Aprendre a fora, aprendre a mirar - w4. ?mero 13 - segona poca - Octubre 1999 SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARS DE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA Aprendre a fora, aprendre a mirar

  • Published on
    06-Feb-2018

  • View
    217

  • Download
    3

Transcript

  • Nmero 13 - segona poca - Octubre 1999

    SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA

    Aprendre a fora,aprendre a mirarLes taules de multiplicar? No, la bici!

    parlem de:parlem de:

    2 Entrevista.Jordi Wagensberg

    3 Pensant en el futurque ja s ara.Carles Mascar

    4 Un crdit fora l'aula.David Gallem

    5 Aprendre a fora del'aula.Andreu Clapers - PereBiel - Enric Vinaixa -Anna Lpez

    9 Colnies Jordi Turull.Toni Barranco

    Que ns de complicat i complexe detrobar lequilibri. Que els nens i nenesspiguen multiplicar s absolutamentnecessari -malgrat les calculadores- per ferments despertes i gils, amb prou recursosper obtenir el mxim dautonomia enqualsevol de les tan diverses situacions queels toca i tocar de viure a mida que anirancreixent. Perqu s aix el que volem: quecreixin en tots els sentits. Donar eines irecursos als nostres nois i noies s la granintenci que tenim els qui som escola per,encertem en loferta que els fem?Passejar pel bosc buscant herbes diversesper elaborar un herbari pot ser un bontreball collectiu; un recollida de boletsper a una posterior exposici ens farconixer i documentar-nos, classificar itreballar cooperativament.Calen molts canvis per fer sortir els nois inoies fora de laula per captar-ne les me-ravelles o encisos que envolten lescola?

    Tenim prou recursos percanviar coses? Encara entenim dutopies? Pot serque el pessimisme o la po-ca pacincia, a voltes la in-satisfacci o la impotnciade donar resposta imme-diata als conflictes fa queens quedi massa lluny latransformaci de la socie-tat, de lescola, dels ritmespoltics, de lapropamententre religions i cultures, iesdevinguem intolerantsmalgrat la tolerncia quevolem?El desig que tots tenim defer les coses ben fetes ensha de poder fer vncer elsentrebancs que ens difi-culten fer el que volemcom ho volem.

  • 2

    entrevista Volem crearopini cientficaEntrevista amb Jordi Wagensberg

    Qu s el Museu de la Cincia?Museu i cincia aporten una idea nova per-qu museu no vol dir vitrines i cinciano fa referncia a cientfics. El museuvol ser un espai per estimular el coneixe-ment cientfic del ciutad. Lobjectiu screar opini cientfica en la societat i laprioritat s que el visitant vivenci una di-ferncia entre labans i el desprs de lavisita que es basa sobretot en crear est-muls que fan que, desprs lescola, els lli-bres, els articles... fets en una altra clau,saprofitin diferent.

    Trobem un museu interdisciplinar decincia, tecnologia i humanitats?Una exposici s global i incorpora tot elconeixement hum. Per explicar una peaposem en contacte moltes disciplines. Hemevolucionat com tot sser viu ja que vamcomenar, com molts museus, noms ambla fsica que s el que t ms prestigi i sms fcil des del punt de vista de la fi-losofia de la interactivitat. Hem estat pio-ners en introduir la matria viva i hem tin-gut xit tant en el Toca, toca com en elPlaneta viu. Volem continuar utilitzant lesgrans exposicions com lAmaznia o lHu-rac per anar veient la histria de lhomeperqu ens hem adonat que el continguts global i que es pot donar una visi queva des de ltom fins a Shakespeare. Elprojecte del nou museu ja est pensat apartir daqu aplicant, evidentment, el m-tode cientfic, perqu aix s un museu de

    Jordi Wagensberg (Barcelona 1948) sdoctor en fsica i exerceix de professorde Teoria dels Processos Irreversiblesa la Facultat de Fsica de Barcelonaon dirigeix un grup dinvestigaci enbiofsica. Autor de molts treballs cien-tfics publicats a nivell internacional iduna extensa obra de difusi cientfi-ca. El 1983 crea la collecci Metate-mas i des de 1991 s el director delMuseu de la Cincia de Barcelona.

    cincia. El museu sglobal i interdisci-plinar per definici.Aqu posem en con-tacte fsics, antro-plegs, qumics, ge-legs, matemtics,artistes i el foc cre-uat didees s du-na riquesa que no esdna en una ctedrauniversitria; pertant, interdiscipli-narietat i globalitat sn essencials.

    Com saprn en el museu?Al museu saprn a mirar i es produeix li-nici dun aprenentatge. s com fer un pas-seig pel bosc. Lestmul i lemoci que pro-voca el que veus tobre la ment i els sen-tits respecte dalguna cosa. Si desprs dela visita tapropes al rac de cincia dunallibreria, i abans no ho feies, tha canviatla vida en el sentit de qu estic parlant. Elmuseu no est fet per aprendre ni amb in-tensitat ni amb extensi perqu no hi hatemps -vas a peu- sin que s liniciador ilaprenentatge est en laplicaci que, des-prs, saps fer del que has vist. s un apren-dre informal i irregular amb unes altrescaracterstiques. El museu no substitueixuna conferncia com una exposici sobrelAmaznia no en supleix l'estudi, en totcas el comena.

    Un missatge per als nostres docents.Sha de sortir molt, moltssim!, de laula.Els nens es belluguen poc i el que ms ali-menta la ment s el canvi. Hi ha dues ma-neres de canviar: o ests quiet i canvia elque ve de fora; o ets tu el qui es mou i tro-bes el canvi. El gran defecte de lensenya-ment s que, sovint, es treballa amb el nenparat. Cal viure molt ms el que passa almn. Sovint oblidem que lentorn s el quems ensenya. A lescola es crea un mnartificial i inventat on moltes coses no esveuen ni es toquen. Sha de canviar elshbits i la mentalitat dels professors.

  • 3

    escola piaPensant en el futurque ja s ara

    El projecte de la Missi s una realitat.El nou Projecte Institucional deLaics pren forma, aquest curs,per construir un futur de serveii de presncia.

    El projecte de la missi ja comena aprendre forma: una forma encara molt sen-zilla, per...quin nom donar a un projecteque garanteixi la presncia i els serveis quelEscola Pia ha fet a Catalunya durant msde tres-cents anys? Vam recrrer al nomde missi, en el sentit dencrrec, de co-manda. Ens diem: aquest nom expressab el sentit del projecte.

    HEM REBUT LHERNCIA DUNAFEINA BEN FETA

    I, ara, nosaltres, adaptant-nos a les novescircumstncies, volem continuar fentaquest servei que sha mostrat bo per a Ca-talunya. A ms, desitgem que el que ja hemadaptat, o daltres iniciatives que neixinde la mateixa preocupaci, pugui tenir fu-tur a casa nostra. Ens agradaria trobar unmot que no suscits reticncies sin queconcerts esperances. Ens agradaria unmot que indiqus lenergia que hi ha en elgrup, amb capacitat dafrontar les novessituacions de la histria ni que siguin dif-cils, disposat a innovar. Ens agradaria unmot que assenyals la joia que genera enles persones que donen suport al projecte:una alegria comunicativa i creadora deconfiana. Ens agradaria un mot que mar-qus el projecte amb mecanismes de par-ticipaci i datenci al creixement de lespersones que hi sn: un joc de responsa-bilitat i llibertat alhora. Es diu que el nomno fa la cosa!, que una imatge val ms quemil paraules! Cert. Donem, doncs, provi-sionalment la imatge dels castellers, tanvariats per sempre tan necessitats de lapinya. Quan ms difcil s el castell msnecessries sn les pinyes que el recolzen.Hi ha una pinya bsica a les places delspobles, on tothom s cridat a ajuntar-shi.Potser alg daquests senganxar a la co-lla perqu el mossegar el cuquet. A lapinya tothom pot entrar-hi i sortir-ne se-

    gons les seves necessitats, per cadascse sent responsable que el castell pugui pu-jar. Avui per avui, doncs, el nostre interss constituir aquesta pinya que permetiaixecar el castell de lEscola Pia en el pro-per segle: som ambiciosos! Comptem ambmestres, amb antics alumnes, amb pares,amb tots els qui ja creuen en el projecte,que han venut les pors primeres amb laconfiana de saber que ning no els de-manar ms del que ells, amb llibertat,puguin donar. Per, no nhi ha prou ambbones intencions: cal organitzaci i ac-tivitats concretes. Tothom ha dentendreb que lorganitzaci no s una finalitaten ella mateixa i ha de poder ser trans-formada sempre que calgui i que les acti-vitats no responen immediatament a la fi-nalitat com es dedueix de la conclusi dunsilogisme ben establert. Les activitats queanimaran aquelles persones alliberades enels nous espais per fer de mquina de trendel projecte sn: una borsa i activitats perbuscar i trobar feina, aprenentatge en elmn de la imatge, un gran espai de comu-nicaci amb eines informtiques: gestide la informaci, coneixement de novesxarxes..., i, a ms, un espai de pregria,espais de formaci i aprofundiment en lafe cristiana, tertlies dorientaci, con-ferncies, un servei de voluntariat... Ja hoveieu: ens hem posat en marxa.

    CONSTRUM LESCOLA PIA DELPROPER SEGLE

    Veniu a veure els locals al carrer de SantAntoni Abat, quan passeu per lEquip deGesti: una reuni, una conferncia, unmoment de treball en com. Pregunteu permi o per en Toni Garrido: estarem a la vos-tra disposici per a qualsevol qesti. Pre-neu-ho, ja, com casa vostra. El castell sai-xeca amb el curs... i cal cridar una pin-ya sempre ms nombrosa. I cal restaratents per fer-lo de manera quesigui un servei a Catalunya enel futur. Cal mirar el presentdavui amb ulls de dem!Carles Mascar- Cap del Projecte

  • 4

    pregria

    experincia

    Tempsde reflexiA les portes del nou curs, Senyor, us prego...

    Quan un alumne decideix cursar un CicleFormatiu, no t suficientment en comptela importncia i les repercussions que tin-dr el crdit de Formaci en Centres deTreball. Tot comena en el moment en quentra a laula el responsable de prctiquesper explicar-ne el funcionament i la nor-mativa. Tot seguit un munt de preguntes:Quina ser la meva empresa? Quina feinafar? Ser de capa de realitzar el quemencomanin? Perqu mha tocat aquestaempresa i no aquella? ...Fins que arriba el dia de comenar (per ala majoria ser la primera feina). Els ner-vis envaeixen el seu cos i comena tot unprocs de vivncies noves, en trobar-se enuna situaci totalment diferent del taran-n escolar i que, nosaltres com a profes-sors i tutors, per molt que haguem avisat,advertit, aconsellat i explicat com s el

    Un crditfora de laulaPrctiques a lempresa.

    mn laboral, no s el mateix que trobar-seen el lloc de les prctiques, esperant comel gerent, el cap de departament, el com-pany de feina ..., els exigeix unes tasquesdeterminades, un saber estar davant dunclient, una iniciativa prpia, expressar-secorrectament, saber escoltar, admetre cr-tiques, assumir responsabilitats, i tot unseguit de situacions que ell ha de decidirsense el suport de ning....En el decurs daquest perode (aproxima-dament 4 mesos) lalumne descobreix u-na realitat que li permet madurar enlaspecte personal i professional, i algu-nes de les preguntes fetes inicialment liqueden respostes: magrada lafeina, realment s aquest elfutur que jo desitjo, seguirestudiant.David Gallem - EP Matar

    1 Que spiga explicar clarament i senzi-lla el nostre projecte educatiu que ensfa diferents dels altres centres.

    2 Si un infant s un sapastre, que spigano manar-li treballs que no pugui fer.

    3 Que spiga delimitar les feines perquels nois i noies les puguin digerir i nohagin de perdre el pati i passar per ton-tos.

    4 Penso en els llibres -cars com sn-, queels aprofitem b.

    5 Tant de bo tot el personal tinguem totala pacincia i lamabilitat del mn.

    6 Que lalumne grassonet, pats, ambulleres... rebi la protecci i terpia dac-ceptaci i dautoestima.

    7 Que els educadors expliquem amb de-licadesa i claredat als pares aquells tretsde personalitat i comportaments nega-

    tius que hem dajudar a rectificar.8 Que, quan a casa passi problemes, els

    educadors els donem suport afectiu.9 Si a alg li toca dasseures o de treba-

    llar amb un alumne diferent per raa,color, idioma, capacitats... que el pu-guem ajudar a crixer plenament.

    10Que respecti sempre la conscincia delsalumnes en les seves creences, perquestic en un mbit plural i lliure i calas-sanci.

    Tot aix us demano a Vs que sou Pareamb plenitud, a Vs que sou Fill que heuaprs i heu ensenyat i a Vs que sou Espe-rit que ens feu comprendre qu s ser parei qu s ser fill per sempre i que resteu a lanostra vora fins a la fi dels temps. Amn.Miquel Navarro

    Fragment dun article publicat a Segre

  • 5

    Fora de laulatamb fem escola

    Aprenem de la vida i eduquem per a la vida.QUATRE FLASHOSPER A UNA AULA OBERTAAndreu Claps - Escola Pia Sant Antoni

    Lescola no pot quedar closa en si mateixai si vol assolir la seva funci educadoraamb un mnim de solvncia, per necessi-tat ha destar oberta. Oberta al mn delnostre temps. Oberta al medi en el qualest ubicada i viu. Oberta al mn que larodeja. Oberta a les noves tecnologies.Oberta als mass mdia. Oberta a la diver-sitat.En els darrers anys aquesta nova filosofiadel mn de lescola s ja plenament asos-lida en les nostres escoles. Un altre tema,per, s saber com ho hem de fer. Deretruc entenem que laula tamb ha destaroberta. All de jo amb els meus nensi a la meva aula faig el que vull senseinterferncies ni incidncies externes ni dening ja ha passat a la histria. La formams modernitzada (emmascarada ?) de lallibertat de ctedra sha dinterpretar co-rrectament.Sortosament en aquesta lnia les nostresescoles podem considerar-les tamb enfranca obertura. Muntem calendaris desortides, dactivitats, de convivncies, decrdits de sntesi... per passar una o diver-ses jornades gaudint de loferta formativaexperimental en camps de treball, grangesamb programes dactivitats, centresdinterpretaci, museus i exposicions ambloferta dactivitats que presenten els co-rresponents gabinets pedaggics. Daquesttema ja nhem parlat en un altre nmerode Papers.La proposta davui s ms humil perva tamb en aquesta mateixa lnia: comobrim la nostra hora de classe? Es trac-ta daprofitar els 60 minuts duna sesside classe per fer una activitat fora de laula.Aquesta proposta semmarca en el contextduna escola i duna aula oberta. Foradaix no tindria, probablement, cap sen-tit. s evident que podem, en aquest espaide temps de lhora de classe, canviar elmarc fsic i fer una activitat aprofitant els

    recursos que la nostra ciutat o poble t-que estan al carrer mateix- pensant que elcarrer s un centre-aula de recursos.Simplement a tall dexemple suggerim al-gunes activitats que, ben segur, hi podemfer: A lhora deducaci fsica, podem sortira fer footing. Si estem a prop dun parc,dhuc hi podem fer diversos jocs o taulesgimnstiques. A lhora de mate-mtiques, mesurar dis-tncies, calcular super-fcies, fer relacions deformes geomtriquesaplicades a objectesurbans i a edificis. A lhora de disseny idibuix podem copiardel natural, valorar ele-ments de disseny in-dustrial (p.e. el mobi-liari urb) retolacions,indicadors, apara-dors... A lhora dhistria idart podem treballarelements propis decada poblaci. Cal lle-gir el patrimoni urb com un documentartstic i document histric. A lhora de cincies podem analitzar irelacionar materials naturals o artificialsque podem trobar al carrer, aix com fontsenergtiques (llum, aigua, gas) recollidade brosses i eliminaci de residus... A lhora de tecnologia podem descobriri estudiar les diverses tecnologies aplica-des en el funcionament urb (electrnica,informtica, illuminaci...) A lhora dtica i religi podem fer tre-balls de camp a partir denquestes, son-deig dopini... Descobrir els serveis a lacomunitat. Normes de conducta cvica.Sn quatre flashos que intenten ser sim-plement un suggeriment que per la sevanaturalesa sn de ben fcil aplicaci ja queper si mateixos no requereixen cap menade complicaci organitzativa.

    onaprenem?

  • 6

    ANEM A ESMORZAR AL MERCATPere Biel - Escola Pia de Sitges

    Lescola, des de lantigor, ha maldat perpreparar els alumnes per a la vida. Edu-car, formar, aprendre per a la vida, com afinalitat. El cam -un dels camins- per arri-bar-hi no ser aprendre de la vida? La vidacom a mestra que ens ensenya coses no-ves i ens desvetlla una gamma variadadactituds que caldr posar en joc enladaptaci necessria per viure.LEscola Pia de Sitges t, ms o menys,les mateixes o semblants activitats que lesaltres escoles pel que fa referncia a sorti-des programades per visitar una indstria,el zoolgic o un museu. Per en el joc da-prendre a participar en la vida, la nostraescola vol potenciar aquelles activitats quesuposen refermar la relaci amb la vila deSitges, un entorn que, val a dir-ho, s plede vida i ben variada, certament. Per aixintentem dur a terme un dels objectius delnostre currculum, el qual ens convida amostrar-se participatiu i solidari amblentorn social, respectant els principisbsics per a una bona convivncia. Ambaquesta finalitat participem en diferents ta-llers que lAjuntament de la vila ofereix ales escoles. En concret, en lmbit deleducaci per al consum, hi ha una acti-

    vitat que sanomenaAnem a esmorzar almercat. Abans da-nar-hi, per, cal treba-llar a laula tot el quefa referncia als ali-ments i a les necessi-tats que lorganisme tduna alimentaci ade-quada. Caldr fer unpetit men. Es parla delque podrem trobar enun mercat i del preuque costen les coses.Sorganitzen equips dequatre alumnes da-cord amb les prefern-cies dels mens esco-llits. El diner -fictici-

    shaur dadministrar per a tots, natural-ment. I... apa! a comprar al mercat, guiatsper una monitora, que s qui controla lac-tivitat. I no es poden passar del pressupost.A voltes, un petit error involuntari entornar el canvi posa en joc, una vegada

    ms, els mecanismes del clcul mental. Uncop sha comprat tot, ells mateixos es pre-paren lesmorzar, paren taula i sel men-gen all mateix. s una festa! Per... nopot sobrar res i en acabar tot ha de quedarnet i polit. Els nois i noies es porten elsplats i gots de casa perqu no sadmetmaterials dun sol s. Al final, a classe, esfa la revisi de lactivitat.Els nois i noies de 3r de primria shandivertit de valent i ben segur que han aprs.

    EDUCAR CAP A LA PROFESSIEnric Vinaixa - E. P. de Sarri-Calassan

    En la Formaci Professional, laprenen-tatge en un entorn de treball i els recursosque podem obtenir del mn professionalsn un objectiu prioritari. Aprendre forade laula en moltes ocasions comporta ferlalternana del saber fer i del saber estar,situant puntualment laula fora de lescola,en un context real per simulat alhora.Prctiques i estades en empreses, visitesprofessionals, entrevistes, intercanvis in-ternacionals, seminaris, conferncies,orientaci professional, i en darrer lloc laborsa de treball i el cursos de reciclatge iperfeccionament sn activitats professio-nalitzadores que es porten a terme fora delespai de laula tradicional.Totes aquestes activitats estan coordina-des pel departament relaci escola-empre-sa i pel departament dorientaci que vet-llen principalment per extreure i fer com-patibles activitats formatives pel nostrealumnat, atenent sempre el referent de comaprendre del que hi ha a fora de laula.Totes aquestes accions podem agrupar-lesen dos blocs. El primer: les visites profes-sionals, simulaci dentrevistes, semina-ris, conferncies sn accions de prepara-ci que donen les primeres pinzellades alalumnat de la concreci necessria per aleducaci cap a la professi. El segonbloc: les prctiques i les estades en em-preses i els intercanvis internacionals snaccions concretes per tal de garantir unaprenentatge real dels procediments, de lesactituds, valors i normes del mn laboral.

    onaprenem?

  • 7experincia

    1r BLOC:Les visites professionals sn activitats quees programen sota objectius concrets duncrdit o assignatura que es porten a termeen grups reduts i que tenen incidnciacurricular en la matria objecte de la visi-ta. Una visita professional s un recursformatiu.La simulaci dentrevistes consisteix enqu cada alumne/a tri la professi que volconixer. A partir dun qestionari elabo-rat pel departament dorientaci, lalum-ne va a una empresa i sentrevista amb unprofessional. Aquestes entrevistes, foradhorari escolar, les concreta el departa-ment de relaci escola-empresa. El resul-tat daquesta activitat englobada enlorientaci vocacional es treballa a pos-teriori en sessi de tutoria grupal.Els seminaris i conferncies es progra-men dacord a necesssitats puntuals de di-ferents crdits o assignatures tant pel quefa a aspectes tecnolgics com actitudinalsi aptitudinals. s a dir, tant pot ser la con-ferncia dun enginyer per tractar temesrelacionats amb lautomatitzaci industrialcom un cap de recursos humans que faciress en lalumnat de les actituds, valors inormes del treball en una especialitat con-creta de formaci professional.2n BLOC:Les prctiques en empreses consisteixenen realitzar tasques professionals realspactades prviament, que es porten a ter-me en una empresa, alternant diriamentamb els estudis de formaci professional.Aquestes activitats sn especfiques per acada especialitat de formaci professional,i es desenvolupen en el marc legal delsconvenis de col.laboraci del DepartamentdEnsenyament. En la nova formaci pro-fessional els cicles formatius les activi-tats que lalumnat fa a lempresa, estanpredefinides com un crdit anomenat for-maci en centres de treball i formen partdel currculum. Aquesta activitat perse-gueix principalment la qualificaci profes-sional de lalumne i moltes vegades tam-b aconsegueix la seva inserci en el mndel treball.Les estades en empreses les porta a termelalumnat dels nous batxillerats i consis-teixen en el coneixement dun entorn realde treball fent feines auxiliars, pactadesprviament, alternant puntualment amb elsseus estudis. Aquesta activitat vol donar

    onaprenem?

    COM FEM EL CRDIT DE SNTESIAnna Lpez - Escola Pia dOlot

    La nostra escola es troba situada al bellmig dun zona que s Parc Natural de laZona Volcnica de la Garrotxa. Les sorti-des dun dia de tota la secundria que fanreferncia a lrea de cincies experimen-tals es fan sempre fora de la comarca per

    una pinzellada del que es cou en una em-presa, treballant ms el saber estar que elsaber fer.Els intercanvis internacionals en la for-maci professional persegueixen tres ob-jectius principals. En primer lloc afavorirla motivaci i la capacitat de lalumnat percomunicar-se amb llenges estrangeres ien segon lloc contribuir a una milloraquantitativa i qualitativa de les competn-cies personals. Aquests dos objectius, esconcreten amb un projecte tcnic com,amb un escola de formaci professional

    dun pas membre de la Uni Europea. Enlassoliment daquests dos objectius sor-geix el tercer: afavorir la mobilitat perEuropa per tal de cercar noves oportuni-tats professionals.Tots aquests objectius concretats en les ac-cions que shan esmentat breument vanencaminats a fer realitat un objectiu fona-mental de la formaci professional :Aprendre de fora de laula per preparar-seamb les mximes garanties a fi de trobarun lloc de treball, tenint sempre el refe-rent de laula per perfeccionar-se profes-sionalment.

  • 8

    onaprenem?

    * El proper nmero anir dedicat a Els valors.

    per saber-ne msper saber-ne ms

    Abadalejo, C.; Grau, R.; Guasch E.; de Manuel, J. La cincia a laula. Activitats daprenentatgeen cincies naturals. Barcanova, 1992.

    Chalmers Alan, F. Qu s esa cosa llamada ciencia? Siglo Veintiuno. 1994 Gardner, H. (1991) La mente no escolarizada. Cmo piensan los nios y cmo deberan ensear

    las escuelas. Barcelona. Paids, 1993

    Palou, J. i Teixid, M. Las distintas forma de aprender en la escuela. Aula de Innovacin educa-tiva, nm. 65

    Varios. La ciudad, fuente de informacin. Cuadernos de Pedagoga nm. 261. Wagensberg, J. Ideas sobre la complejidad del Mundo. Serie Metatemas, 9. Tusquets ed. Barcelo-

    dos motius: el parc es treballa molt a laprimria i es reserva aquest treball per alcrdit de sntesi de lltim curs.El Crdit de sntesi de 4t dESO es basaen un treball interdisciplinar del Parc Na-tural. Aquest crdit ha estat elaborat pelservei pedaggic del parc i ha estat expe-rimentat per la nostra escola al llarg de trescursos fent un treball a dues bandes.Aquest curs ser el primer que el crdit jaestar editat duna forma definitiva.El principal objectiu del crdit s apren-dre a reconixer els elements que consti-tueixen el paisatge de la Zona Volcnicade la Garrotxa, interpretar-lo i estudiar elsfactors que el condicionen, valorant elpaisatge com a part essencial del nostrepatrimoni natural i hum. Es tracta de feruna aproximaci general per arribar a com-prendre lentorn i no quedar-nos en el sim-ple reconeixement. Entendre, en definiti-va, el paisatge com una combinaci com-plexa i dinmica delements que es modi-fiquen i evolucionen amb el pas del temps.Es parteix duna concepci mplia deleducaci ambiental, amb lobjectiu queels alumnes assumeixin uns contingutssobre el medi natural i hum i unes acti-tuds i capacitats per fer front als proble-mes mediambientals.El crdit sinicia amb una herncia de fic-ci, on un grup dalumnes hereten unamasia del Parc. La resta dactivitats tin-drn com a objectiu obtenir pistes per aca-

    bar situant sobre un mapa les coordena-des de la masia heretada i tamb per re-construir a partir dun trencaclosques laimatge de la masia. Seguint aquest fil con-ductor es desenvolupen tot tipusdactivitats de diferents rees: llengua ca-talana, cincies socials, cincies experi-mentals, educaci visual... Aquest crdites complementa amb diferents sortides alvolc Croscat, a la Fageda den Jord, alriu Fluvi, a la riera de Bianya, a lreadel Boscarr i al Mol Fondo per enriquirlactivitat de laula.Tot el treball daula i les sortides estanguiades i pautades pels tcnics del ParcNatural que tamb ens fa servei de prstecde tot tipus de material especialitzat: ma-pes, altmetres, brixoles, curvmetres,ortofotomapes.Fins aquest moment, la valoraci de tot elprofessorat de letapa implicats en el crditde sntesi ha estat molt positiva tant enlaspecte de guiatge i organitzaci per partdels tcnics del Parc, com per la partici-paci i inters demostrat pels alumnes. Totaix fa pensar que aquest crdit de sntesies continuar fent a quart de secundria.Cal dir tamb que el Departament Peda-ggic del Parc Natural de la Zona Volc-nica fa collaboracions amb daltres acti-vitats com en crdits variables, materialsper a treballar els crdits comuns i partici-pacions en Frums Europeus sobre la di-versitat.

  • 9

    ColniesJordi Turull

    Una oferta ldica i educativa

    Convivncia, tolerncia, igual-tat i treball conjunt sn lesbases perqu els, avui, nensconstrueixin la societat, dem.

    Colnies Jordi Turull s una entitat que esdedica, des de fa ja ms de trenta anys, aleducaci dinfants i joves fent activitatsldicoeducatives, realitzades fora de les-pai de lescola i basades en la convivn-cia diria i en el treball en equip contri-buint a la formaci integral i en valors delsnostres alumnes, un dels nostres objectiusprincipals que compartim amb lEscola Piaon leducaci en valors, a ms de lacad-mica, es converteix en una de les fites im-portants a assolir.Fa anys que duem a terme les ja tradicio-nals Colnies dEstiu dEducaci en elLleure realitzades tant a la casa de col-nies de Pineta com a daltres llocs, amblobjectiu de fomentar el creixement per-sonal de lindividu tot mantenint uns h-bits i unes normes de convivncia amb elsaltres. Darrerament ens hem imposat lavoluntat de treballar en ms mbits i msdiversos. Durant lany realitzem diversesaccions educatives adreades a infants ijoves de 4 a 17 anys disposant de ms de100 monitors per dur-les a terme quesinicien en aquesta tasca als 18 anys ambel curs de sensibilitzaci envers el volun-tariat que organitzem des del nostre cen-tre, a ms de participar a les Pasqes Jo-ves a Pineta on es transmeten els valorsde la fe cristiana.Daltra banda, aprofitant lespai i lentornnatural que ens proporciona la casa de Pi-neta oferim uns serveis educatius a les es-coles en forma de convivncies, viatges definal de curs i crdits de sntesi.

    Per a les Convivncies i els Viatges definal de curs, a ms de posar la casa decolnies amb tots els seus serveis a dispo-sici dels grups, tamb oferim lequip demonitors i el material didctic necessariper poder dur a terme les activitats propo-sades: esport, excursions per lentorn, ta-llers variats, jocs, gimcanes...

    Per al Crdit de Sntesi Pirineus: msenll de lentorn, disposem dun dossierdactivitats mediambientals que est a dis-posici de les escoles com a material basei que es pot adequar a les prpies necessi-tats. Els crdits de sntesi estan adreats aassolir els objectius generals de letapa:treball en equip, respecte mutu, desenvo-lupament personal de les capacitats... Lanostra oferta educativa s un bon comple-ment a leducaci global i integral que han

    de rebre els alumnes dESO.A ms sorganitzen activitats basades enla descoberta de lentorn que conviuenamb activitats de lleure en el marc de lesEstades Pedaggiques de la FundaciJoan Profits i els Sis dies diferents quesorganitzen des del departament de pas-toral de lEquip de Gesti.I per a les famlies oferim colnies fam-liars que el mes dagost es fan a la casa dePineta on, petits i grans, comparteixen ex-perincies i aporten el seu gra de sorra enforma de servei als altres per refermar laconvivncia diria.Aix doncs, Colnies Jordi Turull contri-bueix, des de les seves accions, que le-ducaci que ofereix lEscola Pia vagi msenll de la que es fa dins de lespai fsicde lescola i ms enll, tamb, del calen-dari escolar traduint-ho, tot plegat, en unamillora de la qualitat educativa que esde-vindr un progrs social en lacomunitat que dia rere dia vo-lem fer.Toni Barranco

    Gerent Colnies Jordi Turull

    hbits i normes de convivncia contacte amb la natura servei i voluntariat treball en equip educaci global i integral descoberta progrs personal

    un servei

  • 10

    Noticiari breuactualitat

    PRIMERES REUNIONSEls equips directius de totes les escoles junta-ment amb lEquip de Gesti del Secretariat fandues sessions de treball, abans diniciar el curs,per reflexionar i planificar la feina conjunta.Aquest any, en la primera, el Sr. Alvaro Mar-chesi fu una conferncia sobre lAvaluaci,que inicia la posterior reflexi, i el SecretariGeneral, Sr. Ramon Francol, explic el pro-cs per treballar la propera Assemblea a lesescoles. A finals dagost hi hagu la segonasessi per planificar i projectar el nou curs.

    CANVIS A LEQUIP DE GESTIEnguany sha incorporat, a temps parcial, a lE-quip de Gesti en Pere Vilaseca, tamb direc-tor pedaggic de lescola de Matar, per col-laborar en lelaboraci del projecte de pasto-ral de cara a fer possible una relaci i integra-ci ms estreta entre la pastoral, els valors i latasca tutorial.

    ELABOREM NOUS MATERIALSTREBALLANT EN EQUIP

    Reemprenem de nou els ja coneguts Grupsde Treball dels dimarts a la tarda. LEquip deGesti del Secretariat, amb la idea doferir unsespais de formaci als docents de totes les es-coles, organitza diferents grups interescolars amb una participaci total de 30 docents, perelaborar materials curriculars que, des de laimaginaci i la creativitat, puguin aportar in-novaci, renovaci i originalitat a la nostra tas-ca diria i, alhora, facilitin ladquisici dunmaterial base per poder-lo aplicar i adaptar acadascuna de les nostres realitats escolars. Elllenguatge musical a lEducaci Infantil, ElTreball del Llenguatge udiovisual alEducaci Primria, els Crdits de Sntesi, ladiversitat i els programes adaptats, i les prc-tiques i experincies bsiques a lESO seranels temes que centraran el treball daquest curs.

    REUNI COORDINADORSDE PASTORAL

    El dilluns 7 de setembre es reuneixen els coor-dinadors de pastoral de les diferents escolesper programar el primer trimestre, preparar lesactivitats ms properes i tractar aspectes de fonsde la Pastoral. Com a conclusi de la feina fetacal destacar lenfocament que enguany tindranels CEPs com a grups generadors de mate-rials per a tutories, la preparaci de la TrobadaJove que es far el dia 10 doctubre a Igualadaamb motiu de lordenaci sacerdotal den Vc-tor Filella i la Caminada per.. que ser pelsDrets Humans i que es realitzar a Granollers.Es va discutir i treballar el nou document marcde la Pastoral a les nostres escoles continua-

    dor del document presentat a lltima JornadaPedaggica.

    COLNIES JORDI TURULLOFEREIX UN ESTIU DIFERENT

    Aquest any hem tingut 450 nens, nenes ijoves dentre 4 i 18 anys fent colnies iruta -els ms grans- a diferents llocs de la nos-tra geografia (Montseny, Pineta, Mieres, Sta.Coloma de Farns i Pirineu). Una vegada mshem aconseguit lobjectiu de fer de lestiu untemps de convivncia, de joc i de descoberta.Si voleu informaci per al curs vinent truqueual 93 442 18 14.

    BALMES

    FELICITATS, GABAD!El grup de teatre GABAD fa vint anys. Neix el1978 a lEscola Pia de Balmes i des dalesho-res ha representat ininterrompudament una cin-quantena dobres a diferents llocs. Han passatpel grup unes 130 persones, i dels actuals com-ponents, la majoria sn exalumnes del centre.Sho passen molt b fent teatre per a lescola ien gaudeixen personalment. Volen animar tot-hom, qui encara no els coneix, perqu vagin aveure en alguna de les seves representacions.

  • 11

    Noticiari breu actualitatsigui aviat per a fer balanos, ja tenim notciesdaltres escoles i instituts que treballen el PAM.Pel que fa al PAM 3 i al PAM 4 podem dir quees comena a experimentar aquest curs en al-gunes escoles del nostre collectiu.

    BANC DE MATERIALSCURRICULARS

    Recordem que a lEquip de Gesti disposemdel Banc de Materials Curriculars que podeuconsultar a la pgina web de lEscola Pia:www.epcat.net. Aquest Banc est obert a re-bre nous materials que en la tasca docent diriahgiu pogut elaborar persones i/o equips.

    NOU CONVENI COLLECTIULes patronals i sindicats representatius del sec-tor han signat un nou conveni collectiu vigentfins lany 2000, pendent encara de ser publicaten el DOGC. Tot i que s molt similar alanterior, inclou algunes modificacions en lajornada dalgunes categories laborals. Per aaquest any, laugment salarial mitj s del 2,1per cent.

    MATAR

    NOU EDIFICILEscola Pia de Matar ha adquirit un terrenyen el carrer de Sant Agust, tan sols a dos mi-nuts de lactual escola de primria de la plaaSanta Anna, per construir-hi un nou edifici queacollir lESO, els Batxillerats i els Cicles For-matius. Actualment sest definint, juntamentamb els arquitectes, el projecte bsic, dacordamb els criteris fixats pel Departament dEn-senyament, les possibilitats econmiques i lesnecessitats del centre. Es preveu poder-hi im-partir classes lany 2000.

    LA VITRINA DEL SECRETARIATEnguany, en la recepci dels locals de lEquipde Gesti, sha habilitat una vitrina on hi hau-r una exposici permanent amb lobjectiu defomentar lintercanvi i la interrelaci de lesnostres escoles.La finalitat s que lexposici sigui com unafinestra de lescola i els temes exposats, ambperiodicitat mensual, seguiran el ritme del ca-lendari temtic duna escola. Ara hi trobareumaterial propi de les escoles (agendes, estoigs,bates...). A partir de mitjans doctubre hi hau-r material sobre sant Josep de Calassan.Amb aquesta exposici es vol crear un lloccom de visualitzaci de materials, idees..., queajudin a prendre conscincia de collectiu, enel context del Secretariat, com un lloc de con-nexi i de referncia. A ms, les escoles tin-dran loportunitat dinformar i de difondre elque fan.

    EL PROCS DE LASSEMBLEADurant el setembre, a les escoles sha treba-llat, en grups ben diversos, en lavaluaci delnivell dassoliment de les accions previstes acada escola per acomplir els Objectius apro-vats en la darrera Assemblea. Lequip directiuhavia ja preparat unes graelles i entre tots hemvalorat la incidncia real en lescola de les ac-cions realitzades i el nivell de satisfacci ob-tingut. Ara, els equips directius recopilaran elstreballs de tots els grups per elaborar un infor-me global descola.Per altra banda, aquest octubre sinicien elstreballs de la segona fase, la central del procsdAssemblea. Es tracta de fer una anlisi delescola -per etapes- i de formular propostesde millora. s concretar all que expressa ellema escollit: Fem crixer entre tots un pro-jecte de futur. Per no sortir de zero en lanlisi,uns docents han preparat un document breude reflexi i situaci general de letapa i hancreat unes plantilles per recollir les conclusi-ons de cada grup. Posteriorment elaboraran in-formes globals, que seran estudiats pels quiprenguin part en la trobada de lAssemblea.Aquests docents sn la Margarida Asper,dOlot, que treballa letapa deducaci infan-til; la Gemma Sabat, de Sant Antoni, que hofa de leducaci primria; el Vicen Sebasti,de Terrassa, que prepara el que correspon aleducaci secundria obligatria i en LlusFreixenet que sencarrega de tots els ensenya-ments postobligatoris. Els agram la seva dis-ponibilitat i els desitgem una bona feina, alservei del collectiu.

    IGUALADA

    SERENATES DESTIUEl claustre de lescola s el marc dun seguitde concerts destiu. Enguany ha acollit la Co-ral Mixta dIgualada, dirigida per Alfred Ca-amero, que amb molts anys dexperincia iamb un variat repertori ha mostrat prefernciaper canons populars i dautors contempora-nis. Daltra banda, el Quartet de Clarinets deBarcelona va oferir un gran concert dedicat aGershwin en motiu del centenari del seu naixe-ment demostrant un gran domini dels ins-truments i una gran fora expressiva.

    EL PAM JA EST EN MARXAEl proppassat 3 de setembre es van reunir lesprofessores i els professors dESO que comen-cen a fer PAM 1 i PAM 2 Projecte per a Apren-dre Millor aquest curs. La trobada va consis-tir en una presentaci de les activitats que in-tegren el projecte. Aix mateix van ser comen-tades les lnies generals de la seva metodolo-gia. Diguem tamb que, malgrat que encara

  • 12

    contrapunt Profe,no vull venir a escolaA fora aprenc ms i el que ms minteressa

    s el pensament de tots els alumnes, enalgun moment (duna part dels companys,en fora moments). No ho fou el vostre-professors- quan reu alumnes? (no di-gueu que no, que no mho crec). Fins sen-to que ho diuen xicots i noies responsa-bles, que no es deixen endur massa per lamandra. No s que no ens hi trobem b alescola, ni que no ens interessi aprendrecoses noves; s que tot plegat s massapal i massa sempre el mateix. Timaginesel que aprendrem passant una setmanacada mes al camp, en contacte amb la na-tura? O barrejats amb nois estrangers, oamb companys i companyes de diferentsedats? O voltant per la gran ciutat de Bar-celona, amb totes les possibilitats i recur-sos que ofereix? O havent de preparar no-saltres els temes, i noms comentant-los aclasse, sense haver descoltar explicacions

    tan montones? I per qu no organitzemteatre, cinema o msica i ho discutim? Al-gunes de les coses que ara fem a lescola,segur que estan millor a fora, i sn msclares i menys pesades.Per avui no insisteixis, ja em s la lli:all del treball amb mtode i del ritme queajuda a aprendre, all altre de la constn-cia i de la consolidaci progressiva de lestcniques i habilitats, o fins el treball delsvalors i el desenvolupament harmnic detotes les capacitats humanes i no nomsde les intellectives. Ja ho hem discutit al-tres vegades. Mira, vull pensar amb mscalma la darrera ra que mhas donat perdefensar aquest muntatge escolar: s quevolem estar al vostre costat cada dia peracompanyar-vos en el vostre procs per-sonal, estimant-vos tal com sou.Zum-Zum

    Cop

    iArt

    S.A

    . D

    .L. B

    -198

    40/9

    7

    SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARS DE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n - Tel.: 93 441 00 04 - Fax: 93 441 02 87 - 08001 BARCELONAe-mail: escolapia@epcat.net - http://www.epcat.net e-mail PAPERS: eparis@epcat.net

    OCTUBRE 1 Formaci administradors: auditoria, de 10 a

    2/4 de 2 del migdia.

    Visita Secretari Gral. a Sant Antoni (tarda).

    5 Inici seminari formaci agents de pastoral, de10 a 1 del migdia

    Reuni coordinadors Assemblea infantil, de2/4 de 4 a 2/4 de 7 de la tarda

    CEP-2, de 4 a 6 de la tarda

    6 Reuni responsables experimentaci PAM 3ri 4t dESO, de 10 a 2 del migdia

    8 CEP-1, de 4 a 6 de la tarda. Reuni coordinadors Assemblea ESO, de

    2/4 de 4 a 2/4 de 7 de la tarda.

    Visista Secretari Gral. al Calassanci (tarda).

    10 Trobada Jove a Igualada. Mat i tarda.

    13 Reuni coordinadors Assemblea Batx-FP-FO,de 4 a 2/4 de 7 de la tarda

    15 Reuni coordinadors Assemblea primria, de2/4 de 4 a 2/4 de 7 de la tarda

    Reuni responsables orientaci professional,de 4 a 6 de la tarda.

    Visita Secretari General a Calella (tarda).

    19 Reuni responsables dinformtica, de 2/4 de4 a 2/4 de 7 de la tarda.

    CEP-2, de 4 a 6 de la tarda.

    22 CEP-1, de 4 a 6 de la tarda.Si no es diu altrament, les activitats collectives es realitzaran als localsde l'Equip de Gesti.

    22 Visita Secretari General a Matar (tarda).

    23 Curs CLIC, de 10 del mat a 6 de la tarda.

    24 Trobada docents 1r i 2n any, de 10 a 2/4 de 2del migdia.

    26 Curs CLIC, de 10 del mat a 6 de la tarda.

    27 Presentaci recursos suport rees, de 4 a 2/4 de7 de la tarda.

    28 Reuni responsables extraescolars, de 5 a 7 dela tarda.

    29 Reuni responsables mduls ocupacionals i si-mulaci dempreses, de 4 a 6 de la tarda.

    Visita Secretari General a Ntra. Sra. (tarda)

    NOVEMBRE

    2 CEP-2 de 2/4, d1 a les 2 del migdia.

    5 Reuni coordinadors de batxillerat, de 4 a 2/4de 7 de la tarda.

    Visita Secratari General a Igualada (tarda).

    9 Reuni coordinadors de pastoral, de 2/4 de 4 a2/4 de 7 de la tarda.

    10 Presentaci recursos suport rees, de 4 a 2/4 de7 de la tarda.

    12 CEP-1, de 4 a 6 de la tarda. Visita Secretari General a Balmes (tarda).

    agenda