09 - Tema 09: El procs de normativitzaci de principis de segle. Les Normes de Castell de 1932

  • Published on
    10-Apr-2015

  • View
    1.987

  • Download
    4

Transcript

TEMA 9

Tema 9EL PROCS DE NORMATIVITZACI DE PRINCIPIS DE SEGLE. LES NORMES DE CASTELL DE 1932

TEMA 9El procs de normativitzaci de principis de segle. Les Normes de Castell de 1932

NDEX 1. El procs de normativitzaci de principis de segle 1.0. Introducci 1.1. La situaci poltica i social 1.2. El procs de normativitzaci 1.3. Les polmiques sobre la llengua 1.4. La difusi de l'obra fabriana 2. Les Normes de Castell de 1932 2.1. Introducci 2.2. 1932: el final d'un procs 2.3. El nom de la llengua 2.4. Els atacs contra les normes

----------------------------------------------------------------

2 ----------------------------------------------------------------

TEMA 9El procs de normativitzaci de principis de segle. Les Normes de Castell de 1932

BIBLIOGRAFIA DUARTE, C., Curs d'histria de la llengua catalana dins COM / ensenyar catal als adults, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona,1992. FERRANDO, A. & NICOLS, M., Panorama d'histria de la llengua, Ed. Tndem, Valncia, 1993. MARCET I SALOM, P., Histria de la llengua catalana, Ed. Teide, Barcelona, 1987. PREZ MORAGON, F., Les Normes de Castell, Ed. 3 i 4, Valncia, 1982 SOL, J., L'obra de Pompeu Fabra, Ed. Teide, Barcelona, 1987.

----------------------------------------------------------------

3 ----------------------------------------------------------------

TEMA 9El procs de normativitzaci de principis de segle. Les Normes de Castell de 1932

1. El procs de normativitzaci de principis de segle 1.0. Introducci Durant el primer ter del segle XIX continua lestat de decadncia que afectava la producci literria des del segle XVI, al mateix temps que en la situaci sociolingstica continua avanant el procs de substituci lingstica. Desprs del primer ter del segle XIX es produeix un canvi, si ms no pel que fa a la producci literria, que conduir a la definitiva normativitzaci de principis del segle XX. Amb la seua inclinaci envers l Edat Mitjana, el Romanticisme provocar laparici de la Renaixena en descobrir el gloris passat medieval de la nostra llengua, sobretot del segle XV. L obra de Bonaventura Carles Aribau La Ptria s considerada el primer smptoma literari daquest moviment a Catalunya, a Valncia i Mallorca ho sn respectivament, les obres de Toms de Villarroya i Mari Aguil. En un primer moment, els autors renaixencistes noms pretenien la recerca dun model de llengua literria renovada que els permets la producci de tota una literatura moderna en tots els seus gneres, desprs del buit que havia significat la Decadncia. Per ja a les darreries de segle, aquesta preocupaci purament literria esdev tamb reivindicativa i els renaixencistes inicien la lluita per la recuperaci del catal en tots aquells mbits ds perduts en favor del castell durant el perode del XVI al XIX. Els autors renaixencistes es troben amb un problema: la manca duna normativa ortogrfica i gramatical que afavors la tasca recuperadora i reivindicativa. Aquest entrebanc els obliga a iniciar lelaboraci de tot un seguit de propostes ortogrfiques i gramaticals que els permets, si ms no, una unitat ortogrfica que fes possible la recuperaci literria i lingstica. Comena aix un perode de polmiques lingstiques que conduir a la normativa fabriana de 1913. 1.1. La situaci poltica i social La Renaixena era un moviment cultural de signe conservador que propugnava un catal acadmic arcatzant. Oposada a aquesta s'alaren els partidaris del catal-que-ara-es-parla, partidaris d'aproximar-se al llenguatge parlat de les ciutats i d'escriure amb una ortografia intelligible per a les classes populars alfabetitzades. Entre els defensors cal esmentar Seraf Pitarra, J. Nebot i J. Bernat i Baldov. En ells bategava el desig de fer de la llengua un instrument de lluita pel progrs i per la seua revitalitzaci social. Tamb podem citar els intellectuals progressistes de l'Aven. Els components de l'Aven, Casas Carb, Mass i Torrents, Pompeu Fabra, i al Pas Valenci Constant Llombart, es diferencien dels altres en qu tenien unes idees clares sobre la necessitat de dotar a la llengua d'una ortografia unificada i depurada de castellanismes i vulgarismes. Es plantejaren la imposici de determinar el catal modern literari, pel que adoptaren les formes populars i el lxic relativament depurat de Barcelona, preconitzant aix, una reforma ortogrfica sense gaires concessions a la tradici. Les propostes ortogrfiques revolucionries de l'Aven i la concepci inicialment unitarista de la llengua literria que defensaven, basada en el parlar barcelon, foren ms tard parcialment corregides en un sentit ms aviat composicional, s a dir, tenint en compte una srie d'elements diacrnics i diatpics que solucionaven ms satisfactriament alguns dels problemes plantejats a la tasca feta principalment per Pompeu Fabra, i al recolzament poltic que va rebre de Prat de la Riba. Per a Badia i Margarit, els grans factors de la reforma lingstica es poden---------------------------------------------------------------4 ----------------------------------------------------------------

TEMA 9El procs de normativitzaci de principis de segle. Les Normes de Castell de 1932

concretar en els segents: a. L'home i la seua obra: P. Fabra fou l'artfex de la transcendental comesa de redrear, orientar i unificar la llengua. El que fu s netejar la llengua de castellanismes, vicis i analogies, i aix, esdevenia acceptable tant per als medievalistes a ultrana com per als partidaris del catal-que-ara-esparla. b. Les institucions: La reforma lingstica no es podia dur a terme d'una manera privada, necessitava que fra sancionada per una instituci pblica per a fer-la extensiva a tota la societat catalana de l'poca. Aquesta instituci fou l'Institut d'Estudis Catalans, fundat el 1907 per Prat de la Riba, el qual assign a la Secci Filolgica la tasca de normativitzaci, secci presidida per Alcover i on sobreeix Fabra. D'aquesta manera la reforma lingstica quedava canalitzada per la instituci ms adient. c. El poble: A principis del segle XX es vivia l'poca de l'entusiasme, la cultura, l'art, etc.; tot s'interpretava com un servei al pas. Hi podem distingir: Els collaboradors ms immediats del mestre: J. Carner, C. Riba, J. Coromines, R. Aramon i Serra... Professors de catal i correctors que han realitzat durant anys una tasca silenciosa, per efica. El poble en el sentit ms propi del mot, s a dir, tots els catalanoparlants. El procs de reglamentaci dur dinou anys (1913-32) i cont tres obres fonamentals: les Normes ortogrfiques (1913), la Gramtica catalana (1918) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932). S'hi rebell una forta oposici encapalada per F. Carreras, J. Franquesa, A. Mestres, Miquel i Planas... Tamb foren antinormistes Alcover a les Illes i el pare Fullana al Pas Valenci. A poc a poc, el moviment antinormista an esllanguint-se fins a desaparixer l'any 1931. La ruptura violenta de l'any 1939 sobrevingu quan la gran empresa de Fabra era ja molt avanada, per no acabada del tot. 1.2. El procs de normativitzaci Les diverses propostes formulades al segle XIX per tornar a dotar la llengua catalana d'una normativitzaci ortogrfica i gramatical acceptable per al conjunt de la comunitat lingstica quallaren al primer ter del segle XX grcies a la tasca realitzada per l'IEC. El suport de les institucions del Principat, l'adhesi de la immensa majoria dels escriptors i de les editorials i el tacte amb qu fou duta a terme per P. Fabra, el seu principal ideleg, en garantiren l'xit. Les resistncies inicials es reduren a sectors molt minoritaris -la premsa satrica, els poetes jocfloralescos, i alguns escriptors i fillegs-, per al Pas Valenci, les Illes i la Catalunya Nord no s'aconsegu una acceptaci generalitzada fins els anys trenta, i aix grcies a l'actitud adoptada per les associacions culturals, les revistes, els grups d'intellectuals i les editorials ms dinmiques. La convocatria del I Congrs Internacional de Llengua Catalana (1906) responia precisament a una doble finalitat: en primer lloc, la de proclamar davant el mn la condici de llengua del catal, encara no acceptada per tothom, i, en segon lloc, la de dotar-lo d'una normativa vlida per a tots els seus parlants, basada en l'estudi de la tradici literria i les varietats dialectals. Fruit d'aquesta darrera, necessitat, i alhora expressi de la voluntat poltica de Prat de la Riba, fou la creaci---------------------------------------------------------------5 ----------------------------------------------------------------

TEMA 9El procs de normativitzaci de principis de segle. Les Normes de Castell de 1932

de l'IEC (1907), i, dins d'ell, de la Secci Filolgica (1911), presidida inicialment per Alcover i a la qual s'incorpor, aquell mateix any, Pompeu Fabra, cridat per Prat de la Riba. Pompeu Fabra (1868-1948), que ja havia demostrat al Congrs de 1906 la seua extraordinria capacitat per a abordar amb rigor cientfic els principals problemes gramaticals del catal i per a proposar-ne solucions viables de cara a la codificaci, aprofit la plataforma de l'Institut per intensificar les investigacions i assajar les seues propostes. Si la publicaci de la Gramtica de la llengua catalana (1912) confirm la maduresa de la seua formaci cientfica i els seu excellent coneixement del dialecte central i dels escriptors medievals, les Converses filolgiques, aparegudes a la premsa diria (1918-1928), palesaren la seua admirable capacitat de dileg en la discussi dels problemes gramaticals de la llengua i la visi de futur que en tenia. Per a Fabra, el model de llengua a codificar devia basar-se en el parlar de Barcelona, una vegada depurat de barbarismes i vulgarismes i enriquit amb les aportacions dels diversos dialectes. Encara que promulgades per l'IEC, les Normes ortogrfiques de 1913 foren en gran part obra de Fabra. No sn encara una exposici sistemtica i completa de l'ortografia, sin de vint-i-quatre de les qestions discutides. La normativa sistemtica aparegu en l Exposici de l'ortografia catalana" que acompanya el Diccionari ortogrfic (1917), redactat sota la seua direcci. La normativa propugnada consistia bsicament en una sistematitzaci i simplificaci dels hbits grfics de la llengua literria del segle XV. El mateix Fabra hi exposa els criteris adoptats. Sn els segents: 1. l'etimologia. Aquest criteri explica, per exemple, les grafies de quatre, redemptor o adhesi; 2. la tradici literria, especialment medieval. Aix li permet de propugnar, per exemple, la distinci grfica entre les a i e tones en mots com paret i Peret; 3. la pronunciaci real del domini lingstic. Aix, la grafia de buidar (llat vocitare, francs vider, itali vuotare) ser mantinguda, perqu els dialectes que distingeixen b/v conserven la pronunciaci bilabial de l'antiga llengua comuna; 4. l'harmonia amb les altres llenges de cultura. Fabra va demostrar que era convenient no separar-se de les altres llenges de cultura; 5. la claredat i la precisi necessries per a evitar confusions i ambivalncies. Aix explica, per exemple, l'adopci dels guionets en la representaci de les combinacions de pronoms febles amb el verb o el recurs a la diresi en paraules com deat o benet. Parallelament a la codificaci grfica, Fabra treballava en l'elaboraci d'una proposta de gramtica normativa, fase que podem donar com acabada, en les seues lnies bsiques, amb l'edici de la Gramtica catalana (1918), feta per Fabra per encrrec de l'Institut i constitueix la sntesi i culminaci d'una llarga trajectria d'estudis lingstics i gramaticals. Amb tot, Fabra no abandon mai les preocupacions gramaticals: en morir, deix indita una nova Gramtica catalana, ms mpliament desenrotllada, molt exemplificada i amb abundosa fraseologia, que ser publicada el 1956 a cura de Joan Coromines. Finalment, la publicaci del Diccionari general de la llengua catalana (1932), tamb fet per Fabra per encrrec de l'Institut, enceta, ms que no culmina, la tercera etapa del procs. Malgrat el carcter provisional que li atorg l'autor, que el conceb com un canems del futur Diccionari de l'Institut, es tractava ja d'una obra modlica,---------------------------------------------------------------6 ----------------------------------------------------------------

TEMA 9El procs de normativitzaci de principis de segle. Les Normes de Castell de 1932

perqu s'hi recollien els mots d's general, literari, cientfic i tcnic indispensables per a la vida moderna i s'hi excloen la immensa majoria de castellanismes que circulaven tant per la llengua parlada com per l'escrita. El 1954 se'n publicava una segona edici, amb un magnfic prefaci de Carles Riba, ara neta de les nombroses errades de la primera i amb les modificacions introdudes per la Secci Filolgica. Des del punt de vista lxic, el criteri, que es pot deduir del "Prleg" al Diccionari de 1932 i de l'anlisi del contingut d'aquest, s flexible pel que fa a l'acceptaci de mots d'altres dialectes de tradici histrica o de molta vitalitat (cercar, arena, somera, llevar, capell, allot, xic) i d'arcaismes de possible utilitat (musar, "passar el temps"; envesprir, "fer-se de nit"). Quant a les variants formals sol donar preferncia a les orientals (arrencar, oreneta, meravella). La mateixa flexibilitat es pot observar en l'admissi de neologismes, propis duna llengua de cultura (gratacel, mting, parabrisa, vitamina). 1.3. Les polmiques sobre la llengua En aquesta tasca de normativitzaci del catal, seria injust infravalorar la tasca realitzada pel canonge mallorqu Antoni Maria Alcover (1862-1932) a l'IEC. Alcover coneixia molt b els diversos parlars catalans i era conscient que la seua varietat conservava prou b l'herncia medieval. Per aix insistia en una codificaci atenta a aquests dos factors, si b la seua preocupaci se centrava ms aviat en la necessitat de salvar, estudiar i difondre la riquesa dialectal de la llengua. Aquesta diferncia de criteris amb Fabra provoc el seu allunyament de l'IEC, les normes del qual reneg, tot i que mai no deix de proclamar la unitat de la llengua catalana. A les darreries de la seua vida es reconcili amb Fabra i consent que el seu deixeble, Francesc de Borja Moll adoptara la normativa fabrista en la publicaci del Diccionari catal-valenci-balear. Al Pas Valenci, el pare Llus Fullana (1871-1948), conscient de la unitat de la llengua, per tamb de l'oposici dels sectors ms influents de la societat valenciana a acceptar-ne el nom unitari i les normes de l'Institut, intent una difcil i poc satisfactria sntesi entre aquesta i la castellanitzada, que tenia pocs seguidors. Amb tot, el 1932, acced a ser el primer signatari de les Normes de Castell. Vint-isis anys abans havia presentat una comunicaci al I Congrs Internacional de la Llengua Catalana, que public, el 1907 amb el ttol Caracterstiques catalanes usades en lo Regne de Valncia, on afirmava: "Escriure totes les caracterstiques catalanes usades dins lo Regne de Valncia, equivaldria a escriure una gramtica catalana i posar a la portada: Gramtica de la llengua valenciana. Una actitud similar a la de Fullana es pot detectar a la Catalunya Nord, on Carles Grand propos unes solucions intermdies entre el fabrisme i la tradici ortogrfica local. Tanmateix, el mateix Grand public el 1932 Plou i fa sol en ortografia fabrista, per b que aquesta no fou plenament acceptada fins que la impos el moviment Nostra Terra i la revista del mateix nom (1936-1939). El mateix Fabra reconegu en ms d'una ocasi que la seua obra anava destinada, no nicament, per s sobretot al pblic del Principat. El desig de respondre a les necessitats urgents d'aquest pblic i potser el d'evitar tota sensaci d'ingerncia entre els valencians i balerics, el dugu a fer una recomanaci als escriptors d'aquestes terres (1919): Nosaltres, catalans, no desitjarem altra cosa sin que emprengussiu una obra de forta depuraci del vostre idioma, encara que no us preocupssiu gens d'acostar-lo al nostre catal; que tractssiu de descastellanitzar el vostre valenci i de redrear-lo i d'enriquir-lo procurant acostar-lo al valenci dels vostres grans---------------------------------------------------------------7 ----------------------------------------------------------------

TEMA 9El procs de normativitzaci de principis de segle. Les Normes de Castell de 1932

escriptors medievals (...); i aix faria que, sense sortir-nos els uns i els altres del nostre catal, ens trobarem escrivint modalitats no pas molt diferents d'una sola llengua literria. 1.4. La difusi de l'obra fabriana La tasca de difusi del fabrisme a les Illes i al Pas Valenci, i la seua adaptaci a les respectives peculiaritats regionals, han estat protagonitzades per dos illustres fillegs: Francesc de Borja Moll i Manuel Sanchis Guarner, respectivament, i popularitzada pels gramtics Carles Salvador, Josep Giner i Enric Valor. Al Pas Valenci, les normes de l'Institut comenaren a generalitzar-se des de 1915. Malgrat el sector secessionista, els sectors intellectuals valencians intentaren estar al dia respecte al que succea en el procs de normativitzaci del catal. Enfront del secessionisme de Nebot i Prez i de l'ambigitat del pare Fullana, el fabrisme, seguit amb ms bona voluntat que coneixement de causa, feia els seus passos al Pas Valenci. En vespres de la proclamaci de la Repblica, les normes generals del catal eren les seguides a la revista Taula de lletres valencianes (19271930), l'editorial Estel (1928), la Biblioteca de contemporanis, la Societat Castellonenca de Cultura (1929) i Nostra Novella, collecci de narrativa dirigida per Almela i Vives (1930). Tamb comptem amb la premsa poltica: Avant, El Cam, Acci i El tio Cuc a Alacant. L'estiu de 1930, la revista Taula de lletres valencianes fa una crida a escriptors i institucions per la unificaci ortogrfica; la iniciativa tingu un ress ampli. Carles Salvador i Llus Revest preparen unes Bases d'unificaci per discutirles. Es basaven en el prembul i la introducci del Diccionari ortogrfic (1917) de P. Fabra. Vicent Pitarch ha fet un estudi de les deficincies que les Bases presentaven, sobretot en el camp fontic, que no es resoldrien fins a la Gramtica valenciana de Sanchis Guarner (1950) Les Bases sn Les Normes de Castell de desembre de 1932. La resistncia antifabrista, com ja hem dit ms amunt, va estar present durant el perode de difusi de la normativa de Fabra. Amb una aparena de formalitat democrtica, Lo Rat Penat convoc els escriptors valencians a una discussi pblica de les regles d'ortografia, on les conclusions s'adoptaven per majoria. Noms van concrrer els fullanistes i els qui tenien unes idees personalssimes de la gramtica. Mentrestant, a Barcelona els enemics de la reforma gramatical de Fabra van crear l'Acadmia Catalana de la Llengua, la qual no va fer res de nou i, tota sola, s'exting amb els anys sense que ning se n'adons. Per la seua banda, Fullana, tot i pertnyer a l'Acadmia de la Llengua Catalana, no segu les regles acadmiques, sin unes de prpies, basades en les conclusions de les convocatries de Lo Rat Penat. Va publicar el Compendi de gramtica valenciana (1922) i l'any anterior un ampli Vocabulari ortogrfic valenci, precedit d'una extensa introducci que sostenia que el valenci deriva directament del llat vulgar i que ja era parlat a Valncia abans de la conquesta i repoblaci de Jaume I. Un altre secessionista valenci fou Josep Maria Bayarri, fervors valencianista anticatalanista, que propugnava l'any 1922 un altre sistema ortogrfic de creaci seua, i afirma que "les lletres an de ser representasio dels sons esensials; perque no es sientific, ni tan sols de sentit comu escrire lletres ce no tenen so en la paraula, com la h o la u de gue, gui, que, qui, i altres...". D'altra banda, i com ja hem dit ads, mossn Alcover, potser per la seua passi dialectolgica, s'entossud en una concepci descentralitzada de l'idioma---------------------------------------------------------------8 ----------------------------------------------------------------

TEMA 9El procs de normativitzaci de principis de segle. Les Normes de Castell de 1932

literari, que l'enfront irreconciliablement amb Fabra i l'IEC. Al final de la seua vida, per es reconcili i deixa que F. de B. Moll utilitzs les normes de Fabra al Diccionari catal-valenci-balear. La instituci dels Jocs Florals tampoc no accept les normes de Fabra. Primerament es declaraven fora de concurs totes les obres normistes, per aquesta prohibici va anar perdent fora, i per exemple l'edici de 1915 fou tota una barreja ortogrfica. A poc a poc les Normes van anar imposant-se i ja a comenaments dels anys trenta la victria s'aconsegu. L'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona declar pblicament que renunciava a la seua ortografia i acceptava la de l'Institut. L'any 1934 Pompeu Fabra fou nomenat president del Consistori dels Jocs Florals de Barcelona. 2. Les Normes de Castell de 1932 2.1. Introducci Com ja hem indicat ads, la revista Taula de lletres valencianes, dirigida per Adolf Pizcueta, public l'editorial "Als escriptors valencians i a les publicacions valencianes" (nm. 34, juliol 1930). Suggeria que les entitats Butllet de la Societat Castellonenca de Cultura, Cultura Valenciana, L'Estel, Acci Valenciana i Taula, redactaren les normes ortogrfiques que haurien d'adoptar tots els qui volgueren contribuir a la prosperitat de la llengua. Des d'aquell moment la proposta de Taula an quallant, i l'any 1932, desprs d'una nova crida de la revista El Cam, s'aconseguia recollir per a l'acord ortogrfic de Castell de la Plana la signatura de catorze entitats culturals, encapalades per l'amfitriona Societat Castellonenca de Cultura, i cinquanta-dos escriptors, encapalats pel pare Llus Fullana. Aix, es va treballar en dues direccions convergents: el Vocabulari ortogrfic encarregat a Carles Salvador, i la redacci de les normes per Llus Revest. La importncia de l'abast de la signatura collectiva resid en la magnfica dimensi patritica que supos. L'acte oficial es realitz a Castell de la Plana, ciutat que acabava de ser considerada per Azorn capital cultural del Pas, en atenci a la dinmica de la Societat Castellonenca de Cultura. Les normes foren publicades per les diferents entitats i per l'Ajuntament de Valncia. 2.2. 1932, el final d'un procs El 21 de desembre de 1932 s'acordaren les normes ortogrfiques del valenci, que significaran la fi de l'anarquia ortogrfica i el reconeixement de la unitat lingstica del catal, ja que les Normes de Castell sn una simple adaptaci de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans. s a dir, que a Castell de la Plana no es va establir cap codificaci ortogrfica nova. Per als valencians, com per a la resta del domini lingstic, la normativitzaci no comenava el 1932, sin que ja havia quedat establerta dinou anys abans amb la promulgaci de les Normes ortogrfiques de l'IEC. L'abast de la signatura collectiva a Castell de la Plana, doncs, no ultrapass el valor simblic d'acte protocollari pel que fa al plantejament que s'hi fu de l'ortografia estricta. La seua importncia resid en la magnfica dimensi patritica que supos que els darrers escriptors valencians que es mantenien reticents enfront de la reglamentaci fabriana abdicaren dels seus personalismes en benefici de la---------------------------------------------------------------9 ----------------------------------------------------------------

TEMA 9El procs de normativitzaci de principis de segle. Les Normes de Castell de 1932

necessria uniformitat del registre escrit de la llengua comuna de valencians, catalans i balears. En efecte, les institucions culturals ms dinmiques, aix com els escriptors ms lcids del Pas Valenci, ja feia anys que publicaven d'acord amb la normativa de l'IEC, com per exemple la Joventut Valencianista, el Cuento del Dumenge, des de 1919, la Societat Castellonenca de Cultura a partir del primer nmero del seu Butllet (1920), la revista Taula de lletres valencianes (1927), etc. Pel que fa a la redacci de les Normes, cal reconixer que no s precisament un exemple de rigor; quan es distancia del text model de l'IEC per tal d'adaptar-hi les modalitats dels parlars valencians, les bases corresponents solen incrrer en errors de valoraci. Un exemple s el confusionisme de les Bases a l'entorn de l'ortografia dels sons palatals i dentoalveolars africats que continu sent general entre els escriptors valencians. Per s obvi que les Normes de Castell no pretenien restar immutables per a la posteritat, sin que, com qualsevol codi ortogrfic, restaven sotmeses a revisi, en funci de la progressiva adaptaci d'aquelles bases a l'ortografia general del catal. 2.3. El nom de la llengua La declaraci de 1932 no t cap referncia explcita al nom de l'idioma que, amb aquell acte, es dotava de normes ortogrfiques: "el parlar del Pas Valenci", "la llengua prpia", "la nostra llengua", "la llengua verncula", sn les formes utilitzades. La cautela dels redactors del document estava dirigida, sobretot, a estalviar discussions estrils i obstacles sobrers. Entre els firmants de les Normes eren abundantssims els qui estaven a favor de la catalanitat de la llengua dels valencians (Revest, Sanchis Sivera, Salvador Carreres, Salvador Guinot, Snchez Gozalbo, Eduard Lpez-Chavarri, Ramon Huguet, Teodor Llorente, Eduard Martnez Ferrando, Carles Salvador, Ignasi Villalonga, Francesc Almela i Vives, Joaquim Reis, Emili Gmez Nadal, Maximili Alloza, Enric Navarro Borrs, Francesc Caballero i Muoz, Honori Garcia, Adolf Pizcueta, Enric Dur i Tortajada, Felip Mateu i Llopis, Francesc Carreras i Calatayud, Sanchis Guarner, Joan Beneyto Prez); n'hi havia d'altres que tenien reticncies a acceptar aquestes normes (Fullana, Martnez i Martnez i Nicolau Primitiu Gmez Serrano, n'eren els ms destacats), si b amb diferncies notables entre ells. Per tots sabien, sense cap mena de dubte, que les normes que acabaven d'acordar eren, amb lleus retocs, les de l'IEC. 2.4. Els atacs contra les Normes Cal establir una divisria molt clara entre els simples objectors d'una normativitzaci per no considerar-la satisfactria -els criteris dels quals sovint poden ser respectables, o b comprensibles- i els antinormistes sectaris, els quals, camuflats sota la hipocresia de les innovacions, no pretenien ms que entrebancar el procs de normativitzaci i normalitzaci lingstica i, en definitiva, propugnar la fragmentaci de la llengua; fragmentaci que no pot tenir altre objectiu que el d'estrangular l'idioma. Fou a partir de l'any 1975, el de la mort de Franco, s a dir, desprs de quaranta-tres anys de vigncia inqestionada de les Normes de Castell, quan es promogueren els atacs contra aquestes. La nova conjuntura poltica postfranquista demanava noves tctiques d'atac a l'idioma (l'extinci del qual era garantida durant la vida del dictador Franco), com ara, fomentar la confusi al si d'una societat especialment indefensa. L'atac contra aquelles normes i, doncs, contra la unitat de la llengua catalana es promogueren mitjanant episodis tan covards com la "campanya---------------------------------------------------------------- 10 ----------------------------------------------------------------

TEMA 9El procs de normativitzaci de principis de segle. Les Normes de Castell de 1932

Ombuena", l'anatema de Lo Rat Penat contra Carles Salvador (1976), el renegament de Miquel Adlert a travs del seu disbarat gramatical En defensa de la llengua valenciana. Perque i com s'ha d'escriure la que es parla (1977), la revista Murta, la reedici, obra del GAV (1978), la Gramtica elemental de la llengua valenciana del pare Fullana (1915), la increble versi valenciana de la primera edici de la Constituci espanyola (1978), la publicaci de l'Ortografia per l'Acadmia de Cultura Valenciana (1979) i la reedici del Vocabulari ortogrfic valenci-castell -que el pare Fullana havia publicat l'any 1921- a crrec del GAV (1979), entre d'altres. Per als valencians d'avui la viabilitat de l'idioma planteja un dilema decisiu: o normativa o extinci definitiva. La pretensi d'invalidar-les ha de qualificar-se com a maniobra de genocidi lingstic. Recentment s'ha aprovat a les Corts Valencianes la Llei de l'Acadmia Valenciana de la Llengua, els acadmics foren nomenats el juliol de 2001, i el mateix ms, concretament el 31 celebraren la primera sessi. Fins el moment han aprovat un reglament de rgim intern i sembla ser que shan constitut grups de treball. A hores dara gener de 2002 no coneixem res del seu treball.

---------------------------------------------------------------- 11 ----------------------------------------------------------------