    A banda del fons documental, els serveis que pot oferir la biblioteca multicultural sn mltiples i diferents segons la singularitat de cada biblioteca, entorn, recursos, iniciativa Apuntem algunes idees vinculades als diferents serveis.

    Qu podem fer?

    Servei dinformaci:

    Fulls dacollida en diferents llenges.

    Fullets informatius. Llocs per aprendre llenges, punts daccs a Internet, entitats dacollida, etc.

    Serveis relacionats amb la formaci i laprenentatge

    La formaci al llarg de la vida s un dels pilars de la biblioteca, i actualment un servei imprescindible per atenuar la fractura digital. A ms, moltes de les famlies immigrades poden tenir un baix nivell cultural o simplement dificultats en el coneixement de la nostra llengua. Des de les biblioteques podem fer propostes formatives que donin eines per a la millora cultural o funcional.

    Destaquem:

    Formaci digital: tallers formatius en lmbit laboral, habitatge, s dInternet, etc.

    Formaci en habilitats lingstiques: aprenentatge, intercanvi, alfabetitzaci, comprensi lectora a travs de la lectura fcil, etc.

    Visites individuals o grupals dacollida a la biblioteca i els seus serveis.

    Propostes de foment cultural

    Si en tots els temes cal estar assessorats, en el camp de la dinamitzaci cultural encara s ms imprescindible actuar en collaboraci amb les entitats representatives dels col-

  • Serveis 13

    lectius als quals ens adrecem per tal devitar caure en estereotips i, sobretot, per donar sentit a les propostes. Cal evitar lorganitzaci per a i anar cap a lorganitzaci conjun-tament amb. Algunes de les accions ms habituals poden ser:

    Clubs de lectura en llenges dorigen.

    Sessions culturals, vetllades musicals, exposicions, mostres relacionades amb la diver-sitat cultural.

    Utilitzaci de la histria i la informaci local com a recurs de cohesi i dintegraci entre totes les cultures.

    Utilitzaci de temes de saviesa popular transversals: les herbes remeieres, les llegen-des, etc.

    Serveis per a infants

    Les biblioteques amb una forta presncia migratria al seu entorn poden tenir unes difi-cultats afegides a lhora de donar un servei adequat als infants.

    Ls de la biblioteca per part dels infants nouvinguts i les seves famlies ocasiona sovint situacions conflictives, similars a les que es generen en entorns amb altres situacions de marginalitat o amb dificultats en lencaix social. Tamb, per, els infants poden ser una via dentrada i coneixement de la biblioteca per part dels seus acompanyants i famlia, i cal saber-ho aprofitar.

    Amb tot, proposem dotar-nos duna normativa de funcionament clara i entenedora per a tothom. Ser una eina til per donar a conixer com cal comportar-se en un espai com-partit com s la biblioteca, i especialment a lrea infantil, si s lespai on es produeix ms disfuncionalitat.

    Les dificultats en laprenentatge dels infants nouvinguts o fills de persones immigrades s fcilment detectable i comprensible. Des de la biblioteca podem ajudar en mltiples ac-cions que podem emprendre:

    Suport als deures escolars, presentaci de treballs, cerques dinformaci.

    Activitats i tallers per afavorir laprenentatge, per tamb la convivncia, la relaci entre nens i nenes de diferents procedncies.

    Acollida als pares i especialment a les mares dels infants, que difcilment tenen altres llocs relacionals.

    Activitats, hores del conte, etc., en altres llenges o simultnies en catal i llengua dorigen.

    Collaboraci amb escoles i casals dinfants en les propostes encaminades a valorar la diversitat cultural: s dels llibres en altres llenges, fons on es valora la diversitat, etc.

    El carnet

    El carnet de la biblioteca s un document molt important i til per a persones immigrades. A ms de donar accs a diversos serveis, el carnet s un document didentificaci i que, alhora, dna sentit de pertinena al pas dacollida. Tamb s til a efectes de demostra-ci de lestada i larrelament per obtenir la residncia.

  • Serveis 14

    Si entenem que el carnet s necessari i til, cal valorar els requisits que posem per obte-nir-lo. Les persones en situaci irregular o els que no tenen domicili fix troben dificultats en moltes biblioteques; per tant, cal unificar criteris perqu algunes biblioteques no esde-vinguin lnic refugi de les persones amb dificultats i daltres sestalvin possibles incon-venients que poden sorgir.

    Habitualment la demanda del carnet va ms vinculada a ls dordinadors i laccs a Inter-net, i la prdua de documents no s exclusiva de les persones amb dificultats. La nostra proposta s facilitar al mxim laccs al carnet i no contribuir a la seva marginaci.

  • 15

    Recursos humans

    El motor principal de la biblioteca pblica s el seu personal. A continuaci, detallem un seguit de recomanacions concretes que potencien la tasca del personal en entorns mul-ticulturals:

    Els professionals de la biblioteca pblica han destar implicats en la seva feina amb la seva comunitat. Sovint sha de treballar de manera molt propera amb agents externs: el personal ha destar disposat a sortir de la biblioteca i, tamb, a tenir una certa flexibilitat horria. Convindria que aquesta disponibilitat estigus prevista en el manual de tasques de bibliotecaris i tcnics auxiliars.

    Cada biblioteca necessita un equip que sadapti a les necessitats de lentorn. En el nos-tre mbit administratiu, es fa difcil materialitzar aquesta diversitat de perfils i per aix proposem compartir, amb altres equipaments municipals, tcnics de suport a temps parcial que puguin cooperar per millorar els serveis que ofereix la biblioteca i adaptar-los a la demanda i a les necessitats de la societat. s molt important establir uns objectius comuns amb els altres equipaments, associacions, entitats, gremis, empreses, comer-os, escoles, centres culturals, petites comunitats, etc., de la poblaci per treballar de manera transversal, optimitzar recursos i ser ms eficaos en el dia a dia.

    En molts documents internacionals recomanen la contractaci de personal que reflec-teixi la diversitat dorgens o tnies de la poblaci: en la nostra realitat es fa difcil de ma-terialitzar aquesta recomanaci en els processos de selecci.

    La formaci pel que fa a la recepci de nouvinguts s molt important: com adrear-se als nous usuaris, quins sn els seus hbits i costums, quines sn les preguntes ms fre-qents Tot el personal ha de conixer aquesta informaci i ha de saber resoldre as-pectes relacionats amb aquest tema.

    El personal ha de conixer b lentorn de la poblaci per poder adrear els usuaris all on sigui necessari: oficina de promoci econmica, benestar social, etc.

    Aconsellem redactar manuals de procediments interns per regular tota la informaci que el personal ha de transmetre als nous usuaris i que reculli qu cal fer davant de possi-bles conflictes de xoc cultural.

    La diversitat de perfils de les persones que treballen a la biblioteca sha dadaptar a les necessitats de lentorn. s bo que cada persona sespecialitzi en aspectes que millorin la qualitat del nostre servei. Alhora, podr formar i informar la resta de companys i pro-fessionals.

    De vegades es pot comptar amb el suport de voluntaris que reforcin lequip de treball. Aquest suport sempre ha danar encaminat a portar a terme projectes singulars que no

  • Recursos humans 16

    es farien si ells no hi fossin: parelles lingstiques, lectura en veu alta, suports individuals en les TIC, etc. Els voluntaris han destar assegurats, han de signar un comproms de col-laboraci amb lentitat per un perode determinat i han de conixer b el funcionament de la biblioteca. Una vegada ms, la collaboraci amb altres entitats o institucions pot ser molt bona aliada: voluntaris del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, de bancs de temps, dassociacions de dones, de la Creu Roja, etc. Es recomana lelaboraci dun pla de voluntariat de la biblioteca que es coordini amb els plans de voluntariat local.

    Qu podem fer?

    Afavorir que el personal assisteixi a reunions de vens o trobades dassociacions per buscar complicitats i collaboracions entre els diferents mbits socials, culturals, esportius, escolars, etc., de la poblaci. La interacci amb els usuaris fora de lmbit de la biblioteca pot fer augmentar el sentiment de proximitat.

    El manual de procediments dacollida ha dincloure aspectes com ara la llengua bsica de comunicaci en el primer contacte, els materials que shan de proporcionar, etc. Tot el personal lha de conixer i utilitzar de la mateixa manera.

    Si un professional condueix el club de lectura fcil i tamb fa algun suport a tallers amb usuaris infantils pot servir de pont entre pares i fills de la mateixa famlia: safavoreix la interacci i el coneixement de les necessitats.

    Formar-nos en el coneixement de les diverses cultures presents en el nostre territori.

  • 17

    Comunicaci i difusi

    En biblioteques en entorns multiculturals, la comunicaci amb els usuaris ha de tenir en compte alguns elements diferencials:

    La imatge de la biblioteca

    En primer lloc, hem de preguntar-nos quina s la idea que es t del que s una biblioteca en pasos culturalment molt diferents del nostre, ja que es pot tenir una imatge que sajus-ta poc a la realitat del nostre pas.

    Llenguatge i missatge adaptat a lentorn

    Des del punt de vista de la multiculturalitat, la comunicaci i la difusi ha de tenir en comp-te els aspectes segents:

    La diversitat de costums i maneres de relacionar-se de cada comunitat.

    Comunicar de manera fcil i entenedora: utilitzar recursos grfics, missatges curts, llen-guatge planer

    El catal s la llengua prpia del pas, i el castell tamb s oficial. s important valorar si alguna vegada cal introduir altres idiomes en accions de difusi.

    Si la biblioteca t un pla de comunicaci i difusi que ordeni i prioritzi els canals que shan dutilitzar per difondre serveis i activitats. Amb tot, cal recordar que hi ha grups que continuen funcionant amb el boca-orella.

    Els nostres aliats en aquesta tasca de divulgaci seran les entitats i altres equipaments municipals amb qui collaborem sovint. No podem deixar de referir-nos a les dificultats que suposa de vegades atendre algunes comunitats i integrar-les a la dinmica de la bi-blioteca Per aix s recomanable utilitzar els canals de comunicaci que proporcionen les entitats socials. A vegades s interessant tenir ben informades les persones clau de la comunitat.

    Fer present la biblioteca i collaborar amb les publicacions i/o xarxes socials elaborades per entitats afins a la comunitat.

    La participaci de la biblioteca en esdeveniments de la comunitat pot representar una de les estratgies de promoci ms efectives: fires dentitats, dies assenyalats de cada comunitat multicultural, el ramad i efemrides de significat important.

  • Comunicaci i difusi 18

    Documents de difusi

    Podem elaborar alguns materials especfics de difusi en diferents llenges o b en un document ms genric en el qual hi hagi una part en diferents idiomes.

    Retolaci i senyalitzaci

    Les biblioteques que opten per un fons multicultural poden apostar tamb per una senya-lstica especfica per a algun dels seus apartats. Per exemple, s interessant retolar en les llenges originries o amb imatges, i tamb es pot plantejar per als fons daudiovisuals o daltres que vulguem destacar.

    Qu podem fer?

    Elaborar fullets dacollida de la biblioteca.

    Editar la guia de la biblioteca, cartells, guies de lectura daprenentatge

    Fer doble retolaci de la secci de llenges estrangeres.

    Crear i utilitzar pictogrames especfics.

    Vetllar per la presncia de la biblioteca en materials de difusi collectius.

  • 19

    Bones prctiques

    1. Activitats de foment a la lectura i la cultura

    A lestiu, Barcelona tacull. Biblioteques de Barcelona

    Cinema per a la convivncia. Biblioteca La Florida de lHospitalet de Llobregat

    Club dels deures. Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles

    Club de lectura en veu alta Caadors de llibres. Biblioteca Font de la Mina de Sant

    Adri de Bess

    Contes en llengua materna. Biblioteca Municipal de Manlleu

    Exposici Les llenges que es parlen a Manlleu. Biblioteca Municipal de Manlleu

    Hort i cultura. Biblioteca del Nord de Sabadell

    Taller de relaxaci i comunicaci. Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles

    Taller de lectura fcil en catal. Biblioteca Municipal de Manlleu

    Voluntariat de lectura. Biblioteca Municipal de Manlleu

    2. Recursos

    20 literatures. Guia de la diversitat literria a les Biblioteques de Barcelona

    La maleta de la Frede. Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles

    uBiCaT xarxa. Terrassa. BCT Xarxa

  • Bones prctiques 20

    1. Activitats de foment a la lectura i la cultura

    Ttol de la bona prctica: A lestiu, Barcelona tacull

    Municipi Barcelona

    Biblioteca Biblioteques de Barcelona (7 equipaments) B. Sant Pau - Santa Creu B. Sagrada Famlia - Josep M. Ainaud de Lasarte B. Vapor Vell B. Guinard - Merc Rodoreda B. Nou Barris B. Ignasi Iglesias - Can Fabra B. Poblenou - Manuel Arranz

    Resum de la bona prctica El servei consisteix en lorganitzaci i posada en marxa dun conjunt dactivitats ldiques i alhora educatives que facilitin el procs de coneixement i adaptaci positiva a la ciutat de Barcelona durant el perode estival.

    La participaci s voluntria, per exigeix el comproms dassistncia. El servei s gratut per als participants.

    Les activitats se centren en el coneixement de lentorn: promoure un espai de descoberta conjunta de lentorn del barri, del districte i de la ciutat de Barcelona per tal daconseguir autonomia i seguretat en la cerca de recursos que donin resposta a les necessitats, aficions i inquietuds dels adolescents i joves participants.

    Tamb se centren en el treball en xarxa: impulsar el treball en xarxa amb la resta dequipaments, serveis i entitats del territori per tal de facilitar el coneixement i la relaci entre iguals, implementant propostes conjuntes.

    Finalment, es fa una atenci especial al treball amb les famlies: afavorir les dinmiques de participaci de les famlies en el funcionament quotidi del servei per tal de facilitar el procs dintegraci dels joves i oferir espais de reflexi amb els professionals per enriquir la funci educativa.

    Els eixos de treball sn:

    1. El foment de la llengua catalana, vehicle de comunicaci, llengua ds, dacollida i integraci principal i en convivncia amb les altres llenges ds, tant les cooficials del territori com les que sn patrimoni dels joves i les seves famlies.

    2. La interculturalitat, valor denriquiment, dintercanvi i de coneixement mutu entre tots els agents socials participants (monitors, coordinadors de reagrupament al territori, joves, famlies, resta de membres de la comunitat, etc.) i procedents de diferents i diversos territoris i/o entorns socials, culturals i lingstics.

    3. La cohesi social, com a voluntat de teixir i consolidar xarxes de convivncia, fruit de la creaci destructures tcniques i professionals en contacte i collaboraci activa amb la realitat social individual i collectiva.

    Quins objectius t? Vol afavorir que els adolescents i joves participin en la realitat de la nova ciutat de residncia i desenvolupin, durant les vacances escolars destiu, una srie dactivitats que, des duna vessant ldica i alhora educativa, facilitin la relaci entre iguals i ladquisici de coneixements sobre nocions de catal, lentorn i la societat dacollida, ls de les biblioteques com a espai de proximitat i els espais dinteracci amb altres adolescents i joves.

    Quan sha dut a terme? Des del 2009 (6 edicions). Es duu a terme durant els mesos de juliol i agost.

  • Bones prctiques 21

    Qui lorganitza? Biblioteques de Barcelona.

    Consorci dEducaci de Barcelona.

    Direcci de Joventut, de lrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de lAjuntament de Barcelona.

    Consell de la Joventut de Barcelona del Departament dInfncia i Famlia.

    A qui va adreada? A adolescents i joves, membres de famlies que han fet efectiu el reagrupament durant els ltims mesos abans de lestiu, fent especial atenci als adolescents i joves en la franja de 15 a 18 anys.

    Quina ha estat lavaluaci La mitjana dassistents de les ltimes edicions s de 140 adolescentsi valoraci de resultats? i joves.

    En general, al llarg de totes les edicions, la valoraci ha estat molt positiva, tant per part dels organitzadors com dels participants i de les seves famlies.

    El pressupost total aproximat de les quatre setmanes de realitzaci del projecte sn 24.000 . Biblioteques de Barcelona aporta 6.000 .

    La gesti del projecte est externalitzada a una empresa.

    Vdeos sobre el projecte a:http://www.bcn.cat/novaciutadania/arees/ca/acollida/reagrupament_familiar.html

    Telenotcies de TV3 (2011) a: http://www.tv3.cat/videos/3660470/El-programa-Barcelona-tacull-ensenya-catala-als-nouvinguts

    Responsable o contacte Juanjo Arranz, director de Programes i Cooperaci de Biblioteques de Barcelona (jarranz@bcn.cat)

    Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut per dur-la a terme?

    Fotografies i arxius complementaris de la bona prctica

  • Bones prctiques 22

    Ttol de la bona prctica: Cinema per a la convivncia

    Municipi LHospitalet

    Biblioteca La Florida

    Resum de la bona prctica A finals del 2012, des de lAssociaci de Vens i la Biblioteca neix la idea de crear Cinema per a la convivncia.

    El 2013 es va inaugurar el nou Centre Municipal Ana Daz Rico i es va decidir que era el lloc idoni per desenvolupar el projecte.

    Lactivitat es compon de dues parts: el passi de la pellcula i un cinefrum al final.

    Quins objectius t? Lobjectiu principal daquest projecte s arribar a la diferent poblaci que hi ha al barri i convertir-se en un punt de trobada on, a travs del cinema, es pugui parlar de la convivncia i del valor de la solidaritat, un espai on poder-se conixer, trencar amb els estereotips i tpics, i afavorir el bon venatge i la cohesi social.

    Desenvolupar un pensament crtic, reflexiu i amb opini.

    Treballar al territori amb diferents agents.

    Quan sha dut a terme? Es va iniciar lany 2013.

    Qui lorganitza? Centre Municipal Ana Daz Rico.Unitat contra el Feixisme i Racisme.Associaci de Vens i Venes La Florida.Vens i venes de la Florida.Biblioteca La Florida.

    A qui va adreada? A tots els adults que hi vulguin participar.

    Quina ha estat lavaluaci Lactivitat en general ha tingut una bona acollida i valoraci de resultats? i es valora positivament entre els assistents.

    En aquests dos anys sha millorat la infraestructura, la participaci i la puntualitat.

    Es disposa dalgunes De gener a juny del 2014, hi van assistir 350 persones.dades?

    s una activitat mensual.

    Cada mes es fa una reuni entre tots els agents implicats en lactivitat dues setmanes abans del passi per tal dacordar-ne la difusi i preparar-ne la sessi.

    La difusi es prepara des de la Biblioteca a travs de cartells i dptics, que ms tard els organitzadors reparteixen per diferents punts del barri i envien a travs de mailings postals i electrnics.

    La Biblioteca sencarrega daconseguir les pellcules.

    Desprs del passi, una de les organitzadores modera un petit debat sobre la pellcula.

    Responsable o contacte Cristina Amatriain (amatriainrc@diba.cat)

    Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut per dur-la a terme?

  • Bones prctiques 23

    Ttol de la bona prctica: Club dels deures

    Municipi Canovelles

    Biblioteca Frederica Montseny

    Resum de la bona prctica Servei dajuda als infants fins a 14 anys per fer els deures escolars, resoldre dubtes, trobar informaci adequada, cercar a Internet

    Quins objectius t? Millorar el nivell acadmic dels infants, millorar la seva autoestima, potenciar la Biblioteca com a espai de cultura, coneixement i respecte.

    Quan sha dut a terme? Es duu a terme des de lany 2002. Es fa durant tot el curs escolar de dilluns a divendres de 17 a 20 h.

    Qui lorganitza? La Biblioteca.

    A qui va adreada? Als nens i nenes del territori.

    Augment de ls de la sala.

    Augment del prstec infantil.

    Millora de lactitud en general.

    Millora del rendiment escolar.

    Augment de la participaci en activitats.

    7.300 usuaris lany 2013.

    Una mitjana de 5 demandes per usuari.

    No es pot absorbir tota la demanda.

    Apropament del dinamitzador als usuaris.

    Es crea un bon clima de treball.

    Del pressupost de la Biblioteca es paguen dues persones. 20 hores setmanals.

    Responsable o contacte Sylvia Sanz Moix (sanzms@diba.cat)

    Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut per dur-la a terme?

    Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?

    Es disposa dalgunes dades?

  • Bones prctiques 24

    Ttol de la bona prctica: Club de lectura en veu alta Caadors de llibres

    Municipi Sant Adri de Bess

    Biblioteca Font de la Mina

    Resum de la bona prctica El mes doctubre del 2012 va nixer Caadors de llibres. Aquesta activitat, que actualment es fa setmanalment, pretn oferir un espai als infants que vnen a la Biblioteca i a les entitats del barri per poder llegir i aprendre duna manera informal amb la tranquillitat de no ser jutjats i de ser respectats pel seu nivell, cosa que entenem que els apropa a la lectura i els motiva a voler seguir llegint.

    Es considera que la lectura t diferents dimensions: s prctic, per resoldre qestions de la vida quotidiana. s cientfic, per poder accedir a la informaci i a altres formes de pensar. s literari, per apreciar el valor esttic de la literatura.

    Des de la Biblioteca es vol oferir loportunitat a tots els nens i nenes daprendre i aprofundir en aquestes dimensions, tant directament amb els infants com a travs de les entitats del barri.

    Quins objectius t? Objectius generals: Despertar el gust per la lectura. Fomentar la comprensi lectora. Desenvolupar la imaginaci. Treball en xarxa i collaboraci amb altres agents educatius.

    Objectius especfics: Treballar els valors a travs dels contes i lautoestima de linfant: hbits,

    atenci, respecte de les persones i al material, civisme, collaboraci, etc. Enfortir el sentit de pertinena al club. Treballar la interculturalitat.

    Quan sha dut a terme? Fa dos anys i actualment en curs.

    Qui lorganitza? Personal de la Biblioteca Font de la Mina.

    A qui va adreada? Infants de 8 a 10 anys. Casals i escoles del barri de la Mina.

    Els infants i els casals nhan fet una valoraci positiva. Actualment hi ha uns sis nens per sessi, un cop a la setmana, una hora.

    Motivaci i illusi per pertnyer al club.No hi ha precedents dactivitat ni de biblioteca al barri.

    Sha treballat en dos casals i en una escola en un futur.

    Lactivitat se centra en la lectura dun conte per part dels nens i una dinamitzaci. Es fa un cop per setmana durant una hora. Es duu a terme en una sala petita, de llum indirecta i acollidora, i consta de tres fases (tamb es pot fer a la biblioteca escolar o en un altre lloc apartat i acollidor de lentitat o casal).

    Normes:Shan dapuntar en un full per participar-hi. Puntualitat.

    Lectura del conte. Aquesta part dura uns trenta minuts. Cadasc t una fotocpia sense imatges amb frases subratllades de diferents colors per treballar la imaginaci; cada nen llegeix un color.

    Instruments perqu segueixin el text i no es desconcentrin: la vareta mgica dna el torn de paraula, la campaneta es toca quan hi ha una coma i els recorda la pausa que han de fer, el tambor i el palet es fan sonar quan hi ha un punt, i sutilitza un ou de plstic per a altres signes de puntuaci.

    Durant la lectura es fan preguntes sobre el text llegit.

    Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?

    Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut per dur-la a terme?

  • Bones prctiques 25

    Es busquen llibres adaptats al grup del fons de la sala dinfants de la Biblioteca.

    Dinamitzaci. Durant els ltims vint minuts es fa una activitat sobre el text, que ha estat preparada prviament. Sn activitats relacionades amb la imaginaci, la narraci, la memria

    Es necessiten dues persones per dinamitzar lactivitat, tot i que a partir de dos nens es pot fer i llavors amb una persona seria suficient.

    Responsable o contacte Georgina Orselli (orsellimg@diba.cat)

    Constanza Eslava (eslavacc@diba.cat)

  • Bones prctiques 26

    Ttol de la bona prctica: Contes en llengua materna

    Municipi Manlleu

    Biblioteca Municipal

    Resum de la bona prctica Dues sessions de contes explicats en sis llenges maternes diferents, amb traducci al catal al final de cada conte. Amb la collaboraci de sis dones dorgens estrangers residents a Manlleu.

    Quins objectius t? Visualitzar la importncia de la llengua materna en una comunitat multicultural.

    Mostrar la varietat de les narracions de la tradici oral de diverses cultures.

    Fomentar la tolerncia sobre els diversos parlars de la ciutat.

    Quan sha dut a terme? Novembre del 2011.

    Qui lorganitza? La Biblioteca Municipal de Manlleu.

    A qui va adreada? A tota la poblaci, especialment al pblic familiar.

    Bona assistncia de pblic: sha publicitat com una hora del conte ms dins de loferta de la biblioteca i sha explicat lespecificitat de la sessi.

    En un primer moment ha causat una mica destranyesa entre el pblic, per els ms petits han seguit lexplicaci com si fos en llengua prpia.

    Shan fet dues sessions de tres contes en un interval de quinze dies: alguns pares ho han trobat massa junt.

    La complementaci amb una escenografia molt visual en cada conte per ajudar a la comprensi de la narraci ha estat molt important.

    Sha comptat amb la collaboraci duna mestra que ha treballat a la Biblioteca dins dun pla docupaci del SOC. Sha contactat amb sis persones que parlen les llenges majoritries de Manlleu: catal, castell, rab, amazic, romans, rus i twi. Sha hagut de formar una mica aquestes persones en la tcnica de narrar un conte. Sha preparat una escenografia diferent en cada cas (titelles, ombres xineses, imatges, etc.) per poder explicar visualment el contingut del conte.

    Cada narradora ha explicat el conte noms en la seva llengua materna i, al final, la mestra collaboradora lha explicat novament en catal, fent preguntes sobre si sha ents abans de comenar. Cada conte es va traduir de manera escrita al catal i es va imprimir en un petit llibret que es va repartir a les escoles per si en algun moment els centres volien tornar a explicar el conte. Tamb es va fer una gravaci casolana en vdeo de totes dues sessions.

    Fotografies i arxius complementaris de la bona prctica

    http://www.elter.net/noticia/11338/function.file-get-contents#.VF_q12fvb08

    Responsable o contacte Nria Silvestre Gus (silvestregn@diba.cat)

    Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?

    Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut per dur-la a terme?

  • Bones prctiques 27

    Ttol de la bona prctica: Exposici Les llenges que es parlen a Manlleu

    Municipi Manlleu

    Biblioteca Municipal

    Resum de la bona prctica Exposici elaborada amb la collaboraci de diverses persones dorgens diferents residents a Manlleu. Es van triar vint paraules del mn dels llibres, la cultura i la fraternitat i es van traduir a les ms de trenta llenges que es parlen a Manlleu. Cada paraula tenia un plaf amb totes les traduccions.

    Quins objectius t? Visualitzar la diversitat lingstica duna comunitat aparentment bilinge.

    Visualitzar la diversitat dorgens de les persones que resideixen al municipi, en el cas de Manlleu, ms de 55.

    Quan sha dut a terme? Abril 2008, amb motiu de lAny Internacional de les Llenges. Lexposici es va tornar a exposar lany segent, al Mercat Municipal.

    Qui lorganitza? La Biblioteca Municipal de Manlleu.

    A qui va adreada? A tota la poblaci.

    Els usuaris mostraven perplexitat pel desconeixement de la gran quantitat de llenges diverses al municipi.

    La collaboraci directa amb persones de diversa procedncia, fent-les participar en el procs de recollida dinformaci, va provocar que aquestes persones se sentissin part important de la comunitat i, en conseqncia, que se sentissin ms ben valorades.

    Algunes escoles van visitar lexposici.

    Es va fer una tria de paraules i es va contactar amb persones parlants de diversos idiomes, molts dells lectors de la Biblioteca, per fer-ne la traducci. En alguns casos es van traduir amb lajut de diccionaris, aix com dentitats, com va ser el cas de la llengua de signes en catal. Les persones que van collaborar en el projecte estaven esmentades al final de lexposici.

    Cada paraula tenia un plaf, amb les traduccions encerclades en una mena de bafarada.

    Lexposici es va fer amb pocs recursos econmics: nicament uns cartrons ploma i el disseny propi de la Biblioteca.

    Es va convidar les escoles a treballar les paraules: sels va passar els plafons en format PDF.

    Fotografies i arxius complementaris de la bona prctica

    Responsable o contacte Nria Silvestre Gus (silvestregn@diba.cat)

    Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?

    Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut per dur-la a terme?

  • Bones prctiques 28

    Ttol de la bona prctica: Hort i cultura

    Municipi Sabadell

    Biblioteca Biblioteca del Nord

    Resum de la bona prctica Projecte de creaci i manteniment dun hort urb al pati posterior de la Biblioteca. Aquest espai estava abandonat i no tenia cap s, a banda que patia constantment actes vandlics per part dalguns grups dinfants i joves dtnia gitana del barri. En ledici que es fa a la primavera hi ha ms treball dhort, alhora que es treballa lanimaci lectora al voltant de la temtica de la natura. En ledici dhivern hi ha menys treball dhort i es fan activitats diverses de descoberta de la Biblioteca, danimaci a la lectura, teatre, msica, etc.

    1. Mantenir lespai posterior de la Biblioteca com un lloc de trobada social i de convivncia que ajudi a crear un teixit de relacions socials entre els usuaris de diferent edat i diferent cultura (tnia gitana, marroquins, africans, etc.).

    2. Promoure els valors del respecte (Biblioteca i entorn), la collaboraci i la responsabilitat.

    3. Vincular el valor de la natura amb el valor de la lectura.

    4. Promoure els valors de leducaci ambiental i la sostenibilitat a travs de lagricultura ecolgica.

    Quan sha dut a terme? Activitat que es porta a terme des del mar del 2013 fins al present: primera edici, de mar a juny del 2013; segona edici, doctubre a desembre del 2013; tercera edici, de mar a juny del 2014; quarta edici, doctubre a desembre del 2014.

    Qui lorganitza? Projecte iniciat per la Biblioteca del Nord amb la Secci de Dinamitzaci Cultural del Departament de Cultura de lAjuntament. Es rep assessorament tcnic i alguns materials (terra, adob) del Servei de Jardineria de lAjuntament. Tamb es compta amb el patrocini de lAssociaci de Comerciants de Ca nOriac, que fins al moment ha proporcionat material de jardineria i el refrigeri de lltima edici.

    A qui va adreada? Adreat a infants dentre 4 i 11 anys, aix com a adults i entitats o associacions venals de lentorn que hi vulguin participar.

    Avaluaci:

    Sha fet una avaluaci quantitativa i qualitativa a linici, durant i al final de cada edici.

    1. En lavaluaci quantitativa shan obtingut bons resultats quant al nombre de participants i dassistents; shan fet totes les sessions i un 95% de les activitats complementries previstes (per exemple, lespantaocells, el diari de lhort, lexposici fotogrfica, la representaci teatral).

    2. Lavaluaci qualitativa ha perms reorientar lactivitat cap a la vessant ms educativa i de foment de la lectura, aix com implementar millores importants en la metodologia i temporalitzaci del projecte (per exemple, fer sessions diferenciades per grups dedat, fitxes de cada sessi amb el contingut a treballar, coordinaci dels diferents professionals implicats). Des del punt de vista qualitatiu, tamb shan observat algunes millores en el comportament dalguns infants i famlies que shan fet seu aquest espai (han aportat, fins i tot, llavors i planters) i han participat en les festes que shan fet al pati, fora de lambient ms normatiu del que s la Biblioteca.

    Valoraci dels resultats:

    Lhort ha patit actes de vandalisme mentre la Biblioteca ha estat tancada, per sha continuat amb el projecte i sha obtingut sempre un resultat satisfactori. Els resultats daquest projecte, per, sn a mitj i llarg termini.

    Els reptes que es plantegen sn:

    1. Com fer-ne el manteniment entre edici i edici?

    2. Ampliar lespai dhort (actualment hi ha noms sis parterres de dimensions no gaire grans) per oferir-lo com un espai obert ds comunitari.

    Quins objectius t?

    Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?

    Es disposa dalgunes dades?

  • Bones prctiques 29

    Metodologia: lactivitat es fa dos cops lany (de mar a juny i doctubre a desembre) tots els dijous en dues franges horries en funci de ledat: de 4 a 7 anys, de les 17.30 a les 18.30 h, i de 8 a 11 anys, de les 18.30 a les 19.30 h. Les places sn limitades (15 infants a cada grup) i cal inscripci prvia. Es combinen les sessions dhort amb les de foment de la lectura. A lltima sessi es fa una activitat conjunta amb els dos grups (representaci teatral, recollecci dels aliments cultivats o actuaci de grups culturals de la ciutat, com ara els Saballuts).

    Recursos humans: ha variat en cada edici, per la part dhort i de teatre sempre lha portat una persona experta en el tema; la part de descoberta de la Biblioteca i danimaci lectora sha fet, en algunes edicions, amb el personal de la Biblioteca i tamb amb algun professional. El personal, per, ha collaborat en totes les activitats.

    Recursos materials: material de jardineria (eines, adob, terra, aliments i plantes per cultivar), material fungible per fer tallers i altres activitats complementries, mitjans de difusi en paper (els propis de la Biblioteca i els de lAjuntament), mitjans electrnics (mailing, Facebook, Biblioteca Virtual) i espais com ara laula taller dinfantil i lauditori.

    Recursos econmics: el pressupost total aproximat de cada edici ha estat de 1.350 (monitoratge, material per a tallers, material de jardineria) i sha assumit des del Departament de Cultura. Sha comptat, per, amb lassessorament tcnic i alguns materials (terra, adob) del Servei de Jardineria de lAjuntament i amb el patrocini de lAssociaci de Comerciants de Ca nOriac, que fins al moment ha proporcionat material de jardinera i el refrigeri de lltima edici.

    Fotografies i arxius Guia de lectura Els guardians de lhort: complementaris http://issuu.com/71232/docs/guia_guardians_hort de la bona prctica Fotografies: https://www.flickr.com/search/?w=102478583@N05&q=hort-i-cultura

    Responsable o contacte Estel Torn Margarit (torneme@diba.cat)

    Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut per dur-la a terme?

  • Bones prctiques 30

    Ttol de la bona prctica: Taller de relaxaci i comunicaci

    Municipi Canovelles

    Biblioteca Frederica Montseny

    Resum de la bona prctica Shan dut a terme una srie de jocs i tallers: comunicaci corporal, confiana, el mirall, lexpressi, massatges, el telfon, jo mai mai, imaginar i sentir, el tacte, comunicaci i respecte.

    Quins objectius t? Millorar la convivncia.

    Millorar el rendiment escolar.

    Quan sha dut a terme? Dimarts i dijous de febrer a maig del 2012.

    Qui lorganitza? La Biblioteca.

    A qui va adreada? A tots els nens i nenes de la Sala Infantil de la Biblioteca.

    Ha estat una etapa molt positiva. millorat la convivncia a la sala i el rendiment escolar tamb s ms bo.

    Caldria poder fer aquest tipus de taller un cop lany, cap a la primavera, quan els usuaris estan ms cansats, ms neguitosos, amb exmens i deures, i comena a fer calor.

    Lactivitat sha fet a la Sala dActes per canviar despai. s un lloc ms ampli i el fet de parlar de temes ms personals que afecten els sentiments ha suposat un apropament entre el pblic participant i la Biblioteca.

    Responsable o contacte Sylvia Sanz Moix (sanzms@diba.cat)

    Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?

    Es disposa dalgunes dades?

    Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut per dur-la a terme?

  • Bones prctiques 31

    Ttol de la bona prctica: Taller de lectura fcil en catal

    Municipi Manlleu

    Biblioteca Municipal

    Resum de la bona prctica Taller de lectura en veu alta que utilitza llibres en catal adaptats a la lectura fcil.

    Quins objectius t? Millorar la pronunciaci del catal.

    Aconseguir una millor comprensi del text.

    Fer una activitat fora de lentorn habitual de la classe.

    Fomentar la lectura.

    Quan sha dut a terme? Diversos anys (2006, 2007, 2008, 2009 i 2011), en el perode entre febrer i maig. Ara no es pot fer per manca de personal.

    Qui lorganitza? La Biblioteca Municipal i lOficina de Catal de Manlleu del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica.

    A qui va adreada? A persones que van a cursos de catal bsic organitzats per lOficina de Catal.

    En tots els anys que sha portat a terme aquest taller, shan fet 87 sessions de lectura i hi han participat 879 assistents.

    Lavaluaci s positiva: els alumnes milloren la pronncia, poden treure ms bona nota de lexamen oral de catal i coneixen la Biblioteca com un espai ms daprenentatge i relaci.

    Punts dbils: es depn del suport de personal extern de la Biblioteca i no sempre es pot donar continutat al projecte.

    Un cop a la setmana, el grup (unes 7-10 persones) es reunia a la Biblioteca, un monitor feia llegir alternativament tots els alumnes, es resolien dubtes de comprensi i es corregia la pronncia. Es feien petits jocs de comprensi lingstica. Shan utilitzat sempre llibres adaptats a la lectura fcil. De vegades sha participat en trobades de clubs de lectura fcil i en fires del llibre. Els primers anys es feia amb una periodicitat quinzenal, per no era tan efectiu. Els alumnes incorporen una hora ms a la setmana de lhorari de classes a fer lectura durant dos mesos, just abans de lexamen. Sn alumnes que ja han estudiat catal, per que tenen un nivell baix.

    Fotografies i arxius complementaris de la bona prctica

    Responsable o contacte Nria Silvestre Gus (silvestregn@diba.cat)

    Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?

    Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut per dur-la a terme?

  • Bones prctiques 32

    Ttol de la bona prctica: Voluntariat de lectura

    Municipi Manlleu

    Biblioteca Municipal

    Resum de la bona prctica Un grup de voluntaris queden amb un o dos alumnes de catal de nivell bsic per fer sessions duna hora de lectura en veu alta. Sutilitzen llibres adaptats a la lectura fcil.

    Quins objectius t? Millorar la lectura i comprensi de llibres en catal.

    Consolidar els coneixements apresos a les classes de catal.

    Fer foment de la lectura.

    Quan sha dut a terme? Diversos anys (2011, 2012, 2013 i 2014), entre els mesos de mar i maig.

    Qui lorganitza? La Biblioteca Municipal i lOficina de Catal de Manlleu, dins del projecte Voluntariat per la llengua del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica.

    A qui va adreada? A persones que estan aprenent a catal.

    Lacceptaci per part dels alumnes s molt bona.

    El treball dels voluntaris (molts dells membres del club de lectura de la Biblioteca, o lectors habituals) s molt ben valorat.

    Shan creat vincles que traspassen les sessions pactades entre alumne i voluntari.

    Va molt b que lactivitat es faci en un perode concret del calendari: s ms fcil obtenir la collaboraci dels voluntaris i el comproms dassistncia dels alumnes.

    Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut per dur-la a terme? Cada voluntari ajuda una o dues persones com a mxim. Es fan deu sessions de lectura, al final del curs escolar de catal, amb lobjectiu de millorar lexamen. Sha de buscar un espai tranquil per poder-se trobar i la Biblioteca proporciona els llibres. Alumnes i voluntaris van a la Biblioteca a conixer on hi ha els llibres daprenentatge de catal i de lectura fcil.

    Els voluntaris estan assegurats dins del programa de Voluntariat per la llengua del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica.

    El 2014, deu voluntaris van ajudar vint alumnes.

    http://www.elter.net/noticia/16269/biblioteca-manlleu-voluntariat-llengua-tornen-fomentar-lectura#.VGEXqGfod8s

    Responsable o contacte Nria Silvestre Gus (silvestregn@diba.cat)

    Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?

    Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut per dur-la a terme?

    Fotografies i arxius complementaris de la bona prctica

  • Bones prctiques 33

    2. Recursos

    Ttol de la bona prctica: 20 literatures. Guia de la diversitat literria a les Biblioteques de Barcelona

    Municipi Barcelona

    Biblioteca Biblioteques de Barcelona (Guia elaborada per la Biblioteca Sant Pau - Santa Creu)

    Resum de la bona prctica Biblioteques de Barcelona va participar activament en la celebraci, lany 2008, de Barcelona Dileg Intercultural, coincidint amb lAny Europeu del Dileg Intercultural.

    Durant aquell any, a ms dampliar el fons sobre diversitat cultural mitjanant ladquisici duna selecci de llibres referents a la interculturalitat, es van exposar els fons en altres llenges, les traduccions al catal o castell dobres daltres literatures i del fons relatiu a diferents cultures, i es va elaborar aquesta guia de lectura on es recollia part daquesta selecci de documents.

    No es tractava duna guia de lectura a ls, sin que es va demanar a persones dels pasos dorigen de les vint literatures residents a Barcelona que fessin una selecci que mostrs la seva riquesa literria.

    Quins objectius t? Donar a conixer autors i moviments literaris propers o llunyans a la prpia realitat cultural.

    Donar a conixer literatures que formen part del bagatge cultural de moltes de les persones residents a Barcelona.

    Descobrir autors que habitualment no ocupen un primer lloc a les llibreries i les biblioteques.

    Quan sha dut a terme? Edici puntual el 2008, que sha continuat distribuint a les diferents biblioteques de Barcelona fins a exhaurir-ne els exemplars.

    Qui lorganitza? Biblioteques de Barcelona.

    A qui va adreada? A tots els usuaris i professionals de Biblioteques de Barcelona, i tamb als professionals daltres biblioteques a lhora de fer la selecci de fons.

    La guia va servir per donar a conixer els fons de qualitat que ofereixen les diferents biblioteques de Barcelona, que estan a labast de tots els usuaris, ja siguin nouvinguts o autctons.

    La valoraci va ser positiva tenint en compte aquest criteri de programaci.

    Aproximadament uns 1.000 entre disseny i producci de la guia.

    Podeu consultar la guia a: http://w110.bcn.cat/fitxers/biblioteques/sant_pau/guiadiversitatliteraria.080.pdf

    Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?

    Es disposa dalgunes dades?

    Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut per dur-la a terme?

    Fotografies i arxius complementaris de la bona prctica

  • Bones prctiques 34

    Ttol de la bona prctica: La maleta de la Frede

    Municipi Canovelles

    Biblioteca Frederica Montseny

    Resum de la bona prctica Shan elaborat unes maletes plenes de contes, cmics i revistes infantils que es deixen a les escoles.

    Calen maletes i fer una tria del material que sha recollit a partir de duplicats i donacions de qualitat i en bon estat.

    Quins objectius t? Promoure la lectura en escoles amb pocs recursos amb infants en risc dexclusi social, la majoria nouvinguts.

    Quan sha dut a terme? Aquest s el quart curs escolar que es duu a terme aquest servei.

    Qui lorganitza? La Biblioteca, escoles, dinamitzadors.

    A qui va adreada? A nens i nenes de les escoles de Canovelles i tamb de poblacions properes (Granollers).

    Les escoles nhan fet una valoraci positiva. Els agrada poder tenir una petita biblioteca a la classe. Aquest servei es va iniciar amb 4 maletes i actualment nhi ha 12 de preparades i material per a possibles demandes.

    Cada maleta t aproximadament 50 documents.

    Lescola demana la maleta adequada al nivell dels seus alumnes. Tamb es poden endur la maleta un cop feta la visita escolar. Passats els tres mesos es demana la llista de les lectures i dels lectors, i des de la Biblioteca selabora un diploma al superlector i tamb al millor lector, per a aquells nens i nenes que han posat molt desfor per millorar el seu nivell lector.

    Responsable o contacte Sylvia Sanz Moix (sanzms@diba.cat)

    Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?

    Es disposa dalgunes dades?

    Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut per dur-la a terme?

  • Bones prctiques 35

    Ttol de la bona prctica: uBiCaT xarxa

    Municipi Terrassa

    Biblioteca BCT Xarxa

    Resum de la bona prctica Es revisa una part temtica del fons de la BCT Xarxa i se substitueix material obsolet per material actual, se cerquen altres recursos relacionats i sofereix tot al pblic de manera agrupada en forma dexposici, un mes lany i de manera permanent al web.

    Quins objectius t? Objectiu general:

    Treballar centres dinters relacionats amb mbits dinformaci ciutadana recollint tot tipus dinformaci relacionada per poder oferir-la les persones usuries.

    Objectius especfics:

    Enfortir el rol de la BCT Xarxa com a centre dinformaci ciutadana on la ciutadania pugui trobar resposta a les inquietuds relacionades amb la vida quotidiana fent promoci del servei dinformaci sobretot a les biblioteques de districte.

    Quan sha dut a terme? El 2011 es va dur a terme la campanya uBiCaT treball.

    El 2012 es va fer luBiCaT catal.

    El 2013 es va actualitzar luBiCaT treball.

    El 2014 (octubre) es va dur a terme luBiCaT lectura.

    Qui lorganitza? Personal del grup dinformaci de la BCT Xarxa.

    A qui va adreada? A tota la ciutadania, excepte els infants.

    Indicadors per a lavaluaci: Nombre de prstecs del material Guia de lectura (tot). Nombre de prstecs del material Guia de lectura (nova adquisici). Nombre de prstecs del material del lot CEPSE. Nombre de cpies impreses / nombre de cpies sobreres a la recollida

    de lexpositor. Nombre de cpies de guies de lectura / nombre de cpies sobreres

    a la recollida de lexpositor. Comptador de webs visitades i altres dades de seguiment Delicious. Nombre de consultes directes ateses.

    La valoraci de les diferents campanyes ha estat sempre positiva.Sha incrementat en un 3% el percentatge de consultes sobre temes relacionats amb la vida quotidiana i amb la informaci local, ja sigui presencialment, per telfon o virtualment.

    La selecci del tema i dels materials la fa el Grup de Servei dInformaci que treballa i defineix la campanya, conjuntament amb els usuaris, per donar-los a conixer el centre dinters.

    La informaci es presenta tamb a travs de la pgina web de la BCT Xarxa amb la creaci duna pgina uBiCaT xarxa dins lapartat Biblioteca Virtual i que s consultable permanentment.

    La mostra del centre dinters subica on cada biblioteca cregui ms convenient. Totes les biblioteques exposen la mostra a la vegada per donar ms visibilitat al servei i donar imatge de xarxa.

    Quina ha estat lavaluaci i valoraci de resultats?

    Es disposa dalgunes dades?

    Quina metodologia sutilitza i quins recursos han calgut per dur-la a terme?

  • Bones prctiques 36

    Responsable o contacte Agns Peir (peiropa@diba.cat)Dani Arredondo (arredondosd@diba.cat)

    Fotografi es i arxius complementaris de la bona prctica

  • 37

    Bibliografia

    Bonet, Llus [coord.]. Diversitat cultural i poltiques culturals a Europa. Barcelona: Funda-ci Jaume Bofill, 2005. (LEstat de la Qesti; 5).

    Comunitats multiculturals: directrius per a serveis bibliotecaris [en lnia]. Barcelona: Centre Unesco de Catalunya, 2011. (Materials; 8) http://www.ifla.org/files/assets/library-services-to-multicultural-populations/publications/multicultural-communities-ca.pdf [Consulta: 20 gener 2015].

    Cosials, lex. Comunitats multiculturals: directrius per al servei bibliotecari. BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentaci, nm. 18 (juny 2007) [en lnia]. http://bid.ub.edu/18cosial.htm [Consulta: 20 gener 2015].

    GarCa lpez, Ftima; Monje jiMnez, Teresa. Biblioteca pblica y servicios para la po-blacin inmigrante en las recomendaciones bibliotecarias internacionales. La biblioteca pblica: portal de la sociedad de la informacin. Actas del I Congreso Nacional de Biblio-tecas Pblicas [en lnia]. Valncia, 29, 30 i 31 doctubre de 2002. Madrid: Ministeri dEdu-caci, Cultura i Esport, 2002, p. 214-222. http://www.mcu.es/bibliotecas/docs/Cooperacion/CongresoNacionalBP_01.pdf [Consul-ta: 20 gener 2015].

    Gental Morral, Maria. Projecte per al dileg intercultural a la Biblioteca del Districte 2 de Terrassa. Item: Revista de Biblioteconomia i Documentaci, nm. 39 (gener-abril 2005), p. 87-95 [en lnia]. http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22638/40761 [Consulta: 20 gener 2015].

    Gonzlez olivares, Jos Luis; GarCa GMez, Juan Carlos. La integracin de minoras culturales a partir de servicios bibliotecarios especializados: proyecto CUMANDA. La biblioteca pblica: portal de la sociedad de la informacin. Actas del I Congreso Nacional de Bibliotecas Pblicas [en lnia]. Valncia, 29, 30 i 31 doctubre de 2002. Madrid: Ministeri dEducaci, Cultura i Esport, 2002, p. 224-228. http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/handle/10421/1177 [Consulta: 20 gener 2015].

    larsen, Jens Ingemann. Multiculturalidad en la biblioteca: cmo pueden servir las bibliotecas pblicas a las poblaciones multiculturales. Barcelona: Fundacin Bertelsmann, 2004. 110 p.

    Madrid vilChez, Carmen. Hacia la multiculturalizacin de las bibliotecas en Andaluca. La biblioteca pblica: compromiso de futuro. Actas del II Congreso Nacional de Biblio-tecas Pblicas [en lnia]. Salamanca, 17, 18 i 19 de novembre de 2004. Madrid: Ministeri dEducaci, Cultura i Esport, 2004, p. 292-297. http://www.mcu.es/bibliotecas/docs/Cooperacion/CongresoNacionalBP_02.pdf [Consulta: 20 gener 2015].

  • Bibliografia 38

    El manifest de lIFLA sobre la biblioteca multicultural [en lnia]. Barcelona: COBDC, 2008. http://www.cobdc.org/publica/manifestos/manifest_multi.html [Consulta: 20 gener 2015].

    paCho paCho, Regina. Versin Original: interculturalidad, libros y nios. La biblioteca p-blica: portal de la sociedad de la informacin. Actas del I Congreso Nacional de Bibliotecas Pblicas [en lnia]. Valncia, 29, 30 i 31 doctubre de 2002. Madrid: Ministeri dEducaci, Cultura i Esport, 2002, p. 304-310. http://www.mcu.es/bibliotecas/docs/Cooperacion/CongresoNacionalBP_01.pdf [Consulta: 20 gener 2015].

    sol, Imma; Montia, Maria. Els colors de la biblioteca pblica: els reptes de la nova ciu-tadania. Item: Revista de Biblioteconomia i Documentaci, nm. 37 (2004), p. 7 [en lnia]. http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22616/362303 [Consulta: 20 gener 2015].

    Ms recursos en lnia

    American Library Association. Ressources and Biblgiographies. Ethnic & Multicultural Information Exchange Round Table (EMIERT) [en lnia]. Chicago: ALA, cop. 1996-2015. http://www.ala.org/emiert/usefullinks/links [Consulta: 20 gener 2015].

    Grupo de Trabajo de Interculturalidad y accesibilidad en bibliotecas. Consejo de Coope-racin Bibliotecaria [en lnia]. Madrid: Ministeri dEducaci, Cultura i Esport. http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/areas-cultura/bibliotecas/mc/consejocb/grupos-de-trabajo/9.html [Consulta: 20 gener 2015].

    Travesa: recursos digitales para la cooperacin bibliotecaria [en lnia]. Madrid: Ministeri dEducaci, Cultura i Esport, 2009-2015. http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/index.jsp [Consulta: 20 gener 2015].

  • Gerncia de Serveis de Biblioteques Comte dUrgell, 18708036 BarcelonaTel. 934 022 545gs.biblioteques@diba.catwww.diba.cat/biblioteques

    Biblioteques pbliques en entorns multiculturals. Recomanacions prctiques. Document comunitatXBMndexIntroducci i objectiusConeixement de lentorn i cooperaciCollecciServeisRecursos humansComunicaci i difusiBones prctiques1. Activitats de foment a la lectura i la culturaA lestiu, Barcelona tacullCinema per a la convivnciaClub dels deuresClub de lectura en veu alta Caadors de llibresContes en llengua maternaExposici Les llengues que es parlen a ManlleuHort i culturaTaller de relaxaci i comunicaciTaller de lectura fcil en catalVoluntariat de lectura

    2. Recursos20 literatures. Guia de la diversitat literria a les Biblioteques de BarcelonaLa maleta de la FredeuBiCaT xarxa

    Bibliografia