APRENDRE A APRENDRE EN ELS CENTRES EDUCATIUS: DESAFIAMENTS, IMPLICACIONS I POSSIBILITATS

  • Published on
    13-Jan-2016

  • View
    42

  • Download
    0

DESCRIPTION

La importncia de les competncies informacionals per aprendre a aprendre: estratgies per a lalfabetitzaci informacional de lalumnat de Secundria i Batxillerat merc morey. APRENDRE A APRENDRE EN ELS CENTRES EDUCATIUS: DESAFIAMENTS, IMPLICACIONS I POSSIBILITATS. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript

Aprendre a aprendre en els centres educatius: desafiaments, implicacions i possibilitats

APRENDRE A APRENDRE EN ELS CENTRES EDUCATIUS: DESAFIAMENTS, IMPLICACIONS I POSSIBILITATSLa importncia de les competncies informacionals per aprendre a aprendre: estratgies per a lalfabetitzaci informacional de lalumnat de Secundria i Batxillerat

merc morey

Proyecto i+d financiado por el ministerio de ciencia e innovacin el plagio acadmico entre el alumnadode eso de baleares (ref. Edu2009-14019-c02-01)

Grup de recerca educaci i ciutadania. Grup competitiuamb el patrocini de la caib (direcci general de recerca, desenvolupament tecnolgic i innovacide la conselleria dinnovaci, interior i justcia,i el cofinanament de fons feder)

1AspectEs que TREBALLAREMINTRODUCCILES COMPETNCIES INFORMACIONALSPROPOSTESEN PRIMER LUGAR LLEVAREMOS A CABO UNA BREVE INTRODUCCIN SOBRE LA NECESIDAD DE LA EVALUACIN POR COMPETENCIAS (QUE TODOS TENEMOS CLARA PERO QUE SIEMPRE ES POSITIVO REFRESCAR)

EN SEGUNDO LUGAR (Y QUE SER EL CENTRO DE ESTA EXPOSICIN) REPASAREMOS CULES SON LAS PRINCIPALES COMPETENCIAS INFORMACIONALES (EL CONCEPTO DE ALFABETIZACIN INFORMACIONAL Y REVISIN DE CADA UNA DE LAS COMPETENCIAS QUE INTEGRAN LA ALFABETIZACIN INFORMACIONAL) AS COMO LOS RESULTADOS OBTENIDOS EN DIFERENTES ESTUDIOS CON ALUMNADO DE NIVELES DISTINTOS, A TRAVS DE INVESTIGACIONES QUE PRETENDAN LA DETECCIN DE NECESIDADES INFORMACIONALES (LUEGO VEREMOS CON MS ATENCIN TODO ESTO)

FINALMENTE, ACABAREMOS ESTA SESIN PRESENTANDO ALGUNAS PROPUESTAS QUE TAL VEZ PUEDAN RESULTAR INTERESANTES O TILES (AUNQUE SLO SEA PARA REFLEXIONAR SOBRE ELLAS Y DECIR ESTO A MI NO ME SIRVE DE NADA) DE CARA A RESPONDER A ESTAS NECESIDADES QUE SE HAN DETECTADO2ESTUDIS QUE PRESENTAREMCOMPETNCIES INFORMACIONALS DE LALUMNAT UNIVERSITARI (MAIG 2009). TOTAL MOSTRA: 1.025PLAGI ACADMIC ENTRE LALUMNAT DE BATXILLERAT (FEBRER-MAR 2010). TOTAL MOSTRA: 1.291PLAGI ACADMIC ENTRE LALUMNAT DE SECUNDRIA (FEBRER-ABRIL 2011). TOTAL MOSTRA: 1.503LOS DATOS QUE UTILIZAREMOS PARA EJEMPLIFICAR LOS DIVERSOS NIVELES COMPETENCIALES (RELACIONADOS CON LA ALFABETIZACIN INFORMACIONAL) ESTARN BASADOS EN TRES ESTUDIOS LLEVADOS A CABO POR EL GRUP DE RECERCA EDUCACI I CIUTADANIA3ACTIVITATS DAPRENENTATGECOM MESURAM LAPRENENTATGE DELS NOSTRES ALUMNES?EXMENSTREBALLS ACADMICSRESOLUCI DE PROBLEMESALERTA: LA CONSTRUCCI DEL CONEIXEMENT NO FA REFERNCIA AL PUR ACTIVISME. NO PODEM PRETENDRE QUE, PEL SOL FET DE POSAR ALS ALUMNES A FER ALGUNA COSA (COM FER UNA REPRESENTACI O VEURE UNA PELLCULA) O QUE REALITZIN ALGUNA ACTIVITAT FORA DE LAULA (DINMIQUES GRUPALS EL TEMPS DESBARJO) O FINS I TOT FORA DEL CENTRE EDUCATIU (UNA VISITA A UN MUSEU) GENERA, PER ELL MATEIX APRENENTATGES SIGNIFICATIUS PERQU CONSIDERAM QUE ELS ALUMNES ESTAN CONSTRUINT EL SEU CONEIXEMENT PERQU ES DIVERTEIXEN, PARTICIPEN O ESTAN INTERESSATS. UN APRENENTATGE S SIGNIFICATIU DEGUT AL PROCS CONTRUCTIU INTERN QUE REALITZEN ELS ALUMNES RELACIONANT ELS SEUS CONEIXEMENTS PREVIS AMB LA INFORMACI NOVA, I S PROMOGUT PEL DOCENT A TRAVS DACTIVITATS AMB SENTIT I AMB LA SEVA INTERACCI ABANS, DURANT I POSTERIORMENT A LACTIVITAT, EL QU PROMOU EN ELLS UN PROCS DE REFLEXI4AVALUACIPERCOMPETNCIESTREBALLS ACADMICSGONZLEZ & WAGENAAR (2003) JA ENS DEIEN QUE UNA COMPETNCIA O CONJUNT DE COMPETNCIES SIGNIFICA QUE UNA PERSONA POSA EN PRCTICA DETERMINADA CAPACITAT O HABILITAT PER DESENVOLUPAR UNA TASCA, I HO POT FER DE MANERA QUE LI PERMETI DAVALUAR-NE EL NIVELL DE CONSECUCI. LES COMPETNCIES ES PODEN VALORAR I DESENVOLUPAR. AIX SIGNIFICA QUE, NORMALMENT, LES PERSONES NO POSSEEIXEN O ELS HI MANCA UNA COMPETNCIA EN TERMES ABSOLUTS, SIN QUE LA DOMINEN EN DIFERENTS GRAUS, DAQU QUE ES PUGUIN COLLOCAR LES COMPETNCIES EN UN CONTNUUM I DESENVOLUPAR MITJANANT LEXERCICI I LA FORMACI (EN AQUEST PUNT DAVALUAR EL NIVELL DE CONSECUCI TORNAREM A FER ESPECIAL ESMENT QUAN PARLEM DE LES OPINIONS QUE T LALUMNAT SOBRE LAVALUACI DELS SEUS TREBALLS PER PART DEL PROFESSORAT)

5

6AVALUACIPERCOMPETNCIESTREBALLS ACADMICSZABALZA (2003) REFERINT-SE A LAVALUACI DE COMPETNCIES EN EDUCACI SUPERIOR HO DEFINIA COM UN PROCS DE RETROALIMENTACI, DETERMINACI DIDONETAT I CERTIFICACI DELS APRENENTATGES DELS ESTUDIANTS DACORD AMB LES COMPETNCIES DE REFERNCIA, MITJANANT LANLISI DE LACOMPLIMENT DE LES PERSONES EN TASQUES I PROBLEMES PERTINENTS

A PARTIR DE TODO ESTO ES CUANDO NOSOTROS REALIZAMOS ESTA EVALUACIN POR COMPETENCIAS A TRAVS DE LO QUE DEBERA SER LA MEJOR HERRAMIENTA DE VALORACIN DE NIVELES DE COMPETENCIA: LOS TRABAJOS ACADMICOS7Revoluci informacional (Rodrguez, 2005)

Excs dinformaci (Gazpio & lvarez, 1998): Usuaris passius Usuaris incapaos danalitzar la informaci Usuaris paralitzats

Infoxicaci, infobesitat, ansietat informativaSOCIETAT DE LA INFORMACI (I EL CONEIXEMENT?)

Per tal dencetar aquesta exposici, introduirem primer de tot el marc en el qual es desenvolupa, que s la societat de la informaci i el coneixement (aquest darrer plantejat amb un interrogant). Rodrguez (2005) parl de revoluci informacional definint aix una de les forces motrius que modifiquen substancialment les societats (com en el seu moment foren la revoluci industrial, la revoluci tecnolgica, la revoluci cientfica)Daltra banda, shan de tenir en compte els aspectes no tan positius de la introducci i desenvolupament de les TIC i del consegent excs dinformaci: ens trobam amb qu aquesta facilitat daccs a una quantitat dinformaci gaireb ilimitada ha donat lloc als anomenats usuaris passius (constantment bombardejats amb dades i informacions a latzar que provoquen distracci i dificultats en el processament daquesta i aplicaci a les prpies necessitats), als usuaris incapaos danalitzar la informaci (que recuperen un excs dinformaci quan fan una cerca concreta i no tenen capacitat per a decidir i destriar en quina shan de centrar i quina han demprar, dacord amb els seus propsits), i finalmentusuaris paralitzats (que es troben desemparats davant aquests grans volums dinformaci o davant cerques amb les qu no han obtingut resultats vlids: no saben ajustar les seves estratgies de recerca dinformaci)

Tot aix ens mostra una situaci, una realitat dels subjectes que, en funci dels contextos, sha anomenat de distintes maneres: infoxicaci, infobesitat i, fins i tot, es parla dansietat informativa (excs dinformaci que ens colapsa amb milers de fets, comunicats sense relaci, jerarquia ni sentit, i que ens deixa despossets de vertader coneixement -Wurman, 1989-)8ALFABETITZACI INFORMACIONALDefinici Association of College & Research Libraries (ACRL, 2000)AVALUACI CRTICA I INCORPORACI INFORMACI BASE CONEIXEMENTSUTILITZACI EFICA INFORMACI PER ASSOLIMENT PROPSIT/TASCACOMPRENSI PROBLEMTIQUES S INFORMACI I UTILITZACI TICA I LEGALACCS INFORMACI EFICA I EFICIENTNATURALESA I NIVELL INFORMACI NECESSRIADEFINICI ASSOCIATION OF COLLEGE AND RESEARCH LIBRARIES DE LAMERICAN LIBRARY ASSOCIATION QUE DIU QUE LESTUDIANT ALFABETITZAT INFORMACIONALMENT S AQUELL QUE S CAPA DE:DETERMINAR LA NATURALESA I NIVELL DINFORMACI QUE NECESSITAACCEDIR A LA INFORMACI REQUERIDA DE MANERA EFICA I EFICIENTAVALUAR LA INFORMACI I LES SEVES FONTS DE FORMA CRTICA I INCORPORAR LA INFORMACI SELECCIONADA A LA PRPIA BASE DE CONEIXEMENTS I AL PROPI SISTEMA DE VALORSUTILITZAR, A TTOL INDIVIDUAL O COM A MEMBRE DUN GRUP, LA INFORMACI EFICAMENT PER TAL DASSOLIR UN PROPSIT ESPECFICCOMPRENDRE MOLTS DELS PROBLEMES I QESTIONS ECONMICS, LEGALS I SOCIALS QUE ENVOLTEN A LS DE LA INFORMACI, I ACCEDEIX I UTILITZA LA INFORMACI DE FORMA TICA I LEGAL9ALFABETITZACI INFORMACIONALDefinici ACRL-ALA (2000)NATURALESA I NIVELL INFORMACI NECESSRIADEFINICI ASSOCIATION OF COLLEGE AND RESEARCH LIBRARIES DE LAMERICAN LIBRARY ASSOCIATION QUE DIU QUE LESTUDIANT ALFABETITZAT INFORMACIONALMENT S AQUELL QUE S CAPA DE:DETERMINAR LA NATURALESA I NIVELL DINFORMACI QUE NECESSITAACCEDIR A LA INFORMACI REQUERIDA DE MANERA EFICA I EFICIENTAVALUAR LA INFORMACI I LES SEVES FONTS DE FORMA CRTICA I INCORPORAR LA INFORMACI SELECCIONADA A LA PRPIA BASE DE CONEIXEMENTS I AL PROPI SISTEMA DE VALORSUTILITZAR, A TTOL INDIVIDUAL O COM A MEMBRE DUN GRUP, LA INFORMACI EFICAMENT PER TAL DASSOLIR UN PROPSIT ESPECFICCOMPRENDRE MOLTS DELS PROBLEMES I QESTIONS ECONMICS, LEGALS I SOCIALS QUE ENVOLTEN A LS DE LA INFORMACI, I ACCEDEIX I UTILITZA LA INFORMACI DE FORMA TICA I LEGAL10NATURALESA I NIVELL DINFORMACI NECESSRIALESTUDIANT IDENTIFICA CORRECTAMENT LA DEMANDA/TASCA QUE SE LI FA, AIX COM, PER EXEMPLE, ELS TERMES O CONCEPTES CLAU QUE DESCRIUEN LA SEVA NECESSITAT DINFORMACI

QUANTES VEGADES NO ENS HA PASSAT QUE UN ALUMNE NO HA ENTS CORRECTAMENT LA DEMANDA QUE SE LI FEIA??? O B NOSALTRES MATEIXOS, QUAN REM ESTUDIANTS, O B A LA NOSTRA VIDA PROFESSIONAL O PERSONAL... QUANTES VEGADES NO ENS HA PASSAT QUE HEM FET UNA TASCA O UNA FEINA QUE NO SADEQUAVA A LA DEMANDA QUE SENS HAVIA FET...

2. LESTUDIANT DIFERENCIA ENTRE DISTINTS TIPUS I FORMATS DE FONTS POTENCIALS DINFORMACI QUE LI PODEN SER TILS I, PER A AIX, CONSIDERA (PER EXEMPLE) LA UTILITZACI DALTRES IDIOMES PER A FER LA CERCA DINFORMACI

3. DISSENYA UN PLA GLOBAL I UN TERMINI (PLAZO) REALISTA PER A LADQUISICI DE LA INFORMACI REQUERIDA

AQU S ON INTERV EL CONCEPTE DE PROCRASTINACI, ENTS COM LACCI O LHBIT DE POSTERGAR ACTIVITATS O SITUACIONS QUE SHAN DATENDRE, SUBSTITUNT-LES PER ALTRES SITUACIONS MS IRRELLEVANTS I AGRADABLES (DEIXAM LA FEINA PER AL DARRER MOMENT)11IDENTIFICACI DE LA DEMANDA I UTILITZACI DE PARAULES CLAUHAS DE FER UN TREBALL SOBRE LIMPACTE DEL FORAT DE LA CAPA DOZ EN LA SALUT. QUINS CONSIDERES QUE SN ELS CONCEPTES CLAU QUE DESCRIUEN MILLOR AQUESTA TEMTICA?

IMPACTE, FORAT, CAPA DOZ, SALUTCAPA DOZ, SALUTDOCUMENTS, CNCER DE PELL, CAPA DOZNO HO S1213idiomes per fer la cercaQUAN FAS UNA CERCA DINFORMACI A INTERNET PER A USOS ACADMICS, EN QUIN IDIOMA FAS, EN PRIMER LLOC, AQUESTA CERCA?

CATALCASTELLALTRE IDIOMA

MAI DE VEGADES SOVINT MOLT SOVINT SEMPRE14IDIOMES PER A FER LA CERCARESULTADOS OBTENIDOS ENTRE EL ALUMNADO UNIVERSITARIO EN GENERAL15S DALTRE IDIOMA PER A FER LA CERCA ALUMNAT 1R16DISSENY PLA DE TREBALL I TERMINI REALISTA (ESO)DIGUES SI ESTS DACORD AMB LA SEGENT AFIRMACI:

QUAN MENCOMANEN UN TREBALL EM POS A FER-LO TOT DUNA

TOTALMENT DACORD BASTANT EN DESACORD NI EN DESACORD NI DACORD BASTANT DACORD TOTALMENT DACORDESTUDI PLAGI ESO17DE LALUMNAT DESO, UN 53,9% DIU ESTAR TOTALMENT O BASTANT EN DESACORD AMB AQUESTA AFIRMACI (ES DECIR, QUE NO ABORDAN DES DE EL PRINCIPIO LAS TAREAS A DESARROLLAR) I NOMS HI ESTAN BASTANT O TOTALMENT DACORD UN 17,1%.18DISSENY PLA DE TREBALL I TERMINI REALISTA (BATXILLERAT)ASSENYALA EL GRAU DACORD AMB LA SEGENT AFIRMACI:

QUAN EM DIUEN QUE FACI UN TREBALL, EM POS A FER-LO IMMEDIATAMENT

0=TOTALMENT EN DESACORD I 10=TOTALMENT DACORDDATOS SIMILIARES SON LOS QUE SE LOCALIZARON ENTRE EL ALUMNADO DE BACHILLERATO19ALUMNAT DE BATXILLERAT

DESCIENDE NOTABLEMENTE, A PARTIR DE LA VALORACIN DE 5 (ES DECIR, CUANDO EL ALUMNADO RESPONDE ESTAR DE ACUERDO CON LA AFIRMACIN) EL PORCENTAJE DE RESPUESTA, DESTACANDO EL 20.1% DE ALUMNADO DE BACHILLERATO QUE DICE ESTAR TOTALMENTE EN DESACUERDO CON ABORDAR LA TAREA INMEDIATAMENTE20ALFABETITZACI INFORMACIONALDefinici ACRL (2000)AVALUACI CRTICA I INCORPORACI INFORMACI BASE CONEIXEMENTSUTILITZACI EFICA INFORMACI PER ASSOLIMENT PROPSIT/TASCACOMPRENSI PROBLEMTIQUES S INFORMACI I UTILITZACI TICA I LEGALACCS INFORMACI EFICA I EFICIENTNATURALESA I NIVELL INFORMACI NECESSRIADEFINICI ASSOCIATION OF COLLEGE AND RESEARCH LIBRARIES DE LAMERICAN LIBRARY ASSOCIATION QUE DIU QUE LESTUDIANT ALFABETITZAT INFORMACIONALMENT S AQUELL QUE S CAPA DE:DETERMINAR LA NATURALESA I NIVELL DINFORMACI QUE NECESSITAACCEDIR A LA INFORMACI REQUERIDA DE MANERA EFICA I EFICIENTAVALUAR LA INFORMACI I LES SEVES FONTS DE FORMA CRTICA I INCORPORAR LA INFORMACI SELECCIONADA A LA PRPIA BASE DE CONEIXEMENTS I AL PROPI SISTEMA DE VALORSUTILITZAR, A TTOL INDIVIDUAL O COM A MEMBRE DUN GRUP, LA INFORMACI EFICAMENT PER TAL DASSOLIR UN PROPSIT ESPECFICCOMPRENDRE MOLTS DELS PROBLEMES I QESTIONS ECONMICS, LEGALS I SOCIALS QUE ENVOLTEN A LS DE LA INFORMACI, I ACCEDEIX I UTILITZA LA INFORMACI DE FORMA TICA I LEGAL21ALFABETITZACI INFORMACIONALDefinici ACRL-ALA (2000)ACCS INFORMACI EFICA I EFICIENTDEFINICI ASSOCIATION OF COLLEGE AND RESEARCH LIBRARIES DE LAMERICAN LIBRARY ASSOCIATION QUE DIU QUE LESTUDIANT ALFABETITZAT INFORMACIONALMENT S AQUELL QUE S CAPA DE:DETERMINAR LA NATURALESA I NIVELL DINFORMACI QUE NECESSITAACCEDIR A LA INFORMACI REQUERIDA DE MANERA EFICA I EFICIENT22Accs informaci efica i eficientLESTUDIANT UTILITZA DIVERSOS SISTEMES DE RECERCA DINFORMACI PER TAL DE LOCALITZAR I CONTRAPOSAR LA INFORMACI

QUINS PENSAU QUE SN AQUESTS SISTEMES DE RECERCA DINFORMACI? QUINA EINA UTILITZA LALUMNAT PRINCIPALMENT PER A CERCAR I LOCALITZAR INFORMACI?... GOOGLE!!!

2. LESTUDIANT SELECCIONA ELS COMANDAMENTS APROPIATS PER A FER CERQUES DINFORMACI

EN AQUEST CAS, PER EXEMPLE, UN INDICADOR DUN ALT DOMINI DUTILITZACI DE CERCADORS ESPECIALITZATS I DE BASES DE DADES S EL NIVELL DE CONEIXEMENT DELS OPERADORS BOOLEANS (AND, OR, NOT...) PER TAL DACOTAR/LIMITAR LES CERQUES O B DAMPLIAR-LES I ACONSEGUIR AIX MS INFORMACI I DOCUMENTS

3. APLICACI PRCTICA DE MTODES DINTERROGACI DINTRE DE MOTORS DE CERCA O BASES DE DADES

UNA VEGADA QUE UN PERCENTATGE DETERMINAT DALUMNAT ENS DIU QUE CONEIX, PER EXEMPLE, ELS OPERADORS BOOLEANS, REALMENT ELS UTILITZA? I SOBRETOT... ELS UTILITZA CORRECTAMENT?23UTILITZACI DE DIVERSOS SISTEMES DE RECERCA DINFORMACITOT SEGUIT ET PRESENTAM UNA SRIE DEINES DE RECERCA DINFORMACI. AMB QUINA FREQNCIA UTILITZES CADASCUNA DELLES PER A REALITZAR ELS TEUS TREBALLS ACADMICS? (MAI, DE VEGADES, SOVINT, MOLT SOVINT, SEMPRE)

MOTORS DE CERCACATLEG DE LA BIBLIOTECA DE LA UIBCATLEG DALTRES BIBLIOTEQUESPORTALS ESPECIALITZATSBASES DE DADESBLOGSALTRESALUMNAT UNIVERSITARI24NIVELL DS DELS MOTORS DE CERCA I LES BASES DE DADESALUMNAT 1RSHA DE TENIR EN COMPTE QUE, A LHORA DE FORMULAR LA PREGUNTA, A MS DE DEMANAR EL NIVELL DUTILITZACI DE CADASCUNA DE LES EINES PRESENTADES, TAMB ES SOLLICITAVA QUINA SUTILITZAVA. EN EL CAS DELS MOTORS DE CERCA, EL 99% DEIA QUE GOOGLE. PER ALTRA BANDA, TAMB SHA DE TENIR EN COMPTE QUE, DE LALUMNAT QUE RESPON QUE COM A MNIM ALGUNA VEGADA UTILITZA LES BASES DE DADES, QUAN SE LI DEMANA QUINA DNA RESPOSTES COM WIKIPDIA O EXCEL...25SELECCIONA ELS COMANDAMENTS APROPIATS PER A FER CERQUES DINFORMACICONEIXES ELS OPERADORS BOOLEANS AND, OR, NOT? SI S AIX, AMB QUINA FREQNCIA ELS EMPRES? (MAI, DE VEGADES, SOVINT, MOLT SOVINT, SEMPRE)

EN AQUEST CAS, PER EXEMPLE, UN INDICADOR DUN ALT DOMINI DUTILITZACI DE CERCADORS ESPECIALITZATS I DE BASES DE DADES S EL NIVELL DE CONEIXEMENT DELS OPERADORS BOOLEANS (AND, OR, NOT...) PER TAL DACOTAR/LIMITAR LES CERQUES O B DAMPLIAR-LES I ACONSEGUIR AIX MS INFORMACI I DOCUMENTS

VAMOS A VER LAS RESPUESTAS DEL ALUMNADO DE PRIMER CURSO UNIVERSITARIO...

26AQU VEMOS EL GRADO DE CONOCIMIENTO QUE EL ALUMNADO DE PRIMER CURSO UNIVERSITARIO DICE TENER SOBRE ESTOS OPERADORES... AHORA VEREMOS SI, SEGN EL PROPIO ALUMNADO, LOS UTILIZAN...27RECORDEM QUE UN 29,6% DEIA QUE CONEIXIA ELS OPERADORS BOOLEANS. ARA ENS TROBAM QUE NOMS UN 26,4% ELS UTILITZA (INDEPENDENTMENT DE LA FREQNCIA AMB QU HO FACI)28SELECCIONA ELS COMANDAMENTS APROPIATS PER A FER CERQUES DINFORMACIQUAN FAS UNA CERCA DINFORMACI A TRAVS DUNA BASE DE DADES O UN CERCADOR, PER TAL DE TROBAR MS NOMBRE DE DOCUMENTS SOBRE UNA TEMTICA I AMPLIAR EL FOCUS DE RECERCA, UTILITZES:

AND+ORNO HO S

VEAMOS CULES HAN SIDO LAS RESPUESTAS DEL ALUMNADO DE PRIMER CURSO UNIVERSITARIO... RECORDEMOS QUE UN 29.6% DECA CONOCER ESTOS OPERADORES...

29SLO UN 4,1% DEL ALUMNADO ESCOGI LA RESPUESTA CORRECTA... (DE ESTE 29,6% QUE DECA CONOCER LOS OPERADORES BOOLEANOS)30ALFABETITZACI INFORMACIONALDefinici ACRL (2000)AVALUACI CRTICA I INCORPORACI INFORMACI BASE CONEIXEMENTSUTILITZACI EFICA INFORMACI PER ASSOLIMENT PROPSIT/TASCACOMPRENSI PROBLEMTIQUES S INFORMACI I UTILITZACI TICA I LEGALACCS INFORMACI EFICA I EFICIENTNATURALESA I NIVELL INFORMACI NECESSRIADEFINICI ASSOCIATION OF COLLEGE AND RESEARCH LIBRARIES DE LAMERICAN LIBRARY ASSOCIATION QUE DIU QUE LESTUDIANT ALFABETITZAT INFORMACIONALMENT S AQUELL QUE S CAPA DE:DETERMINAR LA NATURALESA I NIVELL DINFORMACI QUE NECESSITAACCEDIR A LA INFORMACI REQUERIDA DE MANERA EFICA I EFICIENTAVALUAR LA INFORMACI I LES SEVES FONTS DE FORMA CRTICA I INCORPORAR LA INFORMACI SELECCIONADA A LA PRPIA BASE DE CONEIXEMENTS I AL PROPI SISTEMA DE VALORSUTILITZAR, A TTOL INDIVIDUAL O COM A MEMBRE DUN GRUP, LA INFORMACI EFICAMENT PER TAL DASSOLIR UN PROPSIT ESPECFICCOMPRENDRE MOLTS DELS PROBLEMES I QESTIONS ECONMICS, LEGALS I SOCIALS QUE ENVOLTEN A LS DE LA INFORMACI, I ACCEDEIX I UTILITZA LA INFORMACI DE FORMA TICA I LEGAL31ALFABETITZACI INFORMACIONALDefinici ACRL-ALA (2000)AVALUACI CRTICA I INCORPORACI INFORMACI BASE CONEIXEMENTSDEFINICI ASSOCIATION OF COLLEGE AND RESEARCH LIBRARIES DE LAMERICAN LIBRARY ASSOCIATION QUE DIU QUE LESTUDIANT ALFABETITZAT INFORMACIONALMENT S AQUELL QUE S CAPA DE:DETERMINAR LA NATURALESA I NIVELL DINFORMACI QUE NECESSITAACCEDIR A LA INFORMACI REQUERIDA DE MANERA EFICA I EFICIENTAVALUAR LA INFORMACI I LES SEVES FONTS DE FORMA CRTICA I INCORPORAR LA INFORMACI SELECCIONADA A LA PRPIA BASE DE CONEIXEMENTS I AL PROPI SISTEMA DE VALORS

32Avaluaci crtica i incorporaci de la informaci als coneixements previsEL ESTUDIANTE RECONOCE UNOS INDICADORES DE FIABILIDAD SOBRE LOS QUE BASA SU CRITERIO A LA HORA DE SELECCIONAR LA INFORMACIN

CONSIDERAIS QUE LOS ESTUDIANTES SON CAPACES DE RECONOCER Y ESCOGER CORRECTAMENTE AQUELLOS INDICADORES DE FIABILIDAD ADECUADOS PARA LA VALORACIN, POR EJEMPLO, DE PGINAS WEB CUYO CONTENIDO PUEDE SERLES DE UTILIDAD PARA LA ELABORACIN DE TRABAJOS? EN QU SE FIJA EL ALUMNADO A LA HORA DE SABER SI EL CONTENIDO DE UNA WEB ES APROPIADO-CORRECTO?

2. EL ESTUDIANTE VALORA CORRECTAMENTE LOS GRADOS DE IMPORTANCIA DE DIFERENTES INDICADORES DE FIABILIDAD

CMO VALORAN LOS ESTUDIANTES ALGUNOS INDICADORES DE FIABILIDAD DE UNA WEB? VEREMOS CUL ES ESTA ESCALA DE VALORACIN DE ALGUNOS DE ELLOS (EN PARTICULAR LA AUTORA, POR EJEMPLO, JUNTAMENTE CON LA APARIENCIA PROFESIONAL DE LA WEB)

3. EL ESTUDIANTE APLICA CRITERIOS DE SELECCIN ADECUADOS PARA ESCOGER ENTRE LOS DIFERENTES RESULTADOS DE LA BSQUEDA

A LA HORA DE HACER UNA BSQUEDA DE INFORMACIN Y OBTENER UN NMERO CONSIDERABLE DE RESULTADOS, CMO SELECCIONA EL ALUMNADO LOS QUE PUEDEN SERLE TILES?33RECONEIX INDICADORS DE FIABILITAT ADEQUATSDINTRE DUNA WEB, A LHORA DE DESTRIAR LA FIABILITAT DE LA INFORMACI QUE HI TROBAM, EN QUIN DELS SEGENTS INDICADORS CREUS QUE CONV FIXAR-SE PRINCIPALMENT?

EN LAUTOREN LACCESSIBILITATEN LA DATA DACTUALITZACIEN LEXTENSI DE LA PGINANO EM FIXO EN CAP INDICADOR

VEAMOS CULES HAN SIDO LAS RESPUESTAS DEL ALUMNADO DE PRIMER CURSO UNIVERSITARIO... 34AQU OBSERVAMOS LOS DATOS RECOGIDOS DEL ALUMNADO DE PRIMER CURSO UNIVERSITARIO SOBRE EL PESO QUE LE OTORGAN A DIFERENTES INDICADORES DE FIABILIDAD A LA HORA DE ESCOGER LA INFORMACIN DE UNA WEB

S, LA RESPUESTA CORRECTA ES LA QUE OBTIENE UN PORCENTAJE MS ELEVADO, PERO A QU PRECIO??? CASI UN 67% DEL ALUMNADO OTORGA EL PESO DE SU CRITERIO A CUALQUIER OTRO INDICADOR O BIEN A NINGUNO!!!35VALORA CORRECTAMENT EL GRAU DIMPORTNCIA DE DISTINTS INDICADORS DE FIABILITATTOT SEGUIT SASSENYALEN UNA SRIE DINDICADORS PER AVALUAR LA FIABILITAT DUNA WEB. LLEGEIX I VALORA DE 0 A 10 EL GRAU DIMPORTNCIA DE CADASCUN DELLS A LHORA DAVALUAR AQUESTA FIABILITAT:

AUTOR DELS CONTINGUTSNOM DEL DOMINI (.ORG, .COM, .EDU)DATA DE LA DARRERA ACTUALITZACIAPARENA PROFESSIONAL DE LA WEB

A CONTINUACIN ANALIZAREMOS LOS RESULTADOS OBTENIDOS EN LOS DOS EXTREMOS DE RESPUESTA: EL PRINCIPAL INDICADOR AL QUE DEBERAN OTORGAR MAYOR FIABILIDAD Y EL QUE MENOS PUNTUACIN DEBERA OBTENER (LA APARIENCIA PROFESIONAL DE LA PGINA WEB)36GRAU DIMPORTNCIA ATORGAT A CADASCUN DELS INDICADORS DE FIABILITATALUMNAT 1RSORPRENDE QUE NO SE D UNA RELACIN INVERSAMENTE PROPORCIONAL Y QUE, AUNQUE SE LE OTORGUE UN GRAN PESO A LA AUTORA DEL RECURSO, TAMBIN SE LE DA MUCHA IMPORTANCIA A LA APARIENCIA PROFESIONAL DE LA WEB POR PARTE DEL ALUMNADO DE PRIMER CURSO UNIVERSITARIO37APLICA CRITERIS DE SELECCI ADEQUATS PER TAL DESCOLLIR ENTRE DIFERENTS RESULTATS DE CERCAHAS FET UNA CERCA DINFORMACI ACADMICA A TRAVS DINTERNET MITJANANT UN CERCADOR I HAS TROBAT UN TOTAL DE 850 DOCUMENTS RELACIONATS. COM SELECCIONES AQUELLS QUE EMPRARS?

GAIREB SEMPRE AGAFO ELS 3-5 PRIMERS QUE APAREIXENANALITZO ELS 50 PRIMERS I EN DESTRIO AQUELLS QUE EM SEMBLEN MS ADIENTSDESTRIO I ANALITZO AQUELLS QUE PERTANYEN A ORGANISMES OFICIALS, REVISTES ESPECIALITZADESFAIG ALTRES CONSULTES AMB CERCADORS DISTINTS I CONTRAST LA INFORMACI

PERO, CMO SE REALIZA LA SELECCIN DE TODO EL AMALGAMA DE RESULTADOS QUE PRESENTA GOOGLE?38EL MAYOR PORCENTAJE DE ALUMNADO (EL 37,7%) AFIRMA QUE ESCOGE Y ANALIZA AQUELLOS RESULTADOS QUE PERTENECEN A ORGANISMOS OFICIALES, REVISTAS ESPECIALIZADAS, ENTIDADES ACADMICAS... SIN EMBARGO, CASI EL 30% ADMITE QUE ESCOGE LOS 3-5 PRIMEROS RESULTADOS QUE LE APARECEN DESPUS DE REALIZAR LA BSQUEDA.39ALFABETITZACI INFORMACIONALDefinici ACRL (2000)AVALUACI CRTICA I INCORPORACI INFORMACI BASE CONEIXEMENTSUTILITZACI EFICA INFORMACI PER ASSOLIMENT PROPSIT/TASCACOMPRENSI PROBLEMTIQUES S INFORMACI I UTILITZACI TICA I LEGALACCS INFORMACI EFICA I EFICIENTNATURALESA I NIVELL INFORMACI NECESSRIADEFINICI ASSOCIATION OF COLLEGE AND RESEARCH LIBRARIES DE LAMERICAN LIBRARY ASSOCIATION QUE DIU QUE LESTUDIANT ALFABETITZAT INFORMACIONALMENT S AQUELL QUE S CAPA DE:DETERMINAR LA NATURALESA I NIVELL DINFORMACI QUE NECESSITAACCEDIR A LA INFORMACI REQUERIDA DE MANERA EFICA I EFICIENTAVALUAR LA INFORMACI I LES SEVES FONTS DE FORMA CRTICA I INCORPORAR LA INFORMACI SELECCIONADA A LA PRPIA BASE DE CONEIXEMENTS I AL PROPI SISTEMA DE VALORSUTILITZAR, A TTOL INDIVIDUAL O COM A MEMBRE DUN GRUP, LA INFORMACI EFICAMENT PER TAL DASSOLIR UN PROPSIT ESPECFICCOMPRENDRE MOLTS DELS PROBLEMES I QESTIONS ECONMICS, LEGALS I SOCIALS QUE ENVOLTEN A LS DE LA INFORMACI, I ACCEDEIX I UTILITZA LA INFORMACI DE FORMA TICA I LEGAL40ALFABETITZACI INFORMACIONALDefinici ACRL-ALA (2000)UTILITZACI EFICA INFORMACI PER ASSOLIMENT PROPSIT/TASCADEFINICI ASSOCIATION OF COLLEGE AND RESEARCH LIBRARIES DE LAMERICAN LIBRARY ASSOCIATION QUE DIU QUE LESTUDIANT ALFABETITZAT INFORMACIONALMENT S AQUELL QUE S CAPA DE:DETERMINAR LA NATURALESA I NIVELL DINFORMACI QUE NECESSITAACCEDIR A LA INFORMACI REQUERIDA DE MANERA EFICA I EFICIENTAVALUAR LA INFORMACI I LES SEVES FONTS DE FORMA CRTICA I INCORPORAR LA INFORMACI SELECCIONADA A LA PRPIA BASE DE CONEIXEMENTS I AL PROPI SISTEMA DE VALORSUTILITZAR, A TTOL INDIVIDUAL O COM A MEMBRE DUN GRUP, LA INFORMACI EFICAMENT PER TAL DASSOLIR UN PROPSIT ESPECFIC

41UTILITZACI EFICA DE LA INFORMACI PER ASSOLIMENT PROPSIT/TASCAEL ESTUDIANTE RECONOCE Y SELECCIONA CORRECTAMENTE LOS APARTADOS DE LAS FUENTES UTILIZADAS DE DONDE OBTIENE LA INFORMACIN

PARECE OBVIO QUE EL ALUMNADO SEPA IDENTIFICAR EFICAZMENTE LOS APARTADOS, POR EJEMPLO, DE UN LIBRO (O CUALQUIER OTRO MATERIAL ACADMICO) DE DONDE PUEDA EXTRAER LA INFORMACIN NECESARIA PARA ELABORAR UN TRABAJO... ES AS?

2. EL ESTUDIANTE UTILIZA CORRECTAMENTE LAS FUENTES DE INFORMACIN DISPONIBLES

PARA LA PTIMA UTILIZACIN DE LOS DISTINTOS FORMATOS DE FUENTES ACADMICAS (COMO PUEDAN SER LOS DIFERENTES TIPOS DE DOCUMENTOS LOCALIZADOS A TRAVS DEL CATLOGO DE LA BIBLIOTECA, POR EJEMPLO) ES ESENCIAL, ANTE TODO, QUE SE RECONOZCA LA TIPOLOGA DE LA FUENTE (ES UN ARTCULO DE REVISTA, UN LIBRO, UN CAPTULO DE LIBRO...)

3. EL ESTUDIANTE ES CAPAZ DE COMUNICAR CON EFICACIA EL PRODUCTO O ACTIVIDAD

LALUMNAT (ENCARA QUE NOMS SIGUI PEL FET DE CONSULTAR HABITUALMENT DETERMINADES FONTS ACADMIQUES) HAURIA DE CONIXER I SELECCIONAR LAPARTAT DUNA REVISTA ON PODRIA PUBLICAR UN DETERMINAT TIPUS DE TREBALL ACADMIC PER TAL DE DETERMINAR QUE SAP COMUNICAR EFICAMENT EL PRODUCTE ELABORAT (EL SEU TREBALL)42RECONEIX I SELECCIONA CORRECTAMENT ELS APARTATS DE LES FONTS UTILITZADESHAS TROBAT UN LLIBRE QUE TRACTA MOLT B UNA TEMTICA QUE VOLS TREBALLAR. QUINA SECCI DEL LLIBRE CONSULTARS PER TAL DE TROBAR ALTRES DOCUMENTS SOBRE AQUESTA TEMTICA?

EL GLOSSARILNDEXLA BIBLIOGRAFIALA TAULA DE CONTINGUTS

EN ESTE CASO LA RESPUESTA CORRECTA ES... VAMOS A VER LOS RESULTADOS OBTENIDOS DEL ALUMNADO DE PRIMER CURSO UNIVERSITARIO...43NOMS UN 62,8% DE LALUMNAT DE PRIMER CURS DE LA UNIVERSITAT HA ASSENYALAT LA RESPOSAT CORRECTA (LA BIBLIOGRAFIA) Y DECIMOS SLO PORQUE ELLO SIGNIFICA QUE UN 37,2% DEL ALUMNADO UNIVERSITARIO NO SABE QUE DEBE CONSULTAR EL APARTADO DE BIBLIOGRAFA PARA LOCALIZAR MS FUENTES DE INFORMACIN RELACIONADA CON LA TEMTICA

44UTILITZA CORRECTAMENT LES FONTS DINFORMACI DISPONIBLESENS POTS DIR A QUIN TIPUS DE DOCUMENT ES REFEREIX LA SEGENT FITXA LOCALITZADA A TRAVS DEL CATLEG DE LA BIBLIOTECA?

LAS POSIBILIDADES DE RESPUESTA ERAN: UN ARTCULO DE REVISTA ELECTRNICA, UN INFORME GUBERNAMENTAL, UN ARTCULO DE PERIDICO O BIEN UN LIBRO. NOSOTROS ESCOGERAMOS...?

UN LIBRO!45NI LA MITAD DEL ALUMNADO DE PRIMER CURSO HA ESCOGIDO LA RESPUESTA CORRECTA (AUNQUE S LO HAYA HECHO DE MANERA MS MAYORITARIA). LLAMA LA ATENCIN QUE EL 33% HAYA OPTADO POR DECIR QUE PERTENECE A UN ARTCULO DE REVISTA ELECTRNICA (POR QU? SIMPLEMENTE, PORQUE EN LA FICHA APARECAN ALGUNOS LINKS)

46COMUNICA AMB EFICCIA EL PRODUCTE O ACTIVITAT DESENVOLUPATSHAS FET UN TREBALL ANALITZANT LEVOLUCI DELS INCENDIS FORESTALS A BALEARS EN ELS DARRERS 10 ANYS. PER TAL DE DIFONDREL AL MXIM, HAS DECIDIT DENVIAR-HO A UNA REVISTA ESPECIALITZADA. A QUIN APARTAT DE LA REVISTA HO ADREARS?

MONOGRFICSRECERQUES I ESTUDISASSAJOSRECENSIONS

A QU APARTADO LO ENVIARAMOS? LA OPCIN CORRECTA ES LA B. VEAMOS CUL FUERON LOS PORCENTAJES DE RESPUESTA A CADA OPCIN ENTRE EL ALUMNADO DE PRIMER CURSO UNIVERSITARIO...47NI LA MITAD DEL ALUMNADO DE PRIMER CURSO HA ESCOGIDO LA RESPUESTA CORRECTA (AUNQUE S LO HAYA HECHO DE MANERA MS MAYORITARIA). LLAMA LA ATENCIN QUE EL 33% HAYA OPTADO POR DECIR QUE PERTENECE A UN ARTCULO DE REVISTA ELECTRNICA (POR QU? SIMPLEMENTE, PORQUE EN LA FICHA APARECAN ALGUNOS LINKS)

48ALFABETITZACI INFORMACIONALDefinici ACRL (2000)AVALUACI CRTICA I INCORPORACI INFORMACI BASE CONEIXEMENTSUTILITZACI EFICA INFORMACI PER ASSOLIMENT PROPSIT/TASCACOMPRENSI PROBLEMTIQUES S INFORMACI I UTILITZACI TICA I LEGALACCS INFORMACI EFICA I EFICIENTNATURALESA I NIVELL INFORMACI NECESSRIADEFINICI ASSOCIATION OF COLLEGE AND RESEARCH LIBRARIES DE LAMERICAN LIBRARY ASSOCIATION QUE DIU QUE LESTUDIANT ALFABETITZAT INFORMACIONALMENT S AQUELL QUE S CAPA DE:DETERMINAR LA NATURALESA I NIVELL DINFORMACI QUE NECESSITAACCEDIR A LA INFORMACI REQUERIDA DE MANERA EFICA I EFICIENTAVALUAR LA INFORMACI I LES SEVES FONTS DE FORMA CRTICA I INCORPORAR LA INFORMACI SELECCIONADA A LA PRPIA BASE DE CONEIXEMENTS I AL PROPI SISTEMA DE VALORSUTILITZAR, A TTOL INDIVIDUAL O COM A MEMBRE DUN GRUP, LA INFORMACI EFICAMENT PER TAL DASSOLIR UN PROPSIT ESPECFICCOMPRENDRE MOLTS DELS PROBLEMES I QESTIONS ECONMICS, LEGALS I SOCIALS QUE ENVOLTEN A LS DE LA INFORMACI, I ACCEDEIX I UTILITZA LA INFORMACI DE FORMA TICA I LEGAL49ALFABETITZACI INFORMACIONALDefinici ACRL-ALA (2000)COMPRENSI PROBLEMTIQUES S INFORMACI I UTILITZACI TICA I LEGALDEFINICI ASSOCIATION OF COLLEGE AND RESEARCH LIBRARIES DE LAMERICAN LIBRARY ASSOCIATION QUE DIU QUE LESTUDIANT ALFABETITZAT INFORMACIONALMENT S AQUELL QUE S CAPA DE:DETERMINAR LA NATURALESA I NIVELL DINFORMACI QUE NECESSITAACCEDIR A LA INFORMACI REQUERIDA DE MANERA EFICA I EFICIENTAVALUAR LA INFORMACI I LES SEVES FONTS DE FORMA CRTICA I INCORPORAR LA INFORMACI SELECCIONADA A LA PRPIA BASE DE CONEIXEMENTS I AL PROPI SISTEMA DE VALORSUTILITZAR, A TTOL INDIVIDUAL O COM A MEMBRE DUN GRUP, LA INFORMACI EFICAMENT PER TAL DASSOLIR UN PROPSIT ESPECFICCOMPRENDRE MOLTS DELS PROBLEMES I QESTIONS ECONMICS, LEGALS I SOCIALS QUE ENVOLTEN A LS DE LA INFORMACI, I ACCEDEIX I UTILITZA LA INFORMACI DE FORMA TICA I LEGAL

50COMPRENSI PROBLEMTICA TICA I LEGAL S INFORMACIEL ESTUDIANTE RECONOCE LA UTILIZACIN DE SUS FUENTES DE INFORMACIN

EN SUS TRABAJOS ACADMICOS, EL ESTUDIANTE DEJA CONSTANCIA DE LAS FUENTES DE INFORMACIN UTILIZADAS PARA SU ELABORACIN

2. EL ESTUDIANTE EVITA EL PLAGIO ACADMICO

RESULTA HABITUAL (DESGRACIADAMENTE) EL HECHO DE QUE EL ALUMNADO, DADA LA CANTIDAD DE RECURSOS ELECTRNICOS DISPONIBLES, CONSIDERE QUE TODO LO QUE EST EN LA RED ES DE TODOS, CONCURRIENDO DE ESTA FORMA (DE MANERA CONSCIENTE O INCONSCIENTE) EN EL DENOMINADO PLAGIO ACADMICO

3. EL ESTUDIANTE CONOCE NORMAS DE REFERENCIACIN BSICAS

EL ALUMNADO DEBERA CONOCER ALGN ESTILO DE REFERENCIACIN DE LAS FUENTES UTILIZADAS EN SUS TRABAJOS PARA, DE ESTA MANERA, DEJAR CONSTANCIA (DE MANERA CORRECTA) DE LOS DOCUMENTOS EMPLEADOS Y LA AUTORA DE STOS51RECONEIX LA UTILITZACI DE LES SEVES FONTS DINFORMACI

QUAN A LHORA DE FER UN TREBALL ACADMIC LOCALITZES INFORMACI TIL A UNA WEB, INTRODUEIXES EN EL DOCUMENT LA REFERNCIA DE LA PGINA ON HAS LOCALITZAT AQUESTA INFORMACI?

MAIDE VEGADESSOVINTMOLT SOVINTSEMPRE

VEAMOS CULES SON LOS PORCENTAJES DE RESPUESTA OBTENIDOS52UN TOTAL DEL 56,2% ADMITE QUE NUNCA O SLO A VECES INTRODUCE LAS REFERENCIAS DE LAS FUENTES UTILIZADAS Y TAN SLO UN 14,3% DICE INCLUIRLAS SIEMPRE.53EVITA EL PLAGI ACADMIC

A LHORA DE FER UN TREBALL ACADMIC, HAS COPIAT UN FRAGMENT O UN TEXT COMPLET SENSE REFERENCIAR-NE LA FONT?

NO, NO HO HE FET MAIS, ENTRE 1 I 5 VEGADESS, ENTRE 6 I 10 VEGADESS, MS DE 10 VEGADES

54POCO MS DE UNA CUARTA PARTE DEL ALUMNADO ASEGURA QUE NUNCA HA COPIADO UN FRAGMENTO O UN TEXTO COMPLETO SIN REFERENCIAR LA FUENTE...55CONOCE NORMAS DE REFERENCIACIN BSICAS

TOT SEGUIT SASSENYALEN 3 TIPUS DE REFERNCIES FETES SEGONS LA NORMATIVA APA. QUINA DELLES ES CORRESPON A UN ARTICLE DE REVISTA?

Miller, A.W. (1997). Clinical disorders and stressful life events. Madison: International University PressAnderson, K.H. (1999). Ethical dilemmas and radioactive waste. Environmental Ethics, 2(3), 37-48.Hartley, J.T. (2000). Contemporary issues and new directions in adult development of learning and memory. In Poon, L.W. (dir.), Aging in the 1980s: Psychological Issues. Washington, D.C.: American Psychological Association, pp. 239-252.No ho sNo s qu s aix de la normativa APA.

PRIMERO DE TODO... VOSOTROS QU RESPUESTA CONSIDERIS CORRECTA??? LA SEGUNDA, LA DE ANDERSON

56SLO UN 13,4 % IDENTIFIC CORRECTAMENTE LA RESPUESTA ACERTADA CORRESPONDIENTE A LA REFERENCIA DE UN ARTCULO DE REVISTA57PLAGI ACADMIC A ESO I BATXILLERAT

ASSENYALA AMB QUINA FREQNCIA, DURANT EL DARRER CURS ACADMIC, HAS COPIAT FRAGMENTS (SENSE CITAR) DINTERNET I ELS HAS ENGANXAT EN UN TREBALL ON HI HAVIA PART DE TEXT ELABORADA PER TU:

MAIENTRE 1 I 2 VEGADESENTRE 3 I 5 VEGADESENTRE 6 I 10 VEGADESMS DE 10 VEGADES

VEAMOS QU OCURRE EN LOS NIVELES PREVIOS A LA UNIVERSIDAD, YA QUE DISPONEMOS DE DATOS MS CONCRETOS SOBRE EL PLAGIO ACADMICO ENTRE EL ALUMNADO DE ESO Y BACHILLERATO58HAS COPIAT FRAGMENTS (SENSE CITAR) DINTERNET I ELS HAS ENGANXAT EN UN TREBALL ON HI HAVIA PART DE TEXT ELABORADA PER TU59CAUSES (ALUMNAT BATXILLERAT)GRAU DACORD AMB LAFIRMACI: 0 TOTALMENT EN DESACORD I 10 TOTALMENT DACORD

DE HECHO, UN 58,6% DEL ALUMNADO DE BACHILLERATO HA PUNTUADO CON UNA PUNTACIN DE 5 O SUPERIOR SU GRADO DE ACUERDO CON ESTA AFIRMACIN60CAUSES (ALUMNAT BATXILLERAT)PUNTUAN CON UN VALOR DE 5 Y SUPERIOR UN TOTAL DEL 61,1% DEL ALUMNADO DE BACHILLERATO61CAUSES (ALUMNAT BATXILLERAT)PUNTUAN CON UN VALOR DE 5 Y SUPERIOR UN TOTAL DEL 48,7% DEL ALUMNADO DE BACHILLERATO62DIFERNCIA...

Y ES QUE EXISTE UNA GRAN DIFERENCIA ENTRE LO QUE NOSOTROS PODEMOS CONSIDERAR QUE ESTAMOS TRABAJANDO (LOS OBJETIVOS PROPUESTOS, LAS ACTIVIDADES, LOS CRITERIO DE EVALUACIN, LOS CONTENIDOS...) Y LO QUE EL ALUMNADO EST RECIBIENDO... QU INFORMACIN YA NO LE LLAMEMOS CONOCIMIENTO LES ESTAMOS APORTANDO? TODOS FORMAMOS PARTE DE ESTA SOCIEDAD DE LA INFORMACIN Y EL CONOCIMIENTO, PERO LOS DOCENTES DEBERAMOS SER CONSCIENTES DE QUE (PESE A LA MALA IMAGEN QUE HAYAMOS PODIDO LLEVARNOS CON LOS RESULTADOS OBTENIDOS SOBRE PLAGIO ACADMICO) LAS TICS NO SLO SON NECESARIAS, SINO IMPRESCINDIBLES. Y DE HECHO, EVIDENTEMENTE, NO DEBEMOS DARLES LA UTILIDAD QUE AHORA VEREMOS...63

DEBEMOS APROVECHAR LOS RECURSOS QUE SE NOS PRESENTAN A TRAVS DE LAS TECNOLOGAS DE LA INFORMACIN Y LA COMUNICACIN. Y AQU ES DONDE EMPEZAMOS LA TERCERA Y LTIMA PARTE DE ESTA EXPOSICIN: LAS PROPUESTAS. ESTAS PROPUESTAS SE BASARN EN OFRECER HERRAMIENTAS AL ALUMNADO PARA QUE PUEDA ADQUIRIR (EN ESTE CASO EN PARTICULAR) ALGUNAS COMPETENCIAS INFORMACIONALES BSICAS PARA LA ELABORACIN DE TRABAJOS ACADMICOS (ENTENDIDOS ESTOS COMO ELEMENTO FUNDAMENTAL PARA QUE LOS ESTUDIANTES APRENDAN A APRENDER)64

PROPOSTESCOMO PROPUESTA MUY BSICA Y SENCILLA, PARA LA BSQUEDA SIMPLE DE INFORMACIN ACADMICA DISPONEMOS DEL MOTOR DE BSQUEDA GOOGLE ACADMICO (Y DEBEMOS SER CONSCIENTES DE QUE EL ALUMANDO NO LO CONOCE NI LO UTILIZA) PERO EXISTEN OTROS TIPOS DE MOTORES, COMO POR EJEMPLO LOS MOTORES DE CLCULO65WOLFRAM ALPHAhttp://www.wolframalpha.com/66http://bibopia.com/UN EJEMPLO (RELACIONADO CON EL TEMA QUE VEAMOS ANTES SOBRE LA NECESIDAD DE SABER (EN PRIMER LUGAR) QUE TODAS LAS FUENTES UTILIZADAS PARA UN TRABAJO ACADMICO DEBEN REFERENCIARSE Y, EN SEGUNDO LUGAR, CMO REFERENCIARLAS. PARA ELLO EXISTEN DIVERSOS GESTORES BIBLIOGRFICOS, ENTRE LOS QUE ME GUSTARA DESTACAR BIBOPIA67OFERIR...EXEMPLE PRCTIC: RECERCA I LOCALITZACIDE DOCUMENTS

ALUMNAT 1r TREBALL SOCIAL UIBEN DEFINITIVA, DEBEMOS OFRECERLE AL ALUMNADO RECURSOS QUE ELLOS CONSIDEREN QUE LES SON TILES Y EVITAR ESE ACTIVISMO QUE COMENTBAMOS AL PRINCIPIO DE LA SESIN... LOS ESTUDIANTES DEBEN SENTIRSE PARTCIPES DE SU PROPIO PROCESO DE APRENDIZAJE. SLO AS ESTARN MOTIVADOS. PARA EJEMPLIFICAR MEJOR TODO ESTO (Y PARA FINALIZAR ESTA SESIN) ME GUSTARA MOSTRAROS EL RESULTADO DE UNA ACTIVIDAD PROPUESTA AL ALUMNADO DE PRIMER CURSO DE TRABAJO SOCIAL.

A PRINCIPIO DEL CUATRIMESTRE , Y EN EL MARCO DE LA ASIGNATURA DOCUMENTACIN Y COMUNICACIN CIENTFICA (BASADA EN EL DESARROLLO DE LAS COMPETENCIAS INFORMACIONALES) SE LES PROPUSO UNA ACTIVIDAD PARA LA CUAL SLO SE DIERON ALGUNAS PAUTAS SENCILLAS: ELABORAR UN VDEOTUTORIAL EN EL QUE SE MOSTRARA CMO BUSCABAN Y LOCALIZABAN 3 DOCUMENTOS EN PARTICULAR. A PARTIR DE LOS DATOS BSICOS (TTULO Y AUTOR DEL DOCUMENTO) DEBAN REALIZAR LA BSQUEDA (QUE QUEDABA REFLEJADA EN EL VDEO RESULTANTE A PARTIR DE UN SOFTWARE LIBRE DE CAPTURA DE IMAGEN DE PANTALLA) Y LOCALIZAR (SI PODAN) LOS DOCUMENTOS.

68Propers esdevenimentsCurs dActualitzaci Universitria en levitaci del plagi acadmic a letapa de Secundria i Batxillerat: lalfabetitzaci informacional de lalumnat com a estratgia dintervenci a laula. Ttol propi de Postgrau de la UIB (4 crdits ECTS)MOLTES GRCIES

merce.morey@uib.es70