Annex 7.7.a JOC 1: Joc del dinosaure - rua.ua.es ? Annexos 209 Annex 7.7.a JOC 1: Joc del dinosaure

  • Published on
    11-Sep-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Transcript

  • Annexos 209

    Annex 7.7.a JOC 1: Joc del dinosaure Materials Un tauler de joc amb 35caselles que s'estn per tot el dors del dinosaure. En la casella nm. 14 (comptant des del cap) se situa la casella EIXIDA. S'utilitzen dues fitxes, una dun color diferent per a cada jugador. Per als daus, tenim:

    Dau numric: Aquest s un dau numerat de l'1 al 3, per tant, dues cares tenen el nmero 1, dues el nmero 2 i dues ms tenen el 3.

    Dau 3+/3-: Aquest dau t tres cares marcades amb el signe + i tres cares marcades amb el signe -.

    Dau 5+/1-: Aquest dau t marcades cinc cares amb el signe + i una amb el signe -. Dau 5-/1+: Aquest dau t marcades cinc cares amb el signe - i una amb el signe +.

    Habilitats Primera part: El xiquet o xiqueta ha de moure la fitxa en funci dels punts que isquen en el dau i cap avant o cap arrere, segons el signe. Shan de fer cinc tirades, ms les de prova, que no puntuen. RAONAMENT NUMRIC Habilitat de comptar: amb el dau numric (dues cares amb l1, dues cares amb el 2 i dues cares amb el 3) es fan cinc tirades. RAONAMENT ESPACIAL Direcci de moviment: amb el dau 3+/3-, es fan cinc tirades. Segona part: El xiquet o xiqueta ha de moure la fitxa en funci dels punts que isquen en el dau i cap avant o cap arrere, segons el signe del dau que ha triat. Es fan cinc tirades RAONAMENT LGIC Elecci del dau: s'agafen els daus 5+/1- i 5-/1+ i es demana al xiquet que en trie un, preguntant-li per qu lha escollit. L'avaluador haur d'agafar sempre el dau 5-/1+. RAONAMENT NUMRIC Habilitat de comptar: amb el dau numric (dues cares amb l1, dues cares amb el 2 i dues cares amb el 3) es fan cinc tirades. RAONAMENT ESPACIAL Direcci de moviment: amb el dau de signes triat, es fan cinc tirades.

  • 210 Psicologia Evolutiva 3-6: de la teoria a la prctica Tercera part: En aquest apartat es tiren els daus, una vegada que s'han triat. El xiquet o xiqueta ha de contestar a les preguntes que els fem i triar els daus. RAONAMENT LGIC Elecci del millor moviment: amb el dau 3+/3- i el dau numric (dues cares amb l1, dues cares amb el 2 i dues cares amb el 3), el xiquet o xiqueta ha de triar com posar els daus perqu puga fer el millor moviment possible amb la fitxa, el moviment que el permeta guanyar. S'anota lelecci que ha fet i les raons que dna. Sel deixa fer el moviment triat. Elecci del pitjor moviment: amb el dau 3+/3- i el dau numric (dues cara amb l1, dues cares amb el 2 i dues cares amb el 3), el xiquet o xiqueta ha de triar com posar els daus perqu la fitxa del l'observador (avaluador) faa el pitjor moviment, el moviment que el faa perdre. S'anota lelecci que ha fet i les raons que dna. L'avaluador o avaluadora ha de fer el moviment triat pel xiquet. Elecci del dau numric: l'avaluador agafa el dau 3+/3- i el xiquet el dau numric (dues cares amb l1, dues cares amb el 2 i dues cares amb el 3). Es procedeix de la manera segent:

    - Toca moure la fitxa del xiquet o xiqueta (de manera figurada). L'avaluador posa el signe + i el xiquet ha de triar la cara del dau numric que el permeta guanyar la partida (ha de triar la cara que tinga el nmero 3). Es mou la fitxa.

    - Toca moure la fitxa de l'avaluador o avaluadora (de manera figurada). Lavaluador posa el signe - i el xiquet ha de triar la cara del dau numric que permeta al contrari perdre la partida (ha de triar la cara que tinga el nmero 1). Es mou la fitxa.

    - Toca moure la fitxa del xiquet o xiqueta (de manera figurada). L'avaluador posa el signe - i el xiquet ha de triar la cara del dau numric que el permeta guanyar la partida (ha de triar la cara que tinga el nmero 1). Es mou la fitxa.

    - Toca moure la fitxa de l'avaluador o avaluadora (de manera figurada). L'avaluador posa el signe + i el xiquet ha de triar la cara del dau numric que permeta al contrari perdre la partida (ha de triar la cara que tinga el nmero 1). Es mou la fitxa.

    Regles del joc:

    Es parteix de la casella d'eixida (nm. 14). No es pot coincidir en la mateixa casella amb un altre jugador perqu perdem un torn. No es pot passar de nou per la casella d'eixida; ens la saltem i comencem a comptar en la

    casella segent. Ha de quedar clar que si arriben fins al cap, hi ha un torn d'espera. I si arriben al final de la

    cua, s a dir, quan s'acaba el joc, es compten deu caselles cap arrere per a continuar l'avaluaci del joc, en cas que no s'haguera acabat de valorar.

  • Annexos 211

    Protocol d'observaci de l'activitat: El dinosaure Alumne:

    TORN

    DIRECCI DEL MOVIMENTO

    (Raonament espacial)

    COMPTAR (Raonament numric)

    COMENTARIS I OBSERVACIONS

    Correcte Incorrecte Correcte Incorrecte 1 2 3 4 5 Dau triat (raonament lgic): 1. Quin?____________ 2. Per qu?_______________________________________ TORN

    DIRECCI DEL MOVIMENTO

    (Raonament espacial)

    COMPTAR (Raonament numric)

    COMENTARIS I OBSERVACIONS

    Correcte Incorrecte Correcte Correcte 1 2 3 4 5 Elecci dels moviments (raonament lgic): 3. El millor moviment:______________ 4. Per qu?______________________ 5. El pitjor moviment:_______________ 6. Per qu?______________________ Elecci del dau numric (raonament lgic): DAU 3+/3- Elecci del xiquet del

    dau numric COMENTARIS I OBSERVACIONS

    7. Per al dinosaure del xiquet o xiqueta

    +

    8. Per al dinosaure de l'adult - 9. Per al dinosaure del xiquet o xiqueta

    -

    10. Per al dinosaure de l'adult + Recompte de puntuaci BAREMS PUNTUACI DE

    L'ALUMNE Raonament numric De 0 a 2 encerts = 1 punt

    De 3 a 5 encerts = 2 punts De 6 a 8 encerts = 3 punts De 9 a 10 encerts = 4 punts

    Raonament espacial Raonament lgic

    Extrets de Gardner, Feldman, i Krechevsky (2000 a, b i c). Adaptats per Prieto i Ballester (2003) i Gomis (2007).

  • 212 Psicologia Evolutiva 3-6: de la teoria a la prctica Annex 7.7.b Joc 2: Taller d'experiments Activitat 1. Els descobriments Objectiu: observar, explorar i experimentar amb fenmens naturals. Descripci de l'activitat Activitat poc estructurada que avalua la competncia dels alumnes fent observacions formals i informals dels principals components cognitius relacionats amb l'exploraci i l'observaci cientfica. Els components cognitius de qu s'ocupa aquesta activitat sn:

    Observaci directa Identificaci de relacions (comparaci i classificaci d'objectes) Inters per les activitats naturalistes Coneixement del mn natural

    No tots els alumnes mostraran inters pels mateixos fenmens naturals, per aix s convenient presentar-los un conjunt de materials variats perqu trien ells. D'aquesta manera, s'haur de prendre nota d'all que desperta l'inters dels xiquets i xiquetes. Materials i preparaci Els materials per a dur a terme l'activitat seran els que preparem nosaltres (fulles, pedres, branques, plomes, ossos, plantes aromtiques, petxines, etc.). Hem de procurar que els materials siguen variats en forma, color, textura i pes per a afavorir l'observaci i l'experimentaci. Aquesta activitat es far individualment. Els materials que podran utilitzar per a dur a terme l'avaluaci sn:

    1. Materials de la naturalesa: Pedres de diferents colors, grandries i textures Fulles seques, verdes, de diferent forma, color i textura Fruites (llimons, pomes, fruites tropicals) Llavors Branques Terra Petxines Plomes Ossos Plantes aromtiques Flors Fssils Etc.

  • Annexos 213

    2. Paper, retoladors i llapis de colors. 3. Fulls de peridic per a posar-les damunt de la taula durant l'activitat.

    Procediment L'activitat dels descobriments s de carcter obert i els alumnes han de sentir-se amb total llibertat per a utilitzar i manipular els materials que necessiten. En primer lloc, avaluarem l'observaci precisa. Per a aix, es mostren els materials als xiquets i xiquetes perqu els observen i analitzen detingudament (tocar, olorar). A continuaci, cada xiquet o xiqueta tria un objecte i el defineix, explicant quines caracterstiques t (forma, color, grandria, pes) segons el nivell de desenvolupament que tinga. Si s necessari, es pot ajudar els xiquets o xiquetes a observar els objectes formulant-los preguntes. Es pot establir un dileg no dirigit sobre els objectes que hi ha, si ens agraden o no i qu en sabem. Aprofitem l'espontanetat dels xiquets per a detectar interessos, necessitats, capacitats i estils de treball que utilitzen els xiquets. En segon lloc, una vegada els xiquets hagen observat tots els materials, valorarem l'habilitat d'identificaci de relacions, s a dir, comparacions i classificacions, amb preguntes del tipus: En qu s'assemblen cadascun dels materials que hem portat? En qu es diferencien? Podem agrupar els objectes d'alguna manera? El xiquet triar dos objectes i haur de fer comparacions establint en qu s'assemblen i en qu es diferencien. Utilitzant diversos objectes els demanarem que els classifiquen, per sense establir cap criteri de classificaci. El nombre i varietat d'objectes ha d'afavorir que el xiquet o xiqueta faa classificacions utilitzant un o diversos criteris. En tercer i ltim lloc, es valorar l'observaci precisa mitjanant representacions grfiques. Per aix se li demana que facen un dibuix de l'activitat. AVALUACI L'avaluaci d'aquesta activitat es deriva de totes les observacions que s'han portat a terme, aix com de la producci grfica que ha fet l'alumne. Per a registrar les observacions s'utilitzaran els protocols d'observaci adjunts i s'hauran d'arreplegar totes les notes detallades que siguen possibles en relaci amb les descripcions, classificacions, preguntes, inters, observacions i les estratgies del xiquet o xiqueta.

  • 214 Psicologia Evolutiva 3-6: de la teoria a la prctica Activitat 2. Enfonsar i surar Objectiu Observar i descobrir les relacions entre les variables, formular i comprovar hiptesis mitjanant experiments senzills. Descripci de l'activitat Activitat poc estructurada que avalua la competncia dels alumnes en la formulaci i verificaci de prediccions basades en observacions precises, linters per activitats naturalistes i els coneixements del mn natural. Els xiquets tamb poden aprendre sobre la possibilitat de surar de determinats objectes i alguns conceptes. Durant l'activitat podran dur a terme experiments senzills. Poden tractar de distingir les variables que poden ser ms rellevants en cada pas de la tasca agrupant, per exemple, els objectes segons s'enfonsen o suren, d'acord amb les variables de pes i forma. Tamb intentaran veure qu ocorre quan combinen materials que suren amb els que s'enfonsen. Materials i preparaci Per al desenvolupament de l'activitat es necessitar un gibrell o safa de plstic ple d'aigua fins a la meitat. Els materials han de variar de pes, grandria, forma, composici, densitat, etc. Aquests materials es collocaran en una bossa de plstic i s'aniran mostrant als xiquets a poc a poc. Relaci de materials:

    1. Tap de suro 2. Bala 3. Esponja 4. Xapa 5. Pedra xicoteta 6. Pedra gran 7. Llim o taronja 8. Bola de plastilina 9. Altres

    Procediment L'activitat de surar i enfonsar es dividir en tres parts: exercicis inicials de predicci, experimentaci lliure i experimentaci estructurada. Avaluaci Segons els protocols elaborats per a l'avaluaci. Tamb es poden afegir qualsevol observaci i comentari que es considere rellevant per a l'avaluaci final.

  • Annexos 215

    Avaluaci final taller d'experiments En les activitats del taller d'experiments s'avaluen els aspectes segents:

    Observaci precisa Identificaci de relacions (comparaci i classificaci) Formulaci i comprovaci d'hiptesis Experimentaci (manipulaci de materials) Inters per activitats naturalistes Coneixement del mn natural

  • 216 Psicologia Evolutiva 3-6: de la teoria a la prctica

  • Annexos 217

    Protocol d'observaci de l'activitat dels descobriments ALUMNE: EDAT: SEXE: OBSERVACI PRECISA Descripci i comentaris IDENTIFICACI DE RELACIONS (Comparaci i classificaci) Comparaci de dos objectes: comentaris, semblances i diferncies Classificaci de diversos objectes: comentaris i criteris de classificaci utilitzats INTERS PER ACTIVIATS NATURALISTES CONEIXEMENT DEL MN NATURAL DIBUIX DE L'ACTIVITAT ALTRES OBSERVACIONS

  • 218 Psicologia Evolutiva 3-6: de la teoria a la prctica

    Protocol d'observaci de l'activitat d'enfonsar i surar ALUMNE: EDAT: SEXE:

    1. O

    BJE

    CT

    ES

    QU

    E S

    UR

    EN

    I S'

    EN

    FON

    SEN

    1r 2n 3r 4t 5

    6 7 8 TOTAL

    2. C

    LA

    SSIF

    ICA

    CI

    En qu s'assemblen els que suren? En qu s'assemblen els que s'enfonsen? Per qu uns s'enfonsen mentre que uns altres suren? TOTAL

    OBSERVACIONS, COMENTARIS I NOTES

  • Annexos 219

    Protocol d'observaci de l'activitat d'enfonsar i surar ALUMNE: EDAT: SEXE:

    3. E

    XPE

    RIM

    EN

    TA

    CI

    1. EXPERIMENTACI LLIURE: NOTES 2. EXPERIMETACI GUIADA Com fer que els objectes que suren s'enfonsen? Com fer que els objectes que s'enfonsen suren? Per qu creus que s aix? OBSERVACIONS

    INTERS PER ACTIVITATS NATURALS

  • 220 Psicologia Evolutiva 3-6: de la teoria a la prctica CONEIXEMENT DEL MN NATURAL

    OBSERVACIONS, COMENTARIS I NOTES Extrets de Gardner, Feldman i Krechevsky (2000 a, b i c). Adaptats per Prieto i Ballester (2003) i Gomis (2007).

  • Annexos 221

    Comentaris i observacions